Amo l'aroma; Joan Salvat-Papasseit

Literatura catalana del siglo XX. Poesía. Estilo literario. Lenguaje # Mètrica. Metàfores. Comparacions

1 downloads 127 Views 5KB Size

Recommend Stories


Amo ser mujer, amo los zapatos
Amo ser mujer, amo los zapatos. 1 2 Amo ser mujer, amo los zapatos. Amo ser mujer, amo los zapatos. 3 A. SANDALIA TRACY Capellada en material

Joan Fuster
Reflexions generals i diverses. Ecologisme i contradiccions. Societat de consum

Story Transcript

Comentari del poema Amo l'aroma Aquest poema breu pertany a El Poema de la Rosa als Llavis, un poema unitari escrit entre 1921 i 1923 per Joan Salvat− Papasseit (Barcelona, 1894 − Barcelona, 1924), poeta autodidacte, de família obrera i amb una vida marcada per les penúries econòmiques i per la tuberculosis. La seva obra poètica representa l'actitud de l'Avantguardisme, conjunt de corrents estètics de ruptura i recerca de noves formes expressives en contraposició amb l'Esteticisme del Noucentisme. La seva obra mostra l'evolució de la poètica avantguardista a Catalunya: Poemes en ondes hertzianes (1919); L'irradiador del port i les gavines (1921); La gesta dels estels (1922); El Poema de la Rosa als Llavis (1923) i Óssa Menor (1925). Aquest poema breu és l'últim dels 5 poemes que conformen El Desig i el Convit, la primera de les 20 seccions numerades amb xifres romanes precedides per un haikú en que està dividit el poema. El tema del poema és l'enamorament del poeta vers ella, que el fa sentir capaç de tornar a estimar. He estructurat el poema segons la mètrica en tres quartets decasíl·labs. El títol del poema és un palíndrom, és a dir, un joc de paraules, es refereix a l'aroma de l'alè. En aquest poema trobem 3 nivells d'anunciació: 1º, declaratiu, intimista, que utilitza el present o l'imperatiu; 2º, el subjecte són les xicres del telègraf personificades que explica l'emmarcament escenogràfic del procés; i 3º, el jo poètic que utilitza el condicional per anunciar allò que li plauria, allò que fora possible, el desig. Dins del lèxic hi trobem nombrosos elements botànics (brot de menta); elements anatòmics (somrís, boca, dents); comparacions (minyona esquerpa com vela nova...); metonímies (vela nova per vaixell); metàfores (fes−me'n penyora vol dir que li faci un bes), (minyona esquerpa vol dir que encara no en sabem res, que encara no és seva), (vela nova vol dir noia jove inexperta); i elements avantguardistes (telègraf). Aquest fragment és important perquè conclou la primera secció del poema i perquè pertany al pla d'acció del poema, on es narra una iniciació amatòria on es contraposa l'experiència de l'enamorat davant la innocència de l'estimada.

1

Get in touch

Social

© Copyright 2013 - 2024 MYDOKUMENT.COM - All rights reserved.