Josep Manel Moreno - Vicent Santamaría - Carles Bou - Pau Gomila - David Prats - Aida Miguel Joan Gabriel Figueres - Ramon Lechiguero - Mariola Adam - Rosario Fernández - Empar Del Olmo - MªCarme Blasco Esther Mompó - Virgínia Beneite - Sandra Marí - Ainoa Martí - Virgínia Ruiz - Elizabeth Collantes - Sergi Melià Nerea Gutiérrez - Manel Miguel - Pau Colom Josep Lluís Andrés - Elies Carbó - Josep Lluís Renard Josep Bou - Llorenç Calatayud - Mª Pilar Moncho Robert Català - Sergi Giménez - Antoni Gómez Robert Hernández - Jonathan Llí Robert Carles Marzal - Joan Artur Moltó Alfred Molina - Antoni Mompó - Josep Moreno Ivan Santamaria - Josep Santiago Silvia Adam - Tatiana Agràs - Arantxa Chofre Iolanda Contreras - Consol Fernández Judit Lechiguero - Carolina Llí Rosa Maria Mahiques - MªCarme Moreno Demelza Núñez - Isabel Palau Melissa Tàrraga - Noemi Lechiguero Josep Bertomeu - Derek Bertomeu Aitor Bou - Andrea Bodí David Fernández - Neus Gímenez Sara Gómez - Estela González Silvia Habramyan Cristina Lechiguero - Jonathan Llí Laura Llopis - Núria Llopis Andrea Lozar - Claudia Lozar Adrià Martínez Edurne Martínez - Dario Melià Saray Miguel - Nerea Piera Ruben Renard - Nuria Roig Lidia Sala - Victor Sala Mireia Soldevila - MªJose Adam Teresa Colom - Isabel Corella Antònia De La Cruz Joana Escola - Pepita Fons Marisa Galida Maria Gómez Antònia González Isabel Hernández Mª Carme Moreno Mercè Moreno Sagrament Moreno Mª Carme Solaz Flor Soler - Carol Tolosa Carme Torres FALLA EL CANET 2010

Falla El Canet

La Nostra Comissió

President 4

Fallera Major 6 Monument faller 8 Recordant les falles 2009 10

President Infantil





12



Fallera Major Infantil



14



Monument infantil



16

La nostra comissió 20

Comissió infantil





25

Les nostres col·laboradores

27



Programa de festes

29



Imatges destacades d’aquest exercici faller

33



Una estona amb Mª Pilar 35 Judit Lechiguero i Moncho Ramon Lechiguero i Torres Joan Gabriel Figueres i Hernández Acomiadament a una fallera La comissió

39



Paraules del nostre President En Josep Manel Moreno i Escolà

E

stimats fallers, amics i col·laboradors de la nostra comissió fallera: Mai en ma vida, en tots els anys que sóc faller, pensava que seria president de la meua comissió, i menys encara

tres anys consecutius. Per a mi és una gran satisfacció presidir aquesta xicoteta però molt gran comissió fallera. Done les gràcies a tots els fallers per confiar una vegada més en la meua persona, per aquest càrrec de tanta importància i per haver ajudat a traure l’exercici endavant. En aquest exercici faller ens trobem de celebració, ja que portem trenta-cinc anys plantant monuments fallers a la nostra barriada que, com tots ja sabeu, ho estem fent des de l’any 1976, quan un grup de persones estaven reunides al Bar Cullera, entre les quals estaven Vicent Orient, Rafael Sala, Pere de La Torre, Francesc Todosantos, Vicent Bustillos, Joan Català... i molts més que sempre perduraran en la memòria de tots nosaltres, van decidir crear una nova comissió fallera, la nostra. Des d’aquestes línies, on puc expressar-me en el nostre llibret, demane que les pròximes festes falleres siguen especialment relaxades, en el sentit que l’ambient hauria de ser molt bo i s’han d’intentar evitar les crispacions que puguen haver-hi dins del que és la comissió. És normal que de vegades hi haja conflictes, però cal recordar que hem d’estar units per a evitar aquests malentesos que puguen embrutar l’ambient faller en la setmana fallera. Al mateix temps, no podria deixar passar l’ocasió de dir que és un orgull que una comissió fallera com la nostra estiga cada vegada més preocupada per la millora del nostre llibret, entre d’altres. És una tasca digna d’admirar, per la feina que comporta, i és una il·lusió i satisfacció que la gent et pare per a felicitar-te per la feina realitzada pels membres de la nostra comissió. Per acabar, només desitge que per aquestes falles del 2010, ens ho passem d’allò més bé recordant a tot el món que el nostre casal faller està obert i esperem que la nostra barriada tinga el millor ambient possible per a les festes falleres que s’aproximen.

Josep Manel Moreno i Escolà

5

A la nostra Fallera Major Mª Pilar Moncho i Andrés

E

strel·les amb brillantor unes aus volen portar, als teus peus amb molt d’honor i el teu desig realitzar.

La llum del cel que despèn la qual sempre sol brillar, a la ciutat que s’encén res ja queda per parlar.

Les flors s’obrin amb tendresa escampant un gran olor, per arribar-te amb puresa invadint amb molt d’amor.

Mil vegades cantaria davant la teua presència, rius de llàgrimes faria invocant al cel clemència.

La mar amb l’aigua més clara convertint-se en un mirall, ta bellesa s’exaltara reflectint l’últim detall.

Junt als teus ulls jo viuria per què tu molt bé em guies, presumint de companyia i encisat per les mirades.

El foc es torna intens espurnes que van al vent, el teu rostre és cel immens assolint el firmament.

Amb el teu nomenament encenc la flama al meu cor, amb un molt gran sentiment eres Fallera Major.

Llavors he vist als teus ulls esbocant un lleu somriure, delatant que tens per viure emocions que al cor aculls.

Judit Lechiguero i Moncho

7

ee Esbós del monument gran ee

Pasdoble Consistorial Francesc Vizcaíno i Palacios Secció Primera

8

ee Explicació del monument gran ee

&q

Introducció

I allà dalt a la muntanya xalets, focus i pintura, poc a poc és més estranya, tota aquesta cojuntura.

Un poble de la Ribera turístic i cultural, presumeix molt de solera i estructura molt formal.

Acostumats al de Sueca o al polígon Alcodar, si fan una discoteca el cotxe haurem d’agafar.

No és un altre que Cullera al que ens estem referint, que dóna molta caguera als que ací estem vivint.

I el turisme de Cullera també s’ha de criticar, el poble ja no és el que era i a la fi s’ha de notar.

Els músics estan tocant la cançó de l’esperança, que s’estava desitjant amb una gran enyorança.

Perquè el nostre ajuntament amb diverses decisions, produeix avorriment i a la gent toca els collons.

Els pubs han canviat de zona per les queixes del veïnat, ells estan d’enhorabona “mare quan d’il·luminat”...

Es tracta de la cançó que ens salvarà de la crisi, donarà bé la lliçó llevant-nos qualsevol vici.

Remat Central

Tots els quioscs de vora mar ens fan alegre l’estiu, però ens els volen tancar i llevar l’ambient festiu.

“Cullera de nou” es diu i ens posarà a treballar, eixirem del regadiu i més diners a guanyar.

A la dreta, i a l’esquerra unes escales trobem, sols es tracta de la “guerra” dels polítics que votem.

Amb la planificació volen reflotar Cullera, amb un poc de promoció tots estarem a l’espera.

És per veure la influència que tenen al nostre poble, i la dreta amb suficiència ha guanyat de forma noble.

Les Falles

Un músic molt elegant amb el seu gran instrument, assegut està tocant sense cap impediment.

Ell està representant al nostre benvolgut poble, observant al seu voltant amb el so d’un bon pasdoble. Pasdoble consistorial és el que s’està escoltant, amb ritme molt industrial i amb soroll estiuejant.

Que si grua per un lloc i per altre un bon trepant, la gent descansa molt poc i s’està desbaratant.

Amb afecte i molts besets Sanjuán trobà la poció, deixà a tots ben satisfets derrotant l’oposició.

Els ingenus socialistes volen reduir distància: simpatia en entrevistes i un cert grau de tolerància.

Amb les obres que estan fent foradant tots els carrers, donen feina a molta gent encara que amb sous merders. Però ho tenen complicat pel gran poder de la dreta, El polígon industrial Sanjuán està ben posat ja quasi està construït, a la seua cadireta. haurà de ser imperial per dir-los que s’han lluït.

Els músics

La nova Junta Local dur haurà de treballar, per guanyar-se al personal i uns quants dubtes solventar. Les nostre volgudes falles d’interès turístic són, sempre hi ha moltes rialles i potser que algun malson. Però l’interès aquest tan sols és d’àmbit local, hem de tenir un bon gest per què siga nacional. Les societats musicals

Poseeixen palmarés i una gran reputació, tenint un molt bon progrés i també resignació. És l’Ateneu Musical amb molt bona estructura; la tabarra ens han donat amb els anys que fa cultura. A cadascuna edició que publica “L’Expressió”, amb la famosa oració, pareix que siga obsessió. La banda Santa Cecília té diverses tradicions, és una bona família però tenen discussions.

Al certàmen de Cullera protestaren tontament, per no tocar on no era si al poble estava plovent. Xerrades generacionals

El nét i la iaia xerren que a la mar no hi ha bacores, ella vol que aquestes piquen per menjar-se-les torrades. Però el nét està parlant de bacores i mamelles, ell ja s’ho està imaginant fent diverses cosquerelles. La seua àvia quan s’entera del que deia el seu nét, l’envia a la garrofera per què aquest estiga quiet.

A la nostra població hi ha societats musicals, amb una gran devoció i músics professionals.

Joan Gabrel Figueres i Hernández

9

Recordant les falles 2009

10

Recordant les falles 2009

11

Paraules del nostre President Infantil Josep Bertomeu i Roldán

B

envolguda comissió infantil:

És una il·lusió molt gran per a mi ser el vostre representant en aquestes festes falleres i a més, és un fet que m’ompli d’alegria i satisfacció, ja que sóc faller d’aquesta falla durant molts anys i per a mi és el més gran exercir aquest càrrec de President Infantil. El que més m’alegra és representar la comissió infantil amb la meua amiga Noemi, amb la qual he anat a l’escola des de xicotets, per tant ens coneixem de tota la vida. A més, enguany és un any especial, ja que és un any que estem d’aniversari, on la nostra comissió compleix trenta-cinc anys des que es va fundar. Som una falla amb molta història i tradició, de la qual han format part diverses generacions de la meua família, com els meus iaios, els meus oncles o, sense anar més lluny, ma mare, que va ser Fallera Major Infantil d’aquesta comissió l’any 1983. Espere que tots els xiquets de la nostra comissió gaudisquen de la millor manera possible de totes les activitats organitzades per a ells i així es puguen sentir orgullosos de pertànyer a una gran comissió infantil com és la nostra. Jo almenys intentaré gaudir de tots i cadascun del actes d’aquest exercici faller, disfrutant al màxim cada segon, fins al moment de la cremà on, de segur, estaré molt apenat que finalitzen aquestes festes falleres. Sense res més a dir, vos desitge unes bones festes falleres i que aquest siga per a vosaltres un any inoblidable, igual que ho serà per a mi; no tan sols pel trenta-cinc aniversari d’aquesta comissió fallera, sinó també pel record d’un any ple de festa, de diversió i d’emocions viscudes.

Josep Bertomeu i Roldán

12

A la nostra Fallera Major Infantil Noemi Lechiguero i Moncho

C

om un agradable torb entres dins de la memòria, sense hi haure cap destorb a la teua trajectòria.

Amb bellesa que enlluerna ens omplis de molta eufòria, de la forma més interna, on assoliràs la glòria. Ulls blaus, brillants i radiants, cabells rossos i arrissats, reina d’un gran grup d’infants per les seues qualitats. Nostra comissió infantil et proclama amb molt d’honor amb punt graciós i gentil la Fallereta Major. Judit Lechiguero i Moncho

15

Esbós del monument infantil

Salvar la mare natura... forma part de la nostra cultura. Artista faller: Jonathan Lli i Tolosa Secció Primera

16

Explicació del monument infantil Remat Central

Introducció Aquest món contaminat aquest al que estem vivint, poc a poc ja s’ha embrutat perquè ho estem consentint. La nostra mare natura és qui més ho està pagant, si no tenim gens de cura l’anem a seguir pifiant. Per la ciutat de Cullera hauríem de començar, des de la nostra escullera fins a l’impressionant far. Femta per tots els costats i algun fet insostenible, estaran representats de manera impredictible.

Una bonica princesa amb cabells rossos brillants, i una impecable bellesa digna de trets elegants. Ella està representant la nostra mare natura, perquè no l’estem cuidant al no tindre gens de cura.

Que aquest siga urbanístic no ha de ser molt adequat, sí donar-li efecte rústic per tenir tranquil·litat. La muntanya de Cullera era llar dels animals, no hi ha cap d’esparreguera pels xalets monumentals.

Algun follet ens veurem al camí de l’alt del fort, amb ell al truc jugarem sense haver de fer esport. És la senda de la Lloma una gran ruta atractiva, conté una gran aroma amb transcendència emotiva.

Noves formes de turisme per donar-li varietat, A la ruta del Riu Xúquer Nostra volguda Cullera que l’actual és del franquisme viuen unes granotetes, no se n’està anant de buit, i es troba un poc desfasat. aquest lloc no és un búnquer amb un fum de polseguera on s’amaguen formiguetes. tant de dia com de nit. Fomentar l’ecoturisme és molt bona solució, Per la ruta de l’Estany El turisme aquest del poble començant pel senderisme fauna i flora trobarem, també responsable és, des d’alguna institució. on no es pot donar un bany perquè no és molt sostenible per restes de pesca i fem. i damunt en volen més. Escenes Ecoturístiques La Bassa de Sant Llorenç Un amable cavaller El nostre estimat castell posseeix una altra ruta, vola amb el seu drac fantàstic, és un punt ecoturístic, amb algun que altre ascens amb molta lluita i poder ja que des del replanell i a més alguna gruta. per a fer un bon diagnòstic. comença un camí molt místic.

Joan Gabriel Figueres i Hernández

L’Estany de Cullera i el Riu Xúquer: punts ecoturístics de la nostra ciutat. Muntatge: Joan Gabriel Figueres

17

Bar Restaurant Els Caçadors

Celebració de banquets Dinars i sopars d’empresa Comiats de solters Aniversaris Noces d’argent Passeig Dr. Alemany, 6 Telèfon 46400 CULLERA / VLC 605 897 766

18

Falles de Cullera Festa d’Interés Turístic Local Març 2010

19

La Nostra Comissió J U N T A D I R E C T I V A

Josep Manel Moreno i Escolà President

Vicent Santamaría i Colom Vicepresident Primer

Carles Bou i Mateu Vicepresident Segon

Pablo Gomila i Pérez Vicepresident Tercer

David Prats i Fuertes Vicepresident Quart

Aida Miguel i Fernández Secretària

Joan G. Figueres i Hernández Vicesecretari Delegat d’Activitats Culturals

Ramon Lechiguero i Torres Tresorer Delegat de Fallers d’Honor

Mariola Adam i Fuertes Delegada de Rifes Delegada de Loteries

Rosari Fernández i Marzal Delegada de Col·laboradores

Empar Del Olmo i Benavent Delegada de Col·laboradores

20

Mª Carme Blasco i Gonzalo Delegada d’Infantils Delegada de Festejos

La Nostra Comissió

Esther Mompó i Del Olmo Delegada de Festejos

Virgínia Beneite i Pérez Delegada de Festejos

Sandra Marí i Pérez Delegada de Festejos

Ainoa Martí i Bou Delegada de Festejos

Virgínia Ruiz i Criado Delegada de Festejos

Elizabeth Collantes i Quesada Delegada de Festejos

Sergi Melià i Soler Delegat de Festejos

Nerea Gutiérrez i Baena Delegada de Festejos

Manel Miguel i Peña Delegat de J.L.F.

Pau Colom i Simó Delegat d’Il·luminació i So

Josep Lluís Andrés i Martí Delegat de Barraca

Elies Carbó i Sampedro Delegat d’Act. Diverses

Josep Lluís Renard i Català Delegat de la Plantà

Josep Bou i Montagud Delegat de la Plantà

Llorenç Calatayud i Montoro Membre de la J.L.F.

Mª Pilar Moncho i Andrés Fallera Major

21

La Nostra Comissió

V Sergi Giménez i Román

Robert Català i Simó

Antoni Gómez i Serrano

O C

Robert Hernández i Gomila

Jonathan Lli i Tolosa

Joan Artur Moltó i Castelló

Alfred Molina i Moro

Antoni Mompó i Grau

Ivan Santamaría i Adam

Josep Santiago i Mateo

Robert Carles Marzal i Sáez

A L S Josep Moreno i Fernández

22

La Nostra Comissió

Silvia Adam i Ferrer

Tatiana Agràs i Baena

Arantxa Chofre i Martínez

Iolanda Contreras i Àlvarez

Consol Fernández i Marzal

Judit Lechiguero i Moncho

Carolina Lli i Tolosa

Demelza Núñez i López

Mª Carme Moreno i Colom

Rosa Mª Mahiques i Pizarro

Isabel Palau i Úbeda

Melissa Tárraga i Peñalosa

23

C O R T D’ H O N O R

Cafetería Restaurante en el Centro de San Antonio

Donde combinamos la gastronomía valenciana, la cocina de mercado y de innovación

C/ Cabañal, 7 46400 CULLERA (Valencia) Tel. 96 173 0086 1er premio plato de ciervo del VI Concurso nacional de Escuelas de Hosteleria de España, realizado en Segovia. 3er premio al Concurso de Arroz a Banda Ciudad de Cullera, celebrado el 3 de mayo de 2003.

Abierto todo el año

24

Comissió Infantil

Andrea Lozar i Calatayud Claudia Lozar i Calatayud Adrià Martínez i Prats Edurne Martínez i Roldán Dario Melià i Soler Saray Miguel i Fernández Nerea Piera i Sala Ruben Renard i Palau Nuria Roig i Bou Lidia Sala i Oliver Victor Sala i Oliver Mireia Soldevila i Adam

Derek Bertomeu i Roldán Aitor Bou i Mahiques Andrea Bodí i Ribera David Fernández i Oliver Neus Giménez i Álvarez Estela González i Bou Silvia Habramyan i Beneite Cristina Lechiguero i Martínez Jonathan Lli i Adam Laura Llopis i Cremades Núria Llopis i Cremades

La nostra pròxima fallereta: Sara Gómez i Prats

25

Abierto Sábados y festivos Reparto a domicilio

Servicio nacional e internacional

floristeria

CAROL

26

Les nostres col·laboradores Col·laboradora Major Rosa Colom i Marí MªJose Adam i Fuertes Teresa Colom Isabel Corella i Palero Antònia De La Cruz Empar Del Olmo i Benavent Juana Escola i Peris Pepita Fons i Oliver Marisa Galida i Boluda Maria Gómez i Gutiérrez Antònia González i Bernalte Isabel Hernández i Sala Mª Carme Moreno i Escobar Mercè Moreno i Escobar Sagrament Moreno i Escobar Mª Carme Solaz i Olivert Flor Soler i Miñana Carol Tolosa i Múrcia Carme Torres i Miñana

ESTUCS ALLISATS AMB GOTELÉ ACABATS AMB LLIS TERRES FLORENTINES PINTURES EN GENERAL

CARLOS 651 98 51 54

JOSE LUÍS (Tito) 659 44 11 04

28

Programa d’activitats i festes Dissabte 14 de novembre

Divendres 19 de febrer

A les 16 hores, campionat de dards al Pavelló Cobert.

A partir de les 19 hores, XXIV Campionat 24 hores de Futbol Sala Sènior Masculí i I Campionat 24 hores de Futbol Sala Sènior Femení, al Pavelló Cobert.

Dissabte 5 de desembre

Dissabte 20 de febrer

A les 10 hores, campionats de bàsquet femení i tennistaula al Pavelló Cobert.

A les 16 hores, final del I Campionat 24 hores de Futbol Sala Sènior Femení al Pavelló Cobert.

A les 16 hores, campionat de bàsquet masculí al Pavelló Cobert.

A les 17 hores, final del XXIV Campionat 24 hores de Futbol Sala Sènior Masculí al Pavelló Cobert.

Dissabte 12 de desembre A partir de les 18 hores, presentació de les nostres Falleres Majors amb cercavila, acte i festa fallera.

A les 20 hores, lliurament del distintiu d’argent de la nostra ciutat al Saló de Plens del M.I.Ajuntament de Cullera.

Diumenge 20 de desembre A les 21:30 hores, intercanvi d’insígnies al Saló Multiusos del Mercat.

A partir de les 11 hores, arreplegada per tot el poble. Posteriorment hi haurà un dinar al casal.

A les 22:30 hores, sopar d’intercanvi d’insígnies i festa fallera al Saló Multiusos del Mercat.

Dissabte 2 de gener

Dissabte 27 de febrer

A partir de les 10 hores, campionats infantils de futbol sala al Pavelló Cobert.

A les 12 hores, parc infantil al Pàrquing Enric Chulio.

Divendres 5 de febrer A les 13:30 hores, mascletà al Pàrquing Enric Chulio. A partir de les 20:30 hores, presentació del llibre oficial de les falles 2010 publicat per la Junta Local Fallera de Cullera al Saló Multiusos del Mercat.

A les 13:45 hores, XIII Concurs de Paelles de la Junta Local Fallera al Pàrquing Enric Chulio.

Del 8 a l’11 de febrer

A les 17 hores, lliurament de premis del XIII Concurs Col·lectiu de Paelles de la Junta Local Fallera de Cullera.

A partir de les 20:30 hores, XXXVI Campionat de Truc i XXVI Campionat de Parxís al Saló Multiusos del Mercat, organitzats per la Junta Local Fallera de Cullera.

Diumenge 28 de febrer A les 18 hores, concurs de l’enigma.

Del 15 de febrer al 3 de març

Divendres 5 de març

A partir de les 20:30 hores, XXIII Concurs de Teatre en Valencià al Saló d’Actes de la Casa de la Cultura de Cullera.

A les 20:30 hores, inauguració de l’exposició del ninot al Saló Multiusos del Mercat.

29

Programa d’activitats i festes A les 21:30 hores, lliurament de premis dels esports, ninots, cartells, llibrets, teatre i fotografia als Jardins del Mercat.

A les 22 hores, sopar al casal faller.

A les 22 hores, sopar al casal faller.

Dimecres 10 de març

Dissabte 6 de març

A les 14 hores, dinar al casal faller.

A les 8 hores, muntatge de la barraca al nostre casal faller amb esmorzar.

A les 17:30 hores, berenar infantil al casal faller.

A les 23:30 hores, campionats ràpids de truc i parxís.

A partir de les 18 hores,cursa d’ous i cursa d’obstacles. A les 14 hores, dinar al casal faller. A les 22 hores, sopar al casal faller. A les 19 hores, tren faller per la barriada. A les 23:30 hores, trencada de perols. A les 22 hores, sopar al casal faller.

Dijous 11 de març A les 23:30 hores, festa fallera al casal faller. A les 14 hores, dinar al casal faller.

Diumenge 7 de març

A les 17:30 hores, berenar infantil al casal faller. A les 14 hores, dinar al casal faller. A les 22:30 hores, sopar al casal faller.

A partir de les 18 hores, concurs de ball i joc de la cadira.

Dilluns 8 de març

A les 22 hores, sopar al casal faller.

A les 14 hores, dinar al casal faller.

A les 23:30 hores, joc del twister.

A les 17:30 hores, berenar infantil al casal faller.

Divendres 12 de març

A partir de les 18 hores, cursa de sacs i joc del mocador.

A les 14 hores, dinar al casal faller.

A les 22 hores, sopar al casal faller.

A les 17:30 hores, berenar infantil al casal faller.

A les 23:30 hores, bingo faller.

A partir de les 18 hores, parc infantil.

Dimarts 9 de març

A les 22 hores, sopar al casal faller.

A les 14 hores, dinar al casal faller.

A les 23:30 hores, joc de “l’ocalimotxo”.

A les 17:30 hores, berenar infantil al casal faller.

Dissabte 13 de març

A partir de les 18 hores, trencada de perols infantil.

A les 14 hores, XXXV Concurs de Paelles al casal faller.

30

Programa d’activitats i festes A les 22 hores, sopar al casal faller.

A les 11 hores, cercavila fins al Raconet.

A les 23:30 hores, festa temàtica fallera.

A les 14:30 hores, dinar faller.

Diumenge 14 de març

A les 18:30 hores, lliurament de premis als Jardins del Mercat.

A les 14 hores, dinar al casal faller. A les 22 hores, sopar al casal faller. A les 22 hores, sopar al casal faller amb concurs al millor barret.

A les 23:30 hores, festa fallera.

A les 23:30 hores, atraccions per als majors.

Dijous 18 de març

Dilluns 15 de març

A les 8 hores, despertà per la nostra barriada.

A les 14 hores, dinar al casal faller.

A les 11 hores, cercavila fins al Raval de Sant Agustí.

A les 17:30 hores, berenar infantil al casal faller.

A les 14:30 hores, dinar faller.

A partir de les 18 hores, carrera de bicicletes i ball de la poma.

A les 18:30 hores, Ofrena de flors a la Mare de Déu del Castell de Cullera.

A les 22 hores, sopar al casal faller.

A les 22 hores, sopar al casal faller.

A les 23:30 hores, karaoke.

A les 23:30 hores, festa fallera.

Dimarts 16 de març

Divendres 19 de març

A les 8 hores, plantà dels monuments fallers.

A les 8 hores, despertà per la nostra barriada.

A les 14 hores, XXXV Concurs d’Arròs al Forn al casal faller.

A les 12:30 hores, missa en honor a Sant Josep a l’església de Sant Francesc d’Assís.

A les 17:30 hores, berenar infantil al casal faller amb concurs a la millor disfressa.

A les 14:30 hores, dinar faller.

A les 21 hores, nit d’albades des del Raconet.

A les 19 hores, berenar infantil i desmuntatge de la barraca fallera.

A les 22 hores, sopar al casal faller.

A les 20:30 hores, cremà del monument infantil.

Dimecres 17 de març

A les 22 hores, sopar al casal faller.

A les 8 hores, despertà per la nostra barriada.

A les 23:30 hores, cremà del monument gran.

NOTA: Qualsevol canvi d’última hora serà anunciat al nostre casal faller.

31

Ernesto Marí Serrano FACHADAS · MAQUINARIA PROPIA

Tel. 667 649 856

C/ Muñoz Degrain, 80 46400 CULLERA (València)

32

Imatges destacades d’aquest exercici faller Presentació Fallera 12-12-09

Mig Any Faller 12-09-09

Campionat de Bàsquet Masculí (Semifinalistes) 05-12-09

33

Servicios Integrales de Representación, S.L.

Cándido Grau i Penadés

C/ Concha Piquer, 10, A, 21ª 46015 VALENCIA Apartado de Correos, 10.104 E-mail: [email protected] Tel.34 96 347 12 59 Fax: 34 348 84 40

34

Mª

Una estona amb Mª Pilar

Pilar Moncho i Andrés, nascuda a Cullera fa quaranta-un anys és la nostra Fallera Major per al present exercici faller. Perruquera de professió, és l’última de tres germans i té afició al ball, la natació i les motocicletes. Està encantada de representar a la nostra comissió i per demostrar-ho, hem estat amb ella on ens conta les seues impressions. Maria Pilar, com et vas sentir quan el dia 24 de gener del 2009 la presentadora de l’acte et va proclamar Fallera Major per a aquest exercici?

Com està gaudint Noemi el fet de ser Fallera Major Infantil? Amb gran alegria ja que estarem mare i filla juntes a tots els actes representant la falla. Ella veia tot el que feia la seua germana i també volia ser Fallera Major Infantil per a representar la falla, per a passar-ho igual de bé. Per a pujar les escales del Mercat, alçar i agitar el premi que li donen al monument infantil que representa i arreplegar tots els premis possibles, i festejar-los amb molta alegria.

Va ser un dia molt alegre i sorprenent. No esperava que la meua sogra em fera Fallera Major en l’acte de presentació de la falla per a l’any següent, en companyia de la meua filla Noemi. Quan la presentadora ho va dir no sabia on ficar-me. Em vaig posar nerviosa i alegre en aquell moment perquè el fet de ser Fallera Major és una il·lusió que porte des que sóc fallera. A més, a la meua infantesa vaig ser Fallera Major Infantil a la Falla Sant Antoni de la Mar, una comissió a la qual vaig pertànyer disset anys.

A més de Noemi, també pertanyen a la comissió el teu marit Ramon, la teua filla major Judit i la teua sogra Carme. Com viuen ells aquesta situació?

Quan la comissió de la Falla El Canet va proposar que la Fallera Major Infantil fóra la meua filla major Judit, ens van entrar ganes de ser fallers i vaig convéncer al meu marit. Així podíem acompanyar la meua filla a tots els llocs, ja que la festa de les falles ens encanta i la portem dins de nosaltres.

El meu marit també està molt integrat en la falla i té molta il·lusió. A més, ha sigut nomenat tresorer de la falla per diverses circumstàncies, per la qual cosa ell està molt agraït de la confiança que ha dipositat en ell tota la comissió fallera.

Va ser una gran sorpresa que la meua sogra em permeta complir una il·lusió que tenia, i que la comissió vullga que els represente el pròxim any com la seua Fallera Major junt amb la meua filla Noemi. Espere que tot isca de meravella, que ens ho passem tots molt bé i amb alegria.

Judit va ser dos anys Fallera Major Infantil, i un altre exercint de representant. Ella està molt contenta que sa mare siga Fallera Major junt amb la seua germana menuda. Quan es va assabentar del meu càrrec ella volia repetir, però li vam dir que dos anys com a Fallera Major Infantil ja eren suficients i que, a més, ja és major per al càrrec. Enguany li toca a la germana i ella està tan contenta que, junt amb son pare, estan fent coses que fins ara no s’havien proposat. La meu sogra és una persona a la qual també li agrada la festa i està molt integrada. És col·laboradora de la falla i els dies dels sopars de col·laboradores és una de les primeres a arribar al casal. Va ser la que va pensar que fóra Fallera Major junt amb la meua filla. Portava preparant-ho des de l’any passat per tal de donar-me aquesta gran sorpresa i aquesta gran il·lusió que tenia.

35

Una estona amb MªPilar Quin premi t’agradaria alçar als Jardins del Mercat? Un premi cultural com puga ser el concurs de llibret, un primer premi de monument, un premi esportiu... En els premis del monument no tinc un premi concret, perquè sé que aquesta comissió fa el que pot, encara que diversos anys hem pogut estar al més alt, competint amb l’elit de Cullera. Pel que fa als premis culturals, esportius o d’oci sóc un poc més exigent i voldria guanyar en alguns d’ells. La raó és que els fallers s’involucren molt i perden moltes hores per tal d’organitzar i preparar-ho tot, per tal que isca tot a la perfecció i obtindre bons resultats. Per a mi, el llibret d’aquest any és molt especial i m’agradaria aconseguir un bon premi, ja que Ramon i Judit estan ajudant al delegat d’aquesta activitat.

Quin és el monument faller que més t’ha impressionat al llarg de la teua vida? Al llarg de la meua vida fallera els monuments que més m’han agradat són els que representava la meua filla Judit quan va ser Fallera Major Infantil. També hi ha hagut d’altres com l’any que vaig ser Fallera Major Infantil i d’altres monuments que en aquests moments no em vénen a la memòria.

Pel que fa a la resta d’activitats, espere també aconseguir bons premis ja que anem a ficar-nos les piles per a demostrar que aquesta comissió té orgull i saber estar a qualsevol lloc, i que podem competir amb les comissions més fortes en cadascuna de les activitats que es facen. Encara que, passe el que passe, ho celebrarem com si fóra un primer.

Malgrat que els dos anys que vam estar a la Secció Especial vam tindre uns monuments molt bonics i grans, espere que enguany el monument que ens represente siga igual de preciós, tenint en compte els seu pressupost.

Quin és l’acte que més t’agrada de les Falles de Cullera? En general, m’agraden tots els actes que es realitzen a les festes falleres encara que hi ha dos o tres que destaquen sobre la resta. La plantà del monument faller, per la compenetració que hi ha entre tots els fallers. Les albades, per l’emoció que suposarà que ens dediquen una albada a mi i a la meua filla. I per últim, l’ofrena de flors a la Mare de Déu del Castell als Jardins del Mercat, ja que serà un gran sentiment, almenys per a mi, entregar-li un ramell a la patrona, per tal que no estaran ací ni mon pare (al que li agradava molt aquest acte i les falles, encara que no ho demostrava), ni el meu sogre per tal veure a la seua nora i la seua néta.

Ninot Indultat Infantil (Falla El Canet de Cullera, 2007) Arxiu: Falla El Canet

36

Una estona amb MªPilar Estic molt agraïda i done les gràcies a tota la comissió pel dia que em van nomenar Fallera Major, ja que tots els fallers i falleres van vindre a donar-me l’enhorabona per ser la seua Fallera Major en aquest exercici i per la sort de tindre aquesta sogra. No crec que hi haja millors falles a Cullera. Un desig per a aquest exercici faller... Un tòpic de les falles: que en tota la setmana fallera no ploga ni faça vent, ja que aquests fenòmens meteorològics dilueixen la festa.

Quin ha sigut el moment més feliç com a fallera?

Voldria també que tota la comissió i els veïns ho passàrem amb molta alegra i germanor. Que no hi haja cap problema i així poder passar unes bones festes falleres. A més, voldria que totes les falles, grans i xicotetes, estiguérem unides per fer de les falles una festa més gran, per a ser referència a València com puguen ser les Falles d’Alzira o Gandia per quantia, i per ser unes festes populars i així obtindre els diferents reconeixements d’interés turístic que n’hi ha a l’actualitat.

El moment més feliç va ser el dia que la comissió de la Falla El Canet nomenà Judit com la seua Fallera Major Infantil, tant el primer any com el segon, encara que el segon ja érem veterans en aquest ofici; ara ja tenim més experiència en aquests actes. Què és el que més t’agrada de la comissió de la Falla El Canet? El que més m’agrada d’aquesta comissió és el seu ambient familiar. Des del primer dia que ens apuntarem com a fallers ens vam integrar ràpidament ja que és una falla a la que li agrada molt la festa. El casal està obert per a tots els que vullguen passar-ho bé i divertir-se una bona estona en companyia de tots, des del més menut fins al més major. Som una comissió molt oberta a la barriada i a Cullera. Us convide aquestes falles a que passen pel casal i ho puguen comprovar, que som una comissió molt alegre i simpàtica.

Judit Lechiguero i Moncho Ramon Lechiguero i Torres Joan Gabriel Figueres i Hernández

37

ESPECIALITATS EN PASTISSERIA SALADA Francisco Signes i Audivert i Juan M. Signes i Audivert

M. Joan Garcés, 39 - Cullera - Tel. 96 172 10 51

38

A Carme Colom i Pérez

E

stimada Carme: Ens vam quedar tots consternats el dia que ens va deixar. Sabíem que per diverses circumstàncies no passava per un moment esplèndid però, a pesar de tot, mostrava una alegria pròpia de vosté quan estava al nostre casal faller. La recordarem sempre com una dona alegre, pacífica, generosa, familiar, atenta... no n’hi ha prou qualificatius per a descriure el sentiment cap a la seua persona, a l’igual que el sentiment que posseïa vosté cap a una comissió fallera de la qual ha sigut membre durant molts anys. Quan arriben les festes falleres, tota la comissió, xiquets, majors, dones col·laboradores, veïns, tots trobarem a faltar la seua alegria, el saber estar, la voluntat, la dedicació i el gran esperit faller que es trobava dins de vosté. Des d’aquesta carta publicada al nostre llibret volem agrair-li tot l’afecte mostrat cap a la nostra comissió fallera durant aquests anys, per contribuir a que cadascun dels exercicis fallers hagen sigut memorables. Esperem que des del cel ens seguisca veient i gaudint de les festes com solia fer-ho ací amb nosaltres. Sempre la tindrem als nostres cors. La Comissió

39

40

41

Trenta-cinc anys fent falla

42



Falla El Canet: XXXV anys fent falla

Els protagonistes de la festa Falleres Majors Presidents Fallerets Infantils

44



Trenta-cinc anys en imatges

48



Trenta-cinc fent falla

51



Artista destacat al Canet: Pere Baenas i García



Joan Gabriel Figueres i Hernández

62

Joan Gabriel Figueres i Hernández

“Som som som els del Canet, net net i el que no diga res que se’n vaja a la basura, i el que no diga res que se’n vaja al cagalló. Atenció cavallers el Canet encà està dret!” La Comissió (1975)



43

Els protagonistes de la festa: Falleres Majors

Mª Carme Signes i Audivert 1976

Anna Maria Criado i Costa 1977

Monserrat Ferrer i Colom 1978

Maria Antònia Todosantos i Martínez 1979

Amadora Lli i Bou 1980

Rosa Maria Sánchez i Talens 1981

Francesca Costa i Del Rio 1982

Mª Carme Moreno i Colom 1983

Maria Empar Bustillos i Olivert 1984

Anna Maria Piris i Calatayud 1985

Clara Isabel Gomila i Pérez 1986

Mª Pilar Bolufer i García 1987

35 Anys Gemma Gómez i Chulio 1988

Maria Empar García i Espinosa 1989, 1990 i 2008

Pilar Royo i Català 1991

44

Els protagonistes de la festa: Falleres Majors

Antònia González i Bernalte 1992

Maria Josep Garrigós i Tormos 1993

Elvira Lli i Canet 1994

Consol Fernández i Marzal 1995

Mª Àngels Fernández i Marzal 1996

Rosari Fernández i Marzal 1997

Silvia Adam i Ferrer 1998

Ayesha Llopis i Alfonso 1999

Carolina Lli i Tolosa 2000

Débora Martín i Joaquín 2001

Carolina Tolosa i Múrcia 2002

Mariola Adam i Fuertes 2003

Esther Mompó i Del Olmo 2005

Sofia Grau i García 2006 i 2007

Mª Pilar Moncho i Andrés 2010

45

Els protagonistes de la festa: Presidents

D’esquerra a dreta: Francesc Marí i Ibor (1984), Francesc Todosantos i Mateo (1979, 1982 i 1983), Antoni Miguel i Peña (1989), Sergi Llopis i Llopis (1994 i 1995), Rafael Sala i Martínez (1978, 1980, 1981, 1985, 1986 i 1989), Josep León i Ruano (1987) i Llorenç Adam i Gomis (1990).

Manel Miguel i Peña (1996)

Antoni Mompó i Grau (2005, 2006 i 2007) Josep Lluís Renard i Català (2000, 2001, 2002, 2003 i 2004)

Josep Manel Moreno i Escolà (2008,2009 i 2010)

També presidiren la nostra comissió: Vicent Orient i Montón (1976 i 1977), Josep Garrigós i Nicola (1991, 1992 i 1993) i Pau Gomila i Seguí (1997, 1998 i 1999).

46

Els protagonistes de la festa: Fallerets Infantils Fallera Major Infantil

President Infantil

1976

Zoraida Gimeno i Cádiz

Jordi Orient i Ferrer

1977

Lluïsa De La Torre i Simó

Pere De La Torre i Simó

1978

Begonya Oliver i Costa

Josep Agustí Colom i Colom

1979

Clara Oliver i Nicola

Ernest Marí i Serrano

1980

Anna Maria Segòvia i Ángel

Felip Beltrán i Miguel

1981

Vicenta Roldán i González

Emili Todosantos i Martínez

1982

Carolina Beltrán i Miguel

Josep Marí i Serrano

1983

Llum Roldán i González

Francesc N. Marí i Pasqual

1984

Beatriu Colom i Colom

Pau Gomila i Pérez

1985

Marta Beltrán i Miguel

David León i Grácia

1986

Noemí Puig i Martí

Joan Vicent Lozar i Peris

1987

Clara Colom i Colom

Moisés León i Grácia

1988

Beatriu Benito i Ruiz

Antoni Hervás i García

1989

Cristina Todosantos i Vargas

Fidel Conde i Bustillos

1990

Cristina Todosantos i Vargas

Fidel Conde i Bustillos

1991

Dunia Gil i Bou

Noel Hervás i García

1992

Patricia Garrigós i Sanguino

David Lozar i Peris

1993

Carolina Lli i Tolosa

Vicent Blasco i Palomares

1994

Ainoa Martí i Bou

Francesc Josep Vivo i Sapiña

1995

Alexandra Palau i Grau

Miquel Àngel Costa i Juan

1996

Elizabeth Collantes i Quesada

Joan G. Figueres i Hernández

1997

Aida Miguel i Fernández

Joan Aarón Oliver i Costa

1998

Karina Llopis i Alfonso

Xavier Prieto i Adam

1999

Melissa Cabrera i Gurruchaga

Joan Josep López i Fulgencio

2000

Yasmina Costa i Juan

Joan Josep Martí i Bou

2001

Aida Miguel i Fernández

Joan Aarón Oliver i Costa

2002

----------

----------

2003

Zaida Martínez i Roldán

Alfred Ortiz i Bustos

2004

Zaida Martínez i Roldán

Robert Hernández i Gomila

2005

Mireia Soldevila i Adam

Josep Moreno i Fernández

2006

Judit Lechiguero i Moncho

Ivan Santamaría i Adam

2007

Judit Lechiguero i Moncho

Josep Moreno i Fernández

2008

----------

----------

2009

Mireia Soldevila i Adam

Alfred Molina i Moro

2010

Noemi Lechiguero i Moncho

Josep Bertomeu i Roldán

Judit Lechiguero i Moncho i Josep Moreno i Fernández Falles 2007

Joan Aarón Oliver i Costa i Aida Miguel i Fernández Falles 1997

Elizabeth Collantes i Quesada i Joan Gabriel Figueres i Hernández Falles 1996

Marta Beltrán i Miguel i David León i Gràcia Falles 1985

47

Trenta-cinc anys en imatges Sant Jose

Tren Faller 2005

p 2007

Premis 1978

Premis 20

06

01

0 Tren Faller 2

Procla

mació

Cercavila 2009

Reforma del casal faller 2002

Presentació 2004

48

1981

Trenta-cinc anys en imatges Presentació 1996

977

Ofrena 1

ació roclam

1987

P

Tren Faller 2008

980 Sant Josep 1

49

Presentació 2000

Pau Alarcón i Renard DPT. COMERCIAL

Pol. Ind. 1 - Moliners, s/n 46400 Alzira (València) Tel. 96 245 60 12 - Fax 96 241 54 54 Móbil 666 57 65 www.grupotranscontinental.com

50

Trenta-cinc anys fent falla

C

orria l’any 1975. Un grup d’amics es trobava al Bar Cullera, situat a l’encreuament dels carrers La Bega i Pare Antoni Berenguer, propietat d’en Josep Colom i Vivens. Estaven jugant a les cartes i, de sobte, un d’ells va dir: “Xiquets, fem falla?”, i a partir d’aquesta frase va nàixer la comissió de la Falla El Canet... fins ara. Enguany fa trenta-cinc anys d’aquest fet i a les pàgines següents farem un recorregut històric pels monuments grans plantats a la nostra comissió, amb tot el que criticaven.

El primer monument faller Comencem el recorregut a l’any 1976. El primer artista faller de la nostra comissió va ser el riolenc Francesc Escrivà i Bañuls. El monument, amb el lema “Atzar és la vida”, tractava sobre l’atzar pel que fa a aspectes com la loteria o a l’hora de lligar, casar-se o de deixar prenyada una xica. Va obtindre el quart premi de les set falles que hi havia aleshores al nostre poble.

Un any després, al 1978 i amb el mateix artista faller, s’abaixà un escaló pel que fa al guardó aconseguit. Aquesta falla, a més del segon premi, va aconseguir el Premi d’Enginy i Gràcia amb el monument “Humanitat desbocada”. Aquest monument criticava que els polítics no s’aclarien per a solucionar la crisi econòmica de l’època. A més criticava, entre altres coses, l’emigració dels diners dels grans empresaris a Suïssa, la contribució que ofegava les empreses, l’estafa que consideraven que era l’assegurança a l’atur obrer i a la indústria espanyola.

El primer màxim guardó L’any 1977 serà recordat per ser l’any del nostre primer premi. El monument, creat altra vegada per Francesc Escrivà i Bañuls, i amb el lema “Burlar-se de tot”, tenia de remat central un bufó que es burlava de la societat d’aquells temps com, per exemple, dels diners que es gastaven els fallers, dels supermercats als quals els caducava el menjar, dels turistes que venien a Cullera que es gastaven tots els diners en vindre i després anaven furtant la fruita als agricultors del poble... Amb el primer premi, la comissió va rebre el banderí que l’acreditava com la millor falla de Cullera.

51

Trenta-cinc anys fent falla “La contaminació” va ser el monument del mateix artista faller l’any 1979 per a la nostra comissió. La contaminació de la mar i del riu amb les seues conseqüències (peixos morts i pescadors arruïnats), l’agricultura o els esports, eren els focus de la crítica del monument. Aquest any va ser l’últim de Francesc Escrivà durant el seu primer periple, que ara guanyava el tercer premi.

“El món passa per l’aro” fou el monument corresponent a les falles de l’any 1981. Aquesta construcció va tindre molt de mèrit, ja que va estar realitzada pels membres de la comissió i més encara per haver aconseguit un tercer premi. La crítica anava destinada als governants, que quan més manen, més volen manar. A l’igual que els multimilionaris àrabs, que volien fer-se amb tot. La sàtira del monument també anava per als espanyols, que sempre estaven de festa en l’època.

L’any 1980, amb l’artista faller de Sueca Clement Piera i Ballester, la comissió va tornar al més alt, i va aconseguir el primer premi, el Premi a la Millor Falla de Cullera i el Premi d’Enginy i Gràcia amb “Mantindre neta l’Espanya”. Criticava que l’atur obrer era un negoci redó, ja que molts estaven cobrant sense fer-ne un brot. Així mateix, el monument proclamava que a Espanya s’havien de netejar certes coses: delinqüència, prostitutes o terrorisme, entre d’altres.

Tomàs Soler i Pérez va ser l’artista escollit per al monument faller de l’any 1982. Aquest monument, amb el lema “Coses del treball”, criticava que molts treballadors s’esforçaven mentre hi havia d’altres que feien el gos; als rics, que furten els diners als pobres i el sindicats no feien res per a parar-ho. Aquest monument va obtindre fins aquell any el pitjor premi de la comissió, ja que va aconseguir el vuité premi.

52

Trenta-cinc anys fent falla L’artista del primer premi aconseguit anys arrere, Clement Piera, confeccionà el monument per a l’any 1983, encara que no va tindre el mateix èxit. Va aconseguir el sèptim guardó amb “Fent l’indi”, monument que feia una crítica a les persones que es passaven el dia sense fer-ne un brot o sense doblar el llom, entre ells els perruquers.

persones que passaven les seues vacances a Cullera. També satiritzava que els empresaris turístics, amb el que guanyaven a l’estiu, tenien per passar tot l’any i que els cullerans gaudien de les dones en topless. Aquest monument faller va aconseguir el sisé premi, a part del ja mencionat interés turístic.

El mateix artista va repetir l’any 1984, i s’emportà el desé premi, l’últim de l’època. “València en flama” era una crítica a aquells que volien cremar les tradicions valencianes, entre les quals estaven les falles. També es feia una crítica a les persones que, després d’uns anys de democràcia, no estaven acostumades a veure a una parella de nuvis besant-se enmig del carrer.

1986, any d’entrada d’Espanya a la Unió Europea, fou la inspiració de Ferran Roda i Martorell per a la realització del monument “Volant cap a Europa”. No obstant això, el monument va criticar els impostos i la negació dels bancs a donar préstecs. Amb aquest monument, la Comissió de la Falla El Canet va guanyar de nou el sisé premi.

Deu anys fent falla L’any 1985 Francesc Escrivà i Bañuls tornava a ser l’artista faller de la comissió. “Estiuejar a Cullera” va ser un monument dedicat al turisme (guanyador del premi atorgat per la Regidoria de Turisme), que criticava les

53

Trenta-cinc anys fent falla Ferran Roda i Martorell, artista faller amb molts primers premis a les esquenes, repetia l’any 1987 amb “Qui fa l’indi?”. Criticava que els joves de l’època volien viure com animals i que qui tenia molts diners es passava la vida sense fer res. El monument va obtindre el vuité premi.

El seu monument, anomenat “Els pallassos volen”, representava un molí que amb les aspes empenyia els pallassos del nostre poble i els turistes que van ensenyant les seues vergonyes; considerava que el nostre poble era un circ, a l’igual que els polítics de la nostra època, ja que només estaven d’acord per a anar de sopar.

La crítica al nostre país va tornar l’any 1988 amb “Coses d’Espanya” i, amb ella, la tornada del mestre faller suecà Clement Piera. Es criticava que els espanyols quan ixen de les seues fronteres són diferents a quan es troben dins d’elles, sobretot els famosos que vivien de no fer res i publicar les seues exclusives. El monument va ser guardonat amb el vuité premi.

1990 va ser l’any del monument anomenat “Els llibres cremen el món”, de Josep Ibor. Era una crítica als escriptors de llibres que ens volien fer creure tot el que escrivien. La comissió es va emportar el nové premi al monument i va ser un any peculiar, ja que els representants de la nostra comissió van repetir (a causa de les pluges de les falles de 1989), excepte el president.

L’any 1989 es va caracteritzar per ser les “falles

L’any 1991 l’estil dels monuments fallers anava

de l’aigua”, a causa de les pluges caigudes aquest any. La comissió va canviar d’artista faller. L’encarregat de fer el nostre monument va ser l’artista suecà Josep Ibor.

evolucionant i amb el monument “Les Petardaes”, de Xavier Guerola, començava a mostrar-se. Feia una visió crítica d’alguns del aspectes quotidians de la vida a

54

Trenta-cinc anys fent falla Un tercer premi que sap a glòria

l’època, com les baixes pensions per als jubilats, la mala situació de la Seguretat Social i altres que afectaven la nostra comissió, com la poca participació del veïnat en les activitats d’aquesta. En aquest monument s’escalà un lloc pel que fa al guardó atorgat, és a dir, obtinguérem el vuité premi.

L’any 1993 amb el mateix Pere Baenas i “El geni del mal desfà un món cultural”, es va plantar un monument que portava com a temàtica que moltes coses roïns s’apoderen de les bones. Amb aquest monument es va aconseguir un tercer premi, el millor guardó des dels temps inicials de la nostra comissió.

Al no estar satisfeta del tot la nostra comissió, l’any 1992 es va apostar per un jove artista que tenia molta il·lusió a arribar lluny en el món de les falles: Pere Baenas i Garcia. L’artista de Gandia, amb el seu monument “Injustícies i bufonades”, clamava contra les bufonades que hi havia al món, l’esforç que feia l’Administració per a arreplegar diners, el retard dels bombers a la cremà de les falles i contra els veïns que llançaven poals d’aigua contra els fallers de la nostra comissió. Aquest monument va obtindre el premi més repetit entre els que hem guanyat al llarg de la història, el sisé, i el Premi d’Interés Turístic.

Amb el bon resultat de l’any anterior i amb el mateix artista, però amb menor pressupost, “La riquesa de la terra valenciana” va ser guardonat el 1994 amb un altre sisé premi. Aquest monument tractava de la meravellosa terra en què vivim i els seus elements: la música, el turisme, les taronges...

55

Trenta-cinc anys fent falla Vint anys complia la Falla El Canet en l’any 1995, any on l’artista Pere Baenas va realitzar un monument amb el lema “Comptes”, on explicava tot el que a una persona li pot passar en la seua vida. Sorprenentment, la comissió va assolir un cinqué premi. Va ser un any recordat per tots com l’any on els premis entregats foren molt estranys. Aquest any seria l’últim de l’artista Pere Baenas, artista que acabaria tenint un gran cartell dins del món de les falles.

nascut a Cullera. Es tractava de Vicent Montagut. El monument amb el lema “Visions de com veure Cullera” va tindre com a remat principal un home que es fa borratxo per a no veure situacions que ocorrien aquell any a Cullera: queixes sobre els pubs, les festes... Amb aquest monument la comissió guanyava el seté premi i es recuperava així de la davallada ocorreguda tres anys abans.

“Al pas del temps”, de Vicent Montagut, va obtindre un cinqué premi a les falles del 1998. Aquest premi va ser com un primer per als fallers, ja que va ser el millor premi sense contar les quatre comissions falleres que es preocupen més pel monument faller. Aquesta falla tractava de l’evolució de molts dels aspectes culturals i socials com la moda, el cine o la festa, entre d’altres. Començava una rivalitat amb dues comissions falleres per a aconseguir el cinqué premi.

1996 va ser un any un poc tràgic, ja que el nostre artista faller, Francesc Bordera, va morir i el monument faller ens el va acabar un amic seu. Aquest monument va rebre el premi desé i el seu lema era “Els fantasmes de la nit”; criticava els joves que a partir de les dotze de la nit es creien molt sabuts a l’hora de lligar.

Després de 22 anys, el 1997 per primera vegada ens realitzava el monument faller un artista faller

56

Trenta-cinc anys fent falla 1999 va ser un altre any tràgic per a la nostra comissió. A causa d’una llarga malaltia, el nostre president Pau Gomila i Seguí va morir enmig de l’exercici faller. Va ser un any difícil per a tots, on la comissió ho va traure tot per a tindre un bon exercici faller. “Coses de poble” fou el lema del monument faller de Vicent Montagud. Tractava sobre la vida diària dels pobles menuts, amb el seu campanar vigilat per tres àngels, la vida social dels joves i els no tan joves. El monument va obtindre el seté premi.

Antoni Gil i Tornero va substituir Ferran Roda un any després. Al monument de l’any 2001, “Ball de màscares”, apareixen un grapat de figures vestides d’època i es criticava breument els polítics del poble que es treien la màscara quan els convenia. Aquest monument va ser guardonat amb el seté premi, un monument que va agradar molt als fallers pel seu colorit i dinamisme.

“Contaminació marina” va ser el monument plantat l’any 2002 pel mateix artista faller. La temàtica central eren les anècdotes que es produeixen a les platges com, per exemple, els que només fan que mirar pits, els turistes agarrats que es dutxen a les dutxes de la mar... i al remat central trobem a Neptú, que controla tot el que observa. Aquest monument obtingué el nové premi. Cal destacar que aquest any la nostra comissió guanyà el ninot indultat de les falles per primera vegada en la seua història.

L’any 2000 la falla comptà per al seu monument un altra vegada amb Ferran Roda i Martorell per al monument del vint-i-cinqué aniversari. Hi havia moltes expectatives pel que fa al monument d’aquest any però, lamentablement, “Una de por” va assolir un vuité premi, encara que s’optava almenys a un cinqué. El monument tractava temes com la grandària de les vivendes, el maltractament de les dones, el nou turisme i com evoluciona la vida.

57

Trenta-cinc anys fent falla 2003 va ser l’any d’arribada de les seccions. El nostre monument es va establir a la Segona Secció. Antoni Gil va dissenyar un monument que tenia com a lema “Sopa de gansos”. Al remat del monument faller trobem dos gansos dins d’una cassola i, rodejant-lo, persones al Càmping Santa Marta i persones moroses que no paguen els seus deutes. El monument va guanyar el segon premi de la Secció Segona.

dedicat a la moda i va ser una crítica al bombardeig de premsa rosa que tenim a les nostres vides. El monument va ser guardonat amb el primer premi de la Secció Primera, vint-i-cinc anys després del nostre últim premi de monument gran, i va omplir de satisfacció i d’alegria el nostre casal faller.

Entrada triomfal a la Secció Especial Al 2004, amb el mateix artista faller i la mateixa secció, “Les aparences enganyen” era un monument que denunciava les mentides i els enganys que es produïen en la vida; sobretot criticava la falsedat de les persones. Aquest any el monument va aconseguir un premi menor, concretament el cinqué premi de la secció.

L’any 2006 la nostra comissió va entrar per la porta gran a la Secció Especial. Va aconseguir el primer premi i el Premi a la Millor Falla de Cullera amb “Comptes i llegendes”, de Francesc Vizcaíno i Palacios. El monument criticava els nous plantejaments d’acció integrada projectats a les zones de la Bega, el Marenyet i el Brosquil i, a més, s’ironitza si alguna empresa volia presentar un PAI per a la zona del castell.

Fede Alonso, un jove artista faller en auge, va ser l’encarregat de dissenyar un monument de Primera Secció per a l’any 2005. “A l’última” era un monument

58

Trenta-cinc anys fent falla Al 2007, també a la Secció Especial, i amb Francesc Vizcaíno, “Les mil i una...” va ser un monument que tractava una altra vegada el tema de l’urbanisme a la nostra ciutat, amb temàtica musulmana per a les diferents escenes del monument. Aquest any el monument es va emportar el segon premi de la Secció Especial.

planificacions turístiques... donant lloc a l’obtenció del Premi d’Interés Turístic, disset anys després. A més, el monument va obtindre el tercer premi de la Secció Segona.

Trenta-cinc anys fent falla El calfament global, no sols del planeta sinó dels preus, la temperatura a la televisió i les hormones a primerenques edats, dóna lloc a “Què calent... està l’ambient” dels artistes fallers d’Oliva Lluís Palacio i Morató i Josep Serra i Aledo. Fou un monument de Primera Secció que va obtindre el quart premi l’any 2008.

Per últim, per aquest any 2010 i repetint amb el mateix artista faller, “Pasdoble consistorial” tracta principalment alguns dels trets més significatius de la cultura del poble, sobretot en termes musicals. Tanmateix, seguint la tendència de l’any anterior, es critica el sistema turístic de la localitat, entre d’altres. A l’explicació del monument gran, que està a les pàgines anteriors, es pot observar de manera més específica el contingut del monument que es plantarà a les pròximes falles.

Al 2009, i per voluntat de la comissió, el monument va baixar de secció i es va tornar a comptar amb Francesc Vizcaíno i Palacios. “Carnestoltes” fou un monument que representava la disfressa del turisme del nostre poble amb diferents escenes, amb temes com el fet de llevar els quioscos de la platja, banderes blaves,

Joan Gabriel Figueres i Hernández

59

FERRALLES I BIGUES DE FERRO

MARÍ SERRANO

Camí de l’arròs, s/n Telèfon (96) 173 20 67 Mòbil: 608 568 980 46400 CULLERA (València)

60

ROIG & ASSOCIATS ■ ■ ■ ADVOCATS Joan Roig i Peyró Hugo Font i Lafarga

Plaça de la Verge, 29 entresòl Tel./Fax 96 172 68 08 96 172 31 80 46400 CULLERA [email protected]

61

Artista faller destacat al Canet: té el primer premi amb les comissions de Lluís Belda (1992), Exèrcit Espanyol-Jardinet (1995 i 1996) i Plaça Prado (1999); segons premis amb Lluís Belda (1993), Carrer Major i Passeig (1994, 2008 i 2009), i Exèrcit Espanyol-Jardinet (1997), etc. A la segona ciutat de la comarca de la Safor, Oliva, també ha obtingut primers premis a les falles de L’Estació (1993, 1997), i Pensat i Fet (1998) amb el Premi del Ninot Indultat (premi que també guanyaria l’any següent amb la Falla Institut). Trajectòria a la Ribera Alzira, la segona ciutat més important dins l’àmbit faller, també ha pogut gaudir dels monuments fallers d’aquest genial artista. Ha treballat per a la comissió de Camí Nou, on ha aconseguit el primer premi de Secció Especial quatre anys consecutius (2000 a 2003) amb els respectius premis d’Enginy i Gràcia, un segon premi (2004) i un tercer (2009). A Carcaixent, i amb la comissió fallera de Cánovas del Castillo, també va guanyar durant quatre anys consecutius (2003 a 2006), mentre que a Cullera va aconseguir tres tercers premis: El Canet (1993) i Passeig-Mercat (1996 i 1997). Cal destacar que ha realitzat els monuments fallers de la nostra comissió des de l’any 1992 al 1995.

N

ascut el 6 de juliol de l’any 1967 a la ciutat de Gandia. Començà la seua educació al Col·legi Cervantes d’aquesta ciutat (on va fer treballs artístics) i anys després cursà els estudis secundaris a l’IES Maria Enríquez. A més, va cursar pintura amb la pintora Assumpció Bosch durant cinc anys. Com a anècdota, cal destacar que en temps de vacances escolars treballava al taller del mestre Vicent Blasco. El 1989 va construir el seu propi taller a la localitat de Daimús, al polígon de la Partida del Conill i, el 1990 va ingressar al Gremi d’Artistes Fallers de Borriana amb la màxima qualificació d’aquella promoció (9’75). Durant la seua estada a Ceuta pel servei militar va realitzar una falla en honor als festejos de la patrona del Cos d’Intendència de l’Agrupació número 6 i va ser el guanyador del tradicional concurs de betlems. Trajectòria a la Safor La trajectòria d’aquest artista faller comença amb el primer premi infantil per a la comissió de la Plaça del Mercat de Gandia (1987), encara que cinc anys arrere va realitzar el monument infantil de la Falla Sagrada FamíliaCorea (fora de concurs). A Gandia, a més d’aquests premis, ha guanyat en categoria infantil el primer premi de Secció Especial amb Carrer Major. El 1991 comença a

“Conte i realitat” de Pere Baenas (Falla Cami Nou d’Alzira, 2009). Arxiu: Falla Camí Nou d’Alzira.

realitzar monuments grans de Secció Especial i a Gandia

62

Pere Vicent Baenas i García Trajectòria a altres ciutats

Amb aquestes credencials, Baenas va guanyar el concurs per a realitzar la falla municipal de la plaça de l’Ajuntament de 2002: “Mare Nostrum”, un superb cadafal sobre les cultures forjades en el Mediterrani, on destacava l’envergadura del gladiador romà.

Altres ciutats de gran tradició fallera han tingut un monument de Pere Baenas guardonat amb un primer premi al seus carrers: Dénia (París-Pedrera, 2003), Elda (L’Hort, tant gran com infantil, 2003), Pego (La Font, 1994 i 1998) o Manises (Falla Manises, 1999). Trajectòria a la ciutat de València Pere Baenas va debutar en la Secció Especial de València l’any 2000 amb la falla “El país de Nunca Jamás”, amb la qual va aconseguir el quint premi per a la comissió de Sueca-Literat Azorín. Va ser una paròdia política amb aires infantils, protagonitzada pels personatges de la pel·lícula d’animació de Peter Pan. Un any després va pujar al podi dels vencedors de la màxima categoria de les falles de València de 2001, on va aconseguir el tercer premi per a la mateixa comissió de Russafa amb “Contes, faules i fantasies”, un monument d’inspiració oriental que va tenir la seua anècdota. Inicialment la resolució del jurat li va atorgar un quint premi però, després de verificar la suma de les puntuacions, la Junta Central Fallera va corregir l’error i va alçar aquesta falla al tercer premi.

“Mare Nostrum” de Pere Baenas (Plaça de l’Ajuntament de València, 2002). Arxiu: Gremi d’Artistes Fallers de València.

L’any 2003 va ser de transició amb la tornada a la competició de la Secció Especial però amb un desolador onzè premi amb “Herois i vilans”, la falla realitzada per a la Falla Malvarrosa-Ponz-Cavite. Baenas torna de nou a la plaça de l’Ajuntament en 2004 per a realitzar “Al·lucine. València, un gran plató”, una falla amb molta alçària però que va concitar disparitat d’opinions. En 2005 va aconseguir el quart premi amb “Quina gossada de falla” en Sueca-Literat Azorín. Però, serà en 2006 quan va aconseguir l’èxit més important de la seua carrera amb “La màs-cara”, la falla plantada en la Plaça d’El Pilar que va aconseguir un doblet de segons premis: de secció i d’enginy i gràcia. El segon any consecutiu en la Falla del Pilar li reporta en 2007 un tercer premi amb “Obert fins a la matinada” i torna a fer el monument municipal amb el lema “La mar al vent”, abans de començar un bienni

“Contes, faules i fantasies” de Pere Baenas. (Falla Sueca-Literat Azorín de València, 2001) Arxiu: Josep Alcayde.

63

Artista faller destacat al Canet: Bona vesprada Pere. En primer lloc, quins van ser els principals motius que et dugueren a practicar l’ofici d’artista faller?

amb la Falla Exposició-Micer Mascó on no va baixar de la barrera del quart premi: “Fent història” (2008) amb tercer premi (de secció i d’enginy i gràcia), mentre que “Anem de festa” (2009) es quedà amb un meritori quart lloc.

Més que res, la vocació per l’art de la pintura, l’escultura... aquest és el motiu fonamental. Quines preferències tens a l’hora de triar materials per a la realització d’una falla? No hi ha preferències sobre el tipus de material, ja que cada peça del monument requereix un tipus de material, siga cartró, polièster, suro... Què opines sobre l’etern debat entorn al tema de fer una composició nova o fer un monument faller ja fet? I quins són per a tu els avantatges i els inconvenients de cadascun? És prou evident que és més fàcil fer un monument ja fet. Si el vens, i el compra algú, i el copies, és més fàcil. Pense que és millor inventar, treballar en la línia d’innovació que anar copiant. Encara que pense que de vegades en temes de pressupostos has de fer un monument que et puguen demanar, que els agrade als fallers, i que haja tingut bon resultat; aleshores, en aquest cas no passa res a fer un determinat monument.

“La mar al vent”, de Pere Baenas (Plaça de l’Ajuntament de València, 2007). Arxiu: MªLola Savall

Trajectòria a les Fogueres de Sant Joan Amb la comissió de Carolines Altes, l’artista gandienc ha aconseguit el primer premi de les Fogueres de Sant Joan d’Alacant l’any 2002 i durant un període de quatre anys consecutius (2004 a 2007). Entrevista al seu taller Des de la Delegació de Llibret de la nostra comissió, s’ha volgut contactar amb l’artista faller de més prestigi que ha tingut la nostra comissió. Encara que quan va realitzar els monuments dels anys 1992, 1993, 1994 i 1995 eren els seus primers anys al món de les falles, la seua qualitat ha quedat de manifest als monuments que ha plantat últimament, sobretot a la capital regional. Per tant, hem anat al seu taller i li hem fet una petita entrevista.

“Fent història” de Pere Baenas (Falla Exposició-Micer Mascó de València, 2008). Arxiu: Joan Castelló

64

Pere Vicent Baenas i García Quin ha sigut el monument faller que has vist al llarg de la teua vida que t’ha causat major impressió? Jo pense que moltes falles, sobretot de la Secció Especial de València, ja que és on es realitzen els monuments més grans i més espectaculars, no sabria destacar-ne un. Com et sents amb el repte que enguany tens a les teues mans, és a dir, la realització del monument de la comissió fallera de Nou Campanar? Sents algun tipus de pressió? En aquest cas, la pressió consisteix en que aquesta comissió porta guanyant el primer premi sis anys consecutius i has de fer-ho bé per tal que a la gent li agrade i que quede al millor lloc possible, i si és possible, guanyar el primer premi.

“Al·lucine. València, un gran plató”, de Pere Baenas (Plaça de l’Ajuntament de València, 2004). Arxiu: Gremi d’Artistes Fallers de València

Has guanyat el primer premi a la majoria de pobles de tradició fallera dins del territori valencià: Gandia, Alzira, Dénia, Carcaixent, Oliva... però no ho has aconseguit a la nostra ciutat. Tens l’espina clavada de no haver guanyat el primer premi amb alguna de les dues comissions on has realitzat monuments fallers? T’agradaria llevar-te aquesta espina, en cas de tindrela? Doncs sí, em queden Cullera i Tavernes de la Valldigna, on no he pogut aconseguir el primer premi i, evidentment, m’agradaria guanyar-los. Sempre m’agrada aconseguir el primer premi. La teua vinculació amb la nostra falla va durar quatre anys. Què és el que més recordes d’aquests anys i dels monuments que vas plantar?

Maqueta de “El bes”, de Pere Baenas (Falla Nou Campanar de València, 2010). Arxiu: Àngel Romero

Moltes gràcies Pere, esperem que tingues molts èxits al teu futur a la teua trajectòria professional.

Doncs eren els anys inicials de la meua carrera i tinc un especial afecte a la gent de la Falla El Canet, on predominava un ambient molt familiar i tinc molts bons records d’aquells anys.

Joan Gabriel Figueres i Hernández

65

66

Mòbil

Restaurant familiar

Ubicat al casc antic de Cullera

OBERT TOT L’ANY Carrer del riu, 2 46400 CULLERA (València) Tel: 96 172 01 52

67

M I S T E R I F A L L E R

S E G O N A P A R T Josep Moreno i Fernández

Misteri faller: segona part V

de la caseta hi havia guàrdies, així que entraren per la finestra. La casa els semblava menuda però, per dins, era grandíssima i estava plena de mobles antics, tots fets pols. Una vegada dins, sentiren uns sorolls a la planta superior i no dubtaren a pujar les escales tot i estar mig trencades. Es gitaren a l’escala per a no ser vistos i, al mateix temps, van sentir una veu dòcil, amable i sexy a la vegada que deia alguna cosa sobre la venjança i, a més, també sobre el foc. La veu no era altra que la de la famosa Cyntia.

a transcórrer tan sols una setmana des que Cyntia estava amagada a les Illes Columbretes. Àlex i els seus amics es preparaven per a anar-hi, tots excepte Ivan i Marc. Aquest últim estava a l’hospital amb una ferida molt greu i, per això, no el deixaven eixir. Ivan es quedaria ja que feia uns dies que rebia missatges amenaçadors de mort. Quan aplegaren a les Illes sols pogueren baixar Aida i tres agents, ja que allò era molt perillós. Dues hores desprès els joves estaven molt impacients d’esperar en el vaixell quan, de sobte, Judith va tenir una idea. Es va llançar a l’aigua, allunyant-se uns vint-i-cinc metres del vaixell, i va començar a moure els braços com si s’ofegara. Els dos agents que quedaven al vaixell es llançaren per tal de rescatar-la. Alfred, Àlex, Eva i Canella saberen de seguida les intencions de la seua amiga perquè, en realitat, era molt bona nadadora. Ells es llançaren a nadar en direcció oposada a Judith i els agents, fins arribar a la platgeta d’una illa a prop.

Mentre que Alfred baixava l’escala i s’incorporava, va advertir Àlex del perill que corrien. Tres homes vestits de negre s’acostaven cap a ells quan, de sobte, començaren a córrer cap a la porta. Una vegada fora de la caseta, els homes i els guàrdies els seguiren. Alfred s’aturà dient al seu amic que continuara; Àlex no s’ho podia creure, no podia imaginar per què Alfred deixava de córrer. No obstant, ell va continuar i es va endinsar al bosc, mentre els homes capturaven al poregós del seu amic. Es va reunir amb Eva i Canella i, mentre corrien, els explicava allò ocorregut. S’amagaren darrere d’un tronc amb matolls i els homes passaren per allí, sense adonarse’n. Els homes anaven amb uniforme negre de vestit i corbata amb unes lletres menudes roges, de la qual cosa s’adonaren els joves.

En arribar a la illa descansaren de la llarga natació que havien fet. Després d’aquell descans s’endinsaren en el bosc pensant que estaria deshabitat per la gran densitat d’arbres. Caminaven a la deriva, sense cap lloc concret on anar quan, de sobte, i quan ja portaven mitja hora de camí, trobaren una caseta de fusta amb persones al voltant. Aleshores, la illa sí que estava habitada, però no per qualsevol gent. Àlex va identificar de seguida les persones, eren els homes que van rebre els diners de Cyntia. Els havien trobat! Trucarien a Aida i s’acabaria tot. Trobarien a Cyntia! I el ninot indultat! I... Però, què veien els seus ulls? TRRR-TRRR. Eren metralletes! Tenien un problema: els agents d’Aida sols portaven un revòlver, i si el portaven!

Quan els homes passaren de llarg, els joves tornaren a caminar, però tant caminaren que, a l’aplegar a un riu, decidiren descansar per a veure l’aigua que duia Eva a la seua motxilla. Van veure una cova a l’altra banda del riu i decidiren anar per a veure què era allò. Eva va traure cordes de la motxilla i Àlex va agafar uns pals de fusta i, entre tots, van improvisar una espècie de pont per a creuar el riu. Una vegada a l’interior de la cova se n’adonaren que era molt menuda i que contenia pintures rupestres a les seues parets que eren tan... tan... tan lletges! Totes les pintades eren arbres, la cova era plena de pintades d’arbres lletjos però, el més impactant, era un arbre amb foc que duia una inscripció:

Àlex no va dubtar a trucar a Aida, però no tenia cobertura! Calia avisar-la d’alguna manera. Alfred i ell anaren cap a la caseta per la gespa, gitats, amb molta precaució. Eva i Canella es quedaren on estaven per tal de demanar ajuda en cas de necessitar-la. A la porta

70

Misteri faller: segona part Els joves corrien molt de pressa cap al bosc i van veure que part d’aquest també era en flames. Aplegaren a una planura on era difícil que el foc arribara i van veure Cyntia i Toni pujant a un helicòpter. Quan aquest s’enlairava, Ivan va córrer cap a ell, mentre Marc i Judith cridaven un NOOOO. Però Ivan no va fer cas, va botar i es va agafar d’un dels patins de l’helicòpter, desapareixent. Els homes de negre començaren a córrer cadascun per un costat. Dos d’ells perseguien el grup de joves i, quina sort! Rarament anaven sense metralletes. Així que els joves començaren la guerra: Àlex i Marc amb pals de fusta, Canella a mossos i... Eva i Judith també semblaven gossetes, a mossos i arraps.

El foc ho purifica tot, fins i tot la vida... EL FOC PURIFICATIU DE LA VENJANÇA! Com que sentiren sorolls de matolls, s’amagaren a l’obscuritat de la cova, però Canella va eixir de la cova movent la cua en sentir una veu molt familiar, la de Marc, inconfusible per la fanfarroneria i el to de la veu. Darrere de Canella eixiren Eva i Àlex, els quals van veure, amb sorpresa, a Marc junt amb Judith i Ivan. Marc els va explicar que no podia quedar-se a l’hospital mentre els seus amics estaven allí sols. Eva els posà al corrent del que havia ocorregut mentre que Ivan anava posantse blanc en descobrir que havien caigut en una trampa. Les parets de la cova estaven plenes de foradets per on apuntaven, amb una arma de foc, els homes de Cyntia. De la cova va eixir Toni, el major aliat d’ella, amb un fum d’homes que duien les famoses metralletes. Aquests homes dugueren els joves a espentes fins a la caseta.

Per fi, deixaren els homes inconscients i se n’anaren corrents perquè el foc cada vegada s’aproximava més i més. Arribaren a la platgeta on havien desembarcat a l’arribada. Alfred va traure de la motxilla d’Eva un ordinador portàtil molt xicotet, el qual era de Pablo, l’informàtic de la falla, i el mòbil d’Àlex, i va començar a moure els cables d’aquests. Havia aconseguit cobertura! Estaven salvats! Àlex va trucar els homes d’Aida que quedaven al vaixell i aquests no tardaren gens a anar-hi. Els explicaren allò ocorregut i anaren cap a l’altra illa a la recerca del seu amic Ivan, deixant enrere la policia i els bombers, els quals lluitaven molt per a apagar el foc del bosc. En l’altra illa estava Ivan, estés a l’arena com un peixet. S’havia caigut de l’avió però portava informació: farien un atemptat per falles, i Aida havia sigut segrestada!

Les parets de la cova estaven plenes de foradets per on apuntaven, amb una arma de foc, els homes de Cyntia. De la cova va sortir Toni, el major aliat d’ella, amb un fum d’homes que duien les famoses metralletes. Aquests homes dugueren els joves a espentes fins la caseta. Allí estaven els agents d’Aida i Alfred molt malferits, en una habitació xicoteta on tancaren a Àlex i a la resta de joves. Judith va veure, per la finestra, que no hi havia ningú fora i Marc va començar a forçar les portes per tal d’eixir. Però, com podia ser? Per què se n’havien anat? Per què els havien deixat sols? La resposta era ben simple: la porta de la caseta era de fusta, i estava en flames! Anaven a morir!?!? Finalment, Marc va trencar la porta de l’habitació d’un puntelló i tots eixiren de pressa però, com que la porta de la casa era en flames, pujaren al pis de dalt i botaren

Com? Això no podia ser! Aida.... Per què Aida? On estaria a hores d’ara Aida? Ivan els va explicar que se l’havien enduta en l’helicòpter on també estaven Ramon, el coixet de la falla, i Joan, la ment intel·lectual d’aquesta. Com podia ser que aquests dos estaven involucrats? Què li passarà a Aida? Quina serà la pròxima malifeta de Cyntia? I, sobretot, què era allò d’un atemptat per

per la finestra. Allí es quedaren, sense poder eixir, els tres agents d’Aida els quals tenien ferides molt greus.

falles? CONTINUARÀ...

71

Bar

Agrupación de Jubilados

Amparo y Lola ESPECIALIDAD EN ALMUERZOS Avda. del puerto s/n - Tel. 96 172 39 64

72

Pasaje

73







Estudiant la festa fallera Retalls d’actualitat fallera 76 Ramon Lechiguero i Torres

L’Associació d’Estudis Fallers 81



Joan Gabriel Figueres i Hernández



Cullera i Sueca: 86 ciutats d’artistes fallers*



Com és l’organització al taller Composició nova o feta Volum o un bon acabament Opinió sobre els jurats de falla Monument més impressionant



Joan Gabriel Figueres i Hernández

Parlen els artistes fallers







*Per diversos motius, certs artistes fallers

no han volgut participar a aquest article.

102

Retalls d’actualitat fallera No obstant, la informació d’aquests canvis normatius no ha afectat les celebracions de la festa fallera. Tot i això, posa de manifest la dificultat de burocratitzar una festa i la importància de comptar amb els fallers en qualsevol decisió d’aquest tipus

Noves normatives falleres

A

ls darrers anys, les falles han sofrit l’amenaça d’alguns canvis normatius que afectarien el desenvolupament de la festa, per exemple el cànon de la Societat General d’Autors, les restriccions en l’ús de material pirotècnic o les llicències d’activitats als casals. Una sèrie de normes que no s’han aplicat en la seua totalitat sinó que s’han plasmat en senzilles modificacions per millorar la convivència. La Societat General d´Autors d´Espanya va proposar endurir les seues mesures amb les peces que les xarangues falleres interpreten als casals. Aquest problema s’ha solventat mitjançant el pagament d’un cànon per part de les Juntes Locals, i no de cadascuna de les comissions falleres.

La pirotècnia també està afectada per les noves normatives Arxiu: Falla El Canet

L’evolució del llibret faller El llibret faller ha evolucionat passant de ser un llibret explicatiu del monument (on sols s’arreplegaven els versets de la falla i la composició de les diferents comissions que la confonrmen) a un immens llibret de caràcter més general.

Les Falles s’estalviaran pagar a la SGAE. Arxiu: Falla El Canet

Al llarg del temps, els llibrets han anat modificantse, a l’igual que la resta de component de la festa fallera, i ha guanyat un volum considerable. Els monuments, les comissions, els fallers, els actes... Tot s’ha magnificat i el llibret no anava a ser menys. Tot s’ha magnificat passant dels típics llibrets als grans llibrots replets d’informació addicional a les falles.

Hem de dir que, la festa fallera s’ajusta a la normativa europea de regulació d’ús del material pirotècnic, pel que fa a la distància de seguretat o l’edat mínima per a disparar petards. El problema de les llicències ve donat per la contaminació acústica dels casals fallers, provocant malestar entre els veïns. Aquest problema s’ha solventat

El primer llibret es remunta a l’any 1855 i era un fullet de setze planes on es feia la relació i l’explicació del que contenia la falla. No obstant això, no és fins l’any 1903 quan la societat Lo Rat Penat

gràcies a la mediació del Consell, que està treballant en l’elaboració d’una normativa que garantisca la festa però també el descans dels veïns.

76

Retalls d’actualitat fallera La festa fallera i la crisi econòmica

dóna el primer impuls als llibrets atorgant el premi al millor llibret i explicació de falla. Després, al 1982, l’Ajuntament de València crea el seu propi premi i el segueixen diverses entitats i organitzacions.

La crisi econòmica és uns dels temes protagonistes a l’actualitat i també ho és a la festa fallera. Açò ho podrem veure als monuments que es plantaran enguany, ja que la crisi econòmica que pateix el món ha disminuit la despesa de les falles, sobretot als monuments.

Aquests premis són els que han creat una competència cultural entre les falles, les quals van augmentant el seu contingut literari. Actualment, els llibrets no contenen sols l’explicació de la falla sinó que també hi ha aportacions d’investigadors, fotografs, escriptors, pintors... Els llibrets han millorat també la seua estètica, tant a l’interior com a l’exterior, arribant a ser veritables obres d’art.

Les comissions falleres invertiran menys pel que fa als monuments grans i apostaran pels monuments infantils, retallant els pressupostos dels primers per a aquests últims. I és que moltes comissions aposten més pels monuments infantils econòmics que no pels grans per tal d’aconseguir un millor premi. Hem pogut veure aquesta evolució als darrers anys i, amb la crisi econòmica, s’ha accentuat notablement.

En poques paraules, podem dir que hem passat d’un llibret senzill de setze pàgines a uns enormes llibrets de fins i tot tres-centes pàgines, com els llibrets de la Falla Plaça La Malva, d’Alzira, la Falla El Mocador, de Sagunt, o la Falla Joan d’Aguiló-Avinguda Gaspar Aguilar, de València, entre d’altres.

Les comissions falleres perden patrocinadors, hi ha menys actes fallers, el volum dels llibrets disminueix... i tot això fa que obtinguen menys diners del que esperaven. Els presidents expliquen que serà difícil quadrar els pressupostos i això es notarà en aquest exercici faller, sobretot la quantitat destinada als monuments.

El llibret és una mena d’expressió cultural valenciana on participa un nombre elevat de persones per a manifestar les seues opinions, desitjos, o simplement compartir tot allò que pensen.

A més dels monuments, el fallers han d’afrontar altres despeses com ara el lloguer dels casals, les xarangues de música, les cavalcades, els festivals...A més a més, el nombre de fallers d’honor ha disminuit, així com l’ajuda dels veïns o el nombre de patrocinadors. Amb tot això, les falles de Cullera també hauran d’apretar-se el cinturó per tal d’afrontar la crisi econòmica. “El bou de la crisi econòmica està fotent-nos de ple, no sortim ni gens ni mica ja que no tenim un gallet” Crítica Falla El Canet (2009)

Als qui sempre hi hem estat instal·lats, sols ens queda el desig de veure i saber com eixir-ne. Dic açò

Llibret publicat per la nostra comissió al 2009. Imatge: Falla El Canet

perquè la cultura fallera no és aliena a aquest fenomen econòmic. Ramon Lechiguero i Torres

77

OLIS - MARCS - MOTLURES PERGAMINS - LÀMINES C/ La Bega, 7 - Tel. 96 172 46 35 - 46400 CULLERA (València)

78

Edu: 639 552 383 Andrés: 96 172 24 37 C/Colón, 25 - 6º - 6º 46400 - CULLERA - VLC. [email protected] ■ OBRA NUEVA ■ REPARACIONES ■ MANTENIMIENTO DE EDIFICIOS ■ MANTENIMIENTO DE PISCINAS ■ REFORMAS EN BAÑOS I COCINAS ■ DESCALCIFICACIÓN I OSMOSIS ■ MAMPARAS DE BAÑO ■ MOTORES A PRESIÓN ■ ENERGIA SOLAR

Presupuesto sin compromiso

Hotel La Reina  -

Habitaciones con baño Terraza Teléfono Televisión en color -

Aire Acondicionado Calefacción Servicio de Cafeteria Servicio de Restaurante

Abierto Todo el Año

Avda. Diagonal-País Valencià, 59 Telf.96 172 05 63 - Fax 96 173 24 44 46400 Cullera (València)

79

Manolo

Carmina

96 173 84 84

96 173 84 84

Estètica

Peluqueria

Avgda. País Valencià, 27 bis - 46400 Cullera - València

80

L’Associació d’Estudis Fallers poema satíric de falla, organitzat conjuntament amb l’Associació Cultural Falla Plaça La Malva d’Alzira. Així mateix, i amb la col·laboració de la Federació de Falles de Gandia, organitza la mostra de llibrets de caràcter anual que se celebra al Museu Faller de Gandia, on les comissions falleres participants intercanvien idees, impressions o els propis llibrets. A més del Premi Malva, l’ADEF col·labora amb comissions falleres d’Alzira, Gandia, Xàtiva o la pròpia Alacant.

Què és l’ADEF?

C

ap a l’any 1990, un equip de professionals de diverses matèries va publicar, mitjançant Levante-EMV, el llibre Historia de las Fallas, posant a l’abast del públic una obra que aproximava la festa fallera de forma rigorosa i científica. Aquesta nova forma d’analitzar, estudiar i observar les falles tenia certs precedents, establits per Enric Soler i Godes o propostes als Quaderns de Gorg (1974). A més, professors i estudiants de les universitats valencianes també havien realitzat certs treballs d’investigació. El grup d’experts encarregat de confeccionar el llibre al 1990, i amb Enric Soler i Godes com a president, van crear l’Associació d’Estudis Fallers amb l’objectiu de fomentar i divulgar la festa fallera en diverses dimensions: històrica, econòmica, literària, sociològica... Aquesta associació cada vegada compta amb més membres, on trobem llicenciats, professors, artistes fallers i altres personalitats que reforcen el caràcter multidisciplinari de l’associació i la seua tasca investigadora.

Tríptic informatiu del Premi Malva Imatge: Asssociació d’Estudis Fallers

Què fa l’ADEF? Als seus inicis, l’ADEF es dedicava a organitzar esdeveniments col·lectius com les Jornades de les Festes del Foc del Congrés de Cultura Popular Valenciana, l’any 1995; la confecció del llibre La festa de les Falles, publicat pel Consell Valencià de Cultura l’any 1996; l’estudi sobre l’ús del valencià en les Falles de la ciutat de València o l’indult del foc. D’altra banda, els seus membres també fan aportacions individuals, com la publicació de llibrets, articles en revistes especialitzades o congressos.

També l’ADEF vol contribuir al debat al voltant de la festa fallera com, per exemple, amb l’organització de taules redones sobre el VIII Congrés Faller, amb la participació de representants de les comissions i de grups polítics, la taula redona “Estudiar les Falles: Un repte per al coneixement de la societat valenciana”, o Forumfalles, un punt de trobada per a debatre sobre les falles. A més, cal destacar les converses “Les Falles a la Nau”, organitzades pel Fòrum de Debats de la Universitat de València, la Junta Central Fallera i el Gremi d’Artistes Fallers.

Però, conscient que les seues activitats han d’estar prop de la festa, l’ADEF convoca nombrosos premis, entre els quals destaca el Premi Parot d’Honor, que premia el treball creatiu i innovador d’un artista faller; o el Premi Pensat i Fet, a la falla més enginyosa. Amb la finalitat de

L’ADEF, a més, imparteix un curs: “Formació de guies per a la interpretació de la festa de les falles”, per tal que els guies turístics puguen transmetre el patrimoni de les falles i fer conferències introductòries a les falles per als estudiants espanyols a Indiana (EUA).

col·laborar amb les comissions falleres, s’han convocat el Premi Enric Soler i Godes al millor article de llibret de falla de la comarca de l’Horta, i el Premi Malva al millor

81

L’Associació d’Estudis Fallers Els llibres de l’ADEF

Però, un dels fets més importants d’aquesta associació és la publicació anual d’una revista: Revista d’Estudis Fallers. Quaderns d’Investigació Social de la Festa. Aquesta es publica per dur a terme els objectius de difusió i promoció de la investigació al voltant de les falles, on podem llegir treballs originals relacionats amb la festa fallera i altres.

L’Associació d’Estudis Fallers ha publicat una sèrie de llibres, els quals recopilen informació de la nostra festa. En aquesta secció vos en mostrarem uns quants. Historia de las Fallas Aquest llibre ens fa una descripció i una anàlisi detallada, mitjançant textos i gràfics, de la festa dels valencians. Es divideix en tres parts: la primera tracta d’emmarcar les falles dins d’un marc cultural ampli, amb els ritus del foc, el culte a San Josep... A la segona part es mostra una evolució de la festa fallera i, a la tercera part, s’observen els diferents aspectes de la festa des d’una perspectiva literària, estètica, sociològica... Los escultores del fuego. Aproximación a la historia del Gremio Artesano de Artistas Falleros de Valencia És un llibre que parla dels aspectes de l’artista faller: la seua fama de bojos, la seua capacitat per a fer monuments, la seua competència o el seu saber... A més, analitza l’ofici de manera molt concreta i afirma, entre altres coses, que a part de realitzar monuments fallers són decoradors i creadors d’efectes especials, etc.

Revista d’Estudis Fallers publicada al 2009 Imatge: Associació d’estudis Fallers

La revista està distribuïda en quatre blocs: reflexions (on es troben articles d’opinió de diversos escriptors), materials d’estudi (textos de mitjana extensió dedicats a autors poc coneguts o investigació de nous resultats), estudis (treballs d’investigació originals acompanyats de fonts bibliogràfiques) i ressenyes (informació i crítica sobre publicacions recents). Per últim, ha posat en marxa el Centre de Documentació, Informació i Difusió de la Festa de les Falles (CDF), depenent de l’Ajuntament de València. L’ADEF n’assumeix l’assessorament tècnic i la direcció científica per a convertir-se en una referència primordial per a la recerca i consulta de material gràfic, documental i audiovisual per a tot aquell que vullga.

Portada del llibre Historia de las Fallas. Imatge: Associació d’estudis fallers

82

L’Associació d’Estudis Fallers Vicent Luna: L’art de fer falles.

a les diferents etapes històriques que han anat passant, mentre que el segon parla sobre les diferents dimensions de la festa (econòmiques, estètiques, geogràfiques, literàries) i dels monuments infantils.

Es tracta de la biografia d’un dels millors artistes fallers de tots els temps: Vicent Luna i Cerveró. Aquesta obra reconeix una gran trajectòria professional d’un artista que posseeix la distinció del Mèrit Cultural de la Generalitat Valenciana (2005) i que ens va delectar des dels inicis dels 50 fins als inicis del 80. Aquest artista, a banda de crear monuments fallers, va realitzar múltiples decorats per a obres teatrals, pel·lícules, televisió, interiors, parcs temàtics, mobiliari urbà i manifestacions festives que se celebraven als carrers.

L’indult del foc. Catàleg raonat de la col·lecció de ninots indultats del Museu Faller. Volums I, II, i III. És un catàleg que mostra les particularitats i característiques dels ninots indultats des del 1934 fins al 2004 amb l’ajuda del context sociopolític de l’època. La web de l’ADEF Al portal http://estudisfallers.fallas.com podem trobar tota la informació exposada anteriorment i a més tot el que s’explica a continuació. En primer lloc trobem Fulls de Falles. Es tracta d’un recull de ressenyes fetes sobre publicacions d’actualitat fallera o de diverses festes relacionades amb el foc editades en diversos formats (CD-ROM, revistes, llibres...). També trobem l’apartat Papers Premsats. Són articles de divulgació escrits per diversos autors al llarg de la història sobre les festes falleres. Entre ells podem destacar articles de Joan Fuster o Vicent Ventura, entre d’altres.

Portada del llibre Vicent Luna: l’art de fer falles. Imatge: Associació d’estudis fallers

A més, L’ull de la memòria mostra imatges que formen part de la festa fallera com l’última cremà de Regino Mas i diversos àmbits de la festa fallera com puguen ser les despertades, plantades de monuments o monuments ja plantats.

Falles i art: 40 anys transitant per la frontera És un projecte que té com a objectiu relacionar les falles amb l’art. Aquest repte és provinent del Vicerectorat de Cultura de la Universitat Politècnica de València. Aquesta obra posa entre parèntesi la tradicional demarcació entre l’alta cultura artística i l’expressió artística de les falles.

Per últim, l’apartat A cau d’orella està compost de diverses gravacions entre les quals destaquen el pasdoble dedicat a Vicent Luna, la cançó “Crida 68” i diverses entrevistes a personalitats distingides del món faller.

La festa de les Falles

Joan Gabriel Figueres i Hernández

Aquest llibre parla sobre tot el que representa la festa de les falles, dividint-ho en dos grans blocs: el primer tracta sobre l’evolució de la festa i dels monuments

83

DESPACHO INFORMATIZADO DE APUESTAS Combinaciones por ordenador de Quinielas, Primitivas i Bonoloto

ESPERANZA FENOLLAR C/ La Bega, 17 - CULLERA Tel. 96173 86 77

84

C/ La Bega nº 21 46400 CULLERA

85

Cullera i Sueca: ciutats d’artistes fallers

P

er a desenvolupar l’ofici d’artista faller es necessiten uns trets i habilitats específiques que no posseeixen totes les persones. Cal dominar diverses disciplines com l’escultura, la fusteria o la pintura i, a més, s’ha de tenir enginy i gràcia per a fer que un monument faller alegre la vista a tots els curiosos que l’observen. Un monument no es fa de la nit al dia, sinó que requereix d’un procés d’elaboració molt costós al llarg de tot l’any, ja que puix només es crema el monument faller, l’artista ja està ideant-ne un de nou per al pròxim exercici faller. A més a més, cal remarcar que els artistes fallers no sols es dediquen a construir falles o fogueres, sinó que també s’encarreguen de la construcció de carrosses o escenografies. Si a qualsevol persona se li pregunta pel nom d’un artista faller cullerenc que estiga especialitzat en monuments grans, quasi sempre la resposta serà Josep Lafarga o Carles Donet. Els dos han arribat a la Secció Especial de València, el més gran per a un artista faller. Tenen a les seues esquenes impressionants trajectòries. Però no estan sols. Alfred Bayona (guanyador els dos últims anys a Cullera) i Fede Alonso han entrat amb força al món de les falles, amb premis importants per tot arreu. Aquest any s’enfronten els quatre a la Secció Especial de Cullera i, per tant, la batalla està servida. A més, fent-se el seu lloc per les ciutats riberenques trobem Ximo Rodríguez. Un altre grup d’artistes especialitzats, en aquest cas en monuments infantils, a Cullera, reuneix qualitat, experiència, il·lusió, ambició... Trobem la veterania d’artistes que porten molts anys treballant al món faller, com l’establit a Cullera Artur Benavent o Enric Tur, amb un elevat nombre de primers premis. També gent jove i amb pocs anys a l’ofici, però que ja saben el que és aconseguir guanyar un primer premi com Jonathan Lli, David Enguix, Salva Buñuls, Maiquel Sancalixto o Erik Martínez, el guanyador a la Secció Especial de Cullera l’any passat. També trobem Francesc Xavier Tur, que realitza monuments fora dels nostres límits municipals. Mentrestant, a Sueca trobem entre d’altres, als més veterans en actiu especialitzats en monuments grans en la nostra comarca. Són els casos de Pasqual Carrasquer que, amb vuitanta-tres anys, segueix “a peu de canó”; de Ferran Roda, que torna a realitzar monuments a Cullera, o d’Andreu Martorell, que segueix a l’equip de treball d’un dels millors artistes fallers que hi ha a l’actualitat. A més, trobem una llarga llista d’artistes fallers que tenen un gran recorregut dins del món de les falles com Joan Pedrós i Josep Ibor (que també realitza moltes falles infantils); un artista faller que ha arribat a la Secció Especial de València com és Francesc Vizcaíno; artistes guanyadors a Cullera com Josep Pasqual Roda o Josep Vicent Gutiérrez, altres que tenen molts anys d’experiència com Antoni Gil o Filibert Pons i, finalment, un artista que està intentant fer-se un lloc a aquest món com és David Clarí. Finalment, a aquesta ciutat, amb l’especialització de monuments infantils, destaquen dos noms: Joan Vicent Martí i Joan Antoni Llopis. El primer, amb el rècord de premis aconseguits a la ciutat de Cullera amb la falla Raval de Sant Agustí, i Joan Antoni Llopis, per la quantitat de guardons aconseguits per la geografia fallera, amb trenta ninots indultats i amb dos anys estant entre els deu millors ninots de l’exposició del ninot de València. A les pròximes pàgines els mostrarem la trajectòria de cadascun dels artistes fallers en actiu d’aquestes dues localitats i, finalment, els sotmetrem a un qüestionari per tal de veure el que opinen sobre diversos aspectes relacionats amb el seu treball i el món faller. Des de la delegació de llibret de la Falla El Canet, i amb col·laboració i permís de la Junta Local Fallera de Cullera i la Regidoria de Patrimoni i Museus del M.I.Ajuntament de Cullera, amb la prestació del material fotogràfic que complementa la informació escrita posteriorment, esperem que gaudisquen d’aquest estudi.

86

Cullera i Sueca: ciutats d’artistes fallers Federic Alonso i Andreu (Cullera, 1976) Va començar a treballar al món de les falles per al malaguanyat artista cullerenc Josep Simó i, anys després, va passar uns anys amb Josep Lafarga i Palomares. Es llança en solitari l’any 1997 per a la comissió de la Falla El Pontet amb els dos monuments. Ha plantat monuments per a comissions de Cullera, Dénia, Vilanova de Castelló o València. Com a guardons més destacats, a Cullera ha assolit un segon premi (Sant Antoni de la Mar, 2008) i un tercer premi (Sant Antoni de la Mar, 2009) de la Secció Especial. També ha guanyat dos primers premis (El Canet, 2005 i La Bega, 2007), un segon premi (El Raconet, 2007) i dos tercers premis (Plaça Mongrell, 2008 i 2009) a la Secció Primera; un primer premi (Xúquer, 2007) i dos segons premis (Xúquer, 2008 i 2009) de la Segona Secció. A més, posseeix un Ninot Indultat a Cullera i dos primers premis a Vilanova de Castelló (Les Moreretes, 2007 i 2008).

“Carnestoltes”, de Federic Alonso (Falla Sant Antoni de la Mar de Cullera, 2009). Foto: Joan Gabriel Figueres

Salvador Bañuls i Ferrer (Cullera, 1986) Es va endinsar al món de les falles de la mà de l’artista cullerenc Joan Carles Donet, que li donà l’oportunitat de treballar per a ell, mentre realitzava els estudis pertinents de la professió. Individualment, fa monuments fallers des de fa tres anys i enguany debuta a la Secció Especial de Cullera. Els seus guardons més destacats els ha aconseguit a Cullera: segon premi de la Secció Segona (Xúquer, 2008) i un tercer premi de la Secció Primera (Xúquer, 2009).

“Simfonia instrumental”, de Salvador Bañuls (Falla Xúquer de Cullera, 2009). Foto: Joan Gabriel Figueres

87

Cullera i Sueca: ciutats d’artistes fallers Alfred Bayona i Calatayud (Cullera, 1956) Va decidir entrar al món de les falles a causa de la seua afició per a dibuixar, pintar o realitzar escenografies, entre d’altres. Els seus primers monuments fallers foren infantils, concretament a comissions falleres de Cullera (La Taüt i País Valencià), i després va començar a realitzar monuments grans per tot arreu. Els seus guardons més importants es reparteixen en tres poblacions: Cullera, on posseeix dos primers premis a la Secció Especial (La Taüt, 2008 i 2009) i un tercer (La Taüt, 2007), dos segons premis a la Secció Primera (El Port, 2008 i 2009) i un primer premi de la Secció Segona (Avinguda del País Valencià, 2008). També ha aconseguit dos tercers a la Secció Especial Infantil (La Taüt, 2008 i 2009), un primer a la Secció Segona (Avinguda del País Valencià, 2006) i un tercer amb la mateixa comissió un any després. A més, ha guanyat un primer premi a Tavernes de la Valldigna (La Dula, 2009) i diversos ninots indultats a Cullera (La Taüt, 2007) i a Sueca (Bernat Alinyo, 2009).

“Els fantasmes de l’òpera i altres fantasmes”, d’Alfred Bayona (Falla La Taüt de Cullera, 2009). Foto: Joan Gabriel Figueres

Artur Benavent i Pérez (La Pobla Llarga, 1967) Nascut a la Pobla Llarga però ja porta molts anys vivint a Cullera. Va començar al món faller l’any 1993 com a aprenent al taller de Juli Monterrubio i va estar allí durant cinc anys, i l’any 1997 el va passar a treballar al taller de Josep Lafarga i Palomares. Artur ha plantat monuments infantils a Cullera o Alzira, entre d’altres. Com a premis més importants destaquen els primers premis a la Secció Especial de Cullera durant dos anys consecutius (Passeig-Mercat, 2005 i El Canet, 2006), dos segons premis (Passeig-Mercat, 2004 i El Canet, 2007) i tres tercers premis (Passeig-Mercat, 2001, 2002 i 2003) a la mateixa secció; un primer premi de la Secció Primera (Plaça Mongrell, 2008), un segon de Secció Primera (Plaça Mongrell, 2009), diversos ninots indultats al mateix poble, tres primers premis a Xàtiva (Murta-Maravall) i un primer premi a Tavernes de la Valldigna (La Via, 2006).

“Àngels o dimonis?”, d’Artur Benavent (Falla El Canet de Cullera, 2006). Arxiu: JLF i Regidoria de Museus

88

Cullera i Sueca: ciutats d’artistes fallers Pasqual Carrasquer i Blasco (Sueca, 1926) Als 23 anys, amb el servei militar acabat de fer, va plantar la seua primera falla a Sueca (Bernat Alinyo) i va començar una trajectòria autodidacta, que en l’actualitat l’acredita com a un professional i al seu taller de Sueca s’han format artistes com Andrés Martorell o Joan Vicent Martí, entre d’altres. Als vuitanta-tres anys continua realitzant monuments fallers al costat del seu deixeble i fillol Josep Pasqual Roda i Ferrando. Té l’honor de ser el primer artista faller de la comarca a plantar un monument a la Secció Especial de València (Lluís de Santàngel-Maties Perelló, 1959). Els seus guardons més importants són el primer premi aconseguit a València a la Secció Primera “A” (Fèlix Pizcueta-Ciril Amorós, 1967) i dos segons (Fèlix PizcuetaCiril Amorós, 1958 i 1959), set primers premis a Gandia (Carrer Major i Passeig, 1960, 1961, 1962, 1963, 1965, 1973 i 1974), dos primers premis (Plaça d’Espanya, 1967 i Sant Antoni de la Mar, 1968), dos segons (Sant Antoni de la Mar, 1967 i Plaça d’Espanya, 1969) i un tercer premi (Plaça d’Espanya, 1968) a Cullera, dos primers premis a Alzira (El Mercat, 1971 i 1972) i diversos premis a altres poblacions.

“Aigua que no has de beure”, de Pasqual Carrasquer (Falla Plaça Saragossa de València, 1970) Arxiu: Joan Castelló

David Clarí i Chirivella (Sueca, 1967) Es va endinsar al món de les falles gràcies al seu germà, ja que ell realitzava altre ofici. Es va fer ell el seu propi taller, i fins a l’actualitat. Treballa amb pressupostos en pobles on no hi ha premis per als monuments fallers, com Sueca, Carlet, Alginet o Llaurí. Com a guardons, posseeix el primer premi de les falles d’Algemesí (El Pla, 2008).

“El pas del temps” de David Clarí (Falla El Pla d’Algemesí, 2008) Arxiu: Joan Gabriel Figueres

89

Cullera i Sueca: ciutats d’artistes fallers Joan Carles Donet i Garcia (Cullera, 1969) Es va iniciar en l’ofici de forma casual, en freqüentar el taller de Ferran Roda. Després va passar a treballar amb Josep Simó i Josep Lafarga. Cal destacar que va ser el primer artista faller cullerenc que va plantar a la Secció Especial de València. Com a guardons més importants cal destacar els aconseguits a la Secció Especial de València amb la comissió de Cuba-Literat Azorín (vuité als anys 2006 i 2009, i desé 2007 i 2008); a Alzira dos primers premis a la Secció Especial (Camí Nou, 2005 i 2006), un segon (2007) i un tercer (2008), un primer premi de la Secció Primera “A” (Sants Patrons, 2005) i un primer premi de la Secció Primera “B” (L’Alquenència, 2004); quatre primers premis a Cullera (La Taüt, 1996, 1998, 2002 i 2003), tres segons premis (La Taüt, 1997, 2001 i 2004) i tres tercers (La Taüt, 1995, 1999 i 2001); un primer, segon i tercer premi a la Secció Primera (La Bega, 2004, Xúquer 2005 i 2006, respectivament); un tercer premi a Dénia (Districte Oest, 2009), entre d’altres. També ha guanyat diversos primers premis infantils a Cullera (La Bega, 1989 i Sant Antoni, 1990) i diversos ninots indultats, tant en categoria gran com infantil.

“Divuit forats”, de Joan Carles Donet (Falla Cuba-Literat Azorín de València, 2007). Arxiu: Joan Castelló

David Enguix i Costa (Cullera, 1982) Va començar als catorze anys de la mà de l’artista cullerenc Joan Carles Donet i compagina el treball al seu taller amb la realització de monuments infantils pel seu compte. Així, el primer és per a la Falla Plaça d’Espanya de Cullera. Els seus guardons més destacats els ha aconseguit a Cullera: primer premi de la Secció Primera (Xúquer, 2005), segon premi de la Secció Primera (Xúquer, 2006) i un primer premi de la Secció Segona (Xúquer, 2007).

“Un passeig per la granja”, de David Enguix (Falla Xúquer de Cullera, 2005). Arxiu: JLF i Regidoria de Museus

90

Cullera i Sueca: ciutats d’artistes fallers Antoni Gil i Tornero (Sueca, 1961) Començà la seua trajectòria al costat de Pasqual Carrasquer a les vesprades omplint motles, compaginantho amb els seus estudis. Als divuit anys va realitzar el seu primer monument, la falla de la Plaça de l’Ajuntament de Sueca, i després ha realitzat diferents monuments per a ciutats com Alzira (on més ha desenvolupat la seua trajectòria), Cullera o Algemesí. Els seus guardons més importants són un primer premi a la Secció Segona d’Alzira (Avinguda Josep Pau, 2009), tres primers premis a la Secció Tercera de la mateixa localitat (L’Alquerieta, 2006, 2007 i 2009), un segon premi de la Secció Segons de Cullera (El Canet, 2003), un tercer premi a Algemesí (Santa Bàrbara, 2009), entre d’altres. Posseeix un Ninot Indultat a Cullera (El Canet, 2002). “Cullera de nit i de dia”, d’Antoni Gil (Falla El Raconet de Cullera, 1995). Arxiu: JLF i Regidoria de Museus

Josep Vicent Gutiérrez i Redondo (Sueca, 1965) Va començar a treballar en el món de les falles als quinze anys al taller de Pasqual Carrasquer i al 1985 va crear el seu primer monument faller a la falla del seu carrer. L’any següent va obtindre el carnet del Gremi d’Artistes Fallers de Borriana i després ha desenvolupat la major part de la seua trajectòria fallera a Alzira, encara que també ho ha fet a pobles com Cullera, Tavernes, Gandia, Algemesí, Polinyà del Xúquer o Carcaixent. Els guardons més importants que ha obtingut han sigut el primer premi de la Secció Especial de Cullera (Passeig-Mercat, 2005), un segon premi (Raval de Sant Agustí, 2009) i un tercer (Passeig-Mercat, 2004) a la mateixa localitat; dos primers a la Secció Segona d’Alzira (Plaça Germanies, 2006 i 2008), quatre primers premis a la Secció Tercera d’Alzira (Plaça d’Alacant, 2000 i 2001 i Sant Roc, 2003 i 2004), i també tres primers premis a Tavernes de la Valldigna (La Via, 2006, 2007 i 2008).

“MIG (en la granja d’Ernest)”, de Josep Vicent Gutiérrez (Falla Passeig-Mercat de Cullera, 2005). Arxiu: JLF i Regidoria de Museus

91

Cullera i Sueca: ciutats d’artistes fallers Josep Andreu Ibor i Peiró (Sueca, 1955) Aprenent de dos grans mestres de la comarca de la Ribera (Pasqual Carrasquer i Andrés Martorell), José Andrés Ibor va realitzar la seua primera falla per al Raval de Sant Agustí de Cullera en 1978. Els seus guardons més importants són un Primer premi a Cullera (Raval de Sant Agustí, 1979), tres a Algemesí (Plaça Cabanilles, 1991, 1994 i 1995), un primer premi a Catarroja (Filibert Rodrigo, 1992), un segon premi a la Secció Primera “A” (Tulell-Aviguda, 1996) i un primer premi de la Secció Tercera (Ausiàs March, 2008) d’Alzira, dos primers premis a Massamagrell (Raval, 2002 i 2009) i diversos premis a Gandia (Escoles Pies i Marqués de Campo-Perú) o València (Hellín-Pedro Luna), en la qual porta catorze anys. En monuments infantils ha aconseguit un primer premi infantil (Centenar de la Ploma, 2005) de Catarroja i un primer premi infantil a Algemesí (Plaça Cabanilles, 1995), entre d’altres.

“Pardal que vola...”, de Josep Ibor (Falla Raval de Sant Agustí de Cullera, 1979). Arxiu: Joan Castelló

Josep Lafarga i Palomares (Cullera, 1965) Té estudis d’Oficis i Arts, va aprendre l’ofici de la mà de Vicent Luna o Josep Simó, entre d’altres, i el seu primer monument va ser per a la comissió de la Falla La Bega (1985). Com a èxits infantils dos primers premis a Cullera (La Bega, 1987 i Raval de Sant Agustí, 1991), un a Tavernes de la Valldigna (Cambró, 1987) i un altre a Alzira (Camí Nou, 1990). Amb els monuments grans, Lafarga ha aconseguit sis primers premis (Sant Antoni, 1989 i 1994, Plaça d’Espanya, 1992, Passeig-Mercat, 2001 i Raval de Sant Agustí, 2004 i 2007), dos segons premis (Plaça d’Espanya, 1991 i Sant Antoni de la Mar, 1995), un primer premi de la Secció Primera (Plaça Mongrell, 2003 i La Bega, 2008), un segon premi de la Secció Primera (Plaça Mongrell, 2004) i un primer i segon premi de la Secció Segona (El Raconet, 2003 i 2004, respectivament) a Cullera. A més, ha assolit un primer premi a Alzira (Camí Nou, 1990), dos primers premis a Tavernes de la Valldigna (Cambró, 1987 i 1989), entre d’altres, amb diversos ninots indultats. Els seus èxits més sonats han sigut un Ninot Indultat (Cadis-Dénia, 1996), primer premi de la Secció Primera “A” (Sant Vicent-Periodista Azzati, 2008) i segon premi de la Secció Especial (Plaça del Pilar, 2009) de València.

“Aquesta nit...a l’òpera”, de Josep Lafarga (Falla Plaça del Pilar de València, 2009). Arxiu: Àngel Romero

92

Cullera i Sueca: ciutats d’artistes fallers Jonathan Lli i Tolosa (Cullera, 1975) La seua activitat dins del món faller comença l’any 2003, i treballa per a artistes com Fede Alonso o Francesc Vizcaíno. Des del 2008 realitza monuments infantils en solitari i ha plantat monuments a ciutats com Cullera, Sueca o Vilanova de Castelló. Els seus guardons més destacats els ha aconseguit a Cullera i són un primer premi a la Secció Segona Infantil (Avinguda País Valencià, 2008) i un segon premi a la mateixa secció (El Canet, 2009).

“Mil i una nits...al País”, de Jonathan Lli (Falla Avinguda País Valencià de Cullera, 2008). Arxiu: JLF i Regidoria de Museus

Joan Antoni Llopis i Sisternes (Sueca, 1963) Llicenciat en Belles Arts per la Universitat Politècnica de València, és un especialista en falles infantils i és membre del Gremi d’Artistes Fallers de València. Ha destacat per estar dues vegades entre els deu ninots indultats més votats a València (Avinguda de l’Oest, 2002 i 2004). Com a guardons més importants ha aconseguit cinc segons premis a la Secció Especial (Camí Nou, 1992, 1993, 1994, 1995 i 1996), dos primers premis a la Secció Primera “A” (Caputxins, 1989 i 1991), un segon premi a la mateixa secció (Caputxins, 1990) i un tercer premi a la Secció Segona “A” (Doctor Ferran, 1997) d’Alzira. Posseeix també dos tercers premis a Cullera (Raval de Sant Agustí, 1986 i 1999), nou primers premis a Alaquàs (Miguel Hernández, 1985, 1986, 1988, 1989, 1991, 1993, 1994, 1995 i 1997), dos tercers premis a Carcaixent (Plaça les Dies, 1990 i 1991), quatre primers premis a Silla (Poble, 1985, 1986, 1988, 1990), dos primers premis a Sueca (Bernat Alinyo, 1983 i 1989) i un primer (Escoles Pies, 1996), vuit segons (Escoles Pies, 1986, 1989, 1990, 1991,

“Àfrica”, de Joan Antoni Llopis (Falla Raval de Sant Agustí de Cullera, 1999). Arxiu: JLF i Regidoria de Museus

1992, 1995, 1997 i 1999) i dos tercers (Escoles Pies, 1993 i 1998) a Gandia, entre d’altres. A més, posseeix al seu palmarés una trentena de ninots indultats per tot arreu.

93

Cullera i Sueca: ciutats d’artistes fallers Joan Vicent Martí i Martínez (Sueca, 1959) Encara que té estudis en Arts i Oficis, Joan V. Martí Martínez té una formació autodidacta com a artista faller. Després d’uns anys al taller d’Andreu Martorell, va ser en 1980 quan va realitzar la seua primera falla per a la comissió del Mercat de Sueca. En aquests primers passos va poder superar l’examen teòric del Gremi d’Artistes (1984) i obtenir un notable en l’examen pràctic amb el monument per a la falla Pintor Domingo-Guillem de Castro de València (1985). Martí està especialitzat en monuments infantils i ha aconseguit al llarg de la història de les falles de Cullera dotze primers premi infantils (Raval de Sant Agustí, 1992, 1993, 1995, 1996, 1997, 1998, 2000, 2001, 2002, 2003, 2004 i 2008). Així, és l’artista faller amb més primers premis. A més, posseeix dos màxims guardons a Gandia (Sant Nicolau-Mosquit, 1989 i Sant-Josep Raval, 1992), a Tavernes de la Valldigna (El Portal, 1993 i 1995) o Alzira (Tulell-Avinguda, 1995). També, amb la comissió de Sant Nicolau-Mosquit de Gandia va aconseguir el primer premi amb el monument gran.

“Un jardí d’ensomni”, de Joan Martí (Falla Raval de Sant Agustí de Cullera, 2008). Arxiu: JLF i Regidoria de Museus

Eric Martínez i Moncho (Cullera, 1988) Va començar als nou anys al taller del seu veí Enric Tur i Artés a les seues estones lliures. Després va treballar durant dos anys al taller de l’artista suecà Francesc Vizcaíno i, des de fa uns anys, treballa en solitari realitzant monuments infantils. Com a guardons més importants a Cullera destaquen el primer premi de Secció Especial amb el corresponent Ninot Indultat (Sant Antoni de la Mar, 2009), un primer premi de Secció Primera (El Port, 2009), un segon premi de la Secció Especial (Sant Antoni de la Mar, 2008) i un segon premi de Secció Primera (El Canet, 2008). A altres poblacions ha aconseguit un primer premi a Tavernes de la Valldigna (El Prado, 2009), un segon amb la mateixa comissió l’any anterior, un tercer premi a Silla (Falla Parc de Sant Roc, 2009) i altre tercer premi a Alzira a la Secció Segona “B” (Colònia Anna Sanchis, 2009).

“Carnestoltes”, d’Eric Martínez (Falla Sant Antoni de la Mar de Cullera, 2009). Foto: Joan Gabriel Figueres

94

Cullera i Sueca: ciutats d’artistes fallers Andreu Martorell i Segovia (Sueca, 1948) Pintor, decorador i membre del Gremi d’Artistes Fallers des del 1971. Amb només 11 anys va començar a treballar al taller de Pasqual Carrasquer a Sueca fins que tres anys després, en 1963, realitza les seues dues primeres falles individualment a Cullera per a la Plaça de La Taüt. Ha col·laborat amb diversos artistes fallers del moment i, en l’actualitat, es troba dins de l’equip de treball de l’artista gandienc Pere Baenas. Com a guardons més destacats, Martorell té cinc primers (Passeig-Mercat. 1966, 1969, 1971 i 1981 i Taüt, 1975), dos segons (Passeig-Mercat, 1968 i 1970) i tres tercers premis (Passeig-Mercat, 1967 i 1983 i La Taüt, 1976) a Cullera. A més, té un primer premi a la Secció Especial a Alzira (Colònia Anna Sanchis, 1973), un primer premi a Dénia (Port-Rotes, 1978), Secció Especial de Gandia (Lluís Belda, 1988), un primer premi a la Secció Primera “B” de València (Illes Canàries-Dama d’Elx, 1986) i a altres pobles com Tavernes de la Valldigna, Oliva, Catarroja, Xàtiva o Sueca, entre d’altres.

“Plaga del Turisme”, d’Andreu Martorell (Falla Passeig-Mercat de Cullera, 1966). Arxiu: Història de les Falles de Cullera

Joan Baptiste Pedrós i Beltrán (Sueca, 1949) Als seus inicis compaginava els seus estudis ajudant al taller del seu amic Andreu Martorell, i després va continuar la seua trajectòria en solitari. És un dels artistes més experimentats del seu poble. Ha realitzat monuments a Cullera, Sueca, Tavernes, Catarroja, Silla, Benetússer o Alaquàs. Posseeix un nombre elevat de guardons a Tavernes, on va aconseguir sis primers premis a la Falla El Portal, divuit premis a Catarroja amb la Falla El Charco (deu primers i vuit segons entre els anys 1992 i 2009), un altre primer premi a Alaquàs (Miguel Hernández) i nombrosos premis a Cullera: un segon premi (Raval de Sant Agustí, 2005) i quatre tercers (El Port, 1987 i 1988, Raval de Sant Agustí, 2006 i Passeig Mercat, 2008) a la Secció Especial i dos tercers premis de la Secció Primera

“Som moros o cristians?”, de Joan Pedrós (Falla Raval de Sant Agustí, 2005) Arxiu: JLF i Regidoria de Museus

(El Port, 2003 i 2004).

95

Cullera i Sueca: ciutats d’artistes fallers Filibert Pons i Rubio (Sueca, 1965) Va començar la seua activitat fallera als dotze anys al taller d’Andreu Martorell i porta trenta-dos anys vinculat a la creació de monuments fallers. La seua activitat fallera en solitari va començar fa dinou anys. Ha construït monuments a Cullera (Falla Rei en Jaume, el Raconet i Plaça d’Espanya), Benifaió, Sueca, Paiporta, Albal o Sollana, entre d’altres. Ha guanyat diversos guardons com dos ninots indultats, un tercer premi a Silla (Falla Reis Catòlics) o un tercer premi a la Secció Segona “A” d’Alzira.

“Quina dolçor!”, de Filibert Pons (Falla Plaça d’Espanya de Cullera, 2009). Foto: Joan Gabriel Figueres

Ferran Roda i Martorell (Sueca, 1943) Les seues primeres vinculacions amb el món faller es remunten al 1956, any en què comença a treballar com a aprenent en el taller de Pasqual Carrasquer. Després de més d’una dècada de perfeccionament i col·laboració amb Andrés Martorell, Ferran Roda realitza la seua primera falla per a la Plaça d’Espanya (1970). Es va convertir en un artista prolífic que va treballar per a quasi totes les comissions de Cullera. Els seus guardons més importants són tres primer premis (La Bega, 1973 i La Taüt, 1982 i 1983), set segons premis (La Bega, 1974, Plaça d’Espanya, 1977, La Taüt, 1979, 1980, 1981 i 1984 i Sant Antoni de la Mar, 1996) i tres tercers (Passeig-Mercat, 1972, 1973 i 1975) a Cullera, i diversos segons premis a Alzira (Plaça Major, Germanies i la Malva) i a altres ciutats com València,

“Pujades i baixades”, de Ferrnando Roda (Falla Sant Antoni de la Mar de Cullera, 1996) Arxiu: JLF i Regidoria de Museus

Torrent, Tavernes de la Valldigna, Dénia, Oliva o Sueca. A més, posseeix diversos ninots indultats a Cullera (La Bega, 1975 i 1977 i La Taüt, 1983) i un a Torrent.

96

Cullera i Sueca: ciutats d’artistes fallers Josep Pasqual Roda i Ferrando (Sueca, 1975) Quasi tota la seua vida està dedicada a les falles, començant en l’època en la qual ell anava a l’escola fent una falla per a ella i, als tretze anys va realitzar el seu primer monument per a la falla Xúquer de Sueca. Cal destacar que durant la seua trajectòria ha treballat colze a colze amb l’artista faller Pasqual Carrasquer. Ha realitzat monuments fallers a les ciutats de Sueca, Catarroja, Algemesí o Cullera, lloc on ha obtingut els seus majors èxits. A Cullera, ha guanyat el primer premi (Raval de Sant Agustí, 1999), tres Segons Premis (Raval de Sant Agustí, 2000 i Sant Antoni de la Mar, 2002 i 2006) i un Tercer (Raval de Sant Agustí, 1998). També ha aconseguit guardons a pobles com Catarroja o Algemesí.

“Dimonis de la vida”, de Pasqual Roda (Falla Raval de Sant Agustí de Cullera, 1999). Arxiu: JLF i Regidoria de Museus

Ximo Rodríguez i Román (Cullera, 1967) Va començar treballant a Sueca a l’any 2000 i un any després ja realitzava monuments en solitari. És un artista que no treballa amb grans pressupostos en la comarca de la Ribera. Com a premis més destacats té a Cullera un primer premi de Secció Segona (Avinguda País Valencià, 2009), un segon premi a la mateixa Secció (Plaça d’Espanya, 2006) i un tercer premi a Carcaixent (Creu Julià Ribera, 2005) entre d’altres. “Alí ben fotut”, de Ximo Rodríguez (Falla Avinguda País Valencià de Cullera, 2009). Foto: Joan Gabriel Figueres

97

Cullera i Sueca: ciutats d’artistes fallers Maiquel Sancalixto i Vallés (Cullera, 1983) Va començar al món de les falles de forma esporàdica al taller de Vicent Montagud, el qual el va formar en aquest ofici i amb qui segueix treballant, encara que també ha treballat amb Alfred Bayona. Des de l’any passat ha començat a fer falles infantils per compte propi. L’any passat, que va debutar al món de les falles, va assolir el primer premi de la Secció Segona de Cullera (Plaça Alboraia, 2009), i és l’únic guardó que posseeix en l’actualitat.

“Tot per la natura”, de Maiquel Sancalixto (Falla Plaça d’Alboraia de Cullera,2005). Foto: Joan Gabriel Figueres

Enric Tur i Artés (Cullera, 1969) Està vinculat al món de les falles des de fa vint anys i, als seus inicis, començà a treballar amb artistes com Josep Simó o Carles Donet i, de manera individual, començà fent els monuments infantils de la Falla Plaça Mongrell a Cullera. Com a guardons més destacats destaquen dos primers premis a Tavernes de la Valldigna (Passeig, 2007 i 2008), tres segons premis a la Secció Especial de Cullera (Sant Antoni de la Mar, 2002, 2004 i 2005), dos tercers premis a la mateixa secció (Sant Antoni de la Mar, 2003 i 2006), un tercer premi de la Secció Segona (El Port, 2008) i altres premis a ciutats com Dénia o Gandia. A més, a Cullera posseeix diversos ninots indultats infantils.

“Això era una vegada... cavallers, princeses i dracs”, d’Enric Tur (Falla Sant Antoni de la Mar de Cullera, 2005). Arxiu: JLF i Regidoria de Museus

98

Cullera i Sueca: ciutats d’artistes fallers Francesc Xavier Tur i Ortiz (Cullera, 1971) Va començar a realitzar monuments fa deu anys, els que està al costat de Joan Pedrós. Porta quatre anys realitzant monuments infantils en pobles com Sueca, Catarroja, Cullera o Benetússer. Els guardons més importants que posseeix són, un segon premi a Catarroja (El Charco, 2007), un segon premi a Benetússer (Joventut, 2009) i un tercer premi a Secció Primera de Cullera (El Port, 2005).

“La fada de la faba que s’enfada”, de Francesc Xavier Tur (Falla del Port de Cullera, 2005). Arxiu: JLF i Regidoria de Museus

Francesc Vizcaíno i Palacios (Sueca, 1969) Als deu anys entra a l’Escola d’Arts Plàstiques de Sueca i, de la mà de Joan Martí, s’introdueix al món de les Falles. La seua primera falla, que va ser infantil, la va realitzar per a la falla El Mercat de Sueca en 1988. Aquest artista posseeix guardons a moltes ciutats. A València destaca un vuitè premi a la Secció Especial (L’ Antiga de Campanar, 2002) i un Segon Premi a la Secció Primera ”A” (Almirall Cadarsó-Compte Altea, 2001). A Cullera, ha assolit un primer premi de Secció Especial a Cullera (El Canet, 2006), dos segons premis (Sant Antoni de la Mar, 2003 i El Canet, 2007), un tercer premi (Sant Antoni de la Mar, 2005) a la mateixa secció i un tercer premi de la Secció Segona (El Canet, 2009). A Gandia posseeix dos tercers premis de Secció Especial (Lluís Belda, 2008 i 2009), dos primers premi de la Secció primera “A” (Sagrada Família-Corea, 2000 i 2001), dos Segons premis a Tavernes de la Valldigna (Passeig, 2007 i 2009), dos primers premis a Utiel (Plaça Sant Joan, 2008 i 2009), un tercer premi de la secció Especial a Dénia (Centro, 2003) i nombrosos premis a altres ciutats com Oliva o Sueca.

“El que més puga, per a ell”, de Francesc Vizcaíno (Falla L’Antiga de Campanar, de València, 2002). Arxiu: Nicolás Garcés

99

C/ La Bega nº 15 Telèfon: 680 45 30 84

100

COMIDAS, PIZZAS Y PAELLAS PARA LLEVAR

RESERVAS Y PEDIDOS

Crta. al Faro, s/n Bajos Comerciales FLORAZAR II (Racó de Cullera) 46400 CULLERA

Tel. 96 172 25 53

101

Cullera i Sueca: ciutats d’artistes fallers

P

Parlen els artistes fallers

er a complementar aquest estudi sobre els artistes fallers d’aquestes dues ciutats, s’ha parlat amb tots ells per a realitzar-los unes xicotetes qüestions al voltant del procés de creació del monument faller: organització al seu taller, el tipus de composició que realitzen, aspectes tècnics del monument faller, avaluació d’aquests i gust personal sobre els monuments que s’han plantat al llarg de la història de les falles.

Com és l’organització al taller?

Josep Vicent Gutiérrez: jo vaig fent i vaig traient a causa de la grandària del local. Quan contracte un monument vaig dient-li a les comissions els dies que han de traure falla.

Fede Alonso: al meu cas, pel que fa a les falles grans, vaig fent i van eixint les peces, mentre que a les altres, vaig fent-les i vaig acabant-les.

Josep Andreu Ibor: jo vaig fent encara que les que vaig acabant les vaig traient.

Salvador Bañuls: al finalitzar la meua jornada al taller de Carles Donet, realitze el monument que faig en solitari.

Josep Lafarga: a mi, personalment, m’ha canviat la forma de treballar. Abans, quan no feia Secció Especial, quedava amb les comissions que tenien més possibilitats d’emmagatzemar el monument i anava fent feines completes. Ara, al fer un monument de la Secció Especial de València, l’organització és vital i si comence un projecte l’acabe. Per exemple, enguany els monuments del Raval de Sant Agustí i Cervantes-Pare Jofre s’havien de fer des de març fins a juny i, a partir d’aquest mes, començar amb el projecte de la Plaça del Pilar.

Alfred Bayona: jo faig una falla i se l’emporten, i així successivament. Artur Benavent: depén, conforme em vinga, encara que normalment en faig una i la trac, més que res per qüestions d’espai. Pasqual Carrasquer: ho faig tot alhora. Primer faig les carcasses i després faig la perfecció de pintar-ho i forrar-ho.

Jonathan Lli: vaig realitzant tots els monuments poc a poc, encara que alhora d’acabar-los, un darrere d’altre.

David Clarí: normalment faig un monument faller i es trau, encara que jo a l’estiu faig tots els ninots, malgrat que és el que més em costa. Després, poc a poc, faig els monuments més menuts i després els més grans. Joan Carles Donet: normalment s’acaba un monument faller i es trau. David Enguix: em dedique només a fer un monument en solitari, fora de les hores que treballe al taller de Carles Donet. Antoni Gil: jo vaig fent-ho tot a la vegada. De cara a l’estiu faig les peces de cartró i polièster, perquè així se sequen ràpidament.

L’organització al taller és vital. Taller de l’artista faller Francesc Vizcaíno. Foto: Joan Gabriel Figueres

102

Cullera i Sueca: ciutats d’artistes fallers Joan Antoni Llopis: m’agrada fer-ho tot alhora, tenint un ordre. Hi ha una època de modelat, una altra de remat, altra de pintura... No m’agrada que a un taller cadascú estiga fent una cosa.

Enric Tur: a causa de les dimensions del lloc on realitze monuments fallers, faig un monument i se l’emporten. Francesc Xavier Tur: faig un monument darrere d’un altre.

Joan Vicent Martí: normalment comence per les figures i després vaig posant les peces grans. Intente traure les figures ben escatades per a tenir la feina ben avançada. Si després acabe la feina prompte per què se l’emporten, millor, així tinc més espai al taller.

Francesc Vizcaíno: si s’ha de modelar peces noves ho faig abans i s’intenta organitzar el temps depenent dels pressupostos dels que dispose, encara que no pots agafar un ganivet i dir: aquesta falla s’ha de fer en dos mesos... és caòtic, ja que tots els monuments van alhora, ja que has de pensar la composició de cadascuna. També el factor de la grandària del local influeix molt, ja que abans era acabar un monument i traure’l. Ara ja no és així.

Eric Martínez: conforme acabe un monument es trau i en comence un altre, així avance més. Andreu Martorell: fa vint anys que no faig falles encara que sí que és de veres que contribuïx molt la organització. No m’agrada fer un monument i després que se l’emporten (com un cotxe a la factoria Ford); m’agrada veure’l, tindre una peça més pel taller, recrearme mirant-la, retocar-la si fa falta... sóc un poc antulladís i meticulós, a vegades de forma exagerada, en aquest aspecte. Joan Pedrós: jo comence fent totes les figures de la part de baix de tots els monuments i a poc a poc vaig fent els remats un a un. Filibert Pons: a causa de la grandària del meu taller, realitze un monument, avise la comissió fallera corresponent i se l’emporten. Ferran Roda: jo normalment si les comissions em diuen que vaja fent una a una, ho faig i se l’emporten, encara que jo vaig avançant amb el cartró, la fusta, les figures...

Monument nou de Secció Especial de València. “Contes valencians per a menuts i grans”, de Joan Carles Donet. (Falla Cuba-Literat Azorín). Foto: Mª Lola Savall

Composició nova o ja feta?

Pasqual Roda: ho faig tot alhora. Com que les comissions no s’emporten res, ho he de fer així.

Federic Alonso: un monument nou. Ximo Rodríguez: primer faig les figures i el cartró, després vaig muntant el més menut i finalment vaig fent el més gran i els fallers s’ho emporten.

Salvador Bañuls: una composició nova. Alfred Bayona: jo modele amb suro i, estic en aquest món per a modelar. Jo no treballe amb motles, en faig un i treballe sobre ell.

Maiquel Sancalixto: faig els monuments en estones lliures i els caps de setmana.

103

Cullera i Sueca: ciutats d’artistes fallers Artur Benavent: jo vaig començar fent composicions ja fetes, però he intentat anar a més i buscar el meu propi estil, modelar intentant ser autosuficient.

Eric Martínez: un monument nou, així no s’avorreix la gent de veure sempre el mateix, i més en un poble.

Pasqual Carrasquer: m’agrada un monument faller que tinga de tot.

Andreu Martorell: un monument nou. Joan Pedrós: crec que tot el món prefereix realitzar una composició nova encara que s’ha d’adaptar al pressupost, ja que un monument nou val més diners i, si un monument ja s’ha fet, amb menys pressupost pots tenir més monument.

David Clarí: crec que un monument ja realitzat. Joan Carles Donet: sempre un monument nou, sempre que es puga fer econòmicament. David Enguix: una composició nova.

Filibert Pons: la composició modelada en suro té els seus avantatges (se li pot donar volum al monument faller) i inconvenients (moltes vegades les comissions no ho paguen), mentre que en la composició ja feta et bases en la mesura del remat.

Antoni Gil: és un fet que m’és igual. Els fallers són els que paguen i, per tant, els que manen. Josep Vicent Gutiérrez: preferisc un monument nou, però moltes vegades cal acoblar-se al pressupost, per tant cal fer peces ja fetes per tal de tenir rendibilitat.

Ferran Roda: el més normal és fer una composició nova encara que als fallers sempre els ix un poc més econòmic un monument ja fet.

Josep Andreu Ibor: un monument nou. Pasqual Roda: depén del pressupost. A mi m’agradaria fer sempre monuments nous, el que passa és que treballe sempre amb pressupostos ajustats i no pot ser.

Josep Lafarga: si puc triar preferisc una composició nova, però si no, tampoc passa res. Hi ha comissions que es poden permetre una composició nova i altres no, a més, tots els diners són bons, tant si són d’una composició nova o ja feta.

Ximo Rodríguez: jo normalment treballe amb monuments ja fets perquè els pressupostos són ajustats i per a fer monuments nous necessites molts diners. Encara que alguns modelen i ix el que ix, ja que els fallers volen suro.

Jonathan Lli: depén del pressupost es pot fer una cosa o una altra. Si és un pressupost elevat es pot realitzar una composició nova, l’artista faller s’acobla a la feina.

Maiquel Sancalixto: m’agradaria alguna vegada realitzar un monument faller per mi mateix, ja que el que estic fent són monuments fallers que ja s’han realitzat en anys anteriors.

Joan Antoni Llopis: sempre un monument nou. El monument fet té l’avantatge de tenir l’experiència d’haver-lo fet, i es pot corregir per què siga millor, i més ara tot que es fa amb suro. També, si el monument nou no es paga bé, agafes dels recursos que tens.

Enric Tur: un monument nou, ja que té més eixides i sempre es queda millor.

Joan Vicent Martí: preferisc una composició nova, encara que sempre no es pot fer. L’ideal seria fer

Francesc Xavier Tur: aquest any he començat a modelar per a veure si va millor la cosa, i jo crec que sí que és així.

sempre el que es creu que és el millor.

104

Cullera i Sueca: ciutats d’artistes fallers Francesc Vizcaíno: aquest tema és molt complex, perquè, per comparar, un músic no només toca una vegada una peça musical, aleshores, als artistes fallers ens passa una cosa així. A més, depén del pressupost; amb un pressupost alt es pot modelar una nova composició, encara que, per ser nova, no ha de ser millor que un monument ja fet. Hi ha refregits que estan molt bé i composicions noves que són una porqueria. En la relació qualitat-preu el millor és agafar peces de diferents monuments ja fets.

Un remat infantil ben acabat i amb volum. Foto: Joan Gabriel Figueres

Volum o un bon acabament?

Joan Carles Donet: si es pot, les dues coses, però si no, un bon acabat.

Federic Alonso: quan més gran més impacta, però un ninot gran no te més mèrit que un xicotet i amb més qualitat. És com comparar una figura de Lladró amb un gran ninot de suro, què té més qualitat? Tinc molt clar que preferisc allò ben acabat.

David Enguix: Un monument amb un bon acabat. Antoni Gil: un bon acabat.

Salvador Bañuls: Un bon acabat.

Josep Vicent Gutiérrez: jo preferisc l’acabat. M’agrada més un monument xicotet amb un bon acabat que no un monument gran i mal acabat. El problema ve quan els fallers demanen certs metres d’alçada encara que, de vegades, és molt graciós, perquè, a l’hora de carregar el monument, es queixen perquè el monument és molt gran i pesa molt.

Alfred Bayona: quan més volum, més complicació amb les carcasses, més feina... el volum té el risc de fer una falla gran. A mi m’agraden les falles grans, les coses espectaculars i amb un gran volum, encara que els monuments també han d’estar ben acabats. Per a mi cal fer els monuments grans i ben acabats, encara que és molt difícil assolir la perfecció. Amb un bon grapat de milions com Juli Monterrubio, que es passa molt de temps massillant, escatant i repassant per què el monument es quede perfecte, encara que, com ja he dit abans, és molt difícil.

Josep Andreu Ibor: per descomptat un bon acabat. Josep Lafarga: si m’ho paguen, volum i bon acabat. Pense que no està renyit el que una falla siga gran i estiga ben acabada. L’any passat a la Plaça del Pilar vaig fer un monument amb unes dimensions considerables i ens vam proposar que tot estiguera igual de ben fet, des del ninot de la base fins al que està més alt, que sempre es diu que no s’escata perquè està dalt i no es veu. Si em donaren a triar entre volum i bon acabat, em quedaria amb la idea, perquè possiblement una idea és molt roïna i està ben acabada. Preferisc que la falla tinga un motiu, un contingut, i a partir d’aquest fet, si té volum i bon acabat, millor.

Artur Benavent: per descomptat un bon acabat, preferisc que el monument tinga menys peces però que aquestes siguen millors, encara que moltes vegades es jutja el volum. Pasqual Carrasquer: el bon acabat. Molts volen embalum, però els que ho entenen es fixen més en com està acabada o endreçada. David Clarí: jo preferisc un bon acabat. Molts es pensen que per més volum, el monument és millor, però no és així.

Jonathan Lli: una mescla de les dues coses.

105

Cullera i Sueca: ciutats d’artistes fallers Joan Antoni Llopis: és la pregunta del milió. Quan els monuments es fan ben acabats són menuts i quan els fas grans no hi ha diners per a acabar-los. Jo preferisc un bon acabat; quan els fas grans no et pots permetre tindre un bon acabat. Al llarg de la meua trajectòria he anat eliminant volum i ho he dedicat més a l’acabat.

que el volum també estiga bé. Als pobles ha de ser un conjunt de tot. Moltes vegades se sacrifica l’acabat per tindre més volum, però crec que hi ha coses més importants, com per exemple, fer una falla bonica (bona composició, pintura...) i no només és l’acabat, perquè si hi ha quatre errades, i la falla és bonica, no passa res.

Joan Vicent Martí: depén. El volum, si es fa, s’ha de fer ben fet, però ha d’estar ben acabat.

Maiquel Sancalixto: a Cullera es mira molt el volum. Jo preferisc les dues coses. El volum i el bon acabat són coses diferents: el volum és que el monument estiga ple i un bon acabat es refereix a que una figura amb el primer colp de vista et cride l’atenció.

Eric Martínez: a mi m’agraden les dues coses i si es poden combinar millor, encara que si és un monument xicotet, si està ben acabat millor.

Enric Tur: Un bon acabat. Andreu Martorell: sobretot un bon acabat. El volum no m’importa i no em molesta, significa un poc més d’incomoditat al treballar perquè les peces són grans, s’han de seccionar, ja que una figura de vint metres no pot ser només d’una peça, seria ideal però no pot ser. Hui en dia hi ha maquinàries per a treballar en alt, però sobretot l’acabat és primordial, i fonamentalment la qualitat, dins de les possibilitats de cadascuna de les falles, reduint-se el volum, però la qualitat és la mateixa. No vol dir que un monument de dotze mil euros siga menyspreable al costat d’un de nou-cents mil euros, el volum sí que canvia però la qualitat no hauria de canviar.

Francesc Xavier Tur: m’agrada més un bon acabat, encara que les comissions falleres moltes vegades volen les dues coses i això és un problema. Francesc Vizcaíno: crec que una combinació dels dos elements és fonamental, així és més fàcil assolir l’objectiu d’un primer premi.

Opinió sobre els jurats de falla Federic Alonso: és el de sempre. Què és preferible? Gran? O xicotet amb més qualitat? Jo crec que aquesta última opció i, moltes vegades, els jurats de falla es basen més pel volum que per altra cosa. Moltes vegades si una falla té una mala composició, sense veure tots els altres aspectes que es puntuen, se li dona el pitjor premi possible. S’han de valorar tots els aspectes un per un, i s’ha de ser imparcial

Joan Pedrós: un bon acabat, encara que moltes vegades no es pot, perquè moltes comissions, volen volum i no es pot fer tot. A millor acabat, menor volum, per a poder ajustar el pressupost. Filibert Pons: preferisc un bon acabat encara que un monument faller amide tres metres i mig. Ferran Roda: val més un monument xicotet i ben acabat. Val més una xicoteta taceta d’or a alguna cosa gran i que no faça efecte.

Salvador Bañuls: No tenen un criteri profesional i valoren més el gust personal. Per exemple, si a un jurat li agrada el color roig i una falla té molt de color roig, té més posibilitats d’emportar-se un bon premi. No tenen criteri en l’escat i altres aspectes dels monuments fallers.

Pasqual Roda: les dues coses, encara que sempre m’he decantat més per l’acabat.

Alfred Bayona: normalment són fallers que no saben pintar, modelar i que no saben d’aquestes coses.

Ximo Rodríguez: segons on siga plantada la falla. Si plantes a València, volen un bon acabat sempre

Crec que hauria de professionalitzar-se un poc més. Es pot fer una xicoteta comparació amb el jurats dels Certàmens de Música, si nomenen una persona que no és music,

106

Cullera i Sueca: ciutats d’artistes fallers possiblement li donaria un millor premi a una banda que toca un pasdoble que li agrade. Les decisions errònies poden fer que un artista no puga innovar i fer coses noves, perquè si a aquesta gent no li agrada, fa que s’estanque la trajectòria de l’artista faller.

a l’altra. Però la meua opinió en línies generals sobre el jurat és que hauríem de respectar-lo tots, per a bé o per a mal. A mi de vegades m’han donat premis més roïns dels que em mereixia, i a l’inrevés, i jo no he protestat ni en una situació ni en altra... En definitiva, s’ha de respectar els jurats, ja que són persones que tenen el seu valor d’estar al seu lloc.

Artur Benavent: sense comentaris. Pasqual Carrasquer: depén. Hi ha alguns que ho fan bé i altres no. David Clarí: hi ha jurats bons i jurats roïns, se suposa que sempre ho fan de la millor forma possible. Joan Carles Donet: és molt complicat opinar sobre aquest aspecte. David Enguix: els jurats de falla haurien d’estar formats per gent que sàpiga de falles, no per fallers que donen els premis al seu gust. Antoni Gil: crec que no es pot opinar ni bé ni mal, ja que uns anys t’agraden i altres anys no t’agraden. Crec que si hi haguera que valorar al jurat de l’u al deu, tindrien una valoració inferior al cinc. Josep Vicent Gutiérrez: és molt difícil opinar, no es pot dir tampoc que els jurats siguen roïns perquè cadascun dels artistes fallers pensem d’una manera. Per valorar una cosa, cadascú mira certes coses, encara que com tots sabem és una loteria. El més bonic és licitar per un primer o segon premi, arreplegar un segon premi i no un sisé, per exemple.

Monument valorat pel jurat amb el primer premi. “Visites d’altre món”, de Josep Lafarga (Falla Plaça d’Espanya de Cullera, 1992) Arxiu: JLF i Regidoria de Museus

Jonathan Lli: haurien de ser més qualificats, em reserve un poc l’opinió.

Josep Andreu Ibor: la majoria no tenen ni idea. Si t’afavoreixen, calles i molt bé, però de vegades veus coses que... Josep Lafarga: no tinc una opinió formada perquè s’ha de respectar a tots. Si poguérem tindre un jurat qualificat aleshores no hi hauria cap tipus de discussió i, així i tot, també n’hi hauria. El jurat valora segons el seu

Joan Antoni Llopis: el veredicte del jurat és una decisió, ja ho diu la frase. És molt difícil, si no és com ha passat a València els últims anys, on pareixia que totes les comissions jugaven a pel segon premi, posar content a tot el món. De vegades creus que et mereixes un primer premi i no te’l donen i a l’inrevés. S’ha de jugar a guanyar i si ho aconsegueixes bé, si no també. Els artistes volem estar contents amb nosaltres mateixa

gust personal i davant d’aquest fet, no hi ha cap premi que en teoria no estiga ben donat, perquè pot ser que a una persona li agrade una cosa i no és el mateix que

de la feina que fem després, que la comissió ho estiga i, a continuació, pel palet del banderí. Els jurats ho tenen molt complicat.

107

Cullera i Sueca: ciutats d’artistes fallers Joan Vicent Martí: en general, ho fan molt malament. El noranta-nou per cent no tenen ni idea.

Enric Tur: intenten fer la feina el millor posible i sempre n’hi ha de tot, cal respectar les seues opinions.

Eric Martínez: n’hi ha de tot. Hi ha gent que qualifica el monument per la feina, per tot el que respecta, i hi ha gent que no té idea i fa moltes animalades.

Francesc Xavier Tur: tinc una mala opinió sobre ells. Crec que haurien de donar-se compte de la feina que fem.

Andreu Martorell: amb els jurats de les falles no he tingut mai cap queixa, perquè m’han considerat molt bé sempre per la meua forma de treballar, encara que de vegades hi ha influències per a algú, donant-li el premi a un altra persona, malgrat que tots tenim dret a un bon premi.

Francesc Vizcaíno: supose que són persones que fan la seua feina el millor possible, però a l’hora de valorar el monument no és gent que està molt qualificada, encara que ho fan amb bona voluntat. Hui en dia jo estic veient i sofrint que són persones que tenen feines molt diferents al treball artístic, i volen valorar. A més, hi ha molt d’amiguisme i favoritisme en aquest sentit. Quan valoren un monument, pense que van més a buscar els defectes de les composicions que a gaudir del monument faller.

Joan Pedrós: crec que el pitjor de la festa fallera són els jurats de falla, ja que quasi totes les vegades ho fan malament.

Monument més impressionant

Filibert Pons: hauria d’estar més especialitzat, ja que quan valoren el monument també estan valorant la meua trajectòria i la meua feina. S’hauria d’especialitzar la gent durant un període de temps per saber el que és l’escat, les juntes, el modelat... No pot anar qualsevol persona a jutjar un artista faller, que és una professió que moltes vegades no està ben pagada.

Federic Alonso: no tinc cap monument idolatrat, jo em quede amb tot allò bo de cadascun dels monuments que veig i intentant millorar el meu nivell. Salvador Bañuls: el monument de la lluna plantat per Monterrubio l’any 2003.

Ferran Roda: tots som éssers humans i tots tenim que acceptar les errades que pot tindre qualsevol. És molt difícil d’encertar si hi ha dos monuments d’igual pressupost i ho posen a votació entre ells; a qui li toca li toca. Pasqual Roda: hi ha gustos per a tot. Ximo Rodríguez: els jurats de falla són els fallers i crec que és una loteria, a voltes ix bé i a voltes no. Maiquel Sancalixto: molta gent diu que el jurat és de belles arts però crec que molts jurats que vénen a Cullera, “no s’enteren de la pel·lícula”. És el mateix cas que al futbol, hi ha molta política, uns es voten als altres. Jo, personalment, no he tingut problemes. L’any passat

“El somni d’una nit d’estiu”, de Juli Monterrubio (Falla Plaça del Pilar de València, 2003). Arxiu: Joan Castelló

vaig guanyar el primer premi i em vaig quedar a un punt del millor ninot de la Segona Secció. En general, hi ha voltes que ho fan bé i altres que no.

108

Cullera i Sueca: ciutats d’artistes fallers Alfred Bayona: porte molts anys veient falles i n’he vist de molts estils (barrocs, clàssics...), m’agraden de tots els estils i no sabria dir-ne un específic. Molts monuments no tenen res a veure amb altres. Artur Benavent: el monument plantat l’any 1998 per Juli Monterrubio a la Plaça del Pilar.

“La serp de mar”, de Vicent Luna (Plaça de l’Ajuntament de València, 1975). Arxiu: Gremi d’Artistes Fallers de València

Josep Vicent Gutiérrez: personalment m’agraden els monuments amb molt de risc, ja que jo treballe molt la fusta i aquests m’impressionen més.

“Va ser una vegada”, de Juli Monterrubio (Falla Plaça del Pilar de València, 1998). Arxiu: Candreu

Josep Andreu Ibor: he de dir que tinc debilitat per les falles de Monterrubio, ja que per a mi són la perfecció, tant grans com infantils.

Pasqual Carrasquer: bàsicament els de Secció Especial de València, ja que al ser més grans es poden posar més coses. David Clarí: m’impressiona quasi tot el que veig. Joan Carles Donet: el monument de la lluna plantat per Monterrubio l’any 2003 per a la comissió de la Plaça del Pilar. David Enguix: el monument de Nou Campanar de l’any 2009. Antoni Gil: un dels que més em va impressionar va ser la serp que va fer Vicent Luna l’any 1975 per a la

“Esta falla... té molta tela”, de Juli Monterrubio (Falla Nou Campanar de València, 2009). Arxiu: Candreu

Plaça de L’Ajuntament a València. També m’impressionen els monuments fets últimament amb pressupostos molt alts.

109

Cullera i Sueca: ciutats d’artistes fallers Josep Lafarga: n’he vist molts encara que en recorde un de Joan Huertas allà pels anys seixanta que em va impressionar molt i també el primer del mateix artista a la Plaça del Pilar l’any 1966. També m’han impressionat tots els de Manel Martí a la Plaça de l’Ajuntament... encara que no em quede en cap. De cadascun dels monuments pots traure moltes coses bones.

Eric Martínez: el monument plantat per Josep Lafarga i Palomares a la Plaça del Pilar l’any 2009. Andreu Martorell: ens remuntaríem cinquanta anys enrere, encara que no sabria dir-ne un en concret, ja que hi havia escultors bons i creatius com Joan Huertas o Salvador Debón. De fet, van ser els que més van aportar a “l’imperi Lladró” amb les seues esculturetes, fet que em va impressionar i cosa que de segur em va motivar per seguir al món de les falles, així com també Alfred Ruiz.

Jonathan Lli: l’arcàngel plantat a la Plaça de l’Ajuntament l’any 2000, de Vicent Agulleiro.

Joan Pedrós: em va impressionar molt el monument plantat per la comissió de Nou Campanar a les falles del 2009. Per a mi, no era un monument, sinó una obra d’art. Filibert Pons: el monument plantat per Pere Baenas per a la falla Sueca–Literat Azorín de l’any 2005.

“Tercer mil·leni”, de Vicent Agulleiro (Plaça de l’Ajuntament de València, 2000). Arxiu: Centre de Documentació Fallera

Joan Antoni Llopis: n’hi ha molts. Sempre diem que l’últim que veiem és el millor i enguany, el monument de Monterrubio per a la comissió de Nou Campanar, era increïble, encara que a molta gent no li va agradar. També m’agradà el moro i el cristià de Miguel Santaeulàlia per a la falla Na Jordana, entre d’altres.

“Quina gossada!”, de Pere Baenas (Falla Sueca Literat-Azorín de València, 2005). Arxiu: Falla Sueca Literat-Azorín

Joan Vicent Martí: recorde molt bé un de Julià Puché pare per a Convent Jerusalem–Matemàtic Marzal, que anava sobre la selva, la primera falla d’especial que vaig veure. Em va impactar molt el seu modelat que,

Ferran Roda: n’he vist molts. Per exemple enguany els monuments de Lafarga i Moterrubio han sigut uns monuments molt bonics.

modern per a l’època, es veia un canvi. També, de les falles que s’han fet últimament, m’ha agradat la de Josep Lafarga a la Plaça del Pilar (2009).

Pasqual Roda: el plantat per Pere Santaeulàlia a la comissió de Nou Campanar l’any 2007.

110

Cullera i Sueca: ciutats d’artistes fallers Enric Tur: el monument de Nou Campanar de l’any 2007. Francesc Xavier Tur: el monument del 2009 de la comissió fallera de Nou Campanar. Francesc Vizcaíno: m’agradaren especialment els monuments que es plantaven sobre els anys 70.

“El desafiament”, de Pere Santaeulàlia (Falla Nou Campanar de València, 2007). Arxiu: MªLola Savall

Ximo Rodríguez: és difícil. Per exemple, l’acabat de Monterrubio és molt bo i la composició de Pere Santaeulàlia també, encara que jo em quede amb les falles de Francesc López i Albert.

“La selva”, de Julià Puche (Falla Convent de JerusalemMatemàtic Marzal de València, 1971). Arxiu: Josep Alcalde

========== L’autor d’aquest estudi faller agraeix públicament a Jonathan Lli i Tolosa totes les facilitats donades per a l’establiment dels contactes amb tots els artistes fallers entrevistats, així com també la seua disponibilitat per a la realització de les entrevistes. També, agraeix la disponiblitat i l’atenció de tots i cadascun dels artistes fallers entrevistats, així com la facilitat del préstec de dades per a la confecció d’aquest estudi faller.

“Fagen foc, senyors”, de Francesc López (Falla Convent de JerusalemMatemàtic Marzal de València, 2008). Arxiu: Joan Castelló

Maiquel Sancalixto: el monument del vint-i-

Finalment, dóna les gràcies a totes aquelles

cinqué aniversari de la Falla Raval de Sant Agustí de Cullera, de Pasqual Calleja i Albelda. Em va encantar el modelat del cavall del remat central.

persones que han facilitat el seu material fotogràfic. Joan Gabriel Figueres i Hernández

111

Clínica Dental LA BEGA C/ Pescadors, 61 - 1ª 46400 Cullera Tel. 96 172 46 00 Odontología integral, ortodoncia e implantes

112

FRUITES I HORTALISSES

“CASA PACA”

C/ València, 132 Tel. 96 173 0378

ALUMINIO CRISTAL PERSIANAS

Aluminios Euronova, S.L.

Avda. Guardia Civil, 8 Aptdo. De Correos 316 Mov. 637 801 292 [email protected] 46400 Cullera

113

1

E

T

2

T

3

T

4

À O

5

R

Ó

6

D -

7

D

8 9

M

M Í

11

L

12

S T

B U

Y

14

À

R

15

S

16 17

C N

18

A

19 20

M A

21 22 23

L

N

10

13

A

I

T

L N

N

s

i

g

n

e

s

z

i

l

e

w

v

a

v

x

z

x

z

a

f

p

c

l

a

e

i

a

s

f

c

o

i

a

s

x

j

b

f

o

a

a

r

n

x

t

a

c

c

n

o

l

e

x

t

O

x

p

x

t

V

o

w

r

T

e

q

t

e

r

A

r

q

N

y

j

c

n

f

r

R

a

a

u

c

z

o

u

l

o

B

c

s

r

o

d

a

c

s

e

P

Passatemps fallers

Passatemps fallers C

om l’any passat, hem dedicat unes pàgines perquè els nostres lectors gaudisquen dels coneixements d’aquest llibret, amb la diferència que, per a obtenir les solucions, no fa falta enviar un correu electrònic, sinó que es troben a la part inferior de la pàgina. Esperem que, tant els passatemps, com el llibret en si, els hagen agradat. Resol la següent sopa de lletres cercant deu empreses col·laboradores del nostre llibret. s

i

g

n

e

s

z

i

l

e

w

v

a

v

x

z

x

z

a

f

p

c

l

a

e

i

a

s

f

c

o

i

a

s

x

j

b

f

o

a

a

r

n

x

t

a

c

c

n

o

l

e

x

t

O

x

p

x

t

V

o

w

r

T

e

q

t

e

r

A

r

q

N

y

j

c

n

f

r

R

a

a

u

c

z

o

u

l

o

B

c

s

r

o

d

a

c

s

e

P

Qui és aquest faller o fallera?

Resol el següent encreuat faller i descobreix la frase oculta. 1

E

T

2

T

3

T

4

À

1. Concurs cultural faller. 2. Part central de la falla. 3. L’.......de la Murta. 4. Figura fallera. 5. Instrument típic de la xaranga fallera. 6. Distància entre el més alt del remat i el sòl. 7. S’utilitza com a sinònim de monument faller. 8. Monument tan gran que no es pot mesurar. 10. Lloc on està escrita la sàtira al monument faller. 11. Cant típic valencià. 12. Modelat que encara no s’ha fet. 14. Hi ha molta al monument faller. 15. La nostra festa. 16. Identifica cadascuna de les comissions falleres. 18. Acompanya la dolçaina. 19. Hi ha molt a les mascletades. 21. Publicació fallera anual. 23. Freqüent al llibret o al monument faller.

O

5

R

Ó

6

D -

7

D

8 9

M

M Í

11

L

12

S T

B U

Y

14

À

R

15

S

16 17

C N

18

A

19 20

M A

21 22 23

L

N

10

13

A

I

T

L N

N

116

Raval 2005

Artur Benavent

La Taüt 2009

Pasqual Carrasquer

Plaça Saragossa 1975

Josep Lafarga

Raval 1999

Josep Pasqual Roda

Sant Antoni 2009

Filibert Pons

Sant Antoni Infantil 2009

Federic Alonso

Plaça del Pilar 2009

Salva Bañuls

Xúquer Infantil 2009

David Enguix

Cuba-Literat Azorín 2007

Eric Martínez

Sant Antoni 1996

Andreu Martorell

Passeig-Mercat 2005

Joan Pedrós

El Pla 2008

Ferran Roda

Raconet 1995

Josep Vicent Gutiérrez

Raval Infantil 2008

Joan Martí

País Valencià 2009

Josep Ibor

País Valencià Infantil 2008

Antoni Gil

Alboraia 2009

David Clarí

Raval Infantil 1999

Ximo Rodríguez

Sant Antoni Infantil 2002

Jonathan Llí

L’ Antiga Campanar 2002

Maiquel Sancalixto

Port Infantil 2005

Joan Antoni Llopis

Plaça d’Espanya 2009

Alfred Bayona

Raval 1979

Enric Tur

Passeig-Mercat 1966

117 Solucions:

Xavier Tur

Sopa de lletres: Pescadors, Signes, Donet, Cantó, Xixi, Bravo, Pintecu, Carol, Galán i La Font.

El Canet Infantil 2006

Faller: Robert Hernández i Gomila.

Francesc Vizcaíno

Encreuat: 1 Teatre 2 Remat 3 Entrà 4 Ninot 5 Trombó 6 Alçada 7 Cadafal 8 Immens 10 Crítica 11 Albada 12 Nou 14 Sàtira 15 Falles 16 Escut 18 Tabal 19 Fum 21 Llibret 23 Anunci. Frase: Trenta-cinc anys fent falla.

Xúquer Infantil 2005

Test: 1a2b3c4b.

Carles Donet

Unió: Carles Donet amb Cuba-Literat Azorín 2007, Francesc Vizcaíno amb L’Antiga Campanar 2002, Xavier Tur amb Port 2005 Infantil, Artur Benavent amb Canet Infantil 2006, Pasqual Carrasquer amb Plaça Saragossa 1975, Josep Lafarga amb Plaça del Pilar 2009, Josep Pasqual Roda amb Raval 1999, Filiberto Pons amb Plaça d’Espanya 2009, Federic Alonso amb Sant Antoni 2009, Salva Bañuls amb Xúquer infantil 2009, David Enguix amb Xúquer infantil 2005, Eric Martínez amb Sant Antoni infantil 2009, Andreu Martorell amb Passeig 1966, Joan Pedrós amb Raval 2005, Fernando Roda amb Sant Antoni 1996, Josep Vicent Gutiérrez amb Passeig 2005, Joan Martí amb Raval 2008, Josep Ibor amb Raval 1979, Antoni Gil amb Raconet 1995, David Clarí amb El Pla 2008, Ximo Rodríguez amb País Valencià 2009, Jonathan Lli amb País Valencià 2008, Maiquel Sancalixto amb Alboraia 2009, Joan Antoni Llopis amb Raval 1999, Alfred Bayona amb Taüt 2009 i Enric Tur amb Sant Antoni Infantil 2002.

Monument

Què s’observa en aquesta imatge?: l’escut de la Falla El Canet

Artista

a) 2 (1985, 2009) b) 3 (1985, 1992 i 2009) c) 1 (2009) 4. Quants premis d’interés turístic s’han guanyat? a) Pasqual Carrasquer b) Andreu Martorell c) Ferran Roda 3. Qui va realitzar el monument de 1986? a) 1991-1994 b) 1992-1995 c) 1993-1996 2. Pere Baenas realitzà els nostres monuments entre: a) Comptes i llegendes b) L’atac del drac c) Història antiga. 1. El lema del monument faller de l’any 2006 és: Resol aquest test.

Uneix el monument faller amb el seu artista.

Què s’observa a la imatge?

Passatemps fallers

PIN I PON BATEJOS,COMUNIONS, ANIVERSARIS... TELEFONE PER A AMENITZAR LA SEUA FESTA!!

INMA: 657 820 361 ESTHER: 657 820 363

MIGUEL

FRUITES I VERDURES

ARTICULOS FERRETERIA HERRAMIENTAS HOGAR MENAJE I DUPLICADO LLAVES

País Valencià, 3 - Tel. 96 172 35 38 46400 CULLERA

C/Pare Berenguer, 32 baix Telèfon: 677 49 48 12

118

bIBLIOgRAFIA CONSULTADA

Bibliografia consultada Trenta-cinc anys fent falla JUNTA LOCAL FALLERA DE CULLERA. Llibrets oficials de les falles a Cullera. Anys 1976-2008. FALLA EL CANET DE CULLERA. Llibrets Fallers. Anys 1999-2009. JUNTA LOCAL FALLERA I REGIDORIA DE MUSEUS DEL M.I.AJUNTAMENT DE CULLERA. Àlbums fotogràfics 1986-2008. Pere Vicent Baenas i Garcia CIBERFALLAS < http://www.ciberfallas.com/2007/baenas07.htm> JUNTA CENTRAL FALLERA < http://www.fallas.com/DOCUMENTOS_A/CURRICULUM%20BAENAS.DOC> Opinions d’actualitat fallera EXTRA FALLES. Guia Safor. 2009. 211 pp. MARXA POPULAR FALLERA. Març 2009. 50 pp. L’ Associació d’Estudis Fallers ASSOCIACIÓ D’ESTUDIS FALLERS Cullera i Sueca: ciutats d’artistes fallers CASTELLÓ i LLI, Joan. La festa del foc. Història de les falles de Cullera (1928-1996). 1era edició. Cullera. Edita: M.I.Ajuntament de Cullera 1996. 180 pp. JUNTA LOCAL FALLERA I REGIDORIA DE MUSEUS DEL M.I.AJUNTAMENT DE CULLERA. Àlbums fotogràfics 1986-2008. Falles tot l’any. Nombre 20. Sueca. Juliol-Agost 2008. 11 pp.

La informació consultada per a aquest llibret ha sigut totalment treballada i reescrita pel seu bon funcionament i per no causar certes molèsties. A més, creiem que és més convenient i satisfactori per als interessos de la nostra comissió. Des de la delegació del llibret agraïm públicament a totes les persones, organismes i associacions a les que hem entrevistat o consultat per la seua disponiblilitat, així com també a totes les empreses col·laboradores que han fet possible l’edició d’aquesta publicació anual. Esperem que tots els lectors hagen pogut gaudir d’aquest llibret de falles, commemoratiu de trenta-cinc anys plens de sentiments i efemèrides, sent un llibret que sempre perdurarà en la memòria dels lectors. Joan Gabriel Figueres i Hernández

120

Josep Manel Moreno - Vicent Santamaría - Carles Bou - Pau Gomila - David Prats - Aida Miguel Joan Gabriel Figueres - Ramon Lechiguero - Mariola Adam - Rosario Fernández - Empar Del Olmo - MªCarme Blasco Esther Mompó - Virgínia Beneite - Sandra Marí - Ainoa Martí - Virgínia Ruiz - Elizabeth Collantes - Sergi Melià Nerea Gutiérrez - Manel Miguel - Pau Colom Josep Lluís Andrés - Elies Carbó - Josep Lluís Renard Josep Bou - Llorenç Calatayud - Mª Pilar Moncho Robert Català - Sergi Giménez - Antoni Gómez Robert Hernández - Jonathan Llí Robert Carles Marzal - Joan Artur Moltó Alfred Molina - Antoni Mompó - Josep Moreno Ivan Santamaria - Josep Santiago Silvia Adam - Tatiana Agràs - Arantxa Chofre Iolanda Contreras - Consol Fernández Judit Lechiguero - Carolina Llí Rosa Maria Mahiques - MªCarme Moreno Demelza Núñez - Isabel Palau Melissa Tàrraga - Noemi Lechiguero Josep Bertomeu - Derek Bertomeu Aitor Bou - Andrea Bodí David Fernández - Neus Gímenez Sara Gómez - Estela González Silvia Habramyan Cristina Lechiguero - Jonathan Llí Laura Llopis - Núria Llopis Andrea Lozar - Claudia Lozar Adrià Martínez Edurne Martínez - Dario Melià Saray Miguel - Nerea Piera Ruben Renard - Nuria Roig Lidia Sala - Victor Sala Mireia Soldevila - MªJose Adam Teresa Colom - Isabel Corella Antònia De La Cruz Joana Escola - Pepita Fons Marisa Galida Maria Gómez Antònia González Isabel Hernández Mª Carme Moreno Mercè Moreno Sagrament Moreno Mª Carme Solaz Flor Soler - Carol Tolosa Carme Torres FALLA EL CANET 2010