VILALLONGA I ELS GENIS Dins el m ó n de l ' a r t , G i r o n a no tan sois és p a r t del cercle que envolta aquesta m a n i f e s t a d o , sino q u e , de vegades, també el p r o p i eix, al centre de la qual c o m e n t a la gran espiral q u e s'estén f i n s a l í m i t s insospitats. S'ha repetit aquest f e l , quan a p r i m e r s de f e b r e r . el p i n t o r Jesús-Caries Vilallonga va voler presentar, a G i r o n a , una o b r a destinada a un llarg recorregut a nivell m u n d i a l , abans q u e d e f i n i t i v a m e n t es posÍ a la venda, pulx q u e la m a teixa o b r a , no tan sois per les seves dimens'ions — 2 ' 6 0 X 4'óO m e t r e s — , sino també per la seva t e m á t i c a , r e p r e s e n t a t i v i t a t i esperit que l ' i n s p i r a , c o n j u n t a m e n t a m b l'acurada técnica, d i b u i x i c o l o r de la qual és mestre aquest a r t i s t a , bé mereix una atenció especial, q u e diverses galeries estrageres ¡a !i han d o n a d a , d e m a n a n t per cxposar-la, sois de conéixer el p r o j e c t e i el contingut-missatge de pau que p o r t a , i n a t u r a l m e n t , la valúa de l'artista.

ART misGBl'

El t í t o l de l ' o b r a , «Retrat i m a g i n a r i de 24 genis universals», és de per si expressiu i a la vegada c o n t u n d e n t , per q u a n t la ¡maginació és sois en aspectes s i m b ó l i c s , quan la realitat deis homes que hi f i g u r e n és ben palesa, personatges decisius, p o r t a d o r s de missatges i d'esperances, homes positius per a una h u m a n i t a t que cerca aquest r e t r o b a m e n t , aquest m i l l o r a m e n t , aquesta necessitat de c r e u r e i Iluitar per una pau que a p o r t i e q u i l i b r i i c o m p r e n s i ó , que t a n t és necessária perqué els ideáis q u e dViem t e ñ i r , es conv e r t e i x i n en realitat. Aquests t o n els genis escoliits per en Vilallonga.

lénia

M a r c Chagall, p i n t o r rus que v¡u al sud de Franca; Henry M o o r e , escultor anglés; G u n t t e r Grass, e s c r i p t o r alemany, a u t o r , e n t r e altres títols, de «El Rodaballo» i «El t a m b o r de h o j a l a t a » ; Néstor Basterretchea, escultor base; Leop o l d Sedar Senghor, gran h u m a n i s t a , poeta, expresident del Senegal; García M á r q u e z e s c r i p t o r Colombia; Francis Bacon, p i n t o r anglés; Dr. Hans Selye, psicóleg canadenc; Hans W e r n e r Henee, c o m p o s i t o r alemany; Paul Bocuse, chef de cuina francés; Lluís B u ñ u e l , d i r e c t o r de cinema espanyol; Kenso Tage, a r q u i t e c t e j a p o n é s ; A k i r o Kurosawa, d i r e c t o r de cinema j a q o n é s ; M a u r i c e B e j a r t , coreófrag de ballet f r a n c é s ; George Balanchine, coreograf de ballet r u s - a m e r i cá; Bette Davis, artista de cinema a m e r i c a n a , integrada a la Dona M a r e , creadora de l ' h o m e , centre de l'univers; e q u i p americá del P r o j e c t e Apol-lo c o m p o s t peí Dr. K. H. Debus i els astronautes A r m s t r o n g , A l d r i n i G a g a r i n ; M a i a Plisetskaya, b a i l a r i n a del Boiskoy de M o s c o u ; D r . James W a t s o n i Dr. Francis C r i c k , americá i anglés, respectivament, biólegs genétics, p r e m i s N o b e l ; M o n t s e r r a t Caballé, la gran c a n t a n t ; Salvador Dalí, p i n t o r ; M a r q u e r i í e Y o u r c e n a r , esc r i p t o r a belga-francesa-americana; i S i m o n e de Beauvoir, escriptora francesa.

per

Gil

BonanciB 55

'Retrat imaginan de 24 genis universals",

La perscnalitat-esperit-sentimení de ('artista Vilallonga és ben reflectida en aquesta o b r a , c o m una c r i d a , mes rea! q u e s i m b ó l i c a , feta m i t j a n gant el seu a r t , pero valent-se a la vegada d'aquelles persones q u e , per ser representativas, les a j u n t a , perqué així a p o r t i cada una el seu símb o l , el c a m í a través del qual ha fet a p o r t a d o de q u e l c o m p o s i t l u per a la h u m a n i t a t , c o n s t i t u i n t entre tots, cada u a m b el seu ingredient especia! un tot d'alló que e¡s homes cerquen, que pot deslligar-nos de les falses o dolentes passions — e n t e n e m que h¡ ha passions b o n e s — , q u e ens poden aliiberar. Son el c o n j u n t de veus q u e f o r m e n el gran cor per cantar una Ilibertat, o el c o n j u n t d ' a l q u i m i s t e s que han a p o r t a t el seu p e t i t p e r o i m p o r t a n t secret, p e r q u é una vegada c o n j u n t a t s , aconseguir la panacea somniada. Una O.N.U. de l'esperit per a homes esperangats, que sigurn ells els q u i sssenyalin el c a m í i la manera de f e r el r e c o r r e g u t .

obra de Jesús-Caries

Vilallonga.

ser el c o m p o n e n t genétic p r o d u c t o r d ' u n canvi i m p o r t a n t en tota l ' e s t r u c t u r a de la h u m a n i t a t vers la creació d ' u n nou ser, f o r m a t per diferents c o n t r a c c i o n s c r o m o s ó n i q u e s . A p a r t tots els símbols i f i n a l i t a t de l ' o b r a , hi ha, d i r í e m , l'obra artística d ' u n h o m e que c o m Jesús Vilallonga, atret de sempre per i'art peí fet de p o r t a r - l o en la p r o p i a sang, pero conscient q u e el c a m í és Darg, i a les voreres d'a~ quest camí pot haver-hi f l o r s en alguns i n d r e t , per d'altres plens de d i f i c u l t á i s inclús de cingles. La realitat de l'home és el seu p u n t d ' i n i c i i de f i n a l . Per aixó e s c r i u : « L ' h o m e és un accident de la n a t u r a . Cerca en el seu passat la just i f i c a d o d e la seva existencia present. En el seu f u t u r desitja d e f i n i r la p r o p i a esséncia després de la m o r t . La s o l u d ó és ¡a d'acceptar el m l s t e r i que ens envolta com a f o n í v e r i t a b l e de v i d a . No convé ésser massa c u r i o s ; t a n m a t e i x v i n d r á el d i s q u e , pensant q u e ho sabem t o t , pensarem haver-ho descobert t o t » .

A i x ó és el que ha sentit, ha vist i ha exter i o r i t z a t el p i n t o r Jesús Vilallonga, en aquesta selecció de personatges, c o n v e r t i n t el q u a d r e en un Ilibre de missatges, en un disc de cancons nadatenques o de p a u , en una música e q u i l i b r a da per a t o t s . Creu en T h o m e , tal c o m és, és a d i r , f a c t i b l e de m i l l o r a m e n t , si els altres homes — d ' a l t r e s h o m e s — , hi a p o r t e n aquest b r i especial i excepcional q u e ells teñen. Homes c o m James Watson i Francls C r i c k , ambdós p r e m i s Nobels de biología, d e s c o b r i d o r s de! D.N.R., q u e pot

T o t a i x ó ens h o d i u t a m b é a m b el seu dlal e g - p i n t u r a , de la q u e n'és exponent l'obra suara presentada, que no és res mes q u e la m a d u resa deis seus enys d ' e s t u d i s , v i a t j a n t i treballant, fidel a una técnica m o l t p a r t i c u l a r i posit i v a , a m b d i b u i x de v i b r a d o n í t i d a , remarcant i fent sentir p l e n a m e n t aquesta c o m u n i c a c i ó v i b r a t o r i a t a l m e n t com si la p i n t u r a fos, no un receptor d'idees, sino un e s p a r c i d o r de resso-

56

náncies oscil-lants i concretes a la vegada. E q u i l i b r i a m b el c o l o r on els vermells i grisos juguen a slntetitzar millor cada expressió o cada sent'iment d'una faisó especial en les f i g u r e s , j u n t a n t realitats a m b símbois ben d e f i n i t s , v i r t u t s pictoriques de les quals s e m p r e s'ha v a l g u t , i q u e ara, en aquesta o b r a «Retrat i m a g i n a r i de 24 genis universals» aplega t a i m e n t com si fes no sois el s u m a r i de tot el seu pensament, sino també de la seva expressió a r t í s t i c a , resum i representatiu com en un gran reta ule medieval, a m b les técniques i m o t i v a c i o n s d ' a r a , a m b una al-legorla a !a m í t i c a balanga de la j u s t i c i a , l'eix central d ' e q u i l i b r i de la qual es t r o b a en aquesta dona-bailarina en blanc, expressió e x t e r i o r i t zada de la bellesa i r i t m e físic, que l'artista cerca t a m b é , i ho aconsegueix p l e n a m e n t en l ' o b r a , en aquest seu d a r r e r q u a d r e .

A part la seva presencia física p l e n a m e n t enmarcada a m b la b o n h o m i a de la seva manera de ser, e q u i l i b r a t en els sentiments c o m el c o l o r ais seus quadres, seré com els ceis que ha p i n t a t , expressiu c o m els seus d i b u i x o s . T e m a , sens i b i l i t a t i expressió e q u i l i b r a v e n els seus c o l o r s i d i b u i x o s . Un diáleg, p i c t ó r i c i h u m a — o huma i p i c t ó r i c — , d ' u n home envers els altres homes, per parlar-los de q u e l c o m tan i m p o r t a n t c o m de la p r o p i a t é r r a , aconseguint p l e n a m e n t t r a m e t r e ' l s tot q u a n t ella representa tant peí fet d'haver-h¡ nascut com d'haver estat el lloc on transcorregué la seva v i d a , llocs q u e f o r e n insp i r a d o per a l'artista, cosa c o m p r e n s i b l e si ten i m en c o m p t e que és una de les más b o n i q u e s , i que en Mas Coilellmir f o u un deis homes q u e m i l l o r va saber i n t e r p r e t a r - l a , p e r q u é , a p a r t el seu a r t , la c o m p r e n i a plenament i Testimava.

MAS COLLELLMIR ENS HA DEIXAT

LA GIRONA D'EN

Fins i tot en el seu adéu — l a m o r t — en Bartomeu Mas i Coilellmir f o u e s p o n t a n i , com una pinzellada, d i r í e m c o m tota la seva v i d a , plena d'una continu'ítat d'esclats no sois artístics, sino t a m b é plenament h u m a n s . Eli, que havia fet partíceps a t o t h o m del seu art m i t j a n g a n t la seva o b r a c r e a d o r a , també contribu'ía a a j u d a r aquells que així mateix volien manifestar les seves i n q u i e t u d s a través de la p i n t u r a , a r r i b a n t a d i r i g i r I'Escola de Bel les A r t s d ' O l o t d u r a n t m o l t s anys. Nascut a les Preses el 21 de j u n y de 1900, acudí a IVEscola de Belles A r t s d ' O l o t » , de la qual n'eren mestres els Berga i M e l c i o r Domenge. Després, cap a Barcelona per anar a l'Académia Baixas i, mes t a r d , a l'Escola de Belles A r t s , on l'any 1929 va c o m e n t a r la seva tasca d'ensenyanga.

FARGNOLl

En realitat f o u la Girona de tots, si bé V. Fargnoli la va veure de p r o p , la va sentir plenam e n t , i va saber t r a n s f o r m a r en d o c u m e n t s gráfics-histórics, uns fets, uns homes, uns pobles i uns m o m e n t s que representen uns i m p o r t a n t s d o c u m e n t s que, c o m varen poder constatar els g i r o n i n s q u e a c u d i r e n a v i s i t a r les exposicions de les 2.500 fotografíes, aporten interessants detalls. A l ' l n s t i t u t Vell de Giron.^, a la Sala Fidel Aguilar i a la Casa de C u l t u r . í , o r g a n i t z a t conj u n t a m e n t per l ' A j u n t a m e n t i la D i p u t a d o , el dia 16 de f e b r e r f o r e n inaugurades les m o s t r e s , c o n v e n i e n t m e n t ordenades segons temátiques que anaven de les comarques a personatges, actes f o l k l ó r i c s , és a d i r , tot alió que era a c t u a l i tat en aquells m o m e n t s i época que reflecteix l'obra de V. F a r g n o l i , q u l , des de comengament de segle fins l'any 1936, va recorrer tots els i n drets de les nostres terres, a m b la p r i m i t i v a m á q u i n a de f e r fotografíes supeditada a tots els inconvenients técnics de llavors, pero aconseg u i n t , aixó sí, uns resultats que cal assenyalar c o m a sorprenents, per la qual cosa, queda ben palés q u e a p a r t el seu interés per l ' e s t u d i , es tractava d ' u n auténtic a r t i s t a , que sabia cercar, veure els detalls i m p o r t a n t s , la t e m á t i c a , les llums i l ' a p o r t a c i ó de la ¡matge a la n a r r a t i v a directa.

L'any 1939 t o r n a a O l o t i exercí c o m a p r o fessor de la seva Escola de Belles A r t s perqué, tres anys després, el 1942, en fos n o m e n a t Director, c o i n c i d i n t a m b la p u b l i c a d o de les seves «Perspectivas del a r t i s t a . M é t o d o de la cuerda de arco». Fou ell q u i i n t r o d u í a r«Escola de Belles A r t s O l o t i n a » les técniques del gravat, p i n t u r a m u r a l , al frese i a la cola, perspectiva, esm a l t i cerámica. El seu pas per aquesta v i d a , a r t í s t i c a m e n t p a r l a n t , ha estat p r o l í f i c i f r u c t í f e r , ja q u e a mes de t r a s m e t r e l'ensenyanga, mai no va deixar de p r a c t i c a r a m b continu'ítat — c o m ho dem o s t r e n les seves e x p o s i c i o n s — , la p i n t u r a , part del seu p r o p i ésser, t a i m e n t c o m si fos l'esséncia d'ell m a t e i x , precisament en un lloc d'anomenada artística peí fet de t e ñ i r una escola p r o p i a , que potser no és una manera concreta d'expressió, pero sí com un teló de f o n s , un acomp a n y a m e n t m u s i c a l , o un calidoscopi de c o l o r s , e n t o r n del q u a l , cada artista pot a p o r t a r - h i el seu p r o p i concepte d'expressió. Aixó és el que féu i va ensenyar a f e r en Mas Coilellmir.

Un encert f o u la p r e s e n t a d o de l ' o b r a , en la qual m o l t s g i r o n i n s poden d e s c o b r i r els aspectes d'aquella nostra G i r o n a abocada c o m semp r e al treball ¡ a la s u p e r a d o , pero a m b uns paratges, unes c o n s t r u c c i o n s , uns vestits, uns cost u m s per a nosaltres ja encestrals, q u e p e r m e teren a r r i b a r f i n s ais nostres dies, i de tot el que en deixá constancia la c a m b r a i n q u i e t a , constant, sensible d ' u n home que c o n t r i b u í així a alió que tant e s t i m e m a r a : la coneixen^a d'aquells períodes de t e m p s , a p a r e n t m e n t llu57

V y t ^ ^O.v\fl.v^a...

•'-'

y^l-b —

V,fÁv^\rtOLi —

Valenti Fargnoli vd recorrer tots els pobles de les nostres comarques d'una época passada en la qual el paisaige no sofría les contrarietats de Sait és només aixó, un exemple.

58

i capta el taranná actuáis: l'exemple

A p a r t la seva h i s t o r i a p r o p i a , m o l t densa per cert, deis seus atractius paisatgístics o t u rístjcs, Cadaqués té una h i s t o r i a í n t i m a , plenament sentida, de l'art. I és aquesta i m p o r t a n t h i s t o r i a , la que ha escrit ara un p i n t o r , en Tharrats, en un Ilibre t i t u l a t «Cent anys de p i n t u r a a Cadaqués».

nyans, pero tan i m m e d i a t s , q u e encara els nostres pares o els nostres avis h¡ eren presents, f o r m a v e n p a r t d'aquell e n t c r n . V. F a r g n o l i , c o m prengué alio que una bona imatge és m i l l o r que nnoltes paraules. I ens llega, no sois una bona imatge, sino 2.500 — o moltes mes ja que la q u a n t i t a t assenyalada és la que es va e x p o s a r — , en cada una de les quals hi ha auténtica d o c u mentació.

Creiem q u e el Ilibre és necessari per a la coneixenga de l'art, no tan sois a Cadaqués, sino a tot Catalunya i ens a t r e v i r í e m a d i r i t o t el m ó n , perqué a Cadaqués hi anaven gent de tots els i n d r e t s , p o r t a d o r s de les darreres expressions a r t í s t i q u e s , deis fets, anécdotes o histories que es teixien e n t o r n de l'art, i deis quals, els a r t i s tes mes o menys v i n c u l a t s a Cadaqués en f o r m a ven part i a vegades f i n s i tot n'eren l'eix.

THARRATS I CADAQUES La plena v i n c u l a d o del g i r o n í Joan Josep T h a r r a t s a Cadaqués, és coneguda de t o t h o m , i d ' u n a faisó especial peí m ó n de l'art, del q u a l , la s e m p r e a t r a i e n t p o b l a c i ó es c o n v e r t í c o m en la c a p i t a l i t a t , puix que els artistes la t r a n s f o r m a r e n en una mena de centre de pelegrinatge, o n gran q u a n t i t a t d'ells hi acudien, i m o l t s h'i restaven meravellats deis seus a t r a c t i u s p i c t ó rics, per la qual cosa, moltes de les cases de la v i l a , o el seu e n t o r n , son de p i n t o r s , i e n t r e elies, una de les más antigües i c o n s t a n t m e n t activa és la de T h a r r a t s .

La temática e r a , dones, a t r a c t i v a , i en Tharrats, a part els coneixements que en té, sap per igual — c o m ho ha p a l e s a t — , analitzar i u t i l i t zar els colors c o m les paraules. I és que ell ha estat i segueix essent un « a r t i s t a t o t a l » , q u e pot manifestar-se a m b les mes diverses maneres. Un h o m e seré, un analista, un detallista de l ' a r t i de totes les i n q u i e t u d s humanes, i que ens ofereix un Ilibre, d i n ' e m necessari per a conéixer la h i s t o r i a de l ' a r t , en aquests d a r r e r s t e m p s , captada del seu m i r a d o r - o b s e r v a t o r i de Cadaqués, al qual li ret un homenatge. Un homenatge mes de T h a r r a t s a Cadaqués i a la p i n t u r a . . .

C o m sigui que els literats i músics també sentiren idéntica atrácelo, tot aixó féu que, de m o l t s anys eni;á, Cadaqués fos com la c i u t a t sagrada de l'art. On es plasmava l'art, on es parlava de l'art, on l'art era ánima i esperit del viure quotidiá.

59