Ajuntament de Tossa de Mar

La reutilització al Parc de sa Riera

Jordi Couso tècnic de medi ambient

PARC DE SA RIERA DE TOSSA DE MAR Parc urbà de 40.000 m2 situat a 600 m del nucli urbà de Tossa de Mar. El Parc està travessat per la riera de Tossa. Al parc poden gaudir de diferents ambients: vegetació de ribera als marges de la riera, alzinar mediterrani i una bassa amb vegetació típica d’aiguamolls.

Parc de sa Riera

mp Ca de fut l bo a cin Pis l ló u v e rti Pa es po li Po ncesc Coll Pintor Fra

t Pin

ch os B or

r ge Ro

ug el

/G ir o na

ot Pil

Gu í xo de iu

an err

u Ag

nt Sa

Po la

Ra

n mo

Pe de

rt

sia Es glé

Passeig del Mar

Plat ja Gr an

Pou de la Vila

rs S pe a Ta s nt Jo Flo r se s er e p om T o rr sP en s e Ba Ro td de rb e ' en qu ot rC S et Bo a o u Al ris oc E

st o lt

te ixe Pe

rs

[ %

lar do

l Por ta

Co

T in t

Nou

San t Antoni

Plaç a Espanya

[ %

de Tossa

Tarull

Soco rs re t Pe S an lm Sa nt Te

Rosa Rissec h

-

Plaça d'Armes -

rs Ca

0

Mar Menuda

fo n ya

ra

ats

Guàrdia Pau More u

[ %

im

Enric Claudi Girba l

Fo tor

Es tev eL lac h

str aS en No Pin

Doct or T Jo ruet a se p Pla San t Miq ue l

Peleg rí

í Magí t Can Can Mag Torren Torrent

Ame tllers

arr

ny rtu

-

Lola Be ch

ive r

tV

J

G u li

a et

Rie

xil Au

Vi

Mir a dor del Cod ola r

ff

a

To rre n

la

o ra ia d

Bo u ViV l.la Rom il.la anan Rom aa

Sa

av Br

Pintor Joan Llimona

a Olg ra

vero Se

aro ch

ila

hoa Oc

a nud Me

a lon rc e Ba

iz èn

os

ero G iv

A lb

ad ra n G

ac Is a

Be rn

100

200 Metres

Localització Diferents ambients del Parc de Sa Riera

to r

sta

ia ar M

ó

Co

[ %

u ll Ag

a lm

ys an mp Co

Pa

ar

is Llu

n rra Fe

nç er ice arb nt V sB Sa mà To

cM ac ià

ric En

s ré Ma

eu mp P o ab ra F Fra nc e s

to Pin

P in

lV ue an

ig

Mar

a ny

ch è ne Dom

vas

Re

G in es

u Fre

F

Escultor Cas ano

ll ó

n mo Ra

ter es

l tra Mis

M

Ser ra

Mo nts err at

ie la br Ga

ss a Bro an Jo

Pi ntor

s edè

de

c

Fe l

S

a

l Pen a de

yo ra

Ca pit à

fr an

ar ag all

at la f Ca

Ju an Ram ón Jim én ez Pintor So ro lla

[ Vila %

or cu lt Es

Pintor Joan Br ull

g

ico

arl es

Jose p I rla

Miram

Bosc

m in

lu sa os Cata als de T as u C iera R Pa

Fle

oR

P in to r Geo rges Kars

talà

r cto

e rt Pu

t or C Pin

Johan Sebastian Bach

de lM er o

s rr e

M

o

Ca

To

ate

tor V íc

i lch Fo

eM

t.

M es tre s

r

Lo p

ls

t ca

Ma

Ca u

ha ga ll

Es

de et or Ll

r ia Ma

Do

M

to r

e um Ja

a

Jo an

p se Jo

ya ta n un

arc C

P in

Gabarra

Pin tor M

Josep Pala u

Ós ca rZ

Pintor Pau Picasso

aq u

Lla go ste ra

Jo

a

Vila Vella

N

El Parc de sa Riera té un encant singular fonamentat en la utilització dels marges d’un tram de riera costanera, que s’ha preservat a tocar del nucli urbà del poble, com a espai verd públic. L’expansió urbanística en municipi turístics costaners s’ha fet sovint a costa d’indrets com aquest, fet que confereix especial rellevància al Parc de sa Riera que guarda un marcat caire testimonial. Afegir també que al Parc de sa Riera podem observar diferents arbres monumentals de gran interès.

Aus aquàtiques al Parc de sa Riera Suro de la descàrrega

Bona part d’aquest espai és recent i va ser creat i es manté gràcies a l’aigua regenerada.

L’any 1998 el mòdul de recuperació d’espais naturals i jardineria de l’Escola Taller del Consell Comarcal de la Selva va proposar la recuperació d’un terreny de 15.000 m2 situat al costat de la planta depuradora del municipi. Es pretén transformar un abocador incontrolat de runes en un espai verd públic i integrar-lo al parc adjacent (Parc de sa Riera). Per fer-ne la recuperació es suggereix la reutilització de l’aigua de la planta depuradora.

Abocador incontrolat

Entorn de la depuradora 1997

Sistema de regeneració d’aigua, 1999 La proposta tirà endavant amb la col·laboració del Consorci de la Costa Brava i l’empresa explotadora de la EDAR. Per obtindre aigua regenerada es feia circular part de l’aigua depurada per unes eres, on s’infiltrava. Un cop l’aigua sortia de les eres, es realitzava una cloració. A més a més, part de l’aigua filtrada i clorada s'escampava sobre un terreny on es filtrava de nou i es recollia, en part, en un antic pou de reg.

Esquema del tractament

Eres

Pou

Reutilització d’aigua 1999 L’aigua regenerada va servir per mantenir, mitjançant un reg soterrat, la vegetació de ribera que es va utilitzar en la restauració de l’abocador. L’aigua regenerada també es va utilitzar per la creació a la zona d’una bassa amb vegetació típica d’aiguamolls.

Instal·lació del sistema de reg

Vegetació de ribera

Bassa

Abocador incontrolat

Entorn de la depuradora 1997

Entorn de la depuradora 2002

Regeneració d’aigua 2002 L’Ajuntament de Tossa de Mar, el Consorci de la Costa Brava i l’Escola Taller del Consell Comarcal de la Selva van iniciar contactes amb l’Agència Catalana de l’Aigua per explorar la possibilitat d’ampliar els usos no potables de l’aigua regenerada. Tot plegat va desembocar en un nou equipament per la regeneració de l’aigua, construït per l’Agència Catalana de l’Aigua l’any 2002, que va substituir l’anterior sistema.

Tractament terciari de la depuradora de Tossa de Mar

El nou sistema de tractament té una capacitat inicial de 35 m3/hora i consta de coagulació i floculació, decantació, filtració, desinfecció amb llum ultraviolada, i una post-cloració.

Reutilització de l’aigua 2003 Es continua utilitzant l’aigua regenerada per el reg del Parc de sa Riera i per subministrament d’aigua a la bassa. El Parc de sa Riera s’ha consolidat com un espai biodivers i atractiu per a l’ús públic. Els ciutadans gaudeixen del nou espai, i constaten la utilitat de l’aigua regenerada, tot plegat ha tingut a Tossa de Mar un efecte dinamitzador d’actituds, polítiques i inversions favorables a la regeneració d’aigua i la seva utilització. Un Molí de vent impulsa actualment l’aigua regenerada del pou a la bassa

Retrats de casament, celebració d’aniversaris, escenari per la fotografia de propaganda electoral són exemples de l'acceptació social de la restauració feta al Parc de sa Riera.

Reutilització de l’aigua 2003 El nou sistema de regeneració (que ofereix més quantitat i major qualitat) ha permès diversificar els usos de l’aigua regenerada. S’ha construït un hidrant que subministra aigua regenerada, a les portes de la depuradora. D’aquest hidrant capten aigua diferents empreses de serveis. En concret, al municipi de Tossa, el servei de neteja viària, el servei de neteja de clavegueram, el servei de jardineria i els bombers utilitzen aigua regenerada. També s’ha instal·lat un hidrant a la deixalleria municipal situada al costat de la depuradora.

Camió amb aigua regenerada

Hidrant per a usos urbans no potables

L’aigua de la bassa es va infiltrant i aflora, en part, en el tram de la riera que travessa el parc que, des de la creació de la bassa, manté aigua permanentment, fins i tot en les èpoques més eixutes, configurant un espai molt atractiu i d’alt interès ecològic.

Pesca elèctrica de peixos (Centre d‘Estudis dels Rius Mediterranis) Foto: Lluís Sala

Anguila Parc de Sa Riera Foto: Lluís Sala

Seguiment de la riera de Tossa Amb l’objectiu d’establir un seguiment del sistema de regeneració i de la qualitat de l’aigua de la riera de Tossa, afectada pel procés de recàrrega que es produeix a través de la bassa del Parc de sa Riera, el Consorci de la Costa Brava va signar diferents convenis que han permès instaurar tot un protocol per l’anàlisi i control de la regeneració i reutilització d’aigua al Parc de sa Riera. Nutrients: amoni, nitrit, nitrat i fòsfor total – freqüència setmanal. realització: empresa explotadora EDAR Microorganismes indicadors de contaminació fecal: coliformes totals, coliformes fecals i estreptococs fecals – freqüència setmanal. realització: empresa explotadora EDAR Microcontaminants orgànics: carboni orgànic total i microcontaminants -freqüència trimestral. Realització: Departament de Química Analítica de la UdG (direcció Dra. Victòria Salvadó) Altres paràmetres de microbiologia avançada: Escherichia coli, Cryptosporidium, espores de Clostridium, bacteriofags, enterovirus - freqüència trimestral. Realització: Departament de Microbiologia de la UB (direcció Dr. Francisco Lucena). Recompte i identificació de macroinvertebrats - freqüència trimestral. Realització: Centre d'estudis dels rius mediterranis (direcció Marc Ordeix).

Millora ecològica de la riera L’Ajuntament de Tossa de Mar, amb la idea d’ampliar l’ús ambiental de l’aigua i utilitzar-la per la millora paisatgística i ecològica de la riera de Tossa, ha encarregat l’elaboració d’un projecte que contempla la utilització de l’aigua regenerada per humitejar els talussos de la riera, en el seu tram més urbà, i afavorir el desenvolupament de la vegetació de ribera, recuperant un corredor verd connector entre les principals zones verdes del municipi i l'entorn natural.

Croquis i fotos de l’actuació: Escola Taller La Selva

Xarxa d’aigua regenerada També s’ha encarregat el disseny d’una xarxa de distribució d’aigua regenerada que la porti fins a determinats indrets de la població. En aquest sentit, es vol aprofitar la propera canalització del gas al municipi per estendre la xarxa.

Parc de sa Riera

mp Ca de fut l bo a cin Pis l ló u v e rti Pa es po li Po ncesc Coll Pintor Fra

a

t Pin

ch os B or

r ge Ro

ug el

/G ir on

ot Pil

to r Gu í xo de iu

Fe l S

an err

u Ag

nt Sa

Po la

n mo

Pe de

sia

Passeig del Mar

Plat ja Gr an

Pou de la Vila

E

st o lt

te ixe Pe

rs

[ %

lar do

l Por ta

Co

T in t

Lola Be ch

Nou San t Antoni

rs S pe a Ta s nt Jo Flo r se s er e p om T o rr sP en s e Ba Ro td de rb e ' en qu ot rC S et Bo a o u Al ris oc

[ %

de Tossa

Plaç a Espanya Soco rs re t Pe S an lm Sa nt Te

Tarull

-

Plaça d'Armes -

rs Ca

0

Ra

rt

ra

ats

Rosa Rissec h

Vi

Mar Menuda

fo n ya

-

Guàrdia Pau More u

[ %

im

Enric Claudi Girba l

Pin

Fo tor

ny rtu

Es te v eL la c h

str aS en arr

Doct or T Jo ruet a se p Pla San t Miq ue l

Peleg rí

í Magí t Can Can Mag Torren Torrent

Ame tllers

J

G u li

a et

Rie

xil Au

Bo u

Mir a dor del Cod ola r

No

la

o ra ia d

Es g lé

ive r

ff

a nud Me

tV

Sa

ila

hoa Oc

a

To rre n

a Olg ra

vero Se

aro ch

lV ue an

ig

Mar

a lon rc e Ba

iz èn

os

e ro G iv

A lb

ad ra n G

ac Is a

Be rn

ViV l.la Rom il.la Rom anan aa

to r

av Br

Pintor Joan Llimona

to Pin

P in

sta

ia ar M

ó

Co

[ %

u ll Ag

a lm

ys an mp Co

Pa

is Llu

n rra Fe

nç er ice arb nt V sB Sa mà To

cM ac ià

ric En

eu mp P o ab ra F Fra nc e s

vas

Re

G in es

u Fre

F

ll ó

n mo Ra

ter es

Escultor Cas ano

l tra Mis

Mo nts err at

ie la br Ga

M

Ser ra

de

c

ss a Bro an Jo

Pi ntor

s edè

yo ra

Ca pit à

a

l Pen a de

at la f Ca

Ju an Ram ón Jim én ez Pintor So ro lla

fr an

ar ag all

a ny

ch è ne Dom

s ré Ma

Pintor Joan Br ull

[ Vila %

or cu lt Es

arl es

Jose p I rla

Bosc

g

ico

P in to r Geo rges Kars

m in

lu sa os Cata als de T as u C iera R Pa

Fle

oR

de lM er o

talà

r cto

e rt Pu

t or C Pin

Johan Sebastian Bach

Ca u

s rr e

M

o

Ca

To

ate

tor V íc

i lch Fo

eM

t.

M es tre s

r

Lo p

ls

t ca

Ma

M

ya ta n un

ha ga ll

Es

e td ore Ll

r ia Ma

Do

ar

Així mateix es treballa amb la possibilitat que es pugui col·locar doble xarxa en algun habitatge o establiment d'ajornament turístic.

Jo an

p se Jo

Mir am

També es preveu instal·lar diferents punts d’aigua per ser utilitzats per les empreses de serveis.

e um Ja

a

El projecte preveu fer arribar l’aigua a les principals zones verdes del municipi (Plaça de la concòrdia, Av. Joan Maragall, riera, Vila Vella,...).

arc C

P in

Gabarra

Pin tor M

Josep Pala u

Ós ca rZ

Pintor Pau Picasso

aq u

Lla go ste ra

Jo

a

100

200 Metres

Proposta xarxa d’aigua regenerada: Carles Gil

Vila Vella

N

Xarxa d’aigua regenerada (primera fase) En una primera fase prevista per aquest 2005 es planteja la realització dels treballs necessaris per fer arribar l’aigua regenerada des de l’actual hidrant, ubicat a les afores de la depuradora, fins al punt de connexió amb la imminent xarxa de distribució de gas al municipi. Objectius de la proposta:

Depuradora

• Connectar la xarxa d’aigua regenerada amb la xarxa de distribució de gas a l’Avinguda Catalunya. • Instal·lar un punt d’aigua regenerada davant del parc de bombers i de les instal·lacions de la brigada municipal d’obres. • Subministrament d’aigua regenerada a la font ornamental de la rotonda de l’Avinguda Catalunya.

Parc de sa Riera

Zona esportiva

Font

Bombers i brigada municipal

Primer tram de la xarxa d’aigua regenerada

Conclusions Amb la implantació d’un sistema de regeneració la depuradora de Tossa de Mar a més de prestar un servei (depuració de l’aigua), ha passat a subministrar un producte (aigua regenerada) que ha obert noves possibilitat per la gestió municipal. Destacar el gran potencial de l’aigua regenerada com a element clau per la millora del territori, com s’ha posat de manifest al Parc de sa Riera, on l’aigua regenerada ha servit per transformar una zona degradada en un espai verd de gran riquesa ecològica i amb un enorme interès social. Substituint aigua potable per aigua regenerada s’aconsegueix, a banda del conseqüent estalvi d’aigua potable, una millora dels serveis prestats, ja que es disposa de l’aigua necessària i les actuacions es poden efectuar sense les limitacions que indefectiblement imposava la utilització a Tossa de Mar d’aigua potable per a usos urbans no potables (L’any 2000 es va declarar sobreexplotat l'aqüífer de la Tordera). La reutilització a Tossa de Mar es fonamenta en un tasca persistent, gradual, sense espectacularitats però ferma, que amb moltes dosis de sentit comú va evidenciant i va consolidant l’aigua regenerada com un recurs de gran valor. Agrair la feina feta en aquest sentit per l’empresa explotadora de la EDAR de Tossa de Mar, l’Escola Taller del Consell Comarcal de la Selva i el Consorci de la Costa Brava.

Ajuntament de Tossa de Mar

Moltes gràcies