NOM: CURS: 1batx-B

Introducció

El beisbol és un esport d'equip practicat a l'aire lliure entre dos equips de nou jugadors cadascun, que es juga amb un bat i una pilota en un camp en què quatre bases assenyalen el recorregut que un jugador atacant ha de fer per marcar una correguda.

Historia del beisbol El beisbol, l'esport nacional dels Estats Units, és una transformació del criquet anglès. El 1845 aparegué el primer club de beisbol, el Knickerboker Baseball Club of New York. No fou fins l'any 1858 quan s'organitzà a Nova York una assemblea amb vint-i-cinc clubs que fixà les bases definitives del reglament d'aquest esport. 1

Rà pidament esdevingué popular als Estats Units, on es creà , l'any 1871, la National Association of Professional Baseball Players, i, l'any 1901, l'American League. Aquests organismes promogueren i organitzaren les grans competicions nacionals de clubs professionals. Actualment, als Estats Units s'organitzen en les anomenades Major Leagues, les Minor Leagues i les lligues università ries. Entre els clubs més destacats del planeta podem esmentar els New York Yankees, Saint Louis Cardinals, Philadelphia Athletics, New York Giants, Washington Senators o Pittsburg Pirates. El beisbol es propagà per Amèrica Central, especialment a Mèxic, Cuba o la República Dominicana, i al Japó, on és un esport molt popular, rivalitzant amb altres esports com el futbol. També es propagà per Amèrica del Sud, principalment pels països banyats per Carib. A Europa fou introduït pels soldats nord-americans durant la Primera Guerra Mundial (1918), i és practicat a diversos països, destacant Ità lia i els Països Baixos, tot i que mai ha esdevingut un esport de masses. El beisbol a Catalunya A Catalunya fou introduït el 1930 pel periodista AgustÃ− Peris de Vargas, que l'importà de Cuba i en fou el primer jugador i entrenador. Els primers clubs sorgiren a Barcelona, entre ells el Canadenc (format pels empleats de l'empresa la Canadenca), l'Universitari i el Futbol Club Barcelona. El 1940 aparegueren l'Hèrcules de les Corts, el RCD Espanyol i el 1951 el Pops de Lloret de Mar. El 1945 fou disputat el primer campionat d'Espanya que fou guanyat per l'Espanyol de Barcelona, derrotant a la final l'Amèrica de Madrid. A partir dels anys 50, l'esport s'estengué per diferents localitats catalanes, destacant Cornellà , Viladecans, Gavà i Sabadell. El Club Beisbol Viladecans va ser un dels pocs clubs de beisbol que va sobreviure els dificils anys de la fi de l'epoca daurada d'aquest esport a Espanya a la vora de 1970. Amb l'introducció de canals múltiples a la televisió l'augment massiu de l'interes del públic en la Primera Divisió de la lliga espanyola de futbol va eclipsar altres esports d'equip. Com a conseqüencia molts clubs de beisbol catalans no và ren poguer competir i và ren desapareixer. El CB Viladecans es convertÃ− durant els anys 80 i 90 en el club més destacat de l'estat, prà cticament imbatible i amb un rècord de tÃ−tols consecutius difÃ−cil d'igualar. Regles del joc -Terreny de joc - Material

[1] Bola de beisbol [2] Bat de fusta o alumini [3]Guant encoixinat de cuir

2

(Guant normal) [4] Sabates de tacs [5]Casc per als batedors [6] Peto encoixinat per a pit i espinilleras (catcher)

(Guant de catcher) L'objectiu del joc és aconseguir més carreres que l'equip contrari. Una carrera s'obté quan un batedor completa una volta, havent trepitjat les 4 bases del diamant sense ser eliminat. La durada d'un partit és de 9 innings o entrades. Un inning s'acompleix quan els 2 equips han passat una vegada per l'atac i una per la defensa. En la primera part de l'entrada l'equip visitant ataca (pren el torn al bat), i el local defensa (cobrint el terreny de joc). Quan en l'equip atacant queden eliminats (out) 3 jugadors, es canvien les posicions, i l'equip que defensa passa a atacar. Quan un equip ataca, cada jugador anirà a batar segons un ordre preestablert de l'1 al 9, amb l'objectiu de batar el més lluny possible la bola que els llança el pitcher (llançador) contrari per tal d'arribar a alguna base. Quan un equip defensa, cada jugador se situa en el terreny de joc segons la posició que li pertoca, disposat a eliminar els batedors o corredors contraris. El batedor es converteix en corredor: • Batada fora de l'abast de qualsevol defensor, que li permet arribar a alguna de les bases. • El pitcher llança 4 'boles'(fora de la zona d'strike) o colpeja el batedor amb un llançament, fet que li dóna dret a avançar fins a la 1a base. Zona de Strike à s l'espai situat sobre la base meta (Home) i, aproximadament, entre les aixelles i la part superior dels genolls del batedor. L'à rbitre canta Strike quan el batedor passa el bat sense tocar la bola. També el canta si no el passa i la bola llançada passa per la zona de strike. L'à rbitre canta 'bola' a tot llançament que no passi per la zona de strike, sempre que el batedor no l'hagi intentat colpejar. Formes d'eliminar (outs): 7.Strikeout. Quan el llançador aconsegueix 3 strikes sense que el batedor pugui connectar, aquest queda eliminat.

3

• Out (eliminació) forçat. Quan un defensor en possessió de la bola trepitja la base a la qual el corredor o batedor està obligat a avançar. • Out de fly (eliminació de vol). Tota pilota batada de globus i agafada en l'aire per qualsevol defensor elimina el batedor. • Out (eliminació) no forçat. Tot corredor que no està en contacte amb la base que li pertoca i és tocat amb la bola per un defensor queda eliminat. Safe (corredor salvat): Al contrari, sempre que el corredor arribi o torni a la seva base abans que el toqui el defensor amb la bola, es mantindrà en joc. Eliminació de jugadors El batedor queda eliminat quan: · Bat la pilota fora dels lÃ−mits. · Un jugador defensor agafa la pilota abans que toqui aterra. · El batedor fa el tercer strike. · Després de batre la pilota, un defensor arriba amb la pilota a la primera base abans que ell. Un corredor queda eliminat quan: · Fora de la base és tocat amb la pilota per un defensor. · Un defensor toca la base amb la pilota abans que hi arribi. · à s tocat per una pilota batada per un company o companya. · En la seva correguda es desvia més d'1 m de la lÃ−nia. · Avança cap a una base on hi ha un company o companya. El llançador o pitcher queda eliminat, cosa que permet al batedor guanyar una base,quan: · Tira quatre pilotes fora de la zona de batada. · No situa almenys un dels dos peus sobre la base del llançador. · Amaga el llançament. · Fa el llançament sense mirar el batedor. Eliminació de l'equip batedor: L'equip batedor queda eliminat quan tres jugadors de l'equip són eliminats. Aleshores

4

es canvia d'equip batedor. Zona de Strike. às l'espai situat sobre la base meta (home) i, aproximadament, entre les aixelles i la part superior dels genolls del batedor. L'à rbitre canta strike quan el batedor passa el bat sense tocar la bola. També el canta si no el passa i la bola llançada passa per la zona de strike. L'à rbitre canta bola a tot llançament que no passi per la zona de strike, sempre que el batedor no l'hagi intentat colpejar.

Tà ctica del beisbol Les posicions dels jugadors en el terreny són les següents: 1. Llançador (Pitcher). 2. Receptor (Catcher). 3. Primera base (First baseman). 4. Segona base (Second baseman, encara que se li coneix com el defensor de la segona base, fa la mateixa funció del campocorto col·locant-se entre segona i primera). 5. Tercera base (Third baseman). 6. Camp curt, parador en curt (Short stop, jugador que es troba entre tercera i segona, i que d'igual forma defensa la segona base). 7. Jardiner esquerre o exterior esquerre (Left fielder). 8. Jardiner central o exterior central (Center fielder). 9. Jardiner dret o exterior dret (Right fielder). 10. Batedor designat (és una posició del beisbol utilitzada per algunes lligues, que permet seleccionar a un jugador perquè bati en lloc del llançador, però no ocupa cap posició defensiva en el camp). L'equip visitant és el primer que "ataca", és a dir, que bat. Van sortint d'un a un sempre en el mateix ordre al bat per a intentar batre i no ser eliminats. El torn de bato canvia a l'altre equip, que defensava, quan s'eliminen a tres jugadors de l'equip que batia. AixÃ− van canviant d'atac a defensa fins a un mÃ−nim de nou vegades. Cada vegada que un equip ataca i defensa es passa una entrada (inning). AL final de les nou entrades, si no hi ha empat s'acaba el partit, si ho hi ha, es van jugant entrades addicionals fins que un dels dos equips aconsegueixi més carreres que l'altre. La zona de joc és un quadrat denominat "quadre" o "diamant", col·locat sobre un dels seus vèrtex se situa el home o home plate (lloc de bato). Les carreres (anotacions) es registren cada vegada que el batedor corre totes les bases del quadre. Córrer les bases Per iniciar la correguda fins a la base següent hem de tenir la mirada atenta en el llançador per tornar a iniciar la correguda en el moment en que la pilota surti de les seves mans. Per arribar a una base podem lliscar per terra. Aquest lliscament s'inicia uns 3 m abans d'arribar a la base. Es 5

posa una cama doblegada i l'altra estirada, i sobretot les mans no han de tocar aterra, per evitar lesions. No s'ha de saltar per arribar a la base. Si hi arribem i l'à rbitre ens indica que podem continuar, agafarem la corba fins a la següent.

Técnica del Beisbol Passades: Llançament de pilota. L'encarregat de fer aquesta acció és el llançador, des del seu monticle. El llançador es col·loca al monticle davant del batedor, o de perfil si hi ha jugadors a les bases. La manera correcta d'agafar la pilota és sostenint-la entre el polze i els dits Ã−ndex i cor, fent-la descansar sobre el dit anular i mantenint-la separada de la mà . Hi ha diferents maneres de llançar. Totes tenen en comú aquestes tres fases: la preparació, el balanceig del cos i el llançament de la pilota. Les tres maneres són: - Llançament recte o rà pid: més precisió i velocitat. • Llançament en corba: la pilota fa aquesta trajectòria just quan s'aproxima al bat. • Llançament lent: s'utilitza per despistar el batedor. Recepcions: Recepció de pilota. Per aconseguir una bona recepció s'ha de seguir la trajectòria de la pilota fins que sigui dins el guant. En aquest moment s'ha d'amortir l'impacte amb els braços. 6

La recepció de la pilota pot ser de tres formes: - Quan la pilota ve rodant (batada rasa), el cos s'ha de posar de manera flexionada en la seva trajectòria. La recepció, sempre que sigui possible, s'ha de fer amb les dues mans. - Quan la pilota ve per l'aire, el cos s'ha de posar sota la trajectòria de la pilota; el guant, per sobre del cap, i l'altra mà assegurarà que la pilota no caigui a terra. - Recepció del receptor. Aquest se situa ajupit darrere del batedor, amb la mà dreta entre les cames esperant la recepció i preparat per amortir la pilota. Batejades Batada de pilota. El batedor haurà de posar-se dins del calaix de batre de perfil al llançador, amb les cames separades i l'esquena una mica inclinada endavant. La posició ideal per batre és agafant el bat amb la ma esquerra per sota de la dreta, alineant els artells de la ma esquerra amb les falanges de la dreta, o a l'inrevés si s'és esquerra. El bat es col·loca a uns 20 cm davant de l'espatlla més propera i al nivell del pit. Quan la pilota s'aproxima al bat, el batedor inicia el moviment fent un pas amb la cama més avançada, girant els malucs cap endavant i, a continuació, posant les espatlles i els braços totalment rectes. En el moment en que impacta amb la pilota, s'ha de deixar que el bat finalitzi el seu recorregut. Exercicis especÃ−fics - Accions de grup en l'à rea invariables. Són combinacions d'exercicis executats en forma està ndard en situacions similars a les de joc, amb la finalitat d'afermar els elements de la tècnica que intervenen i la lÃ−nia de pensament tà ctic davant jugades similars en la competència. S'ha de programar l'ensenyament i el perfeccionament des d'una exercitacions sense contraris, fins a amb contraris semi actius i actius. -Accions de grup en l'à rea variables. Són combinacions d'exercicis on el jugador dintre de la seva à rea té la possibilitat de desenvolupar el pensament tà ctic i la creativitat mitjançant la exercitacions de situacions variables que exigeixin la solució de problemes tà ctics tant a la defensiva com a l'ofensiva cada vegada mes complexos. -Accions de grup Inter - à rees invariables. Són combinacions d'exercicis, on intervenen jugadors de diferents à rees, realitzats en forma Standard amb la finalitat de reforçar els elements tècnic - tà ctic a la defensiva. -Accions de grup Inter - à rees variables. Són combinacions d'exercicis on intervenen fins a 6 jugadors de diferents à rees, en les quals els mateixos han de realitzar accions de contÃ−nua cooperació i sincronia de pensament per a impedir avanços de corredors, evitar anotacions i altres situacions que es puguin presentar. -Exercicis d'influència múltiple. Es faran diversos grups de treball combinant accions de grup en l'à rea amb accions Ã−nter à rees, o realitzant diferents accions al mateix temps entre les à rees. El seu avantatge principal s'observa en la dinà mica de treball amb preseleccions nombroses i en l'augment de la preparació fÃ−sica especial. Perquè hagi una major precisió dels exercicis, es poden utilitzar mà quines llança-pilotes. Aquests exercicis no requereixen molta força de treball. Es recomana el seu ús a jugadors amb habilitats ja automatitzades. Vocabulari: •

7

• Home Plate. Base meta (zona de batar). • Bases. Coixinets situats en els angles del camp interior (1a, 2a, 3a). • Pitcher. Llançador, defensa que llança la bola al batedor. • Catcher. Receptor, director del joc defensiu de l'equip. • Infielder. Defensor del camp interior (1B, 2B, 3B, SS). • Outfielder. Defensor del camp exterior (LF, CF, RF). • Strike. Llançament dins la zona de batar, o batada fallida. • Bola. Llançament fora de la zona de batar. • Strikeout. Batedor eliminat per strikes. • Out. Atacant (batedor o corredor) eliminat. • Safe. Atacant salvat. • Error. Errada d'un defensor. • Fair Ball. Batada bona, dins les lÃ−nies del terreny và lid. • Foul Ball. Batada dolenta, fora de les lÃ−nies del terreny và lid. • Rolling. Batada per terra. • Fly. Globus, batada enlaire. • Toc. Batada suau que deixa la bola morta a terra. • Hit. Batada que permet arribar a una de les bases (sense error de la defensa). • Homerun. Batada més enllà del lÃ−mit del terreny, fet que permet recórrer les 4 bases. • Carrera. Anotació dels atacants. • Play (play ball). Inici o represa del joc. • Time (time out). Suspensió temporal del joc, temps mort. • Umpire. à rbitre. • Inning. Entrada, cada una de les 9 parts que conformen un partit.

Bibliografia www.viquipedia.com www.xtec.cat www.efdeportes.com www.iesberenguer.net www.google.com/imatges 4 14

8