Campanya Xarxa Musical Escolar.CAT

Dossier 3 Curs 2008-2009

En el marc de:

Col·labora:

Amb el suport de:

Associació Conèixer Catalunya - ACCAT Rbla. de Catalunya, 15, pral. 08007 Barcelona Tel. 93 412 57 33 – Fax 93 317 05 85 a/e: [email protected] - www.accat.cat

Setembre de 2008

ÍNDEX

Presentació .............................................................

2

100 anys d’història: Palau de la Música Catalana ................................

5

•

Patrimoni de la Humanitat. Centenari del Palau ................ 6

•

L’Orfeó Català .................................................................. 7

•

L’Orfeó Català digne d’un Palau. El Modernisme ........... 8

•

Visitem el Palau ................................................................ 9

•

Els Silencis. Els fets del Palau ........................................... 12

•

Qüestionari per als alummes sobre el Palau ..................... 13

•

Repertori de cançons ....................................................... 19

•

Fonts bibliogràfiques i discografia ................................... 45

Margarideta / El mariner / Muntanyes del Canigó Cançó del lladre / La dama d’Aragó / La Balanguera L’emigrant (comentari i partitura) .................................. 32 El cant de la senyera (comentari i partitura) ................... 36 Els segadors (comentari i partitura ................................. 40

Annex .................................................................... •

Nadales .............................................................................. 47

•

Sant Jordi ........................................................................... 54

•

Varis ................................................................................... 57

46

Cant dels ocells / On aneu pastorets L’àngel i els pastors / Santa Nit

Ei! Tu! / Jo tinc una cabana / Mai més / Més enllà Baixant de la Font del gat / Les roses franques

accat 1

PRESENTACIÓ

TROBADES i TROBALLES Enguany encapçalem aquesta 3a. presentació del dossier amb el títol de “Trobades i troballes” com a fruit del que hem constatat en aquests dos anys de vida de la Xarxa.

TROBADES: Per dur a terme la Campanya XARXA MUSICAL ESCOLAR.CAT són essencials les Trobades amb els professors de música d’Eco a través d’uns Tallers de Música que s’organitzen a diferents punts de Catalunya: Tarragona, Vic, Girona, Lleida, Barcelona, amb una doble finalitat: a) Presentar el contingut del dossier. Cada curs gira a l’entorn d’un centre d’interès musical acompanyat d’uns comentaris per als alumnes i d’un repertori de cançons adients al tema. També s’inclou un ANNEX que incorpora cants propis de les festes destacades de l’any. b) Cantar el repertori. En aquesta tasca hi col·labora el director de coral i pianista, David Gómez, molt valorat per tots els que ja heu participat en algun dels nostres Tallers. En David forma part de l’equip d’AMICS DE LA UNIÓ DE GRANOLLERS. Aquesta activitat de cantar el repertori ha estat molt ben acollida pels professors. Serveix de ressort, és a dir, dóna impuls a aspectes que, de vegades, resten adormits. La primera bona conseqüència és que els professors canten plegats i sabent que, generalment, no obtindran aquests resultats amb els alumnes. En el fons desitgen que als centres Escolars de Secundària es canti i que cada aula sigui una coral. Cantar junts desplega entusiasme, il·lusió i un professor motivat té la capacitat d’engrescar els alumnes, d’apropar-los a la música a través del cant, d’emocionarlos... La segona bona conseqüència és que la trobada es converteix en una classe didàctica. El mètode emprat amb els professors: breus exercicis de tècnica vocal, repetició de les dificultats, afinació, etc. ajuden a ampliar els recursos que seran ben útils quan els professors es trobin davant dels seus alumnes.

TROBALLES: En aquestes “trobades” els professors també tenen oportunitat de manifestar-se i explicar les seves inquietuds, les seves il·lusions, les seves recerques... Tan de bo disposéssim de més temps per escoltar-nos tots plegats! I d’aquestes “trobades”, tant a nivell de grup com les que al llarg del curs anem realitzant individualment amb els professors que no han pogut assistir als Tallers de Música, hem descobert autèntiques “troballes”: Sou una veritable “troballa”. I malgrat que el col·lectiu de professors de música passa per moments difícils, és un gran goig tenir una conversa amb vosaltres. Ens retrobem: -

amb professors molt ben preparats musicalment

-

amb professors entusiastes que sempre participen en l’organització de festes en els centres escolars

accat 2

-

amb professors que han estudiat gralla perquè en la ciutat o vila on treballen, hi ha geganters o castellers, i ensenyen als alumnes a tocar-la

-

amb professors que han format una coral, superant molts obstacles

-

amb professors que fan arranjaments per poder formar un conjunt instrumental

-

amb professors que cerquen formació per millorar les seves capacitats

-

amb professors que formen part d’orquestres, de conjunts, o fan un concert en la pròpia Escola

-

amb professors que actuen com a cantants o com a solistes instrumentals...

Davant d’aquest panorama, com no hem d’entusiasmar-nos i veure el futur amb més esperança malgrat tot?

POTENCIAR ELS CORS DE QUALITAT És un dels objectius centrals del projecte. La proposta iniciada el curs passat creiem que mereix una continuació. Els tallers es plantegen a dues bandes: comptar amb la figura d’un director de prestigi i, alhora, comptar amb un cor amb el seu propi director/a. D’aquesta manera podrem arribar a obtenir uns coneixements a través del comentaris i suggeriments del Director provinents de l’actuació del cor. La teoria i la pràctica caminen juntes per mostrar que és viable formar cors de qualitat si tenim uns coneixements bàsics i els sabem aplicar correctament. Enguany, també comptarem amb la presència del prestigiós director del Cor Vivaldi, Òscar Boada, i la participació de vàries corals, tant de primària com de secundària, per fer possible que les sessions siguin ben pràctiques i profitoses. •

També us oferim la possibilitat que els Centres Escolars participin en el concurs “Sons i Cançons” per alumnes d’Educació Infantil, Primària i Secundària que du a terme Acció Escolar del Congrés de Cultura Catalana dins la seva campanya “El país a l’escola”. Per a més informació dirigiu-vos al telèfon 93 318 54 24 – a/e: [email protected] – www.accioescolar.org

•

Si algun professor interessat no disposa dels dossiers de cursos anteriors pot trobarlos en format pdf a www.accat.cat apartat Xarxa Musical Escolar.CAT o sol·licitar-lo a l’ACCAT per correu electrònic: [email protected]

•

Podeu fotocopiar el material del dossier segons els vostres interessos de treball.

accat 3

Per a qualsevol informació o suggeriment ens teniu a la vostra disposició com sempre! Coordinació Xarxa Musical Escolar.CAT: Montserrat Figuera Coordinació d’Activitats de l’ACCAT: Eulàlia Bofill ACCAT: Rbla. de Catalunya, 15, pral. 08007 Barcelona Tel. 93 412 57 33 – Fax 93 317 05 85 a/e: [email protected] – www.accat.cat

Xarxa Musical Escolar.CAT agraeix l’especial i valuosa col·laboració de: Òscar Boada (Cor Vivaldi) i David Gómez Comino (Societat Coral Amics de la Unió de Granollers) Agraïm també a Oriol Hernández i JM Pagan que ens hagin permès publicar les seves partitures o arranjaments en aquest dossier i el recolzament de: Víctor Cucurull (FUSIC), Jordi Maluquer (crític musical), Josep Porter (crític musical), Manuel Cabero (exdirector Cor Madrigal), Núria Trias (Institut Llongueras), Ramon Beltran (Corals inf. i juv. de l’Orfeó de Sants), Àngel Soler (director Estudi de Música A. Soler), Lluís Virgili (exdirector Orfeó Lleidatà), Pere-Albert Balcells (especialista en l’obra de Mozart), Josep Vila (Societat Coral Amics de la Unió de Granollers), Josep Espar (promotor cultural i Secretari Gral. de l’ACCAT), de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya i d’AECCC – campanya “el país a l’escola” Transcripcions, còpies i diversos arranjaments a càrrec de: David Gómez. A/e: [email protected] - http://diapaso.net

accat 4

100 Anys d’història...

Palau de la Música Catalana La casa dels cants

accat 5

Patrimoni de la Humanitat QUÈ ENTENEM PER PATRIMONI DE LA HUMANITAT? És un pla, proposat per la UNESCO, de protecció dels bens culturals i materials que reuneixin unes característiques de gran interès històric, artístic, arqueològic, ambiental. L’any 2007 es catalogaren 660 bens culturals, 166 bens naturals i 25 mixtes. També hi ha Obres Mestres del patrimoni Oral i Immaterial com per exemple la Patum de Berga. Aquest petit preàmbul ens ajuda a situar el tema que proposem. EL PALAU DE LA MÚSICA CATALANA forma part d’aquest Patrimoni de la Humanitat. Per les seves peculiaritats úniques l’any 1977 la UNESCO el va incloure en la llista d’edificis dignes de protecció. És un honor comptar amb aquest reconeixement.

Centenari del Palau I A MÉS A MÉS, CENTENARI Si el fet que el Palau de la Música formi part del Patrimoni de la Humanitat ja és prou significatiu per conèixer aquest edifici singular, cal afegir-hi una altra circumstància. El dia 9 de febrer de 2008, es va commemorar el centenari del Palau. Una llarga trajectòria plena d’història i d’esdeveniments que mereixen ser coneguts i estimats. Durant tot un any, del febrer de 2008 al febrer de 2009, hi ha previstos diversos actes commemoratius per festejar tal efemèride. Els alumnes de l’etapa d’ESO no podeu quedar al marge de la història d’aquest centenari i si ja heu tingut la sort de visitar el Palau, podeu tornar a recordar les característiques d’aquest edifici tan singular i, alhora, ampliar els vostres coneixements consultant l’extensa xarxa de d’adreces electròniques que teniu tan a l’abast. Ara bé, cal que entengueu el perquè de la construcció del Palau. Si ho seguiu atentament comprovareu com la il·lusió, l’entrega, la bona preparació i el talent de les persones va fer possible el que, sense aquestes actituds, mai s’hagués pogut edificar.

accat 6

L’ORFEÓ CATALÀ No podem descriure el Palau de la Música Catalana si, prèviament, no dediquem un espai a parlar de l’Orfeó Català. Aquesta entitat coral fou fundada pel Mestre LLUÍS MILLET i AMADEU VIVES el 6 de setembre de 1891. Ja són més de cent anys d’una trajectòria brillant, sòlida i de prestigi. Hem de ressaltar que hi havia, en la societat d’aquella època, un fort arrelament de cors fundats per Josep Anselm Claver. Ara bé, un fet important com va ser l’Exposició Universal de l’any 1888, va propiciar que vinguessin orfeons estrangers. El Mestre Millet en escoltar-los va quedar tocat. Ell mateix ens diu: “La manera de cantar d’aquestes colles va ser una revelació per a mi. La tradició del bell cantar s’havia perdut en nostre terra.(...) En sentir, doncs, aquelles societats corals cantant amb un art nou per a mi, me’n quedà un record fondo que em rondinava per dins com el desig d’una cosa que havia de venir i a no tardar gaire.” El Mestre Millet havia descobert que hi havia un nou concepte d’interpretació coral. D’aquest fet i d’altres circumstàncies, nasqué l’Orfeó Català que, com hem dit, inicià la seva brillant carrera l’any 1891. A la crida inicial hi participaren 28 cantaires i 37 socis protectors. Al cap de 10 anys ja eren 172 cantaires i 400 socis. Per assajar llogaren un pis humil. Pagaven 20 pessetes al mes que és l’equivalent a uns 80 cèntims d’euro, és a dir no arribava ni a un euro. Sovint tingueren que canviar d’estatge segons les necessitats i possibilitats. Us indiquem els llocs per fer més real aquest relat. 1.2.3.4.5i6

1891 instal·lats al c/ Lledó, 6 1892 c/ Canvis Nous, 7 1894 c/ Dufort, 1 1897 c/ Plaça de Sant Just entre 1906 i 1908 al c/ Ripoll, 22 i c/ Magdalenes, 2

Citem aquests canvis per mostrar, també, el coratge que es necessita quan s’emprèn una tasca de tal envergadura. S’ha de superar moltes proves, molts entrebancs. Ni el director ni els cantaires van sucumbir perquè aspiraven a que el seu Orfeó fos un cor de qualitat i que amb els seus cants persistís l’ànima del poble català i entonessin, alhora, les pàgines glorioses de la música universal. La figura del Mestre Millet fou decisiva per realitzar aquests objectius: • • •

divulgar el repertori del cançoner tradicional crear, composar obres originals interpretar les grans obres simfonicocorals

Cal remarcar l’interès i afany que el director va mostrar per preparar bé els cantaires tant per l’adquisició de mètodes de cant, com per fer classes de vocalització, d’interpretació. Les fites foren, des de bon principi, ben elevades i les obres dels grans compositors com Bach, Mozart, Wagner, Beethoven... formaren part habitual dels programes de l’Orfeó Català. accat 7

L’ORFEÓ CATALÀ DIGNE D’UN PALAU: EL PALAU DE LA MÚSICA CATALANA LA CASA DELS CANTS Musicalment l’Orfeó desitjava transformar-se en un cor de prestigi. D’aquí ve que des de bon principi aspirava a tenir un lloc estable i propi per assajar i amb una sala d’audicions. Era el somni dels seus fundadors, dels cantaires, dels socis: disposar d’aquest edifici, disposar de casa pròpia i que fos un patrimoni artístic i cultural per al país. Doncs sí, va arribar el dia de començar a cercar un terreny per construir-hi l’edifici. Malgrat tot, l’ambient era propici per iniciar aquesta aventura. Es va tenir en compte l’aspecte econòmic, és a dir, que fos en una zona de preu assequible i una altra raó, que ens resulta insòlita avui dia, que estigués situat a prop dels cantaires. Per dur a terme aquesta iniciativa, de tanta envergadura, foren decisives dues persones: • •

El president de l’Orfeó, Joaquim Carbó L’arquitecte, Lluís Domènech i Montaner

L’arquitecte escollit tenia un gran prestigi professional i reunia un reconeixement social no menys important (President dels Jocs Florals, de l’Ateneu, Diputat de les Corts…) Tot era a punt per iniciar la gran obra d’aquest edifici que, sense saber-ho els creadors, esdevindria Patrimoni de la Humanitat. Abans, però, repassem el que va representar el Modernisme, per entendre les peculiaritats del Palau de la Música.

EL MODERNISME El Modernisme és un corrent cultural i artístic, especialment arquitectònic i decoratiu. Va iniciar-se a Anglaterra i es va desenvolupar a d’altres països europeus a la fi del segle XIX. A Catalunya, concretament a Barcelona, va adquirir una gran expansió. En arquitectura es caracteritza: • • • • • •

pel predomini de la corba sobre la recta riquesa i detallisme de la decoració ús freqüent de motius florals, vegetals gust per l’asimetria els arquitectes eren o treballaven amb ceramistes, vidriers, escultors, forjadors… ús d’elements simples: pedra, majòlica, vidre, ceràmica....

Si tenim en compte aquests aspectes descobrirem que formen part de la construcció del Palau. Però el Palau és això i molt més. accat 8

VISITEM EL PALAU DE LA MÚSICA CATALANA AMB LA PARAULA I LA IMATGE Es considera aquest edifici com l’obra més important i representativa del Modernisme a Catalunya. L’edifici es va construir només en tres anys. La primera pedra es va posar el dia de Sant Jordi, 23 d’abril de 1905 La inauguració va ser el 9 de febrer de 1908. Per iniciar el recorregut pensem que es va evitar separacions brusques entre l’exterior i l’interior. En l’edifici hi ha balcons, superfícies vidrieres, interior lluminós, fanals... PART EXTERIOR El Palau està situat en una cantonada. La façana segueix un ritme que no es trenca per l’angle que les uneix. Podem distingir: a) En l’angle de la cantonada: Hi ha un grup escultòric dedicat a la cançó popular catalana simbolitzada per una noia. També la configuren un conjunt de cares i personatges que representen totes les classes socials i edats: donzelles, vailets, avis, camperols, el llop de mar, l’elegant dama....Corona el grup escultòric la figura de Sant Jordi. L’autor d’aquesta obra fou Miquel Blay. b) En les façanes: Destaquen els bustos de músics com Palestrina, Bach, Beethoven, Wagner. c) Hi ha una balconada amb columnes revestides de mosaic. d) També a la façana, a la part de dalt, hi ha un mosaic al·legòric de l’Orfeó Català. EL VESTÍBUL I LES ESCALES A l’antiga entrada del Palau hi trobem el vestíbul. Dos fanals, com els que hi havia a la Barcelona d’aquella època, i dues làmpades a banda i banda de l’escala decoren i il·luminen l’accés cap a la platea i els diferents pisos. Tot ben a punt per començar a albirar la riquesa i el detallisme de la decoració, per gustar de l’encant de la Sala de Concerts.

accat 9

SALA DE CONCERTS És una de les sales de música més belles i singulars del món. La llum penetra a l’interior com una perllongació de l’exterior. La fantasia crea un món de sorprenent bellesa. No és simplement una Sala de Concerts. És un conjunt que res no és trencat bruscament. Hi ha un equilibri entre la part de l’escenari, o sia dels intèrprets, i el lloc de l’auditori, com per fusionar aquests dos móns, com per fer un sol cor entre els que interpreten i els que escolten. Farem un petit resum d’aquestes dues parts: a) La part de l’escenari (hemicicle) consta de: • •

•

Orgue. Presideix l’escenari. 18 muses. El contrast entre el bust escultòric de pedra blanca i la resta del cos de mosaic ceràmic que porten vestits exòtics i bells instruments, formen un conjunt considerat la joia artística del Palau. Dos grups escultòrics en pedra blanca. El de l’esquerra representa la música popular catalana simbolitzada per Clavé i la seva cançó Les flors de maig amb el fons d’un salze, famosa cançó que deia: Sota d’un salze seguda una nina / trena joisa son ric cabell d’or. El de la dreta representa la música universal simbolitzada per Beethoven i la al·lusió de la cavalcada de Les Valquíries de Wagner.

b) La part dels oients (sala): • • •

• •

Té una capacitat per unes dues mil persones. Consta d’amplis finestrals ornamentats amb garlandes de flors i els escuts de Catalunya i de Sant Jordi. Destaca la claraboia central d’una gran bellesa formada amb vidre emplomat multicolor en que hi han representats uns rostres femenins en la part del perímetre de la claraboia. Penetra la llum per l’abundància de finestrals i que va canviant de tonalitat en la mesura que avança el dia. Les aranyes que pengen del sostre semblen nascudes d’una palmera.

accat 10

SALA DE DESCANS Anomenada la Sala de Lluís Millet. Hi destaca el gran finestral. Quan es va construir era el més gran d’Europa. Lluís Domènech i Montaner sentia molta inquietud per renovar les tècniques arquitectòniques i va usar-ne una en què es podien obrir grans finestrals sense perjudicar la seguretat. Des d’aquesta Sala es poden veure millor les columnes situades al balcó i gustar del color i ornamentació diferent de cada una d’elles. INAUGURACIÓ La Casa dels cants expressió afortunada del poeta Joan Maragall, referint-se al Palau de la Música Catalana, fou inaugurada el 9 de febrer de 1908. I l’Orfeó es consolida amb la inauguració de la seva impressionant seu. El president Joaquim Carbó en el seu discurs digué: Amics, companys... Ja tenim casa! Amb quina senzillesa manifestava una història intensa d’il·lusions i de sacrificis! El Director de l’Orfeó Català, el mestre Lluís Millet, deia: El moment actual de nostra Catalunya és un moment vibrant, líric per excel·lència, que demana a grans crits educació i expansió. No hem de demanar també ara nosaltres, a grans crits, educació i expansió? I per anar acabant aquest passeig pel Palau cal que servem en el nostre cor una altra característica: El Palau és una obra col·lectiva sufragada per subscripció popular i, per tants, artistes i particulars que col·laboraven amb el seu art i les seves aportacions. El poble s’hi abocà i els diumenges les famílies anaven a visitar les obres per veure com creixia el seu estimat Palau. També el Palau és decisiu en ordre a la cultura musical del país. Un edifici de permanent activitat que, alhora, va assumint nous reptes per obrir-se al món com actes culturals, congressos, exposicions i altres esdeveniments. I el més important és que continua essent un símbol de Catalunya. La història d’aquest país també s’ha viscut al Palau. Grans moments de goig, com el dia de la inauguració, i moments turbulents i plens de foscor com els obligats silencis i els Fets del Palau. Malgrat tot, en La casa dels cants, cal que sempre s’entoni el cant del poble. OBRES D’AMPLIACIÓ L’any 2004 es va inaugurar una segona fase d’ampliació i remodelació del Palau. Una de les més destacades és una sala de cambra anomenada el Petit Palau amb una capacitat de 538 espectadors. El treball arquitectònic va anar a càrrec d’Òscar Tusquets.

accat 11

ELS SILENCIS. ELS FETS DEL PALAU Les circumstàncies anòmales que ha viscut Catalunya han provocat, en certes èpoques, tant la prohibició dels símbols com de l’actuació d’entitats com l’Orfeó Català. Després de la Guerra Civil, l’Orfeó va entrar en una etapa de letargia perquè no es va autoritzar la seva actuació. Ara bé, per mantenir el patrimoni coral, decidiren treballar en la clandestinitat. Els orfeonistes, amb la reserva que calia, assistien als assajos per anar conservant el repertori i l’esperit de fidelitat al país. Foren temps de silenci, i de sofriment, i de fermesa. L’any 1945 l’Orfeó va inicià el seu camí tímidament i amb prudència. La desaparició dels règims nazis i feixistes ajudà a que el govern no perseguís despietadament la cultura catalana i l’Orfeó començà a actuar públicament. El premi a la resistència fou la represa. Ara bé, entre d’altres coses, continuava prohibida la bandera, El cant de la senyera, Els segadors. El cant de la senyera seria autoritzat més endavant i es cantava en substitució d’Els segadors que va continuar prohibit fins que es va acabà el règim. També hem de dir que la represa no va ser flors i violes. Va caldre molta resistència i voluntat de ser. Cal destacar un fet molt deplorable: ELS FETS DEL PALAU. L’any 1960 s’esqueia el Centenari del naixement de Joan Maragall. L’Orfeó organitzà un homenatge a tan destacat poeta i en l’última part del programa figuraven tres obres amb text de Maragall: El cant de la senyera (música de Lluís Millet) Cant espiritual (música de Xavier Montsalvatge) Cant de maig, cant d’alegria (música de Francesc Pujol) Abans de començar el concert es va prohibir cantar El cant de la senyera. A l’hora que tocava cantar-lo, l’Orfeó inicià el Cant espiritual. Les protestes del públic assistent foren sorolloses i una part va entonar l’himne prohibit. Alguns el cantaven amb la boca closa perquè la vigilància policial era nombrosa. Les veus del públic ofegaven les veus dels cantaires. La tensió va anar creixent i la gent estava cada cop més exaltada perquè la policia començava a actuar. Els fets demostraven que encara hi havia repressió, que encara eren prohibits els himnes, que encara era lluny el dia de recobrar les llibertats democràtiques. La prohibició d’El cant de la senyera va ser el detonant per protestar de les mancances i de la falta de llibertat que existia. En el mateix Palau els policies detingueren uns vint-i-cinc joves que, emmanillats, van ser traslladats a la Comissaria. Després d’aquesta situació, coneguda com ELS FETS DEL PALAU, l’oposició al règim continuà lluitant i resistint, no sense doloroses conseqüències, com el consell de guerra del jove Jordi Pujol.

accat 12

QÜESTIONARI PER ALS ALUMNES SOBRE EL PALAU

accat 13

RECORDEM EL QUÈ SABEM D’AQUEST CENTENARI DEL PALAU... ORFEÓ CATALÀ Fou fundat per ...........................................................….. i ....................................................... L’any ………………………….. Varen gaudir d’un lloc estable per reunir-se i assajar? .............................................................. ..................................................................................................................................................... Digues els objectius del Director en relació al Cor que va fundar: l’Orfeó Català: -

..............................................................................................................................................

-

..............................................................................................................................................

-

..............................................................................................................................................

Quin era el somni del director, dels cantaires i dels socis de l’Orfeó? a)

.............................................................................................................................................

b)

.............................................................................................................................................

MODERNISME On es va iniciar aquest corrent artístic i cultural? ...................................................................... On va adquirir una gran expansió? ............................................................................................. Període que avarca aquest moviment artístic ............................................................................. ........................................................................................ Digues algunes característiques del Modernisme ..................................................................................................................................................... ..................................................................................................................................................... ..................................................................................................................................................... .....................................................................................................................................................

accat 14

Tot és Modernisme?

accat 15

PALAU DE LA MÚSICA CATALANA Aquest edifici es cataloga dintre del moviment anomenat ......................................................... Nom de l’arquitecte del Palau ................................................................ Dia, mes i any de la inauguració ............................................................. Digues quines paraules va pronunciar l’arquitecte el dia de la inauguració .............................. .....................................................................................................................................................

PART EXTERIOR Explica què representa aquest grup escultòric ........................................................................ ........................................................................ ........................................................................ ........................................................................ ........................................................................

Digues el nom dels músics ............................................ ............................................ ............................................ Explica elements importants d’aquesta balconada ............ ............................................ ............................................ ............................................

accat 16

EL VESTÍBUL I LES ESCALES Quin element trobem a l’entrada que també hi havia als carrers de les ciutats .......................... Digues el que observes d’aquesta sumptuosa entrada ................................................................ ..................................................................................................................................................... .....................................................................................................................................................

SALA DE CONCERTS a) ESCENARI: Digues el nom de l'instrument que presideix l’escenari ........................... Digues alguna característiques de les figures anomenades muses ............................................. ..................................................................................................................................................... .....................................................................................................................................................

accat 17

Explica el simbolisme d’aquests grups escultòrics Esquerra ..................... .................................... .................................... .................................... Dreta ........................... .................................... .................................... .................................... b) SALA DELS ESPECTADORS Digues l’aforament de la Sala ............................. Quins escuts hi ha representats en aquests vitralls .............................................................................

De quin material està formada aquesta aquesta claraboia .......................................................... i quins elements destacaries en la fotografia de la dreta ............................................................ .....................................................................................................................................................

accat 18

REPERTORI DE CANÇONS

accat 19

Cançó del lladre Popular catalana

b 2 j &bb 4 œ. Quan

bb œ . b & J

5

es

-

b œ. &bb J

9

A

-

r r r r œr œ . œ œ œ œ

jo

n'e - ra

pe - ti

œ œ œ œ œr R R R R

déu, cla - vell mo - re

peu

œ -

tet

œ

par - de - nya blan-ca/al

œ œ œ œ œr R R R R

-

net!

œ œ œJ œJ Jœ œJ R R

fes -te - ja - va/i

pre - su

œ œ œ J J

-

mi - a,

3 j r œr œ œ œ j j œ œ J œ œ œ œ œ œ J J i mo - ca - dor/a

la

fal

-

si

-

a.

j r œr œ œ œ j 3 j œ œ J J J œ œœœœ œ A - déu,

es - tre - lla

Quan jo n'era petitet festejava i presumia, espardenya blanca al peu i mocador a la falsia. Adéu clavell morenet! Adéu, estrella del dia! I ara, que ne só grandet, m'he posat a mala vida. Me'n só posat a robar, ofici de cada dia. Vaig robar un traginer que venia de la fira: li prenguí tots els diners i la mostra que duïa Quan he tingut prou diners, he robat també a la nina: l'he robada amb falsedat, dient que m'hi casaria. La culpa, no la tinc jo, ni ella tampoc la tenia, jo m'hi volia casar i els seu pares no ho volien.

del

di

-

a!

El mariner Popular catalana

Gronxadís

3 &b 4 œ œ œ œ œ œ Fa

A

Do

&b ˙

5

na

9

La m

&b ˙

per

la

vo - ra

œ

Re m

don

œ

Fa

ze -

lla,

Sib

-

œ la

de

la

Fa

mar

hi/ha/u

Re 7

˙

œ

œ

que/en

bro

Re m

œ rei

œ

˙

-

Do

œ

œ

na,

que/és

-

˙

Re m

na

don

œ -

œ

Do

œ

da - va/un

Sib

˙

per

-

œ mo

œ

Sib

Fa

œ

ze

-

lla,

ca

Sol m

-

œ

dor

œ

Do 7

la

rei

œ

-Pugeu a dalt de la nau, triareu d'ella. -Ai no? No hi puc pujar no tinc moneda.

Veu venir un galiot tot vora terra, en veu venir un mariner que una nau mena.

El meu pare té les claus de l'arquimesa, -No quedeu per diners, no, gentil donzella.

-Mariner, bon mariner: que en porteu seda? -De quin color la voleu, blanca o vermella?

La donzella entra a la nau, tria la seda. Mentre va mercadejant la nau pren vela.

que/és

Fa

˙ -

-

Sib m

˙

Quan en fou a mig brodar li manca la seda; gira els ulls envers la mar veu una vela.

-Vermelleta la vull jo, que és millor seda. Vermelleta la vull jo que és per la reina.

hi/ha/u

Mib

œ -

œ

na.

Muntanyes del Canigó Popular catalana

Molt a poc a poc i dolç

3 j r œ . œj œ j b & 4 œ. œ Jœ ˙ Mun - ta - nyes

7

&b ˙ tiu,

del Ca -ni - gó,

œ . œr œ . J

que

les

ai

-

j œ œ œ J J

j œ. œ R

fres - ques

œ . Jœ œJ Jœ œ . œ œ œJ . œ œ . œ œJ œ R J J

sou

œ. œ œ

gües són ge - ma

-

des,

i re ga - la - des,

œ . œr œ . J

que

les

ai

Muntanyes del Canigó, fresques sou i regalades, sobretot ara a l'estiu, que les aigües són gemades. Sis mesos m'hi som estat sens veure-hi persona nada, sinó un trist rossinyolet que en eixir del niu cantava. Lo rossinyolet s'és mort, l'enyorança m'hi ha agafada, si ne som caigut malalt d'una cruel mala gana. Ningú no em coneix el mal, ningú no sap lo que em mata, sinó una nina gentil que l'amor me'n té robada.

-

so - bre - tot

j œ œ œ J J

a - ra/a l'es-

œ. œ œ

gües són ge - ma - des.

Margarideta Popular catalana

Alegret

b 2 j & b 4 œj œr œr œ

Sol m

Mar - ga - ri - de

-

r r r r œ œ œ œ Re

œ J

ta,

lle - va't

Sol m , j j r r j œ œ œ œ œ œ J

b œ b & J

na - da!

Mar - ga - ri - de

Sol m

tir.

Prou em

,

Sol m

b &b œ œ œ

13

-

Mi b

b &b œ

17

tes;

b j &b œ tor

-

lle - va - ri - a

j œ na;

r r œ œ œ R Mi b

Pe - re ja/és

Do m

œ R a

-

j œ ça;

de

jo,

ma - ti

j œ œJ

Re 7

Do m

j œ Jœ

Re 7

Do m

Re 7

Do m

se - guit

œ J

vés - te/a

Do m

r r r r œ œ œ œ ja

j œ

n'hi

com

Mar - ga - ri - de

-

ta,

-

j œ j œ sa

œ J

no

-

j œ tinc

Sol 7

r r r r œ œ œ œ

j œ pra;

-

ves -

œ J

que sa - ba - tes

m Sol m , Do œ œ œ œ œ œ J R R J J

quí.

fer

œ œ œj œ J R R

œ.

Re

-

de

si/em por - ta - va/al - gú

Sol 7

Pe - re

œ œ J J

œ œ R R

jo,

r r œj œj œ œ œ œ J J

pla

dei - xa

œ.

lle - va - ri - a

Sol 7

tí;

ma - tí;

Sol m

Pe - re va/a la

Do m

lle - va't de

, r r r r j œ œ œ œ œ

no.

20

ta,

prou em

-

Sol m

r r œj œj œ œ J J œ œ

‰

ba

Re

Sol m

b b & œ

9

-

ma

j j œ Jœ œ œ J Re

œ œ J J

œ

r r r r œ œ œ œ œ

Sol m

5

de

Sol m

Pe - re

ja

œ œ œr œ R R R

Re 7

lle - va't

de

se'n

Sol m

œ

ma - tí.

A les repeticions es canvia la paraula "sabates", per mitgetes, jaqueta, arrecades, tumbaga o cinteta, etc.

La dama d'Aragó Popular catalana

Tranquil

b 3 œ œj b & 4 J A/A - ra

b &b ˙

gó

n'hi

ha/u - na

œ œJ œ œ œJ œ œ J J

5

sol;

té

b 3 b & 4 œ

10

œ -

j œ œj œ

œ

œ

la

ca - be

lle - ra

da

œ

ros - sa,

-

-

ri - a,

ma

j œ

que/és bo

œ -

li/ar - ri

ro - ba - do - ra

-

ba

fins als

j œ œj

œ

ni

-

œ œj 42 œ œJ œJ œ J J J

j œ œj # œ œ œJ œJ œ œ

ro - sa/An - na Ma

œ J

œ

ca

com

j j œ Jœ œ œ 43 J

ta - lons. Ai,

a - mo -

œ œ 42 œj œ œ œj 43 ˙ J J J J

de l'a

-

Sa mare la pentinava amb una pinteta d'or; sa germana li triava els cabells de dos en dos. Ai, amorosa...

Cada cabell, una perla, cada perla, un anell d'or, cada anell d'or una cinta que li volta tot el cos. Sa germana més petita li baixava el lligador. El lligador que li baixa és un floc de nou colors. -Doncs, qui és aquella dama que fa tanta resplendor? N'és filla del rei de França, germana del d'Aragó.

mor, ai,

un

de

l'a

-

mor.

La dama d'Aragó Popular catalana Arranjament: David Gómez Comino

b 3 œ œ b & 4 b & b 43

A/A - ra Sa ma

∑

œ

œ œ

n'hi la

ha/u - na pen - ti

œ -

gó re

5

∑

? b 3 b 4

∑

b &b ˙ sol; d'or;

5

ma d'or

5

b &b

œ

? b b œ œ

-

nœ n ˙˙˙

-

œ

œ ˙˙ ˙

œ œ

œ œ

œ

ma va

que/és bo amb u -

ni na

œ

té la sa ger

ca ma

œ -

-

be na

-

lle - ra li tri

-

-

-

be na

-

lle - ra li tri

œœœ 3

-

-

ca pin

-

œ

œ

œ œ -

com un te - ta

bœ

da ta

-

œ

sa, va

li/ar - ri els ca

œ

-

-

-

œ

˙˙˙

ba fins bells de

œ n œ 42 œ

sa, va

œ

-

œ œ 42 œ œ œ œ

li/ar - ri els ca

-

ba/als bells

als dos

ta en

œ ta en

-

b œ œœœœ n œ 42 œœœœ œ œœ œ 3

œœ œ b œ œ œ 3

-

œ œ

bœ

ros a

3

œœœœ

œ

œ

ros a

-

# ˙˙˙

œ -

-

#œ

œ

œ œ

œ œ œ œ œ œ œœ

œ

œ œ

œ

3

na te

œ

˙.

œ œ

œ

œ œ œ œ

-

-

té la ca sa ger - ma

b b & n˙

-

œ

#˙.

œ

œ œ

da na

-

˙. Hi/ha/u Pin -

b & b 43

œ

2 4 œ

œœœ œ

9

9

&b &

b œ

bb

rit.

lons. dos.

œ

œ

Ai, Ai,

a - mo a - mo

œ

œ

lons. dos. 9

&

bb

? bb 12

&

œ œ

A - mo A - mo

rit.

œ

œ˙˙

œ œœœ œ

œ

bb œ do

-

b &b œ

12

do

-

b ˙ & b ˙˙

œ

c œ -

c -

nœ

ro ro

c œ n œœœ œ c n œœ œ

œ

ra

de

l'a

ra,

-

sa. sa.

An

U

œ

sa. sa.

-

na

-

An

-

œœ œ

ri

43 # œ

na

-

Ma

ro - ba -

œ

œ

a,

œ

ro - ba -

œ #œ

œ

œ

œœ

3 œ œ œ œ 34 œ œ œ œ œ 3

Ó

2 4 œ

rit.

œ

œ

œ

mor,

ai,

de

l'a

œ

ai,

de

l'a

-

U

3 4 ˙ -

-

rit.

2 4 œœœ œ œ

œœ œ

œ

3 3 3 œ ? bb 2 œ œ œ œ œ œ œ 4 œ œ œ œ œ œ œ 3 3

œ

3

œ œ

a,

-

œ

43

œ

œ

-

ri

Tempo primo

Ó

œœœœ

Ma

œ œ

œ

U

-

3 4 #œ

œ

œ

-

œ œ

Tempo primo

42 œ

œœœœ

12

ro ro

œ œ

U

mor.

43 n œ -

œ

mor.

3 4 n ˙œ œ œ œ œ ˙ 43 ˙

3

Œ

La Balanguera Música: Amadeu Vives Lletra: Joan Alcover

p

6 &b 8 œ œ œ

œ

& b ˙.

‰ Jœ Jœ Jœ

La

ba - lan - gue

œ

5

til

-

ra

mis

-

& b ˙. fil.

com

fi - lo

j œ œ

par - ca bé

ca - vil

La ba - lan - gue - ra

fi - la,

j œ œ

œ

u - na/a - ra

-

j œ œ

j œ œ

la

nos - tra

tei - xint

la

fi - la, la ba - lan - gue - ra

f j j j j j j ˙. œ œ b ‰ œ œ œ œ œ œ œ j œ œ œ & œ œ œ œ J J œ J J œ ƒ

œ b &

27

œ œ J

gue - ra

fi

la,

fi

-

-

la tei xint la

œ œj œ œ J J J Pesant

œ œ J -

ca - vil

la,

la

œ

te - la per

ba - lan - gue - ra

fi

de - mà.

f

j œ ˙.

œ œ J -

vi - da trau

te - la per

j œ el

œ J

de -

œ œ œ œj J ˙.

Tornada

par - ca bé

sub -

œ œj œj œj œ J

de

21

Com u - na

nya d'art

œ œ J

sa,

-

-

œ J

œ œj œj œj œ J

œ œj œ œ J J J

œ œ œ œ œ J J

œ ‰ œ œJ Jœ J

mà.

sa,

œ œ J

bui - da sa

Com u - na

& b ˙.

-

œ J œ

‰ j j j œ œ œ œ

œ

15

te - rio

œ

bui - da que

10

œ œj œj œj J

j œ œ

j œ œ

la - rà.

fi - la - rà.

œ ‰ œ œ œJ J J

La ba lan -

œ

‰ Œ.

La balanguera misteriosa, com una aranya d'art subtil, buida que buida sa filosa, de nostra vida trau el fil. Com una parca bé cavil—la, teixint la tela per demà, la balanguera fila, fila, la balanguera filarà. Com una parca bé cavil—la, teixint la tela per demà, la balanguera fila, fila, la balanguera filarà.

Bellugant l'aspi el fil cabdella, i de la pàtria la visió fa bategar son cor de vella sota la sarja del gipó. Dins la profunda nit tranquil—la, destria l'auba que vindrà, la balanguera fila, fila, la balanguera filarà. Dins la profunda nit tranquil—la destria l'auba que vindrà, la balanguera fila, fila, la balanguera filarà.

Girant l'ullada cap enrera, guaita les ombres de l'avior, i de la nova primavera sap on s'amaga la llavor. Sap que la soca més s'enfila com més endins pot arrelar. La balanguera fila, fila, la balanguera filarà. Sap que la soca més s'enfila com més endins pot arrelar, la balanguera fila, fila, la balanguera filarà.

De tradicions i d'esperances tix la senyera pel jovent, com qui fa un vel de noviances amb cabelleres d'or i argent. De la infantesa qui s'enfila, de la vellúria qui se'n va, la balanguera fila, fila la balanguera filarà. De la infantesa qui s'enfila, de la vellúria qui se'n va, la balanguera fila, fila, la balanguera filarà.

Quan la parella vé de noces, ja veu i compta sos minyons, veu com davallen a les fosses el que ara viuen d'il—lusions. Els que a la plaça de la vila surten a riure i a cantar, la balanguera fila, fila, la balanguera filarà. Els qui a la plaça de la vila surten a riure i a cantar, la balanguera fila, fila, la balanguera filarà.

La Balanguera Música: Amadeu Vives Lletra: Joan Alcover Arranjament: David Gómez Comino {q. = 60}

bb 6 &bb 8

f

∑

˙.

∑

œ.

œ. Ah

6

6

œ œ nœ

˙.

œ.

nœ.

œ.

bœ.

œ œ nœ

œ.

nœ.

Ah

b & b b b 68

6

bœ.

œ.

b & b b b 68

∑

‰ œœ œœ ‰ œœ œœ œ œ œ œ

‰ b œœ œœ ‰ œ n œ œ œ n œœ œœ

‰ œœ œœ ‰ œœ œœ œ œ œ œ

‰ b œœ œœ ‰ œ n œ œ œ n œœ œœ

? b b b 68 Π. b

œ nœ nœ œ nœ nœ

œ. œ.

bœ. bœ.

œ. œ.

œ. œ.

bœ. bœ.

œ. œ.

œ

‰

œ œ œ œ J

œ

j œ œ

j œ nœ œ œ

œ

bb & b b ˙.

f

œ. œ. P

b & b bb . ˙

-

la

ba - lan

-

bb & b b ‰ œœ œ œ ‰ n œœ ‰ œœ œ œ ‰ n œœ œ œ ? bb bb

œ. œ.

b & b bb ˙ .

11

bb & b b bœ. til

œ. sub

-

-

bb & b b œœ œ œ b œ œ œ œ n œ œ œœ nœ. nœ.

-

-

j œ œ

ra mis

-

-

te - rio

-

j œ bœ

te - rio

sa, com

-

sa, com

u - na/a - ra

u - na/a - ra

-

nya d'art

j œ œ

-

nya d'art

sub -

j œ

sub -

‰ œœœ ‰ œœœ œ œ

œ. œ.

.. œ . œ.

bœ. bœ.

œ. œ.

œ ‰ Œ.

˙.

œ ‰œ œ œ œ

til

bui da que

œ. œ.

F fi

11

? bb b b œ . b bœ.

gue

ra mis

‰ œ bœ œ ‰ nœ œ œ œ n œ nœ

til

11

-

œ J

.. ‰ œ œ ‰ œ œ œœ œœ

P

œ. œ.

œ. œ.

gue

.. œ nœ nœ œ

‰

œ

ba - lan

j œ œ

j œ œ

.. œ n œ n œ œ

La

œ. œ.

bui

œ. œ.

œ œ œ œ œ œ -

-

-

j œ œ

da

sa

-

-

-

j œ œ fi

-

lo

lo - sa

-

de nos - tra

de nos - tra

rit.

œ vi

j œ œ œ œ nœ

sa,

œ. œ.

vi

-

-

œ J œ

da

trau

j œ œ

da

trau

j œ el

j œ

el

œ œ œœœœ n œ œ ‰ œœœ œ œ œ œœ .œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œœ .œ œ œ œ œ œ œ œœ œ œœ œ n œœ œ œ œ n œ œ F rit. . œ. Œ œ.

œ.

œ.

œ.

œ.

nœ.

nœ.

16

&

bbbb

U

˙.

œ.

fil.

bb & b b œ.

n n nbf

Tempo Primo - Amb swing (a la semicorxera)

œ nœ nœ

Com

u - na

fil,

œ.

el

nœ. fil.

U bb b b n œ œ œ œ œ œ n n œœœœ ... . &

16

? bb b b œ.

œ.

& b ˙.

œ. œ

21

Com

& b œ. bœ. œ. œ. œ mà

21

&b

de - mà

u - na

par

bé

ca -

vil

la

te

-

la

per

de -

-

j œ œ œ œ œ

-

la

per

de -

la

tei - xint

‰ œ

œ œ œ

œ

œ œ œ

La

ba -lan - gue

œœœ œ

œ

rà.

œ

-

ra

fi

j œ œ

-

ra

fi

-

la,

-

j œ œ

‰ œ œ œ

j œ œ

Œ.

œœ .. œ. œ.

œœ ‰ Œ . œ œ

te

j œ

j œ bœ

≈ œœœ .. œœœ ≈ œœœ .. œœœ ≈ b œœœ ... œ .. œ œ .. œ b œ .

œœœœ

la,

fi

ba lan

-

j œ

œ œ J

-

la,

œ.

-

j œ œ.

œœœ ≈ œœœ ‰ œœœ œ œ œ

≈ œœœ ‰ œœœ ≈ œ ‰ œ œ œ œœœ œœœ

la

la

œ

i

gue

-

fi

ra

fi

-

œ.

-

la

la -

-

œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ bœ œ œ bœ œ œ bœ œ œ œ œ œ ∑

Œ.

fi

≈ œœœœ ‰ œœœœ ≈ œœœ ‰ œœœ ≈ œœœ ‰ œ œ œ

‰ Œ.

Com u - na

la

j œ œ œ œ

j œ œ

œ J œ

ba -lan - gue

‰

la

œ œ œ œ œ bœ œ œ œ œ bœ bœ œ. œ. œ. œ. bœ.

œ.

La

26

Œ. &b ≈œœœ œœ ? j ‰ ‰ œ bœ œ œ œ œ b œ ‰ œ

ca

j œ bœ

tei - xint

œ J

-

nnnb

26

26

-

f

? b œ . b œ . œ . b œ . œ œ œ ≈ n œr œ œ. bœ. œ. bœ . œ œ œ nœ œ

rà.

j œ œ

vil

Œ.

r œ˙œœ .... b b b œœœ ... n œœœ .. b œœœ .. œœ œœ œœ ≈ b œœœ . . œ œ œ nœ

&b . ˙

ca -

bé

nnnb ≈ œ œ ≈ œœœ .... œœœ n œœœœ .... œœœœ ≈ b œœœœ .... œœœœ

de - mà

& b ˙.

ca

j œ œ

œ œ œ œ œ J

Œ.

mà. 21

-

n nb n œ

œ œ nœ

j œ œ

œ par

16

j œ œ

œ

par - ca bé

jœ œ œ œ bœ nœ œ œ RÔ . œ œ œ.

œ œ œ

œ

tei -xint la

te

œ œ œ œ œ œ

œ

Œ. j œ ca

-

j œœ œ

œœ œœ œ . œ bœ nœ œ œ œ RÔ .

œ œ œ œ œ.

vil

œ.

-

la

tei -xint la

œ œ j‰ ‰ œ

te

j œ œ

j œ

-

la per

de -

-

la per

de -

j œ œ

jœ œ œ œ bœ nœ œ œ RÔ . œ œ œ.

j œ j œœ œ

œ œ œ œ œ.

& b ˙.

œ

31

mà 31

& b œ. bœ. œ. œ. œ mà

de - mà

œœ œ

‰ œ ‰

de - mà

La

ba lan - gue

œ

œœ œ

La

ba lan - gue

r ˙ . b ≈ b œ œ œ . . & œœ .. b b œœ .. n œœœ .. b œœœ .. œœ œœ œœ b œœ . . œ œ œ nœ

31

?

36

&

1.

˙.

fi

j œ œ

ra

fi

-

la,

fi

-

j œ œ

la,

fi

-

la

la

-

j œ œ.

la

ba lan

-

œ

œ œœ

bœ.

œ œ nœ

˙.

œ.

nœ.

œ.

œ

œ œœ

ra.

i

fi

-

fi

-

œ.

la

la

bbbb

-

œ bœ œ œ œ œ bbbb œ œ bœ œ œ

bœ.

œ œ nœ

˙.

œ.

œ.

nœ.

˙.

œ.

‰ b œœ œœ ‰ n œœ n œœ œ œ œ œ

‰ œœ œœ ‰ œœ œœ œ œ œ œ

‰ b œœ œœ ‰ n œœ n œœ œ œ œ œ

? bb b œ . b œ.

bœ. bœ.

œ. œ.

bœ. bœ.

1.

b & b bb œ

41

b & b bb

ra

≈ œœœ ‰ œœœ ≈ œ ‰ œ b b b b œ œ œœœ œœœ

b & b b b ‰ œœœ œœœ ‰ œœœ œœœ

36

-

œ.

œ œ bœ œ

œ

gue

j b œ b bb

œ œ J

rà. 1.

b & b bb œ .

36

-

ra

œ

≈ œœœœ ‰ œœœœ ≈ œœ ‰ œœ ≈ œœœ ‰ œœœ ≈ œœœ ‰ œœœ œ œ œ œ œ œ

œœœ œ

œ. bœ. œ. . r b œ. bœ. œ. bœ œ œ œ ≈ nœ œ bœ. œ œ œ nœ œ bbbb

-

j œ œ œœ

j œ œ

œ œ J

œ. œ. ‰

P

œ

b & b bb ‰

41

? bb b œ . b œ.

‰

œ nœ nœ

.. n n n b Π.

ba - lan

-

-

.. n n n b Π.

-

-

-

-

-

-

œ nœ nœ

ba - lan

‰ nœ œœ

P

œ. œ.

-

-

-

j 2. œ n b œ n œ .. n b ≈ œ œ œ œ œ .. n n n b œ . œ.

œ œ œ œ œ -

j œ œ

∑

La ba - lan gue - ra! 3

œ œ œ œ œ -

œ. œ.

cridat 3

‰ -

œ. œ.

œ. œ. f

‰

2.

La

œ œ œ œ

œ. œ.

2.

La

41

œ. œ.

‰ œœœ ‰ n œ œœ œ

∑

La ba - lan gue - ra!

‰

‰

œœ ‰ ‰ Œ . œœ J

‰

‰

j ‰ ‰ Œ. œ œ

L’EMIGRANT Música: Amadeu Vives (1871-1932) Lletra: Mn. Jacint Verdaguer (1845-1902) MÚSICA, TEXT I CONTEXT Obra dedicada a l’Orfeó Català. Va ser estrenada pel mateix Orfeó el 8 d’abril de 1891 amb gran èxit i entusiasme. Si fem un petit esforç veurem que una cançó antiga com aquesta té moltes connexions amb la realitat actual. El títol mateix de L’emigrant no és una paraula estranya, tot el contrari, és del nostre temps perquè aquest fenomen de la immigració i per tant de l’emigració, el vivim en el nostre entorn. Ara bé, perquè quedin els conceptes ben clars definim les dues paraules: EMIGRANT: Una persona és emigrant quan deixa el seu propi país per anar a un altre. IMMIGRANT: Una persona és immigrant quan arriba a un altre país i pretén establir-s’hi i viure en el país d'acollida. En èpoques anteriors, i concretament en l’època que va ser composada aquesta cançó vers l’any 1891, molts catalans van deixar Catalunya per establir-se en altres països. Cadascú d’ells era un emigrant. Pensem el que representava prendre la decisió de deixar la terra en el segle XIX, tenint en compte que els mitjans de transport eren molt lents en relació amb les velocitats actuals, i els viatges podien durar dies i dies, fet que implicava que veiessin que el retorn era molt difícil, gairebé impossible, i que l’adéu als sers estimats era un adéu per sempre en la majoria de casos. Jacint Verdaguer, poeta de gran sensibilitat, va plasmar en la poesia L’emigrant els sentiments que sent un emigrant, en aquest cas un emigrant català, quan deixa la terra. Va musicar aquest poema Amadeu Vives que va saber interpretar les sentides paraules composant una música plena de dolça tristesa i enyorança. Si deixar el país és un fet dramàtic, encara s’accentua més quan és per causes forçades. És el que anomenem exili, generalment, per motius polítics. A les persones exiliades encara els provoca més dol i enyorança aquest allunyament forçat de la pàtria. Durant la Guerra Civil o Incivil (1936-39), molts catalans s’hagueren d’exiliar durant l'inici i final de la guerra perseguits per les seves conviccions polítiques. Molts intel·lectuals i dirigents polítics marxaren a l’exili. Alguns d’ells es van exiliar voluntàriament com l’eminent músic PAU CASALS. S’exilià a Prada (Conflent) després de la guerra. No podia suportar l’esclafament a que seria sotmès el seu poble per la manca de llibertats. Va morir a San Juan de Puerto Rico (1973) Per tot el que hem esmentat, bé prou es pot entendre que L’emigrant, amb el pas del temps, es va convertir en un cant patriòtic i nostàlgic, especialment per als exiliats, i alhora fou un cant autènticament popular a casa nostra, com si el poble es volgués sumar al dolor que sentien els que vivien lluny de Catalunya.

accat 32

L'emigrant Música: Amadeu Vives Lletra: Mn. Jacint Verdaguer

Tornada

j œ 3 œ b œ & 8 œ Dol

-

7

&b œ

ça

s'a

-

llu

bb 2 b & b 4 œ

Estrofa

12

-

j œ

œ J

tu

Ca

œ œj J

ta - lu

nya

vall

b j & b b b œ œ œj œ n œ . Pi - ri

b & b b b 43 œ ˙

24

-

b & b bb

30

çans

i

‰

œ

i

ne

-

-

œ -

res

de

b b b b 42

‰

œ œ

œ -

te

-

rius

sa

er - mi - ta/al

‰

œ.

j j œ œ

œ

Ar - pes del

j j œ œ

œ -

tau,

˙

j ‰ j œj œj œ œj 43 œ

œ

can

œ

quan

ma/in - fan

sem -pre/a - déu.

œ

j œ

mor.

de

œ œ œ œj œj

˙ -

ça/es

œ

cor

œ.

j œ œj ˙

per

ca - der

-

‰

œ

meu

j œ

œ

mar - ges

42 ˙

j œj œj œj nœ

del

bres - sol

neu

pe - sa

Pà - tria

œ J

‰ j œj œj œj œj œ

œ

18

blanc

nya

d'e - nyo - ran

j j œ œ ˙

Her - mo - sa

-

r r œ œ

j œ -

r r œ œ œ

j œ

can

˙ -

tau

cel

sos -

œ

‰ j œ

œ

Œ

bosc,

pin -

j j œ œ

bb b & b œ

36

jo

dic

plo

bb 2 &bb 4 ˙

-

-

-

‰

œ

rant

-

j j j œj œj œ œ 43 œ œ a

œ œ œj

œ

41

a

˙

-

-

déu

Dolça Catalunya Pàtria del meu cor quan de tu s'allunya d'enyorança es mor. Hermosa vall bressol de ma infantesa blanc Pirineu marges i rius ermita al cel sospesa per sempre adéu. Arpes del bosc, pinçans i caderneres cantau, cantau, jo dic plorant a boscos i riberes adéu siau. Dolça Catalunya... On trobaré tos sanitosos climes? ton cel daurat Mes ai!, mes ai! On trobaré tes cimes bell Montserrat? Enlloc veuré ciutat de Barcelona ta hermosa Seu ni eixos turons joiells de la corona que et posà Déu. Dolça Catalunya...

bos - cos

j œ si

i

-

be

-

res

U

˙ -

ri

2 4

˙

œ.

au.

Adéu germans Adéu-siau mon pare no us veuré més Oh! si al fossar on jau ma dolça mare jo el llit tingués. Oh mariners lo vent que me'n desterra que em fa sofrir. Estic malalt mes... ai! Tornau-me a terra que hi vull morir! Dolça Catalunya...

‰

L'emigrant Flauta Música: Amadeu Vives Lletra: Mn. Jacint Verdaguer Escolliu la tonalitat que més dominin els alumnes. Do M

j & 83 œ œ œ j œ

&œ

œ j œ

j j œ œ

j œ r r œ œ

j œ

j œ

r r œ œ œ j œ

œ

œ

‰ œ

œ.

œ

j œ ‰

œ

Fa M

j b œ œ & œ &b œ

œ J

œ j œ

j œ

œ J j œ

j œ

r r œ œ œ

r r œ œ

œ

œ J j œ

œ

‰ œ

œ.

œ

j œ ‰

œ

Sol M

&

#

œ œ œ J

# œ &

œ J

œ œ J

œ J

œ J j œ

j œ r œ œ R

r œ œ R œ

œ

œ J

œ

j œ

œ.

‰ œ

œ

œ J

œ

‰

EL CANT DE LA SENYERA Lletra: Joan Maragall Música: Lluís Millet MÚSICA, TEXT I CONTEXT Mira aquesta fotografia. És un estendard ben especial. Aquest estendard pertany a l’Orfeó Català, ja es nota, oi? Aquest Cor, des de l'inici, va causar una forta sensació per la perfecció en la interpretació de les obres corals. Es pronosticava un futur excel·lent de l’entitat. I quan una corporació cultural, cívica, esportiva, etc., comença a tenir entitat, de seguida es manifesta a través de: - documents fundacionals - reglaments - banderes - estendards - himnes L’Orfeó no va ser menys. Sense tardar va comptar amb aquests signes d’identitat. Un d’ells és aquest estendard que estem veient i comentant. Cal esmentar que en la realització d’una bona part de l’estendard hi participaren les noies cantaires de l’Orfeó que es reunien per les tardes per brodar-lo. Volien sentir-lo molt seu i en cada repunt hi deixaven una nota de color i bellesa. La benedicció de l’estendard tingué lloc l’11 d’octubre de 1896 a la Basílica del Monestir de Montserrat. (pensem que encara no s’havia construït el Palau) Per donar més relleu a la Festa, també s’estrenà el que seria l’himne de l’Orfeó Català. El director, el Mestre Millet, va musicar per aquesta avinentesa el poema de Joan Maragall El cant de la senyera. L’emoció s’escampà per tots els que escoltaven per primera vegada, les notes vibrants d’aquest cant. Aquest acte de tant contingut patriòtic fou molt ben entès pel poble català i l’Orfeó rebé el beneplàcit d’arreu quedant, ben palès, que aquesta entitat coral era i seria un dels referents del país. També cal que recordem que molts Orfeons i Corals van fer seu El cant de la senyera i va formar part del seu repertori en els programes dels concerts.

accat 36

El cant de la senyera Música: Lluís Millet Lletra: Joan Maragall

Majestuós i enèrgic

f

j œj œ œ J

3 & b 4 œ. Al

da -munt dels

j r œ.œ ˙

œ.

nos - tres cants

ai

, fPoc més viu U j r b œj r b b b b b .œ & œ .œ œ

6

tri - om fants. Au, com

-

-

œ . œrœ . J

j œj œ j r œ J œ .œ œ œ

xe quem u - na se nye - ra

que/els fa rà

j œ més

j œj œ œ œ , œj r j œj œ 2 œ œ œ j œj 3 . œ œ. œ J 4 œ 4 œ. œ J

panys,

e -nar bo - rem - la

en se - nyal

de ger man

-

dat!

Au, ger -

j œj œ œ œ . œ 3 œ . œ œ œ bbb 3 œ . œ j j 2 j j j j b & 4 œ œ œ 4 œ nœ nœ œ œ œ J J J J J R 4 œ majestuós

11

mans,

al

vent des

fem

la

en

se

-

nyal de lli - ber - tat! Que vo

-

lei

- ï! Con temp

rit. j jœ ˙ bb b œ œ , œ . œ œ . œ œ œ 2 œ œ j j r j r œ œ j b & œ œ nœ œ nœ œ œ œ œ J J J J 4 J R retard.

16

plem -la

en sa

dol - ça ma jes

-

tat!

Con-tem plem la/en sa

dol ça ma jes - tat!

I Temps

ƒ

& b 43 œ .

22

Al

j j œ œ œ J

da -munt dels

j r & b œ .œ œ

27

tri - om - fants.

j r œ.œ ˙

œ.

nos - tres cants

ai

-

j jœ j r œ œ J œ .œ œ œ

xe quem u - na

n nb 3 n 4

se nye - ra

œ . œrœ . J

que/els fa rà

j œ més

, r r j j j j j ‰ 2 œ . r œ . r œ œ œ œ j j œ . r œ . r œ œ œ œ œ œ . œr œ . œr œœ œ œ œ œ 4 œ œ J J Moderat

p

Oh ban de - ra

ca

ta la na!

Nos tre cor t'és

ben

fi -del:

Vo - la ràs com

r œ r j r j j œ b & œ œ œ œ œj œ œ œ œR R œ œ Œ

33

au

-

ga la - na

pel

œ & b œ œ œR œ n œ

39

ulls

al

cel,

da - munt del nos tre/a - nhel:

j r j r œ œ r j j œ. r œ. r œ . œ œ .œ œ œœ œ œ œ J J

per

mi rar - te

so

-

bi ra - na

al - ça rem els

π , >œ . œ j > . r j j j retard. r œ r n œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œj ‰ J RJ J J R R

F

per

mi rar - te

so - bi ra - na

al - ça - rem els ulls al

Al damunt dels nostres cants aixequem una senyera que els farà més triomfants. Au, companys, enarborem-la en senyal de germandat! Au, germans, al vent desfem-la en senyal de llibertat! Que voleiï! Contemplem-la en sa dolça majestat! Al damunt dels nostres cants... Oh bandera catalana! Nostre cor t'és ben fidel: Volaràs com au galana pel damunt del nostre anhel: per mirar-te sobirana alçarem els ulls al cel. Al damunt dels nostres cants... I et durem arreu enlaire, voleiant al grat de l'aire, et durem, i tu ens duràs: el camí assenyalaràs. Dóna veu al teu cantaire, llum als ulls i força al braç. Al damunt dels nostre cants...

cel.

El cant de la senyera Flauta

Música: Lluís Millet Lletra: Joan Maragall

Escolliu la tonalitat que més dominin els alumnes. Do M

Majestuós i enèrgic

f

& 43 œ . & œj.

j œ

j œ r œ œ

j œ

j œ.

j œ.

œ

r œ ˙

r œ œ.

œ. j œ

j œ.

j j œj œ œ r œ ˙

Fa M

Majestuós i enèrgic

f

& b 43 œ . j &b œ.

r œ œ

j j œ œ œ J

j œ. œ. J

œ

r œ ˙

r œ œ.

œ. j œ

j œ.

j j œ œ œ J r œ ˙

Sol M

Majestuós i enèrgic

# 3f & 4 œ. # j & œ.

r œ œ

j œ œJ œ

j œ.

œ J œ. J

r œ ˙ œ œ. R

œ. j œ

j œ.

j œ œJ r œ ˙

œ J

ELS SEGADORS Himne Nacional de Catalunya MÚSICA, TEXT I CONTEXT Durant els segles XVIII i XIX els estats i les nacions volien dotar-se d’uns símbols: himnes, banderes, ensenyes... Nosaltres ens fixarem bàsicament en els himnes perquè formen part de la identitat pròpia i també del patrimoni musical col·lectiu. Tant en els Estats com en les Nacions la procedència del text com de la música és diversa: • • • • •

FRANÇA .................. La Marsellesa. Prové d’una marxa militar ESPANYA ................ La Marxa reial. Obra d’un compositor anònim alemany enviat per Frederic el Gran a Carles III com a present ALEMANYA ........... Deutschlandlied. Música de Joseph Haydn de 1796 i amb lletra posterior de 1841 ILLES BALEARS .... La Balanguera. Prové de la cançó tradicional CATALUNYA ......... Els segadors. Prové de la cançó tradicional

El nostre himne, Els segadors, té una llarga gènesi que val la pena que desglossem per comprendre millor el procés que va conduir a proclamar-lo Himne de Catalunya, i serà més plausible l’asseveració que només el que es coneix es pot estimar. 1870

Es fa una crida als escriptors i poetes perquè escrivissin la lletra per a l’himne, però van considerar que les que s’havien presentat no eren prou acceptables. COM QUE AQUESTA IDEA NO PROSPERÀ SORGÍ UN ALTRE CAMÍ. CAL, NO OBSTANT, RETROCEDIR MOLTS ANYS ENRERE

1640

Els segadors fou una cançó popular catalana nascuda arran de la Guerra dels Segadors. La lletra d’aquesta cançó és un romanç històric coetani als fets. 1640 a 1863 Aquesta cançó va passar oralment de generació en generació. 1863 Jacint Verdaguer la va recollir pels voltants d’aquesta època. 1882 Manuel Milà i Fontanals la va incloure en el Romancillero catalán. 1892 Francesc Alió va fer un canvi. Considerant que la música no era prou solemne, pel caràcter del text, va adaptar la música d’un altre romanç del mateix títol. Va publicar el text i la música en el volum Cançons populars catalanes. L’Orfeó Català, en el seu primer concert, va cantar Els segadors amb armonització d’Amadeu Vives. 1892 i anys següents: L’Orfeó Català divulga aquesta cançó que era escoltada a peu dret per l'impacte del seu contingut. 1899 Es va realitzar un concurs públic per premiar un text que s’adaptés a la música popular i que s’inspirés en el romanç antic. L’obra premiada fou de l’Emili Guanyavents, que és, amb algun retoc, el text actual de l’himne. 1993 El Parlament de Catalunya va acordar, per unanimitat, proclamar Els segadors com a himne nacional. CAL DESTACAR QUE EL SENTIT DE L’HIMNE ÉS UN CANT A LA LLIBERTAT

accat 40

LA GUERRA DELS SEGADORS “Entren com a segadors com érem en temps de sega”

PROFESSOR/A - Us vull explicar la història de “La guerra dels Segadors”. D’aquesta manera podreu entendre millor un fet ben relacionat amb l’himne d’Els segadors. Us dono permís per intervenir-hi quan vulgueu, i segurament que hi haurà algun entès que també hi dirà la seva... En el primer terç del segle XVII, en el Principat, hi regnava un malestar general. ESO 1- Jo en sé la causa, jo la sé. PROFESSOR/A - Ja ho deia que hi hauria un documentat. ESO 1 - Perquè el Govern de Felip III, per mantenir l’Imperi ja decadent, necessitava diners. ESO 2 - I els va demanar a Catalunya? PROFESSOR/A.- Just. Oh! I no tan sols diners. Desitjava una unió d’armes ESO 3.- Què vol dir això de la unió d’armes? PROFESSOR/A - Doncs volia una col·laboració militar per part de tots els regnes per formar un exèrcit de 100.000 homes i que 16.000 fossin del Principat. ESO 4 - Acceptaren? ESO 1 - Alguns regnes sí perquè a canvi oferien càrrecs a la casa reial, a l’Imperi i això és molt temptador. TOTS - I Catalunya? ESO 1 - No ho va acceptar, es va oposar tant a la unió d’armes com a donar els diners perquè era prou crítica la situació en què vivia la gent: misèria, pesta, fam... PROFESSOR/A.- Davant d’aquesta negativa el Govern de Felip III buscà una sortida ni que fos per la força. Aprofità l’entrada en guerra amb França (1635), la Guerra dels Trenta Anys, per imposar als catalans la col·laboració militar atacant França pels Pirineus. ESO 5 - Ah, ja les veig a venir! Reclutaren soldats del Principat. PROFESSOR/A - Sí, sí, el Principat va haver de mobilitzar 12.000 homes. TOTS - Renoi, renoi! ESO 1 - Espereu, espereu. No s’acabà així la demanda. PROFESSOR/A - No, no. És molt gros el que va passar. La població catalana, de prop de la frontera, hagué de mantenir l’exèrcit castellà mitjançant l’allotjament de les tropes compostes per 10.000 soldats. ESO 1- (En to trist) El meu pare em va llegir el document que el rei havia decretat. Em penso, em penso que el tinc escrit a la llibreta de Socials. El busco. Sí, ja el tinc. El llegeixo: “Se ha de acomodar a toda la gente en casas y camas aunque no duerman en ellas los dueños sin contemporizar con nadie, pues es razón que los de la tierra duerman en una tabla...” ESO 6 - Això no era just. TOTS - Això no era just. ESO 7 - Ni es podia obligar. TOTS - Ni es podia obligar. ESO 8 - Ni acceptar. TOTS - Ni acceptar. ESO 1 - (També en to trist) I encara més coses. A més de l’angoixosa càrrega per als pagesos, varen haver de suportar molts abusos. ESO 9 - Quins? PROFESSOR/A - Malmetien els productes de la terra, maltractaven la gent, robaven, violaven, fins i tot hi va haver assassinats... accat 41

ESO 9 - Crec que això no es podia aguantar. Havia de petar. TOTS - Hi tant! I peti qui peti. ESO 1 - Teniu raó. PROFESSOR/A - Per això les relacions entre el Govern de la Monarquia i les autoritats del Principat s’anaven fent més tibants. ESO 10 - I com s’acabà? PROFESSOR/A - No es varen acabar, tot el contrari, els conflictes rurals van convertir-se en una revolta que s’anava estenent . ESO 11 - I com va reaccionar el Govern de la Monarquia? PROFESSOR/A - El comte duc Olivares, home fort de Felip IV, ja havia proposat al rei la conveniència de “reducir estos reinos de que se compone a estilo y leyes de Castilla” ESO 12 - Ara entenc moltes coses. ESO 13 - A mi em sona que en aquesta història hi va haver un avalot anomenat Corpus de Sang. PROFESSOR/A - Tens raó. La revolta dels pagesos esclatà el dia de Corpus, el 7 de juny. Uns cinc-cents segadors van entrar a Barcelona, com era costum de fer-ho cada any, per tal que els contractessin per les feines de la sega dels camps del Pla de Barcelona. ESO 14 - Pobre gent, i si no els llogaven? PROFESSOR/A.- Això no va ser el pitjor. A causa d’un incident en què resultà ferit un segador, va esclatar un motí i els segadors armats amb els estris de la feina com la falç, amb dagues i pedrenyals, i al crit de “morin els traïdors” atacaren les cases dels funcionaris reials que eren els que col·laboraven a fer complir les decisions del rei. ESO 15 - I les autoritats catalanes, què feien? PROFESSOR/A.- Les autoritats catalanes havien fet tot el possible per calmar els revoltats. Malgrat tot, la revolta va acabar amb entre 12 i 20 morts, molts d’ells funcionaris reials que els segadors consideraven traïdors perquè complien uns ordres que anaven contra el poble, com era aceptar l’allotjament dels soldats amb tot el que comportava. ESO 16 - Aquest motí, només fou a Barcelona? PROFESSOR/A - No, en d’altres ciutats es van anar repetint fets com el de Barcelona. La història és més llarga, però fins aquí en teniu prou per entendre el sentit d’Els segadors. La falç d’eina de treball va passar, en uns moments, a eina de defensa. ESO 1 - Jo aquesta història ja la sabia. Els meus pares i avis me l’explicaven perquè comprengués i estimés els nostres símbols. ESO 17 - Ets molt saberut! ESO 1 - No cal ser savi. Només cal una mica de ganes de saber el nostre passat. ESO 18 - Jo no sóc d’aquí i no sabia res de res. ESO 19 - Es clar que no en sabies res! Però aquí a l’escola t'explicarem el que hem estat. ESO 20 – Catalunya és un país amb molta història ESO 21 - Jo tampoc sóc d’aquí. El meu país també té un himne. ESO 22.- Un dia ens el cantaràs. ESO 21 - A veure si me’n recordo! PROFESSOR/A - Per acabar us dic que de seguida van anar sorgint romanços i cançons que relataven aquests fets de la Guerra dels segadors. D’aquí vindrà el nostre himne. La versió antiga s’iniciava dient: “Catalunya, comtat gran, / qui t’ha vist tan rica i plena! / Ara el Rei Nostre Senyor / declarada ens té la guerra” Montserrat Figuera

accat 42

Els Segadors Música: Tradicional catalana Adaptació: Francesc Alió Lletra: Romanç català Adaptació: Emili Guanyavents

# 3 j r & 4 œ . œ œ. Ca - ta - lu

-

nya tri - om - fant

# 2 œ œ j j 3 & 4 J J œ œ 4 ˙ re - ra/a - ques - ta

&

#

˙

falç,

j œr œ . œ.

j œ œj œj ˙

œ œ œ J J J

3 bon cop de

get

œ. J

falç

œ Jœ œ J J

tor - na - rà/a

j r œ œ. œ tan

œ œ œ œj œ R J J J de

la

ri - ca/i

œ

ple - na.

j œr 2 œ. 4 En - da

, 3 j j j œ œj œ œ œ œ œ œ J

œ

u - fa - na/i

de fen - sors

ser

œ

,

tan su - per

œ

œ ter

-

Catalunya triomfant tornarà a ser rica i plena. Endarrera aquesta gent tan ufana i tan superba. Bon cop de falç, defensors de la terra, bon cop de falç. Ara és l'hora segadors, ara és hora d'estar alerta. Per quan vingui un altre juny esmolem ben bé les eines. Bon cop de falç... Que tremoli l'enemic en veient la nostra ensenya. Com fem caure espigues d'or, quan convé seguem cadenes. Bon cop de falç...

ra,

,

-

ba.

Bon cop de

j j j œ œ œ ˙ 3

bon cop de

falç!

Els Segadors Flauta

& b 43 œj. œr œ .

j j j œ œ œ ˙

j œ j j 3 2 b & 4 œ J œ œ 4 ˙ &b

˙

j 3j j . œ œ œ œ J

,

Música: Tradicional catalana Adaptació: Francesc Alió Lletra: Romanç català Adaptació: Emili Guanyavents

j j œ œJ œ œ

j œr œ . œ. j rœ œ.œ

œ

j j œ œ œ œj œ R J

œ

,

j œr 42 œ.

, 3 j j j j j œ œ œ œ œ œ œ œ œ

œ

,

j j j œ œ œ ˙ 3

FONTS BIBLIOGRÀFIQUES Carandell, Josep M.; Pla, Ricard; Vivas, Pere, El Palau de la Música Catalana. TrianglePostals El Palau de la Música Catalana. Patrimoni de la Humanitat. Edició i Producció ALDEASA Sàbat, Antoni, Palau de la Música Catalana. Ed. Escudo de Oro, S.A. Palau de la Música Catalana. Les Escoles al Palau. Solé i Amigó, Joan, L’Orfeó Català, un cant i una senyera. Edició de l’Obra Social de la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona. Roig i Rosich, Josep M. L’Orfeó Català: dos moments crítics de la seva història. Artís, Pere, L’Orfeó Català. 1891-1991. Editorial Barcino i Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana.

DISCOGRAFIA NADALES 1 - Orfeó Català VIATJANT 2 - Cor de Noies de l’Orfeó Català CRISTÒFOR TALTABULL 3 - Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana DISC D’OR - Del Palau de la Música Catalana CANÇONS TRADICIONALS CATALANES - Orfeó Català L’ORGUE DEL PALAU DE LA MÚSICA CATALANA VICTÒRIA DELS ÀNGELS - Al Palau de la Música Catalana Solucions “Tot és Modernisme?” Masia Plaça Reial Casa Batlló - Modernisme Teatre Nacional Cadires - Modernisme Edifici Eixample Forn de pa – Modernisme Mirall – Modernisme Carrer del Bisbe Balconada Via Laietana Torre Mapfre Pagoda xinesa Casa Batlló – Modernisme

accat 45

ANNEX

accat 46

NADAL Primavera de miracle, immarcescible Nadal, preserva’ns el cant pairal! Josep Ros i Artigas Preserva’ns el cant pairal! Bell pensament per renovar el desig de cantar per Nadal! I els professors podem evitar que s’imposi el silenci, podem evitar que s’apaguin les veus que durant generacions i generacions, per tradició oral, ens han transmès les delicioses melodies nadalenques. Nadal és ben viu, i si es canta el repertori que la cultura tradicional i popular ha mantingut, contribuïm, alhora, a que es consolidi el model de respecte a la diversitat. Si no es manifesta la pròpia cultura, qui la coneixerà? com formarà part del tot si no hi posem la nostra peculiar contribució? Pensem que Nadal és de tots. Nadal és naixement. Nadal és vida. Nadal és inici. Nadal és prometença. Nadal és alegria. Manifestem-ho cantant!

accat 47

NADAL Enguany no hem inclòs els petits acompanyaments en les cançons nadalenques perquè hem preferit posar de relleu altres aspectes. El repertori és:

CANT DELS OCELLS En aquest centenari del Palau de la Música hem d’incloure aquesta meravellosa cançó que ha estat tan interpretada per l’Orfeó Català i també per Pau Casals ben vinculat en aquesta institució. Stravinsky va manifestar que era la melodia més bella que havia sentit mai. Podríem escoltar-la en diferents versions i després fer-ne una valoració violoncel: CD Pau Casals lo mejor track, 1 en el CD 1 i track 7 en el CD2 cor: CD Cançó Tradicional i Popular Catalana COR LIEDER CÀMERA CD Cançons Tradicionals Catalanes / Nadales 1 ORFEÓ CATALÀ veu: CD Clàssics Catalans MARINA ROSSELL tenora: CD Passió per la tenora Jordi Figaró, track, 8 Hauríem d’aprofitar l’avinentesa, tant si escoltem el Cant del ocells com si el cantem, per aclarir que aquesta melodia no és de Pau Casals com moltes vegades s’anuncia en concerts o audicions, sinó que és una cançó popular catalana. No podem confondre l'intèrpret amb l’autor. En les cançons populars es desconeix el seu nom.

ON ANEU PASTORETS Cant i flauta. És una melodia anglesa fàcil de cantar i de tocar. No hem d’alterar cap nota i aquest aspecte facilita la interpretació amb la flauta dolça.

L’ÀNGEL I ELS PASTORS Cançó popular amb un acompanyament de piano d’en David Gómez que dóna un aire nou a la popular cançó. Tan de bo puguem acompanyar-la per anar educant el sentit musical dels alumnes.

SANTA NIT (STILLE NACH) El text és de Joseph Mohr i la música de Franz Gruber. Joseph Mohr era rector de l’església de Sant Nicolau a Oberndorf (Àustria). El 24 de desembre de l’any 1816 les persones que anaven a missa de mitjanit, estaven preocupades perquè s’havia espatllat l’orgue. Però tant el rector com l’organista havien trobat una solució. El dia abans el rector va donar un text a Franz perquè el musiqués i amb molt poc temps va composar la música per tenor, baix i cor amb acompanyament de guitarra. La mateixa Nit de Nadal la van cantar i el poble va quedar corprès al sentir aquella formosa melodia. Aquest és l'inici de Santa Nit d’una de les cançons de Nadal més traduïda i coneguda del món. Per si teniu una coral, o bé els alumnes estan acostumats a cantar, oferim la partitura a tres veus. També podem escoltar la gravació dirigida per l’Òscar Boada del CD Viatges, track, 4 i podreu comprovar l’excel·lent interpretació. accat 48

Cant dels ocells Popular catalana

# 2 & 4 j œ

j œj œj œj œ

Mi m

En

veu - re

# œ œ œ œ & J J J J la

13

#

& œ.

nit

,

més

#

& œ. # œ. &

25

Sol

van

jo

Si 7

-

-

io

-

el

˙

‰

˙

Els

r r œ œ amb sa

˙

amb sa

ce

La m

œ veu

œ

-

o - ce - llets

veu

j œj œ œ œ œ #œ llets

can

j j œ œ me - lin

-

me - lin

La m j œ

˙

-

-

nar

dro

,

œ.

Mi m

j œ

˙

˙

-

Pels aires tot volant, diu l'àliga cantant amb clara melodia: El bon Jesús és nat per treure-us del pecat i dar-vos alegria.

La garsa, griva i gaig diuen: Ja arriba el maig! Respon la cadernera: Tot arbre reverdeix, tota planta floreix com la primavera!

Cantava la perdiu: Me'n vaig a fer el meu niu a dintre l'Establia per veure bé l'Infant com plora tremolant als braços de Maria.

Cantava el francolí: Ocells, ¿qui vol venir a fer una melodia davant el gran Senyor nascut amb esplendor a dintre l'Establia?

-

-

sa.

can

-

tant

Mi m

˙

-

sa.

7 j Re j œ œ œ œ J J œ J a

Si 7

en

˙

˙

-

œ J

La m

Si 7

tant

dro

œ.

j j œ œ #œ œ J J

r r j j œ œ œ œ œ œ

van

Mi m

Mi 7

Mi m

Mi 7

-

llu - mi

La m

Sol

o

ma - jor

els

j j œ œJ œJ œJ œ œ . Mi m

,

sa,

fes - te - jar - lo

œ #œ œ œ nœ J J J J J Si 7

tar

œœ

Re 7

a

19

#œ.

La m

7

œ.

˙

des - pun

,

fes - te - jar - lo

œ.

‰

Cantava el passerell: Oh, que és formós i bell l'Infant que té Maria! I diu l'alegre tort: Vençuda és la mort, ja neix la Vida mia.

On aneu pastorets? Popular anglesa

3 &4 œ œ On Ens

& œ

6

a a

œ

vent tan l'àn - gel 11

gats l'or

& œ & ˙. reu? rem,

neu nem

bro ha

-

git dit

per ha

œ œ

œ

œ re d'a

-

œ I/en i/en

de ha

pre bai

˙

vos - tra nos - tra

Es pot tocar amb flauta dolça.

- sents, xat

co co

-

˙

œ œ

de la aques - ta

nit nit

i mo se - gons

-

œ.

œ œ œ

œ

œ

œ

tents tat

i/amb la

la llei

nets? fant.

j œ œ œ si si

On a - neu Res -plan - dent

œ

œ

lla lla

si/és tam

plau? plau,

œ -

que/ens bé/us

-

œ œ

˙

us us

j œ œ œ

œ œ

tan xi - rois i con per dur/a la/hu - ma - ni

œ.

œ

œ

˙

œ œ

On a - neu A Bet - lem

œ

œ

ca - mi un In

˙

œ œ

mats? mor.

œ

œ

a - quests nas - cut

œ

œ

en el cor a Bet - lem

œ

œ œ œ

œ

œ

œ œ

˙

pas - to - rets bo/i can - tant

car - re - gats que del cel

flor dels no - va 21

œ.

œ œ

& ˙

16

-

j œ œ œ

tots ple més que

œ

œ

On a - neu a Bet - lem

œ hi comp

œ -

vo ta

-

em a -

˙.

leu. rem.

œ di ni

-

L'àngel i els pastors Pop. Catalana Arrj: David Gómez Comino

q = 90

& 68

∑

∑

∑

œ œ œ œ b ˙. œ bœ & 68 ‰ J œ b œ œ œœ . . ? 6 ˙‰ . œœ œœœ ... 8 ˙.

1.Pas-to

œ & œœœ ? œ. œ.

-

de la so - roll no

œ œ œ œ œ œœ . . . ‰ ‰ .≈

œœ œœ œ. œ.

..

&

‰ œ ˙. œ

‰ œ œ œ.

cel, ral? cel.

des - per - teu, Es - pe - reu, Que/a -quí vinc

& œ. & œ. teu, reu vinc

œ.

œœ

ve - niu de pres que si jo bai per a - nun - ciar

ve - niu de que si jo per a - nun

œœœœ

œ œœ ..

œ. -

pres bai ciar

-

-

-

sa xo vos

Œ.

j œ œ

j œ

amb gran ra/en el àn - gel

re - cel, cor - ral? del cel,

amb gran en el àn - gel

re cor del

œ

≈œœœ

œ.

œ.

œ œ œ

œ

sa que n'és xo sa - breu vos que ja/és

nat qui nat

j œ œ

≈

œ œ œœ . . Œ.

œ œ œ

œ œ œ œ œ œ œœ ..

œœ ..

-

-

que n'és sa - breu que ja/és

œœœ

nat qui nat

≈œœœœ ≈œœœœ œ.

œ. ‰ œ œ

j œ œ.

del cel, Pas - qual, del cel,

œœ ..

œœ .. œ.

œ œ ≈ œœœ

j œ œ

el és el

œ

el Rei és en el rei

œœœ ... œ

œœœ ...

j œ œ

≈œœœ

œœœ ...

œœ ..

œ œ œ

nya que vi - viu - to a/a - ques - ta/ho - dis, que sóc un

œ.

˙.

œœœ œœœ œ & œ .. & ˙.

œ œ œ

œœœ

-

œ œ œ œ œ œœ .. -

‰ ˙ . œœ

œœœ ...

& œ.

œ œ œ œ œ œœœ ... œ. & œ

≈

-

‰ œœ ˙. ˙.

œ œ œ. œ œ

j œ œ

œ

œ œ œ

mun - ta que sen t'en - fa -

œœœœ

b bb ˙˙˙ .. .

‰ œœ œœ .. œ. ˙. ˙.

j j œ œ œ œ.

rets quest qual

∑

‰ œ œ œ œJ b ˙ . b œ b œ œ b œ œ b œ œ ..

b ˙˙ .. b˙.

& Œ ‰ ‰ œ œ .. œ

∑

des - per es - pe que/a -quí

œ œ œ œ œ œœ .. œ b œœ ..

j œ œ

Rei en rei

del cel. Pas - qual! cel. del

≈œœœœ ≈œœœœ

œ.

œœœ ...

œœ ..

œœ .. œ.

œ. ‰ œ œ œ Cap

al

mig -

œ œ œ œ œ œ œ.

?

j œ œ œ œ

&œ di

-

a

can - ta/i

j œ œ œ œ

œ

re

-

fi

-

la;

to - ca

Pas

œ .œ œ .œ œ .œ œ .œ œ œ œ & ˙œ . œ œ œ ˙œ . œ œ œ œ ˙œ . œ œ œ ˙œ . œ œ œ œ. œ œ

?œ

œ œ œ

plam,

ram - pa - ta

& ?

œœœ .. œœ ... œ

œ œœœ

œ

& œ San

-

tes

œœ

œ

& œ San

œœœ ... œ & . ?

-

tes

Na

œœœ œ

j œ œ

de

œœ œ

plan!

Que són

œœœ ... œœ .. œ

de

œœœ

-

œ

j œ

‰ œ œ

œ.

œ œœœ

j œ œ

œœœ ... œ & . ?

œœœœ .... œ.

œ

-

œ œ. œ œ

& œ.

œœ œ

-

œœœ œ J

‰ œ œ

dal!

œœœ œ

œ œ œ. œ œ. œœœ

Que són

re - pi - ca/el

œœœœ .... œ.

œœœ ... œœ ..

tim

œ

œ. -

bal,

œœ œœœœ œ œ œ œœ

œ

œœœœ .... œ.

œœœ ... œœ ..

œ

-

œ œœ œœ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œœ œ œ œ œ œ œ œ.

œ œ œ

fes

-

tes

œœœœ ....

œœœ ... œ.

d'a - le

œœ œœœœ œ œ œœ œ œ. fes

œ. -

-

-

tes

œœœœ ....

d'a - le

gri

œœ .. œœ ..

œ œ

œ œ œ

‰

∑

œ œ œ bœ bœ œ œ œ œ œœœ œœ bœ œ bœ œ œ œ œ œ bœ œ œœ œ.

œ

ram - pa - ta

œ -

-

-

œœ œ œ œ

œ. -

gri

œœ .. œœ ..

-

-

-

œ

a

œœ

a

bœ. # œœœ ...

œ

Pas - qües

b œœ . # œœ ...

œ

Œ ‰‰ œ

Na - dal.

œœ œ J

œ

œœ # œ œ œ

œ

Pas - qües

œœ œ œœ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ #œ œ œ œ œ œ œ œœ

œ. œ. Œ

qual

œœœœ ... .

œœ ... œ b œœ . œ œ œ œ

1a i 2a

j œ œ.

œœœœ .... œœ œ. œ.

œ.

j œ œ œ œ

œ

#œ œ bœ

bœ œ j œ bœ

. œ . œ. Œ ‰ dal.

œœ œœ œœ œœ œ. œ.

2.Què/és a 3.Ai, Pas

‰ œ. œ.

‰ .. ˙˙ .. ˙˙ .. .. ˙ .

Santa Nit π 6 . œ j &8 œ œ œ.

, j rj œ . œ œ œ.

,

π 6 & 8 œ . œ œj . œ

,

,

Llarg i misteriós

Veu I

San

Veu II

-

-

San

Veu III

&œ l'al

5

F

&

œ

El 9

F

&œ El

9

-

&œ l'al

9

-

&œ l'al

5

F

&

œ

El

ta

nit,

,

nit,

6 π & 8 œ . œ œj œ . San

5

ta

-

-

ta

nit,

Plà - ci - da

nit

j œr j œ . œ œ.

Plà - ci - da

j rj œ . œ œ œ.

Plà - ci - da

nit

,

le - lu - ia que'ls

j œr j œ. œ œ.

àn - gels can - tant

j œj. œr j œ œ

j œr j œ. œ œ.

,

j j œ Jœ . œ œ R

le - lu - ia que'ls

àn - gels can - tant

le - lu - ia que'ls

j r j œ . œ œ œ.

j j r j œ œ. œ œ œ Jœ . J Me - si

-

œ œ R J

es és

j œj. r j œ œ œ

Me - si

-

es és

j j j œr œ œ œ.

Me - si

-

es és

,

àn - gels can - tant

œ.

œ

‰

nat

œ.

nat

p

œ.

œ

‰

p

œ

El

œ

‰

œ

œ œ. J

œ

els

pas - tors

han

œ

j œ œ.

els

pas - tors

han

œ

j œ. œ

œ

els

œ en

œ en

œ en

El

nat

œ.

,

nit

Popular alemanya

pas - tors

sen - tit

,

j œ œ.

,

sen - tit

j œ œ.

sen - tit

,

j œj. œr j j r j œ œ œ . œ œ œ.

,

el

món

han es - tat

escam pant

el

món

han es - tat

escam pant

el

món

han es - tat

escam pant

,

j j r j œ œ . œ œ œj. œr œj œ .

j r œ œj œ . œ œj Me - si

-

es és

œ.

nat.

œ

j j r j œ œ. œ œ

œ.

nat.

œ

j j r j œ œ. œ œ

œ.

œ

p

El

Me - si

Santa nit. Plàcida nit. Ja està tot adormit. Vetlla sol en la cambra bressant, dolça Mare que al Nin va cantant; Dorm en pau i repós, dorm en pau i repós.

han

œ œ. J

r œ œj œj. œ œj œ . R

j œ Jœ .

Me - si

œ

œ

,

-

-

es és

es és

nat.

‰ ‰ ‰

Santa nit. Plàcida nit. El Jesús tan petit. És el Deu, Ser suprem poderós en humil petitesa reclós per l'home redimir, per l'home redimir.

SANT JORDI És una festa molt celebrada en els Centres Escolars. No cal dir que els professors de música, i els seus alumnes, hi intervenen d’una manera destacada. Us presentem dues propostes fàcils, per bé que es poden ampliar i acompanyar amb instruments si disposeu d’un conjunt instrumental. Aquestes propostes han estat extretes del CD Cançons de Sant Jordi, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, amb el vist i plau del compositor, Josep M. Pagan, que ben gustosament ens cedeix la reproducció del seu treball (recordeu que en el Dossier-1 teniu la melodia i l’acompanyament del piano de la cançó El regal)

accat 54

PROPOSTA 1 Declamar de forma ritmada la cançó Sant Jordi del futur, track, 6. Els alumnes poden seguir-la fàcilment només que l’escoltin una o dues vegades del CD També tenim l’avantatge que està gravada en playback en el track 17. És un nivell superior de dificultat per iniciar les entrades a temps i acomodar-se al “tempo” de l’acompanyament.

Sant Jordi del futur Lletra i música: Josep M. Pagan Ei, tu! La pregunta és: farem festa de Sant Jordi el 2093? Sí o no? Jo no ho sé! Només penso en el futur quan no sé que fer. Les ciutats seran de plàstic, tot serà molt diferent, farem festa de Sant Jordi el 2093? Ei, tu! La pregunta és: hi haurà gent que s’enamori el 2093? Si? No? Jo no ho sé! Només penso en el futur quan no sé que fer. Les ciutats seran de plàstic, tot serà molt diferent, jo t’enviaré la rosa per Internet. (I un llibre, també)

accat 55

PROPOSTA 2 Treball amb flauta i declamació amb el tema El cavaller Sant Jordi, track 11, extret del CD mencionat. Primer cal cercar un bon rapsode entre els alumnes perquè reciti la poesia i després tocar tots junts la melodia amb flauta. Si teniu algun estudiant de música podria actuar de solista tocant-la amb el seu instrument (flauta travessera, violí, piano, etc.) i a continuació tot el grup de classe amb la flauta dolça. També es poden improvisar uns acompanyaments amb un carilló tot fent glissandos.

El cavaller Sant Jordi Melodia: Mn. F. Baldelló. Lletra: J. M. Pagan Quan el sol s’amaga i arriba la nit Sant Jordi cansat, se’n va a dormir. Els somnis envolten el bon cavaller amb aquesta non-non l’acomiadarem.

Els alumnes han de recordar que hi ha dues notes alterades. Mireu la digitació en el dibuix.

accat 56

VARIS

accat 57

Ei! Tu! The Beatles Adaptació: Xavier Morlans

## c œ &

Re M

.. œ Œ Œ œ œ

Ei!

6

&

##

&

##

Tu!

&

##

vas?

Vius la

Re M

el temps no pas - sa en

Re M

Œ œ œ œ ˙

œ œ ‰œ œ œ œ œœ œ œ Œ va,

vi - da

sen se

pe - na ni goig.

Re M 1. j j œ œ ‰œ œ œ j j Œ œ .. œ œ œ œ œ œ.

l'ahir no tor na - rà

ni/a vui ni

de - mà.

Ei!

Re M 7

j œ Ó œ .

No pen sis pas

Ó œ œ œ œ œj œ œ J œ. 1.Re M

La M/Do# La M

que tot es - tà

per dut.

Re -

La M

% Sol M Sol M/Fa # Mi m7 .. ‰ . r œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ

2. Re M

mà.

14

Cap on

œ œ œ œ œ œ Œ ‰ œj

La M7

˙

Sol M

cor da:

10

La M

que tot és

fosc que no

.. œ œ œ. ‰ œ 2.Re M

per dut.

hi/hau rà

Mi m7/Re

œœ œ œ

un món

mi llor

La M7 œ ˙ Œ œ œ œ œ nœ. œ œ #œ

na na na

Re M7

La M

na na na

na na na

na.

Ei!

## . j œ œ œ œœ œ ˙ œ Œ Œ œ Œ œ Œ‰ œ œ ‰œ œ œ œ œ . & œ œ œ œ ˙ œ œ Re M

19

Tu!

La M

Cap on

vas?

La M7

Vius la

vi - da

Re M

sen se

Sol M

pe na ni goig.

Re - corda:

el temps no pas - sa en

A la 24

&

##

1. j j œ Œ œ œ œ œ œ ‰ œ œ œ j j œ Œ œ .. j œ Ó œ œ . œ .

Re M

va,

# # .Re M & . ˙

La M

l'ahir no tor -na - rà

29

Au,

œ

œ

llen - ça/un

Re M

ni/a vui ni

œ œœ ˙ Do M

crit en-da - vant,

2. Re M

de - mà.

Œ

Ei!

œœ œ ˙ Sol M

vi - ne can - tant,

%

Re M7

∑

mà.

œ tot

Re M

œ Œ Ó tu.

..

Jo tinc una cabana Lletra i música: Blas Sánchez Adaptació: M. Teresa Giménez

3 &b 4 œ

œ

œ

Jo

tinc

œ

œ

u - na

ca

œ -

œ

ba

-

œ œ

na

molt a

6

& b œœ u

&b œ

11

-

œœ

œœ

na

ca

œ

œ

re - tes

&b ˙

16

fet

œœ

i

œ els

-

ba

-

œœ

na

# œœ œœ on

se

sent

˙

œ

les

per

˙

œ

nius.

Si

vols

˙

œ

œ

œ

prop

del

tor

xiu - lar/el

œ

˙ -

œ

dius

en

˙

œ

ve

-

-

ré

œ a

la

ca

-

ba

-

œ

na

rent.

tor

œ

tre

les

teu

nir

œ

prop

Jo tinc una cabana molt a prop del torrent. Jo tinc una cabana o n se sent xiular el vent. Les flors més belles i els pins més alts, hi són a centes com els pardals. Jo canto alegre com ho fan ells, a la cabana prop del torrent.

-

œ

Les

œ

œ

hi

œ del

œ

et

œ

œ

tor

tinc

˙

vent.

œ

œ

Jo

œ

˙

21

&b ˙

-

œœ œœ

˙

˙˙

# œœ

œœ

œœ

œ

-

-

-

œ

les

hi/han

œ

œ

por

-

-

to

˙

rent.

œ

ta

-

Mai més Gerard Quintana

bb &bb c

∑

∑

Fm

Mai més

∑

en un

Db

Bb

b & b b b œJ œ œJ

25

al

cel.

Di - gueu -me

i l'al tre

Bb

b & b bb œ œ œ œ œ œ œ

37

mig no

œ œ Œ ‰ œj œ

Fm

&

bbbb

∑

Ó

‰œ œœ Ens di uen

Db

b & b bb œ œ Ó

49

viu - re

Fm

∑

F m7

F m7/E b

œ œ œ œ

ja veu - rem fins quan es

Db

œ œ Ó

Fm

∑

l'e

-

qui

-

Db

œ œ œ œœ

Db

Œ œ œ œ œ

si

tot

Bb

œ Œ Ó

és per un,

∑

con - tin drà/el do - lor.

Ab

Bb

œ œ œœ œ œ œ J J

tam bé/ens di uen que som els

œ œ œ œ œ œœ

Cm

sem pre que pu guem se - guir

món s'engreixa/amb el

œ . œJ œ œ

lliu - res,

Cm

œ œ œ œ œ

mig

li - bri

crit

Fm

F m7/E b

˙

˙

mai més el

‰ œ.

puc ex pli car me com

On és

Œ œ œ œ œ J J

de la mi - sè -ria

Bb

œ Œ ‰ œj œ

cu lar/amb la ter ra,

Db

œ œ œ œ œ œ Œ

el dol

Bb

-

F m7/E b

Db

té con - sol.

no que da res per tots,

43

es -pe

œ œ œ œ Œ ‰œ œœ œ œ œ Ó

œ œ œ œ œ œ œj œ œ J

la por

Œ œ œ œœ œœ œ œ œ œ Œ

Œ œ œ œ œ

a - ra/a quí

Œ œ œ œ œ

Fm

F m7/E b

Mai més

mai més

∑

mai més

Fm

Fm

F m7/E b

Db

Down Jones

œ Œ

Bb

∑

da per ban de -ra,

-

no - cent.

que mi - ra bé la llei,

œ Œ Œ . œj œ œ

F m7/E b

-

œ œ œ œ œ œ œ

Fm

∑

Œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ Œ

Bb

a - bús

b & b b b œJ œ Jœ

31

in

Db

Bb

Bb

cap més crim

bb &bb Œ œ œ œ œ cap més

Db

Œ œ œ œ œ œœ œ J J J J

com es tra -tè gia

∑

cap més men -ti

Db

F m7/E b

Fm

∑

pa - ís en guer ra

F m/E b

20

Bb

∑

œ œ œ œ œ œ Œ

b & b bb œ œ œ œ œ œ Œ

15

Db

F m7/E b

b & b bb Œ œ œ œ œ

10

F m7/E b

Fm

œœ œ J J

pa - gant.

Bb

œœ œ œ Ens di uen

œœ œ J J

més grans,

Db

œ œ Ó

lliu - res,

œœ œ œ que po dem

Fm

∑

Ab

Bb

bb & b b œ œ œ œ œJ œ Jœ

55

œœ œ J J

tam bé/ens di uen que som els

Bb

bb &bb œ Œ Ó

61

Db

œœ œ œ

més grans,

œ œ œ œ ≈ œ œ œ œ . ‰ œj œ

∑

∑

œ œ

que po dem

Eb

Fm

œ œ œ œ œœœ J J

riu - re

œœ b œœ œœ

‰œ

œœ

Db

Bb

œ œ œ œ œ Œ

F m7/E b

cap més men ti

b & b bb

73

89

&

bbbb

Fm

∑

F m7/E b

-

Db

∑

∑

Fm

œ œ œ œœ

Tots som pocs i pocs

95

&

bbbb

Db

œ œœ

Fm

bb &bb Ó ‰ œ œ œ

107

&

bbbb

Fm

∑

di - uen

Db

∑

F m7/E b

com es tra tè gia

Bb

∑

som tots

pe rò

F m7/E b

Fm

∑

∑

Db

Bb

uns van molls i/els al

-

F m7

œœ ˙

in -vo -lu -ció.

F m7/E b

œ œœ

Si

tot

œ œ

què fa -rem

Db

œ œ Ó

œ

quan

œ œ œ œ œ œœ

sem pre que pu guem se guir

té/un

œ

∑

tres xops,

F m7/E b

œœœ J J

pa gant.

∑

∑

Db

œ

pu - guem

Db

∑

Bb

∑

∑

F m7/E b

j œ œ œj œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ sen - se conscièn - cia no hi/ha

Db

si

i/a

œ œ œ œœ œ J J

val més un ral

que/el teu

Bb

œ œ œœ

e vo lu ció

Bb

œ . œJ œ Œ Œ œ œ œ œ

preu

F m7/E b

Fm

œŒ

no - cent.

-

Fm

œ Œ Ó

bon nom

∑

∑

veu - re/al mi -rall.

tam bé/ens di uen que som els

Cm

Bb

∑

œ œ œ œ œJ œ Jœ

∑

guer - ra

Bb

cap més crim in

Db

Ab

Fm

lliu - res,

Cm

no/ens

˙

pa -ís en

més en un

Db

j j j j œ œ œ œœ œ œ œ œ œ œ œ œ œ

cap a la

di - gue'm

113

∑

œ œ œœ œ œ œœ

b & b b b Œ Œ ‰ œj œ

Ens

∑

mai més la por

F m7/E b

Fm

Bb

nem de cap

101

Bb

œœœ œ œ œ Œ

œ œ œ œ œ œ Œ Œ œ œ œ œ œ œ œJ J J J

Fm

da per ban de ra,

plo -

F m7/E b

Fm

Mai

bb &bb Œœ œ œ œ œœ œ œ œ œ Œ Œ œ œ œœ

œ‰Œ Œ œ J

si no vo lem a -ca bar

rant.

67

Eb

Bb

œœ œ œ Tu tam bé/ets

Db

œ œ Ó

lliu - re,

Bb

œ œ œ J J

més grans,

Fm

∑

œœ œ œ que po dem

Db

œ œ Ó

viu - re

Ab

œ œ œ œ œ œœ J J

tam bé/et di uen que se ràs

Bb

b & b b b œJ œ œJ

119

œ œ œ œ

més gran,

125

&

bbbb

Fm

∑

Db

∑

œ œ

que po dràs

riu

si no

Ab

Bb

œ œ œœ œ œ œ J J

b & b b b œJ œ œJ Cm

Bb

œœ œ J J

œœ œ œ

pa gant.

137

&

bbbb

Fm

∑

Tu tam bé/ets

œ œ œ œœœ J J

si no

Bb

vols - a - ca - bar

Bb

da per ban de ra,

-

Bb

bb & b b œJ œ Jœ œ œ œ œ

155

al cel

bb &bb

Fm

161

∑

ens di uen

Bb

cap més a bús

Db

œ œ Ó

œ œ œ œ œ œœ

Bb

bb & b b œJ œ Jœ œ œ œ œ si vols

i po dràs

Db

œ œ

riu

re

-

œœœ J J

pa gant.

Fm

∑

Eb

œ œ œ œœœ J J

si no vols -a ca bar

Eb

Eb

Bb

œœ œ J J

més grans,

Fm

∑

lliu - re,

œ Œ Œ œ

Mai més es pe -

de la mi sè ria

œ œ Ó

Tu tam -bé/ets

no - cent.

œœ œ œ œ œ Œ Œ œ œ œ œ J J

Db

œœ œ œ

Db

œŒ Œœ œ œœ

Fm

mai més el dol

Bb

cap més men - ti -

Bb

Cm

tam bé/ens di uen que som els

Cm

re

Ab

pa -ís en guer - ra

œ œ œ œ œJ œ œJ

lliu - res,

riu

œœœ œ œ œ Œ Œœ œ œ œ

Ab

∑

œ œ

que po dràs

Fm

Db

Fm

Db

œœ œ œ

més gran,

cap més crim in

que don(a) per bo la llei

sem pre que pu guem se guir

167

œœ œ J J

œœ œ œ œœ œ Œœ œ œœ

Cm

œ œ œ œ œ œœ

Cm

Bb

Cm

com es tra tè gia

œ œ Ó

lliu - res,

œ œ œ œ œ œ Œ Œ œ œ œ œ œ œ Jœ J J J

mai més la por

cu lar/amb la ter ra,

œ Œ

sem pre que pu guem se guir

Mai més en un

Fm

Ab

Fm

œŒ Œœ œ œ œ

plo - rant.

bb & b b œ œ œ œ œ œ Œ Œ œ œ œœ

149

∑

viu - re

Db

œ œ œ J J

Db

-

œ œ Ó

tam bé/et di uen que se ràs

bb &bb œœ œ œ œ œ Œ Œ œ œ œœ

143

Fm

œ œ œ œ œ œœ J J

∑

lliu - re,

Eb

Db

que po dem

Db

plo - rant.

Ab

Fm

œ œ Ó

œ œ œ J J

vols - a - ca - bar

œœ œ œ

més grans,

Db

Bb

œ œ œ œœœ J J

re

tam bé/ens di uen que som els

131

Eb

Fm

mai més el crit

Db

œœ œ œ

œ œ Ó

viu - re

que po dem

Ab

œ œ œ œ œœœ J J

po dràs se guir ca mi nant

Bb

œ Œ Ó

∑

∑

∑

plo - rant

Mai Més (Gerard Quinatana) Treu banya Original en La menor.

Mai més Gerard Quintana

7

7

bb &bb c

∑

bb &bb c

∑

? bb c Ó bb

‰

∑

∑

œ œ nœ œ œ

∑

Ó

Bb

∑

Mai

˙˙

? bb bb œ œ

Ó

Ó

œ œ

Bb

œ.

-

Fm

da per ban - de ra,

mai

més

b j & b b b œœ œœ

n œœ

? bb b œ . b

j œ œœ œ œœ Ó

la por

jb œ n œ ‰ œ œ ‰ Œ ‰œ

F m7/E b

Db

b & b bb œ œ œ œ œ œ Œ Œ œ œ œ œ

19

-

b & b bb Œ

19

? bb b b œ

cular/amb la ter ra,

‰ œjb œ n œ œ ‰ Ó œ

Ó

cap més a bús

œœ

j œ œ œ œ œ

més

en un

Ó

jb œ n œ ‰ œ œ ‰ Œ ‰œ

F m7/E b

Œ ‰ œj b œ n œ œ ‰ Ó Ó

Œ œ

‰ œjb œ n œ œ ‰ Ó œ

Ó

Bb

cap més crim in

˙˙

œ œ œœ œ œ œ Œ œ œ œ œ Fm

que mi ra

œ.

bé la llei,

mai

més

el dol

jb œ n œ ‰ œ œ ‰ Œ ‰œ

j œ œœ œ œœ Ó

j œœ

Ó

Fm

no - cent.

œ.

œœ œœ J

œŒ Œœ œ œœ Mai

més

es pe -

œœ œœ Œ ‰ œjb œ n œ œ ‰

œœ œ nœ

Ó

œœ

-

cap més men ti -

œ œ

œ œ œ œ œ œ Œ Œ œ œ œ œ œ œ œJ J J J com es tra - tè gia

Œ œ œ œ œ

pa ís en guer ra

Bb

Ó

œ œ Db

œœœ œ œ œ Œ

œ œ

Db

∑

j œ œœœ

œ.

œ œœ

F m/E b

œœ œœ œœj œœjœ œ œ nœ J Ó

Ó

œœ œœ Œ ‰ œj b œ n œ œ ‰

œœ œ nœ

b & b bb œ œ œ œ œ œ Œ Œ œ œ œ œ

13

Œ œ

Fm

∑

œœ œœ œœj œœj œ œ œ nœ J

œ œ Fm

∑

Bb

∑

Ó

œ œ

Db

bb j & b b Œ ‰ œ bœ nœ œ ‰ Ó

13

Db

Œ ‰ œj b œ n œ œ ‰ Œ ‰ œj b œ n œ œ ‰ Ó

F m7/E b

bb &bb

F m7/E b

Fm

j œ

œ œ œœ Ó

F m7/E b

Db

œœ œ œ œ œ Œ Œ œ œ œ œ J J de la mi - sè ria

Œ ‰ œjb œ n œ œ ‰ Ó œ œ

Ó

mai més el crit

œœ

˙˙ Ó

Bb

F m7/E b

bb & b b œJ œ Jœ

œ Œ Œ. j œ œ œ œ œ œ œ

bb & b b œœ n œœ

œ œ œœ œœ œ œ ˙

25

al

Fm

cel.

Di - gueu me

25

? bb bb

œ.

j œ œ œ œ œ

F m7/E b

bb & b b ˙˙˙

œœœ œ œ œ wwww

? bb bb œ œ

Ó

Down Jones

31

i l'al tre

Bb

b & b bb w

no que da

43

&

bbbb

n www Ó

F m7/E b

œ œ Db

b & b bb j j œ œœ œœœ œœœœ

Ens di uen

? bb b j œ j œ œ œ œ b œ œ œ œ œ

œ œ

-

qui

-

lliu res,

si

œ œ w œœ œœ œœ

Ó

œ œ

œ Œ Ó

∑

w

∑

j j œ œ œ œ œœ œœœ œ œ

Ó

Ab

œ œ œ œ œJ œ œJ ˙˙ ˙

œ œ ˙

œ

˙

œœ ˙

Ó

œ œ

Bb

j œ œ œj œj œ . ˙˙ ˙

˙˙ ˙

és per un,

œœœœœœœ œ

també/ens di uen que som els

Ó

tot

con - tin -drà/el do lor.

œ œ ∑

Ó

Db

li - bri

œœœœœ œ œœ Ó

œ œ

œ . Jœ œ œ Œ œ œ œ œ

b

Fm

‰œ œ œ œ œ Ó

43

l'e

˙

D œ œ œ œ œ œ œ œœ

Ó

œ œ œ œ ˙

F m7/E b

œ œ œ Ó

œ œ œ ˙. œœ œœ œœ œ œ

Ó

œ.

j œ œ

món s'en grei xa/amb el

j œ. œ œ œ œ

F m7

ja veu - rem fins quan es

j œ œœœ ∑

œ

On és

œ œ Œ ‰ œj œ

res per tots,

‰ œ. mig

Ó

‰ œj œ ˙

œŒ

œ œ œ œ œ

Fm

n www

œ

Bb

Fm

37

? bb b œ . b

Ó

mig no té con sol.

œ œ

b & b bb œ œ œ œ œ œ œ

37

œ œœœ œ œ wwww

Db

j œ œ œ œ œ Jœ œœ œ

Ó

puc ex pli car me com

œœ

bb & b b œJ œ Jœ

31

Bb

Œ ‰œ œœ œ œ œ

a -ra/a quí

˙˙˙

Ó

Db

œ

Bb

œœ œ J J

œœ œ œ

Ó

n ˙˙˙

˙

œ

més grans,

que podem

œ

Db

bb &bb œ œ Ó

49

Fm

Cm

œ œ œ œ œ œœ

∑

viu - re

b & b bb Ó

sem pre que pu guem se guir

49

? bb b b ˙

˙˙ ˙

Ó

œ œ ˙

˙˙ ˙

Ó

œ œ

˙

Ab

bb & b b œ œ œ œ œJ œ œJ

55

també/ens di uen que som els

bb &bb ˙ ˙˙ ? bb bb ˙

55

˙˙ ˙ œ

œ

Bb

bb &bb œ Œ Ó

61

Bb

∑

˙˙ ˙

Ó

˙˙ ˙

œ œ

˙

œ

Db

Ó

n ˙˙˙

˙

œ

més grans,

www

? bb bb w

w

que po dem

œ

? bb bb

Db

∑

˙˙ ˙

˙

œ œ ˙

-

da per ban - de ra,

œ œ ˙ œ œ ˙ ‰œ

Ó ˙ ˙˙

Œ œ

Fm

œœœ

∑

mai

més

œœ œœ œj œj œ J œ œœ

n œœ

Ó

j œ œœ œ œœ Ó

œ.

la por

jb œ n œ ‰ œ œ ‰ Œ ‰œ

Eb

œ‰Œ Œ œ J

si no vo lem a ca bar

˙

Fm

œ œ

œ œ œ œ œœœ J J

˙˙ ˙

∑

j œ œ œj œj œ .

Ó

Eb

Ó

œ j ≈ œ œ œ . ‰ œœ œœ b œœ œœ

Bb

cap més men ti

œœ

Fm

∑

lliu -res,

œ

riu - re

bb &bb Œœ œ œ œ œœ œ œ œœ Œ Œœ œ œœ bb &bb Ó

Ens di uen

Mai

bb & b b n ww w

67

pa - gant.

œœ œ œ œ œ

Fm

œœ œœ œ œ Ó

Ó

œ

œ œ

œ œ œ œ ≈ œ œ œ œ . ‰ œj œ b œ œ ‰ jb œ n œ ‰ œ œ œœ œœœœ Œ ‰œ œ

rant.

61

67

œœ œ J J

œœ œ J J

œ œ œ œ

Db

Cm

œ œ

F m7/E b

més

en un

Ó

plo -

˙˙ ˙

Ó

˙˙ ˙

œ œ

˙

œ œ

F m7/E b

œœœ œ œ œ Œ pa ís en guer ra

Œ ‰ œj b œ n œ œ ‰ Ó

œ œ

Db

Bb

œ œ œœ œ œ Œ Œœ œ œ œ œœ œ J J J J com es tra - tè gia

Œ œ

‰ œjb œ n œ œ ‰ Ó

œ

Ó

cap més crim in

œœ

˙˙ Ó

-

œŒ

no - cent.

œœ œ nœ œ.

œœ œœ j œ

œœ

bb &bb

F m7/E b

Fm

73

∑

Db

∑

Bb

∑

F m7/E b

Fm

∑

∑

∑

b œ n œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œb œ j bœ nœ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ bb b b œn œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œb œ œœ œœ œ œ œ œ Œb œn œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ & b J J J œœ œ œ

73

? bb bb œ 79

&

Ó

œ

œ

œ

Db

bbbb

Ó

œ

Bb

∑

œ ∑

œ œ œ œ œ bœ œ œ œ bbb œ œ œ œ œ b œ œ œ œ œ b & J J J œ

85

&

œ

bbbb

œ

Ó

F m7/E b

Fm

∑

œ

∑

Bb

∑

∑

Ó

F m7/E b

Fm

∑

Db

∑

Bb

∑

∑

F m7/E b

Fm

œ œ œ œœ

b b b j j j œj œj œ œj œj œ œj œj œ œj œj œ œj j j j jb œ n œ ‰ b & œw œ œ œ œ www ww œw œ n œ œ œ . Œ ‰ œ œ w w j ? bb b Ó Ó œ œ œ œ œ Ó b œ œ Ó œ œ œ œ œ. Tots som pocs

&

bbbb

Db

Bb

uns van molls i/els al

-

j j œ œ œ œ œ œ œ œ

tres xops,

b & b bb Ó

œœ œœ œœj œœj œ œ œ nœ J

? bb b b

Ó

91

œ œ

Ó

Db

i pocs

85

91

œ

œ œ j j j œj œj œ œj œj œ œj œj œ œj œj œ œj j j j ww œ œ nœ œ œ. œ œ œw œ œ œ œ www ww J w j j Ó Ó œ œ œ œ œ Ó œ. œ œ œ œ œ œ œ œ œ.

79

? bb b b

j œ . œ œœ œ œ œ

Ó

œ.

j œ

F m7/E b

j j œ œ œ œ œœ som tots

pe rò

Œ

‰ œj b œ n œ œ ‰

œ

œ

Db

Ó

Bb

j œ œ œj œ œ œ œ œ œ œ œ œœ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ Fm

sen - se conscièn - cia no hi/ha

e vo lu ció

i/a - nem de cap

jb œn œ ‰ Œ ‰ j b œ n œ ‰ Ó œ œ œ œ ‰ Œ ‰œ œœœ œ œ

Ó

œ œ

Ó

œ œ

cap a la

˙˙ Ó

in vo lu ció.

œœ œ nœ œ.

œœ

Si

œœ œœ j œ œœ

b & b bb ˙

F m7

97

tot

F m7/E b

Db

té/un

preu

œ œ b w & b bb œ œ œ œ œ œ

si

? bb b b œ œ Ó

val més un ral

Ó

œ œ

Db

b & b bb œ œ œ œ œ

que/el teu

w

Ó

œ.

Bb

œ Œ Ó

œ œœ œ œ

Fm

œœœ œ œ œ œ œ œ œ

F m7/E b

œ œ œ œ œ œ Œ Œ ‰ œj œ J J

œ. œ œ Œ Œ œ œ œ œ J

˙

97

103

Bb

bon nom

di - gue'm

j œ œœ œ œ œ Ó

∑

∑

œ œ

Ó

‰œ œ œ œ œ Ó

b & b bb œ œ œ œ œ œ œ œ

w

? bb b b

j j j j œ œ œ œ œœ œœœ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ

109

&

Ó

œ œ

bbbb

Ab

œ œ œœ œ œ œ J J

Fm

∑

també/ens di uen que som els

bb j j j & b b œ œ œ œ œ. ˙ ˙˙ ? bb bb ˙ œ œ ˙

109

bb & b b œJ œ Jœ

115

Cm

bb &bb Ó

œœ œ œ

pa gant.

Tu també/ets

115

? bb bb

˙

˙˙ ˙ œ

œ

˙˙ ˙ œ

œ

Db

œ œ Ó

lliu -re,

j j œ œ œ œ œœ œœœ œ

Bb

Db

œœ œ J J

œœ œ œ œ œ Ó

Ó

n ˙˙˙

˙

œ

Fm

Ab

més grans,

∑

que podem

œ

˙˙ ˙

˙

œ œ ˙

œ œ ˙

∑

œ œ

lliu -res,

Ó

˙˙ ˙

˙

œ œ

Cm

œ œ œ œ œ œœ

sempre que puguem se guir

Ó

˙˙ ˙

˙

œ œ ˙ œ œ ˙

œ œ œ œ œJ œ œJ

j œ œ œj œj œ . ˙˙ ˙

Fm

viu - re

tam bé/et di uen que se ràs

Ó

Ó Db

Ens di uen

∑

quan no/ens pu

œ œ œ œœ œœ œ œ ˙.

guem veu - re/al mi rall.

103

què fa rem

œ œ

˙˙ ˙ œ œ

Ó ˙ ˙˙

Bb

Ó

˙˙ ˙ œ œ

Db

œœ œ J J

œœ œ œ œ œ

Ó

n ˙˙˙

˙

œ

més gran,

que po dràs

œ

riu re

Ó

˙˙ ˙

˙

œ œ

121

&

bbbb

Eb

Fm

∑

œ œ œ œœ œ J J

Bb

œœ œ J J

si no vols - a -ca - bar

b & b bb Ó

121

Ó

˙˙ ˙

? bb bb ˙

Ó

Bb

Db

-

da per ban de ra,

bb &bb Ó

n ˙˙˙ œ

œ

-

cu lar/amb la

b j & b bb œ œ

Bb

œ œ

˙

œ

œ ˙

b & b bb Ó

al cel

ens di uen

? bb b ˙ b

n ˙˙ ˙ œ

œ

Bb

˙˙ ˙

œ ˙

œ œ

lliu res,

Ó

n ˙˙˙

˙

œ

Fm

∑

Ab

œ

˙˙ ˙

œ œ

˙

œ œ ˙

de la mi sè ria

mai més el crit

Ó

˙˙ ˙

˙

œ œ

˙

œ œ ˙

també/ens di uen que som els

œ

œ œ

œœ œ œ œ œ Œ Œ œ œ œœ

˙˙ ˙

œ œ œ œ œJ œ œJ

˙˙ ˙

Eb

Ó

œ

œ œ ˙

Ó

Fm

mai més el dol

œ œ ˙

˙

Mai més es pe -

Ó

˙˙ ˙

˙˙ ˙

Db

˙˙ ˙

j œ œ œj œj œ . ˙˙ ˙

Ó

œ œ

no tin gui pe na

Db

que don(a) per bo la llei

˙˙ ˙

œœ œ œ œ œ Œ Œœ œ œœ

œœ œ œ œ œ œ Œœ œ œœ

cap més a bús

˙˙ ˙

Cm

cap més crim que

˙

Db

139

com es tra tè gia

cap més men ti -

œ ˙

œ

Cm

Ó

b & b b b œJ œ œJ œ œ œ œ œ œ Ó

139

˙

˙˙ ˙

ter ra,

œ

œ œ

Ó

j j œ œ œ. ˙ ˙˙

? bb b b ˙

˙

˙˙ ˙

Ab

133

˙˙ ˙

j œ œ œj œj œ .

Ó

Fm

pa ís en guer ra

œ œ œœœœ Œ Œœ œ œ œ

b & b bb œ œ œ œ œ œ Œ Œ œ œ œ œ

133

œ œœ œ œ œ Œ Œ œ œ œ œ

Ó

Fm

mai més la por

127

? bb b ˙ b

œ œ

Ab

Fm

Mai més en un

n ˙˙ ˙

˙

œ œ

bb &b b œœ œ œ œ œ Œ Œ œ œ œœ

127

œ Œ Œ œ œ œœ

plo - rant.

˙˙ ˙

œ œ ˙

Db

Bb

Ó

˙˙ ˙ œ œ Db

œœ œ J J

œœ œ œ œ œ Ó

Ó

n ˙˙˙

˙

œ

més grans,

que podem

œ

viu - re

Ó

˙˙ ˙

˙

œ œ

bb &bb

Fm

145

∑

sempre que puguem se guir

bb & b b Ó ˙˙ ˙

Ó

Bb

b & b b b œJ œ

œ œ

œ œ œ œ œ J

si

vols

i

po - dràs

151

n ˙˙˙

? bb b ˙ b Bb

bb &bb œ

156

œ Œ

œ

œœ œ œ Tu tam bé/ets

˙˙ ˙

n ˙˙ ˙

˙

˙

Db

Db

po dràs se guir ca mi nant

j œ œ œj œj œ . ˙˙ ˙

Ó

˙˙ ˙

˙

œ œ ˙

riu - re.

œ œ œ œ œJ œ œJ

∑

lliu -re,

∑

œ œ

Ab

Fm

œ œ Ó

Fm

Eb

œ œ œ

si

no

œ œ J

vols - a - ca -

˙˙ ˙

Ó

˙˙ ˙

Ó

˙˙ ˙

˙

œ œ

˙

œ œ

˙

œ

œ œ Eb

œ J

œ Œ Œ œ

bar

œ

∑

Ó

˙˙ ˙

˙

œ œ ∑

bb & b b n ww w

Ó

œ œ œ œ ‰ œ œ œ ≈ bœ nœ œ œ œ

Ó

? bb b w b

Ó

œ œ œ œ ‰ œ œ œ ≈ bœ nœ œ œ œ

Ó

156

˙˙ ˙

œ œ ˙

Ó

∑

Ó

Bb

pa gant.

˙˙ ˙

? bb bb ˙ œ œ ˙

b & b bb Ó

Cm

œ œ œ œ œ œœ

145

151

œœœ J J

Cm

œ

œ

Œ Œ

Mai Més (Gerard Quintana) Treu banya (2007) Original en La menor.

Més enllà Lax'n'Busto

&

##

Bm

D

c Ó

G

Ó

j Œ œœ œ œ œ œ. œ œ Œ Œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ

A

Ó

Bm

D

Ó

Més enllà

## . & œ

j œ œ

G

6

A

pe

9

&

##

-

na hi/ha/un

lloc

A

delsteuspro - ble

## Π&

no - més

has

de

∑

Œ

œ œœ œ œœ œ œœ œ œ œ

ets la cor - ba/i la dre - ce

17

&

##

F#m

&

##

&

##

ra.

A

D

-

˙

œ

gles

œ

que

Em

- ta i/el des tí, tan

A

œ œ œ œœ duts al pa ra dís.

Pren

D

Œ

ta,

A

pa ra dís

per des co brir lo

A /C #

42 œ œ œ

por ten cap

A

c

a tu.

G

œ œ œ œ œ œœ œœ

˙

sols cal mi rar/en dins.

Tots som nit i tots ma tí

Bm

el teu temps, bus ca/el mo ment,

-

t'hi.

œ œœ œ œ œ œ œ œ

œœ œ œ

tots els ca - mins

j œ œ œ œ œ œ œœ œ. D

j œ

Bm

c œ œ œ œœ œ œœ œ œ œ œ œ œ

A

G

hi/ha/un

œ œ œœ

Em

G

la re - cep

Bm

din - tre teu

j œ œ

G

i

r œ .. œ œ ‰

D

a/endin - sar

œ œ œ œ œ.

œ œ œ

A

œ Œ œ œ œ œ œœ

Ets la ru

24

-

G

No bus quis re

21

A

d'aquesta

œ œ

œ

pro - var

Bm

D

G

més enllà

‰ j œ œ œ œ œ œ œ

A

Bm

D

mes,

A

Pot -ser/el mal

13

-

Bm

D

G

fe - liç

G

Œ Ó

œ

Bm

œ ..

œ

Bm

D

r œœ

D

G

G

per

A

œœ œ œœ œ œ œ œ œœ que

mai no/és tard per des co brir - te.

27

&

##

Bm

D

G

∑

j Œ Œ . Œ œ œ œ œ œ œ œœ œ œ œœœ œœ œœ

A

Bm

D

∑

Potser pou

# & # œ œœ œ G

32

A

36

&

##

G

œ œ œœ

œ

Te

A

nir

∑

# & # œ ..

r œ œ

Bm

D

41

u

44

&

##

-

œ œ

˙

œ

gles

dins

œ

que

D

Em

A

œ œ œ œœ

&

##

te - va

-

por - ten

Pren

res

F#m

œ œ œ œ No bus quis re -

A/C #

2 4 œ œ œ

cap

a

Bm

A/C #

Œ

c

tu.

G

Tots som nit

G

el teu temps, bus ca/el mo ment,

un

œ œ œ œ œ œ œ œ œ

˙

sols cal mi rar/en dins.

∑

Œ

œ

D

œ œ œ œ œ

A

la teva/a -dre - ça,

œ œ œ œ

ca - mins

Œ Ó

G

cons - cièn - cia.

A

D

œ œ œœ œ

Dre - ce

ets qui té

j œ œ œ œ œ œ œœ œ.

D

Œ

els

Em

G

duts al pa ra dís. 53

la

Bm

œœ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ

ta,

œ œ œ œ

Ets la ru -ta i/el des -tí, tan

&

de

œ

Bm

D

Bm

tots

D

d'on creixi

lit zar te.

œ œ œ œœ œ œ œ œ

## c & œ œ œœ œ œ œ œ

47

##

-

A

-

50

A

-

A

qu/és

G

j œ. œ œ Œ Œ

del teu pla - ne

‰ j œ

ni - vers

o bé font

A

tir o/in sen si - bi

G

œ œœ œœ œ œ

Ets la llum

ga,

G

sen

Bm

Œ

-

Bm

D

œ ‰ œr ≈ œ œ œ œ œ œ œ œ œ

o do nar,

D

A

on tot s'o - fe

Bm

D

l'her - ba.

G

i tots ma -tí

per

A

œœ œ œœ œ œ œ œ œœ que

mai no/és tard per des co brir - te.

œ œ œœ

in - cer

-

tes,

œ

∑

Bb

# j j & # Œ œ œ œj œ œ œ œ œj œj œ . Bm

57

dub tes

61

&

##

j œ œ

D/A

˙ -

-

## Π&

D

65

que m'ar

&

##

j œ. œ

œ œ. œ œ Œ -

ra dís,

d'a -ques ta

G

Ó

pe

Més en llà

A

-

Œ

œ

D

œ

hi/ha/un

œ lloc

dels teus pro - ble

lloc

œœ œ œ Œ fe

-

liç

G

Ó

re/i creu -

Œ

œ

-

mes,

A

Ó

Œ

fe liç,

Bm

-

A

G

œ. œ œ Œ

œ

na hi/ha/un

A

G

Bm

D

œœ J

som riu

˙ œ œœ œ œ œ œ

res.

œ. œ œ œ œ œ œ œ Bm

Œ

G

que/em fan

j j œ œ œj œj # œ bœ

Bm

D

j œ ˙ -

j n œ œj œœ œ

sen tits

A

Bm

D

pa

ros - se - guen,

re/en qui - me

més en llà 69

-

Œ

œ

hi/ha/un

A

‰

œ œ

œ

D

w

per a tu.

Més enllà (Lax'n'Busto) Relax (2007)

Més enllà Lax'n'Busto D

# & # c Ó

Bm

G

A

D

Ó

Ó

Ó

Œ

œœ

Bm

D

# & # œœ œ œœ œ ? ## ˙

9

# & # œ

G

d'a -ques -ta

A

j œ œ

Œ

pe

-

œ

lloc

# & # Œ

? ## ˙

˙ A

fe - liç

˙

˙

˙

G

A

˙

˙ Bm

D

∑

Bm

Œ

G

A

œ œ œ œ œ œ œ œ

œœ œ

# & # œœ œ œœ œ

mes,

˙

˙

œ

-

ba/i la dre - ce

-

ra.

œ A

-

œœ œ

A

j œ œ

œ œ

œ œ œ œ

œ.

œ

œœ œ œ œ œ

œœ œ œœ œ œœ œ œœ œ

˙

˙

r œ œ

œ .. din

G

i

la

Bm

D

Œ

‰ j œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ no - més has de pro - var a/endin - sar t'hi.

Pot - ser/el mal

ets la cor

13

-

œœ œ

Ó

D

œœ œœ œœ œ œ œ œ œ œ

G

r œœ

# œ œ & # œœ œ œœ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œœ œ œœ œ œ œ œ ? ## ˙ ˙ ˙ ˙ ˙

13

œœ œ

pro - ble

˙

Bm

œ ..

na hi/ha/un

œ œ

˙

D

j œ œ

œ.

teus

œœ œ

A

œ œ œœ œœ œœ œ œœ œ œœ œ œœ œ œ œ œ œ œœ œœ œœ œœ œ œ œ œ œ œ

Bm

D

9

dels

œœ œ œœ œ

œœ œœ

œ. œ œœ œ œ œ œ

més en -llà

5

œœ

en - llà

œ œ œ œj œj œ œj œj œ œj ˙ J J

? ## c œ . # & # Œ

œœ

œœ

G

œ œœ œ œ

Més

# & # c œœ œœ

5

Bm

tre teu

re - cep

G

‰

j œ

hi/ha/un

-

Œ

ta,

˙ A

œœœ œ œ œ œ œ œ

pa -ra -dís

per des - co - brir - lo

œœ œœ œœ œ œœ œ œœ œ œœ œ œœ œ œœ œ œœ œœ œ œ œ œ

œœ œ œœ œ œœ œ œœ œ

˙

˙

˙

˙

˙

˙

˙

F#m

G

# & # œ

17

Œ

# & # www

17

? ##

œ œ œ œ

œ œ œ œ

2 4 œ œ œ

ww w

œœ œœ œœ œœ œ œ œ œ

œœ œœ œœ œœ œ œ œ œ

42 œœœœ œœœœ œœœœ œœœœ c

w

œ œ œ œ

œ œ œ œ

42 œ œ œ œ

œ œ œ œ œ œ No bus-quis re

w D

-

˙

œ

gles

œ

que

Em

G

A/C #

Bm

A

tots

A

els

ca - mins

D

por - ten

# & # c œ œ œ œœ œ œ œ œ œ œ œ ˙ œ œ œ œ œ œœ œ œ Ets la ru - ta i/el des tí, tan sols cal mi rar/en dins. Tots som nit i tots ma tí 21 j j j # Œ œœœ ≈ œœœ ... œœœ Œ œœœ ≈ œœœ .. œœœ œœœ ≈ œœœ .. & # c Œ . . Œ ‰ œj Œ Bm

D

# & # œ œ

‰ œj Œ œ œ Œ

œ œ Œ G

A

D

œ

œ œ œœ

el teu temps, bus - ca/el mo -ment,

œ œ

que

œ œ œ œ œ œ œ œ œ

mai no/és tard per des - co brir

# & # Œ

œœœ

Œ

œœ œ

Œ

? ## œ œ

Œ

œ œ

Œ

œ œ Œ

25

Bm

D

# & # Œ

29

œ. œ œ œ œ œ œ œ

Pot - ser

# & # œœ œ œœ œ

29

? ## ˙

G

pou

on

tot

s'o - fe

œœ œ

A

j œ œ -

-

Œ

ga,

A

œ.

j œ

œœœ

j ≈ œœœ ... œœœ

œ œŒ

‰ œj Œ

per - duts al pa ra dís.

œœ œ

c

Œ

Bm

G

Pren

A

∑

∑

Œ

œœ œ

j œœœœœœœœ œœœœœœœœ

œ œ

Œ

˙ Bm

D

Œ

te.

tu.

œ œ œ œœ œœ

‰ œj Œ

25

a

Em

G

21

? ## c œ œ

cap

c

œ œ œ o

bé font

œ œ œ œ

d'on crei - xi

˙

˙

˙ G

A

œ

œœ œ

l'her

-

ba.

œ

Te

œœ œœ œœ œ œœ œ œœ œ œœ œ œœ œ œœ œ œ œ

œœ œ œ œ œ

œœ œ œœ œ œœ œ œœ œ

˙

˙

˙

˙

˙

˙

˙

Bm

D

# & # œ

33

œ œœ

nir

o

G

do - nar,

sen

33

? ## ˙ D

# & # Œ

37

œ œœ

Ets

la llum

# & # œœ œ œœ œ

37

? ## ˙ # & # œ ..

r œ œ -

# & # œœ œ œœ œ

œœ œ œœ œ

˙

˙

˙

Bm

G

del

teu

pla - ne

&

? ##

Œ

Œ

ta,

Bm

œ œ œ œ œ œ œ

ets

qui té

la

G

A

œ

œ œ œ

te - va/a - dre

-

ça,

œ

un

œœ œœ œ œ

œœ œ œœ œ œœ œ œœ œ

˙

˙

˙

˙

˙

˙

F#m

A

‰ j œ

˙ G

Œ

œ œ œ œ œ œ

œœ œœ œ œ

œœ œ œœ œ

œœ œ œœ œ

ww w

ww w

˙

˙

˙

w

w

qu/és

dins

de

la

te - va

cons - cièn - cia.

A/C #

Bm

D

œ œ œ œ

2 4 œ œ œ

œœ œœ œœ œœ œ œ œ œ

œœ œœ œœ œœ œ œ œ œ

2 4

œ œ œ œ

œ œ œ œ

2 4 œ œ œ œ c œ œ Œ

tots els ca - mins

˙

˙

œœ œœ œœ œ œœ œ œœ œ œœ œ œœ œ œœ œ œ œ

45

##

-

˙

D

j œ œ

œ œ œ œ œ.

∑

œœ œ œœ œ œœ œœ œœ œ œœ œ œœ œœ œ œ œ œ ˙

A

A

Ó

œ

A

# & # œ œ œ œ

lit - zar - te.

œœ œ œœ œ

Œ

œ

G

œ œ œ œœ œ œ œ œ

ni - vers

? ## ˙

-

œœ œœ œ œ

41

45

o/in - sen - si - bi

Bm

D

41

u

tir

Bm

D

‰ r≈ œ œ œ œ œœ œ œ œ œ

œ

# & # œœ œ œœ œ

A

por - ten

cap

a

tu.

œœœœ œœœœ œœœœ œœœœ

G

No bus quis re

Em

-

˙

gles

œ

œ

que

A

c œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ ˙ Ets la ru - ta i/el des - tí, tan sols cal mi - rar/en -dins. j j c Œ œœ ≈ œœ .. œœ Œ œœœ ≈ œœœ ... œœœ œ œ. œ ‰ œj Œ

œ œ Œ

‰ œj Œ

D

Em

G

# & # œ œ œœœ œ œ Tots som nit i tots ma tí 49 j # œœœ ≈ œœœ .. & # Œ .

49

A

œ œ œ œœ œœ

per - duts al pa ra dís.

œœ œ

Œ

? ## œ œ Œ ‰ j Œ œ

œœœ

Bm

D

j œ œ œ œ œ œ œœ . œ j ≈ œœœ ... œœœ Œ Pren

œœœ

que

# & # Œ

∑

œ œ œ œ œ

Dre - ce

# & # www

-

res

Œ

Œ

œœ œ

Œ

œ œ

Œ

œ œ Œ

œ œ œ œ

in - cer

œœ œ

˙˙ .. ˙.

53

Bm

# & # Œ

j œ œ œ œ

57

dub - tes

que

j j œ œ œ m'ar

57

D/A

# & # ˙

61

-

-

j œ œ

Œ

œœ œ

œœ

Œ

-

re/en

tes,

œ œ œ œ œ œ œ œ

Bb

Œ

j œ œ œ nœ

sen - tits

que/em

œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ j œ

˙˙ ˙

j œ œ

fan

-

D

j œ ˙

Œ

res.

˙˙ ˙

-

re/i

creu -

ww w bœ œ œ œ œ œ œ œ

Bm

œ œ œ œ œ

Més

en - llà

œœ œ œœ œ

œ œ œ ˙ œ œ œ œ œ

j j j # œ œ œ bœ

som - riu

n b www

A

œœ œ

˙˙ .. ˙.

œ œ œ œ œ œ œ œ bœ œ œ œ œ œ œ œ

qui - me

∑

ww w

ros - se - guen,

j œ. œ

61

? ##

-

j j œ œ œ.

ww w

? ## œ œ œ œ œ œ œ œ

## w & ww

œœ œ

œ

? ## œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ

-

mai no/és tard per des co brir - te.

A/C #

D

53

# & # www

A

œœ œ œ œ œ œ œœ œœ

el teu temps, busca/el mo ment,

‰ œj Œ œ œ Œ

œ œŒ

G

dels

œœ œ ˙

G

A

œ œ

˙

œ

œœ œ

œœ œ œœ œ œœ œ œœ œ

teus

pro - ble

˙

-

Œ

mes,

˙

Bm

D

# & # Œ

65

G

œ œœ œ œ œ œ

més

en - llà

# & # œœ œ œœ œ

d'a - ques - ta

65

? ## ˙ # & # œ pa

œ. œ œ -

ra dís,

pe

-

D

œ œ J

œ

œ

na

hi/ha/un

Bm

œ. œ œ

lloc

Œ

G

A

Ó

Œ

hi/ha/un

œœ œœ œœ œœ œœ œ œœ œ œœ œ œœ œ œœ œ œœ œ œœ œœ œ œ œ œ œ œ

˙

˙

Œ

˙

˙

G

A

D

Ó

Œ

œ

œ

hi/ha/un

lloc

˙ Bm

œ œ œ œ Œ fe

-

liç

˙

˙

G

A

Ó

‰

D

œ œ œ

per

a

w

tu.

# & # œœ œ œœ œ œ œ œ œ œ œ œœ œ œœ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œœ œ œœ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œœ œ œœ œ ? ## ˙ ˙ ˙ ˙ ˙ ˙ ˙ ˙

69

œ

fe liç,

œœ œ œ œ œ

Bm

D

69

œ.

A

www w

Més Enllà (Lax'n'Busto) Relax (2007)

Baixant de la Font del Gat Popular catalana Arranjament: Oriol Hernández Llort

œ œ œœœ œ œ & c œ œ œ œ œ œœ œœ œ œ ?c 5

I

œœœœœ œŒ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œœ œœœœ Œ

œœ Œ œ œŒ

∑

∑

∑

&

Ó

Œ

œ œ œ œ œ œ œ œ œ œœ œ œœœœœ œ œ œ œ œ œJ ‰ œ œ œ œ #œ œ œ nœ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ j‰ œ

œ Tots

‰ œj œ œ œ œ œ œ Bai - xant

5

& ‰ œœ œœ # œœ œœ b œœ œ Œ œœ œ œ ?œ

9

I

œ

œ

œ

& œ œ œ œ œ œ xant de la Font del Gat,

9

œ

œ œ

& œ œ

13

teu - li

œ

œ œ œ œ com

se diu,

13

u - na

œ

œ

œ

œ

œ

Pre gun - teu - li

œ œ œ œ œ œ œ œ j‰ œ

œ

Ma - ri - e - ta

Gat,

u - na

Œ

œ

œ

‰ œ œ œ œ

œ œ œœœ ‰ œ J œ

œ œ œ œ œ œ œ

del

‰ œœ œœ # œ œœ n œ œ œ œœ œ œ œ œ œ œ œ

no - ia i/un sol -dat.

& ‰ œœ œœ # œœ œœ n œœ œ œœ œœ œ œœ œ œ ? œ

œ

œœ œœ œ œ œ

& ‰ œœ œœ # œœ œœ n œœ œ œœ œœ œ œ œ œ œ ? œ

I

‰ œœ œœ œ œœ # œ œœ b œ œ œ œ œ œ œ œ œœ

de la Font

œ œ

œ œ

œ

no - ia,

œ

œ œ

œ œœœœœ œ œ u - na no

œ œ œ œœ œœ œœœ com se diu,

œ

œ œœœœœ

Ma - ri - e - ta, Ma - ri - e

œ

-

j‰ œ

ta. Pre gun

œ

œ œœ œ œ œ œ œ œ œ œ

œ ∑

∑

œ œ œœœ œ œ œ b œœœ œœœ œœœ œœ œœœ œœœœ ‰ œ œ b œœœ œœœ œœœ œœ b œœœ

œ œ œ œ œ œ œ œ

ia. Bai -

œ œ œ

de l'ull viu.

œ

-

œ œ œ œ œ œ œ œ

‰ œ œ # œ œ n œ œ œœ œ œœ œœ œ œœ œ œœ œ œ

œ

œ œ œ œ

œœœ œ

‰ bœ œ

œ œ b œ œ ‰ œj j ‰ b œ b œ œ ‰ j j ‰ œ œ bœ œ œœ œ bœ

17

I

∑

&

Ó

∑

&

17

&

b b œœœ

Ó

? ‰ b œ œ b œœ ‰ œ œ œœ œ œ

bœ

b & b bbb œ œ œ œ œ œ xant de la Font del Gat

-

xant de la Font del Gat

bœ bœ

œ

œb œb œ

œ bœ

u - na

bbbbb œ

no - ia i/un sol dat.

Pre gun - teu li

bb œ œœ œ œ œ œœ œ œ œ œ œ œ œ Œ &bbb xant de la Font del Gat, de la Font del Gat, i un sol dat. 21 œ œ œ œ œ bb b ‰ œ œœœ œœœ n œœ œœœ b œœ œœ œœ œ œ œ œ œJ ‰ & bb

Œ

? bb œ bbb

œ

œ

œ

œ œ œ œ œ œ œ œ j‰ œ

b & b bbb œ œ œ œ œ

œ œ œ œ œ œ œ

25

I

teu - li

com se diu,

Ma - ri - e - ta

bb & b b b nœ œ œ œ bœ

no - ia,

u - na no

com se

œ œ œ œ œ œ œœ diu,

Ma - ri - e ta, Ma ri e

‰ œ œ œ œ œ œ œ œ œœ

œ

rit.

U b œ œ œ œ œ bœ œ œ œ œ œ & b b b b b œœ œœ œœ œœ œœ œœ œœ œœ œœ œœ b œœ œœœ œœœ œœœ œœœ ˙˙˙

j œ œ. œ œ.

ta. Pre gun

œ œ œ

∑

de l'ull viu.

29

? bb b œ . bb œ.

-

diu,

∑

Œ

œ œ œ œ œ œ œ œ j‰ œ

œ

œ œ œ

œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ

œ

∑ Œ œ œ œ œ œ œ œ teu - li com se diu, Ma - ri - e - ta de l'ull viu. 25 œ œ œœœ bbb ‰ œ œ œ œ œ œ œ b œ J ‰ b œœœ œœœ œœœ œœœ œœœ ˙˙˙ & b n œœ œœ œœ œœ b œœ œ œœ œ œ ? bb œ bbb

ia. Bai

œ Ma œri œe œ œ- œ ta.œ Pre gun ‰ œœ œœ n œ œœ b œ œ œ œœ œ œ œ œœ œ œ œ œ œ Pre gunteu li com se

25

II

-

œ œ œ œ œ œœ œ œ œ

œ

œ

‰œ œ œœ œ œ

21

II

u - na

Œ

œ œ œ œ œ œ œ

21

I

œ œ

‰b œj b b b b b œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œœ œ œ UBai - xant de la Font del Gat, de la Font del Gat hi va/una no - ia. Bai œ bb œ œ œœœ œ œ b œ b œ œ œ œ œ b œ œ œ œ bŸ~~ œœ œ œ ‰ ‰ b b b ‰ œœ œœ n œ œœ b œ œ œ œœ œ œ œ œ œ œ b œb œ œœ œ œ œ œ œ Bai

17

II

œ œ œ œ œ œœ

j ‰b œ b b b b b œ œ œ œ œ œ

Œ

j œ œ. œ œ.

j œ ˙ œ ˙

œ. œ.

∑ b n œœ œœ œœ œœ œœ ˙˙ œ œ œ œ œ ˙

j œ ˙˙ œ

j œ ˙˙ œ

œ. œ.

Temps de Vals

b b b b b b 43 Œ

œœ œœ œœ

b b b b b b 43 œ œ

Œ

F

Œ

Œ n ˙˙ œ œ

Œ

Œ

bb & b b bb

33

I

∑

bb & b b bb

∑

b & b bbbb Œ

33

p

Œ

œœ œœ œœ

? bb b b bb œ Œ œ bb & b b bb œ

39

I

Œ

œ

Bai

33

II

Œ

Œ

œ

œ

no - ia

b & b bbbb ˙

Œ

Œ n ˙˙ œ œ Œ

i/un

œ

Bai

Œ

Œ

œ

œ

-

-

b & b bbbb Œ

˙

œœ œœ œœ

Œ

? bb b b bb œ œ

Œ

39

no

b & b bbbb œ

45

I

Gat,

bb & b b bb ˙ .

-

ia,

Œ

u

œ œ

œ œ œ Font

del

Gat

Œ

Œ

œœ œœ œœ

? bbb bbb œ œ

Œ

Œ

la

œ

œ

œ

˙

œ

xant

de

la

Font

œœ

del

Œ

Œ

Œ

Œ

Œ

Œ

Œ

œ œ

Œ

œ œ

œ

œ -

œœ Œ

na

œœ

Œ

œ

Font

del

Gat,

-

-

-

œ œ

œ

œ

œœ

no - ia

˙

no

-

œ

ia

Œ

œœ œœ œœ

œ œ

Œ

Œ

œ

Bai

Œ n ˙˙

Œ

-

-

u - na

œ

i/un

sol

Œ n ˙˙ Œ

sol

Œ

Œ

œ œ

œ -

na

Œ

Œ

œ

œ

Font

del

œœ œœ

œ

œ

xant

de

la

œ

œ

œ

˙

œ

xant

de

la

Font

œœ

del

Œ

Œ

Œ

Œ

œ

œ

Œ

œœ œœ œœ

Œ

Œ

œ œ

˙. -

Œ

dat.

-

dat.

œœ

Pre - gun -

Œ

˙.

œ

i/un

u

Œ

œ œ

œ

œ œ

œ

œ œ

˙

œ œ

Gat

œœ œœ œœ

œ œ

ia.

i/un

Œ ˙

Œ

œ

Œ

Font del

Gat,

œ œ œ œ

œ

œ œ œ

˙.

˙

œ œ

œ

œ

Bai

œœ œœ œœ œœ œœ œ œ

œ

i/un sol - dat.

-

u - na

u

Œ

œœ œœ œœ

Œ

no

˙

bb & b b bb Œ

45

Œ

de

˙.

œœ

Gat,

45

II

œœ

na

xant

no - ia

œ

-

œ

œ œ œ œ œ

u - na

œ

œ

œ œ

39

II

œ

Œ

œœ

œœ

Œ

œ œ

œ œ

œ œ

œ œ

œ

œ

Pre - gun -

œœœ b œœœ Œ

Œ

bb & b b bb ˙

œ

51

I

teu

bb & b b bb ˙

-

li,

51

II

teu

Œ œ œ

-

œ

˙

œ

˙.

li

com

se

diu,

Œ

? bb b b bb œ œ œ œ œ œ bb & b b bb ˙

59

I

teu

b & b bbbb ˙

-

59

II

teu

-

? bb b b bb œ œ œ œ I

II

œ œ

œ œ œ œ

œ

Œ œ œ

rit.

li

com

diu,

se

œ

˙

œ

li

com

se

Œ œ œ œ œ œ Œ Œ œ

œ œ

com se

˙

Œ œœ œœ œœ

Ma

rit.

Œ

com

ri

-

œ Œ Œ œ

se

˙

-

e

ta,

Œ œœ œœ œœ

U

diu:

c œœ œ

˙

Ma

-

œ ri

-

-

˙.

-

e

-

Œ œœ œœ œœ œœ œœ œœ œœ Œ Œ

œ œ

Ma ri - e - ta

‰

de l'ull

Ma ri - e - ta

Œ

de l'ull

64

∑

∑

∑

&c

∑

Ó

Œ.

j œ

?c

œ ‰ œ ‰ œ ‰ œ ‰ œ œ œ œ

œ œ

‰ œ œ œ œ œ œ œ œ

j ‰ œ

Bai - xant

j j ‰ œœ œœ ‰ # b œœ ‰ œœ œœ ‰ # b œœ

œ ‰ œ

Œ œœ b œœ œ œ Œ Œ

œ œ

Œ

nnnnnn c

Œ

nnnnnn c nnnnnn c nnnnnn c

3a veu: Amb veu greu i marcial

j & c ‰ # œœ œœ ‰ # œœ ‰ œœ n œœ # # œœ

64

ta. Pre - gun -

2 œj ‰ # n œœ œ 4 œ œœœ œœ œœ œœœ œœ # n œœ j œ 2 œ œ œ 4 œ ‰ n nn œœœ œ ∑

A tres veus (dues parlades)

œ œ œ

viu.

∑

&c

Pre - gun -

viu.

∑

&c

-

œ œ

œ œ

œ œ

2 œj ‰ 4 œ œœœ œ œ

Tempo I

Œ œ œ

e - ta de l'ull viu.

‰ œ œ œ œ œ œ 42 œj ‰

diu:

c œ

Œ

Ma - ri

Tempo I

œœ œœœ c œœœœ Œ

œ œ œœ œ œ

œ

œ Œ œ

U c œ

se

œ œ œ diu,

-

Œ œ œ œœ œ œ œ

diu, com se diu,

œ

Œ œœ œœ

œ œ œ com

œ œ œ œ

64

64

III

œœ œœ

œ Œ Œ œ

b & b b b b b Œ œœ œœ œœ

59

Œ œ œ

pre gun - teu com se diu,

b & b b b b b Œ œ œœ œ œ œ

51

œ œ œ œ

‰ œ œ

‰

œ œ œ

de

j œœ œœ ‰ # b œœ ‰

œ œ

‰

la Font,

‰ œ œ

‰

‰

œ

bai -

j œœ œœ ‰ # b œœ ‰

œ œ

‰

67

I

∑

&

∑

Ó

2a veu: Veu més aguda

67

II

‰ œ œ œj ‰

∑

&

de la Font

67

III

j ‰ œ

& œ œ œ œ œ œ ‰ ‰ œ xant de la Font del Gat.

Bai

‰

xant

del

œ ‰ œœ ‰ œ ‰ œ œ

& œ œ œ œ œ j & ‰ œ œ œ ‰ & œj ‰

‰

xant

œ ‰ œ

œ

œ œ

Gat,

u - na

‰ œ œ ‰

de la Font

del

de la Font,

œ ‰ œ

œ œ

œ œ

no - ia,

u - na

‰ œj

del

bai - xant de la Font del

j & ‰ œœ œœ ‰ # b œœ

‰ œœ œœ ‰ # b œœj ‰ œ œ ‰ œj œ œ #œ

? œ ‰ œ

œ ‰ œ

œ ‰ œ ‰ œ œ

œ œ

œ

73

& œ œ no - ia

j & ‰ œ

73

73

&

i/un

sol

Pre - gun - teu - li

de la Font del Gat.

œ œ œ œ œ

xant de la Font del

j & ‰ œœ œœ ‰ # œœ

73

? œ ‰ œ

- dat.

œ œ œ œ œ œ ‰

bai - xant

œ œ

‰

œ ‰ œ

‰ œ œ œ œ

Gat.

œ œ com

se

‰ œ œ œ œ

Bai - xant de la Font del

‰ œ œ œj ‰

‰

Pre - gun - teu - li

del

Gat.

œ ‰ ‰ œ

Gat.

Bai

‰ n œœ œœ # œ #œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ

œ œ

Gat,

u - na

‰ œ œ ‰

de la Font

del

Gat

j ‰ œ

‰

‰ œ œ #œ œ #œ œ

‰ œœ œœ ‰ # b œœj

‰ œœ œœ ‰ # b œœj

œ œ œ œ œ œ œ œ

œ ‰ œ

œ ‰ œ

œ ‰ œ ‰ œ œ

œ ‰ ‰ œ

Gat.

Bai

xant

œ

œ œ

diu,

Ma - ri

‰ œ œ œj ‰

Pre -gunteu - li

j ‰ ‰ œ œ œ œ œ

ia.

œ ‰ œ

œ œ œ œ œ

œ

de la Font del Gat.

œ œ œ œ œ

œ ‰ œ

-

no

œ ‰ œ

œ œ œ œ œ œ ‰

bai - xant

Gat

œ œ œ ‰ ‰ œ

70

III

de la Font

œ ‰ œ ‰ œ œ œ œ

70

II

bai - xant

? œ ‰ œ

xant de la Font del

I

œ œ œ œ œ

j j ‰ œœ œœ ‰ # b œœ ‰ œœ œœ ‰ # b œœ

70

III

de la Font

j j j & ‰ œœ œœ ‰ # b œœ ‰ œœ œœ ‰ # b œœ ‰ œœ œœ ‰ # b œœ

70

II

œ œ œ œ œ œ ‰

bai - xant

œ œ œ ‰ ‰ œ

67

I

Gat

de la Font,

Bai -

‰ œj

‰ œ œ ‰

‰ œj

Œ

com

j‰ œ œ œ

se diu

‰

com se diu

œ œ œ ‰ ‰ œ

de la Font,

œ œ œ œ -

e - ta,

œ

Ma - ri - e

bai -

œ œ œ -

ta. Pre gun

‰ œ œœ œ œ œ œ ‰ Ma ri - e - ta

de l'ull viu.

j‰ ‰ œ œ œ œ œ œ œ œ œ

Ma - ri - e - ta

de l'ull viu.

Pre gun

‰ b œœ œ # œ œ œ

‰ œ œ ‰ # b œœj œ œ

‰ œ œ ‰ # b œœj œ œ

‰ œ œ ‰ œj ‰ œœ # œœ # œœ œ œ #œ

œ œ œ œ œ œ œ œ

œ ‰ œ

œ ‰ œ

œ ‰ ‰ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ

œ œ

‰

œ œ

‰

teu

-

76

II

& ‰

œ

œ

œ

œ

li

com

se

diu,

Ma

œ œ œ

&

œ

teu

-

‰

œ li

li

com se

& ‰ ? œ œ

‰

‰

œ œ

# & #

79

ri

-

-

œ œ

œ œ

e - ta

de

diu

Ma - ri - e - ta

‰

œ œ

Ma - ri

‰

j œœ œœ ‰ # b œœ

œ œ

‰

œ œ

-

œ œ

e - ta

‰

œ œ

∑

l'ull

œ p

de

l'ull

Œ

2 4

∑

##

œ ‰

2 4

∑

##

viu.

‰ œ œ œ œ

com se diu

j ‰ œ œ œ

j œœ œœ ‰ # b œœ

76

I

-

œ

j œ œ œ ‰

‰

œ

Pre - gun - teu

76

III

œ

œ œ de

l'ull

viu.

j ‰ œ

‰

viu

π

##

42 j ‰ Œ œ œ œ

de l'ull

f

viu.

‰ œ œ ‰ œj ‰ ‰ j œ œ #œ œœ œœ n œœ

2 4 œj ‰ # œ

##

œ ‰ œ

œ 2 4 j ‰ œœœ œ œ

##

‰

œ œ

∑

œ ‰ œ

œ œ

‰

~~

I

~~~ ~

& œ

76

Œ.

∑

œ œ

# œ œ œ œ œ œ œ œ nœ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ nœ œ œ œ œ œ œ œ & #

Ma - ri -

~~~~

79

œœ

? ## œ

# & # œ

83

I

# & # ‰ e

83

II

-

œ

œ

œœ

‰

œ œ nœ

ta,

Ma - ri

œ œ œ

œ

n œœ

#œ

-

e

‰

-

œ

œœ

œ

‰

œœ

œ

œ œ œ

ta,

Ma - ri - e

œ œ œ

œ

‰

-

œ

ta

œ

œœ

œ

œ

j #œ

l'ull

viu!

œ

œ

de

œ œ œ

#œ

n œœ

œ

‰

‰

œœ

œ œ Ma - ri -

œ

j œ

‰

œ œ œ œ nœ œ œ œ œ œ œ # œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ nœ œ œ œ œ œ œ œ & # œ œ œ

83

? ## œ

Ma - ri - e

œœ

œ

-

ta,

œœ

Ma - ri - e

#œ

n œœ

œ

-

ta,

œœ

Ma - ri - e

œ

œœ

œ

-

ta

œœ

de

#œ

l'ull

n œœ

viu!

œ

œœ

# & # œ

œ

87

I

# & # ‰ e

-

œ œ

‰

ta,

Ma - ri

87

II

œ œ œ œ Ma - ri - e ta, 87 ## œ œ œ œ œ œ œ œ & œœ

? ## œ 90

I

&

90

II

&

90

&

## ## ##

I

&

œ

viu!

œ de œ

œ œ l'ull œ œ

e

-

‰

œ

##

#œ

# & # ‰

œ

œœ

œ

e

œœ

œ -

‰

ta,

-

ri

-

&

-

e

-

-

‰

œœ

œ

##

? ##

œ œ

Ma - ri

nœ œ #œ œ œ œ œ #œ #œ

œ

U

#œ -

œ

e - ta...

œœ

nœ -

œ

‰

œœ

œ

ƒ

U

‰

e - ta...

n œœ

Ma - ri

Œ

- e

-

œ œ œ Ma - ri

n # œœœ œœœ UŒ bœ

œ œ œ

- e

-

œ

-

e

Ma - ri -

Ma - ri - e

œ -

ta,

œ œ œ œ œ œ œ œ œœ

œ

œ

œ

ta

de

l'ull

œ

œ

œ

ta

de

l'ull

œ

œ œ

œ œ œ

œ

œ

‰

ta,

œ œ œ œ œ œ œ œ œ

b œœ

œ -

œ ta œ nœ

œ-

e

œ

Tempo I

ƒ

œ

ri

ta,

Tempo I

nœ œ œ œ œ œ

œœ

œœ

l'ull

‰

œ œ œ œ œ œ œ œ œ

de

œ -

œ

-

ta

œœ

Ma - ri

œ œ œ

œ

œ nœ #œ

œ œ

ta,

œ

Ma -

#œ ‰

œ nœ

#œ

Ma - ri - e

œ œ œ

e

ta,

œ

‰

œ

Ma - ri

Ma - ri - e - ta, 93

-

œ

œ œ

œ

93

II

Ma - ri

Ma - ri - e

‰

œ

#œ

œ œ œ œ œ œ œ œ

Ma

viu!

œ œ

œ œ œ

œ

j œ

‰

ta,

œ

‰

œ

-

œ

3

? ##

93

œœ

œ

œ

œ

œœ

œ ‰ Œ J viu!!!

j œ ‰ Œ

viu!!!

œ œ œ J ‰

œ œ j ‰ œ

Les roses franques # c j j j jœ & œ œ œœ œ

œ œ œj œ ˙ J J J

He vist u -nes ro - ses

5

pen - ja - ven gron -xant

5

# j j j j œ & œ œ œ œ He

8

&

#

vist

u - nes

8

& &

# #

-

œ œ œJ Jœ ˙ J J del mur d'un jar - dí

œ

œ œ œj œ ˙ J J J

ses

&

#

nin - gú

j j j j œ œ œ œ #œ

nœ

d'un ver - mell mo - rat

nœ

no

no

œ

no

no/es po

# œ œ #œ œ œ œ œ & J J J J &

#

nin - gú

les

œ

œ

d'un

ver

pot treu

-

pot treu

-

re

j œ œj œ

mell ne - grós

-

œ

re

.. j Jœ Jœ œJ œ œ œ œ pen - ja - ven gron xant

j œ œj # œ

11

11

les

.. j j œj œj œ œ œ

∑ œ

nin - gú

.. œ œ œ œ J J J J #œ

co - llir

-

den

u - nes

nœ

co

ro

-

-

-

se

œ

ses

˙

llir.

j j j œ œ œj œ ˙ no/es po - den

d'un ver mell mo - rat

œ œJ # œJ œ œ œ œ J J

d'un ver - mell pu - jat

He vist

11

d'un ver -mell ne grós

se

j j j œ œ œj œ ˙ no/es po - den

8

ro

-

j j j j œ œ œ œ #œ nœ

j œ œ œ œj œ

d'un ver mell pu -jat

# j œ œ œ œ œ œ & œ J J J

Música: Òscar Boada Text: Joan Maragall

co - llir

j j œj j œ œ œ #œ nœ

d'un ver - mell mo - rat

les

œ

œ

d'un

ver

pot treu

-

-

re

j œ œj œ

mell ne - grós

j j œj œj œ œ œ no/es po - den

œ

co - llir

œ œ Jœ Jœ ˙ J J del mur d'un jar - dí

œ œ œj œ ˙ J J J

d'un ver - mell pu - jat

j j œj œj œ œ œ

He vist

u - nes

ro

œ œ œ œ J J J J #œ

nin - gú

les

-

œ

ses

œ

pot treu

-

re

pen - ja - ven gron xant

-

se

j Jœ œ œ œ œ œ J J œ

# œ œ j œ ˙ & J J œ J

14

d'un ver - mell pu - jat

14

&

#

j j j j œ œ œ œ œ œ no/es po - den

co - llir

# œ œ œ œ ˙ & J J J J

del mur d'un jar - dí

# j œ œ œ œ œ œ & œ J J J

17

pen - ja - ven gron -xant

&

# j j j j œ œ œ œ œ He vist

u - nes

ro

# œ œ & J J œJ œJ # œ

-

20

&

#

les

20

&

20

&

# #

-

pot treu

d'un ver - mell mo - rat

den

nœ

co

œ

nœ

no

no

nin - gú

les

-

˙

llir.

-

j j j j œ œ œ œ #œ nœ

mell ne - grós

d'un ver - mell mo - rat

j j œ œ #œ

œ

no

no/es po

-

pot treu

-

-

œ

œ œ œj œ ˙ J J J

ses

œ

re

j j œj œj œ œ œ

no/es po - den

co

no/es po - den

œ

les

œ

œ

d'un

ver

œ

nœ

no

no

œ œ Jœ œ ˙ J J J

œ

no/es

œ

po

co - llir

no/es po - den

œ

den

pot treu

-

-

#œ

co

co

-

re

j œ œj œ

mell ne - grós

j œ œj

œ

no

co

j j œ œ œj œ J

-

llir.

-

no/es po -

U ˙

#˙

co - llir,

œ œ #œ J J

˙

j j j œ œ œj œ ˙

Coda

no/es po - den

..

den

nin - gú

co - llir

no/es po - den

..

nœ

œ Jœ # œJ œ œ œ œ J J

d'un ver - mell pu - jat

.. nœ

re

œ œ œJ œJ ˙ J J

co - llir

j j œj j œ œ œ #œ

#œ

ver

del mur d'un jar - dí

j j j j œ œ œ œ ˙ no/es po - den

d'un

j j œ œ œ

se

17

nin - gú

œ

œ œJ # œJ œ œ œ œ J J

14

17

œ

-

llir.

U

œ œ œ œ #˙ -

llir

co -

œ

œ

llir,

co -

llir.

U

˙

llir.