EL BALL DE BOT • INTRODUCCIÓ. He decidit fer aquest treball per saber més sobre la nostra cultura musical. La música populat i la música folklòrica són la nostra cultura, i els nostres avantpassats la varen per durar, crec que nosaltres amb un poc d'informació i atracció podriem fer el mateix, per tal de que durí molt temps. Cada família té la seva cultura, així que cada un de nosaltres té una cultura. La cultura, té molts significats entre ells, Cultura Musical. En aquest treball intent donar una informació als altres molt superficial de la música tradicional. −3− • CONCEPTES BÀSICS. Música Folklòrica Tradicional: és la música que escriu i escolta el poble. Ball de Bot: és una sèrie de balls que composen aquest nom. Aquests balls són: boleros, jotes, fandangos, copeos i mateixes. −4− • REFERÈNCIA HISTÒRICA. La música tradicional és la música que ha estat contactada amb el poble. Se n'ha i se n'ha fet evolucionar. La música és com un ésser viu: neix, evoluciona i mor o es transforma en altres. La música ha canviat en molt poc temps. La transformació en una societat de serveisha fet que la música tradicional quasi desapareguès. Ara, la música tradicional només s'escolta a les festes dels pobles. La música ha anat passant de padrins a pares i de pares a fill, però encara que això es segueixi fent els nèts (actual joventut) preferèixen la música moderna. Per fer que la música tradicional evolucioni i torni a fer−se com abans, els pedagògs han fet que la classe de música, a les escoles, sigui obligratòria. −5− • DANSES. • Ball de Bot: sèrie de balls. El bolero, la jota i el fandango són balls on tambñe es ballen a la resta del territori espanyols i daten de mitjan segle XVIII. L'introducció d'aquests balls tradicionals començà al teatre, a finals del segle XVII i pincipis del XVII. A les dècades del principi del segle XIX van començar a forma−se grups de bballadors a Palma.

1

Després començaren a sorgir grups per altres llocs, els primers foren: el Parado de Valldemossa i Tall de Vermador a l'any 1925. Aquests balls són: • Bolero. • Jota. • Fandango. • Mateixa i Copeo. • La Balanguera ( sense coreografia). • BOLERO. El seu ritme és pausat. Sa seva estructura és variable, tant en la forma com en la durada. El bolero consta de dues parts: • La primer part, entre tres i nou compassos de durada que es toca com si fos una introducció. • La segona, entre nou i dotze compassis, que es repeteix tres vegades i les aturades son anomenades Turito. −6− • JOTA. És un dels balls més populars. Les jotes més populars són: les jotes del Llevant mallorquí, que tenen una estructura única. Tenen una petita introducció, després una tonada amb vuit compassos i cobla de dotze. • FANDANGO. El fandango havia quasi desaparegut i només es conservava a Pollença i alguns altres pobles de Llevant com Felanitx i Son Servera. El Fandango té dues parts. La durada de cadascuna de les parts és irregular. Està organitzada en grups de dos compassos. • MATEIXA i COPEO. Pareix ser l'únic originari de Mallorca. Se'l coneix amb diferents denominacions, com: mateixes, copeos, ball de pagès o ball per llarg. • LA BALANGUERA. És un ball que no té coreografia. Himne de Mallorca amb la lletra de Joan Alcover. Un fragment de la cançó és: << La Balanguera fila, fila la Balanguera filarà. Donau foc a la caldera La caldera bullirà >> • VESTITS. 2

• DONES. • FEINA: Les dones es cobrien el cap amb un rebosillo de cotó amb un mocador fermat al coll. Al cos duien un gipó molt ajustat i poc escotat, amb mànigues de tres quarts. Solia ser de color negre. Anava embotonat per davant. La llana i l'anascot eres les teles que més s'estilaven. Per fer feina, es posaven els manegots, que protegien l'avantbraç, eren com unes mànigues postisses confeccionades amb teixits de cotó, lli o indiana. Les enagos es duien directament damunt la camisa. A l'hivern, damunt els enagos, duien algunes faldes més i podien ser d'altres colors. La falda estava feta de cotó i podia ser de un sol color o de retxes. S'ha de tenir en compte que la dona del camp utilitzava els materials que trobava a mà per poder confeccionar els seus vestits. Damunts la falda, duia un davantal ample que podia ser de llista, llana o retxes. Peça per protegir−se mentres feia feina. Les calces eren blanques o de color. Aquestes calces es la fermaven amb una cinta i a l'estiu no les portaven. Les sabates eren de baqueta negre. I per fer feina solien anar descalces. Per fer feina duien un capell fet de garballó. ♦ DIUMENGE: El rebossillo era de seda o randa, de forma acampanada i acabat en punta o rodó damunt el pit. Si la dona duia dol se'n posava damunt d'aquest que era blanc, un de negre més petit. Damunt el rebossillo, quan les dames anaven més engalenades, duien una capa molt luxosa que podia ser de seda brodada i al coll duien un guatlareto, adorn en forma de ventall obert. El gipó de seda o teixits importants, duia una botonada d'or o plata a les mànigues. La falda era llarga i ampla, de teixits vistosos, llisos o estampats. La qualitat de les teles variava segons la categoria social de la dama. Les calces eren blanques o de colors clars. Les sabates baixes i escotades. Les dames riques duien escarpíns. Al cap es posaven una manta o mantilla de franel·la negre amb guarniment de vellut també negre, formant una senefa bastant ample. A l'estiu s'estilava de color blanc, feta de mussolina amb una tira sitanada. Les joies més usades eren les botonades de gipó, les creus de Malta, els cordonets, relicaris, rosaris,... . −13−

3

• HOMES. ♦ FEINA: L'home es cobri el cap amb un mocador de llista o de bolic. Per fer feina duia un capell fet de garballó. El guardapits solia ser de llana o llista. Els calçons eren molt amples, calçons de bufes, llisos o de retxes de colors, fermats a la cintura i per davall els genolls amb cintes també de cotó o llista. Davall els calçons enduien uns altres amb la mateixa forma fets de drap, cotó o fil. Eren els calçons blancs. A la cintura i per subjectar−se els calçons duien una faixa ample de llana o cotó. Com la dona, l'home duia calces de cotó o llana a l'hivern. Les sabates de baqueta sense tenyir. Els pastors i jornalers solien dur avarques. Com abric duien una samarra o pellissa pròpia dels pastors.

−14− ♦ DIUMENGES: Els senyors duien al cap un mocador de seda o indiana, capell de llano o feltre d'ales ambples i rodones. La noblesa duia les camises de color blanc, de coll estret i baix. Els guardapits de seda o indiana, duien una doble botonada. Els calçons es feien de seda o indiana segons la seva classe social. Les calces de ful es l'estiu i d'estam o de llana a l'hivern. Les sabates planes obertes per davant i fermades amb cordons. A l'hivern també portaven capa. −15− • INSTRUMENTS.

• Baix: Instrument que produeix els sons més greus de l'escala general. • Bandúrria: Instrument musical de corda compost per una caixa de ressonància en forma aovada, un màstil curt amb trasts i sis cordes dobles que es fan sonar amb una pua. • Llaüt: Instrument musical de corda semblant a la bandúrria, però de caixa més gran i so menys agut que ella. • Guitarra: Instrument musical de corda composta per una caixa de ressonància en forma de vuit, un màstil llarg amb trasts, i cordes, generalment sis, que es fan sonar amb els dits. 4

• Violí: Instrument musical de corda, el més petit i agut entre els de la seva classe, que es composa d'una caixa de ressonància en forma de vuit, un màstil sense trasts i quatre cordes que es fan sonar amb un arc. • Xeremia: És molt semblant a la gaita. • Tambor: El tambor és recipient redó tancat amb pell per les dues bandes, que serveix per dur el ruitme. • Ximbomba: Instrument rústic musical, de fang cuit o de fusta, obert per un extrem i tancat per l'altre amb una pell molt tirant, que té en el centre, ben subjecten un carris a manera de màstil, el qual, amb la mà humida es frota d'alt a baix i de baix a d'alt produeix un so, fort i monòton. • Fobiol i Tamborino: El fobiol es com una flauta que es toca amb una mà i amb l'altre el tamborino que és un tambor petit. −16− • Clarinet: Instrument musical de vent, que es composa d'una boqueta de llengüeta de canya, un tub format per distintes peces de fustes dures, amb forats que es tapen amb els dits o es tanquen amb la clau, i un pavelló de clarí. Arriba més o menys a quatre octaves i es molt usat a orquestres. −17− ÍNDEX. ♦

5