8 Associació de Veïns de Pedralbes

8 Associació de Veïns de Pedralbes UPM, diálogo y progreso en el Mediterráneo Unió per la Mediterrània • La arquitectura de los sentidos • ¿Bailas?

8 downloads 78 Views 2MB Size

Recommend Stories


IV Festival Jardins Pedralbes
11 de junio – 16 julio 2016 IV Festival Jardins Pedralbes Pa l au R ei a l — Ba rcel ona Grandes nombres Tom Jones, Joan Baez, Patti Smith, Charles

$ 9:9;6 $ '! (,$ + $!8 8 & $'& 8 8
Av. Salamanca N-0675 Edif. Sisteco Piso 1 Central Piloto: +591 (4) 452 5160 & +591 (4) 411 5056 eMail [email protected] Sitio web: http://www.f

8 Plan de Manejo Ambiental...8-1
Estudio de Impacto y Plan de Manejo Ambiental OGE&EE Tabla de Contenido 8 Plan de Manejo Ambiental .................................................

1997, de 8 julio
Máster en Política Territorial y Urbanística. Instituto Pascual Madoz. Ley de Suelo Rústico de las Illes Balears Ley 6/1997, de 8 julio PARLAMENTO D

Norma de Desempeño 8:
Norma de Desempeño 2 Trabajo y condiciones laborales 1 de enero de 2012 Introducción a las Normas de Desempeño sobre Sostenibilidad Ambiental y Socia

Norma de Desempeño 8:
Norma de Desempeño 8 Patrimonio cultural 1 de enero 2012 Introducción a las Normas de Desempeño sobre Sostenibilidad Ambiental y Social 1. El Marco d

Story Transcript

8 Associació de Veïns de Pedralbes

UPM, diálogo y progreso en el Mediterráneo

Unió per la Mediterrània • La arquitectura de los sentidos • ¿Bailas? • Els Güell Vivir emprendiendo • Monestir de Pedralbes • ¿Cómo es la vida de un cónsul?

Sumari UNIÓ PER LA MEDITERRÀNIA «Queremos abrir nuestras puertas porque somos parte de la familia de Pedralbes» .................................... 3 TECNOLOGIA La arquitectura de los sentidos ......................................................................................................................... 5 JOVES EMPRESARIS Patricia De Esteban ............................................................................................................................................ 9 AL BARRI ¿Bailas? Claro que sí........................................................................................................................................ 11 LITERATURA Els Güell, una família clau per a Pedralbes ..................................................................................................... 13 EMPRENEDORS Vivir emprendiendo .......................................................................................................................................... 15 ENTITATS DEL BARRI Monestir de Pedralbes ..................................................................................................................................... 17 PROJECTES DEL BARRI One Pedralbes House ...................................................................................................................................... 19 ACTIVITATS DE L’AVP Notícies de l’Associació de Veïns de Pedralbes pel segon semestre de 2016 ............................................. 22 SERVEIS DEL BARRI Las claves del progreso ................................................................................................................................... 25 CARRERS El carrer Bosch i Gimpera ................................................................................................................................ 27 FINANCES ¿Cómo invertir en renta fija? ............................................................................................................................ 31 MOBILITAT Comentaris al pla director d’implantació del carril-bici ................................................................................. 33 ANIVERSARI BetàniaPatmos ................................................................................................................................................. 35 NADAL L’arbre de Nadal ............................................................................................................................................... 37 LEGISLACIÓ Modificaciones de la ley de Propiedad Horizontal Catalana ......................................................................... 39 ENTREVISTA Barnabás Kovács ............................................................................................................................................. 41

www.avpedralbes.com [email protected] Tel.: 93 280 21 89

8 Associació de Veïns de Pedralbes

UPM, diálogo y progreso en el Mediterráneo

Unió per la Mediterrània • La arquitectura de los sentidos • ¿Bailas? • Els Güell Vivir emprendiendo • Monestir de Pedralbes • ¿Cómo es la vida de un cónsul?

Desembre 2016 Edita: Associació de Veïns de Pedralbes www.avpedralbes.com Direcció i coordinació: Bruno Ballesté, Luis Sanglas i Gloria Tamborero Producció: Impresión Offset Derra Dipòsit Legal: B-32.358-2012

UNIÓ PER LA MEDITERRÀNIA

«Queremos abrir nuestras puertas porque somos parte de la familia de Pedralbes» ENTREVISTA FATHALLAH SIJILMASSI - Secret. General UpM

Bruno Ballesté Responsable de comunicación de la AVP

athallah Sijilmassi es un diplomático y economista marroquí. Actualmente, dirige el Secretariado de la Unión por el Mediterráneo, una institución clave para impulsar la cooperación y el diálogo entre los países EuroMediterráneos con sede en la zona del Palacio Real de Pedralbes. El Secretario General de la UpM, nos atiende amablemente en la sede de la entidad para descubrir los principales objetivos de esta organización.

F

—Sr. Sijilmassi, cuéntenos, ¿qué es la Unión por el Mediterráneo? La Unión por el Mediterráneo es una organización internacional que agrupa 43 países. Desde Marruecos hasta los países balcánicos. Es una organización grande y tiene su sede en Barcelona. La misión de la UpM es la de promover la cooperación entre todos estos países. Sabemos que hay muchos retos pero a la vez muchas oportunidades. Tenemos que pelear por los retos y maximi-

zar las oportunidades. Todo esto intentamos hacerlo con contacto entre todos los gobiernos y a través de actividades que abrimos a la sociedad y al sector privado y también buscamos promocionar proyectos comunes que sean visibles para la gente. —¿Por qué tiene tanta importancia que la sede de la UpM esté en Barcelona? Creemos que es muy importante estar asentados en Barcelona no sólo a nivel político sino que en Barcelona tenemos muchas historias exitosas para crear dinámicas positivas. La mejor manera de combatir los problemas de la sociedad es a través del progreso, de la educación, de la cooperación. Particularmente en Pedralbes, somos muy afortunados porque estamos rodeados de universidades. Esade, Iese, UB, UPC… Las facultades son fundamentales para el progreso. Estamos muy contentos de estar aquí. Tenemos grandes condiciones de vida y de trabajo. Pedres Albes - 3

UNIÓ PER LA MEDITERRÀNIA

—¿Cuántos años lleva la sede en Barcelona? Oficialmente, desde marzo del 2010. De hecho yo vivo aquí en Pedralbes. Mis hijos van al Liceo Francés. Mi casa está aquí, mi trabajo está aquí… Realmente estamos muy contentos y muchas de las 60 personas de 25 nacionalidades diferentes que trabajan en la UpM viven en Pedralbes. Es una organización muy internacional y trabajamos mucho internacionalmente. Recibimos muchas delegaciones. Tenemos muchas actividades y viene gente de muchas nacionalidades diferentes. Todo el mundo conoce Las Ramblas, Plaza Cataluña… Pero creo que es importante que la gente también conozca zonas como esta de Pedralbes. —De todas estas actividades de las que nos habla, ¿cualquier persona les puede hacer llegar su propuesta? Sí, estamos abiertos a cualquier propuesta. Tenemos ciertos requisitos para iniciar un proyecto pero nos gusta la iniciativa. Si la idea es interesante claro que estamos abiertos a estudiarla. No somos una isla. Somos miembros de una comu4 - Pedres Albes

nidad. Queremos abrir nuestras puertas, nuestras mentes y queremos crear cosas y que la gente del barrio nos conozca. Somos parte de la familia de Pedralbes. —¿Qué es lo que más le gusta del barrio de Pedralbes? Lo que más me gusta es que es un barrio limpio y seguro.

TECNOLOGIA

La arquitectura de los sentidos Enrique Rovira-Beleta Cuyás

preciados lectores, este es el segundo artículo del coleccionable sobre la mejora de la accesibilidad de nuestras viviendas.

A

Actualmente en Cataluña, el DECRETO DE HABITABILIDAD 141/2012, obliga a que todas las viviendas de nueva construcción (obra nueva, o las que resulten de la reconversión de un edificio existente, o de las obras de gran rehabilitación que afectan al conjunto del edificio), sean accesibles, y han de tener un itinerario accesible para acceder a cada vivienda. En el caso de imposibilidad técnica y/o que el entorno existente no lo permita, se habrá de garantizar un itinerario practicable o prever espacios suficientes para poder instalar en el futuro los productos de soporte necesarios para disponer de estos itinerarios. Si no se cumple con esta normativa, no se obtiene la CÉDULA DE HABITABILIDAD.

PUERTAS Serán de 80 cm de ancho, con manilla o tirador. La normativa vigente establece la obligación de inscribir un círculo de 1,20 m de diámetro, delante y detrás de las puertas, sin que interfiera en el barrido de las mismas. Si existen puertas correderas, tendrán mínimo 90 cm de ancho, disponiendo de un paso útil de 0,80 m mínimo libre de obstáculos. Estas puertas correderas tendrán sus guías empotradas en el suelo o estarán instaladas por

el techo, para que así no exista ningún resalte en el pavimento, que dificulte la entrada ni la salida.

VENTANAS Serán CORREDERAS, para evitar los accidentes que se producen al chocar con ventanas abiertas hacia el interior de la dependencia por personas despistadas o de baja visión. Deben tener manetas de palanca situadas en su parte baja, a 1,20 m de altura desde el suelo como máximo, para facilitar a todos su accionamiento, y de color contrastado para facilitar su visión. El antepecho de la ventana será máximo de 60 cm de altura, para facilitar la visión del exterior también a personas sentadas o encamadas, con su correspondiente barandilla o pasamanos de protección y de seguridad a 1,10 m de altura. Las PERSIANAS serán de correa o manivela, para facilitar su uso a personas poco ágiles con sus manos.

PAVIMENTOS Serán duros, lisos y antideslizantes para facilitar la circulación de todos los usuarios, especialmente para PMR (Personas de Movilidad Reducida) y usuarios de silla de ruedas. Sería ideal que el color del pavimento dispusiera de contraste cromático con los elementos de su entorno para facilitar su identificación a todos los usuarios. Pedres Albes - 5

TECNOLOGIA PASILLOS Serán de amplias dimensiones, mínimo 1,10 m de ancho en viviendas especialmente accesibles para personas en silla de ruedas. Si se colocan MUEBLES, ARMARIOS O ESTANTERÍAS adosados a las paredes del pasillo, siempre se deberá dejar un paso libre de al menos 90cm. Se recomienda que no lleguen hasta el suelo, dejando al menos 30 cm de altura libres de obstáculos, para así facilitar el paso de los pies en el giro de una silla de ruedas, por debajo del mueble en pasillos o distribuidores estrechos. Así mismo, los tiradores pueden servir también como pasamanos, similar a la fotografía 02.

Fotografia 1. Estanterías adosadas a las paredes del pasillo.

Si existen ALFOMBRAS o ALFOMBRILLAS, serán de goma Pirelli, coco o similar, nunca de pelo pues entorpece los movimientos de las sillas de ruedas, cochecitos de bebé, etc; y estarán convenientemente fijadas al suelo y de materiales duros y lisos, especialmente sus bordes perimetrales para evitar que se levanten y sean causa de tropiezos.

Recomendamos que los PASILLOS sean de 1,00 m de ancho con puertas de 80 cm; o bien, pasillos de 95 cm con puertas de 90 cm; para así permitir el giro de 90° a personas en silla de ruedas manual o de motor, al realizar la maniobra abriendo la propia puerta y ocupando en parte, el propio espacio del barrido de la misma.

MECANISMOS DE CONTROL Los INTERRUPTORES tendrán sus marcos de colores que contrasten con la pared para facilitar su visión. En caso de instalar REGULADORES DE INTENSIDAD, se situarán a una altura entre 0,80 m y 1,40 m para facilitar su alcance a todos los usuarios.

Gráfico 01. Dimensiones pasillos y puertas, que permiten maniobra de acceso a usuarios de silla de ruedas.

6 - Pedres Albes

TECNOLOGIA

Gráfico 02. Dimensiones interiores accesibles de un dormitorio. Detalle de una percha accesible en forma de «T».

En ambos su diseño será ergonómico, mediante palanca o pulsadores, y nunca se requerirá el giro de la muñeca para su accionamiento.

DORMITORIOS Serán suficientemente amplios para poder inscribir en ellos un círculo de 1,20 m de diámetro libre de obstáculos, y permitir la maniobrabilidad de personas usuarias de silla de ruedas. Junto a la cama deberá existir, como mínimo, un espacio de 0,80 m libre de obstáculos, para facilitar la transferencia lateral a la misma desde una silla de ruedas. La altura de la cama accesible es de 0,48 m - 0,45 m. En habitaciones de reducidas dimensiones, recomendamos juntar las camas, dejando así más espacio para maniobrar en silla de ruedas delante del armario. Recomendamos CAJONES debajo de la cama para acceder a ellos fácilmente desde la misma. Las ESTANTERÍAS no dispondrán de mobiliario por debajo de 70 cm de altura, para facilitar la maniobra y el paso frontal hacia ellas de personas usuarias de silla de ruedas. Se recomiendan que las puertas de los ARMARIOS abran hacia fuera 180°, para evitar que queden abiertas a 90°, lo que podría impedir o molestar la maniobra en silla de ruedas. Si disponen de puertas correderas, se recomienda que tengan tiradores y sus guías estén empotradas en el suelo. En habitaciones de reducidas dimensiones, se recomienda que no exista escalón en

el interior de los armarios, para poder maniobrar en su interior personas en silla de ruedas. Existirá al menos una hoja del armario con un espejo entero, que sirva también como vestidor al permitir una visión completa de la persona, de pie o sentada. Las PERCHAS se situarán a 1,20 m de altura como máximo, para que sean accesibles también a personas de baja estatura y/o usuarios de silla de ruedas. Existe la posibilidad de colocar «perchas con palo» o en forma de «T», para facilitar el alcance de la ropa situada en estanterías o cajones altos. Estas perchas también pueden ser telescópicas.

TERRAZAS El PAVIMENTO exterior debería estar al mismo nivel que el pavimento interior del dormitorio y de la sala de estar. La PENDIENTE DEL PAVIMENTO de la terraza deber ser del 2% como máximo, hacia el exterior de la vivienda. Se recomienda que las BARANDILLAS estén a una altura de 1,00 m-1,10 m, con una parte vidriada transparente debajo del pasamanos, con objeto de facilitar la visión a personas bajas o sentadas, y que esta no sea escalable. El PILAR Y EL MOBILIARIO tendrán cantoneras o se redondearán para evitar lesiones si se produPedres Albes - 7

TECNOLOGIA cen golpes con sus cantos. El mobiliario accesible mesas, sillas, lámparas con interruptores y enchufes estarán situados a 0,40 m-1,40 m del suelo, y de colores contrastados con los elementos de su entorno para facilitar a todos su percepción.

MENSAJES AUDITIVOS Y LUMÍNICOS VIVIENDAS DONDE VIVEN PERSONAS SORDAS se instalarán avisos luminosos y/o vibratorios en todas las alarmas acústicas, acompañados por iconos o gráficos. En dichas viviendas deberán existir más enchufes, al necesitar Internet para su comunicación. VIVIENDAS DE PERSONAS CIEGAS son de diseño normalizado al ser los avisos auditivos. Todas las esquinas de muebles serán redondeadas para evitar «cantos vivos», y posibles golpes dolorosos a personas que tropiecen con ellas. Las personas ciegas son sumamente ordenadas y todo está en su sitio, incluso la ropa la tienen etiquetada para saber si la tela es la misma, de qué color es una u otra. Los zapatos están todos colocados en orden, así como los diferentes productos en la estantería, en la nevera, en los armarios, etc.

PLAZAS DE APARCAMIENTO PARA PMR – PERSONAS

ACCESIBLES RESERVADAS

cada vivienda accesible del edificio, destinada especialmente a personas con un 33% o más de discapacidad, homologada. PLAZAS DE APARCAMIENTO «EN BATERÍA» accesibles para PMR dispondrán de las medidas estándar de 2,20m x 5,00 m, con un espacio lateral libre de obstáculos de al menos 1,20m de amplitud de paso, que también puede ser compartido, en el caso de dos plazas contiguas. Estarán situadas lo más próximas al acceso peatonal, y comunicadas con él mediante un itinerario accesible. PLAZAS DE APARCAMIENTO «EN HILERA» accesibles para PMR, dispondrán también de un espacio posterior libre de obstáculos, donde se pueda inscribir un círculo de 1,50 m de diámetro, para así facilitar el embarque y desembarque de usuarios de silla de ruedas con grandes limitaciones. Se recomienda que la PUERTA DEL APARCAMIENTO del edificio de viviendas, esté motorizada y que no sea solamente de accionamiento manual, lo que podría dificultar su uso a PMR con grandes limitaciones en su movilidad y/o alcance. Rovira-Beleta Accesibilidad, S. L. P. www. rovira-beleta. com

La normativa vigente exige la existencia de una plaza accesible de aparcamiento reservada para

Gráfico 03: Plazas accesibles «en batería» de aparcamiento reservadas para personas de movilidad reducida-PMR

8 - Pedres Albes

JOVES EMPRESARIS

Patricia De Esteban

l verano de 2010 marca el inicio de una tionar el cambio de ciudad con lo que ello connueva etapa en mi vida. Sin haber cumpli- lleva (nuevos amigos, el idioma...) Situaciones do los 40 dejo atrás como esta te abren mucho un trabajo estable, la mente ¡y el corazón! «Los miedos, las mi ciudad de nacimiento, barreras mentales mis amigos y mi familia para Pronto también yo me ponembarcarme en un nuevo go en marcha y comienzo acechan por todos «proyecto de vida» apostana trabajar como Consultolados. Y entonces, do por el crecimiento profera de Belleza siendo dueña sional de mi marido y penempiezas a practicar un de un pequeño negocio. Mi sé: ¿por qué no me doy la trabajo consistiría en estadeporte que, aunque oportunidad de romper con blecer relaciones basadas no es olímpico, es muy en enseñar belleza a través la rutina y la aparente estabilidad que tengo? ¡Destino de clases profesionales del beneficioso para la Barcelona! Cuidado de la Piel y Maquisalud: el no prejuzgar». llaje ayudando a descubrir Por aquellos días, me preel potencial de cada persoguntaba en silencio si era la decisión correcta, si na aportándole el producto ajustado a sus nemis dos hijos se integrarían bien y si sabrían ges- cesidades.

E

Pedres Albes - 9

JOVES EMPRESARIS ¿Y de dónde voy a sacar a los clientes en un ne- lo integran más de 1.400 personas además de 20 gocio de venta directa si no conozco a nadie en directoras, repartidas principalmente entre MaBarcelona? Los miedos, las barreras mentales drid y Barcelona. acechan por todos lados. Y entonces, empiezas a practicar un deporte que, aunque no es olímpico, Me defino como una mujer emprendedora e ines muy beneficioso para la salud: el no prejuzgar. quieta, sueño con la idea de vivir una vida plena, ser la dueña de mi destino y Además venía de un ámbito que nada tenía que ver con «Mi nuevo negocio me desarrollar una carrera profesional ilimitada. Hoy día dirijo la cosmética, el mundo de las ha abierto la mente a mi propio negocio como Emfinanzas. Bueno, nada tenía otras posibilidades». presaria Ejecutiva Indepenque ver al principio, aunque diente de Mary Kay España lo el conocimiento, las experiencias anteriores me han ayudado a desarrollar que me permite cumplir en parte mi sueño y el de este negocio, a tener una visión acertada y más muchas personas a mi alrededor. amplia. Con mi equipo me une la ilusión, el esfuerzo En este afán de hacer más bellas a las mujeres, además de un trabajo profesional de calidad. Sé me doy cuenta de que mi vida está cambiando. que los sueños no se conquistan con Suerte....se Un giro de 180º. Después de estudiar, de irte al conquistan con un Propósito, Pasión, Disciplina extranjero, de acabar la carrera, te pones a tra- y Actitud. Para ello cuento con algo muy valioso: bajar y entras en un sistema de vida que ya no Humildad para admitir mis errores, Inteligencia sabes si lo has escogido tú o te ha escogido él para aprender de ellos y Madurez para corregira ti. Mi vida era «perfectamente estable» aunque los y seguir avanzando mi camino. en ocasiones me preguntaba si había algo más ahí fuera para mí que una rutina de entrar a trawww.marykay.es/patriciadeesteban bajar a las 8 salir a las 10 de la noche muchos días, cobrar una nómina fija (por buena que sea) a final de mes,... Mi nuevo negocio me ha abierto la mente a otras posibilidades. A día de hoy puedo decidir cómo es mi vida, yo organizo mi agenda y establezco mis prioridades. Ahora tengo tiempo para estar con los míos y poder estar ahí cuando me necesitan. Pero claro, mi faceta de madre o de esposa aunque es enriquecedora, no llena todo mi ser. También necesito crecer profesionalmente, sentir que, de algún modo, aporto algo a la sociedad con mi trabajo y esfuerzo. Y la forma de crecer es contagiar mi ilusión por mi negocio, pero esta vez de otro modo: ofreciendo una oportunidad profesional a aquellas personas que, como yo antes, piensen que hay algo más para ellas ahí fuera. La diversidad de personas con las que me he encontrado es enorme. Dirigir un negocio propio no es fácil pero las ventajas son inmensas. Mi equipo global a día de hoy tras seis años de trabajo, esfuerzo y constancia

10 - Pedres Albes

-RUGL*LURQD 3HGUDOEHV%&1  ZZZIDUPDFLDWRXVFRP

7UHEDOOHPSHUDODYRVWUDVDOXW +RUDULGLOOXQVDGLYHQGUHV GLVVDEWH

6HUYHL )RUPDFLy ,QIRUPDFLy 6HJXLPHQW &RPSURPtV 3UHYHQFLy

AL BARRI

¿Bailas? Claro que sí

Mireia Ridaura

n todas las épocas y civilizaciones ha existido la danza como forma de expresión. Desde la antigüedad el ser humano ha sentido la necesidad de mover su cuerpo al son de diferentes ritmos. Ya los antiguos egipcios, en la época de los faraones, danzaban en los rituales funerarios dedicados a sus Dioses.

E

Actualmente no ha dejado de ser así, hoy en día encontramos diferentes maneras y manifestaciones de baile en nuestra sociedad: los más jóvenes en las discotecas, los no tan jóvenes aprovechando bodas o fiestas, los mas pequeños iniciándose en escuelas de danza,… Si esta costumbre ha perdurado durante siglos será por algo. Está científicamente comprobado que cualquier actividad física tiene efectos beneficiosos en las personas que lo practican. Hacer deporte es sano, nos lo han repetido hasta la saciedad.

En la danza el movimiento se acompaña de música, ese es el secreto. A través de la música nos conectamos con nosotros mismos…con nuestra alma. Sí, nuestra alma. Bailar es, a mi parecer, un gran alimento para nuestro espíritu. Vivimos en un mundo de stress, exigencias, competitividad…nuestra sociedad nos exige cada vez más y más. La gran mayoría de nuestras actividades diarias requieren del intelecto. Hemos olvidado nuestro cuerpo físico y emocional. Parece que todo gira alrededor de nuestras capacidades y posibilidades académicas e intelectuales. La creatividad, las sensaciones, la expresividad,…todo esto ha pasado a un segundo, o tercer plano.

Pero, BAILAR… es mucho más que eso. Bailar nos da una sensación de libertad y de sintonía con nosotros mismos que ningún otro deporte puede darnos.

Deberíamos recuperar nuestra parte más visceral: el movimiento y la expresión corporal. La danza nos da precisamente esta posibilidad.

Pedres Albes - 11

AL BARRI Defiendo categóricamente la práctica continuada de esta actividad tan saludable para nosotros no solo en la parte física, sino también en la emocional. Mi larga experiencia como profesora de baile me ha demostrado que, después de una clase, las personas se sienten muchísimo mejor. Han logrado dejar fuera del aula sus preocupaciones y problemas de la vida cotidiana. Salimos más alegres, contentos y relajados. La música y el movimiento de nuestro cuerpo nos proporciona este milagro. ¡¡Es un regalo maravillosos que debemos aprovechar y fomentar!! No solo es para niños y jóvenes, sino también para las personas adultas e incluso las de cierta edad.

93 252 0194 9 32 52 0 194 C/DoctorsTrias TriasiiPujol, Pujol,11 11 C/Doctors [email protected] [email protected] m

12 - Pedres Albes

Bailar nos hace sentir bien, nos relaja, nos motiva, nos alegra,…. Cuántas veces he oído decir a mis alumnas después de una clase: ¡¡esto es mejor que ir al psicólogo!! Definitivamente: ¡¡sí, bailemos!!

LITERATURA

Els Güell, una família clau per a Pedralbes ENTREVISTA ANDREU FARRÀS - Autor del llibre Els Güell

Bruno Ballesté Responsable de comunicació de l’AVP

a família Güell va ser una de les més influents i més importants per a què el barri de Pedralbes sigui el que és a dia d’avui. Andreu Farràs (Barcelona, 1959) és l’autor del llibre «Els Güell» i una de les persones que més ha investigat sobre aquesta prestigiosa família. A partir d’una visita amb amics a la Colònia Güell, va començar a treballar i a descobrir molts vincles d’aquesta família amb la societat catalana i el barri de Pedralbes que el va portar a escriure aquest llibre que es va publicar al maig d’aquest 2016.

L

—Com neix la idea d’escriure un llibre sobre els Güell? Ho vaig decidir visitant amb uns amics la colònia Güell. Vam fer una visita guiada a Santa Coloma de Cervelló i vaig veure que els Güell eren molt famosos però alhora eren uns desconeguts, ja que tothom n’havia sentit parlar però ben bé no sabíem perquè. Vaig començar a investigar, a llegir, a trobar informacions i vaig trobar que eren uns personatges molt més importants per a la història de Barcelona i de Catalunya del que imaginava sobretot, per la seva influència. —Per què ha estat tan important la família Güell a Barcelona i Catalunya? Per tres factors. El primer, que van fer diners. Van

acumular molt capital en la seva aventura a l’Índia a principis del segle XIX i amb aquesta acumulació de capital van començar a invertir a Barcelona. A poc a poc la fortuna va anar creixent i es convertiren en una de les famílies més riques de Barcelona, de Catalunya i fins i tot d’Espanya. El segon factor és que van fer diners però no només es van dedicar a això sinó que van apostar molt pel mecenatge artístic, cultural i a la recerca científica. Això fa que a Barcelona tinguem tants indicadors de la família Güell. El Palau Güell, el Parc Güell, la colònia Güell o el Palau Reial de Pedralbes que forma part de la Finca Güell, ja que va ser una concessió a la Corona per reconciliar Catalunya amb Espanya. I per últim, van ser discrets i al mateix temps van tenir una clara vocació política que fes que estiguessin als principals esdeveniments de la política catalana com a les Bases de Manresa, al primer memorial de Greuges, als diferents estatuts de Catalunya...

Pedres Albes - 13

LITERATURA —D’on surt aquest vincle tan fort entre la família Güell i el barri de Pedralbes? Els Güell eren gent amb molta visió de futur com els empresaris d’èxit i una manera d’avançar-se era invertir en terrenys. Joan Güell i el seu fill van comprar fins a 30 hectàrees a Pedralbes a principis del segle XIX. En aquells temps era una zona rural, d’horts i de fet l’Eixample encara no havia arribat. Arran d’aquesta gran inversió agrícola, amb uns terrenys enormes, van fer la seva finca d’estiueig a l’actual avinguda Pedralbes, que era molt extensa, i una part d’aquesta finca va servir per construir el Palau Reial de Pedralbes que era propietat seva. El Palau el van cedir a la Corona amb alguna aportació d’altres burgesos que volien satisfer als Borbons. D’altra banda, aquest interès de la família per la cultura i el mecenatge va fer que els Güell financessin la restauració del Monestir de Pedralbes. Això va fer que des de llavors, molts membres de la família estiguin enterrats al Monestir.

està tenint una acollida molt bona, tant de crítics com de públic. La veritat és que estem molt contents i esperem que segueixi agradant tant.

—Què ha descobert sobre el barri de Pedralbes a partir del seu llibre? He descobert la gran vinculació dels Güell amb Pedralbes i que la reialesa ha estat un factor clau per a què Pedralbes sigui el barri que és. D’alguna manera, el fet de la cessió de part de la Finca Güell a la Corona no només era un oferiment altruista sinó que també hi havia un punt d’interès. Si tu construïes al costat d’un Palau Reial, evidentment aquests terrenys es revaloritzaven moltíssim.

El més generós mecenes d’Antoni Gaudí s’anomenava Güell. El mateix que va fundar la colònia Güell i que va promoure la ciutatjardí del parc Güell. Un Güell va oferir el Palau de Pedralbes a la Corona espanyola. I qui va hostatjar mossèn Cinto Verdaguer a la Finca Güell. Güell es deien dos dels principals impulsors de les exposicions universals de Barcelona del 1888 i del 1929. I entre els que van fomentar l’obertura de la Via Laietana per intentar convertir-la en el districte financer de la capital catalana…

—Passant a la part tècnica del llibre, dins de quin gènere el podríem incloure? L’autor quan llegeixi el llibre pensarà que és una novel·la històrica perquè hi ha trets novel·lescos (morts, protestes, amor, situacions còmiques, conspiracions,...) però el fet és que tot és una història real. Jo diria que és una crònica històrica i periodística d’una família que durant moltes generacions ha influït molt a nivell català i espanyol.

L’AUTOR ANDREU FARRÀS CALATAYUD

—A nivell d’expectatives, com van les vendes del llibre? De moment està tenint molt d’èxit. Anem per la tercera edició i porta 13 setmanes entre els llibres més venuts i des que va sortir al mes de maig

14 - Pedres Albes

SINOPSI Un dels cinc primers occidentals que van entrar a la tomba de Tutankamon es deia Güell. Un dels catalans que van llegir davant del Rei d’Espanya el primer memorial de greuges de la Catalunya contemporània es deia Güell. Un dels homes més rics d’Espanya durant la Segona República i la Guerra Civil del 1936 es deia Güell. Güell s’anomenava un dels redactors de les Bases de Manresa, Güell es deia un dels ponents de l’Estatut de Sau i un dels diputats de la comissió que va redactar la Constitució espanyola del 1978. L’amfitrió de dues de les tres úniques trobades polítiques que van mantenir el general Francisco Franco i Joan de Borbó es deia Güell...

Andreu Farràs (Barcelona, 1959). Redactor en cap d’El Periódico de Catalunya i professor de periodisme de la UAB. Ha publicat amb Pere Cullell els exitosos L’oasi català i L’ascensor. Amb Toni Soler va escriure la biografia Roca, l’últim segon (1996). Guionista del documental El 23-F des de dins, guanyador d’un premi Ondas el 2001, i director de Barcelona: ciutadans en temps de guerra, sèrie emesa a BTV, premi Miramar de Comunicació Local de la Diputació de Barcelona el 2006. Col·labora en diversos mitjans audiovisuals.

EMPRENEDORS

Vivir emprendiendo Bruno Ballesté Responsable de comunicación de la AVP

icen que el que no arriesga no gana. Es el caso de todos los emprendedores. «Solo aquellos que se atreven a fallar en gran medida pueden lograr mucho» decía Robert F. Kennedy. Trabajar para uno mismo, en sus ideas y en sus proyectos. Este es el caso de Daniel Giménez (Barcelona, 1980) un emprendedor que vive con su pareja, Marta Sánchez Busom (se conocieron, precisamente, en el mundo de internet) y viven en el barrio de Pedralbes desde hace varios años.

D

Dani fue uno de los fundadores de Trovit, un buscador de casas, coches y empleos que recoge los anuncios de los portales online de clasificados, que ha sido un éxito mundial. Hace un par de años que ya no es socio de esta gran empresa y después de tomarse un tiempo de descanso, ya está trabajando en nuevos proyectos. Inconformista, activo y ambicioso. Así es Daniel Giménez. Su pasión por la programación fue totalmente vocacional: «Cuando era pequeño me encantaban los ordenadores. Mi padre me compró un ordenador de la época cuando tenía 13 años y con las revistas del momento, empecé a programar en mi casa y ahí me empezó a atraer todo el tema digital». Así comenzó su historia. Estudió ingeniería informática y multimedia en La Salle. Mientras estudiaba empezó a trabajar en una agencia de comunicación en la calle Manila desarrollando y programando webs y videojuegos

Daniel Giménez Sánchez, emprendedor.

online. «Ahí es donde me di cuenta que trabajar para terceros no me llenaba, cuando acababa un proyecto empezaba otro y muchas veces perdía la pista del anterior. No me atraía». Entonces fue cuando empezó a trabajar como autónomo, haciendo equipo con profesionales de todo el mundo que conocía a través de foros de internet. «Cuando eres autónomo tienes libertad y puedes decantarte por los proyectos que más te aportan». Cuando acabó esta etapa empezó a buscar trabajo en Infojobs y precisamente ahí el fundador de esta empresa buscaba a alguien para emprender un proyecto. «Esa fue la primera vez que escuché la palabra emprender en mi vida». Empezó a trabajar junto a Nacho González-Barros y crearon Pedres Albes - 15

EMPRENEDORS Niumba.com (un buscador de apartamentos) y Enalquiler.com (web de clasificados de alquileres de larga estancia) bajo el paraguas de Grupo Intercom. «Era el caldo de cultivo ideal. Conocí a personas interesantes con las que compartía ideas de negocio y con las que tenía tres rasgos en común: ambición, actitud y aptitudes para llevar a cabo lo que nos propusiéramos. Queríamos algo más». Fue entonces cuando surgió la idea de Trovit: «Con tres de estas personas fue con las que decidí embarcarme en un proyecto que marcaría los 10 años siguientes de mi vida. Todos habíamos vivido la época de buscar empleo, coche de segunda mano, piso web a web… Y sabíamos que era algo muy tedioso. Vimos que en Estados Unidos existía una web que aglutinaba todos los empleos que había publicados en internet para el país y acabamos creando lo mismo en España para los tres sectores que creímos más interesantes». Trabajaban por las noches en su proyecto después de la jornada laboral hasta que Trovit empezó a crecer en usuarios. Se dieron cuenta que allí habia una oportunidad grande y decidieron dedicarse 100% al proyecto: «Creíamos que Trovit tenía sentido porque en Estados Unidos estaba funcionando, pero arriesgamos dejando nuestro trabajo estable». Dani sintió que aquel era el momento ideal para emprender y arrancar su historia: «El cuerpo me pedía vivir una aventura así y pensé que era el mejor momento, con mucha energía y con pocas responsabilidades uno se puede tirar a la piscina más fácilmente. Yo sólo pensaba en crear cosas». Lo bueno que tienen los proyectos de internet es que no necesitan mucho dinero para arrancar. Su inversión inicial fue el tiempo dedicado. Al cabo de poco tiempo Trovit empezó a dar ingresos. «En España empezó a ir muy bien y replicamos el modelo en Italia, Alemania, Francia… Y así hasta 40 países. Manteníamos más de 120 webs. Era lo que habíamos buscado, un proyecto escalable, internacional y que se basara en la tecnología». Al principio eran 4 personas, fueron ampliando hasta llegar al centenar de personas. «De ser 16 - Pedres Albes

una startup pasamos a ser una empresa de un tamaño considerable. Yo soy feliz emprendiendo y la realidad era que habían pasado 10 años y éramos un equipo de 100 personas. No hay que confundir ser emprendedor con ser empresario. Las prioridades en un equipo tan grande cambian radicalmente y muchas veces te estás encargando de lo urgente y no pensando en lo importante. En ese momento se cruzó en el camino una empresa japonesa interesada en adquirirnos que además era complementaria en muchos aspectos y lo vimos como una excelente oportunidad, tanto para asegurar la continuación del negocio como para los accionistas de Trovit». Tras este tiempo tan intenso decidió tomarse un año de descanso: «Hay que permitir que el vaso se vacíe para volverlo a llenar. He aprovechado para hacer cosas que había dejado de hacer como tocar el piano, disfrutar más de los amigos y de la familia, viajar…» Después de este tiempo, no podía estar parado, quería crear nuevos proyectos y ahora está a punto de lanzar un nuevo producto tecnológico relacionado con el mundo de las finanzas. «Cada vez que emprendo una nueva aventura lo hago con las mismas ganas que el primer día. Es un sentimiento mágico para un momento que hay que saborear al máximo. Estamos trabajando en ello y esperamos que tenga mucho éxito pero por ahora nos vamos a preocupar de disfrutar mucho en el camino». Aunque los tres proyectos a los que más tiempo ha dedicado han ido bien, Dani reconoce que ser emprendedor es complicado. La realidad es que las ideas hay que convertirlas en empresas rentables y eso pasa menos veces de lo que nos gustaría a todos: «He visto muchos fracasos emprendiendo. El ego te puede jugar malas pasadas. Tienes que conocer muy bien tus límites, encontrar una buena idea, montar un buen equipo y tener mucha humildad. Tampoco se puede ir a medio gas: hay que darlo todo y meter toda la carne en el asador para emprender. Y después de todo esto está la suerte». Una forma de vida única pero que no está a la altura de cualquier persona.

ENTITATS DEL BARRI

MONESTIR DE PEDRALBES «Cada any tenim més visitants al Monestir però no ens volem aturar aquí»

Gloria Tamborero i Luis Sanglas

nna Castellano és la conservadora en cap del Monestir de Pedralbes. Doctora en Història Medieval per la Universitat Autònoma de Barcelona. La seva tesi doctoral va versar sobre «L’origen i la formació del monestir femení de santa Maria de Pedralbes (1327-1409)» que va comptar amb l’ajut per a la publicació de tesis doctorals de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Fundació Congrés de Cultura Catalana. Molt amablement, Anna Castellano ens obre les portes del Monestir per poder conèixer curiositats sobre un dels espais més emblemàtics de la ciutat de Barcelona.

A

—Primer de tot, ens agradaria que ens expliqués la seva trajectòria acadèmica i com va arribar al Monestir. Bé, després d’acabar la carrera em vaig plantejar la idea de fer un doctorat. Quan acabes la carrera tens unes idees generals però volia aprofundir en una especialitat. Mica en mica vaig anar cap al món medieval i cap a la història de la dona que sempre havia estat oblidada. En aquest aspecte va sorgir la idea del Monestir de Pedralbes, ja que

era un monestir de clausura femení i pensava que seria més fàcil que m’obrissin les portes. Vaig anar a plantejar la idea de la meva tesi i em van dir que els semblava interessant però que ho havien d’acordar totes les germanes. Al cap d’uns dies em van trucar i em van obrir les portes per a poder fer la investigació i així és com vaig arribar al Monestir. —Com es gestiona el Monestir? Com funciona? L’any 1972 la comunitat de religioses va fer un pacte amb l’Ajuntament de Barcelona per a què es fes càrrec del manteniment del Monestir a canvi d’oferir-lo a la ciutat. A l’any 1983 es va obrir a la ciutat i la comunitat es va traslladar a una altra dependència. Elles mai intervenen en la gestió del Monestir. Hi ha molt bona sintonia entre l’Ajuntament i la comunitat. —A més de les activitats culturals i religioses, què més es fa al Monestir? Aquí al Monestir tenim una manera de fer. Es fan projectes de recerca sobre el propi monestir i es fan una sèrie d’activitats sobre aquestes investigacions. Hi ha tres programes d’activitats durant Pedres Albes - 17

ENTITATS DEL BARRI l’any amb concerts, poesies, exposicions, pensats en un públic familiar. També farem cicles de conferències i visites temàtiques. D’aquí fins el maig del 2017 farem totes aquestes activitats. A banda d’això també farem el concert de Nadal, hi haurà el Pessebre del Monestir que sempre fem amb l’Associació de Pessebristes de Barcelona i l’escola de Can Ponsic que ens farà la inauguració. —Quanta gent visita el Monestir actualment? La veritat és que estem molt contents perquè estem a l’alça. Vàrem començar l’any 2012 amb uns 49.000 visitants i aquest any 2015 vam acabar gairebé amb el doble (uns 80.000). S’està fent un gran treball de comunicació però no volem acabar aquí i volem continuar creixent. —Parlant d’inversions i millores. Com està evolucionant el Monestir? Això varia cada any. El departament d’Urbanisme destina al voltant de 375.000€ anuals en manteniment i després les inversions s’han d’aprovar al

18 - Pedres Albes

ple de l’Ajuntament. Aquestes inversions depenen del nou equip de govern. —Seguim parlant de temes del Monestir, com està la Capella de Sant Miquel? El frontal està tot acabat i aquest és l’exemple per veure com quedarà. Encara no s’ha pogut enllestir la restauració final i estem pendents que l’Ajuntament aprovi aquesta restauració perquè té un cost elevat. —També teniu en ment iniciar un nou projecte amb un dels espais del Monestir, ¿no? Així és. Estem esperant la signatura de conveni amb la Universitat Autònoma per a fer un hort medieval. A Europa té molta acceptació però no tenim constància que aquí hi hagi horts medievals. A partir de tractats medievals faríem la recuperació d’un hort. Un cop tinguem llest el projecte teòric el volem implantar i ens agradaria que fos obert a tothom i amb benefici social i pedagògic.

PROJECTES DEL BARRI

ONE PEDRALBES HOUSE Cualquier detalle por pequeño que sea es importante

Ricard Guinart i Batlló

E

s sin duda, por sus características, el mejor conjunto residencial de viviendas de lujo de Barcelona, está situado en el barrio de Pedralbes, c/ Bisbe Català 21-27, vía principal de Pedralbes, entre la Cruz de Pedralbes y el Consulado General de los Estados Unidos. Es una zona con baja densidad edificatoria y rodeada de grandes zonas verdes, a escasos minutos de las salidas 9 y 10 de Ronda de Dalt. También destaca su proximidad al centro histórico de Sarrià. El barrio dispone de los mejores equipamientos educativos, culturales, sanitarios y deportivos de la ciudad.

las estancias se han realizado grandes aberturas acristaladas en todas las fachadas del edificio, de este modo, la fachada principal, paralela a la calle Bisbe Català, disfruta de orientación sureste y acoge las estancias de uso diurno de las viviendas: salones, comedores y cocinas, reservando la fachada posterior para los dormitorios, frente a los jardines y zona de ocio privado de la promoción.

La finca es señorial y enormemente representativa por su gran dimensión, está amurallada en todo su perímetro aportando seguridad y luminosidad a todas las viviendas, también realza la futura construcción como si estuviera en un pedestal. El edificio es aislado a cuatro vientos. Para el máximo aprovechamiento de la luz solar en

Pedres Albes - 19

PROJECTES DEL BARRI

El vestíbulo de entrada acogerá a sus visitantes con la obra pictórica del artista Ralph Bernabei. Disponibles distintas tipologías de viviendas, de 3, 4 y 5 dormitorios, todas las viviendas lindan tanto a fachada principal como a fachada posterior, algunas de ellas además también a fachada lateral, en todas estas fachadas se ubican amplias terrazas a las cuales se accede desde salones, cocinas y habitaciones. Para la elección de todos los materiales empleados en la construcción de este edificio se han tenido en cuenta los siguientes criterios: calidad, durabilidad, nobleza y modernidad, como ejemplo de dicho criterio se dotarán todas las viviendas de muebles de cocina marca Bulthaup.

20 - Pedres Albes

Cada vivienda está vinculada a un box de aparcamiento ubicado en las plantas sótano del edificio, se trata de un espacio cerrado con persiana, y con capacidad para 3, 4 ó 5 plazas de parking, además incorpora un cuarto trastero de grandes dimensiones. Para poder disfrutar de diferentes eventos privados inolvidables, se ha creado expresamente un espacio chill-out, donde la arquitectura, el diseño interior y la tecnología se han combinado perfectamente. El concepto arquitectónico y el diseño creado para el chill-out permite además su ampliación hacia el exterior, una gran abertura en una de sus fachadas conecta este espacio con la zona de piscina exterior, lo cual permite agrupar estos dos ambientes en caso necesario.

PROJECTES DEL BARRI

Completa esta magnífica promoción como elemento comunitario de uso exclusivo y privativo un equipamiento deportivo de 1.400 m, ofreciéndonos: 1) Una sala de fitness: se trata de una sala de musculación con múltiple variedad de máquinas deportivas para garantizar un entrenamiento integral completo compuesto por máquinas cardiovasculares, de fuerza, de flexibilidad, bicicletas estáticas, máquinas elípticas y cintas para correr. 2) Una piscina exterior con solárium donde poder disfrutar de un baño y tomar el sol. 3) Una pista de paddle de medidas reglamentarias. 4) Una sala polivalente diáfana para entrenamientos personales con máquina de kinesis donde bastará con la reserva horaria al conserje para disfrutar de ella. 5) Una zona wellness dotada de una piscina con tumbonas de hidromasaje con burbujas y cañones de agua. 6) Sauna seca. 7) Sauna de vapor. 8) Fuente de hielo. 9) Tumbonas calefactables. 10) Piscina interior de 25 m para natación. Una característica común de todo el edificio es que dispone integración domótica de última generación para asegurar unas viviendas y unos equipamientos comunitarios inteligentes. Se incorporarán los sistemas de vigilancia y control de acceso más avanzados para garantizar la seguridad de todo el complejo. Grupo CASA es un conjunto de empresas cuya actividad principal es la promoción inmobiliaria. Con casi 30 años de experiencia, se han realizado

más de 100 proyectos de rehabilitación integral o de obra nueva en Barcelona. La filosofía de la empresa es la constante mejora en el sistema de trabajo, máxima seriedad, transparencia y ética en todas nuestras actuaciones, así como buscar la satisfacción de nuestros clientes por encima de todo. Grupo CASA forma parte de la Asociación de Promotores y Constructores de Edificios de Catalunya (APCE). ONE PEDRALBES HOUSE - Grupo CASA c/ Floridablanca 144, entlo. 08011 Barcelona www.casa.cat - Email: [email protected] Tel: 93 426 57 52

Sigue toda la actualidad del barrio en: www.avpedralbes.com Associació Veïns Pedralbes @ AVPedralbes C/ Domínguez Miralles, 11-19 08034 Barcelona Tel.: 932 802 189 Horari: 17,00 a 20,00 hores Tots els dilluns, dimecres i dijous [email protected]

Pedres Albes - 21

ACTIVITATS DE L’AVP

Notícies de l’Associació de Veïns de Pedralbes pel segon semestre de 2016 Victor Solé Feriolo Membre de la Junta Directiva de l’AVP

MANUEL GIRONA AMB CARRER MARQUÈS DE MULHACÉN Després d’haver rebut moltes peticions per part de veïns individuals i de les escoles del barri, l’AVP va demanar al districte de Les Corts que actués en aquesta cruïlla que pot ser bastant perillosa durant moltes hores del dia.

N

OU SEMÀFOR A LA CRUÏLLA DE PASSEIG

de l’AVP i de tot Pedralbes era la millora integral del carrer Bosch i Gimpera, un dels més bonics del barri i de la ciutat. Al setembre de 2016, es va asfaltar i reordenar amb places d’estacionament en línia, moltes d’elles que han de ser àrea verda. Ara el carrer torna a presentar una seguretat viària més satisfactòria i una imatge més adient amb el nostre barri: ordre, organització, estètica.

NOU ARRANJAMENT AL CARRER BOSCH I GIMPERA Una de les actuacions més esperades i volgudes

CRUÏLLA ENTRE CARRERS BOSCH I GIMPERA I BISBE CATALÀ Quan pugem des del carrer Bosch i Gimpera, podíem tombar a la dreta cap al carrer Bisbe Català incorporant-nos en un carril d’entrada, segregat dels carrils centrals. Després d’anys de veure que aquest quasi no s’utilitzava, l’AVP va demanar al districte que arrangés aquesta cruïlla, aconseguint més vorera i un gir més segur cap al c/ Bisbe Català des del c/ Bosch i Gimpera.

MILLORA DEL WEB

Nou arranjament al carrer Bosch i Gimpera.

22 - Pedres Albes

Us haureu adonat que hem estat fent alguns canvis en el nostre portal web: www.avpedralbes. com. Són obra de la nostra veïna i sòcia Marta Sánchez, una gran professional del ram.

ACTIVITATS DE L’AVP CULTURA AMB SUBVENCIÓ L’AVP ha rebut una subvenció del districte de Les Corts per gestionar i organitzar activitats culturals i solidàries. L’obtenció de subvencions és el resultat de les bones pràctiques associatives de l’AVP, que s’ha anat guanyant la confiança dels responsables tècnics i polítics dels districtes. Això no vol dir que seguim amb la nostra principal tasca, la defensa dels interessos de Pedralbes.

MILLORA EN SEGURETAT

Plenari del districte de Les Corts.

SEGUIM

AMB LA NOSTRA PRESÈNCIA ALS PLENARIS

DELS DISTRICTES

La millora en seguretat és una preocupació constant de l’AVP. Per aquest motiu, l’AVP s’ha fet amb un servei de vigilància privada amb l’empresa Securitas, que realitza rondes nocturnes pel barri, efectuant marcatges de control a les comunitats veïnals associades. També disposa d’un servei d’acompanyament als veïns en l’entrada o sortida dels seus habitatges. A més, manté reunions periòdiques amb els cossos de Mossos d’Esquadra i de la Guàrdia Urbana per intercanviar informació en temes de seguretat que afectin el barri.

L’AVP té socis als districtes de Les Corts i de Sarrià-Sant Gervasi, per tant actua en aquests dos districtes. Assistim als plenaris, a les audiències públiques, i en tots els fòrums de participació que ens ofereixen les autoritats. Hem assolit la vicepresidència del Consell de Barri de Pedralbes, en la que ens representa en Luis Sanglas. El Consell de Barri és un òrgan de participació del Districte de Les Corts en el què totes les associacions de Pedralbes poden dir la seva davant dels interlocutors polítics i tècnics del districte. Es debaten els projectes i actuacions que s’han de dur a terme a Pedralbes a partir de les opinions de tots els assistents.

NO A LA BENZINERA

Mercat de Nadal.

Manifestació veïnal contra la construcció de la benzinera.

ESDEVENIMENTS SOLIDARIS Tornem a organitzar el Mercat de Nadal, el sisè, el primer diumenge d’advent. Enguany donem un salt de qualitat amb la millora dels expositors, del càtering, de la distribució de l’espai i de les activitats infantils. A més, i com cada any, el Monestir obre les seves portes i comptarem amb l’actuació del carilló de la Companyia La Tal.

L’AVP ha traslladat a tots els partits polítics i a totes les instàncies municipals l’alarma que ha provocat en el barri l’anunci de la construcció d’una benzinera «low cost» al carrer Eduardo Conde

Pedres Albes - 23

ACTIVITATS DE L’AVP

L’AVP present als debats del barri.

amb passatge Roserar. Pensem que amb aquest projecte s’agreujaran els problemes de trànsit del barri, a més del risc que suposa pels nombrosos escolars que caminen per la zona. Juntament amb un grup de veïns, escoles i altres entitats de la zona, s’han presentat recursos basats en informes tècnics ben documentats. Malauradament les fonamentades queixes veïnals no han estat escoltades i el projecte segueix endavant.

NOUS EQUIPAMENTS AL C / PONS I SERRA La casa Patxot, un casalot al c/ Bisbe Català amb c/ Pons i Serra, va ser enderrocada a l’estiu de 2016. Al seu lloc s’hi construiran habitatges de la promotora One Pedralbes, i un edifici per equipaments municipals. L’AVP està en contacte amb el districte de Sarrià-Sant Gervasi per pensar en un equipament principalment cultural, dedicat a les escoles i veïns del barri. Per això animem a tots a que ens feu arribar les vostres idees i els vostres suggeriments.

A causa de l’èxit de participació i recaptació de l’edició del passat mes d’abril, l’AVP, el Col·legi Major Pedralbes i un nombrós grup de voluntaris entusiastes, ja estan preparant la cursa del 2017. La prova es celebrarà el dia 26 de març. La causa solidària serà ajudar a dues ONG que treballen en temes de recolzament als emigrants, ja sigui en origen oferint accés a l’educació (ONG NASCO ICT, el fundador de la qual és Ousman Umar), o bé defensant el dret a la vida dels refugiats que creuen el Mediterrani (Proactive Open Arms, el fundador de la qual és Óscar Camps). També es destinarà una part dels fons recollits per un donatiu al menjador social Pa de Sant Oleguer en reconeixement al seu recolzament a la Cursa. El recorregut de la caminada a peu serà similar al de l’any anterior i en el de la Cursa s’està estudiant la possibilitat de fer una mitja Marató. Es faran dos esdeveniments previs a la cursa, una plantada d’arbres a la zona de l’antena afectada per un incendi recent, i la representació de la cursa en el Monestir unes setmanes abans de l’esdeveniment.

CURSA TRAIL PEDRALBES ANTENA SOLIDÀRIA S’inicien els preparatius per a la II Cursa Trail Pedralbes Antena Solidària. 24 - Pedres Albes

Convidem a tots els veïns a participar, tant esportivament com econòmicament.

SERVEIS DEL BARRI

Las claves del progreso Borja Cortasa

Gracias al ímpetu de la tercera generación Cortasa, el barrio de Pedralbes dispondrá de un SUPERMERCADO 24 HORAS DE UNOS 100 METROS DE SUPERFICIE.

E

l paso de la familia Cortasa por el barrio de Pedralbes ha perdurado y dejado su impronta durante tres generaciones, habiéndose ganado el respeto de los vecinos. Ahora emprenden un nuevo reto: Adaptándose a las necesidades del barrio, ofrecerán un servicio de supermercado de proximidad, de la mano de una marca de reconocido prestigio. Operativa 24 horas 365 días del año, y con los mismos precios que su formato de gran superficie.

La finalización de la obra, está prevista para finales de este año, principios del 2017. Desde la AVP queremos dar la bienvenida a este nuevo proyecto que viene a cubrir una necesidad altamente reivindicada por los vecinos.

LA FAMILIA CORTASA, TRES GENERACIONES Historia de una gasolinera. Un paseo por los orígenes de uno de los establecimientos más antiguos y emblemáticos del barrio. A principios de 1966, don Ramón Cortasa Farreras, inauguró el proyecto de negocio que hoy nos ocupa. La construcción inicial, fue una sencilla instalación de punto de venta de combustible, que constaba de una pequeña oficina a pie de pista y 5 surtidores. Unos años más tarde, abordó de manera novedosa en la época, la instalación de una marquesina sin columnas de manera que la zona de servicio y repostaje quedara completamente diáfano. La innovación de esta marquesina, que persiste en la actualidad, permitía que tanto empleados como clientes quedaran resguardados de las inclemencias del tiempo. Cuando en los años 90, se extinguió el monopolio, tomó el relevo su único hijo don Ramón Cortasa Pascual, que apoyándose en el diseño inicial, pero con ánimos de renovar, convirtió el pequeño despacho en una tienda de conveniencia. En esa década se iba a asistir a una repentina proliferación de nuevas tecnologías que en el caso de la gasolinera, supusieron la inclusión de otros servicios, tales como el tren de lavado y la limpieza interior por medio de aspiradores de nueva generación. Este establecimiento que no había cesado nunca en su afán de innovación y seguía contando con credibilidad y liderazgo entre sus usuarios, acometió la renovación tanto de maqui-

Pedres Albes - 25

SERVEIS DEL BARRI

naria como de sistemas de control y seguridad —todos ellos punteros para entonces— y añadió calidad y servicio a los usuarios. Desde aquella época y hasta hoy, sigue ese afán de renovación constante, manteniendo la tradición del negocio que es el servicio completo y asistido en pista. En 2015 los hijos toman el relevo de la explotación, siendo la tercera generación familiar y

optando por el cambio de imagen petrolera, así como la ampliación del servicio de tienda. Cada generación ha adaptado el servicio a la situación tecnológica del momento. Actualmente han consolidado la implantación del sistema de pago con el teléfono móvil a través del «contactless» (sin contacto) lo que le permite al cliente pagar sus compras de forma más rápida y segura. Se estudia la implantación de venta de nuevas fuentes de combustible.

LIANNE LA HAVAS

CORIZONAS

GOSSOS

NOUVELLE VAGUE

MICHAEL KIWANUKA

ROSANA

3/11 CASINO L’ALIANÇA DEL POBLENOU

17/2 SALA APOLO 1

15/11 SALA BARTS

El Festival Jardins Pedralbes va tancar la seva quarta edició amb un 89% d’assistència, havent venut més de 30.000 entrades d’un total de 34.200.

L’organització es mostra molt satisfeta per la gran acollida per part del públic i el gran nivell artístic dels concerts. L’equip de Concert Studio volem mostrar el nostre agraïment per haver pogut col·laborar amb persones discapacitades, i per primera vegada, amb quatre persones refugiades com a treballadors. A més, donar les gràcies als membres de les associacions del districte de les Corts, als voluntaris del Banc dels aliments que van fer la recollida i a la Guàrdia Urbana que garanteix la seguretat als veïns, un aspecte tant important com el manteniment i cura dels fantàstics jardins que tenim a Pedralbes.

3/3 BARTS

16/11 SALA BIKINI

TONY HADLEY

21/11 PALAU DE LA MÚSICA

6/3 PALAU DE LA MÚSICA

CARLOS NÚÑEZ

30/12 PALAU DE LA MÚSICA

INDIA MARTINEZ 18/3 PALAU DE LA MÚSICA

OCEAN COLOUR SCENE ADAMO 1/12 SALA APOLO

1/2 PALAU DE LA MÚSICA

DIEGO MARTÍN

MIGUEL POVEDA

CHAMBAO

SIMPLE MINDS

ENRIC MONTEFUSCO

THE DIVINE COMEDY VANESA MARTIN 8/2 PALAU DE LA MÚSICA

15/5 GRAN TEATRE DEL LICEU

ARA MALIKIAN

SKUNK ANANSIE

JARABE DE PALO

4/12 GRAN TEATRE DEL LICEU 14/12 CASINO L’ALIANÇA DEL POBLENOU 27-29/12 PALAU DE LA MÚSICA

3/2 PALAU DE LA MÚSICA

13/2 RAZZMATAZZ

30/3 SALA APOLO 1 30/4 L’AUDITORI

20/5 GRAN TEATRE DEL LICEU

902 444 300 - www.festivalmillenni.com 26 - Pedres Albes

CARRERS

El carrer Bosch i Gimpera Víctor Solé Ferioli Membre de la Junta Directiva de l’AVP

l carrer que avui s’anomena Bosch i Gimpera és un dels més paradigmàtics de Pedralbes, un dels més macos del barri, i un dels més bonics de Barcelona. Recorre el curs del torrent Can Julit. Pedralbes va ser (és) històricament una geografia plena de torrents (rieres), algunes d’elles molt importants per al reg d’aigua per a Barcelona: sota l’actual avinguda Foix transcorre la riera Blanca (afluent del riu Llobregat), sota el carrer Marquès de Mulhacén transcorre la riera de Pedralbes. Sota Bosch i Gimpera flueix, com hem apuntat, la riera de Can Julit, afluent de la riera de Pedralbes. Si en un dia plujós parem l’orella a les reixetes de les clavegueres, escoltarem el fluir de les aigües del torrent, la font del qual es troba al Tibidabo. Pedralbes per tant no s’entén sense les seves rieres.

E

EL CARRER BOSCH I GIMPERA I PEDRALBES Pedralbes va ser fins a la segona meitat del segle XIX una àrea perifèrica de Barcelona. La Revolu-

Relació de noms del carrer Bosch i Gimpera. Imatge extreta del Nomenclàtor de Barcelona.

ció Industrial havia arribat a Barcelona i, com a conseqüència, la burgesia, hereva de les classes mercantil i comerciant històriques de Catalunya, va exercir un gran treball de renaixement cultural amb la Renaixença i els moviments culturals fills d’aquesta: el Noucentisme i el Modernisme. Fins al segle XIX, Pedralbes era una àrea perifèrica de camps i horts propietat del Monestir i del municipi de Sant Vicenç de Sarrià, encara un poble independent de Barcelona. A partir de les últimes dècades del XIX i les primeres del XX, famílies potentades de Barcelona van establir les seves segones residències a Pedralbes: els Girona (Torre Girona, avui rectorat de la UPC), els Güell (dels quals queden les cavallerisses, a l’avinguda Pedralbes), etc. Amb l’arribada d’aquestes famílies, que venien a Pedralbes o per la carretera de Les Corts (avui Travessera de les Corts) o per la carretera de Sarrià i la carretera privada dels Güell (avui avinguda Sarrià i passeig Manuel Girona, respectivament), es va endreçar el 1904 un passeig lineal que unís el Monestir amb la travessera de les Corts (avui avinguda Pedralbes i carrer Sabino Arana), i el 1924 els Güell van vendre la seva carretera privada a l’Ajuntament de Barcelona, que l’anomenava passeig Manuel Girona i així tenia un pretext més per annexionar-se el terme municipal de Sant Vicenç de Sarrià —l’últim gran municipi en quedar absorbit per la ciutat, el 1926—. Pedres Albes - 27

CARRERS arranjat al costat de la riera Pedralbes (avui carrer Marquès de Mulhacén), o des del carrer Cardenal Vives i Tutó. Durant els anys del desarrollismo franquista, es va desencadenar a Espanya una bombolla immobiliària que va emplenar les grans ciutats de noves construccions: eren temps de grans migracions des de les regions pobres d’Espanya a les regions industrials, que necessitaven mà d’obra barata per entrar al Mercat Econòmic Europeu de l’època —Espanya anava endarrerida, ja que a Europa aquesta tendència es va iniciar a finals de la dècada de 1940, quan a Espanya va arribar gairebé 20 anys després—. L’Ajuntament de Barcelona va començar a donar llicències sense control a constructores àvides i Pedralbes no es va salvar d’algunes d’elles: els edificis del carrer Marquès de Mulhacén amb passeig Manuel Girona són exemples d’aquest desgavell. Els habitatges van venir abans que la urbanització.

Aquestes dues imatges presenten la disposició urbanística de Pedralbes durant la dècada de 1920. A la imatge inferior, veiem el traçament del carrer Bosch i Gimpera, com a torrent de Can Julit.

A partir d’aquí es va obrir la veda per començar a construir en aquesta nova àrea de Barcelona. Amb l’arribada de la Segona República, es van construir les casetes del carrer Claudio Güell i passatge Roserar, casetes socials del sindicat de la indústria i el comerç (el CADCI), els únics habitatges de Pedralbes des de la dècada de 1930 a la de 1950. El 1953 el Reial Club de Tennis de Barcelona (RCTB) va comprar la masia Can Canet de la Riera (de la riera Can Julit, s’entén), i als seus terrenys va construir la seva nova seu, la que fins avui coneixem. Deu anys després, el 1963, i just davant del RCTB, el Liceu Francès va construir la seva actual seu. A les dues edificacions s’entrava o bé pujant per l’avinguda de la Victòria (avinguda Pedralbes durant el franquisme), o bé pel camí 28 - Pedres Albes

Camps de Can Canet de la Riera, actual seu del Reial Club de Tennis Barcelona-1899. A l’esquerra es pot apreciar la Casa Hurtado. Fotografia de 1932. Arxiu Centre Excursionista Els Blaus - Donatiu de Daniel Piera i Forcadell.

Davant d’aquesta disfunció, es va decidir crear una unitat administrativa que començaria la casa pels seus fonaments: primer la urbanització, després dels habitatges. D’aquest pla es van traçar la totalitat del carrer Capità Martín Busutil, que des de 1953 arribava simplement fins al seu encreuament amb carrer Cardenal Vives i Tutó, i carrers com Cavallers, Marquès de Mulhacén,

CARRERS Borrell i Soler, Enrique Giménez, Farreras Valentí, o Francesc Darder. Amb aquest mateix pla, datat el 1959, es va establir que tots els habitatges de Pedralbes tinguessin com a màxim entre 5 i 6 pisos, tinguessin una zona comunitària enjardinada i estiguessin separades les unes de les altres per jardins oberts: era una zona dedicada a les classes mitjana-altes i altes de la ciutat. El carrer Bosch i Gimpera va ser el primer que va començar a ser urbanitzat seguint aquest esquema: es va tapar la riera de Can Julit i, a mesura que s’anava construint el carrer, s’anaven fent els habitatges. No cal ser massa espavilat per intuir que durant anys aquest carrer va estar desproveït d’alguns serveis bàsics, com la llum o clavegueres ben construïdes: al cap i a la fi, era com anar a viure al camp però a poca distància amb cotxe de la gran ciutat, i a pocs minuts a peu de Sarrià, que seguia semblant un poble. El carrer Bosch i Gimpera havia de cobrir el recorregut de Can Julit: des de l’avinguda Pedralbes fins al castell de l’Oreneta –destruït pels anarquistes durant la Guerra Civil–. Resumint, el carrer Bosch i Gimpera no s’entén ni amb la riera que flueix sota la seva calçada ni sense les seves dues entitats més grans: el Reial Club de Tennis Barcelona-1899 i el Liceu Francès. Totes les virtuts i totes les limitacions del carrer Bosch i Gimpera estan lligades a aquestes institucions, les úniques del carrer Bosch i Gimpera i de les poques que tenen seu a Pedralbes.

EL CARRER BOSCH I GIMPERA I L’AVP Amb l’arribada de la democràcia, l’Associació de Veïns de Pedralbes (AVP) va llançar una crida a canviar el nom del carrer Capità Martín Busutil: el 1979 el carrer Capità Martín Busutil va passar a dir-se Bosch i Gimpera. Des de la dècada de 1960 fins el 2010 aquest carrer no va patir greus cops urbanístics. El 2010 es va construir un carril bici que no va tenir èxit, ni viari ni urbanístic, i de seguida es van pintar uns carrils amb places en bateria i calçades en zigzag que no van agradar ningú. El carrer, que fins

aleshores tenia dos carrils de pujada i dos de baixada, va passar a ser un carrer de 30 quilòmetres per hora, fet que aplaudim, però la seva realització es va fer amb massa precipitació i desordre. El carrer, que durant tants anys era un exemple d’ordre estètic, es va convertir d’un dia per l’altre en un exemple de mala praxis administrativa. Des de 2010, i amb la junta presidida per Rafael Campillo, l’AVP ha aconseguit que el carrer Bosch i Gimpera, frontera entre els districtes de Les Corts i Sarrià-Sant Gervasi, tornés a estar a l’agenda pública. Gràcies a la feina de l’AVP, el carrer torna a ser el que era, respectant la voluntat política de que segueixi essent una via de 30 km/h. Encoratgem les veïnes i els veïns a fer-nos arribar els seus suggeriments i dubtes sobre l’actuació recent i els animem a col·laborar amb l’AVP tant pel bon funcionament d’aquest carrer com pel manteniment de Pedralbes.

ELS NOMS L’actual carrer de Bosch i Gimpera ha tingut dos noms al llarg de la seva història: el del Capità Martín Busutil, i l’actual. El capità Santiago Martín Busutil va ser un membre destacat de la secció catalana de les Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista, les JONS. Durant la Segona República, Martín Busutil combaté especialment l’autonomia de Catalunya. Va ser un jonsista català que va animar les JONS a unirse amb la Falange el 1934. Just després del cop d’estat del 18 de juliol de 1936, va marxar cap a Burgos, la capital oficiosa del bàndol franquista. El capità Santiago Martín Busutil era un falangista de primer ordre: va participar en els fets del 19 de juliol de 1936 a Barcelona, el van nomenar tinent de complement, i després Capità de la Quarta Centúria de la Primera Bandera de Falange de Burgos. Va morir en l’ofensiva per conquerir Santander el 14 d’agost de 1937. Al 1959 se li dedicà un carrer a Pedralbes. Un carrer que, al 1979, va prendre el nom d’una personalitat ben diferent. Pere Bosch i Gimpera (Barcelona, 1891 – Mèxic, 1974) va ser un arqueòleg i prehistoriador, polític republicà, i una de les

Pedres Albes - 29

CARRERS personalitats científiques catalanes més conegudes internacionalment. Si Martín Busutil era un membre destacat del falangisme ortodox, Bosch i Gimpera ha estat sempre vist com un dels científics i polítics republicans i democràtics més rellevants. Membre fundador d’Acció Catalana, una escissió de la Lliga Regionalista el 1922, va ser dels principals valedors del republicanisme dins d’aquesta organització política nacionalista. Després de la proclamació de la Segona República, es va apropar a l’Esquerra Republicana de Francesc Macià. Va ser nomenat rector de la Universitat Autònoma de Barcelona al 1933, càrrec que va exercir fins el 1939. Després dels Fets d’Octubre de 1934, també Bosch i Gimpera va ser empresonat juntament amb tot el govern català, reprenent la llibertat quasi un any després, reprenent les seves tasques de rector i investigador. Finalment, va ser conseller de Justícia de la

Generalitat entre 1937 i 1939, abans de la capitulació de Barcelona. Un cop a l’exili a Mèxic, Bosch i Gimpera es va comprometre amb la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic i amb l’Escola d’Antropologia d’aquell país americà. Va seguir compromès amb la docència de les seves especialitats, la prehistòria i l’antropologia, fins a ser nomenat cap de la divisió de filosofia i humanitats de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura, la UNESCO. Mort al 1974, encara exiliat, el seu nom, com el d’altres eminents científics de la Segona República, es va reprendre de l’oblit, i al 1979 el carrer fins aleshores dedicat a un falangista, va passar a anomenar-se carrer de Bosch i Gimpera gràcies a una iniciativa d’una jove associació veïnal, l’Associació de Veïns de Pedralbes.

AQUEST NADAL

COMERÇ DE PROXIMITAT “el teu comerç, més aprop que mai”

30 - Pedres Albes

FINANCES

¿Cómo invertir en renta fija? Sara Rivas Moreno

L

os tipos bajos y los programas de compra de deuda han hinchado los precios de la deuda soberana en todo el mundo, hasta el punto de que por ejemplo en Europa más del 45% cotiza con rentabilidades negativas. Aun así, hay una serie de compradores, llamados bancos centrales, que lo compran todo. Tenga el precio y el vencimiento que tenga. Así, en los últimos meses hemos visto como varios países, entre ellos España, aprovechando la coyuntura han lanzado bonos con vencimientos a 30 y 50 años. Incluso Irlanda y Bélgica se han aventurado a emitir deuda a 100 años. Ante este panorama no faltan las voces críticas que advierten sobre la posibilidad de que la renta fija estalle como una bomba nuclear. Por ello ahora más que nunca debemos entender el producto en el que invertimos y dejarnos asesorar por profesionales. «No soy proclive a la idea alarmista del hundimiento de la renta fija. Considero que al igual que la Fed ha ido retirando su programa de compra de deuda paulatinamente, los demás bancos centrales, entre ellos el BCE, seguirán sus mismos pasos. Además si se diese el hipotético caso de un estallido, el activo refugio sería la renta fija a corto plazo, ya que se produciría un contagio hacia los activos que se valoran en fun-

ción de los tipos de interés, en concreto bonos corporativos, renta variable y activos inmobiliarios», manifiesta José Ignacio Victoriano, gestor de renta fija de Renta 4 Gestora.

José Ignacio Victoriano, gestor del fondo renta fija de Renta 4

«Para buscar rentabilidad debemos encontrar los nichos de mercado en los que poder estar defensivos», aconseja José Ignacio Victoriano gestor de Renta 4. «Aun así, y dado el momento actual, no quita que no haya que tener mucho cuidado. Los tipos de interés a largo plazo tanto de deuda pública como privada están excesivamente bajos. Para buscar algo de rentabilidad debemos encontrar nichos de mercado en los que poder estar defenPedres Albes - 31

FINANCES sivos. Actualmente la encontramos en high yield y en emergentes a corto plazo», continúa el gestor de Renta 4, que afirma que para tener éxito actualmente en la renta fija se debe apostar por una gestión flexible, que en su caso es el valor relativo. Una opción para invertir en renta fija de una forma segura son los fondos de pensiones, y más aún de cara a final de año, si además de ahorrar a largo plazo queremos beneficiarnos de sus ventajas fiscales. Y es que una de las virtudes de estos productos es su tratamiento del IRPF: Anualmente todo partícipe de un plan de pensiones tiene derecho a desgravarse hasta 8.000 euros.

la jubilación, momento en el que los expertos del sector aconsejan retirarse de la renta variable, el fondo Renta 4 Renta Fija se ha situado en primera posición de los ránkings esta temporada por aportar una rentabilidad en los últimos 12 meses del 3,49%, sin recaer excesivamente en el riesgo. Prueba de ello es la máxima volatilidad que ha experimentado: un 1,75% en el mes de junio y como consecuencia del Brexit.

Antes de elegir un plan de pensiones, al igual que con cualquier otro tipo de producto de inversión, lo primero es conocerlo bien y tener siempre en cuenta nuestro perfil de inversor. Si es conservador en sus inversiones o se acerca a

VOLS PARTICIPAR O COL·LABORAR A PEDRES ALBES? 8 Associació de Veïns de Pedralbes

UPM, diálogo y progreso en el Mediterráneo

Unió per la Mediterrània • La arquitectura de los sentidos • ¿Bailas? • Els Güell Vivir emprendiendo • Monestir de Pedralbes • ¿Cómo es la vida de un cónsul?

32 - Pedres Albes

Si vols publicar algun article que penses que és interessant per als teus veïns, envia’l a [email protected] 4 Si en canvi desitges incloure publicitat del teu comerç, negoci o establiment, truca’ns al telèfon 932 802 189 i t’informarem amb més detall 4 www.avpedralbes.com

MOBILITAT

Comentaris al pla director d’implantació del carril-bici Emilio Lincoln (Veí de Pedralbes i usuari habitual de bicicleta)

ra mateix la bicicleta està vivint una gran transformació, el que més està ajudant són les recents polítiques mediambientals, cada cop les diverses administracions vetllen més per la qualitat de l’aire i per fomentar els hàbits saludables, la bici ho té tot, l’única cosa que li falta per ser el mitjà de transport ideal és la seguretat, encara la bici no s’ha fet el seu lloc a la ciutat, els cotxes no les saben veure i els ciclistes no són conscients de les velocitats que porten. Actualment la solució que s’ha trobat a aquest conflicte és la segregació, fer carrils exclusius per les bicis a on estiguin protegides dels vehicles i per on puguin circular veloçment sense posar en risc als vianants.

A

Aquesta gran infraestructura de carrils-bici va fer-se el seu lloc a l’Eixample durant el mandat de l’alcalde Hereu, va allargar els seus tentacles mentre hi havia Trias i ara amb l’alcaldessa Colau vol convertir-se en una xarxa que comuniqui fins l’últim racó de l’àrea metropolitana. Les últimes grans millores que s’han fet per aquest mitjà de transport han sigut el carril de la Diagonal, el del carrer Joan Güell i l’últim a Numància. Ara és segur arribar fins els límits del nostre barri, però

el govern municipal no es conforma amb això, ja que vol connectar la xarxa de carrils-bicis d’Esplugues amb els de Barcelona i això només es pot fer travessant el Barri. Les actuacions que es projecten fer al respecte són les següents: • • •

• • •

Millorar el carril-bici de la Diagonal i connectar-lo amb Esplugues Fer un carril-bici que faci tot el passeig Manuel Girona Fer un carril-bici que faci totes les rondes, entri al barri pel parc de l’Oreneta, agafi la carretera d’Esplugues i connecti per l’hospital de Sant Joan de Déu Fer un carril-bici que entri per la Bonanova Adequar la pujada pel carrer la Font del Lleó fins a la carretera de les Aigües Fer un carril-bici per el carrer Cavallers que connecti al de la carretera d’Esplugues per el carrer Carreres i per Jordi Girona per el carrer Gran Capità

La millora del carril-bici de la Diagonal ja s’ha començat, la plaça Maria Cristina i les diferents cruïlles ja s’han millorat per tal que els vianants puguin circular segurs, però encara queda per Pedres Albes - 33

MOBILITAT adequar el tram des del Palau Reial fins al Parc Cervantes, en aquest tram el vianant encara és molt vulnerable i més que ho serà quan la connexió amb Esplugues estigui feta. És important fer un carril segregat, recte i ben senyalitzat si es vol que la bici sigui un mitjà de transport competitiu. El carril del Passeig Manuel Girona es començarà a fer en breu des de la parròquia de Sant Ot fins al Palau Reial. La veritat, fer un tram tan petit per si sol no té sentit si no fos perquè hi ha projectat un futur carril que faci tot el passeig, però la seva implantació es farà a poc a poc. Els carrils-bici de la carretera d’Esplugues, passeig Bonanova, el de l’Avinguda Pearson i el del carrer Font del Lleó estan encara en estudi, veig que tenen sentit i per tant que poden ser útils. Els carrils que no els hi trobo utilitat són els dels carrers: Cavallers,

2011

Carreras i Gran Capità. Aquests carrers són amples i tenen poc trànsit, si és així no fa falta que la bici vagi segregada, ja que ni és un carril directe ni ràpid, amb una zona 30 n’hi hauria prou. Com a ciclista reivindico i reivindicaré que el carril bici segregat no és la solució final. El lògic seria que els cotxes respectessin a l’asfalt les bicis que vulguin anar ràpides i que els ciclistes que vulguin anar lents respectin els vianants a les voreres. Temporalment mentre no sigui segur anar per l’asfalt haurà d’existir un carril segregat i evidentment també demano que es sancioni als ciclistes que abusen de les voreres, recordeu ciclistes que els jardinets que hi ha entre Palau Reial i la facultat d’empresarials no són les corbes de Montmeló i que el carril-bici de la Diagonal va per sobre la vorera, per tant els vianants tenen preferència.

Escenari PMU 2018

2011-PMU 2018

+10% 31,9%

35,1%

1,5%

2,5%

+67%

+3,5% 39,9%

41,3% -21%

26,7%

21,1%

El Pla de Mobilitat Urbana preveu incrementar els modes més sostenibles

34 - Pedres Albes

ANIVERSARI

BETÀNIAPATMOS Un projecte educatiu amb 75 anys d’història i molt de futur

quest curs 2016-17 l’Escola BetàniaPatmos de Barcelona celebra el seu 75è aniversari. Des del 6 d’octubre de 1941, data d’obertura de l’Escola Betània al carrer Descartes de Barcelona, fins avui han passat moltes coses. L’any 1959 neix l’Escola Patmos; el 1975 les dues escoles es fusionen; el 1984 es constitueix la Fundació; el 2000 es construeix l’edifici de serveis i de Batxillerat, i el 2015 comencen les obres de construcció de l’edifici d’Educació Infantil i altres instal·lacions que s’inauguraran a l’octubre de 2017.

A

Al llarg de tots aquests anys l’Escola ha anat assolint moltes fites, ha crescut, ha avançat, s’ha renovat d’acord amb les exigències dels nous temps, però ha mantingut sempre els seus valors fundacionals que són del tot vigents: austeritat, exigència, curiositat, il·lusió, esperit crític, intelligència i, a més, coneixement. Les bases d’aquell projecte educatiu innovador, modern i amb una clara visió de futur que va néixer fa 75 anys segueixen vives. Tanmateix l’Escola ha sabut adaptar-se a les necessitats canviants: una escola sostenible, respectuosa amb el medi, sentida, connectada, reflexiva i expansiva alhora. Aquesta voluntat de renovació cons-

tant es farà palès d’aquí un any quan les obres estiguin acabades i l’Escola hagi incorporat quatre grans elements: el nou edifici d’Educació Infantil que donarà resposta arquitectònica a bona part de les preguntes que l’educació actual està plantejant en relació als espais escolars entesos com uns escenaris d’aprenentatge permanents, polièdrics i col·laboratius, sense abandonar, però, el sentit pràctic que dóna resposta a les necessitats diàries que tots els edificis públics han de preveure. De segon, la disposició d’un gran espai a l’aire lliure per al joc i l’esport, amb nova pista esportiva al costat mateix de l’edifici d’Educació Infantil, que serà usada no només pels més petits sinó també per a tots els nois i noies de l’Escola. De tercer, el soterrament d’un pàrquing per a un centenar de vehicles just sota la pista esportiva que alliberarà tota l’Escola de vehicles; un guany excepcional per practicar la salut del silenci i la tranquil·litat del passeig. I quart, una nova entrada a l’Escola per a totes les persones, dels més petits als més grans, amb un gran espai de benvinguda i de confluència de camins que permetran accedir a totes les edificacions, un d’ells, òbviament, una nova rampa que de mica en mica anirà guanyant perimetralment alçada fins a connectar amb la bifurcació actual de Primària o Secundària. Pedres Albes - 35

ANIVERSARI

Aquests quatre elements, edifici d’Infantil, pista esportiva, aparcament soterrat i nou urbanisme d’acolliment i passejada, donaran a l’Escola una cara nova, una expressió facial oberta a la ciutat, al mar i al món, que convidarà a entrar i a descobrir, muntanya amunt, aquest campus esplèndid dedicat a l’educació i al coneixement.

format part. Encarem el futur amb la mateixa illusió que ho van fer els seus fundadors fa 75 anys amb el convenciment que, plegats, seguirem fent de BetàniaPatmos una gran escola.

A BetàniaPatmos creiem en la formació de cara a la vida basada en l’exigència en el treball, en l’educació de la llibertat i en l’actuació responsable. Els valors personals i col·lectius hi són sempre presents: ajudar els alumnes a ser bones persones, generoses, amb esperit de servei, amics dels seus amics, lliures, creatius i amb esperit crític. Entenem l’escola com un espai generador d’autonomia. És així com podem tenir la confiança que els alumnes podran desenvolupar-se lliurement i amb cordialitat en el futur, sigui com sigui aquest. Aquests 75 anys d’història demostren que el projecte pedagògic de l’Escola és un projecte d’èxit que ha estat possible gràcies a l’esforç històric dels mestres i professors, els pares, els alumnes i tota la comunitat educativa que en forma o n’ha 36 - Pedres Albes

Bisbe Català, 8 Pedralbes 08034 BCN 93 203 30 65 / 93 203 77 93 www.farmaciapedralbes.com [email protected] www.facebook.com/farmaciapedralbes

El servei de salut del barri des de fa més de 60 anys. Perquè el més important és vostè Horari: Dlls-Dvs: 8:30h - 13:30h i 16:30 - 20:00h Dissabtes: 9:30h - 14:00h

NADAL

L’ARBRE DE NADAL «No digas que se te mueren las plantas» Silvia Burés

Q

uan arriba el Nadal sempre es debat si hauríem de posar un avet natural o no. Molts els troben poc ecològics i aconsellen que no se’n posin, o inclús hi ha qui recomana que se substitueixin per avets de plàstic perquè poden durar uns quants anys. El primer que hauríem de saber és que els avets són plantes cultivades, de la mateixa manera que ho són totes les plantes ornamentals que comprem als vivers. L’única diferència és que la majoria de les plantes les comprem perquè volem que visquin, mentre que dels arbres de Nadal, solem desfer-nos-en tant bon punt acaben les festes. Fa uns anys, un estudi australià ja ens explicava que un arbre de Nadal artificial genera en la seva fabricació uns 48 kg de diòxid de carboni, mentre que un arbre natural, en captura entre 10 i 300 kg de CO2, en funció de la seva grandària, és a dir, que l’arbre natural contribueix a reduir les emissions de carboni al contrari del seu homòleg artificial. A més, els arbres de Nadal artificials no són en general reciclables, mentre que els naturals una vegada secs es poden transformar en compost que es pot incorporar al sòl com a adob orgànic natural. També podem optar per arbres de Nadal vius, que ens acompanyin cada any, tot i que a Barcelona, els arbres de Nadal, tret d’algunes excepcions en les que estan plantats a terra en llocs una mica ombrejats, solen patir massa calor a l’estiu i no els agraden les aigües calcàries que tenim a la ciutat.

Arbre decorat per Bures Innova.

Pedres Albes - 37

NADAL La tradició de l’arbre de Nadal tal com el coneixem, va fer-se popular a Alemanya al segle XVI, tot i que que els seus orígens són molt més antics i arreu d’Europa hi ha referències d’arbres que es guarnien per Nadal amb pomes i altres fruites per invocar una primavera fèrtil i fructífera. El seu origen sembla estar en els ritus pagans del solstici d’hivern. Al segle XVIII l’arbre de Nadal es relacionava amb les celebracions protestants i, de fet, no va ser acceptat per l’església catòlica fins al segle XIX, ja que al tractar-se d’un costum tan estès, l’església catòlica va acabar incorporant-la a les seves pròpies tradicions. Actualment a nombroses llars d’Occident és habitual posar un arbre per Nadal, del que ara pengen boles de colors, llaços i tota mena d’objectes lluents en lloc de pomes i fruites. Els arbres de Nadal més coneguts són els avets, dels que a manera de curiositat, hi ha una espècie pròpia de la vila d’Espinelves a les muntanyes del Montseny, que és l’avet de Mas Joan (Abies masjoanis), descobert en els anys cinquanta per Jesús Masferrer, membre d’una família amb una llarga tradició en la cria d’avets. Hi ha molts tipus d’avets conreats, com l’avet pròpiament dit, Abies alba, o el anuncio_revista pinsap, Abies pinsapo; conde de godo.ai 2 també 18/10/16 s’utilitzen 13:28 com a arbres de Nadal la pícea o avet vermell

(Picea abies). La diferència entre els avets i les pícees és molt simple: els avets tenen les fulles planes i no punxen i les pícees tenen les fulles arrodonides i punxen. A més, l’experiència de cada any em diu que les pícees perden abans les seves fulles i ens omplen el pis de fulletes, per la qual cosa molts rebutgen tenir un arbre d’aquests, sobretot a l’interior, mentre que als avets no els cauen les fulles durant les festes. Ara bé, per tal que durin totes les festes, i encara que no tinguin arrels, se’ls ha de regar, per mantenir-los frescos i turgents i evitar la caiguda de les fulletes. Hem de tenir en compte que tots els avets que venen a les botigues han estat conreats, i tenir un avet a casa no gasta més energia que qualsevol planta que posem a la nostra terrassa, per tant, a gaudir dels vostres arbres de Nadal i a posar-hi imaginació en la seva ornamentació! A Buresinnova Arquitectura Vegetal, treballem per a què els vostres jardins i terrasses siguin únics. Subministrem arbres i decoracions de Nadal amb plantes. [email protected] - www.buresinnova.com Tel. 93 661 47 85

Administració de Comunitats de Propietaris

“L’administració de qualitat al seu abast”

www.grupobsarria.com [email protected] Tel. 93 203 07 66 C/ Santa Amèlia, 22 - 08034 - Barcelona

38 - Pedres Albes

LEGISLACIÓ

Modificaciones de la ley de Propiedad Horizontal Catalana Agustín Hernández i Almirall Abogado y socio del Bufete Espinós

E

l 21 de junio de 2015 entró en vigor la modificación del artículo 553 del Libro Quinto del Código Civil de Catalunya, que es el que hace referencia a la regulación del Régimen Jurídico de la Propiedad Horizontal en Catalunya. Sin pretender efectuar una relación exhaustiva de las diferencias con respecto a la Legislación hasta entonces en vigencia, pasamos a reseñar las que consideramos más significativas o de mayor transcendencia: El art. 553.3, establece de forma expresa la posibilidad de modificación de cuotas mediante arbitraje, y ello con la finalidad de evitar la judicialización de los problemas comunitarios. Los arts. 553.4 y 553.5, amplían la preferencia de los créditos a favor de la Comunidad, a las deudas contraídas durante la anualidad corriente y las 4 anteriores, estableciendo el devengo de intereses de demora a partir de la fecha de vencimiento de los recibos que resulten impagados, y establecen una afección real de los elementos privativos, en caso de transmisión, que responderán de las deudas contraídas durante la anualidad corriente y las 4 anteriores.

Esta había sido una antigua reivindicación de todos los abogados y administradores que trabajan en el ámbito de las comunidades, como herramienta eficaz para luchar contra la morosidad. Hay que añadir que ha sido una medida muy efectiva. También establecen que los certificados que emita el administrador deberán incluir los gastos comunes, ordinarios y extraordinarios, los recibos del Fondo de Reserva si lo hay, que estén pendientes, así como los aprobados pero pendientes de ser girados. El art. 553.17 amplía y aclara el plazo de obligación de custodia de documentación por parte del secretario, hasta CINCO AÑOS. El art. 553.21-22. Inician una tímida regulación del envío de convocatorias por correo electrónico u otros medios siempre que se garantice la autenticidad de la comunicación así como la asistencia a las juntas por videoconferencia. El art. 553.23 elimina la doble convocatoria. El art. 553.25, como novedad, regula la adopción de acuerdos (mayoría simple) para la instalación de puntos de recarga para vehículos eléctricos y equipara a los mayores de 70 años con los disPedres Albes - 39

LEGISLACIÓ capacitados a los efectos de solicitud de eliminación de barreras arquitectónicas. El 553.26 aclara que la adopción de acuerdos por mayoría cualificada de 4/5 partes, requiere siempre la doble mayoría de propietarios que representen a su vez las cuotas de copropiedad. También regula la cesión onerosa o arriendo de un bien común que tenga uso común, por un plazo superior a 15 años (requiere el voto de mayoría cualificada de 4/5), el mismo porcentaje que para constituir, vender, gravar o dividir un elemento privativo de beneficio común, y para desafectar un elemento común (antes unanimidad). El 553.29 establece que los acuerdos serán ejecutivos desde el momento en que «se adopten». Antes eran ejecutivos desde que eran notificados. El 553.31 establece que sólo pueden impugnar un acuerdo quienes hayan votado en contra, los ausentes que previamente hayan mostrado su oposición (en un plazo de 30 días) o los que hayan sido privados ilegítimamente del derecho de voto, y siempre que estén al corriente de pago en

40 - Pedres Albes

el momento de la adopción del acuerdo de que se trate o haber consignado el importe. Plazo de impugnación: 3 meses, excepto los contrarios a la Ley o estatutos o los que impliquen un abuso de derecho que será de UN año. También señala que en las actas hay que hacer constar el resultado de las votaciones, con la expresión de los que hayan votado a favor, en contra y las abstenciones. El 553.36 regula la instalación de puntos de recarga individuales para coche eléctrico. También reduce de 6 a 4 años el plazo que tiene la comunidad para reclamar en caso de obras realizadas por un copropietario alterando elementos comunes. Y por último el 553.37 establece la responsabilidad solidaria de los vendedores por deudas de la comunidad si no comunican la transmisión al secretario de la misma. En definitiva, como podemos ver, han sido muchas las modificaciones introducidas, por lo que podemos hablar de una Nueva LEY de Propiedad Horizontal Catalana.

ENTREVISTA

BARNABÁS KOVÁCS «Hay que solucionar los conflictos en los países de origen para solucionar la crisis de los refugiados» Bruno Ballesté Responsable de comunicación de la AVP

arnabás Kovács es el cónsul de Hungría en Barcelona. Diplomático de carrera, y padre de familia, estudió en Madrid con una beca y entró en el servicio diplomático. Vecino del barrio de Pedralbes, nos atiende amablemente para explicarnos cómo es la vida de un cónsul.

B

—Cuéntenos, ¿cómo ha llegado a Barcelona? Cuando acabé la carrera, entré en el servicio diplomático. Tras varios años trabajando para mi país, me ofrecieron la posibilidad de venir a Barcelona. Lo hablé con mi familia y finalmente decidimos vivir aquí. —¿Cómo es el día a día de un cónsul? La verdad es que hacemos muchas cosas. Desde sellar pasaportes, asuntos de notaría, desarrollar relaciones económicas entre Hungría y España, y también muchos asuntos protocolarios. Vamos a muchos eventos y llevamos varios proyectos sociales, culturales, deportivos, para dar buena imagen de Hungría en el mundo. También como cónsul, puedo hacer juramentos a la ciudadanía húngara. Al final estamos al servicio de los ciudadanos y trabajamos para ellos.

—Hablando un poco de actualidad, Hungría no atraviesa momentos fáciles con la crisis de los refugiados. ¿Cómo estáis viviendo desde aquí todo lo que está pasando en vuestro país? Hungría es un país que respeta mucho las leyes de la Unión Europea. Según los tratados, si alguien quiere entrar a la Unión Europea hay una serie de requisitos. Lo que ocurrió el año pasado es que entraron casi 400.000 personas. No digo refugiados porque soy jurista y son inmigrantes. Según el Tratado de Ginebra de 1951 son refugiados aquellos que tienen su vida en peligro en el país de al lado (que haya contacto entre fronteras). Hungría lo que no quiere es que la gente pase sin control. Hay una serie de normas que estas personas no quieren aceptar y por eso tuvimos que cerrar las fronteras. Eso no significa que no pueda entrar nadie. Es posible haciéndolo por los puntos determinados, entregando la documentación y siguiendo el procedimiento de Schengen en el que un juez decide si puede entrar o no. Lo que nosotros no queremos es cambiar la demografía de Hungría y queremos que se nos respete. —¿Dónde está la solución con todos estos inmigrantes que no saben donde ir? Pedres Albes - 41

ENTREVISTA Es una pregunta difícil. Lo que hay que hacer es solucionar los conflictos en los países de origen. El problema también es las grandes diferencias entre Europa y otros países. La gente de países menos desarrollados se da cuenta de cómo vivimos aquí y quieren venir a Europa sin control. Por eso en mi opinión hay que resolver los problemas de los países de origen. —Volviendo a su vida en Barcelona, ¿cuánto hace que vive en Barcelona? Hace un año y medio. Llegamos en febrero del año pasado y desde que llegamos siempre hemos vivido en Pedralbes. Mis antecesores ya vivían en este barrio y es curioso porque en nuestra residencia, desde el punto de vista legal, es parte de Hungría. Además nos gusta mucho esta zona porque los niños tienen el colegio a 8 minutos andando y van a un colegio bilingüe, 50% castellano y 50% catalán. No queríamos que nuestros hijos fueran a un centro internacional y estamos muy orgullosos porque el pequeño la semana pasada sacó excelentes en Castellano, Catalán, Inglés, Matemáticas y Sociales. Entre ellos nuestros hijos hablan en catalán y nosotros no lo entendemos (risas).

42 - Pedres Albes

—¿Qué es lo que más te gusta del barrio? Me gustan muchas cosas de aquí. Tranquilidad, mucho verde, calles anchas, puedes aparcar, limpieza y seguridad. —Y además sois grandes seguidores del Barça, ¿verdad? Así es. La temporada pasada no fallamos a ningún partido. Tenemos el Camp Nou cerca y nos encanta el fútbol. Vamos a todos los partidos (excepto los que entre semana son tarde, porque los niños tienen colegio al día siguiente). Además he tenido la suerte de conocer al presidente Josep Maria Bartomeu con algunos proyectos que en el consulado hemos hecho junto al F.C. Barcelona y estamos muy contentos. —Para terminar, ¿dónde se ve dentro de 10 años? La vida diplomática no te permite estar más de 4 años en una misma ciudad. Cuando finalice mi mandato, en el 2019, tendré que volver a mi país y de ahí veremos lo que nos depara el destino.

TELÈFONS D'UTILITAT TELÈFONS D’UTILITAT Ajuntament de Barcelona – informació . . . . . . . . . 010 Generalitat de Catalunya – informació . . . . . . . . . . 012 Mossos d’esquadra – urgències. . . . . . . . . . . . . . . . . . 112 Guàrdia Urbana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 092 Bombers . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 080 Urgències mèdiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 061 Policia Nacional . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 091 Mossos d’Esquadra. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 088 Guàrdia Urbana districte. . . . . . . . . . . . . . . . .932 914 353 Normalització lingüística . . . . . . . . . . . . . . . . .932 030 763 Ajuntament de Barcelona . . . . . . . . . . . . . . .934 027 000 Telèfon del civisme . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .902 226 226 (avisos, incidències, suggeriments)

ESGLÉSIES Monestir Pedralbes: . . . . . 932 563 434 San Ot: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 932 037 451 Caputxins: . . . . . . . . . . . . . . . . . . 932 043 458 M. Reina:. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 932 035 539

SERVEIS MUNICIPALS DEL DISTRICTE LES CORTS Ajuntament de Barcelona i Districte de les Corts - centraleta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 934 027 000 Districte de les Corts – Direcció de Llicències i Espai Públic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 932 916 450 Districte de les Corts – Direcció de Serveis a les Persones i del Territori . . . . . . . . . . . . . . . . 932 916 460 Districte de les Corts – Arxiu Municipal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 932 916 492 Guàrdia Urbana – Caserna de la Unitat Territorial de les Corts . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 932 914 990 Centre de Normalització Lingüística Delegació de les Corts. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 934 119 605

SERVEIS MUNICIPALS DEL DISTRICTE SARRIÀ Llicències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 932 916 590 Comunicació i Qualitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 932 916 535 Centre Serveis Socials Sarrià . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 932 916 545 Arxiu Històric . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 932 562 722 Casal de Sarrià . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 932 562 720 Biblioteca Clarà . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 932 801 547 Casal Can Fàbregas . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 932 032 143 C. Cívic Vallvidrera Vázquez Montalbán . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 934 069 053 Biblioteca Collserola Josep Miracle. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 934 069 111 Espai Municipal d’Infància Petit Drac . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 932 890 530 Direcció de Serveis a les Persones i al Territori . . . . . . . . . . . . . . . . . 932 916 517 Regidoria Sarrià-Sant Gervasi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 932 916 515

BÚSTIA CIUTADANA http://w10.bcn.es/StpQueixesWEB/prepararFormularioBtoB.do?i=c&ambit=tescolta En funcionament des de l’any 2011, l’aplicació Bústia ciutadana, serveix per informar a l’Ajuntament de Barcelona d’incidències registrades en qualsevol punt de la ciutat. L’aplicació permet adjuntar la fotografia d’un banc que es troba brut, d’un contenidor que està ple, un fanal que està trencat, etcètera. A més, el programa geolocalitza cada imatge, enviant a l’Administració la seva ubicació exacta, el que facilita la necessària intervenció posterior.

Amb la col·laboració de:

Sigue toda la actualidad del barrio en: www.avpedralbes.com C/ Domínguez Miralles, 11-19 08034 Barcelona Tel.: 932 802 189 Horari: 17,00 a 20,00 hores Tots els dilluns, dimecres i dijous [email protected]

Associació Veïns Pedralbes @ AVPedralbes

Col·laboren:

Get in touch

Social

© Copyright 2013 - 2024 MYDOKUMENT.COM - All rights reserved.