CRBMC

Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya

CLASSIFICACIÓ GENÈRICA: Pintura OBJECTE: Pintura mural MATERIAL / TÈCNICA: Oli sobre tela TÍTOL / TEMA: Al·legories de Montserrat i Catalunya AUTOR: Adrià Gual i Lluís Pallarès DATA / ÈPOCA: 1943-1947 DIMENSIONS: Pintura central: 6,40 x 3,80 m Dues pintures laterals: 1,40 /1,50 x 4,60 m Intradós: 1,50 x 4,5 m LOCALITZACIÓ: Església de Sant Vicenç de Sarrià, Barcelona (Barcelonès) Capella de la Mare de Déu de Montserrat NÚM. DE REGISTRE DEL CRBMC: 12014 COORDINACIÓ: Maite Toneu RESTAURACIÓ: Gisela Bosom, Irene Panadés i Núria Piqué ANY DE LA RESTAURACIÓ: 2013

La Capella de la Mare de Déu de Montserrat, dins de la parròquia de Sant Vicenç de Sarrià, va ser decorada entre els anys 1943 i 1947 per Adrià Gual i Lluís Pallarés. La inauguració de la capella es va fer coincidir amb l’entronització de la marededéu de l’abadia de Montserrat, l’abril del 1947. Més enllà del seu significat religiós, tota la capella és una exaltació a la cultura catalana, farcida d’al·legories de Montserrat i Catalunya. Adrià Gual va col·locar una senyera per coronar l’escena principal, però per esquivar la censura franquista la va pintar envoltada d’angelets, virant les tonalitats grogues cap a verdes, escurçant la mida de les barres laterals i col·locant unes llaçades que sostenen els angelets i no fan tan evident l’ensenya catalana. La composició de la capella es va anar modificant amb el temps. Durant una època, la imatge de la Mare de Déu de Montserrat, situada en origen a la fornícula central, es va traslladar al mur lateral esquerre, i les pintures que ocupen aquest espai es van reubicar a una altra capella. Anys més tard, s’arrencaren de nou i es retornaren al seu emplaçament original. Aquests moviments van provocar abundants aixecaments de l’estrat pictòric i de preparació, que aleshores es van intentar resoldre amb gruixudes repintades, no gaire ajustades ni respectuoses amb la pintura original i actualment alterades. Els moviments de l’edifici havien provocat una important esquerda longitudinal a la paret, que afectava el suport mural (mur i tela). Altres esquerdes havien donat pas a filtracions d’aigua, amb les consegüents eflorescències salines que provocaven aixecaments de la capa pictòrica i alteracions cromàtiques en forma de taques blanques. Hi havia també abundant brutícia superficial acumulada: contaminació atmosfèrica, habitual en les grans ciutats; sutge i fum de les espelmes; elements metàl·lics i pols pròpia de la brutícia volàtil; esquitxos de cera i parafina dels ciris devocionals, i taques de pintura. Tots aquests elements

CRBMC

Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya

havien anat impregnant la superfície de les teles, i desvirtuaven i apagaven els colors originals. El procés de conservació–restauració s’ha iniciat amb la presa de mostres de pigments, tela i aglutinants per conèixer els elements constitutius de l’obra i, en funció del resultat, decidir la metodologia de treball a seguir. També s’ha fet un reportatge fotogràfic complet on es veuen, amb les imatges IR i UV, totes les repintades que presenten les teles. Després d’una primera fase de fixació de les zones que presentaven aixecaments de capa pictòrica i de la consolidació del mur, s’ha passat a la neteja de l’estrat pictòric. Aquest procés s’ha fet seguint el protocol de neteges, amb solucions tamponades, treball que ha possibilitat eliminar la pols, el fum i el sutge adherits. A continuació, s’ha fet una segona fase de neteja de cara a eliminar les repintades que presentava, sobretot en el lateral esquerre. L’anivellament de la capa de superfície s’ha fet amb massilla, a base de cola animal i blanc d’Espanya, en les zones que presentaven estrips o pèrdues de capa pictòrica i/o de preparació. Posteriorment, s’ha passat a la fase d’envernissada de la capa pictòrica amb un vernís de baix pes molecular, per fer finalment la reintegració cromàtica, que ha consistit en un retoc pictòric de tipus il·lusionista. Dins de la fornícula central, coronada amb un arc de mig punt, trobem la talla de la marededéu, que té les mateixes dimensions que la que hi ha a l’abadia de Montserrat. La imatge de la verge, la fornícula i la cornisa, en ser de fusta, s’han tractat a part. Les peces, infectades per l’acció d’insectes xilòfags, s’han desinsectat mitjançant un tractament amb gasos inerts dins una cambra d’anòxia, procés que provoca la mort dels insectes. Aquest és un mètode alternatiu als procediments convencionals amb insecticides i respectuós amb les persones i el medi ambient. Posteriorment, s’ha fet la neteja, s’ha aplicat massilla i s’ha reintegrat cromàticament la talla. S’ha treballat amb el criteri de mínima intervenció i el màxim respecte per la integritat de l’obra, mitjançant l’aplicació de les darreres tècniques en conservació–restauració, per tal de donar la màxima l’estabilitat a les pintures. Hem d’agrair la iniciativa d’una persona devota a la Verge de Montserrat, la qual ha assumit el cost de la intervenció de les pintures, i agrair també la direcció i suport tècnic del CRBMC (anàlisis fisicoquímiques i fotografia especialitzada) que ens ha permès dur a terme els processos de forma acurada i rigorosa.

Gisela Bosom i Núria Piqué

CRBMC

Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya

Vista general de les pintures abans i després de restaurar

Fotos amb llum IR i UV. S’observa una repintada que cobreix gran part del cel a sobre dels caps dels escolanets. Després de retirar-la ha sortit la pintura original

CRBMC

Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya

Procés d’eliminació de la repintada

Diferents fases del procés de neteja

CRBMC

Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya

Anivellament de la superfície pictòrica

Reintegració cromàtica