BLOC TEMÀTIC III. EL FINANÇAMENT DE L'ECONOMIA

TEMA 9:

EL DINER I EL FINANÇAMENT DE L'ECONOMIA

9.1 Mercats financers i intermediació financera. El diner com a actiu financer 9.2 La creació de diner legal i de diner bancari 9.3 El valor del diner: la inflació

Fonts d'informació específiques: Llibres: MOLTO, T (2001): Cap. 9 TORRES, J. (2005): Caps. 12, 18 Material audiovisual: Conceptes bàsics d'economia: “04 La creació de diner per mitjà del crèdit”; “05 La inflació” D’altres: TORRENT, R. (2002): Lección 12

9.1 Mercats financers i intermediació financera. El diner com a actiu financer El desenvolupament del procés de producció comporta la necessitat de disposar de diners en efectiu en determinats moments, per poder fer front a diferents tipus de despeses: -

A curt termini: reposició dels béns de capital circulant i pagament de salaris. A llarg termini: reposició del capital fix i nova inversió.

Tanmateix, a l’empresari no li interessa tenir el seu capital en forma de diner (capital monetari) sinó que prefereix tenir-lo invertit, perquè només així pot obtenir uns guanys. La raó és que el diner és un actiu financer poc rendible. Distinció entre actius reals i actius financers -

Actius reals: Són expressions immediata de riquesa (màquines, edificis, etc.). L'acumulació de capital suposa l'adquisició d'aquest tipus d'actius per ser utilitzats en un procés de producció.

-

Actius financers: Es defineixen com un contracte de préstec amb un valor nominal que correspon a la quantitat prestada, un termini d'amortització que indica el moment en què el préstec haurà de ser tornat i un rendiment o quantitat de diner que el beneficiari del préstec haurà de pagar com a preu per la

utilització dels recursos líquids durant el període del préstec. Suposen, per tant, el reconeixement d'un deute. Tot actiu té com a contrapartida un passiu per igual valor. El diner és l'actiu financer més important; representa un crèdit contra qualsevol producte del mercat. Característiques dels actius financers -

Liquidesa: Major o menor capacitat per convertir-se en diner en efectiu. Depèn fonamentalment de l'amplitud del mercat en el qual s'adquireixen: com més agents hi participin, més possibilitats hi haurà de fer líquid un actiu.

-

Seguretat: Ve determinada per la confiança que ofereix l'emissor i per la seva solvència de cara al compliment del deute.

-

Rendibilitat: Interès o retribució que es percep pel fet de posseir l'actiu financer. Acostuma a estar en relació inversa a la liquidesa i a la seguretat.

El diner com a actiu financer: El diner és l'actiu més líquid i més segur, però també és el menys rendible. Per tant, els empresaris, que busquen l'obtenció de beneficis preferiran, en la mesura del possible, renunciar a la liquidesa del diner per invertir en altres actius més rendibles, ja siguin reals o financers. Intermediació de les institucions financeres. Les institucions financeres canalitzen els recursos excedentaris d'uns agents (empresaris o particulars) per oferir-los a aquells que en necessiten, a canvi de participar en els resultats de l'activitat econòmica que contribueixen a finançar, és a dir, a canvi d'obtenir uns interessos. Els mercats financers. Constitueixen l'àmbit on s'intercanvien actius financers. Quan aquests actius són a mig i llarg termini es parla de mercat de capitals; quan els actius financers que s'intercanvien són a curt termini es parla de mercat de diner. Les funcions del diner -

-

-

-

El diner com a mitjà d'intercanvi generalitzat: Les mercaderies produïdes s'intercanvien per diner en el mercat i aquest diner serveix per adquirir noves mercaderies. El diner com a mitjà de pagament: El diner no sempre apareix en el moment de l'intercanvi. És possible que la cosa sigui lliurada a canvi d'una promesa de pagament. Neix així un deute, que desapareixerà en el moment en què el pagament es faci efectiu mitjançant el diner. El diner com a mesura de valor o com a unitat de compte: El valor de les coses que s'intercanvien s'expressa fent referència a unitats de diner. Els preus són la representació del valor de les mercaderies en termes de diner. El diner com a reserva de valor: Qui disposa de diner disposa de riquesa o de capacitat de canvi. El diner és una reserva de valor en abstracte que permetrà a qui en disposi adquirir mercaderies.

La demanda de diner -

Demanda per motiu de transacció. Des de l'economia neoclàssica s'ha emfasitzat la funció del diner com a mitjà d'intercanvi i s'ha explicat la demanda de diner per part dels agents econòmics en la mesura que és necessari per poder realitzar transaccions econòmiques. La demanda de diner dependrà, doncs, de la renda. Aquesta concepció dóna lloc a la noció de velocitat de circulació del diner, caracteritzada per la relació entre quantitat de diner i volum de transaccions, que es considera com una relació estable, ja que depèn de característiques estructurals.

-

Demanda per motiu d'especulació. En opinió de Keynes, però, hi ha d'altres raons per demandar diners. A banda de facilitar l'intercanvi, el diner és també un dipòsit de valor o una reserva de riquesa i els individus intentaran preservar la seva riquesa davant d'alteracions previsibles dels tipus d'interès. Són les expectatives dels individus amb relació a l'evolució dels tipus d'interès les que determinen la demanda de diner. En aquesta perspectiva la noció de velocitat de circulació del diner perd la seva característica de relació estructural.

9.2 La creació de diner legal i de diner bancari El sistema bancari: Format pel conjunt d'institucions capaces de crear diner: -

L’autoritat monetària: Banc Central de cada país. Des de 1.1.99, en què es va constituir la Unió Econòmica i Monetària, l'autoritat monetària en el territori de la UEM o zona del euro és el Sistema Europeu de Bancs Centrals (SEBC), que inclou el Banc Central Europeu (BCE) i els Bancs Centrals dels Estats membres de la UEM (tots els de la UE menys el Regne Unit, Dinamarca i Suècia).

-

Els bancs comercials: Tots els bancs, caixes d'estalvi i entitats cooperatives de crèdit. La seva característica principal és que accepten diner dels seus clients generant així uns passius (dipòsits) que poden ser reemborsats pels seus titulars en diferents condicions. Els bancs comercials disposen d'aquests recursos per oferir crèdits a d'altres agents, cobrant a canvi una retribució que és superior a la que els bancs paguen als seus dipositants.

Oferta monetària: diner legal i diner bancari L'Oferta monetària, el conjunt de mitjans de pagament disponibles, es composa del diner legal (amb exclusió del que està en poder dels bancs i garanteix la seva liquidesa) i del diner bancari. -

Diner legal: Monedes i bitllets en circulació, emesos per l'autoritat monetària. S'anomena també circulació fiduciària. Diner bancari: És el que creen els bancs comercials a partir dels dipòsits efectuats pels seus clients segons el procediment d'expansió del crèdit.

Creació de diner legal: És l'autoritat monetària qui crea el diner legal a partir de la monetització dels seus actius sobre els sectors no monetaris de l'economia. L'autoritat monetària adquireix actius sobre el sector exterior, sobre el sector públic i sobre el sector privat i, com a contrapartida, introdueix diner en circulació (base monetària). (Veure tema 10) Creació de diner bancari: La part de la base monetària disponible pel sistema bancari dóna lloc a la creació de diner bancari mitjançant la concessió de crèdits. -

Precedent en l'activitat dels antics orfebres i prestamistes

-

L’expansió del crèdit: De les imposicions en efectiu que reben els bancs, una part l'hauran de conservar en efectiu per fer front a les demandes dels seus clients (reserves líquides requerides), però la part restant (reserves excedentàries) podran utilitzar-la per concedir crèdits als seus clients. Aquests crèdits donaran lloc a nous dipòsits que serviran igualment, en bona part, per concedir nous crèdits i així successivament. D'aquesta manera s'aniran multiplicant els dipòsits i la capacitat de despesa del conjunt dels agents; és a dir, es crearà diner bancari.

-

El coeficient de caixa: És la relació entre les reserves líquides (actius de caixa) i el volum total de dipòsits. Aquesta relació ve fixada per l'autoritat monetària i determina els límits de la possibilitat de creació de diner bancari, així com la quantitat mínima de diner legal o de reserves en efectiu que ha de tenir la banca comercial, atès un determinat volum de dipòsits. Les possibilitats de creació de diner bancari poden expressar-se en la fórmula d'una progressió geomètrica: M = ∆M / a On M és la creació de diner; ∆M és el dipòsit inicial i a és el coeficient de caixa. Si bé històricament el coeficient de caixa ha estat força elevat (17% el 1990 a Espanya), des de 1.1.99 ha quedat fixat per al conjunt dels Estats membres de la UEM en el 2%. En la situació actual, a partir d'una imposició inicial de 1.000 ∈, podria generar-se un volum de diner bancari de 50.000 ∈: M = 1000 / 0,02 = 50.000

-

El balanç dels bancs comercials Actiu: - Actius de Caixa o els Actius Líquids del Sistema Bancari - Diner legal a les caixes del sistema bancari (o efectiu de caixa) - Dipòsits en el Banc Central - Actius rendibles (crèdits i préstecs, que són la base del negoci bancari) - Actius sobre el sector públic - Actius sobre el sector privat - Actius reals

Passiu - Dipòsits efectuats en diferents condicions - Dipòsits a la vista - Dipòsits d'estalvi - Dipòsits a termini - Crèdits del Banc Central a la banca comercial - Altres

9.3 El valor del diner: la inflació Definició d’inflació. És un augment continuat, més o menys fort, del nivell general de preus. Significa que els valors nominals de les mercaderies augmenta. Comporta simètricament una devaluació de la moneda, ja que caldran més unitats monetàries per adquirir la mateixa quantitat d'un bé determinat. Distinció entre inflació i hiperinflació: Aquesta darrera suposa que el nivell d'inflació és tan elevat que comporta la pèrdua de confiança en el diner i la negativa dels agents econòmics de conservar diner, de manera que és un procés que s'autoalimenta. La mesura de la inflació -

L'Index de preus al consum (IPC) El deflactor de preus del PIB

Efectes de la inflació -

-

Pertorbació dels preus relatius Transferència de rendes: la inflació perjudica els creditors i altres perceptors de rendes fixes i afavoreix els deutors i els que perceben rendes residuals. La inflació comporta indirectament un augment dels tipus d'interès, en detriment de la inversió. En la mesura que els agents puguin reaccionar davant de la pèrdua de capacitat adquisitiva o de beneficis provocada per la inflació provocaran més inflació, de manera que el procés inflacionista s'autoalimenta. Efectes sobre la competitivitat d’una economia respecte del sector exterior.

Teories de la inflació -

Teories monetaristes, que atribueixen la inflació a l'actuació de l'Estat, a la despesa pública i al dèficit. Teories keynesianes, que veuen la inflació com un fenomen d'excés de demanda que s'ha de corregir amb una política de restricció de la despesa. Teories estructurals, que atribueixen la inflació a les característiques dels mercats: el predomini del poder oligopolístic comporta que es puguin mantenir uns preus elevats. Un increment dels costos de producció comporta aleshores un augment general dels preus.