La prova anual dels fantasmes. AUTOESTIMA

AUTOESTIMA DEFINICIÓ DE LA CAPACITAT El pitjor dels mals que pot tenir un home és arribar a pensar malament de si mateix. Goethe

L’autoestima, que pertany al domini intrapersonal, és un dels elements clau de la intel·ligència emocional. Tal com passa amb molts altres conceptes en psicologia, no hi ha una definició que tingui el consens general. Nosaltres hem optat per l’elaborada per Nathaniel Branden, que la defineix com la suma de la confiança (sentiment de capacitat personal) i el respecte per un mateix (sentiment de vàlua personal). L’autoestima existeix com a conseqüència del judici implícit que cada persona fa sobre, d’una banda, la seva habilitat per afrontar els reptes de la vida, és a dir, per comprendre i superar els problemes, i de l’altra, el seu dret a la felicitat. Com hem esmentat, l’autoestima forma part de la intel·ligència intrapersonal. No obstant això, i a tall d’aclariment, ens agradaria comentar que hem dissenyat objectius i activitats relacionades amb la intel·ligència interpersonal. L’autoestima influeix en la manera com ens relacionem amb l’altre, ja que com més gran és la nostra autoestima, més gran és la nostra capacitat de tractar els altres amb respecte, benevolència i bona voluntat. Adjuntem unes línies d’Erich Fromm que permeten aprofundir en la idea esmentada: “L’amor cap als altres i l’amor cap a nosaltres mateixos no són alternatives oposades. Tot al contrari, una actitud d’amor cap a si mateix es troba en tots els que són capaços d’estimar els altres”.

1) GRAUS D’AUTOESTIMA L’autoestima és un concepte gradual. Les persones poden presentar en essència un d’aquests tres estats: • Autoestima positiva: no és competitiva ni comparativa; aquesta actitud deriva en la confiança, el respecte i l’afecte que una persona pugui tenir de si mateixa. • Autoestima baixa: és un sentiment d’inferioritat i d’incapacitat personal, d’inseguretat, de dubtes respecte d’un mateix, també de culpa, per por de viure amb plenitud. • Autoestima relativa: oscil·la entre els dos estats anteriors, és a dir, sentir-se apte i inútil, encertat i equivocat com a persona, i manifestar aquestes incongruències en la conducta –actuar, unes vegades, amb sensatesa, d’altres, amb irreflexió–, reforçant, així, la inseguretat.

1

La prova anual dels fantasmes. AUTOESTIMA

2) CAPACITATS/HABILITATS QUE AFAVOREIXEN EL DESENVOLUPAMENT DE L’AUTOESTIMA Per treballar l’autoestima amb els alumnes hem detallat una sèrie de capacitats que considerem necessàries. Ens referim concretament a: 1. Autoconeixement 2. Poder/Responsabilitat 3. Pensament i comunicació 4. Control de la tristesa i dels pensaments negatius 5. Consecució de metes 2.1) AUTOCONEIXEMENT Goleman defineix l’autoconeixement com l’aptitud personal que ens permet “conèixer els propis estats interns, preferències, recursos i intuïcions”. Hi inclou els conceptes següents: • Consciència emocional: reconèixer les pròpies emocions i els seus efectes • Autoavaluació precisa: conèixer les forces i debilitats pròpies • Confiança en un mateix: certesa sobre els valors i les facultats que un té L’objectiu és estimar-se partint de l’autoconeixement i assumint les nostres limitacions i potencialitats. 2.2) PODER/RESPONSABILITAT Quan fem servir el terme poder ens referim a la possibilitat d’explorar opcions i a la llibertat de prendre decisions, tot acceptant els resultats no esperats i reconvertint-los en aprenentatge. És posar la nostra energia en el present, és anar més enllà de la por assumint la responsabilitat. És l’habilitat per canviar la pròpia vida i la capacitat per crear els resultats que volem. El poder està estretament relacionat amb la responsabilitat, ja que assumim que som els conductors de la nostra vida. El nen podrà obtenir una sensació de poder quan disposi de les oportunitats, els recursos i la capacitat d’influir sobre la seva vida d’una manera positiva. Quan aquesta sensació estigui fermament desenvolupada, augmentarà la seva autoestima, però si no disposa d’oportunitats per exercitar aquest poder i se li nega sistemàticament, la seva autoestima disminuirà. Com hem esmentat, poder i responsabilitat són conceptes estretament relacionats. Hem d’afavorir que el nen comprengui i interioritzi que: • És responsable de les seves tries, accions i emocions. • És responsable de la seva felicitat personal. • És responsable d’acceptar o triar els valors d’acord amb els quals viu. • És responsable d’elevar la seva autoestima. En definitiva, estem parlant d’assumir que el poder és en el nostre interior, nosaltres decidim i som responsables de com actuem i com ens sentim.

2

La prova anual dels fantasmes. AUTOESTIMA

2.3) EL PENSAMENT I LA COMUNICACIÓ El llenguatge i la comunicació són molt importants a l’hora de fomentar l’autoestima. Els actes d’autoestima, alta o baixa, suposen pensaments i frases, com també judicis, comparacions, idees i criteris. L’autoestima que un nen petit té depèn en gran mesura del que sent, li diuen i dels missatges repetitius que rep, i que més tard es diu a si mateix. Les paraules no només representen la nostra experiència, sinó que, sovint, l’enquadren o emmarquen, i ho fan mostrant en primer pla certs aspectes de l’experiència i deixant-ne d’altres a l’ombra. Tenint en compte el que hem esmentat és evident que, com a educadors, hem de tenir cura dels missatges tant verbals com no verbals que emetem. A continuació, adjuntem una sèrie de recomanacions: A) FRASES PER PROMOURE UNA AUTOESTIMA ADEQUADA

xx Et felicito. xx Quina sorpresa m’has fet! xx Si necessites res, t’ajudo. xx Sé que ho faràs. xx Molt bé, has estat capaç de fer-ho. xx Així m’agrada, ho has fet molt bé. xx Estic molt orgullós/a de tu. xx No t’amoïnis, el proper cop ho faràs millor. xx … B) FRASES QUE HEM D’EVITAR

xx Ets un desordenat. xx Sempre estàs molestant. xx No arribaràs enlloc. xx Estic fart de tu. xx Aprèn del teu company. xx Sempre t’estàs barallant. xx Fuig del meu davant, no et vull veure. xx Ets un mentider. xx No sé quan n’aprendràs. xx Et quedaràs sense amics. xx Ets un desastre. xx Ets un gandul. xx …

3

La prova anual dels fantasmes. AUTOESTIMA

C) PAUTES PER CORREGIR CONDUCTES INADEQUADES Donat que la correcció de conductes inapropiades és una de les nostres funcions com a educadors, hem considerat convenient sintetitzar la manera més adequada d’intervenció: 1. Descriure la conducta incorrecta amb un llenguatge no valoratiu. Ex.: M’has interromput quatre vegades. 2. Donar una raó per al canvi. Ex.: Si m’interromps no puc continuar explicant el conte. 3. Reconèixer els sentiments, els criteris o els motius del nen. Ex.: Entenc que vulguis fer preguntes. 4. Expressar una formulació clara del que s’espera d’ell. Ex.: Espera que acabi i podràs fer les preguntes que vulguis. 2.4) EL CONTROL DE LA TRISTESA I DELS PENSAMENTS NEGATIUS Ens agradaria subratllar que hi ha moments i situacions en què la tristesa és la reacció més natural i adequada: per exemple, davant de la mort d’un ésser estimat, o davant d’alguna altra pèrdua important irreparable. En aquests casos, la tristesa proporciona una mena de refugi reflexiu, de dol necessari per assumir aquesta pèrdua i ponderar-ne el significat. Volem aclarir que, mitjançant aquest recurs, pretenem treballar el control d’aquests estats d’ànim prolongats i inundats de melancolia i pensaments negatius que duen l’ésser humà a aïllar-se dels altres i enfonsar-se. Fomentar el desenvolupament de l’autoestima implica una actitud positiva davant de la vida. Ens agradaria acabar aquest apartat citant Abraham Lincoln: “La felicitat és una actitud, no una circumstància. Les persones són tan felices com ho decideixen ser”. 2.5) CONSECUCIÓ DE METES L’establiment d’objectius i el treball per assolir-los, en lloc de viure a mercè de l’atzar i les forces externes, afavoreix l’autoestima positiva.

3) PAUTES QUE CAL SEGUIR PER FOMENTAR L’AUTOESTIMA 1. Crear un ambient on siguin palpables les actituds d’acceptació, valoració i respecte. 2. Conèixer les qualitats, els talents, les habilitats i els punts de millora dels nens. Per arribar a les metes esmentades, és indispensable superar relacions basades en etiquetes, prejudicis i primeres impressions. 3. Valorar les diferents capacitats. 4. Oferir als nens oportunitats perquè tinguin èxit. Els nens necessiten sentir que poden complir els objectius que se’ls proposen. Hem d’establir metes clares i assequibles, que permetin experiències d’èxit i exigència. 5. Incentivar el desenvolupament de responsabilitat del nen. Crear compromisos i exigir que es compleixin.

4

La prova anual dels fantasmes. AUTOESTIMA

6. Ensenyar-los a resoldre els seus propis problemes i aprendre dels errors i les faltes. 7. Transmetre la necessitat de creure en els somnis. 8. Aprovar, acceptar i respectar les iniciatives i actuacions espontànies dels nens, com també les seves expressions d’afectes i sentiments. 9. Oferir avaluacions dels resultats clares i senzilles valorant i reforçant no només la perfecció, sinó també les aproximacions positives cap a ella i els intents per millorar. 10. Ensenyar-los a adreçar-se tant a si mateixos com als altres amb missatges positius. 11. Ajudar-los a comprendre que no sempre han de prevaler els seus desitjos i opinions. 12. Evitar la utilització sistemàtica i exclusiva de la crítica, el retret, el càstig, la indiferència i les comparacions. 13. Inculcar la idea de l’esforç. 14. Mostrar hàbits i costums positives. Som un referent importantíssim en la construcció de l’autoestima dels nens i, per tant, hem d’intentar ser un bon model d’importància i vàlua (parlar dels nostres èxits i les nostres virtuts perquè ells també ho facin). 15. Posar límits clars ensenyant-los a preveure les conseqüències dels seus actes. 16. Ensenyar-los a valorar les altres persones.

5