ALEARE LES ABBAYES NORMANDES. Nadal JOSEP REINES REUS. 26 e Anne - N. 273 JANVIER - FEVRIER 1981

J A N V I E R - F E V R I E R 1981 e 26 Anne - N.° 273 ALEARE "LES CADETS DE M A J O R Q U E " - Association Etrangère Autorisée par le Ministre d

1 downloads 175 Views 4MB Size

Recommend Stories


NADAL
UN NADAL PER COMPARTIR A SANT ANDREU. ENTRA A BCN.CAT/NADAL Tipografia: Anna Vives Sumant Capacitats ACTIVITATS DE NADAL DISTRICTE SANT ANDREU SANT

1981
ANEXO 1 - CURRICULUM VITAE NORMALIZADO 01 ANTECEDENTES PERSONALES Apellido: FELICE Nombres: JUAN IGNACIO Lugar de Nacimiento: La Plata, Buenos Aires

Story Transcript

J A N V I E R - F E V R I E R 1981

e

26 Anne - N.° 273

ALEARE

"LES CADETS DE M A J O R Q U E " - Association Etrangère Autorisée par le Ministre de l'Intérieur

FRANCISCO VICH, 1953 - ABBE JOSEPH RIPOLL, 1979 D I R E C T I O N

R E D A C T I O N

A D

N I S T R A T I O N :

2 0 , Avenue Foch - 6 6 4 0 0 CERET

LES A B B A Y E S N O R M A N D E S ABBAYE

D U BEC

HELLOUIN

Le f o n d a t e u r de l ' A b b a y e d u Bec Hellouin, est né à B r i o n n e , vers 9 5 5 , de Ausgat, d'origine Danoise, et d'Héloise, de la famille des ducs de F l a n d r e . Très j e u n e , il se destina au métier des armes et se mit au service de son suzerain le C o m t e de Brionne. Il devint chevalier accompli et resta ainsi j u s q u ' à l'âge de 3 7 ans. C'est l ' é p o q u e qu'il choisit p o u r changer de vie et peu à p e u on le rencontra t r a n s f o r m é , plus r e n t r é en lui-même, c h e r c h a n t a se détacher du m o n d e , ayant les c h e v e u x longs et laissant pousser sa b a r b e ,

il alla j u s q u ' à changer de m o n t u r e délaissant le cheval, il choisit l'âne, p o u r sa nouvelle m o n t u r e . Il subit des railleries et m u r m u r e s à son égard, qu'il s u p p o r t a i t . Les courtisans et ses c o m p a g n o n s d ' a r m e s d'autrefois, étaient loin de penser q u ' H e r l u i n cherchait sa voix. P e n d a n t les trois années que dura ce c h a n g e m e n t , il se sentit suffisamment fort et é p r o u v é p o u r se separar du C o m t e Gilbert, et se consacra e n t i è r e m e n t dans la prière et sa vie religieuse. A y a n t eu le b o n h e u r de posséder u n petit d o m a i n e , il en profita p o u r se construire une retraite et y vécut en e r m i t e .

Les j o u r s se passaient entre le travail m a n u e l et la prière, puis voulant aller plus au fond de sa vocation, il se rendit dans plusieurs abbayes p o u r m i e u x se p é n é t r e r de la p r a t i q u e de la vie m o n a s t i q u e . Il usa de b e a u c o u p de v o l o n t é , de persévérance et vainquit l'esprit malicieux de certains m o i n e s , irrespect u e u x de leur état. Il se t o u r n a vers d'autres saints, religieux auprès desquels il édifia son esprit et sut bénéficier ainsi d ' u n e p r o f o n d e doc u m e n t a t i o n savante. Il fut b i e n t ô t e n t o u r é de quelques disciples et construisit une petite chapelle dédiée elle aussi a N o t r e D a m e . Il est à r e m a r q u e r que bien des moines élevèrent leur premier édifice d u culte a la Vierge, soit N o t r e D a m e , Cela semble presque une vénération spéciale faite à la Mére du Christ. En l'an 1 0 3 5 , par H u b e r t , évéq u e de Lisieux, Herluin, reçut mêm e la t o n s u r e , l'habit m o n a s t i q u e et selon la régie de Saint Benoit, il reçut aussi le sacerdose et le titre d ' A b b e . L ' A b b é Herluin, dirigeait ses moines dans son m o n a s t è r e , priant et p r a t i q u a n t la règle étroite des Pérès. En effet, après les offices, l ' A b b é Herluin portait sur ses épaules le grain des semailles, outils en mains suivi des autres m o i n e s , les conduisant c o m m e le m a î t r e conduisant ses laboureurs a u x c h a m p s . Là, les Moines s'affairaient, bien répartis en la besogne, les uns défri(Suite page suivante)

LA E U R O P A Al final de un a ñ o y al comienzo de o t r o parece propicio considerar, con mirada retrospectiva, la trayectoria que se ha seguido y de ella p o d e r d e d u c i r lo q u e p u e d e d e p a r a r n o s el año q u e ahora comienza. Y lo q u e m á s resalta del balance genérico es la recesión económica y la agudización de la crisis energética. Y en las circunstancias actuales, su prolongación parece irreversible ya q u e su t e n d e n c i a es de agravarse. La civilización o c c i d e n t a l , q u e se inició en el R e n a c i m i e n t o , alcanzó

Nadal JOSEP REINES REUS

Amb gran alegria i per tot el m o n fort sonen campanes: dindán, dindín, d o n . A Betlem ha nat un diví m i n y ó que de tot lo creat es Rei i Senyor. Els àngels, joiosos, diuen un pregó: "Pau entre els h o m e s ; pau i germanor". Ha arribat Nadal ¡bresol de l'amor! Nadal, 1980 Campanet, Mallorca

DECADENTE ya su cénit en el c o n c i e r t o m u n d i a l y ahora va r e n u n c i a n d o a su liderazgo. Se m u e s t r a de cada d í a más encogida y t i m o r a t a . S ó l o lucha p o r su supervivencia. E s t o equivale a u n r e c o n o c i m i e n t o t á c i t o d e su propia i m p o t e n c i a moral frente a los c o n t i n u a d o s avasallamientos de u n o s p e q u e ñ o s países irresponsables —antiguas colonias recién liberad a s - que someten a Occidente a su caprichosa d e p e n d e n c i a . U n o s c u a n t o s J e q u e s se r e ú n e n cada equis meses, llevados p o r un revan(Termina en la página siguiente)

2

PARIS-BALEARES

LES A B B A Y E S

NORMANDES

c h a n t , les a u t r e s é p e n d a n t le fumier, les autres s e m a n t le grain, espoir de leur pain q u o t i d i e n . Nul coin de terre n ' é t a i t laissé, t o u t était t o u r n é , r e t o u r n é sans m u r m u re car le travail qu'ils accomplissaient les rendait h e u r e u x . La nourriture consistait en pain de seigle, légumes et eau et sel. Hélas! ! , p o u r t a n t l'eau n ' é t a i t pas distribuée en a b o n d a n c e , car elle m a n q u a i t , et

LA E U R O P A

DECADENTE

(Viene de la página anterior)

chismo e s c a n d a l o s a m e n t e lucrativo y acuerdan estrangular un p o c o más al m u n d o industrial que saben está sediento de energía p e t r o l í f e r a . Y las naciones más desarrolladas están a su m e r c e d con una t o t a l s u b o r d i n a c i ó n . Y h a y q u e t e n e r en c u e n t a q u e esas p e q u e ñ a s ex-colonias n o fabrican ellas el p e t r ó l e o con su esfuerzo; sino que para o b t e n e r l o , c o m o u n regalo de la Naturaleza, precisan, sine qua non, la a y u d a de la técnica o c c i d e n t a l , sin la cual n o se realizaría la explotación. T a m b i é n es asombrosa la confiada inconsciencia Occidental que h a dejado alegremente en m a n o s extrañas el t o t a l c o n t r o l de esa savia vital sobre la que h a b í a b a s a d o su progreso y b i e n e s t a r . T a n t o s factores c o n c u r r e n t e s ofrecen un panorama forzosamente s o m b r í o . H e m o s t o c a d o t e c h o en c u a n t o a holgura y c r e c i m i e n t o incesante. No p o d e m o s c o n t i n u a r inmersos en un despilfarro de bienes y recursos m a t e riales al que nos h a b í a m o s acost u m b r a d o . Es preciso q u e el consumismo se a u t o l i m i t e . C r e í a m o s en el progreso infinito y a h o r a nos d a m o s cuenta que v a m o s hacia un a g o t a m i e n t o abusivo de las materias primas. Sus existencias, en el m u n d o , son limitadas. Naturalmente que será difícil aceptar masivam e n t e la inversión del signo hacia u n retroceso d e c a d e n t e . Pero si se ha perdido el i m p u l s o m o r a l generativo y los g o b e r n a n t e s capitulan ante las imposiciones; si la A u t o r i dad se vuelve permisiva y m e d r o s a ante las responsabilidades de su cargo, son signos evidentes que la clase dirigente n o está d o t a d a para el m a n d o más ambicioso hacia metas elevadas. El d e r r u m b a m i e n t o de la ética arrastra la estructura social con fuerza d e m o l e d o r a . Las civilizaciones anteriores perecieron siempre c o m o consecuencia del desorden moral. En V e r d u n y M a m e , en 1916, el m u r o espiritual salvador fue la moral patriótica y el sentido del deber. En 1 9 4 0 , con una juvent u d impregnada de ideas subversivas, la indestructible L í n e a Maginot fue fácilmente arrollada. JUAN BAUZA

le peu qu'ils avaient, était souvent b o u e u s e et t r o u b l e , car ils é t a i e n t a plus de d e u x milles de là. L'eau, q u i se t r o u v e a la base des é l é m e n t s vitaux de t o u t être h u m a i n ou animal m a n q u a i t a u x moines, et ce p o i n t crucial les obligeât à se r a p p r o c h e r de cet élément indispensable à leur vie. Q u e l q u e s années plustard ils durent c h e r c h e r et t r o u v è r e n t un endroit plus viable p o u r leur m o nastère et ils d u r e n t le transférer à l'entrée de la vallée d u Bec. N o n loin de B r i o n n e , coulait un ruisseau, endroit désiré s'il en était un. Ils se r e m i r e n t au travail et b i e n t ô t u n e église surgit d a n s la vallée. L'archevêque de Rouen, consacra la nouvelle église le 2 4 février 1 0 4 1 . Guillaume Le Bâtard, voulut égalment m a r q u e r ce j o u r , p a r des solennités e x c e p t i o n n e l l e s , p a r la dédicace d u d r o i t o c t r o y é de h a u t e justice et aussi p a r l ' a u t o r i s a t i o n de construire u n b o u r g a u t o u r d u m o nastère.

XVIII DIA E S C O L A R D E LA N O - V I O L E N C I A Y LA PAZ ( 3 0 de enero de

El 3 0 de e n e r o de 1 9 8 1 , aniversario del m a r t i r i o de Mahatma G a n d h i , se celebrará el XVIII " D í a Escolar de la No-violencia y la Paz", f u n d a d o en España en 1 9 6 3 y actividad pionera de E d u c a c i ó n Pacificadora. El " D í a Escolar de la No-violencia y la P a z " ( D E N I P ) ofrece a los a l u m n o s , padres y profesores (para su e s t u d i o , m e d i t a c i ó n y aplicación) el siguiente mensaje b á s i c o : "El A m o r es mejor q u e el e g o í s m o , la No-violencia es mejor q u e la violencia, y la Paz es m e j o r q u e la g u e r r a " . Y su m e t a es la práctica de la F r a t e r n i d a d H u m a n a Universal a través de la Regla de O r o de la c o n d u c t a h u m a n a , q u e dice: " A m a al p r ó j i m o como a ti m i s m o . N o hagas a los d e m á s lo q u e n o quisieras que los demás hicieran c o n t i g o . Haz a los d e m á s lo q u e quisieras q u e los d e m á s hicieran c o n t i g o . P o r q u e t o d o s s o m o s h e r m a n o s y p o r q u e , más p r o n t o o más t a r d e , lo q u e siembres eso m i s m o r e c o g e r á s " . Si desea u s t e d una m a y o r i n f o r m a c i ó n p u e d e solicitarla gratuitamente ( a d j u n t a n d o u n sobre f r a n q u e a d o y con su domicilio) al C e n t r o Coordinad o r I n t e r n a c i o n a l del D E N I P , A p a r t a d o Postal 1 2 6 , S'Arenal, Mallorca, Islas Baleares.

Ce nouvel e m p l a c e m e n t ne fut pas h e u r e u x p o u r les m o i n e s , en effet le c l o î t r e ne p u t résister longt e m p s à cause de la c o n s t i t u t i o n d u terrain et s'effondra. Herluin e n t r e p r i t alors, u n long voyage afin de t r o u v e r les m o y e n s necessàries à la réédification des bâtiments communautaires. E t , p o u r la troisième fois, ils furent obligé de se r e m e t t r e au travail et t r o u v è r e n t u n a u t r e terrain plus résistant et capable de supporter le c l o î t r e t o u t entier. Il n o u s faut c o m p r e n d r e q u ' u n m o n a s t è r e est une c o n s t r u c t i o n i m p o r t a n t e . Les b â t i m e n t s p r i n c i p a u x d a n s une A b b a y e , sont divers et n o m b r e u x . N o u s y t r o u v o n s le c l o î t r e , la salle capitulaire, le réfectoire, les dortoirs les c o m m u n s . L'église par elle-même fait partie des p r i n c i p a u x sans oublier les chappelles, vous avez également la b i b l i o t h è q u e souvent assez i m p o r t a n t e en surface, p o u r y c o n t e n i r lutrins, p u p i t r e s et écritoires divers p o u r les moines intellectuels écrivains ou relieurs et les m a n u s c r i t s , certains très l o u r d s et e n c o m b r a n t s en papiers parchemins ou p e a u x et d o c u m e n t s rares et précieux et fragiles.

D E S D E MI LECHO Y a veo el r e s p l a n d o r d e la estrella de Belén q u e a n u n c i a q u e ha de nacer el Divino R e d e n t o r . De lejos oigo pisadas d e camellos y caballos, s o n los R e y e s Magos q u e vienen d e O r i e n t e cargados d e o r o , incienso y mirra. T a m b i é n oigo los a l b o r o t o s de los pastores con sus t a m b o r e s y sus p a n d e r e t a s . V i e n e n a a d o r a r al N i ñ o Y o q u e t e n g o q u e regalar, p o b r e de m í , n o t e n g o n a d a . Me acercaré al N i ñ o y le p e d i r é p e r d ó n . El c o n sus tiernas m a n i t a s m e d a r á la b e n d i c i ó n le entregaré mi alma y mi pobre corazón.

JUANA ENSEÑAT

V o u s avez aussi, à c o t e , des bât i m e n t s i m p o r t a n t s servant de grange c o m m e d a n s les fermes. Ils s'occupent c h a q u e saison venue

EXPEDITION EXPORTATION

Georges COLL FRUITS *

ET LEGUMES

1981)

1, Avenue Paul Ponce CAVAILLON 84300 (Vaucluse) Téiéph. 7 8

01 43

d'engranger la récolte et de la préserver d u mauvains t e m p s . Dans certains m o n a s t è r e s vous avez des m o i n e s q u i travaillent à la forge, q u i p r é s e n t e n t une oeuvre artistique enviable par la b e a u t é et la finesse; en u n m o t les moines sont t o u s actifs. Ils sont des bâtisseurs et p r é s e n t e m e n t leur activité est p o u r e u x le point vital de leur communauté. Dans ce m o m e n t si critique p o u r l ' A b b a y e ; l ' a b b é Herluin fut très h e u r e u x de voir venir vers lui Lanfranc; et grâce à l ' a p p u i de ce dernier l'on vit p o u r la troisième fois la p r o s p é r i t é suivre la translat i o n envisagée. L ' A b b a y e était sauvée u n e nouvelle fois. (A SUIVRE)

PARIS-BALEARES

3

EXCURSION EN ALTA SABOYA Salimos de Agen c o n u n g r u p o de payeses del A l t o C a r o n a hacia muy cerca de la frontera suiza para ver como h a c e n el q u e s o en u n o de los d e p a r t a m e n t o s franceses que más p r o d u c e n , con esas m o n t a ñ a s tan altas, casi siempre c o r o n a d a s de nieve, d o n d e pastan vacas y c e r d o s . Es curioso ver funcionar la fábrica. De la leche n o se pierde nada, una vez que h a n sacado t o d a la materia grasa, o sea el q u e s o , la crema, los d a n o n e s , y otra clase de productos; el l í q u i d o q u e q u e d a , mezclado con haría especial lo d a n a los cerdos que viven en corrales de 2.000, q u e a los tres meses ya pesan los cien k i l o s ; t r a y e n d o de pequeños el m i s m o d í a que se llevan a los g o r d o s . Diariamente e n t r a n miles y miles de litros de leche q u e e n v í a n las cooperativas. C o n t e n t o s de h a b e r visitado una fábrica m o d e r n a d o n d e no se pierde n a d a . Estuvimos dos" días en Ginebra para visitar el edificio de la U N E S CO con sus 3 0 pisos al b o r d e del lago, con sus 7 5 k i l ó m e t r o s de largo por sus 30 de a n c h o ; con la

belleza de las fuentes c u y o c h o r r o asciende a 120 m e t r o s de altura. Una ciudad bella cuya limpieza está garantizada p o r los guardias que m u l t a n a cualquiera q u e tire algo al suelo. La vida es m u y cara, n o se p u e d e c o m p r a r nada a n o ser un reloj, que p o r algo es el país de los relojes. S u b i m o s a visitar el Monte Blanco con el gran t ú n e l que une a Francia con Italia, lleg a n d o a C h a m o n i x ciudad m u y bella plasmada de h o t e l e s repletos de turistas. C o n u n t r e n s u b i m o s a 1.985 m e t r o s de altura para visitar al Mar de Hielo, precioso con t a n t a agua que baja c h o r r e a n d o de t o d a s esas montañas, y todos esos c a m p o s verdes para el p a s t o . Regresando nos p a r a m o s en A n n e c y , con su precioso lago; y en C h a m b e r y pasando por la plantación de nueces más grande de E u r o p a que ocupa kilómetros y más kilómetros de la q u e se o b t i e n e u n aceite m u y cotizado. O c h o días en Alta S a b o y a , q u e fueron un e n c a n t o . GABRIEL VICH "VIGUET"

El Botón Verde de Philips

Ultimo avance técnico de la televisión color

Cc^dt£

i

o/e.

^ J ¿ M . ¿ * - .

%Jíl¿^--

V O E U X DU S E C R E T A R I A T A T O U S LES C A D E T S Je regrette vivement que les bonnes moeurs et c o u t u m e s aient banni de notre savoir-vivre et de notre vie cet envoi de voeux en fin d'année. Heureusement, certains ont gardé ce chaleureux échange, et croyez bien, c'est utile de s'écrire et de se transmettre des voeux de bonheur d'amitié, de santé et aussi de prospérité. Quoi de plus touchant qu'un enfant qui présente ses voeux aux parents aux aieuls et aiêules, aux amis. Ce jour là, c'est un grand jour, un jour de fête pour tous. C'est un renouveau; c'est quelquefois l'oubli d'un chagrin, l'occasion d'une réconciliation, c'est un pardon d'une faute, c'est ouvrir son coeur sans compter, sans arriére pensée, c'est être sincère avec soit m ê m e et avec les autres. C'est aussi le jour où l'on se sent vraiement renaître... C'est reprendre gout a la vie, c'est aimer, c'est faire plaisir, c'est donner l'espoir. C'est aussi mais là c'est un rêve, c'est être la Colombe; la Colombe, que tout le m o n d e espère avec son brin d'olivier. Chers Cadets, j e ne suis pas la c o l o m b e que nous espérons tous, je suis heureuse que ce jour là soit pour vous une année vTaiement nouvelle. Je forme des v o e u x que dans chaque foyer des Cadets de Majorque, l'année 1981 soit une année heureuse, une année d'espérance pour ceux qui attendent la santé ou du travail ou des jours meilleurs. Que cette année vous apporte le bonheur en famille entre amis, et, ayons une pensée également pour tous c e u x Cadets, o u amis qui nous ont quittés a jamais, que leur famille trouve la consolation. S o y e z tous heureux de vivre, c'est là, mes voeux les plus sincères et surtout m o n souhait va au "ParisBaléares" à fin que nous le faisions vivre ardemment, n'oublions pas notre modeste cotisation, c'est pour notre journal le principal atout pour survivre et où que n o u s soyons, sachons garder à notre journal, cette ambiance amicale qui souvent n o u s réunit tous par ses écrits qui sont les nôtres et les vôtres, notre trait d'union. Votre secrétaire. MADAME A. R. PERRIGAULT

POUR LA S U R V I E D E " P A R I S - B A L E A R E S " VENDEMOS Y REPARAMOS T. V. PHILIPS CA'N PALMER Gral. Franco, 63 - Teléfono 67 10 55 - ANDRAITX (Baleares)

PHILIPS

Ü

Ce mois-ci, ce sont les " C a d e t s " résidant à Majorque l ' h o n n e u r . La Caisse de Palma a reçu les d o n s suivants: JUAN ENSEÑAT " J U A N A " JAIME ALEMANY ALEMANY LEONARDO REUS VVE. ALEXANDRE ROUXEL Qu'ils soient ici remerciés de leur générosité.

q u i sont 5.000 1.000 1.000 1.000

à

ptas. ptas. ptas. ptas.

4

PARIS-BALEARES

UN

FARO

Q U E DEJA

HUELLA

por JUAN V L R D A

LA DRAGONERA Tempestad en el mar y en el "Faro Vell" D e c í a n en t i e m p o p a s a d o los v e r d a d e r o s navegantes y profesionales h o m b r e s de la mar q u e la Dragonera, era para las costas santelmeras, u n respetable " m u r o " de c o n t e n c i ó n capaz de c o n t r a r r e s t a r la i m p e t u o s a y enfurecida fortaleza de los t e m p o r a l e s del p r i m e r y c u a r t o c u a d r a n t e . Los m u y contados profesionales q u e subsisten a ú n h o y d í a , h a n a c a b a d o p o r revocar categóricamente la concluyeme tesis de q u e en estas aguas, se les pueda c o n c e d e r la más m í n i m a confianza de que en la dirección o procedencia de tales vientos t e m p o ralados, q u e d e n nuestras aguas resguardadas al socaire o abrigo. En San T e l m o , en dos t e m p o r a les j a m á s c o n o c i d o s en estos últimos a ñ o s y con vientos h u r a c a n a dos del tercer c u a d r a n t e , - c u y a b o c a n a d a está separada p o r u n a distancia de 3 . 7 9 0 m. desde p u n t a de Na Galinda al c a b o de Llabeig de la Dragonera—, a r r e b a t ó a 11 embarcaciones de los varaderos " a m o r r a d a s al darrer p a r a t " o travesano, d i c h o en el argot m a r i n e r o . Ya en las p o s t r i m e r í a s del p a s a d o año nos llegó con cierto retraso el siempre e s p e r a d o con recelo y t e m o r el t e m p o r a l de la "Purísim a " , llegado a nuestra l a t i t u d c o n vientos despiadados de dirección N . N E . con rachas espantosas y escalofriantes. La b o c a n a de este " f r e u " —también lo d i j i m o s - , está separada p o r una distancia de 7 0 0 m . entre el " m o r r o " de la Galera de nuestra costa y el cabo de T r a m o n tana de la Dragonera. Precisamente por esta b o c a n a abierta al m a r a p a r e n t e m e n t e " e s t r e c h a " se h a n d e s e n c a d e n a d o u n a furiosa t e m p e s tad, cuyas olas, se iban s u c e d i é n d o se c u b r i e n d o t o t a l m e n t e "s'Illa Mitj a n a " , islote de 8 m . de altura sobre el nivej del mar. La "galern a " a su p a s c ^ q u i s o t a m b i é n dejarnos -huejja. Tres fueron las e m b a r caciones ancladas en las asépticas arenas y al resguardo del P a n t a l e u , que t a m p o c o y a pesar de t o d a s las precauciones h a b i d a s , n o pudieron c o n t e n e r la agresividad de la t o r m e n t o s a furia d e s e n c a d e n a d a en la obscuridad de la n o c h e , astillándose y z o z o b r a n d o m u y posiblemente en las profundidades de aquellas aguas. Este m i s m o t e m p o ral de fin de a ñ o , ha q u e r i d o cobrarse a r r e b a t a n d o del varadero sito en la cala de Bañalbufar, a veintit a n t a s e m b a r c a c i o n e s , unas quince de ellas dedicadas a la pesca. Más que asustarnos nos horroriza el pensar de q u e algún día y en

cualquier lugar de n u e s t r a cala, se plantee la p r o b l e m á t i c a encrucijada de sentar base a un p u e r t o llámese deportivo o unos espigones de abrigo o resguardo, p e r o q u e sin d u d a y a las p r u e b a s nos remitim o s , q u e d í a para ellos llegará a prueba de las inclemencias de los t i e m p o s , y se sentirán i n c ó m o d o s y maltrechos. Los t e m p o r a l e s n o son sólo fruto del m a r c o m o t a m p o c o de n u e s t r o s d í a s . Al construirse el

A principios de siglo e n c o n t r á n dose prestando servicios como t o r r e r o s del " F a r o V e l l " los señores S a n c h o , Sendra y Castell, fueron s o r p r e n d i d o s ellos y sus familias con u n o de los t a n t o s vendavales, aguaceros y a c o m p a ñ a d o de gran a p a r a t o e l é c t r i c o , —a pesar de estar la c ú p u l a de la t o r r e del faro provista de pararrayos—, todos escaparon dirección al refugio m i e n t r a s el Sr. S e n d r a , se e n r e d ó u n i n s t a n t e retrasándose sólo para

" F a r o V e l l " en la cima más alta de la D r a g o n e r a , allá en t i e m p o s del r e i n a d o de Isabel II, los primitivos t o r r e r o s de aquel faro n o sólo se e n c o n t r a r o n con la obligada preocupación de tener mantenida e n c e n d i d a la linterna y q u e sus destellos más o m e n o s fulgurantes, reflejaran en la retina del t i m o n e l aferrado a la rueda del t i m ó n del n a v i o , o t e a n d o la costa y a r r u m b á n d o s e situándose con la m i r a d a siempre puesta a los pausados e n c e n d i d o s y al c o m p á s de la bitácora. Los torreros al e n c o n t r a r s e e n f r e n t a d o s de cara a las inclemencias invernales, borrascas espeluznantes_ a c o m p a ñ a d a s de m e t e o r o s elécticos zizaguéndose d e s p r e n d i d o s e n t r e negras n u b e s en aquella latit u d de 3 6 0 m . incurrieron preocup a d o s y p r e c i p i t a d a m e n t e en cavarse su p r o p i a guarida o lugar de refugio, para guarecerse ellos y sus propias familias, cuyas vidas pelig r a b a n . A u n o s 200 m . de distancia del faro y en la misma rampa de la falda de la m o n t a ñ a , construy e r o n una fosa s u b t e r r á n e a c o m o especie de algibe, en el cual d í a y n o c h e en q u e se presentara el t e m p o r a l , a b a n d o n a b a n incluso el servicio del faro r e c l u y é n d o s e allí hasta t a n t o n o hubiera despejado la tormenta.

cerrar u n o s portillos. El Sr. Sendra c o n o c e d o r del oficio y de los peligros q u e en cualquier m o m e n t o ? sobre ellos se c e r n í a , recibió de " r e f i l ó n " el i m p a c t o de u n a sacudida eléctrica p r o d u c i d a p o r u n r a y o q u e le dejó t e n d i d o en el suelo y más q u e e x t e n u a d o q u e d ó s e con t o d o su c u e r p o t r a u m a t i z a d o , hasta t a n t o n o pasó la t o r m e n t a y atend i d o p o r sus c o m p a ñ e r o s p u d i e r o n lograr al fin r e a n i m a r l o . La familia de cada u n o de los tres t o r r e r o s estaba f o r m a d a p o r 5 ó 6 personas, es decir, q u e en el " F a r o V e l l " vivían e n t r e 15 y 2 0 p e r s o n a s . Esta cifra n o s dará u n a idea más o m e n o s clara de la d i m e n s i ó n q u e p o d í a representar aquel " c o b i j o " , del q u e , a ú n h o y d í a , q u e d a algún resquicio b a s t a n t e d e s t a r t e l a d o y que los t o r r e r o s c u i d a b a n con v e r d a d e r o orgullo y celo, t r a t á n d o l e c o n u n cariñoso apelativo c o n o c i d o p o r " S a caseta des c o l o m s " , cuand o en realidad del p a l o m a r j a m á s h u b o n a d a . Después de la inauguración de los faros de Llebeig y Tram o n t a n a , el " F a r o V e l l " fue de n u e v o d u r a m e n t e castigado. En un t e m p o r a l d e s h e c h o e n t r ó p o r la cúpula del faro u n potentísimo r a y o y sin arredrarse en p a r a r r a y o s , tampoco anduvo en "chiquitas" colándose p o r la misma t o r r e hacia

la vivienda q u e h a b i t a b a D. Ramón Castell y su familia, j u n t o a la galería o mina y adentrándose al c o m e d o r y despensa, allí produjo tal e x p l o s i ó n y e s t r u e n d o dejándose sentir en el islote, levantando los ladrillos de la vivienda y posiblem e n t e esfumóse en la despensa, lugar d o n d e dejó una profunda huella. A principio del presente siglo el "Faro Vell" de la Dragonera c o m e n z a b a a estar sentenciado más q u e a " m u e r t e " a su desaparición. El motivo más aceptable -se decía— era q u e d u r a n t e la estación del invierno, m u c h í s i m a s noches, la cima m á s alta del islote juntamente con el faro e n c e n d i d o , se quedaba o c u l t a d o p o r la densa niebla y el cerrazón o b s c u r o q u e lo envolvía p o r el c ú m u l o de nubes bajas, a n u l a n d o t o t a l m e n t e la misión u objetivo p o r lo cual el faro había sido c r e a d o . L a vida de los t o r r e r o s en la alta c u m b r e de la m o n t a ñ a era solitaria y de convivencia familiar, asimilándose p o r su solitud a la vida " m o n a c a l " . La comida no dejaba de ser a p e t i t o s a y algo "frug a l " . D u r a n t e el d í a se dedicaban a sus trabajos m a n u a l e s encaminados al a h o r r o y a sus a y u d a s , además de la caza y pesca. A pesar de convivir en aquella a l t i t u d entre las aves rapaces q u e n o dejaban de rev o l o t e a r , t e n í a n sus gallineros dedic á n d o s e a la crianza de sus gallinas y a la recogida y venta de sus h u e v o s . Eran excelentes buscadores de los h u e v o s grandes de gaviota y " c o r p - m a r í " , excelentes para la elab o r a c i ó n de la tortilla de patatas y o t r o s usos d o m é s t i c o s . Era condición indispensable q u e al encontrarse e n t r e miles de n i d o s de estas aves p a l m í p e d a s m a r i n a s , sólo deb í a recogerse el h u e v o anidado en solitario. C u a n d o el n i d o lo compon í a n d o s o más h u e v o s de la mism a especie, h a b í a q u e desecharlos p o r t e m o r a que h u b i e s e n sido i n c u b a d o s y t e n e r f o r m a d o ya el e m b r i ó n . Los t o r r e r o s eran estupendos pescadores a la caña de "sards i o b l a d a s " y sus pesqueras preferentes eran d e t r á s la Dragonera, c o n o c i d a s p o r " E s J a ç de Sa Truj a " , " E s Pedaç B l a n c " i "Ses Car r a s c a s " . E n la p r i m e r a los torreros se a y u d a b a n t a n t o para bajar como para subir con u n a c u e r d a . Tres únicos lugares accesibles del acantilado en la parte p o n i e n t e de la misma. El sueldo mensual q u e percibían los t o r r e r o s —ya lo d i j i m o s - era irrisible. Las gratificaciones se perd í a n m u c h a s de ellas p o r el camin o , sin e m b a r g o , la responsabilidad q u e a s u m í a n en c u a n t o a la prestación de sus servicios eran riguros a m e n t e vigilados. M e n s u a l m e n t e en el " F a r o V e l l " se verificaba el inventario de t o d o lo relativo al

DE LA P A N T A L L A DE LA V I D A

EL R E L O J Q U E NO M A R C A LAS H O R A S

XAM

por JOSE REINES REUS

data

sanas y que renueva su bien consolidada fama.

Esta, vino m o t i v a d a p o r la fundación, de la m a n o de J u l i o Sanmartín Perea, del G r u p o Literario Azul, que t e n í a su sede en el desaparecido A t e n e o P a l m e s a n o y del cual era Presidente H o n o r a r i o el ilustre h u m a n i s t a y a c a d é m i c o Mossèn Lorenzo R i b e r .

Y, u n a vez m á s , gracias a esta exposición antològica, X a m , este s e u d ó n i m o con resonancias de zamb o m b a , vuelve a figurar y a sonar m á s fuerte que n u n c a en el candelera de la actualidad.

Nuestra a m i s t a d con X a m de muchos decenios.

Con el transcurrir de los a ñ o s , esta amistad fue c r e c i e n d o , siendo frecuentes n u e s t r o s c o n t a c t o s personales; c o n t a c t o s personales que, debido a las exigencias de la vida, fueron d i s m i n u y e n d o , hasta acabar por ser nulos. Más de una vez h e m o s sido testigos del q u e h a c e r a r t í s t i c o de Xam. Eran t i e m p o s de j u v e n t u d y él solía ilustrar con sus dibujos los trabajos literarios m í o s q u e luego eran publicados en la prensa provincial. Y por esta misma prensa, nos hemos ido e n t e r a n d o de sus triunfos artísticos, n o sólo referidos al ámbito local, sino en el nacional y , también, en el i n t e r n a c i o n a l ; t r i u n fos, que le h a n llevado a ser n o m brado a c a d é m i c o . Ahora, nos s o r p r e n d e con una exposición a n t o l ò g i c a de su vasta y valiosa obra; e x p o s i c i ó n , q u e tiene lugar en dos diferentes salas palme-

faro. En cierta ocasión faltó u n a cuerda de e s p a r t o y t a n t o el Sr. Sancho c o m o el Sr. T o m á s , fueron multados con veinticinco pesetas cada uno, correctivo que se h i z o constar en sus respectivos t í t u l o s de torrero. Eran los p r i m e r o s años del presente siglo y el " F a r o V e l l " de la Dragonera q u e d a b a listo para sentencia. Unos a c h a c a b a n los m o t i v o s a la peligrosidad c o n s t a n t e p r o m o vida por los m e t e o r o s eléctricos durante el invierno, m i e n t r a s q u e los otros, e n d o s a b a n las culpas a la niebla y a las n u b e s bajas. L o cierto es que la r o t a c i ó n de la luz de aquella linterna c o m e n z ó a languidecerse, quizá triste p o r q u e la vida de aquella llama e n c e n d i d a d u r a n t e la noche se apagaría para s i e m p r e . Era la cruz de la m o n e d a de u n faro con historia. En el p r ó x i m o c a p í t u l o c o n o c e remos la cara de esta misma m o n e da con el jovial r e n a c i m i e n t o de un islote que en el a ñ o 1 9 0 5 , c o m e n zó por ser m u y s o n a d o . (Continuará)

En n o m b r e de nuestra antigua amistad, se i m p o n e nuestra m á s cordial, sincera y efusiva e n h o r a b u e n a , cosa que h a c e m o s m u y gust o s a m e n t e desde estas c o l u m n a s de PARIS-BALEARES. Campanet (Mallorca) Noviembre, 1980

DE U N A PALOMA, A UN GAVILÁN... Que fácil daba mi vida por ser libre c o m o el viento, por ver que nada ni nadie detiene, mi movimiento. Sin comprender lo que digo ni t a m p o c o lo que siento, por más que intento expresarme, me imponen siempre, silencio. Les digo que ni m e importa la opinión de los ajenos, que m e río si murmuran de aquello que y o respeto.

Mío tan solo m í o , aunque sólo sea u n sueño, carca siempre, siempre cerca, aunque sólo sea un sueño y tal vez lo llore luego.

Y por más que el m u n d o quiera destruir mis sentimientos jamás podrá conseguirlo, porque mi AMOR, es de acero.

Muebles C A S A D O —

Y casi p e g a d o a la b a r b e r í a estaba una lechería con su Agua de Agraz, limonada, horchata de chufa y su gran especialidad: los c h u r r i t o s de c h o c o l a t e . Sus mesas estaban llenas, con varias parejas e s p e r a n d o p o d e r s e a c o m o d a r . ¡Qué gran m a n t o de estrellas en el firmamento!

APARTAMENTOS

Pasan los a ñ o s , se m e j o r a n y c a m b i a n las cosas, se i m p l a n t a n jornadas de 4 0 h o r a s , " h o r a r i o s " civilizados. ...Pero llegamos a u n a gasolinera, en plena t e m p o r a d a de t u r i s m o de v e r a n o , q u e esto quiere decir nada o casi n a d a de t r a b a j o en el inviern o , y está cerrada.

ELECTRODOMÉSTICOS RELOJERÍA

Y MUEBLES DE TODAS CLASES Y ESTILOS

GRANDES

Ya de regreso de inaugurar el " H o t e l M i r a m a r " en Málaga nos paramos en M a d r i d . Eran las d o c e de la n o c h e , y en la primera fonda q u e nos vino a paso de la e s t a c i ó n , c e n a m o s . Estaba el c o m e d o r l l e n o ; gran tragín en los c a m a r e r o s . Los a y u d a n t e s eran m o z a s , la carta era surtida y c e n a m o s b i e n . La n o c h e eia calurosa e invitaba a pasear. N u e s t r o tren salía a las siete de la m a ñ a n a ; era p o c o el t i e m p o q u e t e n í a m o s para b u s c a r una c a m a . C r u z a m o s plazas, calles y algún p a s e o , y nos e n c o n t r a m o s c o n u n a b a r b e r í a en la q u e h a b í a cinco personas que g u a r d a b a n t u m o para su arreglo.

*** CATY TOUS

JOYERÍA

bugada mocado"

Pero que c o n t r a s t e : en la m i s m a plazuela h a b í a u n h o r n o de p a n , con sus letreros r e l u m b r a n t e s de Pan Francés y Panecillos Catalanes y sus trabajadores e s t a b a n e n t r a n d o a trabajar. Para ellos era e m p e z a r el d í a . . ;

Mi vida es una ilusión rodeada de secretos, mis secretos sólo son míos... m í o s de y su d u e ñ o .

MOBILIARIOS

"Amb cada perdem un

¡En una Iglesia cercana la campana del reloj nos r e c o r d ó q u e eran las c u a t r o ! para estos o b r e r o s aún n o h a b í a t e r m i n a d o el j o r n a l . . .

Intento que se den cuenta, de aquello que más deseo tener el ser que más amo tal c o m o ahora, lo tengo.

GRAN GAMA

HORARIOS

Unas hojas de a l m e n d r o caídas se p r e g u n t a n unas a otras al n o oir los ruidos de los aviones ¿habrá h o y D o m i n g o " h o r a r i o " en la terminal de los aviones?

FACILIDADES

CASA C E N T R A L : Avenida San F e r n a n d o , 134 - 136 - P A L M A . SUCURSALES: en A N D R A I T X : García Ruiz, 34 - Teléfono 67 11 6 9 Plaza Miguel Moner, 13 - T e l é f o n o 67 12 56

T e n e m o s d e r e c h o a c u m p l i r el " h o r a r i o " y a vivir ¿ q u i é n lo p o n e en d u d a ? ... Aquellos t i e m p o s eran más r o m á n t i c o s p e r o éstos son m á s prácticos... GUILLERMO "ROSA"

PARIS BALEARES

ó

CHRONIQUE PARIS B A B Y - T U I L E R I E S - ( M U L E T & Cia.) Vêtements d'enfants 3 2 6 , rue Saint-Honoré - Paris ( l . ) Téléph.: OPE. 35.38 e r

COIFFURES POUR DAMES A n t o n i o Beltran 3 0 , rue B e z o u t - Paris-XIV Tél. G O B . 71-59

BOURG-EN-BRESSE

* Dans n o t r e p r é c é d e n t número n o u s avons a n n o n c é le mariage de Mademoiselle Catherine Palmer, m e m b r e d u C o m i t é D i r e c t e u r de " L e s Cadets de M a j o r q u e " , institutrice de son é t a t , á Carrières sur Seine; avec Monsieur Alain Savi de Chasseneuil, également m e m b r e d u corps enseignant prés de Paris. Voici la p h o t o des n o u v e a u x é p o u x , avec encore u n e fois, les souhaits a m i t i e u x et sincères p o u r une longue lune de miel sans nuages. BELFORT

AU F A I S A N D O R E ARBONA - NOVIER Grenouilles - Ecrevisses - Gibrer des D o m b e s - Volailles de Bresse

* C'est avec tristesse et u n profond chagrin q u e n o u s avons appris le décès de la c h a r m a n t e et belle demoiselle Christine C o l o m , âgée

2 0 , 20 bis, rue de la Samaritaine

DE

FRANCE

p a r e n t s et i n t i m e s ; p r e n a n t une large part a leur d o u l e u r , les a i d a n t ainsi a m i e u x s u p p o r t e r leur tristesse. "Paris-Baléares" élevé une prière au C r é a t e u r p o u r qu'il garde prés de lui l'âme de la chère d é f u n t e , e t a c c o r d e a ses familiers le b e a u m e de la résignation c h r é t i e n n e , q u i les aidera en adoucissant leur g r a n d e p e i n e , a m i e u x traversser cette d o u l o u r e u s e épreuve; t o u t en priant ses parents Mr. et M m e . J a c q u e s C o l o m ; sa soeur Sylvie; ses grands p a r e n t s Mr. et M m e . A n t o i n e Col o m ; oncles, cousins, et en general t o u s les familiers, de bien vouloir trouver ici, l'expression de n o t r e c h a u d e amitié fraternelle, et n o s c o n d o l é a n c e s attristées. BREST

Tels. ( 7 4 ) 2 3 61 16 - ( 7 4 ) 2 2 65 90 * N o s tres chers amis, Mr. et M m e . Pierre Esteva a c c o m p a g n é s de leurs 2 c h a r m a n t e s filles, après avoir assisté au mariage de leur cousine F r a n ç o i s e - A n n e , et passé les fêtes de Noël sous le soleil m a j o r q u i n , s o n t de r e t o u r a leur poste.

REIMS B R A S S E R I E DE L O R R A I N E R a p h a ë l Ferrer et Cie. (Président des Cadets) Service à la carte et à t o u t e h e u r e 7, Place d ' E r l o n - Tél.: 47-32-73 HOTEL RESTAURANT BAR DU PONT NEUF 1 E T O I L E NN P r o p r i é t a i r e : G u i l l e r m o Vich Place du 14 Juillet ( F a c e au grand p a r k i n g ) AGEN Tél.: 66-15-67

LORIENT

ALLOUE

de 2 0 ans, fille de nos très chers amis Mr. et M m e . J a c q u e s C o l o m c o m m e r ç a n t s dans n o t r e ville, survenu sur la r o u t e , lorsque la voiture q u i la r a m e n a i t chez elle après u n dérapage sur la chaussée h a u r t a une m u r e t t e , et e f e c t u a n t u n t o n n e a u , éjecta le corps de la j e u n e fille par la l u n e t t e arriére. Elle devait mourir quelques instants après des graves blessures reçues a la t ê t e ; p e n d a n t q u e les trois autres o c c u p a n t s de la voiture l'un fut hospitalisé p o u r plaies faciales et léger t r a u m a t i s m e crânien, les d e u x autres s'en tiraient a b o n c o m p t e . Accident banal en s o m m e , mais p o u r les p a r e n t s , avoir une grande fille qui était leur j o i e , et apprendre d ' u n seul c o u p qu'elle ne reviendra plus, q u e sa place au foyer restera á jamais vide, c'est terrible. L'ors de la c é r é m o n i e d ' i n h u m a tion a l'église, une foule n o m b r e u s e les larmes a u x y e u x , vint réconforter par sa présence, le chagrin des

* N o u s a p p r e n o n s le décès survenu a L o r i e n t , de M a d a m e Veuve J e a n ne Ripoll née K e r l a n , âgée de 67 ans. La r é u n i o n du deuil et la cérém o n i e religieuse o n t eu lieu en l'église N o t r e D a m e de B o n n e N o u velle, le lundi 8 S e p t e m b r e à 14 heures 3 0 . L ' i n h u m a t i o n a eu lieu au cimetière de K e r e n t r e c h . De la p a r t de soeur C a t h e r i n e Ripoll, fille de la Sagesse, Marie Hélène et J e a n Claude M a i n a u d , et leurs e n f a n t s , de J e a n n e R i p o l l , des familles Ripoll et Kerlau, et de leur samis, qui r e m e r c i e n t sincèrem e n t les personnes qui o n t assisté a u x obsèques ou participé par des c o n d o l é a n c e s écrites, à la famille de M a d a m e Ripoll. M a d a m e Ripoll était originaire des environs de L o r i e n t ; elle avait épousé Monsieur Barthélémy Ripoll, qui était originaire de Deyá, Ile de Majorque. Dans cette m ê m e famille, o n nous signale en m ê m e t e m p s le décès de M a d a m e Veuve F e r r a g u t , d é c é d é e à Etel ( M o r b i h a n ) au mois d ' o c t o b r e . Le mari é t a i t originaire de S'Arracó (de Se F o n t de M u n t ) . Elle a laisse des e n f a n t s , petits enfants et arriéres petits e n f a n t s . N o u s prions la famille de deux défuntes de trouver

ces ici

l'expression de n o s bien sincères condoléances. Nous espérons d ' a u t r e part q u e la famille trouvera la c o n s o l a t i o n de c e t t e peine, en c h o y a n t le cher petit Olivier, qui leur a été e n v o y é p o u r la grande j o i e d'Isabelle, et de Nicolas, au foyer d u D o c t e u r Marc Noblanc, et de M a d a m e née Christine Caimari. Les g r a n d s p a r e n t s , M. et Mme. J a c q u e s C a i m a r i C o l o m , se sont empressés de revenir des Baléares, o ù ils résidaient a Soller, depuis plusieurs mois afin de connaître ce cher petit Olivier, et partager ainsi la j o i e de la famille et de l'autre aieule M a d a m e N o b l a n c . D ' u n a u t r e c o t e , la vie continue selon la loi de la n a t u r e , puisque n o u s a p p r e n o n s q u e Mademoiselle Françoise Mayol, a épousé Monsieur Hervé N o g u é s . La cérémonie religieuse a eu lieu en l'église Ste. Anne d'Arvor a Lorient. Mademoiselle Françoise Mayol est la file de Monsieur Joseph Mayol et de M a d a m e née Françoise M a y o l . Le m a r i é est les fils de M. et M m e . N o g u é s . Le t é m o i n p o u r la mariée était son frère ainé, Pierre M a y o , négociant en gros en fruits et rpimeurs à L o r i e n t . Le frère cadet de la mariée Michel Mayol reside à Nant e s , o ù il est professeur de science au collège agricole de Derval (Loire A t l a n t i q u e ) b i e n c o n n u des Cadets de M a j o r q u e . Et c o m m e le v e u t la tradition, les j e u n e s mariés sont partis en voyage de n o c e s a Mallorca. Mais m a i n t e n a n t , ils sont retournés a R e n n e s , ou leurs o c c u p a t i o n s de c o m p t a b l e s p o u r Françoise et de t e c h n i c i e n a u x P. T. T . de Rennes p o u r Hervé, les a t t e n d a i e n t . Q u a n t a M o n s i e u r Pierre Mayol, il vient de r e n t r e r d ' u n voyage d ' é t u d e , o ù il a passé h u i t j o u r s à se d o c u m e n t e r p o u r son travail de fruits et légumes en gros. Le PARIS B A L É A R E S , est h e u r e u x de p r é s e n t e r à cette grande famille ses meilleurs voeux de santé et l o n g u e vie p o u r le petit Olivier, q u i fait la grande joie de t o u t e la famille. De m ê m e le P A R I S BALÉARES adresse ses c o m p l i m e n t s a u x jeunes mariés leur s o u h a i t a n t b e a u c o u p de b o n h e u r et de p r o s p é r i t é et qu'ils puissent selon l'évangile, voir leur u n i o n b é n i e avec u n e belle descendance. Et, n o u s a j o u t e r o n s également nos c o m p l i m e n t s à Monsieur Pierre Mayol, p o u r son activité commerciale, qui semble aller de l'avant;

PARIS-BALEARES votre secrétaire vous p r é s e n t e t o u s ses voeux et souhaits de b o n n e fin d'année en famille.

SAINT-NAZAIRE

CHERE ESSENCE! * Nos b o n s amis Mr. et M m e . Guillaume Pujol, a c c o m p a g n é s de leurs enfants Mr. et M m e . Joèl Pujol, après un agréable séjour aux Baléares où p a r e n t s et amis furent c h a r m é s de les recevoir, sont de r e t o u r a leur p o s t e .

NANTES * Après u n été très m e d i o c r e et un très beau d é b u t d ' a u t o m n e , le froid a fait son apparition a u x premiers jours de N o v e m b r e . Neige et verglas ont recouvert la F r a n c e , à la seule e x c e p t i o n de la Bretagne et surtout de la région nantaise, qui bénéficie d ' u n mico-climat la mettant à l'abri de tous excès météorologiques. Depuis la T o u s s a i n t se sont succédés des j o u r s de froid et de " r e d o u x " . S'il est vrai q u ' à Nantes il pleut en m o y e n n e 165 j o u r s p a r an, il est agréable de c o n s t a t e r q u e le thermomètre ne descend au-dessous de 5 degrés q u e p e n d a n t 5 j o u r s . Quant à la neige, elle ne t o m b e (en m e n u s flocons) que p e n d a n t 4 jours. S o u h a i t o n s que cet hiver se conforme à la m o y e n n e et q u e , Noël s'étant passé au b a l c o n , le proverbe ne n o u s oblige pas à célébrer Pâques a u x tisons...

ST. G E R M A I N EN L A Y E * N o t r e c h a r m a n t e amie m a d a m e veuve R o u x e l passe c o m m e tous les ans, son hiver en F r a n c e , auprès de ses enfants et petits enfants; qui eux vont a Majorque au cours de l'été, tenir compagnie a leur chère p a r e n t e , t o u t en jouissant d'un paysage et un climat magnifique. N o u s souhaits de b o n n e santé et agréable séjour, l ' a c c o m p a g n e n t .

* Les t r a n s p o r t s en c o m m u n du Grand N a n t e s sont assurés p a r 3 9 lignes d ' a u t o b u s d ' u n e longueur de 510 kilomètres ce qui fait que chaque nantais t r o u v e un arrêt à moins de 3-0 m è t r e s de son d o m i cile. Les véhicules, qui p a r c o u r e n t près de 15 millions de k i l o m è t r e s , transportent 4 2 millions de voyageurs dans l ' a n n é e . Il est m a i n t e n a n t q u e s t i o n de "ressusciter" les t r a m w a y s d'avantguerre. Ce projet ne fait d'ailleurs pas l'unanimité et bien des usagers préféreraient des trolleybus qui, eux, ne nécessitent pas u n e voie ferrée d o n t le c o û t d'établissement et de m a i n t e n a n c e est e x o r b i t a n t , sans parler de la gêne et m ê m e des dangers e n t r a î n é s , p a r la présence de rails au sol...

PERTU1S * Nos chers amis Mr. et M m e . Mathias Palmer, passent les grands froids de l'hiver sous le soleil majorquin, auprès de la m a m a n de madame, nos meilleurs souhaits d'agréables séjour et b o n r e t o u r les accompagnent.

PARIS-BALEARES ÓRGANO DE LES CADETS DE MAJORQUE

7

SOYAUX * Après une longue maladie supp o r t é e avec la résignation chrétienne, est décédée a l'âge de 65 ans, madame veuve Guillaume Vich;

laissant ses enfants dans le plus p r o f o n d chagrin. " J u a n i t a " c o m m e n o u s l'appelions dans sa première j e u n e s s e , était u n b e a u brin de fille, pleine de j o i e , avec u n coeur d ' o r sur la m a i n ; et une fois mariée, toujours avec son franc sourire, elle a travaillé d u r auprès de son mari —not a m m e n t sous les b o m b e s en Norm a n d i e - p o u r se creer u n e place au soleil, t o u t en élevant ses enfants. Le Destin hélas! ne lui a pas permis une b o n n e retraite auprès des siens c o m m e elle méritait. N o u s prions ses enfants éplorés, Mr. et M m e . Guillaume Vich, Mr. et M m e . A n t o i n e Vich, Mr. et M m e . Pierre Vich, Mr. et M m e . Michel David; ses b e a u x frères Antoine, Pierre, Barthélémy, et Gabriel; ses belles soeurs, petits enfants, neveux, nièces, et en general toute., la famille, de bien vouloir trouver ici, l'expression de nos condoléances attristées.

Pour les a u t o m o b i l i s t e s , qu'ils soient français, espagnols ou patagons, l'année s'est t e r m i n é e par u n s o m p t u e u x cadeau de N o ë l : l'essence a subi sa sixième a u g m e n t a t i o n e n d o u z e m o i s . Le litre de " s u p e r " est passé à 3,65 fr. (61 pesetas), alors q u ' à la fin d e 1 9 7 7 il ne valait q u e (si l'on p e u t dire) 2 ' 3 6 fr. ( 4 0 pesetas). U n e récente r é u n i o n d e l'OPEP a a b o u t i à u n e nouvelle a u g m e n t a t i o n d e 1 0 ° / o applicable àu d é b u t de 1 9 8 1 . D a n s m o i n s d ' u n an, le litre de " s u p e r " p o u r r a i t a t t e i n d r e 5,00 fr. ( 8 3 pesetas). Les p r o d u c t e u r s devraient m é d i t e r sur le proverbe " Q u i tire t r o p sur la c o r d e risque de la casser"...

LA DRAGONERA URBANISÉE? Dans " C e mois a u x Baléares" du N . ° 2 7 0 , c o r r e s p o n d a n t a juilletaoût 1980, nous avions écrit. " N o u s avons a n n o n c é sur n o t r e avant dernier n u m é r o , q u e le Ministère intéressé avait a n n u l é t o u s les projets d ' u r b a n i s m e existant sur la Dragonera. Depuis, les p r o m o t e u r s o n t fait appel de cette décision. C'est leur d r o i t . Ce qui l'est m o i n s , c'est que le Conseil Municipal d ' A n d r a i t x p r e n a n t fait et cause p o u r les p r o m o t e u r s c'est adressé lui aussi au Ministère exigeant q u ' o n laisse urbaniser, l'ilot, c o m me l'avait fait en son t e m p s , le Conseil Municipal F r a n q u i s t e . N o u s vous t i e n d r o n s au c o u r a n t de la suite qui será d o n n é e a cette nouvelle menace de t r a n s f o r m e r le bel ilot, en blocs de ciment a r m é " . Et bien voilà des nouvelles et de taille. Le Ministère intéressé á annulé sa p r o p r e résolution du 2 0 / 2 / 8 0 disant qu'il s'agissait d ' u n e erreur administrative, et donné ainsi le feu vert a u x urbanisateurs. Il á m ê m e ajouté, q u e la voie administrative est close, et que les o p p o s a n t s sils veulent c o n t i n u e r la l u t t e , devront s'adresser a la justice. Le Ministère n'aurait pas dû —après avoir transféré les problêmes urbanistes á l ' a u t o r i t é a u t o n o me des Baléares— a c c e p t e r l'urbanisation de l'ilot, il se devait au contraire de le laisser libre c o m m e il était. S u r t o u t que le Conseil Général Interinsulaire d o n t la majorité est U. C. D. c o m m e le gouverne-

m e n t , á dressé u n catalogue des ilôts á conserver dans l'état naturel o ù ils se t r o u v e n t , et que la Dragonera en fait partie. Une fois de pius, le centralisme d o n t o n á tant souffert, á décidé au lieu et place de l ' a u t o r i t é a u t o n o m e de Palma, qui elle connaît la q u e s t i o n á fond, d o n c m i e u x q u e q u i c o n q u e . Les conseillers a u t o n o m e s a p p a r t e n a n t au parti qui g o u v e r n e , o n t dailleurs après c o u p , refusé de se définir au sujet de l ' u r b a n i s a t i o n , car le Ministère les â placés e n t r e l'épée et le m u r , leur i m p o s a n t le fait accompli. Par ailleurs le Ministère semble avoir c o m m i s une erreur, car il dit dans ses a t t e n d u s , qu'il fonde sa décision sur un accord pris par la Commission Provinciale d'Urbanisme le 2 0 n o v e m b r e 1 9 7 8 ; o r c'et accord était la c o n s é q u e n c e d ' u n accord précédent pris la m ê m e Commission le 7 / 5 / 7 8 , i m p o s a n t a u x urbanisateurs des c o n d i t i o n s q u e ceux-ci n ' a c c e p t è r e n t point, puisque ils formèrent un recours, et q u e le Ministère déclara nul et n o n avenu le 2 9 / 2 / 8 0 . Les écologistes qui sont décidés á l u t t e r j u s q u ' a u b o u t , s'adressent a la justice qui aprecierá, car il semble é r r o n n é q u ' u n accord déclaré nul le 2 9 / 2 / 8 0 par le Ministère, serve de base a une décision sans appel possible le 2 1 / 1 1 / 8 0 , c o m m e il la fait. Et une fois de plus, Chers lecteurs et Amis, n o u s vous t i e n d r o n s au c o u r a n t . G.

SIMO

C O N F I T E R I A F A B R I C A DE T U R R O N E S

DAUNER 25

rue d e l ' A r g e n t e r i e

Perpignan

JIJONA. ALICANTE. MAZAPANES, TOLEDOS, ETC. Casa renombrada en la elaboración de todos sus

productos

Varias recompensas - Gran diploma de honor - Dunkerque 1898

66

8

PARIS-BALEARES

CRÓNICA

DE

BALEARES mû

Bar Osteño ANTONIO SIMÓ ALEMANY

Plaza Navegación, 19c PALMA DE MALLORCA

PALMA * Al curso d e u n a entrevista D . P e d r o V e n t a y o l i n s p e c t o r principal de F a r m a c i a , dijo: " q u e el uso d e los estrógenos e n los piensos destin a d o s al g a n a d o hay e n o r m e s intereses e c o n ó m i c o s " . A ñ a d i e n d o q u e c o m o efectos secundarios cabe destacar el desarrollo e n el h o m b r e d e los caracteres sexuales f e m e n i n o s , creciéndoles los p e c h o s y p e r d i e n d o el a p e t i t o sexual; siendo a d e m á s éstas i n d u c t o r a s d e cierto tipo d e cáncer vaginal e n la mujer y d e m a m a s e n el h o m b r e . Y para terminar dijo: " H a y o t r o s p r o d u c t o s , c o m o por ejemplo los derivados d e los tiermidas que p r o d u c e n influencia maligna e n la salud h u m a n a , sin c o n t a r el p o r c e n t a j e d e agua y substancias l í q u i d a s c o n t e n i d a s e n la ternera q u e c o n s t i t u y e n u n fraude que los veterinarios d e b e n decelar si c u m p l e n l o o r d e n a d o , requisando el a n i m a l " . Hay que a b o r r e c e r la carne. * F u n c i o n a e n Palma la primera a m b u l a n c i a asistida. Esta lleva d o s personas e x p e r i m e n t a d a s e n cuidados intensivos y u n m é d i c o . El t r a n s p o r t e d e l o s e n f e r m o s , sobre t o d o d e los a c c i d e n t a d o s , necesitan de u n c u i d a d o especial que sólo u n experto puede proporcionar. * En la nueva directiva de la Agrupación Hispana d e Escritores, nuest r o particular a m i g o , el p i n t o r J o s é Simó Q u i ñ o n e s , figura c o m o delegado d e Palma. L e felicitamos sinceramente.

t e r r á n e o ; es ahora u n o d e los más limpios, al b o m b e a r el agua fuera del p u e r t o . Mallorca n o tiene graves problemas d e p o l u c i ó n , a n o ser la p r o ducida por las c a n t e r a s . * El Banco Popular E s p a ñ o l c o m pró para la instalación d e su sede, el Bar R e s t a u r a n t e A v e n i d a , e n la Avenida Alejandro Rosselló, desde d o n d e salían los a u t o b u s e s d e línea para Llucmajor, C a m p o s y S a n t a n y í . Un b a r p o p u l a r m e n o s . Los b a n c o s —sus sedes sociales lo demuestran— ganan m u c h o reinvirtiendo n u e s t r o s a h o r r o s . * Los que p r o t e s t a n , al oir h a b l a r m a l l o r q u í n , - " h a b l e usted como Dios m a n d a " — c o n s i d e r a n d o q u e t o d o s d e b i é r a m o s hablar castellano; t i e n e n a h o r a e n la persona d e l nuevo presidente norteamericano Mister Reagan, u n irreductible enemigo, y a q u e desea suprimir —por lo m e n o s e n su patria— el uso del castellano; s u p r i m i e n d o t o d a a y u d a a las escuelas q u e l o e n s e ñ a n . Se le p u e d e n dirigir telegramas de p r o t e s t a . ¿Por qué n o ? * U n o s c u a n t o s miles d e cuadros del Museo d e l P r a d o h a n desaparecido al curso d e los ú l t i m o s años de la d i c t a d u r a . Se dice q u e ciertas personalidades l o s p i d i e r o n prest a d o s , olvidando luego su devolución. Otros fueron encontrados hace p o c o e n u n almacén d e antigüedades. ¿Tan p o c o c o n t r o l h a b í a ? ¿ 0 es que los prestamistas eran i n c o n t r o lables?

* El p i n t o r José S i m ó fue n o m b r a do vicc-presidente del C e n t r e E s p o r t i u Cultural d e C o s t i t x , d o n d e p o e e e su segunda residencia; q u e fue f o r m a d o ú l t i m a m e n t e . La inauguración d e l m i s m o t u v o lugar e n la iglesia d e Costitx d o n d e se celeb r ó u n a c t o p o é t i c o el 2 8 del pasad o d i c i e m b r e p o r la t a r d e , c o n gran b r i l l a n t e z , e n presencia d e u n numeroso público. Enhorabuena amigo.

* E n la nueva Directiva d e la A g r u p a c i ó n Hispana d e Escritores n u e s t r o p a r t i c u l a r a m i g o , el p i n t o r J o s é S i m ó Q u i ñ o n e s figura c o m o Delegado d e Palma. L e felicitamos sinceramente. * El h o g a r d e los j ó v e n e s esposos D . J o s é A l e m a n y Barceló y d o ñ a Magdalena J u a n Serra, fue visitado p o r la cigüeña, dejándoles una preciosa n i ñ a , a la q u e se i m p u s o el n o m b r e de A n t o n i a . Damos nuestra enhorabuena a los dichosos papas, felicitando a los abuelos d e a m b a s partes a saber, n u e s t r o s b u e n o s amigos D . J o s é A l e m a n y y D ñ a . A n t o n i a Barceló, c o m e r c i a n t e s e n S a n t a Catalina, p o r el p a d r e ; y D . J u a n J u a n y D ñ a . A n t o n i a Serra p o r la m a d r e .

LE TOURISME FRANÇAIS 1 0 4 , r u e Paul D o u m e r , 7 6 6 0 0 - LE H A V R E - T é l é p h . 21 0 0 6 6 -

* Palma, p o r estar sobre el m a r , n o está m u y p o l u c i o n a d a ; e x c e p t o la zona del a e r o p u e r t o y Ca'n Pastilla d o n d e la aviación poluciona bastante. Pero el m a y o r peligro está e n el subsuelo, y a q u e los vertidos e n tierra d e l o s aceites usados d e l o s depósitos del a e r o p u e r t o , a la larga, corren el riesgo d e c o n t a m i n a r las aguas s u b t e r r á n e a s . La regeneración d e estos aceites usados es u r g e n t e . Recordemos q u e M a h ó n , el puerto más c o n t a m i n a d o del Medi-

* Por fin se h a c o m p r o b a d o q u e los b u q u e s d e c a r b ó n s o n m á s e c o n ó m i c o s y rentables q u e los que funcionan a base d e derivados del p e t r ó l e o . La diferencia asciende al millón y m e d i o d e dólares al a ñ o . Casi n a d a .

Séjour en Hôtel-Club: formule confortable d'Air-Vacances, à P O R T O C R I S T O - PALMA N O V A - l ' A R E N A L e t M A G A L U F . . . Départ d e D E A U V I L L E o u d u H A V R E , t o u s les D i m a n c h e s d u 2 3 Mars a u 2 7 Avril et t o u s les Lundis d u 5 Mai au 29 S e p t e m b r e .

-

1 semaine P O R T O C R I S T O tous fraits c o m p r i s , a n i m a t i o n boisson sur t a b l e , assurances a n n u l a t i o n e t E u r o p e Assistance.

F . 1.050 -

-

1-semaine P U E R T O DE P O L L E N S A

F . 1.030,-

-

1 semaine C I U D A D J A R D I N

F.

850,-

3ème semaine gratuite p o u r les départs d u 3 0 Mars a u 2 6 Mai inclus. N.B.— Pour t o u s renseignements c o m p l é m e n t a i r e s , s'adresser à n o s b u r e a u x . C o n d i t i o n s spéciales a u x Cadets de Majorque d u Havre e t de , la région i m m é d i a t e , sur p r é s e n t a t i o n de leur c a r t e d ' a d h é r e n t à j o u r de cotisation 1 9 8 0 .

ANDRAITX

* L a m e n t a m o s s i n c e r a m e n t e la desaparición d e la revista "Pariatge" q u e e d i t a b a m e n s u a l m e n t e la agrup a c i ó n juvenil " L a Balanguera". Se v e n d í a a u n precio como el n u e s t r o q u e n o c u b r í a l a impresión, y t a m p o c o p u d o o b t e n e r la ayuda e c o n ó m i c a q u e e s p e r a b a de la colectividad; sobre t o d o d e l Ayuntamiento. * Organizadas p o r la Delegación del Ministerio d e C u l t u r a , tres conferencias d e b í a n d e s e r pronunciadas e n el Salón d e Actos del A y u n t a m i e n t o . El d í a d e la primera, h u b o al p a r e c e r confusión de h o r a . El c o n f e r e n c i a n t e llegó a las 19,30 h o r a s y al encontrar el A y u n t a m i e n t o c e r r a d o , y sin público e s p e r a n d o fuera, se fue como h a b í a v e n i d o . A la segunda, el público n o a c u d i ó , s i e n d o visto el p o c o é x i t o , se a n u l ó la tercera. E n c u a n t o se t r a t a d e cultura en esta Villa, n o se m u e v e n ni los gatos. * La simpática niña Catalina Albert í Ferrá, hija d e n u e s t r o s buenos amigos D . Gaspar y D ñ a . MargaritaInés, n o s ruega a n u n c i e m o s a los amigos y p ú b l i c o e n general, el nac i m i e n t o d e su h e r m a n i t a Sebastiana-Margarita. Felicitamos s i n c e r a m e n t e a los dichosos papas y abuelos de ambas partes. * E n nuestra Villa h a y quienes se p e r m i t e n emitir u n fallo a favor de la urbanización d e la Dragonera, c u a n d o n o están capacitados parad l o al d e s c o n o c e r absolutamente el p r o b l e m a . Los jueces d e cualquier tribunal intentan esclarecer los h e c h o s d e la causa antes d e emitir su fallo. L o s convecinos d e que h a b l a m o s n o saben absolutamente nada sobre la Dragonera porque cada vez que el G. O . B. vino a dar conferencias sobre el islote con diapositivas sobre su fauna, su flora, y los rapaces que e n ella anidan, esas personas se q u e d a r o n e n su casa

9

PARIS-BALEARES frente al televisor. Al d e s c o n o c e r el problema, la ética es abstenerse de opinar. Ellos se p o n e n del lado de la urbanizadora p e n s a n d o o b t e n e r algún puesto de t r a b a j o , c o m e t i e n do el mayor de los e r r o r e s ; p o r q u e de haberse i n f o r m a d o s a b r í a n q u e la urbanizadora no p r o m e t i ó j a m á s el más m í n i m o p u e s t o de t r a b a j o . Como ya h e m o s d i c h o : el que desconoce el p r o b l e m a , lo mejor q u e puede hacer es callar. * Con gran t r a d i c i ó n la c o m a r c a andritxola celebró las fiestas de Navidad y A ñ o N u e v o . La j u v e n t u d a n d r i t x o l a se trasladó a Maytines en n u e s t r o P u e r t o para luego c o n t i n u a r la fiesta e n t r e familiares y amigos en casas de campo. Numerosos fueron los andritxoles q u e se trasladaron a Paguera para celebrar la Misa del Gallo y e s c u c h a r el c a n t o de la Sibila, que este a ñ o era interpretado por nuestra paisana Margarita Moner. La Noche Vieja, se celebró en familia en varios r e s t a u r a n t e s y salas de fiestas. El C. D . A n d r a i t x había organizado una cena en el Restaurante de S o n Mas, viéndose ésta muy floja de asistentes. * Puntuales a la cita, SS. MM. Los Reyes Magos, visitaron nuestra p o blación t r a y e n d o alegría a t o d o s los niños y niñas de A n d r a i t x . * El G r u p de teatre "Agara" d'Andraitx, con lleno a b s o l u t o en sus dos funciones estas pasadas fiestas, puso en escena la aplaudida obra del p o p u l a r a u t o r m a l l o r q u í n Joan Mas " E l m ó n per u n f o r a t " , estando c o m p u e s t o el c u a d r o escénico por los siguientes a c t o r e s : Margarita Borras, J u a n a Porcell, Antonia A. Bestard, Catina Pujol, Gabriel Enseñat, J u a n Porcel, Sebastián D o m è n e c h y José Borras. Todos fueron m u y elogiados en sus intervenciones. * Con la tradición y p o p u l a r i d a d de todos los años, bajo la b a t u t a del popular a n d r i t x o l , Miguel Vich. nuestra villa celebró la fiesta de San Antonio con una e s t u p e n d a torrada de productos mallorquines y buen vino. A ,1a m a ñ a n a siguiente, con un tradicional desfile de carrozas, se impartió la b e n d i c i ó n a los animales, tras tres años de no celebrarse este r i t o ; siendo la n o v e d a d de este año el C o n c u r s o de Carrozas y la exhibición de caballos q u e nos visitaron de El Arenal. En resumen un éxito más de estas entrañables fiestas de San A n t o n i o q u e gracias a Miguel Vich, p e r d u r a n en nuestro pueblo. * Por fin, nuestra comarca c o n t a r á próximamente con un p o t e n t e repetidor de Televisión, m o n t a d o p o r

R. T. V. E., p u d i e n d o captar la imagen de los dos canales con t o d a claridad. * Un fuerte vendaval con lluvia q u e a z o t ó t o d a Mallorca con ráfagas de unos 150 k i l ó m e t r o s p o r h o r a , causó estragos en nuestra c o m a r c a en d o n d e r o m p i ó n u m e r o sas ramas de árboles, la pared del recién c o n s t r u i d o c a m p o de F ú t b o l , n u m e r o s a s tejas de casas. En nuest r o P u e r t o varias e m b a r c a c i o n e s de recreo sufrieron n u m e r o s o s d a ñ o s . * Tres j ó v e n e s de nuestra villa, se vieron agraciados con un d é c i m o de la lotería de Navidad, en la b o n i t a suma d e 12 millones de pesetas. Se trata de los h e r m a n o s Gaspar y J a i m e Creixell, y de A n t o n i o " E l R a y o " segundo cocin e r o del Hotel A q u a m a r i n de San T e l m o , los cuales se repartieron 4 millones cada u n o . * Las Oficinas de la Caja de A h o r r o s y de Pensiones de nuestra villa, recibieron dos llamadas simult á n e a m e n t e de q u e en sus dependencias h a b í a n sido colocadas dos b o m b a s . R á p i d a m e n t e se pusieron en c o n t a c t o con la Guardia Civil, la cual tras registrar dichas d e p e n dencias, c o m p r o b ó q u e las llamadas h a b í a n sido falsas. * Ubicada en la Avenida del General F r a n c o , esquina Sallent, está a p u n t o de ser inaugurada una nueva sucursal Bancària. Se trata de unas oficinas de la " B a n c a M a r c h " q u e p r ó x i m a m e n t e abrirá otra en nuestro Puerto. JAUMF

BINISALEM * Se han prodigado las alabanzas a n u e s t r o pueblo referidas a nuestras casas señoriales. V e a m o s algunos ejemplos: D. Lorenzo Villalonga Pons, famoso novelista: " N o existe en Mallorca ciudad alguna en la q u e se h a y a edificado con más grandeza u s a n d o materiales m á s nobles, que la villa de Binisalem". El A r c h i d u q u e Luis Salvador: " M u c h a s de las casas de Binisalem están edificadas con sillares de piedra caliza, portal rebajado...". D . Jaime Vidal: " U n a vila de la mes clara avior pel que fa a la construcció urbana, Binisalem es una vila de bells i nobles casals". D . Pablo Piferrer y D. José M . Quad r a d o : "Binisalem lleva ventaja en embellecimiento que la eleva a superior categoría... con fachadas de hermosa piedra que les imprim e n majestad de solares...". Y no seguimos con otras citas para n o cansar al lector. Hasta hace pocos años se respetaron las

casas señoriales, hasta que c o m o escribió n u e s t r o poeta D. L o r e n z o Moya: R u b i n e s ciment a r m a t d ' a p a r t a m e n t s de pa amb oli si n o tens qui t ' a g o m b o l i molt prest seras un pegat. Se refería el destrucción o famosas casas de c o m o Ca'n Seda Ca'n X i m a r r ó . . .

en Limoges ( F r a n c i a ) antes de ser propietario del Bar Madrid en el Borne de Palma h o y d e s a p a r e c i d o ; t e r m i n a n d o su carrera en el alquiler de coches frente al t u r i s m o . H o m -

famoso poeta a la derribo de las " p e d r a viva" tales Negra, Ca'n S i m ó , y recordarles q u e

Binisalem pedra viva pedre de dos mil colors t o n p e d r e n y sa i h e r m ó s sobre t o t a pedre priva. T o d o lo q u e a c a b a m o s de escribir viene a c u e n t o p o r los r u m o r e s que circulan en nuestra villa y q u e a p u n t a n al d e r r i b o de la famosa casa " C a ' n T i r ó de ses B o l l e s " conocida t a m b i é n p o r Ca'n Marrotj a , y q u e es una j o y a de la arquit e c t u r a binisalemense. C o p i a m o s de una crónica del corresponsal en Binisalem de un diario de Palma q u e dice así: "...En c a m b i o , el P. S. O. E., presenta u n p r o y e c t o consistente en derribar la casa d e n o m i n a d a Ca'n Marrotja, ya q u e , según ellos, la calle v e n d r í a recta y se respetaría la alineación de las c u a t r o esquinas de la calle de San Ignacio... y recogeremos firmas para que se abra la calle p o r d o n d e debe procederse ( p o r encima de Ca'n M a r r o t j a ) " . " E l h e c h o es que si se procediera al p r o y e c t o que presenta el P. S. O. E., un edificio, típica casa señorial, t e n d r í a q u e verse derribad o . Una casa con fachada t o d a ella de típica "Pedra viva" de aquella del siglo X V I I I , que t a n pocas quedan en Binisalem, q u e un edificio de las características de Ca'n Marrotja, o t a m b i é n conocida c o m o ca'n Tiró de ses Bolles, se venga abajo. Esta vez, a los socialistas, tamp o c o les interesa d e m a s i a d o la conservación de las obras artísticas. La prueba está a h í " . _ ¿Son binisalemenses los que propugnan tal desaguisado, que tal vez alguien calificaría de salvajada? ¿O son gente venida de o t r o s pagos a quienes quizá p o c o o nada interesa la historia del pueblo q u e les ha acogido? MARTI

a

S'ARRACO * Tras larga e n f e r m e d a d , contra la que nada p u d o la ciencia médica, falleció a los 79 años de e d a d D. Rafael Porcel Esteva " d e se C r e u " ; hijo de J u a n y Catalina. El finado h a b í a t e n i d o

negocio

&

ar-

bre s i m p á t i c o , de b u e n t r a t o , siempre d i s p u e s t o a dar de s í , era m u y a p r e c i a d o ; t r a s l a d á n d o s e un i n m e n so g e n t í o a la iglesia para despedirle. Testimoniamos a su afligida esposa Ana Salva, a p e n a d o s hijos J u a n y María, h e r m a n o p o l í t i c o P e d r o Salva, hijos p o l í t i c o s , n i e t o s y en general a t o d o s los d e m á s familiares la expresión de n u e s t r o m u y sentido p é s a m e . * Arrodillados ante el altar m a y o r de nuestra p a r r o q u i a , a r t í s t i c a m e n t e florecida e iluminada p o r la circunstancia, c o n t r a j e r o n m a t r i m o n i o , a n t e el reverendo D . J u a n Enseñat t í o de la novia: la simpática y bella señorita. Francisca-Ana Enseñat Esteva c u y o vestido de novia resaltaba aún más su natural belleza; hija de nuestros particulares amigos D . P e d r o y Doña A n t o n i a , comerciantes de Paguera; c o n el apuesto joven Sebastián Urbano Alférez, hijo de D. Emilio y D o ñ a A n t o n i a , domiciliados en Paguera. T e r m i n a d a la c e r e m o n i a , los numerosos invitados fueron obsequiados con una m i n u t a especial de general a p r e c i o en los salones del castillo de Son Mas en A n d r a i t x , saliendo luego los nuevos esposos en viaje de b o d a s , antes de fijar su residencia en la calle del Porvenir, 105 de esta localidad. Deseamos a la novel pareja una inacabable luna de miel, a la par que felicitamos a padres y a b u e l o s de ambas partes. * Por la avenida de San T e l m o , los Reyes Magos a c o m p a ñ a d o s de sus pages y las típicas a n t o r c h a s encendidas, llegaron al p u e b l o con varios camiones cargados de juguetes cuya repartición no se hizo esperar, llenando de alegría el c o r a z ó n de

10 la n i ñ e r í a reunida en la plaza Weyler; y de algunos ya n o t a n j ó venes, en un a m b i e n t e de feria e n la q u e t o d o s salen g a n a n d o . Al ver los regalos, se p u e d e decir que la crisis, con más o menos petróleo, todavía no ha tocado fondo. Y q u e sea a s í , para m u c h o s años. * E n u n a residencia de Palma, falleció a los 8 3 a ñ o s de e d a d , Doña Antonia Porcel Esteva de "Sa C r e u " viuda del que fue D . Guillerm o Vich Castell. La finada h a b í a q u e d a d o viuda m u y j o v e n con dos n i ñ o s que criar en un t i e m p o en q u e los jornales

PARIS-BALEARES A l e m a n y ; d e j a n d o a familaires y amigos en el m a y o r d e s c o n s u e l o . En la é p o c a en q u e los novios e n c a r g a b a n sus m u e b l e s al c o n s t r u c t o r , en lugar de adquirirlos en los almacenes de Palma, el finado t u v o su m o m e n t o de n o t o r i e d a d al ser c o n s i d e r a d o c o m o u n o de los mejores en el oficio que h a b í a aprendid o de su p a d r e ; y q u e d a n en numerosas casas del caserío m u e b l e s de arte, q u e le p e r m i t i r á n ser rec o r d a d o g r a t a m e n t e , d u r a n t e lustros y más lustros. Desgracaidamente el d e s t i n o n o le ha p e r m i t i d o disfrutar un p o c o del retiro c o m o se m e r e c í a . E x p r e s a m o s n u e s t r a m u y viva condolencia a su afligida esposa, Antonia Monar; apenados hijos A n t o n i o y A n t o n i a ; hijo p o l í t i c o Pedro Pujol Palmer; hermanos A n t o n i o y Gabriel; h e r m a n o s políticos, n i e t o s , y en general a t o d o s los familiares, t a n t o del p u e b l o c o m o de A n d r a i t x . * Desde A l e m a n i a , el n i ñ o Gabriel Bauza G r e t a , hijo de los j ó v e n e s esposos D . A n t o n i o y su distinguida esposa Doña A n a , nos ruega a n u n c i e m o s a los amigos y g e n t e en general, el n a c i m i e n t o de su h e r m a n i t a , a la q u e a n t e la pila b a u t i s m a l se le i m p u s o el n o m b r e de Francisca.

eran magros y la vida m u y difícil, t r a b a j a n d o de sol a sol c o m o era la costumbre. Mujer simpática, de b u e n t r a t o , t r a b a j a d o r a , era m u y apreciada p o r el vecindario; prueba evidente de ello, el i n m e n s o g e n t í o q u e se congregó en la iglesia para despedirla. C o n alegría y felicidad, vivió una jubilación desahogada con lo q u e se cobra h o y c o m o seguro, y la a y u d a q u e en t o d o m o m e n t o le prestaron sus hijos. Reciban sus apenados hijos A n t o n i o y J u a n , hijas políticas Y v e t t e y F r a n ç o i s e ; nietas V é r o n i q u e y Valérie; y en general t o d o s los d e m á s familiares, la expresión de nuestra m u y viva c o n d o l e n c i a . * T u v i m o s el gusto de saludar a la simpática .pareja formada p o r D. Antonio Vich y su simpática esposa Y v e t t e , venidos desde Francia para asistir a los ú l t i m o s días de su querida m a d r e , E. P. D . * Con la misma alegría, a u n q u e h u b i é s e m o s preferido en circunstancias m e n o s d o l o r o s a s , s a l u d a m o s también a D. J u a n Vich a c o m p a ñ a d o de su distinguida esposa Françoise; venidos del e x t r a n j e r o en idénticas c o n d i c i o n e s . * Falleció r e p e n t i n a m e n t e , a los 67 años de e d a d , el c a r p i n t e r o de Ca Na J e u m o y a , D . Francisco S i m ó

Al b a u t i z o , sigue d i c i e n d o el n i ñ o , vino m u c h í s i m a g e n t e , e n t r e ella, la abuelita de Ca'n Diñé q u e nos m i m a m u c h o ; a c o m p a ñ a d a de sus hijos, mis t í o s D o ñ a Sebastiana Bauza y D . Santiago J u a n , quienes h a b í a n e m p r e n d i d o u n largo viaje para venir a v e m o s en t a n grata ocasión. * Los jóvenes esposos, nuestros b u e n o s amigos, D . A n t o n i o Bauza A l e m a n y y D o ñ a Ana G r e t a Foster, a c o m p a ñ a d o s de sus hijos Gabriel y Francisca, vinieron desde su residencia en A l e m a n i a , para pasar las fiestas navideñas con su m a d r e D o ñ a Francisca A l e m a n y de C a ' n Diñé; q u i e n estuvo e n c a n t a d a de recibirlos, regresando luego a su d o m i c i l i o , hasta la p r ó x i m a visita. * El grandísimo temporal que a z o t ó l a s ' islas los 2 7 y 28 del pasado diciembre con rachas de v i e n t o a 120 k i l ó m e t r o s p o r h o r a y las olas hasta 5 m e t r o s en la b a h í a y 12 en alta m a r , pasó t a m b i é n por San T e l m o ; a u n q u e quizás en la costa Oeste el desastre n o fuera tan i m p o r t a n t e c o m o lo fue en Sóller, Pollensa, A r t a , y t o d a la costa n o r t e . En la nuestra se r o m p i ó el muelle recién e s t r e n a d o el veran o p a s a d o , llevándose varias e m b a r caciones, una de ellas p e r t e n e c i e n t e a D . Santiago Medina y otras dos a los familiares del p r o c u r a d o r D . Francisco Ripoll. El chalet que más sufrió, parece

A TI, D R A G O N E R A . . . M u y p o c o s te c o n o c e n . T o d o s , e n la b o c a , t i e n e n tu n o m b r e . Unos te protegen, mientras otros te condenan. T e levantas, libre y h e r m o s a , sobre el azul del m a r . Pero p r o n t o , e n t r e p i e d r a s y c e m e n t o , verás p e r d i d a tu h e r m o s u r a y l i b e r t a d . FRANCIS

ser el del bar " E s M o l í " , d o n d e se llevó la pérgola q u e c u b r í a la terraza, De m e m o r i a de h o m b r e , nadie " recuerda un vendaval parecido. Arboles r o t o s , o f r a n c a m e n t e arranc a d o s , tejas v o l a n d o p o r d o q u i e r , fue u n e s p e c t á c u l o c o r r i e n t e ; pasand o u n d í a sin fluido eléctrico y cerca de dos sin televisión. * N u e s t r o s convecinos y amigos, los esposos D . J a i m e F e r r a g u t y D o ñ a E l e o n o r Pujol, a c o m p a ñ a d o s de su hijo Miguel y de la viuda Doña María Enseñat "Juane", regresaron e n c a n t a d o s de su gira p o r tierras de F r a n c i a d o n d e pasar o n las fiestas de Navidad y A ñ o Nuevo. * M u c h o s de n u e s t r o s c o m p a t r i o t a s h a b l a n de n u e s t r o ingreso en el Mercado Común, c o m o si esto fuera para m a ñ a n a . Si t o d o va b i e n , el t r a t a d o de ingreso de n u e s t r o país en ,1a C. E. C , p o d r í a e n t r a r en vigor el p r i m e r o de e n e r o de 1 9 8 4 . A partir de esta fecha y a seríam o s m i e m b r o s de p l e n o d e r e c h o , p e r o e n t o n c e s e m p e z a r í a el p e r í o d o t r a n s i t o r i o para la a d a p t a c i ó n de n u e s t r o país a los m é t o d o s europ e o s ; que durará según cálculos de n u e s t r o p r o p i o g o b i e r n o , de u n m í n i m o de cinco a ñ o s , a u n m á x i m o de diez años. A s í que si t o d o va b i e n , allá p o r la d é c a d a de los años 9 0 , p o d r í a m o s ser e u r o p e o s de verdad. * C u a n d o se s u p o q u e los concejales del A y u n t a m i e n t o h a b í a n recibid o un ante p r o y e c t o de P u e r t o D e p o r t i v o a ubicar en Cala Es Conis de San T e l m o , se dijo p o r los cafés q u e d i c h o p r o y e c t o pod r í a ser de D o ñ a María R o c a ; quien podría abandonar Cala S'Algar p o r Cala Es Conis. Después q u e la interesada le envió u n a n o t a al Alcalde, d e c l a r a n d o que el único p u e r t o en el q u e tiene intereses es el de "INCOMESA" declarado favorable p o r el M O P U , tras cinco a ñ o s de t r a m i t a c i ó n , y que sigue su c u r s o ; h u b o quienes o p i n a r o n que t a n t o p o d í a ser el alcalde, c o m o la Asociación de A m a n t e s de San T e l m o , c o m o a m b o s a la vez. Pero

c o m o nadie dijo esta b o c a es mía, la g e n t e h a b l ó de otra cosa, y p u n t o y a p a r t e . ¿De q u i é n será? * Una pasarela —es decir una especie de Paseo M a r í t i m o en miniatura—, será c o n s t r u i d a p o r la Jefatura de Costas, a petición del Ayuntam i e n t o , e n t r e la playa pequeña de San T e l m o y la de Cala Es Conis. Se p o d r á p o r lo t a n t o , ir a pie, p o r el b o r d e del m a r desde un sitio a o t r o de los y a citados. Algun o s b a n c o s estarán jalonando la calzada para quienes necesiten descansar. Se trata de u n a importante mejora que conviene agradecer a la Jefatura de Costas q u e sufraga el gasto. Lástima que n o se pueda hacer lo m i s m o a lo largo de toda la Cala, d o n d e n u m e r o s a s edificaciones c u b r e n e n t e r a m e n t e la zona m a r í t i m o - t e r r e s t r e ; que en principio es de t o d o s . * Hace p o c o se le p r e g u n t ó a uno de los directivos de la Asociación de A m a n t e s de San T e l m o , cuando e m p e z a r í a n la reforma de las curvas de la carretera de acceso; como lo a n u n c i ó el presidente a la última r e u n i ó n , c o n t e s t a n d o : "Ensancharlas, labrarlas es lo q u e y o haría; y así n o v e n d r í a nadie m á s a esta Cala". Ya lo moradores solos.

s a b í a m o s que muchos sólo desean eso: Estar

* En el d í a de la festividad de la I n m a c u l a d a C o n c e p c i ó n de María y d u r a n t e la celebración del Oficio p r o p i o m a t u t i n o , siendo el oferente del m i s m o el R d o . D . Juan Alem a n y E n s e ñ a t , les fue presentado el n e ó f i t o a la pila bautismal por sus papas D . E s t e b a n C u r t o Blazco y D o ñ a A n t o n i a A l e m a n y Juan de " S o n N a d a l " . A d m i n i s t r ó el propio c e l e b r a n t e el S a c r a m e n t o del Baut i s m o i m p o n i é n d o l e p o r nombre B a r t o l o m é , a p a d r i n á n d o l e durante el a c t o la Srta. Catalina Curto y d o n Miguel F e r r a g u t . El t e m p l o parroquial del S a n t o Cristo de S'Arrac ó , d u r a n t e la c e r e m o n i a religiosa se e n c o n t r a b a a t e s t a d o de fieles e invitados. El

nuevo

cristiano,

sus

papas,

PARIS-BALEARES

COOPERATIVA DE SALUD El clima p l a c e n t e r o , y poco extremado de las Islas Baleares pueden propiciar el h e c h o de que sean muchas las personas que vengan a pasar p e r i o d o s más o m e n o s largos en n u e s t r o solar. El aire diáfano, las m u c h a s horas de insolación la c o n s t a n t e brisa r e i n a n t e , son elementos m u y importantes para que personas afectadas por muchos y variados males, p u e d a n encontrar consuelo a ellos a m p a r á n dose en las b o n d a d e s de n u e s t r o clima y en la nitidez q u e n u e s t r o medioambiente ofrece a quienes puedan p a d e c e r de dificultades

abuelitos p a t e r n o s señores C u r t ó Blazco y los m a t e r n o s señores d o n Jaime de ( S o n Nadal) e Isabel (Verda), p a d r i n o s y familiares más allegados, se r e u n i e r o n en mesa de buenos manteles en el R e s t a u r a n t e "Na Caragola", lugar d o n d e les fue servida una deliciosa c o m i d a regada con r e n o m b r a d o s vinos, q u e rubricado entre los h u m o s d e los encendidos y selectos " v e g u e r o s " , se alzaron las copas en u n " b r i n d i s " fundiéndose en el p r i m o r o s o deseo de eterna felicidad y t o d a clase de venturas para el recién b a u t i z a d o y primogénito de la j o v e n pareja Curtó-Alemany. Entrada la t a r d e y a c o m o d a d o s en las mesas p r e p a r a d a s al efecto en el e s t a b l e c i m i e n t o Café Ca'n Prima, se r e u n i e r o n u n n ú m e r o de unos trescientos invitados, que atendidos p o r los papas del neófito y también por sus p a d r i n o s , les fue servido un e s t u p e n d o y variado ágape, d o n d e n o faltaron los helados - e s p e c i a l i d a d de la casa-, abundante y e s p l é n d i d o s u r t i d o de pastas, fiambres, tarta-bautismal, frutos secos, e t c . , y t o d o rociado con aperitivos, afamados vinos de mesa del país y selectos e s p u m o sos. El padrino ofrecía y entregaba a los caballeros deliciosos p u r o s habanos, m i e n t r a s la m a d r i n a brindaba a las señoras y s e ñ o r i t a s u n surtido de cigarrillos e m b o q u i l l a d o s , además de la clásica "cestita" donde consta la inscripción de tal efemérides y n o m b r e del b a u t i z a d o , bien repleta de peladillas y confites. Todos los invitados l e v a n t a r o n sus copas b r i n d a n d o a sus papas, padrinos y abuelitos, p o r la felicidad del novel cristiano y la alegría compartida de t o d o s los familiares. PARIS-BALEARES se une de corazón a la alegría que les embarga a sus papas " c a d e t s " , p a d r i n o s , abuelitos y familiares t o d o s , brindándoles también p o r los plácemes más afectivos y sinceros.

asmáticas, recuperaciones post-operatorias en general, y todas las afecciones de p u l m ó n , entre otras. Claro q u e h a c i e n d o la salvedad de q u e , las heridas en los huesos de las piernas y las afecciones reumáticas no e n c u e n t r a n e n t r e n o s o t r o s el mejor r e m e d i o , que se diga. A nivel de toda E u r o p a podría funcionar una especie de iguala q u e , t e n i e n d o c o m o socios a los d o c t o r e s q u e quisieran adherirse, p o d r í a ofrecer c o m o terapia complementaria n a t u r a l , las b o n d a d e s de n u e s t r o clima, una cura a y u d a d a p o r la aplicación de r e m e d i o s naturales con base en la herboristería y ejercicios físicos al aire libre. Una cooperativa de médicos p o d r í a funcionar, especialmente t e n i e n d o en cuenta que el m i s m o Consell Interinsular tuviera que p o n e r a su disposición los medios que se precisaran. Si para la aplicación de ciertos tipos de terapia fuera interesante el h a c e r l o , se p o d r í a incluso m o n t a r esa cooperativa c o n t a n d o con la colaboración de otras islas mediterráneas, que en lugar de ser nuestras antagonistas en el i n v e n t o , p o d r í a n resultar ser n u e s t r o s complementos, consiguiendo que el e n f e r m o o p a c i e n t e , se sintiera más relajado ante la perspectiva de que un p r o g r a m a t a n variado y agradable le fuera ofrecido, p u d i é n d o s e acoger a él p o r algo q u e le costara más o m e n o s lo m i s m o que estand o en una residencia de su p a í s . En los establecimientos que estuvieran autorizados a tener ese t i p o de clientes, el C. Int. instalaría de a c u e r d o con la empresa propietaria, unas salas de curas y de atención para enfermos. Piscinas tapadas, salas de recuperación, e t c . T o d o lo que fuera necesario para conseguir que estar e n f e r m o en Baleares fuera algo agradable; que la a t e n c i ó n para con el enfermo fuera m a y o r que la que se recibe en familia, t e n i e n d o en c u e n t a que c u a n d o una persona anda achacosa es c u a n d o mejor recibe las lisonjas y el b u e n t r a t o . Las penas en compañía son m e n o s penas. C u a n d o un cuerpo anda m e d i o rovinado y se debate entre la rutina, la abulia y el malestar, tiene que resultar tent a d o r conseguir un c a m b i o radical q u e le p r o p o r c i o n e mejorar físicamente, cambiar mentalmente e interesarse por cosas diferentes a las rutinarias de su m e d i o a m b i e n t e . La Cooperativa de Salud no ofrecería unos edificios t i p o sanator rio. salvo para los casos de intern a m i e n t o obligado, ni un habitat entre enfermos, médicos, batas blancas, tijeras y olores a éter.

Cada paciente sólo sería un turista más. Con un carnet que le c u b r i r í a las a t e n c i o n e s que requiriese en los establecimientos a d e c u a d o s . Las comidas en los hoteles podrían volver a ser m u c h o más naturales de lo que n o fueran hasta h o y . El h u e r t o - j a r d í n que es el solar de nuestras islas p o d r í a porducir b a s t a n t e comida para a t e n d e r a quienes gustan de saborear los sabores naturales, sin pasar p o r fábrica ni l a b o r a t o r i o . Sólo con que se i n t e n t a r a a t e n d e r al c a m p o nuestro c o m o éste se merece, tendríamos revalorizado el mejor y más sano s u m i n i s t r o que pudiéramos desear. El individualismo del m a l l o r q u í n le ha llevado la m a y o r parte de las veces a ver c ó m o se c o m í a una m a n z a n a al t i e m p o que o t r o s más avispados y o p o r t u n i s t a s , se repart í a n el m a n z a n o e n t e r o . La idea de m a n c o m u n a r s e pesa c o m o una losa encima del c o n c e p t o de libertad, de su libertad, que tiene el isleño. Pero los t i e m p o s i m p o n e n su lógica y son inflexibles. En un m u n d o lleno de tecnicismos es absurdam e n t e impensable el p o d e r desarrollarse sin contar con los d e m á s y sí un q u e h a c e r hay q u e lo precise más que ningún o t r o , este es el t u r i s m o . Por ello es necesario admitir q u e , una c o m u n i d a d c o m o la que se beneficia en su c o n j u n t o de u n sistema de trabajo que afecta a t o d o s , debe por fuerza aunar t o d o s los esfuerzos que sean necesarios para lograr el m a y o r r e n d i m i e n t o de su u n i d a d . No son t ó p i c o s demagógicos ni insinuaciones de cariz político. Es p u r a m e n t e , sentido c o m ú n . "Seny". Un b a n c o de d a t o s . Un b a n c o de reservas. Una red i n t e r n a c i o n a l de representaciones Baleares, con información, c a m b i o de divisas, bolsa de p r o p i e d a d e s inmobiliarias garantizadas p o r el Consell Interinsular y t o d o s y cada u n o de los servicios q u e mancomunadamente pudieran hacerse llegar al cliente, t e n d r í a n que ponerse en movimient o c u a n t o antes. A través de alguna o varias agencias extranjeras de turismo, t e n d r í a que salir un a n u n c i o en todas las cadenas de Televisión de E u r o p a y de América con la temperatura y el t i e m p o que hiciera en Baleares, t o d o s los días. Sería el mejor reclamo que p u d i é r a m o s lanzar al m u n d o . Y c o n t a r con una Televisión adrede que pudiera e n t r e t e n e r e informar a una audiencia c o m p u e s ta por m u c h a s y diferentes maneras de hablar. Y que esa Televisión contara con diferentes programas

11

MON ILE... C'est une île d'Espoir, Aux couleurs du jour Où l'on apprend à croire A la Vie, à l'Amour... Un rêve bleu et parme De sourires ensoleillée Qui sèchent toutes les larmes En offrant sa beauté... Du sable et de l'eau Tout près un village Où rien n'est faux Où rien n'est sage... Un abri pour poètes Musiciens ou sculpteurs Une profusion de fêtes Pour réinventer le Bonheur... Pour mériter le droit d'y vivre il suffit d'être Vrai et F o u Fou du sable, fou des brises Et être gai c o m m e o n est soûl... FRANÇOISE MORA

de emisión d u r a n t e m u c h a s h o r a s del día y de la n o c h e . Q u e un señor que esté en la lista de espera en el a e r o p u e r t o pueda e n t r e t e n e r s e y n o aburrirse en unas h o r a s que lo único que p r o d u c e n son resquemores y malestar. Apenas h e m o s h e c h o algo m á s que a c e p t a r las b o n d a d e s de nuestro clima q u e p o r o t r a p a r t e h a n d e s c u b i e r t o los d e m á s , y edificar h o t e l e s . El m u n d o del turismo p u e d e aceptar y a b s o r b e r m u c h a s de las disponibilidades c o n q u e c o n t a m o s a q u í . L o q u e h a c e falta es que n o s o t r o s mismos q u e r a m o s llegar a alguna meta p o r propia iniciativa y n o sólo al a m p a r o de los que nos d e n h e c h o y m a s t i c a d o . Si el F o m e n t o de T u r i s m o , los h o t e l e ros, El Conseil y los d e m á s Baleares t o d o s se unieran para h a c e r un frente c o m ú n , quizás se conseguiría uan estabilidad en la afluencia turística c o n s t a n t e y u n porvenir c o m p l e t a m e n t e alagüeño. JAIME SANTANDREU

PARIS-BALEARES ÓRGANO DE LES CADETS DE MAJORQUE

12

PARIS-BALEARES

Ce mois aux Baléares * Les j o u r s q u i suivirent a Palma la hausse d u prix du t a b a c , les c o n s o m m a t e u r s a c h e t è r e n t plus q u e j a m a i s ; les buralistes b a t t a n t le record des recettes. Il faut dire aussi que des q u e le bruit c o u r û t q u e les prix de la " T a b a c a l e r a " allaient a u g m e n t e r e n t r e 2 0 et 50 p o u r c e n t ; selon les produits, les buralistes frénèrent leurs ventes disant a u x fumeurs qu'ils m a n quaient t a n t ô t de tel p r o d u i t , t a n t ô t de tel a u t r e . Malgré la hausse, les cigarrettes espagnoles restent relativement b o n marché. * C'est u n fait q u e les gens roulent m o i n s . Selon les i n f o r m a t i o n s officiéles sur la r o u t e de Inca il passe 1 1 . 5 4 6 véhicules par j o u r , r e p r é s e n t a n t 3 p o u r cent de m o i n s q u e l'an d e r n i e r . Sur la r o u t e de M a n a c o r la baisse est de 8 p o u r c e n t , avec 6.605 véhicules. * A cause des prix qu'il faut p a y e r , puisque l'Hôtellerie les paie; les a m a n d e s ne s o n t pas ramassées, et p o u r t a n t elles se v e n d a i e n t á 6 2 pesetas le kilo. A présent se sont les olives qui restent par t e r r e . Dans le meilleur des cas, les brebis les m a n g e n t . Si elles ne d o n n e n t pas d'hile, elles se t r a n s f o r m e n t en v i a n d e ; et de ce fait, elles ne sont pas p e r d u e s . L'olive c e t t e a n n é e est rare et p e t i t e , car il n'á pas plu suffisamm e n t . L'huile será d o n c rare et p r o b a b l e m e n t plus c h è r e , a m o i n s q u e ce soit le c o n t r a i r e ; car les gens c o n s o m m e n t de plus de l'huile de soja q u ' o n a c h è t e a u x U. S. A., d é d a i g n a n t la b o n n e huile d'olive n a t i o n a l e , que les italiens vendent au Marché C o m m u n c o m m e s'ils l'avaient p r o d u i te. Car les prix chers d'ici, ne sont pas chers auprès de c e u x de la C.E.E. * Le Conseil General Interinsulaire á accordé d ' i m p o s e r une a m a n d e de cinq mille pesetas par a p p a r t e m e n t , a t o u s ceux qui l o u e r o n t au c o u r s de la saison p r o c h a i n e ; faisant la c o n c u r r e n c e á l'Hôtellerie. Au prix ou sont loués les a p p a r t e m e n t s , ils p e u v e n t sourire devant la m o d i c i t é de l ' a m a n d e . * De n o u v e a u x billets de b a n q u e v o n t faire leur a p p a r i t i o n en Espagne dés le p r e m i e r trimestre de l'année. Ils s e r o n t plus petits que les a c t u e l s , et seront p o u r v u s de t e c h n i q u e s m o d e r n e s incorporées qui r e n d r o n t leur falsification impossible. Il y en aura a 2 0 0 , 2 . 0 0 0 , et 10.000 pesetas; a coté des 5 . 0 0 0 , 1.000, 5 0 0 et 100 a c t u e l s . Il y aura aussi, la mise en circulation de pièces de 100, 5 0 , 2 5 , 5 , et une paseta; ainsi q u ' u n e pièce de 0 , 5 0 centimes, qui p o r t e r o n t au verso des motifs alusifs a u x p r o c h a i n s C h a m p i o n n a t s M o n d i a u x de F u t b o l qui a u r o n t lieu en Espagne en 1 9 8 2 . * En six m o i s , les dix sept casinos espagnols o n t raporté prés de d e u x mille millions de pesetas au fisc; et celui-ci pense recouvrer au cours de l'année, bien plus q u ' e n 1 9 7 9 , où il reçut 3 . 4 5 6 . 1 1 1 . 9 5 4 pesetas. L'espagnol - c a r les étrangers qui f r é q u e n t e n t les casinos ne sont pas tellement n o m b r e u x - j o u e de plus en plus, c o m p t a n t sur le hasard p o u r le sortir d u pétrin. Des trois millions d'américains q u ' u n e certaine presse avait prédit qu'ils viendraient attirés par le j e u , les casinos a t t e n d e n t t o u j o u r s le premier. * Les espagnols ont j o u é sur la t r a n c h e de Noél, d o n t le dixième de billet valait 2 . 5 0 0 pesetas; la bagatelle de 2 0 0 . 0 0 0 millions de pesetas. Si on tient c o m p t e du fait que au cours des six premiers mois de 1980 le fisc a perçu la s o m m e de 1 6 . 0 0 0 millions de pesetas sur la seule taxe du bingo, —jeu de loto— et que par ailleurs c h a q u e d i m a n c h e les joueurs misent une m o y e n n e de 1.300 millions de pesetas sur les p r o n o s tics sur les m a t c h e s de foot-balh d o n t les Baléares est la province où o n j o u e les plus, on croit rêver. \ * La différence existant e n t r e le prix de pension c o m p l è t e , faite a un client qui s'adresse sur Place a un h o t e l p o u r y passer 15 j o u r s ; et le prix payé par un t o u r i s t e venant de L o n d r e s t r a n s p o r t aller et r e t o u r

inclus, est du simple au d o u b l e au profit d u client étranger. A tel point que les espagnols qui s'inscriraient —sils le pouvaient— a u n " t o u r operat o r " L o n d r e s - P a l m a - L o n d r e s , feraient u n e b o n n e affaire. * Les Baléares d é p e n s e n t c h a q u e a n n é e 3 0 millions de pesetas en propagande t o u r i s t i q u e . La saison é c o u l é e , 4 millions de touristes o n t visité nos Iles, ce qui fait environ 4 0 millions de j o u r n é e s . D o n c n o t r e province dépense á peine 10 pesetas par t o u r i s t e r e ç u , alors q u e la Yugslavie, u n de nos p r i n c i p a u x c o n c u r r e n t s , en d é p e n s e 3 5 0 . L ' E t a t espagnol lui, avec les mille millions de pesetas qu'il dépense en p r o m o t i o n t o u r i s t i q u e , o,05 de son b u d g e t , reçoit b o n an mal an, sept mille millions de dollars, soit 2 0 p o u r c e n t de ses revenus. * A p a r t i r de p r e m i e r janvier, les c o m m u n i c a t i o n s m a r i t i m e s e n t r e Majorque et M i n o r q u e s e r o n t sérieusement améliorées. Les traversées seront assurées p a r le férry. " I l e de M i n o r q u e " p o u v a n t t r a n s p o r t e r 5 3 0 passagers et 7 0 v o i t u r e s , alors q u e le " S a n t a María del P i n o " ne pouvait c o n t e n i r q u e 2 5 0 passagers et 12 v o i t u r e s . * Les poissons de la M é d i t e r r a n é e s o n t c o n t a m i n é s p a r le mercure. Les analyses effectuées o n t permis de déceler dans le poisson frais 2 fois la dose permise par la r é g l e m e n t a t i o n ; p e n d a n t q u ' e n ce qui concerne le poisson surgelé o n á décelé des t a u x allant j u s q u ' à 4 fois la dose permise. Le m e r c u r e é t a n t u n p o i s o n p o u r l ' h o m m e , m ê m e sil n e l'est pas p o u r le poisson, il faudrait en interdire la c o n s o m m a t i o n et la pêche. A moins q u ' o n n ' e n parle plus, et q u e les p o p u l a t i o n s c o n t i n u e n t á s'emp o i s s o n n e r sans le savoir. * A u cours des 9 premiers mois de l ' a n n é e , 105 mille traites, pour une valeur de 15 mille millions de pesetas restèrent i m p a y é e s a u x Baléares. A ce ritme o n calcule q u e les 2 0 mille millions de pesetas resteront impayées a la fin de 1 9 8 0 . Cela devrait être une vraie c a t a s t r o h p e . E t b i e n n o n , les débiteurs m a n g e n t au r e s t a u r a n t , v o n t au café, a c h è t e n t des a p p a r t e m e n t s , comme si de rien n ' é t a i t . * L ' h o t e l S o n Vida, u n des cinq plus i m p o r t a n t s des Baléares vient de changer de propriétaires. Si la t r a n s a c t i o n se c o n f i r m e , le capital qui était allemand, será d é s o r m a i s arabe. Il y á belle l u r e t t e que les majorquins que l.on voit aller et venir, ne servent q u ' à le faire f o n c t i o n n e r . * L'eau de la s o u r c e " S a F o n t de Sa S e n y o r a " sise á D e y á , va être mise en bouteilles et commercialisée. Il s'agit d ' u n e p e t i t e entreprise qui n'occupera q u e six p e r s o n n e s . Mais la chose fait d u b r u i t , car les favorisés de la f o r t u n e qui h a b i t e n t la z o n e , se plaignent de la d e s t r u c t i o n du paysage, q u i p o u r r a i t se p r o d u i r e . * Grâce au N . ° 2 2 . 7 9 9 de la T r a n c h e de Noël de la loterie Nationale, qui a o b t e n u le d e u x i è m e prix de ce tirage, 5 0 0 . 0 0 0 millions de pesetas sont t o m b é s sur P a l m a . D u fait qu'il avait été v e n d u en dixièmes et qu'il y avait 19 séries du m ê m e , les h e u r e u x gagnants s o n t n o m b r e u x á raison de 12 millions et d e m i , et 2 5 millions de pesetas c h a c u n . * Un g r o u p e m e n t financier é t r a n g e r —encore un— vient de t â t e r le terrain p o u r construire d a n s n o t r e Ile u n super " D I S N E Y W O R L D " qui serait dit-on plus grand q u e celui d ' O r l a n d o a u x E t a t s Unis. On parle d'investir j u s q u ' à 5 . 0 0 0 millions de dollars, qui p o u r r a i e n t créer 6.000 emplois n o u v e a u x . L ' a p p a t des e m p l o i s n o u v e a u x n'est là q u e p o u r faire pression sur l ' A d m i n i s t r a t i o n qui ferait bien de ne pas é c o u t e r ce chant de sirène q u ' o n á deja e n t e n d u d a n s d ' a u t r e s d o m a i n e s . * Les majorquins o n t fait un grand effort p o u r en finir avec la peste africaine qui b o n an mal an, d é c i m a i t u n e b o n n e part de la race porcine existant d a n s l'Ile. Dés q u e la victoire será c o m p l è t e —six m o i n s sans u n seul c a s - la sobrassade majorquine pourra de n o u v e a u être v e n d u e en E u r o p e .

13

PARIS-BALEARES

CHISTES T E A T R A L E S U n any que ha passat Hablando el o t r o d í a con un amigo, en la Sociedad, salió a relucir la conversación de los t e a t r o s , y de los casos graciosos q u e o c u r r í a n algunas veces en ellos, p o r c u l p a de tal o cual a c t o r o actriz, y ya una vez en el t e r r e n o chistoso n o m e detuve y e m p e c é a soltarle chistes hasta que se m e a c a b ó el r e p e r t o rio (que por desgracia es m u y corto). Al sujeto en c u e s t i ó n , le cayeron m u y en gracia mis ocurrencias (modestia a p a r t e ) y m e dijo que los p o d r í a publicar en nuestro periódico. Y o , la verdad, no me decidía, p o r q u e aprecio mucho a los arraconenses y m e causaría h a r t o dolor verlos llorar por culpa de mis chistes, p e r o , tanto me rogó aquel a m i g o , y t a n complaciente h e sido y o t o d a mi vida, que al final h e accedido a publicarlos, p e r o . . . ¡con u n a condición! : que si se arma alguna manifestación p o p u l a r c o n t r a el a u t o r de los chistes, se tenga en c u e n t a que por m í n o los p u b l i c o , sinó que lo hago p o r c o m p l a c e r a mi amigo, así q u e , si h a y algo, que sea él el q u e pague los vidrios rotos. Y esto d i c h o , v a m o s a los chistes. Cierta vez se estaba representando un drama, c u y o n o m b r e n o recuerdo, en u n t e a t r o de Madrid, y entre acto y a c t o , u n o de los personajes de m e n o s i m p o r t a n c i a se puso repentinamente enfermo. Como ya digo el personaje era de poca importancia, p e r o , asimismo, era indispensable en el ú l t i m o a c t o . El Director, se daba a los diablos, pues veía e c h a d o a p e r d e r la función, c u a n d o h u b o u n o q u e apuntó: - P o d r í a salir en su lugar, Pérez, el vendedor de caramelos. ¡Es tan poco lo que ha de decir! Y así c o m o se p e n s ó , se h i z o . Llaman a Pérez y le e x p o n e n el plan: - T ú sales, y t o d o lo q u e te diga el a p u n t a d o r lo repites en voz alta al público, y al m i s m o t i e m p o procura hacer bien los gestos. -Bueno, bueno, bueno. Ya verán ustedes, lo bien q u e voy a quedar. ¡Si y o he n a c i d o para actor! Se previno al a p u n t a d o r para más seguridad, y llegó el m o m e n t o de salir el s u b s t i t u t o a escena. El a p u n t a d o r apenas lo ve salir le dirige por lo bajo esta p r e g u n t a : - ¿ E s t á s prcparao' . Y el b u e n o de Pérez, sin encomendarse a Dios ni al diablo repitió con toda la fuerza de sus pulmones: 1

- ¡Estás p r e p a r a o !

- E l a p u n t a d o r se asusta y le dice: - ¡Pero, animal! , ¿qué haces? - ¡Pero, animal! , ¿qué haces? repite impasible Pérez. - ¡Pero t ú , q u e n o es eso! - ¡Pero t u , q u e n o es eso! - ¡Que vasa echar a perder el drama! - ¡Que vas a echar a perder el drama - r e p i t e Pérez sin i n m u t a r s e . Y... ¡ b u e n o ! ¿Para q u é continuar? Se a r m ó la b r o n c a n . ° 1 y Pérez tuvo que salir c u s t o d i a d o p o r la G u a r d i a Civil, pues el público lo quería descuartizar... *** T a m b i é n existió, n o ha m u c h o t i e m p o , u n a c t o r q u e t e n í a la gracia de equivocarse siempre en el escenario. Sus c o m p a ñ e r o s se burlaban de él, cosa que le hacía m u y poca gracia, y u n d í a , e m p e z ó a hablar con el a p u n t a d o r , de sus equivocaciones. Este le decía: —Sí, h o m b r e , sí. Desengáñate. T u n o aprovechas para c ó m i c o . Siempre te equivocas, siempre. Y el a c t o r r e s p o n d í a : - ¿ Q u é t e apuestas, que ya n o me equivoco más en mi vida? - ¿Qué n o ? ¡Esta n o c h e mismo! - ¡A q u e n o ! - ¡A q u e sí! - ¡Van a p o s t a d a s 25 pesetas! - ¡Van las 25 pesetas! ¡Llegó la h o r a de la representación y salió el actor a escena. Este, sólo t e n í a que r e s p o n d e r tres veces que sí a unas preguntas que le dirigía su capitán. Y llegó el m o m e n t o . - ¿Juras llevar este escrito a nuestros c o m p a ñ e r o s ? —dijo el q u e hacía de capitán. - ¡Sí! respondió el o t r o , y volviéndose al a p u n t a d o r le e n s e ñ ó el índice levantado c o m o diciendo: - ¡Uno! - ¿Juras no revelar a nadie su contenido? - ¡Sí! y enseñó los dedos sonriendo al a p u n t a d o r . —Juras conservarlo hasta perder la vida! Y n u e s t r o h o m b r e , con gesto victorioso chilla, m i r a n d o al apuntador. - ¡ ¡ ¡Tres! ! ! Excusado es decir q u e la b r o n c a fue m o n u m e n t a l , y q u e el c ó m i c o perdió las veinticinco del ala y el empleo.

Ses festes ja sTian passades i l'any que ve ja veurem, si som vius hi tornarem, i si podem manjarem gelat i ensaimades, quelque paquet de vellanes, ses fadrines ben mudades, i de lo demés ja en parlarem. Aquets comptes que ara feim no mos surtin escaldades que això passa a vegades mos ho diven i no ho creim. El se mos donam de vius i mos creim superiors, tot ho feim ufanós, qui manco sap mes hi diu, protestam perquè és estiu i el trobam molt calorós, s"'otoño" que és orgullós sa primavera que mos riu i s'hivern que anam cop piu, tothom està queixós, sa salut lo més hermós, i qui la perd ja té motiu, qui parteix i sols no diu ni siquiera adiós. Nostfo Senyor enclavat qui a penes ja parlava va dir això ja no m'agrada, veure tanta falsedat. Antes d'haver ressuscitat, tot aquell qui ha mermulat li treure sa budellada per no haver dit sa veritat. Un any que ja ha passat que no el veurem mai més, per això es reconés per ses festes han ballat, i qui té pena ha plorat perquè d'emoció anyorat lo que estimava més. ¿I per què serveixen es dobbés quan mos ve es resultat?

MANUEL PIQUERAS G. BARCELÓ De "La Voz Arraconense" (Mayo de 1924)

ITRABO A mi tío Ramón en ¡trabo

Alabarces

Montes

(Granada)

Hacía esos c a m i n o s d e nostalgias d o n d e q u e d a m i a ñ o r a n z a p e r d i d a en el t i e m p o , d o n d e afluyen inolvidables, q u e r i d o s r e c u e r d o s d e gentes q u e r i d a s , q u e ya n o existen. C u a n d o r e c u e r d o t u s bellas casas e n c a r a m a d a s en fulgores de cal b l a n c a , el c o r r e r bullicioso. D e los n i ñ o s p o r t u s calles, d e l a n t e de los Músicos, q u e a la Virgen c a n t a n . P a l o m a , q u e m á s g r a n d e n o eres d e e s t a t u r a , te llevan en andas, p r e g o n a n d o t u grandeza. ¡Virgen M a r í a d e la S a l u d !

E n m i p e c h o tú anidas

Es u n p u e b l o p e r o h a y algo q u e el q u e h a siempre desea

pequeñito d e n t r o d e él vivido allí volver.

Hay u n i ó n e n t r e sus g e n t e s t o d o s son c o m o u n a familia, t o d o s lloran si alguien m u e r e y gozan si h a y alegría. Al subir la cuesta la Era m á s arriba del P o z u e l o , h a y u n a preciosa E r m i t a e n t r e Naranjos y A l m e n d r o s , la Virgen q u e allí está d u r a n t e t o d o el a ñ o , para las fiestas la bajan

mi devoción hacia ti,

en procesión al P u e b l o .

ni la distancia, ni el t i e m p o h a c e n q u e te orvide.

C o n fuegos d e artificios

Me veo de n i ñ o , con gesto de tristeza

y música q u e p o n e sus n o t a s

q u e t o d o lo ilumina a n d a r p o r tus calles, m i r a n d o al frente, indeciso. En m i andar, p o r los c a m i n o s d e España... q u e d a r o n a ñ o r a n z a s y suspiros q u e y a n o t o r n a r o n va m i devoción y afecto a ti, Virgen S a n t a t e veo e n m a r c a d a en el h o r i z o n t e , blanca e n t r e el verde e x h u b e r a n t e , d e los chirimollos y naranjos. T ú , mi q u e r i d o P u e b l o , de gentes sinceras, sin d o b l e c e s n o te olvido, siempre estás en m i c o r a z ó n p r e s e n t e , m e duele c u a n d o e s c u c h o q u e d e ti mal h a b l a n m e revelo, tú eres p e r f e c t o , t ú eres P u e b l o . y a los P u e b l o s los h a c e n p e q u e ñ o s o grandes sus g e n t e s ; los q u e en ellos viven, son los q u e escriben su historia. Q u e r i d o I T R A B O , volver a ti, es siempre mi m a y o r alegría alegría, p e r p e t u a q u e n u n c a se acaba, p u e s siempre m e v e o , c o r r i e n d o p o r t u s calles

de nostalgia y d e alegría. C u a t r o d í a s d u r a n t e las

fiestas

c u a t r o d í a s inolvidables los c u a t r o días del a ñ o q u e allí nadie trabaja. El ú l t i m o d í a d e fiesta vuelven a la Virgen a su E r m i t a q u e está e n m e d i o del c a m p o r o d e a d a d e frutales, los c a m p e s i n o s le llaman a esta z o n a los Bancales. J u n t o allí se e n c u e n t r a el R í o d e P a m p a n a r i z sólo c u a n d o llueve ven c o r r e r p o r él, el agua. Q u e bello es r e c o r d a r t e

e s t a n d o lejos de ti, s o l a m e n t e c o n tu r e c u e r d o ya m e s i e n t o feliz. S i e m p r e e m p i e z o recordando t u e n t r a d a en la carretera y te sigo r e c o r r i e n d o d e s d e la Plaza a la era, d o n d e están las Escuelas en d o n d e t a n t o a p r e n d í y j u n t o con otros niños estudié y m e divertí. T a n t o s r e c u e r d o s , t a n gratos... nostalgia m e h a c e n sentir, a veces q u i e r o llorar y o t r a s d e s e o reír... I t r a b o tiene p o r n o m b r e y encierra t a n t a s bellezas q u e h a s t a e n el respirar se nota q u e el aire lleva p u r e z a . En e s t e p u e b l o , casi t o d o s viven d e sus frutos q u e s o n variados p a r a t o d o s los gustos. Allí h a y olivos naranjas y a l m e n d r a s , también hay membrillos n í s p o r a y ciruelas, melocotones, guayabas granadas y cerezas. ¡Y los chirimollos! Más q u e u n a fruta, es u n a joya.

¿Qué n o c o n o c é i s I t r a b o ? Os invito a ir, y p a r t e del paraíso hallaréis allí. MARÍA DOLORES ALABARCES VILLA De la Agrupación Hispana de Escritores Palma de Mallorca

c o n mi c o r a z ó n d e h o m b r e , c o n mi c o r a z ó n d e n i ñ o . MARCELINO ARELLANO De la Agrupación Hispana de Escritores

LA R O D A D E LA V I D A Ja v a n p a s s a n t els d i e s , ja v a n p a s s a n t els a n y s , s e n t la t e r r a q u e m e c r i d a , sé q u e p o l s h e d e t o r n a r . . .

Es la r o d a d e la v i d a que volta i torna voltar...

I q u a n per a mi s'aturi pugui u n a rosa brotar i a m b la s e v a

fermosura

el m ó n v e n g u i a p e r f u m a r . JOANA A. VIDAL FERRER

PARIS-BALEARES

15

Toponymie et Onomastique Arabo-Berbère et Préromaine en Espagne et Afrique du Nord COMMANDANT (ER) ROLAND LEGROS

Dans son ouvrage " M o n u m e n t a Linguae C a n a r i a e " , W O L F E L cite 58 noms d o n t le préfixe est "TIN". Il est utile de les analyser séparément pour connaître leur exacte t r a d u c t i o n , considérant q u e le "N" peut ê t r e la c o n s o n n e initiale d'un verbe ou d ' u n nom, changeant q u e l q u e peu la signification du t o p o n y m e . Ce Philologue auteur de c e t t e v o l u m i n e u s e é t u d e sur l'étymologie des n o m s de lieux et patronymes des Canaries, mentionne en o u t r e 7 0 n o m s qui apparaissent dans l'écriture sous la forme " T E N " ; ainsi q u e " T A N " cité 28 fois, et a p p a r e n t é s au préfixe "TIN". Le b e r b è r e c o m p t e sur ses t o ponymes, suivant les t r i b u s et les régions, diverses voyelles, qui ne changent pas leur signification. C'est ainsi que le lieu bien c o n n u de " T i n d o u f ' , au Nord-EST de la M a u r i t a n i e , est prononcé " T o u n d o u f par divers nomades. Emile Laoust a relevé p o u r le Maroc une t r e n t a i n e de n o m s de la forme initiale " T I N " , p a r m i lesquels le lieu historique de " T i n m e l " , village des " G o u n d a f a " ou le Mahadi Ibn Toumert, avait établi sa résidence, bati sa m o s q u é e ou il fut i n h u m é . La prononciation actuelle de ce village est " T i n m a l " signifiant: Place aux terrasses cultivées. Il serait curieux de c o m p a r e r q u a n t a leur étymologie d e u x n o m s de villages à Lanzarote, appelés "Tinamala". Parmi les formes " T I N " Laoust mentionne en o u t r e "TINZAR", nom d'un massif de l'Atlas et aussi de la rivière "Asif T i n z e r " q u i débouche dans la vallée de l'Ourika, par des gorges. Mais, s'agissant du mot narines dans le dialecte du Sous, ce t o p o n y m e aurait le m ê m e sens, se r a p p o r t a n t à la fois au corps humain et a u x formes caractéristiques des lieux. Il en est de même, pour "Tinirt villages des "Gedmixa" d o n t le n o m t r a d u i t ; Front et falaise en b e r b è r e , avec les mêmes significations q u e les synonymes " A g e n z a " et " I g e n z i " . En tribu " G h e g h a y " du Maroc "Tiniiri" (Lieu d u c o u ) est également connu dans le Rif, l'Aurès et la Kabylie avec la traduction: "EPAULE" et " D O S " . Le nom de " T e n e r i f e " apparait suivant les a u t e u r s , sous la forme "Tanarife"; "Tinerfe" et même "Chenerfe". Parmi les diverses significations proposées, j ' a i s u r t o u t retenu le berbère " I k h f " ( T ê t e ; Sommet) p r o n o n c é chez les Zenaga du Maroc " I F " , r e p r é s e n t a n t bien par cette syllabe finale, l'emplacement du Pic de c e t t e ile. B O R Y , a cité "Bentinerfe" p o u r lequel il a traduit: Fils du roi " T e n e r f e " . A mon avis, les préfixes "BE-BEN-

B E H E N " , ne traduisent dans le vieux dialecte basco-berbère des G o u a n c h e s , et dans ce cas particulier: Au dessous du s o m m e t le plus élevé. J'ai relevé dans l'Ile de Hierro, d e u x n o m s qui apparaissent selon différentes sources, sous les formes obscures suivantes: " T a n g a n a s o y a " et " T a n g a n a s o j a " , je p r o p o s e de les d é c o m p o s e r ainsi: " T A N " (Emplac e m e n t de... en b e r b è r e ) " G a n a " ( S o m m e t en b a s q u e ) . " S " (Avec en b e r b è r e ) . " O Y A " de m ê m e que " O J A " ( F o r ê t ) en b a s q u e , pouvant signifier: Lieu avec s o m m e t boisé. Selon l ' o r t h o g r a p h e et les différentes p r o n o n c i a t i o n s " O X A " signifie également: Bois et F o r ê t , c o m m e dans l ' e x e m p l e " O X A R A N " ( F o r e t dans la vallée) et "OXANDAB O U R O U " (Limite de la grande foret) en pays b a s q u e . Dans cette m ê m e Ile d e Hierro, le s o m m e t d i t : " T E N A C A " p e u t être interprété par " T E N " (Lieu du, en berbère) et "ACA" de m ê m e que " A C H A " ( R o c h e r en b a s q u e ) . Le t o p o n y m e " T e n i s c a " apparait deux fois près de Los Llanos (Palma) # u x Canaries. En o u t r e ce n o m était p o r t é par un célèbre guerrier G o u a n c h e , mais l'analyse de ce m o t est très o b s c u r e . Je propose de le décomposer ainsi: " T e n " (Lieu) en b e r b è r e ; " I s k " ( C o r n e ) dans la m ê m e langue, mais aussi: R o c h e r , Pic, D e n t ; e t c . , en t o p o g r a p h i e . Ce m o t est a p p a r e n t é au b a s q u e " A c h a " ( R o c h e r ) . Le pluriel de corne " l s k a o u n " en berbère, se retrouve dans le n o m de la petite ville du n o r d marocain " C h e c h c h a o u e n " , qui apparait écrit sur les cartes espagnoles " X a u e n " . Les pitons r o c h e u x caractéristiques, des environs de cette cité sont r e m a r q u a b l e s . Le lieu dit (Ladera de) T e n c h e à G o m e r a , semble avoir la m ê m e signification que " T e n i s c a " , de m ê m e q u e les m o t s c o m p o s é s qui apparaissent dans les diverses provinces b a s q u e s , d o n t les racines telles q u e : E t c h e ; E t x e ; Ese; Iza; Ika; Itxa et J a ; qui traduisent maison, apparaissent aussi d a n s les vieux t o p o n y m e s des i d i o m e s gouanches avec les significations de rocher; d e n t ; pic; e t c . Parmi les m o t s , ayant "Tin; T e n ; T a n " , c o m m e préfixes, très n o m b r e u x aux Canaries, j e citerai " T a n a y a " qui serait à Tenerife et dans la Grande Canarie. un vieux mot désignant un filet p o u r la pêche, selon Wôlfel. Mais, en le décomposant "Ten" (Emplacement) en b e r b è r e ; et " A y a " (La p e n t e ) en b a s q u e , je me c o n t e n t e de le signaler par curiosité. Dans la Grande Canarie, " T e n o y a " se retrouve

q u a t r e fois et " T e n o j a " une fois. Ces t o p o n y m e s semblent traduire un mot b e r b é r o - b a s q u e : Endroit de la foret. Le p a t r o n y m e g o u a n c h e " T e n e s o y a " peut être d é c o m p o s é ainsi: " T e n " (Place) " E s c " (Maison ou rocher) et " O y a " (Bois; F o r ê t ) . "Tindayejas" et "Tindayexas" représentent d e u x vallées de Fuerteventura. J'ai longuement exposé la signification de " T i n d a y a " d o n t les d e u x dernières syllabes intéressent aussi bien des t o p o n y m e s bien c o n n u s à Majorque et au Maroc. Quant a " E j a s " et " E x a s " (Avec rocher, e t c . ) ; G o u a n c h e et b e r b è r e , dont la c o n s o n n e " S " signifie: Avec. " T i n o j a y " est un lieu dit très curieux de Fuerteventura, pouvant se décomposer ainsi:

" T i n " (Celle de...) " O j " (Puits en langue b a s q u e ) et " A y " ( P e n t e ; Versant) d a n s la m ê m e langue. " T a n a o u s o u " se trouve dans la Chande Canarie; c'est aussi un pat r o n y m e g o u a n c h e . " A o u s " signifie cendre en b a s q u e , mot interessant à considérer en raison de la présence d ' u n volcan éteint dans c e t t e Ile. Mon a t t e n t i o n a été attirée p a r les lieu dit " T i n i s c h t " , en raison de sa morphologie berbéro-basque. Mais, situe à environ 50 k m s . à l'est de Prague, en T c h é c o s l o v a q u i e , ce lieu très éloigné des Régions intéressant cette é t u d e , doit avoir dans une a u t r e langue une é t y m o logie que j e serais curieux de connaître. COMMANDANT (ER) ROLAND LEGROS

QUIN POBLET

Aquesta poesia va ésser composta per sortir en disc. Es un conegut compositor-actor qui li posara la música, inclulnt-la després, en el seu repertori). De Mallorca és u n p o b l e t , es d a r r e r a n a n t a P o n e n t , alegre de p e n s a m e n t , S'Arracó és u n llogueret. Ca'n N o u i Ca'n Viguet n o hi ha m é s d e v e r t i m e n t i t o t h o m està c o n t e n t , sobre t o t , si n o fa fret ni a s'estiu m o l t a calor. N o hi ha res c o m S ' A r r a c ó , d a m a n a u h o an es j o v e n t , està a radós des vent de m u n t a n y e s rodetjat, t a m b é si fa b o n s e m b r a t i hi surt b o n a llavor. Qui n o a n y o r a S'Arracó? Qui d'allà ja se'n ha a n a t . T a m b é hi ha m o l t a igualdat, l'església és la millor, de cases pes seu r e d ó c a ' n Saca en es c o s t a t , ja t e n e n es pa e n f o r n a t i sempre senten b o n a o l ó , Son Castell i S o n T i ó , Son Nadal i Ca'n G u i d e , en T o m á s i ca na Prima, fan gelat de bassó.

Un llogaret p e t i t ó q u e a m b pa a m b oli ja té vida, i hasta pareix m e n t i d a q u e u n capellà d e la Vila vengui a fer es s e r m ó , Missa i c o m u n i ó , tot plegat de seguida. T a m b é t é b o n a casería per qui és c a ç a d o r , i a F r a n c e emigració q u e fa cent a n y s ha hi havia i de Sant T e m j o diria q u e n o hi ha m é s q u e u n p a t r ó , en Sion es p e s c a d o r , q u i du peix q u a l q u e dia i en Molines sa b a c i n a per això és s'escolà major. Estribillo: Q u i n p o b l e és S ' A r r a c ó , va ser fet pes reconés està ple d ' e s t r a n g e r s , t o t h o m viu a lo s e n y o r . V o s h o diu en Barceló qui n o es des m é s faners. Q u i n p o b l e és S ' A r r a c ó . G. BARCELÓ

TOUT MARSEILLE SE RECONTRE AU...

RESTAURANT DE L'ETOILE PIZZERIA Jean - Antoine Enseñat 11, Rue d'Aubagne MARSEILLE

Membre Benefaiteur des "Cadets de Majorque"

16

PARIS BALEARES

PARIS-BALEARES Organe mensuel de l'Association Amicale des Originaires et Descendants des Baleares résidant en France: "LES CADETS DE M A J O R Q U E " Siège Social: 2 0 , A v e n u e F o c h 66 400 CERET Association E t r a n g è r e A u t o r i s é e par le Ministre dè l ' I n t é r i e u r D i r e c t e u r de la P u b l i c a t i o n : Miguel F e r r e r S u r e d a Président H o n o r a i r e : Raphaël Ferrer Alemany 7 , place d ' E r l o n . 5 1 1 0 0 R E I M S Président: Gabriel S i m ó A l e m a n y Sanjurjo, 1 3 . S ' A R R A C O . Mallorca. T e l . 67 2 5 0 3 Vice-Président: J u a n J u a n Porsell, C a p i t á n Vila, 6 4 . ° - A . Palma de Mallorca 7 . Tel. 2 7 2 2 9 6 . Vice-Président p o u r la F r a n c e : Michel F . G a u d i n . 3 , r u e de D a m r é m o n t 44100 NANTES Tel. ( 4 0 ) 7 3 36 9 7 . Secrétaire G é n é r a l e : M m e . A n t o i n e t t e R. Perrigault "Villa du C a n i g o u " , 2 0 . avenue F o c h 6 6 4 0 0 C E R E T T e l . ( 6 8 ) 87 0 8 4 9 Secrétaire Général Adjoint: Henri Retout 15, rue des O r m e a u x , 7 6 6 0 0 LE H A V R E . T e l . ( 3 5 ) 41 2 0 3 2 Trésorier, et Délégué G é n é r a l p o u r les Baleares: A n t o n i o S i m ó A l e m a n y , Plaza Navegación, 1 9 . Palma de M a l l o r c a - 1 3 . T e l . 2 8 10 4 8

PETITES A N N O N C E S A L O U E R A S O L L E R - ILES BALEARES-ESPAGNE: Maison - m u e blee e n t r é e - salon salle a m a n g e r - cuisine - salle d o u c h e s - salle de bains - 3 c h a m b r e s - Petite C o u r de Mai - a S e p t e m b r e . Prix de 9 0 0 à 1.500 F r s . Sr. D. G u i l l e r m o V a q u e r . Calle Moragues, 2 - S O L L E R . Por n o p o d e r a t e n d e r traspaso en Paguera Local u l t r a m a r i n o s y carnicería con o sin m a q u i n a r i a .

A LOUER A SOLLER: I s l e s Baleares. Espagne. Maison m e u b l é e , e n t r é e , salon, sale a m a n ger, cuisine, 2 salles de bains, 3 c h a m b r e s , j a r d i n . Prix par m o i s ou pair saison de 1.500 a 2 . 0 0 0 francs. Ecrire a Jaime Sbert. C/. Jaime F e r r e r 4 - 4 . ° Palma de Mallorca, 12 ( E s p a g n e ) .

J e désire faire p a r t i e des "CAD E T S d e M A J O R Q U E " au titre d e : Membre adherent . . . 50 F r s . Membre donateur . . . 70 Frs. M e m b r e bienfaiteur 1 0 0 Frs. M e m b r e m é c è n e (à p a r t i r d e ) 1 5 0 Frs. et recevoir g r a t u i t e m e n t "PARIS-BALEARES". 1

Nom

Ecrire à Mr. G A B R I E L SIMO 9.

S'ARRACO.

Baleares

A V E N D R E A SAN TELMO SA P U N T A B L A N C A . Terrains á batir depuis 4 5 0 m é t r é s á 1.100 métrés. Plan partiel définitivement a p p r o u vé p a r la Comisión Provinciale d'Urbanisme. E c r i r e : M . Pierre Pieras 1 0 9 , Les C o n d a m i n e s III 84300 CAVAILLON

naissance

BARCELONA/PALMA:

Diario excepto Domingos

PALMA/VALENCIA:

Diario excepto Lunes y Domingos a 12 horas Miércoles y Domingos (vía Ibiza) a 18 horas

VALENCIA/PALMA:

Diario excepto Lunes y Domingos a 24 horas Lunes y Jueves (vía Ibiza) a l l horas

PALMA/ALICANTE:

Martes y Viernes (vía Ibiza) Domingos

a 10 horas a 22 horas

ALICANTE/PALMA:

Lunes . Martes y Viernes (vía Ibiza)

a 19'30 horas a 24 horas.

PALMA/D3IZA:

Domingos Martes y Viernes Miércoles y Domingos

a 12 horas a 10 horas a 18 horas

D3IZA/PALMA:

Miércoles y Sábados Jueves Lunes y Domingos

a 09 horas a 19 horas a 18 horas

PALMA/CIUD ADELA:

Jueves

a 08 horas

CIUDAD ELA/PALMA:

Martes

a 14 horas

PALMA/CABRERA:

Miércoles

a 09 horas

CABRERA/PALMA:

Miércoles

a 15 horas

ALCUDIA/CIUDADELA :

Diario excepto Miércoles y Jueves

a 10 horas

CIUD ADELA/ALCUDIA :

Diario excepto Martes y Miércoles a 16 horas

BARCELÓ NA/MAHON:

Martes, Jueves y Sábados

a 24 horas

MAHO N/B ARCE LONA :

Miércoles y Viernes Domingos

a 12 horas a 23 horas

BARCELONA/IBIZA:

Lunes, Miércoles y Viernes Sábados (vía Palma)

a 24 horas a 24 horas

IBIZA/BARCELONA:

Martes, Jueves y Sábados Domingos (vía Palma)

a 12 horas a 18 horas

a 24 horas

q u i fera suivre.

et prénoms

Lieu et date

Diario excepto Lunes y Domingos a 12 horas Domingos a 24 horas

ECHANGERAIS Maison de campagne d a n s le midi de la F r a n c e : P3 avec d é p e n d a n c e s , hangar, t é l é p h o ne, eau, électricité. Trois mille arbres fruitiers: pommiers, poiriers, cerisiers, abricotiers... C o n t r e maison de r a p p o r t à Majorque.

1981

PALMA/BARCELONA:

I n f o r m e s : G. S i m ó Sanjurjo, 13. S ' A R R A C O

Sanjurjo, BULLETIN D'ADHESION

Del 1 de e n e r o al 5 d e abril de

Sur place: G. S i m ó Sanjurjo, 13. S ' A R R A C O

Nationalité Profession Adresse (Signature)

A VENDRE EN B L O C OU

BAR - R E S T A U R A N T E

PAR A P P A R T E M E N T S ,

Biffer la mention inutile. Nota.— Tous les règlements, adhésions, publicité sont à effectuer au nom des "Cadets de Majorque", C.C.P. Paris 1801-00-S.

IMPRENTA POLITÉCNICA Troncoso, 3 Palma de Mallorca-Baleares-España Depósito Legal: P.M. 9 5 5 - 1 9 6 5

maison d'angle 2 4 0 m . à Palma de Majorque (Près Plaza de T o r o s ) .

2

Possibilité création immeuble "rez de chaussée plus q u a t r e étages' Renseignements: Mr. F r a n ç o i s Castaner 6 r u e Louis Chauveau. Arc Les Gray 7 0 1 0 0 Gray

COCINA M A L L O R Q U I N A Y FRANCESA Cerrado los lunes por descanso del personal T E L E F O N O 63 14 06 PUERTO DE SOLLER

Get in touch

Social

© Copyright 2013 - 2024 MYDOKUMENT.COM - All rights reserved.