BARROC • Els elements dcoratius es fan servir amb 1 finalitat arquitectònik: X ex, els miralls donen xspctiva i profunditat. • Les formes s'inspiren en la natura i en aqlls elements q es kracteritzen xl moviment (aigua, flames...) • L'arquitctura civil serà tan imp com la . Arquitectura Itàlia Lloc on sorgeixen les primeres formes dl barroc. Krac: • S'utilitza la columna, la funció és dcorar. • Els edif s'enriqueixen amb marbres policromats i mosaics. • Es / en 3 etapes: • Fins 1630: Stil klmat i formes sns moviment. • 1630−1700: Formes dsbordads, èspok representativa d l'arquitctura barrok. • 1700−½ s. XVIII: 2X orientació: 1r: stil amb presència d motius dcoratius, etapa q culmina amb el rococó. 2n: stil d'extrema simplicitat, pretén retornar a l'arquitctura renaxentista i culmina amb l'etapa neoclassicista. • Fins 1630 Carlo Maderno La seva obra principal és l'akbament d la basílik d San Pedro. El seu projecte va consistir en eixamplar i allargar la nau major q serà d planta . Tb realitzarà kplles laterals x tal d donar grandiositat interior d l'edif. Projecta la façana intgrada x columnes clàssiques d proporcions ggantines, intgrada x 1 àtic d'stàtues el qual substitueix el frontó i dstak les entrades q no es corresponen amb les naus interiors. L'edif t 2 nivells: 1r: 3 ports d'accés i akbament arquitravat

2n: Conjunt d columnes i pilastres amb 1 akbament arquitravat a sobre dl qual trobm stàtues dls apòstols. Bernini Realitza la Plaça de San Pedro del Vatikno. Krac: • Planta elíptik amb 4 fileres d columnes. 1

• Columnes d gran tamany d material d nit. • A la part alta d les columnes tnim 1 àtic d'stàtues (140). • El simbolisme és q l'església rep amb es braços oberts als fidels. • L'efecte d la xspctiva és accentuat x les mateixes columnes, d manera q la façana qda ampla i majestuosa. •

Dstak la columna egípcia q el Papa Sixte V habia situat davant d l'eix d la basílik. Serà el punt central d la plaça. A costat trobm 2 fonts.Antcednts: Predomina la línia horitzontal igual q a l'arquitctura greco−romana. • 1630−1700 Borromini • Va fer l'església d San Carlos de las Cuatro Fuentes. Stà situada en 1 cruïlla d krrers i x tant s'ha d'adaptar en 1 solar irregular. • Dstaka aqst arquitcte x l'ondulació dls elements arquitctònics i x tant hi ha 1 moviment continuu. • S'utilitza línies convexes i còncaves. • 3 parts imp a l'església: − Claustre, d planta octogonal, rodjat d columnes aparellades. Les kntonades són cònkves. − Església, d planta elíptik, els murs són ovalats i x tant tnen 1 línia corba. − Interior d l'església, 16 columnes ggants q soporten l'enteulament q aprèn la forma ondulada. 3 nivells: 1r: cúpula ondulada, akbament d llanterna 2n: semicúpules i ptxines

3r: planta elíptik amb columnes q sostnen l'enteulament França Palau d Versalles, Mansart

2

Exemple + representatiu d la grandsa d la monarquia francesa. Materials: pedra, marbre i miralls. Lluís XII va manar construir 1 ptit palau d pdra al voltant d'1 pati. Aqst palau no+ tnia 3 sales. Posteriorment fou modifikt x l'arquitcte Mansart, el qual va ampliar el palau amb 2 sales + al N i 2 + al S. El conjunt d les façanes són d'ordre clàssic i d gran majestuositat. Façana=3nivells: 1r: Element dcoratiu d l'encoixinat. 2n: Nivell principal, pilastres i columnes d'ordre jònic. Hi ha 1 pòrtic q sobre surt. 3r: El + ptit dls 3. Hi ha finestres quadrades i 1 voladís sobre el qual hi ha 1 sèrie d'stàtues.

A l'interior dl palau hi ha gran sales amb spais molt amplis i amb 1 gran dcoració. Dstaqn les línies ovalades. Les 2 sales + imp són la kplla reial i la galeria dls miralls. Urbanisme El barroc es kracteritza x integrar els spais en 1 tot unitari, és l'èpok en q sorgeixen els planols d la ciutat kptal. Les grans vies dsemboqn els centres signifiktius, és a dir, els edif , les places... Les places presentn elements com x ex columnes, obeliscs... Scultura Scultura italiana Krac: • Dstak Bernini. • Retorn al classicisme. • Materials: marbre, bornze, marfil, or, plata i pedra, aqsta última no+ en obres q stan a l'exterior. • Dstak xl seu gran dinamisme, on sembla q es representi 1 obra d teatre. • Tmàtik , mitològik, al·legòrik i civil. Bernini Extasi d Sta Teresa • Es troba a l'sglésia d Sta Maria d Vitoria. • Tma: Sta Teresa rep 1 fletxa d'1 àngl x obtnir l'amor diví. • Dstak la 2x expressió: x 1 part l'expressió d plaer d Sta Teresa i x l'altra la serenitat d l'àngl. • S'utilitza 2x material: el marbre i el bronze, aqst últim no+ utilitzat xl raig d llum. 3

•

Dif tipus d txtures: hi ha 1 txtura en els núvols i les ales i 1 altra en la roba dls xsonatgs. Aqsts robs dstaqn xl seu moviment, això ve donat x l'efecte dl clar−obsucur, x tant la xspctiva. La llum prové d'1 finestra situada a l'altar. Apol·lo i Dafne • Stà situat a la galeria Barghesa. Fou enkrregada x 1 krdnal x situar−la als jardins d la seva vil·la. • Material: marbre. • Tma: representació d l'escena dl mite d'Apol·lo i Dafne; és el mmnt d transformació d'ella en llaurer. • Dsaka l'expressió facial d Dafne i d'Apol·lo. • Composició: moviment dls cls cossos on dstak la corba. • 2x txtura: a la base hi ha el tronc i els kblls

Poc volum, quasi no hi ha moviment. Scultura spanyola (fotocòpies) Krac: • Dstak xl su realisme. • A Andalusia dstak xl seu patetisme. • A Kstlla dstak x buskr la bllesa xfecta. • Dstaqn 2 obres: El Crist Jacent, d Gregorio Fernández i Magdalena penitent, d Pedro Mena. Pintura

4

Pintura italiana • Figura rincipal: Caravagio. • Predomini absolut dl color sobre el dibuix. • Sensació d profunditat. • Pèrdua d la simetria a les composicions. • Abundància d les composicions en diagonal. • Presència d l'escotç Caravaggio Vocació d St Mateu • Escena històrik. • La llum li dóna l'structura i fixa la composició dl quadre. Llum q pnetra x 1 obertura darrera d la figura d Crist. Llum q va en diagonal. Dstak els xsonatgs principal (Crist i St Mateu). • Dstaka el tnebrisme, és a dir, clar−obscur on hi dstaqn els xsonatgs principals d l'obra. • Punt d vista baix. • Predomina + el color q el dibuix. •

Tma . La mort d la verge • Tmàtik , on surten la Verge, Magdalena i els apòstols. • Composició: 3 plànols: 1r: Figura d la Magdalena. 2n: Verge morta 3r: Apòstols; uns expressen sentiment i altres no tenen expressivitat. • La llum fa l'structura dl quadre, llum en diagonal i x tant mark tnebrisme. •

5

Predomina el color vermell q qda ressaltat x la llum Flandes Rubens Krac: • Utilitza 1 gama d colors amplíssima. Sempre stà present el color vermell. • Treballa la pinzellada solta. • Moviment dinàmic i amb fortes diagonals. Moviment tb d les robs. • Les formes corprals són plenes. • Tmàtik , mitològik i retratista. Les tres Gràcies • Tma: 3 joves nues formant part 1 cercle com el modl clàssic. • Composició: la llum il·lumina els xsonatgs centrals. 2 plan: 1r: 3 dones cobertes x gases molt primes amb 1 moviment molt sensual, stan disposads a començar 1 dansa.

2n: Paisatge idíl·lic. El desenç de Crist • Utilització dl clar−obscur, x tant, tnebrisme q serveix x ressaltar la figura d Crist. • Dstak l'studi d l'anatomia i les postures dls xsonatgs q stan inspirads en les figures clàssiqs. • S'observa violència, tnsió i 1 dramatisme contingut. • Totes les figures stan disposades em tot el quadre. • La línia diagonal mark la disposició d les figures. •

6

Dstak el dtallisme. El jardí de l'amor • És considerat x molts artistes l'antcednt dl rococó dgut al seu kregament. • Tma al·legòric, representa el knt d la vida o d la joia d viure. Representa 1 festa a ksa dl Rubens. • Es barreja elements reals i elements mitològics (la vestimenta dls xsonatgs) i elements mitològics (els àngls). •

Dtak x la riqsa dls colors i x l'expressivitat dls xsonatgs. Holanda Rembrandt Ronda de nit • Tma: retrat col·lectiu. • S'observa 1 sèrie d xsonatgs amb màx realitat (la nena t 1 expressió d criositat, el gos). • Les llums i les ombres donen xspctiva i ressalten les 2 figures principals: el kpità q t la mà sqrra aixekda i el tinent q porta 1 spasa. • Gran dinamisme: gestos, mirades q provoqn q l'spctador participi a l'escena. •

Proporcions d gran format i xsonatgs són d tamany real (l'spctador se sent idntifikt). La lliçó d'anatomia del doctor Tulp • Tma: retrat col·lectiu. • Composició: tots els xsonatgs stan emmarkts 1 triangle. • Tenebrisme i clar−obscur. Il·lumina el criminal ajusticiat i els rostres dls 7 studiants. 3 plans: 1r: Mort. 2n: 3 studiants. 3r: Els altres q mostren indiferència.

7

• Dstak l'expressivitat dls xsonatgs dl 2n plà. Les mirads van dirigids a la mà dl dr Tulp. •

Màx dtallisme on hi ha 1 llibre d'anatomia, 1 full on hi ha inscrit els 7 studiants i tota la mark dls músculs en el braç. España Velázquez Las Meninas • Tma: retrat d la família reial. • Composició: 4 plans: 1r: Infanta Margarita, els 2 nans i el gos. 2n: Velázqz. 3r: Treballadors d la cort. 4t: Xsonatge q stà a la porta, on stà el punt d fuga. • Dstak la xspctiva aèria i presència d xspctiva lineal. • Dstak el color sobr el dibuix. •

Hi ha dtallisme (al mirall hi ha reflexat els 2 reis: Mariana d'Àustria i Felip IV) i el llenç (lienzo), el quadre on trobm la gran incògnita d sabr el q stà pintant. La Venus del mirall • Tma: mitològic

8

•

Predomini dl color

9