Cicle comptable i comptes anuals Robert Candel Ayala

Procés integral de l’activitat comercial

Procés integral de l’activitat comercial

Cicle comptable i comptes anuals

Índex

Introducció

5

Resultats d’aprenentatge

7

1

2

3

4

Operacions de finançament 1.1 Efectes comercials a cobrar . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1.1.1 Problemàtica comptable del descompte d’efectes . . 1.1.2 Els efectes comercials enviats a gestió de cobrament 1.2 Operacions de facturatge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1.3 Passius financers: comptes de crèdit i préstecs . . . . . . . . 1.3.1 Comptes de crèdit . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1.3.2 Préstecs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . .

. . . . . . .

. . . . . . .

. . . . . . .

. . . . . . .

. . . . . . .

. . . . . . .

. . . . . . .

. . . . . . .

. . . . . . .

. . . . . . .

. . . . . . .

. . . . . . .

. . . . . . .

. . . . . . .

. . . . . . .

. . . . . . .

. . . . . . .

9 9 11 13 14 16 16 18

Comptes relacionats amb les administracions públiques 2.1 Impostos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.1.1 IVA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.1.2 Impost de Societats . . . . . . . . . . . . . . 2.2 Les retencions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.3 Personal de l’empresa . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . .

. . . . .

. . . . .

. . . . .

. . . . .

. . . . .

. . . . .

. . . . .

. . . . .

. . . . .

. . . . .

. . . . .

. . . . .

. . . . .

. . . . .

. . . . .

. . . . .

. . . . .

23 24 24 26 27 28

. . . . . . . . . .

31 31 31 32 33 33 33 34 34 36 38

. . . . . . . . . .

41 41 42 42 43 43 44 45 45 46 47

Immobilitzat 3.1 Immobilitzacions materials . . . . . . . . . 3.1.1 Valoració inicial (NRV: 2a i 3a) . . 3.1.2 Quadre de comptes . . . . . . . . . 3.2 Immobilitzacions intangibles . . . . . . . . 3.2.1 Reconeixement . . . . . . . . . . . 3.2.2 Valoració inicial (NRV: 5a) . . . . . 3.2.3 Quadre de comptes . . . . . . . . . 3.3 Amortització de l’immobilitzat . . . . . . . 3.4 Deterioraments del valor de l’immobilitzat . 3.5 Baixa dels elements d’immobilitzat . . . .

. . . . . . . . . .

. . . . . . . . . .

. . . . . . . . . .

. . . . . . . . . .

. . . . . . . . . .

. . . . .

. . . . . . . . . .

. . . . .

. . . . . . . . . .

. . . . .

. . . . . . . . . .

. . . . .

. . . . . . . . . .

. . . . . . . . . .

. . . . . . . . . .

. . . . . . . . . .

Operacions de tancament 4.1 Operacions de regularització . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.1.1 Regularització dels comptes patrimonials . . . . . . . . . 4.1.2 Regularització d’existències . . . . . . . . . . . . . . . . 4.1.3 Valoració a cost amortitzat dels crèdits i dèbits . . . . . . 4.1.4 Reclassificació de determinats elements patrimonials . . . 4.1.5 Actualització dels saldos en moneda estrangera . . . . . . 4.1.6 Amortitzacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.1.7 Registre del deteriorament del valor de determinats actius 4.1.8 Ajustos per periodificacions . . . . . . . . . . . . . . . . 4.1.9 Càlcul i registre de l’Impost de Societats (IS) . . . . . . .

. . . . . . . . . .

. . . . . . . . . .

. . . . . . . . . .

. . . . . . . . . .

. . . . . . . . . .

. . . . . . . . . .

. . . . . . . . . .

. . . . . . . . . .

. . . . . . . . . .

. . . . . . . . . .

. . . . . . . . . .

. . . . . . . . . .

. . . . . . . . . .

. . . . . . . . . .

. . . . . . . . . .

. . . . . . . . . .

. . . . . . . . . .

. . . . . . . . . .

. . . . . . . . . .

. . . . . . . . . .

. . . . . . . . . .

. . . . . . . . . .

. . . . . . . . . .

. . . . . . . . . .

. . . . . . . . . .

. . . . . . . . . .

. . . . . . . . . .

. . . . . . . . . .

Procés integral de l’activitat comercial

5

Comptes anuals 5.1 Normes d’elaboració . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5.1.1 Normes comuns al balanç, compte de pèrdues i guanys, ECPN i EFE 5.2 Balanç . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5.3 Compte de pèrdues i guanys . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Cicle comptable i comptes anuals

. . . .

. . . .

. . . .

. . . .

. . . .

. . . .

. . . .

. . . .

. . . .

49 49 51 52 52

Procés integral de l’activitat comercial

5

Introducció

En aquesta unitat tractarem diferents aspectes dels registres comptables de fets econòmics habituals de les empreses, les operacions necessàries per realitzar el tancament de l’exercici comptable i el comptes anuals. En primer lloc realitzarem una primera aproximació a les operacions de finançament. Per operacions de finançament entenem els fets econòmics que tenen influència directa en la formació de l’estructura financera de l’empresa. L’estructura financera de l’empresa és la composició del capital o recursos financers que l’empresa ha captat o originat. Aquests recursos són els que en el balanç de situació apareixen sota la denominació genèrica de passiu que recull, per tant, els deutes i obligacions de l’empresa. L’estructura financera constitueix el capital de finançament, o el que és el mateix, les fonts financeres de l’empresa. Seguidament, en la segona unitat, abordarem el registre comptable de fets comptables relacionats amb les administracions públiques. Per l’activitat pròpia de les empreses apareixen diferents tipus de crèdits i dèbits d’aquestes amb l’Administració Pública. Al subgrup 47. Administracions Públiques del PGC s’inclouen els comptes i subcomptes que recullen les relacions no comercials amb l’Administració. El tercer apartat el dedicarem a l’estudi de l’immobilitzat. Amb caràcter general podem definir l’immobilitzat com aquell patrimoni empresarial que suposa drets o béns de caràcter permanent. Seran elements patrimonials que l’empresa utilitzarà per al desenvolupament de la seva activitat. Al PGC PIMES trobem els comptes destinats al seu registre al Grup 2. Actiu no corrent. Dedicarem el quart apartat al registre comptable de les operacions necessàries per realitzar el tancament de l’exercici comptable. Per últim en l’apartat cinquè iniciarem l’estudi dels comptes anuals. Els comptes anuals són d’elaboració obligatòria i estan integrats pels documents següents: balanç de situació, compte de pèrdues i guanys, estats de canvis en el patrimoni net, estat de fluxos d’efectiu i la memòria.

Cicle comptable i comptes anuals

Procés integral de l’activitat comercial

7

Resultats d’aprenentatge

En finalitzar aquesta unitat, l’alumne/a: 1. Supervisa i/o registra els fets comptables bàsics derivats de l’activitat comercial i dins d’un cicle econòmic, aplicant la metodologia comptable i els principis i normes del PGC PIME • Identifica i codifica els comptes que intervenen en les operacions relacionades amb l’activitat comercial conforme al PGC PIME. • Aplica criteris de càrrec i abonament dels diferents fets comptables, segons el PGC PIME. • Realitza els assentaments corresponents a les operacions de compres i despeses, vendes i ingressos, pagaments i cobraments, creditors i deutors habituals en l’operativa de l’empresa en el mercat interior i en el mercat exterior. • Realitza els assentaments corresponents a les operacions representatives de despeses i ingressos financers, i de transferències i traspassos bancaris habituals en l’operativa de l’empresa en el mercat interior i en el mercat exterior. • Comptabilitza les operacions relatives a la liquidació dels impostos. • Comptabilitza les operacions relacionades amb el personal de l’empresa. • Comptabilitza les operacions relacionades amb l’adquisició d’actiu no corrent habituals en l’empresa. • Comptabilitza les operacions habituals relacionades amb els serveis bancaris i de finançament bàsic. • Comptabilitza les operacions representatives de variació d’existències. • Comptabilitza les operacions representatives de depreciacions d’immobilitzat. • Comptabilitza les operacions de regularització i tancament de l’exercici econòmic. • Calcula el resultat comptable i el balanç de situació final. • Gestiona la documentació, manifestant rigor i precisió. • Realitza l’operativa comptable amb pulcritud, rigorositat i amb especial atenció a l’eliminació d’errades, valorant la incidència d’aquestes en els controls interns, externs i/o auditories a què està sotmesa l’empresa. • Aplica els principis de responsabilitat, seguretat i confidencialitat en el tractament comptable de la informació.

Cicle comptable i comptes anuals

Procés integral de l’activitat comercial

9

1. Operacions de finançament

Per operacions de finançament entenem els fets econòmics que tenen influència directa en la formació de l’estructura financera de l’empresa. L’estructura financera de l’empresa és la composició del capital o recursos financers que l’empresa ha captat o originat. Aquests recursos són els que en el balanç de situació apareixen sota la denominació genèrica de passiu que recull, per tant, els deutes i obligacions de l’empresa. L’estructura financera constitueix el capital de finançament, o el que és el mateix, les fonts financeres de l’empresa.

1.1 Efectes comercials a cobrar Els efectes comercials són documents que representen formes de pagament i/o crèdit, i que es troben regulats en la Llei Canviària i del Xec de 16.07.1985. Destaquen la lletra de canvi, document pel qual una persona (lliurador) ordena el pagament a una altra (lliurat) una quantitat (nominal) a l’odre d’un tercer (tenidor) en una data determinada (venciment) i en un lloc determinat. A partir d’un dret de cobrament, normalment conseqüència d’una operació de venda o prestació de serveis, l’empresa pot pactar amb el client o deutor girar una lletra de canvi. Els comptes dels quals Pla General Comptable disposa per recollir aquest dret de cobrament són: • 431. Clients, efectes comercial a cobrar • 441. Deutors, efectes comercials a cobrar Per reflectir d’una manera més detallada la situació en la qual es troba la lletra de canvi disposem dels subcomptes següents: • 4310. Efectes comercials en cartera • 4311. Efectes comercials descomptats • 4312. Efectes comercials en gestió de cobrament • 4315. Efectes comercials impagats Quan la lletra de canvi té el seu origen en l’acceptació realitzada per un deutor els subcomptes seran:

Cicle comptable i comptes anuals

Procés integral de l’activitat comercial

10

Cicle comptable i comptes anuals

• 4410. Deutors, efectes comercials en cartera • 4411. Deutors, efectes comercials descomptats • 4412. Deutors, efectes comercials en gestió de cobrament • 4415. Deutors, efectes comercials impagats Quan l’empresa giri lletres als seus clients i aquests les acceptin s’haurà de carregar el subcompte 4310. Efectes comercials a cobrar, abonat el compte 431. Clients (vegeu la taula 4.1).

Tau l a 1 . 1 . Acceptació de la lletra

Deure

(4310) Efectes comercials en cartera

Haver (Nominal)

(431) Clients

(Nominal)

Posteriorment l’empresa podrà: • Esperar al venciment per presenta-les al seu cobrament.

• Negociar-les amb una entitat financera per anticipar el seu cobrament, i per tant carregarem el compte 4311. Efectes comercials descomptats abonat el subcompte 4310. Efectes comercials en cartera (vegeu la taula 4.2).

Tau l a 1 . 2 . Negociació de la lletra

Deure

(4311) Efectes comercials descomptats

Haver (Nominal)

(4310) Efectes comercials en cartera

(Nominal)

• Portar-les a gestió de cobrament, i per tant carregarem el subcompte 4312. Efectes comercials en gestió de cobrament, abonat el subcompte 4310. Efectes comercials en cartera (vegeu la taula 4.3).

Tau l a 1 . 3 . Gestió de cobrament de la lletra (4312) Efectes comercials en gestió de cobrament (4310) Efectes comercials en cartera

Deure

Haver (Nominal) (Nominal)

Si al venciment el lliurat no paga la lletra, s’haurà de reclassificar el crèdit carregant el subcompte 4315. Efectes comercials impagats, i abonat el subcompte 4310, 4311 o 4312 segons fos la situació en la qual es trobés la lletra (vegeu la taula 4.4).

Procés integral de l’activitat comercial

11

Cicle comptable i comptes anuals

Taula 1.4. Gestió de cobrament de la lletra

Deure

(4315) Efectes comercials impagats

Haver (Nominal)

(4310) Efectes comercials en cartera o (4311) Efectes comercials descomptats o (4312) Efectes comercials en gestió de cobrament

(Nominal)

1.1.1 Problemàtica comptable del descompte d’efectes La negociació de la lletra suposarà que l’empresa anticipa el seu cobrament. L’entitat financera amb la qual es negocia lliurarà l’efectiu de la lletra, que serà el seu nominal menys els interessos de descompte i altres despeses. Els interessos dependran de l’import del nominal, el tipus d’interès de l’operació, i els que s’anticipa el cobrament: I=N×

i ×n 360

sent: I: interessos de l’operació N: nominal de la lletra i: tipus d’interès de l’operació n: dies que s’anticipa el cobrament (diferència entre la data de venciment i la data de la negociació de la lletra) El finançament obtingut amb la negociació de la lletra s’haurà de reconèixer al compte 5208. Deutes per efectes descomptats, ja que si al venciment de la lletra el client no atén el seu pagament l’entitat financera exigirà el seu nominal a l’empresa. Els interessos de l’operació es recolliran al compte 665. Interessos per descompte d’efectes i operacions de facturatge. Per a les PIMES les possibles comissions que comporti l’operació es registraran al compte 669. Altres despeses financeres. El registre de l’operació seria el que es mostra en la taula 4.5.

Taula 1.5. Descompte de la lletra (572) Bancs, c/c (665) Interessos per descompte d’efectes i operacions de facturatge (669) Altres despeses financeres (5208) Deutes per efectes descomptats

Deure

Haver (Efectiu) (Interessos) (Comissions) (Nominal)

Procés integral de l’activitat comercial

12

Cicle comptable i comptes anuals

Al venciment de la lletra de canvi descomptada poden produir-se dues situacions: 1. El client atén el pagament de la lletra a l’entitat financera. En aquest cas l’empresa haurà de saldar el deute que té reconegut amb l’entitat financera i saldar també el dret de cobrament reconegut (vegeu la taula 4.6).

Tau l a 1 . 6 . El client atén el pagament (5208) Deutes per efectes descomptats

Deure

Haver (Nominal)

(4311) Efectes comercials descomptats

(Nominal)

2. El client no atén el pagament de la lletra de canvi descomptada. A més de reclassificar el dret de cobrament al compte 4315. Efectes comercials impagats, l’entitat financera retorna la lletra, ara ja impagada, a l’empresa, que haurà de pagar el nominal de la lletra més les despeses de devolució, que es registraran al compte 669. Altres despeses financeres(vegeu la taula 4.7).

Tau l a 1 . 7 . Impagament de la lletra de canvi (4315) Efectes comercials impagats

Deure

Haver

(Nominal)

(4311) Efectes comercials descomptats

(Nominal)

Devolució de la lletra de canvi

Deure

(5208) Deutes per efectes descomptats (669) Altres despeses financeres

(Nominal) (Despeses de devolució)

(572) Bancs, c/c

Haver

(Nominal + Despeses de devolució)

El compte 4315. Efectes comercials impagats recollirà un dret de cobrament ja vençut, però que continua representant un dret de cobrament per a l’empresa. Amb aquest dret poden presentar-se quatre situacions: 1. El client paga la lletra en data posterior al seu venciment. L’empresa podrà repercutir-li les despeses ocasionades per l’impagament en la data de venciment, registrant-les en el compte 7689 Altres ingressos financers(vegeu la taula 4.8).

Tau l a 1 . 8 . Impagament de la lletra de canvi

Deure

(572) Bancs, c/c

(Nominal + Despeses de devolució)

(4315) Efectes comercials impagats (769) Altres ingressos financers

Haver

(Nominal) (Despeses de devolució)

Procés integral de l’activitat comercial

13

Cicle comptable i comptes anuals

2. El client accepta una nova lletra. El nominal de la nova lletra serà el nominal de la impagada i les depeses ocasionades per l’impagament en la data de venciment. L’empresa també podrà negociar amb el client si incloure al nominal de la nova lletra interessos pel nou període de finançament atorgat. Si aquest fos el cas aquests interessos es recollirien al compte 769. Altres ingressos financers(vegeu la taula 4.9).

Taula 1.9. El client accepta una nova lletra

Deure

(4310) Efectes comercials en cartera

(Nominal + Despeses de devolució + Interessos)

(4315) Efectes comercials impagats (769) Altres ingressos financers

Haver

(Nominal) (Despeses de devolució + Interessos)

3. L’empresa considera la lletra impagada com de difícil cobrament. En aquest cas s’haurà de reclassificar el crèdit al compte 436. Clients de dubtós cobrament, i segons quina sigui la política de l’empresa es registrarà el corresponent deteriorament (vegeu la taula 4.10).

Taula 1.10. Reclassificació del crèdit

Deure

(4315) Efectes comercials impagats (436) Clients de dubtós cobrament

Haver (Nominal)

(Nominal)

4. L’empresa considera la lletra impagada com a definitivament incobrable. En aquest cas se saldarà el dret de cobrament carregant el compte 650. Pèrdues de crèdits comercials incobrables(vegeu la taula 4.11).

Taula 1.11. Crèdit definitivament incobrable

Deure

(4315) Efectes comercials impagats (650) Pèrdues de crèdits comercials incobrables

Haver (Nominal)

(Nominal)

1.1.2 Els efectes comercials enviats a gestió de cobrament L’empresa té l’opció de portar a l’entitat financera les lletres de canvi. En aquest cas l’entitat financera no avança els diners, simplement s’encarrega de realitzar la gestió per al cobrament dels efectes. Aquest servei realitzat per l’entitat financera suposa una despesa per a l’empresa, que es recollirà al compte 626. Serveis bancaris i similars. S’ha de tenir en compte que aquest tipus de gestió esta subjecta

Procés integral de l’activitat comercial

14

Cicle comptable i comptes anuals

a l’IVA, i per tant s’haurà de registra la quota de l’operació al compte 472. HP, IVA suportat. Quan arribi el venciment de la lletra de canvi portada a gestió de cobrament poden produir-se dues situacions: 1. El client atén el pagament de la lletra de canvi. En aquest cas s’haurà de saldar el crèdit abonant el compte 4312. Efectes comercials en gestió de cobrament, i carregant els comptes corresponent a la despesa, l’IVA suportat de l’operació, i el compte de bancs per l’efectiu rebut (vegeu la taula 2.12).

Tau l a 1 . 1 2 . El client atén el pagament

Deure

(4312) Efectes comercials en gestió de cobrament (626) Serveis bancaris i similars (472) HP, IVA suportat (572) Bancs, c/c

Haver (Nominal)

(Despesa) (IVA despesa) (Efectiu)

2. El client no atén el pagament de la lletra de canvi. A més de reclassificar el dret de cobrament al compte 4315. Efectes comercials impagats, l’entitat financera retornarà a l’empresa la lletra carregant les despeses de devolució i l’IVA corresponent (vegeu la taula 1.13).

Tau l a 1 . 1 3 . Impagament de la lletra (4315) Efectes comercials impagats

Deure (Nominal)

(4312) Efectes comercials en gestió de cobrament

(Nominal)

Devolució de la lletra impagada

Deure

(626) Serveis bancaris i similars (472) HP, IVA suportat

(Despesa) (IVA despesa)

(572) Bancs, c/c

Haver

Haver

(Despesa + IVA)

El compte 4315. Efectes comercials impagats recollirà un dret de cobrament ja vençut, però que continua representant un dret de cobrament per a l’empresa. A partir d’aquí poden produir-se les mateixes quatres situacions que s’han exposat en el descompte d’efectes.

1.2 Operacions de facturatge És un contracte mitjançant el qual una empresa (empresa de facturatge) adquireix la facturació d’una altra empresa, avançant-li el pagament d’aquestes factures, nominal menys del descompte (interessos + despeses). L’empresa de facturatge pot assumir o no el risc de morosos:

Procés integral de l’activitat comercial

15

Cicle comptable i comptes anuals

L’empresa de facturatge assumeix el risc d’impagament. En aquest cas, l’empresa dóna de baixa el dret de cobrament. L’anomenarem facturatge sense recurs (vegeu la taula 1.14).

Taula 1.14. Negociació del cobrament del facturatge

Deure

(665) Interessos per descompte d’efectes i operacions de facturatge (572) Bancs, c/c

(Interessos + Despeses) (Efectiu)

(430) Clients

Haver

(Nominal

L’empresa de facturatge no assumeix el risc d’impagament. facturatge amb recurs (vegeu la taula 1.15).

L’anomenarem

Taula 1.15. Negociació de la facturació (432) Clients, operacions de facturatge

Deure

Haver

(Nominal)

(430) Clients

(Nominal)

Avançament del cobrament

Deure

(665) Interessos per descompte d’efectes i operacions de facturatge (572) Bancs, c/c

(Interessos + Despeses) (Efectiu)

(5209) Deutes per operacions de facturatge

Haver

(Nominal)

Al venciment de les factures poden produir-se dues situacions: 1. El client atén el pagament de les factures. En aquest cas s’haurà de saldar el deute reconegut amb l’empresa de facturatge (vegeu la taula 1.16).

Taula 1.16. Cancel·lació deute amb l’empresa de facturatge (5209) Deutes per operacions de facturatge (432) Clients, operacions de facturatge

Deure

Haver

(Nominal) (Nominal

2. El client no atén total o parcialment el pagament d eles factures. En aquest cas també s’haurà de saldar el deute reconegut amb l’empresa de facturatge, però per la part no atesa pels client serà l’empres al que haurà d’assumir el pagament. S’haurà de reclassificar el crèdit al compte 436. Clients de dubtós cobrament, i segons sigui la política de l’empresa es registrarà el corresponent deteriorament (vegeu la taula 1.17).

Procés integral de l’activitat comercial

16

Cicle comptable i comptes anuals

Tau l a 1 . 1 7 . Pels crèdits no atesos pels clients (5209) Deutes per operacions de facturatge

Deure (Nominal)

(572) Bancs, c/c Reclassificació del crèdit

(Nominal Deure

(432) Clients, operacions de facturatge (436) Clients de dubtós cobrament

Haver

Haver (Nominal)

(Nominal)

1.3 Passius financers: comptes de crèdit i préstecs Segons la NRV 9a Instruments financers, un instrument financer és un contracte que dóna lloc a un actiu financer en una empresa i, simultàniament, a un passiu financer o a un instrument de patrimoni en altra empresa. Un passiu financer es defineix com una obligació contractual, directa o indirecta de lliurar efectiu o un altre actiu financer, o d’intercanviar actius o passius financers amb tercers en condicions potencialment desfavorables. D’entre els diferents passiu financers amb els quals poden treballar les empreses tractarem únicament la comptabilització dels comptes de crèdits i els préstecs.

1.3.1 Comptes de crèdit També anomenat pòlissa de crèdit, el compte de crèdit és un contracte de caràcter mercantil en virtut del qual es concedeix un límit de disponibilitat de crèdit en funció d’una garantia i segons unes condicions determinades. La seva operativa és idèntica a la d’un compte corrent, admet tot tipus de càrrecs i abonaments, i la disponibilitat de fons no pot sobrepassar el límit concedit. Es pot formalitzar sobre un compte corrent ja existent. Ofereix finançament flexible per fer front a les necessitats canviants de tresoreria generades per l’activitat habitual del negoci. La diferència entre un préstec i un compte de crèdit és bàsicament que en el primer cas el banc ens ingressa en compte els diners sol·licitats, carregant-nos un interès sobre el total concedit. L’import del préstec s’anirà retornant juntament amb els interessos mitjançant unes quotes periòdiques; mentre que a la pòlissa de crèdit, el banc posa a la nostra disposició una determinada quantitat de diners, cobrant un interès sobre la quantitat de la qual realment hem disposat, no sobre el total. Les despeses associades al compte de crèdit serien: • Comissió d’estudi i obertura: comissió habitual tant per als préstecs com per als crèdits.

Procés integral de l’activitat comercial

17

Cicle comptable i comptes anuals

• Comissió de disponibilitat o interès sobre el saldo mitjà no disposat: percentatge sobre la quantitat total concedida a la pòlissa. • Interès de disposat: tant per cent sobre el saldo mitjà disposat. • Comissió d’excedit: tant per cent sobre la quantitat excedida del total que ens va concedir el banc. Sol ser superior al tipus d’interès de disposat. • Comissió per cancel·lació anticipada. El PCG disposa del compte 5201. Deutes a c/t per crèdit disposat per registrar el deute disposat en el compte de crèdit. Les despeses carregades per l’entitat financera que concedeix el compte de crèdit es registraran al compte 626. Serveis bancaris i similars, aquestes despeses estan subjectes a l’IVA i exemptes. Els interessos meritats pel compte de crèdit es registraran al compte 662. Interessos de deutes. El registre comptable seria el següent: • Per la concessió del crèdit l’entitat financera factura una sèrie de despeses de corretatge, taxació... Segons s’acordi en el contracte signat aquestes despeses l’entitat financera les carregarà sobre un compte corrent diferent o sobre el mateix compte de crèdit (vegeu la taula 1.18).

Taula 1.18. Despeses per la concessió del crèdit (626) Serveis bancaris i similars

Deure

Haver

(Despesa)

(572) Bancs, c/c o (5201) Deutes a c/t per crèdit disposat

(Despesa)

• Per la disposició de crèdit abonarem el compte 5201 Deutes a c/t per crèdit disposat carregant el compte que correspongui segons l’operació realitzada (vegeu la taula 1.19).

Taula 1.19. Disposició de crèdit (572) Bancs, c/c (5201) Deutes a c/t per crèdit disposat

Deure

Haver

(Crèdit disposat) (Crèdit disposat)

• Per imposicions en el compte de crèdit. Per evitar l’excés interessos deutors podem realitzar imposicions al compte de crèdit per cancel·lar part del crèdit disposat (vegeu la taula 1.20).

Procés integral de l’activitat comercial

18

Cicle comptable i comptes anuals

Tau l a 1 . 2 0 . Imposicions al compte de crèdit

Deure

(57) Tresoreria (5201) Deutes a c/t per crèdit disposat

Haver (Import imposat)

(Import imposat)

• Pel pagament dels interessos i la comissió de disponibilitat, normalment trimestralment es realitza el pagament dels interessos (vegeu la taula 1.21).

Tau l a 1 . 2 1 . Pel pagament dels interessos i la comissió de disponibilitat (662) Interessos de deutes (572) Bancs, c/c

Deure

Haver

(Interessos) (Interessos)

1.3.2 Préstecs Els préstecs són operacions mitjançant les quals una entitat financera posa a disposició de l’empresa una quantitat determinada de diners, i aquesta adquireix a canvi l’obligació de tornar aquest capital en un termini de temps establert, més unes comissions i interessos acordats en el contracte signat. Els elements principals del préstec són: • Principal: quantitat de diners prestada, sobre la qual es computen els interessos. • Tipus d’interès: percentatge que s’aplica sobre el capital pendent per calcular els interessos del període. • Interessos: es paguen periòdicament i es calculen com un percentatge (fix o variable) del principal pendent de pagament. • Mètode d’amortització: forma estipulada per al pagament del principal i els interessos. • Termini: durada de la vida del préstec. • Despeses de transacció: comissions i altres despeses necessàries per formalitzar el contracte de préstec (comissió obertura, despeses corredor comerç o notaria i similars). Aquestes despeses estan subjectes i exemptes d’IVA. Al PGC de PIMES trobem els comptes següents relacionats amb els préstecs: • 170. Deutes a ll/t amb entitats de crèdit: els deutes contrets amb entitats de crèdit per préstecs rebuts i altres dèbits, amb venciment superior a un any.

Procés integral de l’activitat comercial

19

Cicle comptable i comptes anuals

• 5200. Préstecs a c/t amb entitats de crèdit: quantitat que correspon per aquest concepte d’acord amb les estipulacions del contracte. • 662. Interessos de deutes: import dels interessos dels préstecs rebuts i altres deutes pendents d’amortitzar, sigui quina sigui la manera en què s’instrumentin aquests interessos. • 669. Altres despeses financeres: despeses de naturalesa financera no recollides en altres comptes del subgrup 66, concretament en el cas del préstec recolliran els costos de transacció. L’entitat financera proporcionarà a l’empresa el quadre d’amortització del préstec. En aquest quadre podem distingir les columnes següents (vegeu la taula 1.22). Taula 1.22. Període

Data

Capital viu acumulat a l’inici

Quota d’interès

Quota d’amortització

Terme amortitzatiu

Sent: • Període: indica cadascun dels períodes de liquidació. Aquests períodes poden ser mensuals, trimestrals, quadrimestrals, semestrals, anuals... • Data: indica la data de venciment de cada període. • Capital viu acumulat al principi del període: correspon a l’import del principal que està pendent de liquidar al principi de cada període de liquidació. Aquest import serà sobre el qual es calculen els interessos meritats del període. • Quota d’interessos: correspon a l’import dels interessos meritats durant cadascun dels períodes de liquidació. • Quota d’amortització: correspon amb l’import del principal que s’amortitza en cadascun dels períodes de liquidació. • Terme amortitzatiu: correspon a l’import a liquidar en cadascun dels períodes de liquidació, serà la suma de la quota d’interès i la quota d’amortització. • Capital viu acumulat al final del període: correspon a l’import del principal que està pendent de liquidar al final de cada període de liquidació. A partir del quadre d’amortització proporcionat per l’entitat financera el registre comptable de les operacions de préstecs segons el PGC de PIMES serà el següent: Per la concessió del préstec, vegeu la taula 1.23.

Capital viu acumulat al final

Procés integral de l’activitat comercial

20

Cicle comptable i comptes anuals

Tau l a 1 . 2 3 . Per la concessió del préstec

Deure

(669) Altres despeses financeres

(Despeses de transacció) (Principal Despeses de transacció)

(572) Bancs, c/c

(170) Deutes a ll/t amb entitats de crèdit (5200) Préstecs a c/t amb entitats de crèdit

Haver

(Principal a ll/t) (Principal a c/t)

Pel pagament corresponent a cadascun del períodes de liquidació, vegeu la taula 1.24.

Tau l a 1 . 2 4 . Liquidació de cada període (662) Interessos de deutes (5200) Préstecs a c/t amb entitats de crèdit

Deure

Haver

(Quota d’interès) (Quota d’amortització)

(572) Bancs, c/c

(Terme amortitzatiu)

Al final de cada exercici comptable per la reclassificació del deute s’haurà de carregar el compte 170. Deutes a ll/t amb entitats de crèdit per les quotes d’amortització amb venciment durant el següent exercici comptable, abonat el compte 5200. Préstecs a c/t amb entitats de crèdit (vegeu la taula 1.25).

Tau l a 1 . 2 5 . Per la reclassificació al final de l’exercici comptable (170) Deutes a ll/t amb entitats de crèdit

(5200) Préstecs a c/t amb entitats de crèdit

Deure

Haver

(Quota d’amortització) (Quota d’amortització)

Podem trobar-nos casos en els quals la data de venciment d’un període sigui en un exercici comptable posterior al seu inici. Per aplicació del principi de meritació s’hauran d’imputar la quota d’interès a cadascun dels exercicis comptables en funció dels interessos meritats en cadascun dels exercicis comptables. D’aquesta manera el saldo del compte 662. Interessos de deutes indicarà l’import dels interesso meritats durant l’exercici. El registre que s’haurà de fer al final de l’exercici X-1 per imputar els interessos meritats serà carregant el compte 662. Interessos de deutes abonat el compte 527. Interessos a c/t per deutes amb entitats de crèdit (vegeu la taula 1.26).

Procés integral de l’activitat comercial

21

Cicle comptable i comptes anuals

Taula 1.26. 31/12/1X-1 Imputació d’interessos (662) Interessos de deutes

Deure

Haver

(Interessos meritats 1X-1)

(527) Interessos a c/t per deutes amb entitats de crèdit

(Interessos meritats X-1)

Al venciment en l’exercici comptable X del període de liquidació corresponent registrarem el que es mostra en la taula 1.27.

Taula 1.27. –/–/1X Per la liquidació del període (662) Interessos de deutes (527) Interessos a c/t per deutes amb entitats de crèdit (5200) Préstecs a c/t amb entitats de crèdit

(572) Bancs, c/c

Deure

Haver

(Interessos meritats 1X) (Interessos meritats 1X-1) (Quota d’amortització) (Terme amortitzatiu)

Procés integral de l’activitat comercial

23

2. Comptes relacionats amb les administracions públiques

Per l’activitat pròpia de les empreses apareixen diferents tipus de crèdits i dèbits d’aquestes amb l’Administració Pública. Al subgrup 47. Administracions Públiques del PGC s’inclouen els comptes i subcomptes que recullen les relacions no comercials amb l’Administració. Aquests tipus de relacions no comercials són bàsicament: Els que tenen el seu origen per ser l’empresa subjecte passiu d’impostos (Impost de Societats, IVA, IAE, IBI...) • 4700. HP, deutora per IVA • 4709. HP, deutora per devolució d’impostos • 472. HP, IVA suportat • 4750. HP, creditora per IVA • 4752. HP, creditora per IS • 477. HP, IVA repercutit Les retencions. La normativa legal de l’IS (Impost de Societats) i de l’IRPF (Impost de la Renda de les Persones Físiques) obliga a l’empresa a practicar i ser objecte de retencions en determinades operacions. • 473. HP, retencions i pagaments a compte • 4751. HP, creditora per retencions practicades Personal de l’empresa. La relació contractual amb els empleats de l’empresa donarà origen a dèbits amb la Seguretat Social per la meritació del seus salaris. Sota determinades circumstàncies també es poden originar crèdits amb la Seguretat Social, per exemple quan l’empresa abona un import a treballadors que es troben de baixa i que són a càrrec de la Seguretat Social. • 471. Organismes de la SS deutors • 476. Organismes de la SS creditors Per la recepció de subvencions. • 4708, HP, deutora per subvencions concedides • 4785. HP, creditora per subvencions a reintegrar

Cicle comptable i comptes anuals

Procés integral de l’activitat comercial

24

Cicle comptable i comptes anuals

2.1 Impostos Els impostos que afecten a l’activitat empresarial s’estructuren dins del sistema fiscal, que està constituït pel conjunt de disposicions i institucions que tenen coma finalitat determinar, especificar i organitzar tot allò referent a la tributació de l’Estat. Abordem en aquest punt la problemàtica comptable de dos dels principals impostos que afecten l’activitat empresarial: • Impost sobre el Valor Afegit (IVA). • Impost de Societats (IS).

2.1.1 IVA L’IVA és un tribut de naturalesa indirecta que recau sobre el consum i grava: els lliuraments de béns i prestacions de serveis efectuades per empresaris i professionals, les adquisicions intracomunitàries i les importacions de béns. En l’aplicació de l’impost pels empresaris o professionals es poden distingir dos aspectes: • Per les seves vendes o prestacions de serveis repercuteixen als adquirents les quotes d’IVA que corresponguin, amb obligació d’ingressar-les al Tresor. • Per les seves adquisicions suporten quotes que tenen dret a deduir en les declaracions-liquidacions periòdiques. En cada liquidació es declara l’IVA repercutit als clients, restant d’aquest el suportat en les compres i adquisicions als proveïdors, i el resultat pot ser tan positiu com negatiu. Si el resultat és positiu, s’ha d’ingressar al Tresor. Si és negatiu i es declara trimestralment, el resultat es compensa en les declaracions-liquidacions següents; en aquest cas, si al final de l’exercici en l’última declaració presentada el resultat és negatiu, es pot optar per sol·licitar la devolució o bé compensar el saldo negatiu en les liquidacions de l’exercici següent. Si és negatiu i es declara mensualment (s’ha sol·licitat la inclusió en el registre de devolució mensual), la devolució s’efectuarà mes a mes. A l’hora de registrar les liquidacions d’IVA, mensual o trimestralment, s’haurà de saldar els comptes 472. HP, IVA suportat i 477. HP, IVA repercutit. Si l’IVA suportat durant el període de liquidació és superior a l’IVA repercutit s’originarà un crèdit a favor de l’empresa enfront de la Hisenda Pública que registrarem al compte 4700. HP, deutora per IVA (vegeu la taula 4.1).

Procés integral de l’activitat comercial

25

Cicle comptable i comptes anuals

Taula 2.1. Liquidació del període (477) HP, IVA repercutit (4700) HP, deutora per IVA

Deure

Haver

(Saldo) (Diferència saldos)

(472) HP, IVA suportat

(Saldo)

Si pel contrari durant el període de liquidació l’IVA repercutit és superior al suportat s’originarà una obligació de pagament que es registrarà al compte 4750. HP, creditora per IVA (vegeu la taula 4.2).

Taula 2.2. Liquidació del període (477) HP, IVA repercutit (472) HP, IVA suportat (4750) HP, creditora per IVA

Deure

Haver

(Saldo) (Saldo) (Diferència saldos)

El saldo del compte 4700. HP, deutora per IVA suposarà un dret que l’empresa en el cas de fer liquidacions trimestrals, únicament podrà sol·licitar fer efectiu en l’últim període de liquidació de l’exercici corresponent. El que sí que podrà és compensar aquest crèdit en liquidacions posteriors en les quals l’IVA repercutit sigui superior al suportat. Pel que fa referència al registre de l’IVA en operacions amb empreses amb residencia fiscal en territori diferent al d’aplicació de l’IVA espanyol, s’han de distingir dues situacions: les adquisicions i lliuraments intracomunitàries i les operacions amb països tercers. En les adquisicions i lliuraments intracomunitaris, quan es realitzen entre empreses, el tipus impositiu a aplicar serà el del país de destinació. En conseqüència, en el lliurament de mercaderies o prestacions de serveis que realitzem a empreses de països de la Unió Europea la factura serà sense IVA. Quan es tracti d’adquisicions intracomunitàries, el nostre proveïdor ens facturarà sense IVA i haurem d’aplicar el tipus del territori espanyol. També tenim les operacions realitzades amb països que no pertanyen a l’àmbit d’aplicació del Tractat de la Unió Europea, o sigui, les exportacions i les importacions. Les exportacions, amb caràcter general, estan exemptes d’IVA. Respecte les importacions, amb caràcter general, sí que estan subjectes a l’impost i, per tant, són operacions no exemptes. L’IVA es liquida a la duana juntament amb els drets d’importació (aranzels). Respecte del registre comptable d’aquests tipus d’operacions tindrem que en els lliuraments intracomunitaris i exportacions no suposa cap problema, ja que al no estar gravades no haurem de registrar cap moviment d’IVA. En les adquisicions intracomunitàries és l’empresa adquirent la que repercuteix i suporta l’IVA, per tant haurem de carregar el compte (472) i abonar el compte (477) pel mateix import. Des de el punt de vista de la liquidació és una operació

Procés integral de l’activitat comercial

26

Cicle comptable i comptes anuals

neutra ja que suportem i repercutim la mateixa quantitat, però és necessari que quedi registrat ja que en el models de liquidació de l’impost ha d’aparèixer aquesta informació. Per últim, en les importacions també haurem de registrar l’IVA suportat en l’adquisició, carregant-lo al compte (472). El pagament de la quota d’IVA s’efectuarà en el moment de liquidar els drets aranzelaris, conjuntament amb aquests.

2.1.2 Impost de Societats L’Impost de Societats és un impost de naturalesa personal i de caràcter directe que grava les rendes obtingudes per les societats i altres persones jurídiques no subjectes a IRPF. Les societats, llevat de les que gaudeixin d’exempció total en l’Impost de Societats, estan obligades a efectuar durant el transcurs de l’exercici pagaments a compte com una forma anticipada de la quota líquida que pugui arribar a resultar al final de l’exercici. Els pagaments a compte s’efectuen durant els vint primers dies dels mesos d’abril, octubre i desembre. Finalitzat l’exercici i conegut l’import de l’IS es compensarà els pagaments a compte realitzats. Si l’import dels pagaments a compte és inferior a l’import de l’impost s’haurà de reconèixer una obligació de pagament que registrarem al compte 4752. HP, creditora per IS. Si pel contrari l’import dels pagaments a compte fossin superiors a l’impost s’haurà de reconèixer un dret enfront de l’Administració per l’excés. El registre comptable dels pagaments a compte seria el que es mostra en la taula 4.3.

Tau l a 2 . 3 . Pels pagaments a compte (473) HP, retencions i pagaments a compte

Deure

Haver

(Import)

(572) Bancs, c/c

(Import)

El registre comptable de la liquidació de l’Impost de Societats seria el que es mostra en la taula 4.4.

Tau l a 2 . 4 . Liquidació IS de l’exercici (630) Impost sobre beneficis (473) HP, retencions i pagaments a compte (4752) HP, creditora per IS

Deure

Haver

(impost meritat) (El seu saldo) (Quota diferencial)

Procés integral de l’activitat comercial

27

Cicle comptable i comptes anuals

I en el cas que els pagaments a compte fossin superiors a l’import de l’impost seria el que mostra en la taula 4.5.

Taula 2.5. Liquidació IS de l’exercici (630) Impost sobre beneficis (4709) HP, deutora per devolució d’impostos

Deure

Haver

(Impost meritat) (Quota diferencial)

(473) HP, retencions i pagaments a compte

(El seu saldo)

2.2 Les retencions Les retencions són quantitats que es detreuen al contribuent pel pagador de determinades rendes, per estar així establert en la llei, per ingressar en l’Administració tributària com a “avançament” de la quota de l’impost que el contribuent ha de pagar. L’empresa serà objecte d’operacions en les qual tingui l’obligació de practicar retencions, i operacions en les quals li seran retinguts part dels seus ingressos. Quan l’empresa realitza pagaments que estan subjectes a retenció es generarà una obligació per a l’empresa, que haurà de registrar al compte 4751. HP, creditora per retencions practicades, els imports retinguts. És una pràctica habitual que les empreses desenvolupin aquest compte dins del seu propi quadre de comptes, tenint diferents subcomptes destinats per a les retencions en funció del tipus d’ingrés que les origina (sous, lloguers, serveis professionals, dividends...). El registre comptable seria el que es mostra en la taula 4.6.

Taula 2.6. Per la meritació de la despesa

Deure

(6XX) Compte de despesa (472) HP, IVA suportat (si l’operació està subjecta i no exempta)

(Despesa) (Quota d’IVA)

(4751) HP, creditora per retencions practicades (4XX) Compte creditor Pel pagament de les retencions (4751) HP, creditora per retencions practicades (572) Bancs, c/c

Haver

(Retenció) (Deute pendent) Deure

Haver

(Retenció) (Retenció)

Amb caràcter general, l’obligació de retenir neix en el moment en què se satisfacin o abonin les rendes corresponents. En els rendiments de capital mobiliari l’obligació de retenir i ingressar a compte naixerà en el moment de l’exigibilitat dels rendiments o en el del seu pagament o

Procés integral de l’activitat comercial

28

Cicle comptable i comptes anuals

lliurament si és anterior; en el cas de rendiments de capital mobiliari derivats de la transmissió, amortització o reemborsament d’actius financers, l’obligació naixerà en el moment de la transmissió, amortització o reemborsament. En els guanys patrimonials derivats de la transmissió o reemborsament d’accions o participacions d’institucions d’inversió col·lectiva, quan es formalitzi la transmissió o reemborsament de les accions o participacions. Per consultar els percentatges de retenció vigent podeu visitar la pàgina web de l’Agència tributària, concretament:

http://www.agenciatributaria.es/AEAT.internet/Inicio_es_ES/ _Segmentos_/Ciudadanos/Retenciones_a_cuenta_del_IRPF/_Que_ rentas_estan_sometidas_a_retencion_o_ingreso_a_cuenta_.shtml

2.3 Personal de l’empresa Els principals comptes del PGC PIMES que afecten les relacions de caràcter laboral són les següents: • 460. Bestretes de remuneracions. Lliuraments a compte de remuneracions al personal de l’empresa. • 465. Remuneracions pendents de pagament. personal pels sous i salaris, i indemnitzacions.

Dèbits de l’empresa al

• 471. Organismes de la Seguretat Social, deutors. Crèdits a favor de l’empresa, dels diversos organismes de la Seguretat Social, relacionats amb les prestacions socials que ells efectuen. • 4751. Hisenda Pública, creditora per retencions practicades. Import de les retencions tributàries efectuades pendents de pagament a la Hisenda Pública. • 476. Organismes de la Seguretat Social, creditors. Deutes pendents amb Organismes de la Seguretat Social com a conseqüència de les prestacions que aquests realitzen. • 640. Sous i salaris. Remuneracions, fixes i eventuals, al personal de l’empresa. • 641. Indemnitzacions. Quantitats que es lliuren al personal de l’empresa per rescabalar-lo d’un dany o perjudici. S’hi inclouen específicament en aquest compte les indemnitzacions per acomiadament i jubilacions anticipades. • 642. Seguretat Social a càrrec de l’empresa. Quotes de l’empresa a favor dels organismes de la Seguretat Social per les diverses prestacions que aquests realitzen. Bàsicament el suport documental que s’utilitzarà per registrar les retribucions al personals seran:

Procés integral de l’activitat comercial

29

Cicle comptable i comptes anuals

• El rebut de salari. Aquí hi constarà el detall de la remuneració especificant els diferents tipus de percepcions (salari base, variables, en espècie, indemnitzacions, complements...). També es detallaran les diferents retencions a càrrec del treballador a favor de la Seguretat Social, i a la Hisenda Pública (IRPF).

• El butlletí de cotització de l’entitat (TC1). És el document amb el qual l’entitat pagarà les cotitzacions dels treballadors que té afiliats. El TC1 s’ha de pagar abans de l’últim dia del mes següent al qual corresponen les cotitzacions.

• La relació nominal de treballadors amb les seves bases de cotització (TC2).

• Model 111 de retencions i ingressos a compte. Rendiments del treball i d’activitats econòmiques, premis i determinats guanys patrimonials i imputacions de renda. Per a les PIMES, que no tinguin obligació d’efectuar mensualment l’autoliquidació, es presentarà en els vint primers dies naturals següents al trimestre natural.

La cronologia dels registres comptables serien els següents: 1. Per les quantitats lliurades, si n’hi ha, al treballadors abans de la finalització del període de meritació (vegeu la taula 4.7).

Taula 2.7. Per l’acompte als treballadors (460) Bestretes de remuneracions

Deure

Haver

(Import anticipat)

(572) Bancs, c/c

(Import anticipat)

2. Per la meritació dels sous al final del període de liquidació (normalment mensual) (vegeu la taula 4.8).

Taula 2.8. Meritació del sou (640) Sous i salaris (641) Indemnitzacions (Si n’hi ha) (471) Org de la SS, deutors (Si n’hi ha) (476) Org de la SS, creditors (4751) HP, creditora per retencions practicades (460) Bestretes de remuneracions (Si n’hi ha) (465) Remuneracions pendents de pagament

Deure

Haver

(Sou brut) (Import) (Import) (Quota obrera) (Retenció practicada) (Import anticipat) (Líquid a percebre)

3. Per la meritació de la quota patronal a final de mes (vegeu la taula 4.9).

Procés integral de l’activitat comercial

30

Cicle comptable i comptes anuals

Tau l a 2 . 9 . Meritació de la quota patronal (642) SS a càrrec de l’empresa

Deure

Haver

(Quota patronal)

(476) Org de la SS, creditors

(Quota patronal)

4. Pel pagament als treballadors del salari (vegeu la taula 4.10).

Tau l a 2 . 1 0 . Liquidació nòmina als treballadors (465) Remuneracions pendents de pagament

Deure

Haver

(Líquid a percebre)

(572) Bancs, c/c

(Líquid a percebre)

5. Pel pagament de la Seguretat Social de les quotes obreres i patronal (TC1) (vegeu la taula 4.11).

Tau l a 2 . 1 1 . Liquidació de la quota obrera i patronal (476) Org de la SS, creditors

Deure

Haver

(Import TC1)

(572) Bancs, c/c

(Import TC1)

6. Pel pagament a Hisenda de les retencions d’IRPF, model 111 (vegeu la taula 2.12).

Tau l a 2 . 1 2 . Liquidació de les retencions d’IRPF (4751) HP, creditora per retencions practicades (572) Bancs, c/c

Deure

Haver

(Import model 111) (Import model 111)

Procés integral de l’activitat comercial

31

3. Immobilitzat

Amb caràcter general podem definir l’immobilitzat com aquell patrimoni empresarial que suposa drets o béns de caràcter permanent. Seran elements patrimonials que l’empresa utilitzarà per al desenvolupament de la seva activitat. Al PGC PIMES trobem els comptes destinats al seu registre al Grup 2. Actiu no corrent. Atenent al PGC bàsicament podem distingir entre: • Immobilitzacions intangibles (subgrup 20) • Immobilitzacions materials (subgrup 21)

3.1 Immobilitzacions materials Segons el PCG són elements de l’actiu tangibles, representats per béns mobles o immobles, excepte els que han de ser classificats com a “inversions immobiliàries”. Formen part de l’actiu no corrent del balanç, i per tant són béns que tenen una durada superior a un any.

3.1.1 Valoració inicial (NRV: 2a i 3a) Els criteris generals indiquen que es valoraran pel preu d’adquisició o cost de producció. Es permet la inclusió d’impostos indirectes només si no són recuperables. El preu d’adquisició és la suma de l’import facturat pel venedor (un cop deduïts els descomptes i rebaixes de tota mena) més les despeses addicionals fins a la posada en condicions de funcionament (explanació, enderroc, transport, assegurances, instal·lació, etc.). Els deutes originats per l’adquisició d’elements d’immobilitzat material es recolliran en els comptes següents: • 173. Proveïdors d’immobilitzat a llarg termini • 175. Efectes a pagar a llarg termini • 523. Proveïdors d’immobilitzat a curt termini • 525. Efectes a pagar a curt termini El registre comptable de l’adquisició de l’immobilitzat serà el que es mostra en la taula 4.1.

Cicle comptable i comptes anuals

Procés integral de l’activitat comercial

32

Cicle comptable i comptes anuals

Tau l a 3 . 1 . Per l’adquisició (21X) Immobilitzat (472) HP, IVA suportat

Deure

Haver

(Preu d’adquisició o cost de producció) (Quota)

(173) Proveïdors d’immobilitzat a ll/t (175) Efectes a pagar a ll/t (523) Proveïdors d’immobilitzat a c/t (525) Efectes a pagar a c/t

El comptes a abonar i els seus imports dependran de les condicions pactades en l’adquisició. Totes les despeses destinades al sosteniment (reparació, conservació i renovació) de l’immobilitzat seran considerades com a despeses de l’exercici, i únicament s’incorporaran a l’actiu com a major valor del bé, sempre que suposin un augment de la seva capacitat, productivitat o allargament de la seva vida útil i sempre que sigui possible conèixer o estimar raonablement el valor comptable dels elements reemplaçats, si hi ha substitució. El registre comptable d’aquest tipus de despeses serà el que es mostra en la taula 4.2.

Tau l a 3 . 2 . Per les despeses de sosteniment de l’immobilitzat (622) Reparacions i conservació (472) HP, IVA suportat (410) Creditors per prestació de servei

Deure

Haver

(Despesa) (Quota) (Deute pendent)

3.1.2 Quadre de comptes El PGC PIMES recull l’immobilitzat material al subgrup 21, amb els comptes següents: • 210. Terrenys i béns naturals • 211. Construccions • 212. Instal·lacions tècniques • 213. Maquinària • 214. Utillatge • 215. Altres instal·lacions • 216. Mobiliari

Procés integral de l’activitat comercial

33

• 217. Equips per a processos d’informació • 218. Elements de transport • 219. Altre immobilitzat material

3.2 Immobilitzacions intangibles Són actius no monetaris susceptibles de valoració econòmica. Es diferencia de l’immobilitzat material fonamentalment per no tenir substància física, encara que estan representats per documents o inscripcions en registres públics, com és el cas de les patents. Aquest tipus d’immobilitzat es materialitza en un dret derivat d’un document legal, per exemple una marca, una patent, etc. En altres casos, s’originen com a conseqüència d’inversions que realitza l’empresa i que es poden materialitzar si tenen èxit en una propietat industrial. I finalment, pot haver un altre tipus d’intangibles, que es generin per l’empresa però que davant la dificultat de valorar de manera fiable no podran ser donats d’alta en el balanç, com és el cas d’una clientela.

3.2.1 Reconeixement D’acord amb les normes de registre i valoració del PGC, per ser reconeguts inicialment, a més de complir la definició d’actiu, és a dir, recursos controlats econòmicament per l’empresa, resultants de successos passats, dels quals s’espera que l’empresa obtingui beneficis o rendiments econòmics en el futur, i els criteris de registre i reconeixement del marc conceptual, compleixi el criteri d’identificabilitat. Complir el criteri d’identificabilitat implica que un actiu intangible compleixi algun dels dos requisits següents, per no tenir aparença física: • Sigui separable de l’empresa (que es pugui vendre, cedir o lliurar per a la seva explotació, arrendament o intercanvi) • Que sorgeixi de drets legals o contractuals.

3.2.2 Valoració inicial (NRV: 5a) S’utilitzaran els mateixos criteris de valoració que per a l’immobilitzat material, és a dir, s’aplicarà el preu d’adquisició o cost de producció. Els deutes originats

Cicle comptable i comptes anuals

Procés integral de l’activitat comercial

34

Cicle comptable i comptes anuals

per l’adquisició d’elements d’immobilitzat intangible seran els mateixos que per a l’immobilitzat material. El registre comptable de l’adquisició de l’immobilitzat serà el que es mostra en la taula 4.3.

Tau l a 3 . 3 . Per l’adquisició (21X) Immobilitzat (472) HP, IVA suportat

Deure

Haver

(Preu d’adquisició o cost de producció) (Quota)

(173) Proveïdors d’immobilitzat a ll/t (175) Efectes a pagar a ll/t (523) Proveïdors d’immobilitzat a c/t (525) Efectes a pagar a c/t

Els comptes a abonar i els seus imports dependran de les condicions pactades en l’adquisició.

3.2.3 Quadre de comptes El PGC PIMES recull l’immobilitzat intangible al subgrup 20, amb els comptes següents: • 200. Investigació • 201. Desenvolupament • 202. Concessions administratives • 203. Propietat industrial • 204. Fons de Comerç • 205. Drets de Traspàs • 206. Aplicacions informàtiques • 209. Avançaments per a immobilitzacions intangibles

3.3 Amortització de l’immobilitzat Des del punt de vista comptable entenem per amortització de l’immobilitzat la representació comptable de la pèrdua de valor o depreciació de caràcter irreversible que experimenta l’actiu no corrent o actiu fix. S’entén per depreciació la pèrdua de valor que pateix l’immobilitzat per diferents causes:

Procés integral de l’activitat comercial

35

• Envelliment funcional, originat per la seva utilització. • Envelliment físic, originat pel transcurs del temps independent de la seva utilització. • Envelliment econòmic o obsolescència, originat per les possibles innovacions tecnològiques. Atenent les diferents causes de depreciació l’immobilitzat s’haurà d’amortitzar des del moment que aquest està en condicions d’entrar en funcionament, és a dir, des del moment en què l’immobilitzat està en condicions de generar ingressos mitjançant la seva utilització en l’activitat empresarial. Tots els elements d’immobilitzat material s’amortitzen, excepte els elements patrimonials recollits al compte 210. Terrenys i béns naturals, ja que s’estima que aquests elements amb caràcter general no pateixen cap tipus de depreciació. Respecte als elements d’immobilitzat intangible també s’amortitzen sempre que la seva vida útil sigui definida. L’element patrimonial recollit al compte 204. Fons de comerç, no s’amortitza ja que no se li pot definir una vida útil, és a dir, no hi ha un límit previsible de temps en el qual aquest actiu deixarà de generar beneficis econòmics. Per registrar l’amortització el PGC PIMES opta pel denominat mètode indirecte, que consisteix a reflectir la quantia anual de la depreciació soferta per l’actiu, carregant un compte de despesa. Els comptes que intervindran en el registre comptable seran: • 280. Amortització acumulada de l’immobilitzat intangible • 281. Amortització acumulada de l’immobilitzat material • 680. Amortització de l’immobilitzat intangible • 681. Amortització de l’immobilitzat material Per calcular l’import de la quota d’amortització s’hauran de determinar els conceptes següents: • Preu d’adquisició: import pel qual es va donar d’alta l’element en la comptabilitat. • Valor residual: és l’import que, en el moment d’adquisició, s’estima que l’empresa podria obtenir per la seva venda o una altra forma de disposició, una vegada deduïts els costos estimats per realitzar la venda, al final de la seva vida útil. • Base amortitzable: serà l’import total que s’haurà d’imputar com a despesa durant la vida útil de l’actiu. S’obté per diferència entre el preu d’adquisició i el valor residual. • Vida útil: és el període de temps durant el qual l’empresa espera utilitzar l’actiu amortitzable.

Cicle comptable i comptes anuals

Procés integral de l’activitat comercial

36

Cicle comptable i comptes anuals

• Quota d’amortització anual: serà l’import de la depreciació anual de l’actiu que haurà de registrar-se. • Mètode de càlcul de la quota anual d’amortització: existeixen múltiples mètodes per al càlcul de la quota anual d’amortització. En detallem únicament dos: – Amortització constant o lineal. Suposa que el bé es deprecia de manera homogènia i consisteix a distribuir la base amortitzable de l’actiu entre els anys de vida útil estimada: Base d0 amortitzacio Quota d0 amortitzacio = V ida util – Amortització variable tècnic-funcional. Suposa que l’actiu es deprecia en funció de l’ús que es realitzi i no del temps recorregut, per tant a major ús major quota d’amortització. La vida útil de l’actiu s’expressarà en unitats i no en temps (unitats de producte, hores de funcionament, quilòmetres recorreguts, etc.): Base d0 amortitzacio Amortitzacio per unitat = V ida util (en unitats) 0 Quota d amortitzacio anual = Amortitzacio per unitat × U nitats anuals El registre comptable de l’amortització de l’immobilitzat serà el que es mostra en la taula 4.4.

Tau l a 3 . 4 . Per l’amortització de l’immobilitzat (680) Amortització de l’immobilitzat intangible o (681) Amortització de l’immobilitzat material

Deure

Haver

(Quota d’amortització)

(280) Amortització acumulada de l’immobilitzat intangible o (281) Amortització acumulada de l’immobilitzat material

(Quota d’amortització)

3.4 Deterioraments del valor de l’immobilitzat A més de la pèrdua de valor de caràcter irreversible que pateix l’immobilitzat, aquest també pot ser objecte de pèrdues de valor reversibles, és a dir pèrdues de valor no definitives. El PGC PIMES diu que es produeix una pèrdua per deteriorament d’un element, en aquest cas un immobilitzat, quan el seu valor comptable supera el seu valor recuperable. L’import recuperable serà el major dels dos import següents: • Valor raonable – cost de venda • Valor en ús

Procés integral de l’activitat comercial

37

Cicle comptable i comptes anuals

La diferència entre els deterioraments de l’immobilitzat amb les amortitzacions és que les pèrdues registrades com amortitzacions són pèrdues definitives, mestre que amb les pèrdues registrades com a deteriorament existeix la possibilitat de revertir-les si l’element d’immobilitzat recupera el seu valor. El reconeixement d’un deteriorament sobre un immobilitzat suposarà realitzar un ajustament en la seva quota d’amortització anual. El seu valor comptable serà inferior, i per tant la seva base d’amortització pendent serà inferior a l’existent amb anterioritat al registre del deteriorament de valor. Els comptes per al registre dels deterioraments seran: • 290. Deteriorament del valor de l’immobilitzat intangible • 291. Deteriorament del valor de l’immobilitzat material • 690. Pèrdues per deteriorament de l’immobilitzat intangible • 691. Pèrdues per deteriorament de l’immobilitzat material • 790. Reversió de deteriorament de l’immobilitzat intangible • 790. Reversió de deteriorament de l’immobilitzat material • 791. Reversió de deteriorament de l’immobilitzat material L’estimació dels deterioraments i el seu registre s’haurà de realitzar al tancament de cada exercici comptable. Un vegada registrada l’amortització fins a la data de venda de l’immobilitzat, el registre comptable de la seva venda serà el que es mostra en la taula 4.5.

Taula 3.5. 31/12/X Pel deteriorament de l’immobilitzat (690) Pèrdues per deteriorament de l’immobilitzat intangible o (691) Pèrdues per deteriorament de l’immobilitzat material

Deure (1) (VC-VR)

(290) Deteriorament del valor de l’immobilitzat intangible o (291) Deteriorament del valor de l’immobilitzat material 31/12/X+1 Pe la reversió del deteriorament de l’immobilitzat (si s’ha produït) (290) Deteriorament del valor de l’immobilitzat intangible o ((291) Deteriorament del valor de l’immobilitzat material (790) Reversió de deteriorament de l’immobilitzat material o (791) Reversió de deteriorament de l’immobilitzat material (1) VC - VR ⇒ Valor comptable - Valor recuperable

Haver

(VC-VR)

Deure

Haver

(Import de la reversió)

(Import de la reversió)

Procés integral de l’activitat comercial

38

Cicle comptable i comptes anuals

3.5 Baixa dels elements d’immobilitzat Pot ocórrer que abans d’arribar a la finalització de la vida útil d’un immobilitzat l’empresa decideixi vendre l’immobilitzat. En aquest cas s’haurà d’una banda de reconèixer un dret de cobrament, i per l’altra reconèixer també una pèrdua o benefici per la seva venda. Els comptes a utilitzar seran els següents:

• 252. Crèdits a llarg termini per la venda d’immobilitzat • 543. Crèdits a curt termini per la venda d’immobilitzat • 670. Pèrdues procedents de l’immobilitzat intangible • 671. Pèrdues procedents de l’immobilitzat material • 770. Beneficis procedents de la venda d’immobilitzat intangible • 771. Beneficis procedents de la venda d’immobilitzat material

Per determinar el benefici o pèrdua procedent de la venda de l’operació s’haurà de comparar el valor comptable de l’immobilitzat en el moment de la venda, i el preu de venda d’aquest. El valor comptable serà el seu valor en llibres, és a dir, l’import pel qual es va reconèixer la seva adquisició, menys la seva amortització acumulada fins a la data de la seva venda. També, s’haurà de tenir en compte qualsevol deteriorament registrat associat a l’immobilitzat que s’està venent. S’haurà de reconèixer un benefici si el valor comptable és inferior al preu de venda, i s’haurà de reconèixer una pèrdua si el valor comptable és superior al preu de venda. El registre comptable serà el que es mostra en la taula 4.6.

Tau l a 3 . 6 . Venda de l’immobilitzat (28X) Amortització acumulada de l’immobilitzat (29X) Deteriorament del valor de l’immobilitzat (67X) Pèrdues procedents de la venda d’immobilitzat (252) Crèdits a llarg termini per la venda d’immobilitzat (543) Crèdits a curt termini per la venda d’immobilitzat

(2XX) Immobilitzat (477) HP, Iva repercutit (77X) Benefici procedents de la venda d’immobilitzat

Deure

Haver

(Amortització acumulada) (Deteriorament) (1) (VC-PV) (Deute pendent ll/t) (Deute pendent c/t) (Preu d’adquisició) (Quota) (PV-VC)

(1) VC - PV ⇒ Valor comptable - Preu de venda

Si la baixa de l’immobilitzat es produeix per causes extraordinàries la pèrdua es registrarà al compte 678. Pèrdues excepcionals (vegeu la taula 4.7).

Procés integral de l’activitat comercial

39

Cicle comptable i comptes anuals

Taula 3.7. Baixa de l’immobilitzat

Deure

(28X) Amortització acumulada de l’immobilitzat (678) Pèrdues excepcionals

(Amortització acumulada) (1) (PA-AA)

(2XX) Immobilitzat (1) PA - AA ⇒ Preu d’adquisició - Amortització acumulada

Haver

(Preu d’adquisició)

Procés integral de l’activitat comercial

41

4. Operacions de tancament

El cicle comptable complert comprèn els apartats següents: 1. Assentament d’obertura 2. Registre de les operacions del període 3. Traspàs dels assentaments al llibre major 4. Balanç de comprovació de sumes i saldos (almenys cada tres mesos) 5. Operacions de regularització 6. Balanç de comprovació de sumes i saldos 7. Assentament de regularització d’ingressos i despeses 8. Tancament dels llibres 9. Elaboració i presentació dels comptes anuals Les operacions de tancament serien aquelles operacions a realitzar dins dels punts del 5 al 8 del llistat anterior.

4.1 Operacions de regularització L’objectiu d’aquestes operacions és aconseguir que la comptabilitat de l’empresa reflecteixi la situació real dels diferents elements patrimonials en la data de finalització de l’exercici comptable. La gran majoria de les operacions a realitzar dins d’aquest apartat ja s’ha treballat en apartats anteriors, per tant ara únicament ens limitarem a enunciar-les. Aquest procés comprèn les operacions següents: • Regularització dels comptes patrimonial • Regularització d’existències • Valoració a cost amortitzat dels crèdits i dèbits • Reclassificació de determinats elements patrimonials • Actualització dels saldos en moneda estrangera • Amortitzacions

Cicle comptable i comptes anuals

Procés integral de l’activitat comercial

42

Cicle comptable i comptes anuals

• Registre del deteriorament del valor de determinats actius • Ajustos per periodificacions • Càlcul i registre de l’Impost de Societats (IS)

4.1.1 Regularització dels comptes patrimonials La regularització dels patrimonials té l’objectiu d’aconseguir que els saldos dels diferents elements patrimonials reflecteixin la realitat. Un exemple d’aquesta situació seria les diferències que a final d’exercici poden existir entre els diners en efectiu que realment hi ha en caixa, i el saldo d’aquest compte. Si el saldo de caixa fos superior a l’import real d’efectiu caldria fer l’ajuntament comptable per tal que el saldo comptable reflectís la realitat. En aquest cas l’assentament a realitzar seria com el que es mostra en la taula 4.1.

Tau l a 4 . 1 . Ajust del saldo de caixa (659) Altres pèrdues en gestió corrent

Deure

Haver

(Diferència)

(570) Caixa, euros

(Diferència)

4.1.2 Regularització d’existències Amb la regularització d’existències el que aconseguim és que els saldos dels comptes d’existències reflecteixin el valor de les existències finals. El procés serà abonar els comptes d’existències per import del seu saldo, que serà el valor de les existències inicials, i posteriorment carregar els comptes per l’import de les existència finals, que haurem d’obtenir per mitjans extracomptables. Els comptes que utilitzarem com a contrapartida per recollir la diferència entre saldo inicial i final seran dels subgrup 61 o 71 segons el tipus d’existències de les quals es tracti. Aquest comptes dels subgrup 61 i 71 actuaran com a ingrés o despesa en funció de la diferència entre els imports entre les existències inicials i finals: • Actuaran com a ingrés si l’import de les existències finals és superior a l’import de les existències inicials. • Actuaran com a despesa si l’import de les existències inicials és superior a l’import de les existències finals. El registre comptable seria el que es mostra en la taula 4.2.

Procés integral de l’activitat comercial

43

Cicle comptable i comptes anuals

Taula 4.2. Regularització existències (3XX) Compte d’existències (61X)/(71X) Variació d’existències

Deure

Haver

(Import Ef) (Ei - Ef)

(3XX) Compte d’existències (610) (710) Variació d’existències

((Import Ei) (Ef - Ei)

4.1.3 Valoració a cost amortitzat dels crèdits i dèbits D’acord amb la NRV 9a Instruments financers, els crèdits i dèbits es valoraran per seu cost amortitzat i els interessos meritats es comptabilitzaran en el compte de pèrdues i guanys aplicant el mètode del tipus d’interès efectiu. Seria el cas, per exemple, de vendes o compres amb interessos significatius i que el venciment fos posterior al tancament de l’exercici. També, per exemple, el cas de préstecs en el quals la data de venciment d’un període sigui en un exercici comptable posterior al seu inici. El registre comptable seria com el que es mostra en la taula 4.3.

Taula 4.3. Imputació d’interessos dèbits (662) Interessos de deutes

Deure (Interessos meritats)

(170) / (5200) / (400)/... Imputació d’interessos crèdits (252) / (542) / (430) /...

Haver

(Interessos meritats) Deure

Haver

(Interessos meritats)

(762) Ingressos de crèdits

(Interessos meritats)

4.1.4 Reclassificació de determinats elements patrimonials Les parts dels deutes i crèdits que estan recollides en comptes a llarg termini i que tinguin venciment en els propers 12 mesos s’hauran de reclassificar en els comptes a curt termini que correspongui. El registre comptable seria el que es mostra en la taula 4.4).

Procés integral de l’activitat comercial

44

Cicle comptable i comptes anuals

Tau l a 4 . 4 . Reclassificació de deutes (16X) / (17X) / (18X)

Deure (Venciment inferior a 12 mesos)

(50X) / (51X) / (52X) / (56X)

Reclassificació crèdits (53X) / (54X) / (56X)

Haver

(Venciment inferior a 12 mesos) Deure

Haver

(Venciment inferior a 12 mesos)

(24X) / (25X) / (26X)

(Venciment inferior a 12 mesos)

4.1.5 Actualització dels saldos en moneda estrangera

Atenent a la NRV 11a Moneda estrangera, les partides monetàries al tancament de l’exercici es valoraran aplicant el tipus de canvi existent en aquesta data. Si al tancament es produeix una devaluació del deute o una revalorització del crèdit l’assentament seria el que es mostra en la taula 4.5.

Tau l a 4 . 5 . Actualització saldo moneda estrangera (4004) Proveïdors moneda estrangera (4104) Creditors moneda estrangera (4304) Clients moneda estrangera (4404) Deutors moneda estrangera

Deure

Haver

(Variació)

(768) Diferències positives de canvi

(Variació)

Si al tancament es produeix una revalorització del dèbit o una devaluació del crèdit l’assentament seria el que es mostra en la taula 4.6).

Tau l a 4 . 6 . Actualització saldo moneda estrangera (668) Diferències negatives de canvi (4004) Proveïdors moneda estrangera (4104) Creditors moneda estrangera (4304) Clients moneda estrangera (4404) Deutors moneda estrangera

Deure

Haver

(Variació) (Variació)

Procés integral de l’activitat comercial

45

Cicle comptable i comptes anuals

4.1.6 Amortitzacions Al tancament de l’exercici s’haurà de registrar la pèrdua de valor de l’immobilitzat produïda per la depreciació d’aquets elements pel pas del temps, el seu ús i l’obsolescència. El registre comptable seria el que es mostra en la taula 4.7.

Taula 4.7. Per l’amortització de l’immobilitzat (680) Amortització de l’immobilitzat intangible (681) Amortització de l’immobilitzat material

Deure

Haver

(Quota d’amortització)

(280) Amortització acumulada de l’immobilitzat intangible (281) Amortització acumulada de l’immobilitzat material

(Quota d’amortització)

4.1.7 Registre del deteriorament del valor de determinats actius Almenys al tancament de l’exercici s’haurà de calcular i registrar els deterioraments de valor que afectin als actius. El deteriorament del valor d’un actiu es produeix quan el valor comptable d’aquest actiu supera l’import recuperable. L’import recuperable és el major import entre els dos següents:

• Valor raonable menys els costos de venda

• Valor en ús

Sent l’import en llibres d’un actiu o valor comptable ha de ser reduït fins que arribi al seu valor recuperable si, i només si, aquest import és menor que aquest valor en llibres. S’han d’ajustar les amortitzacions dels exercicis següents tenint en compte el nou valor comptable, quan es reconegui una correcció valorativa per deteriorament. La pèrdua per deteriorament minora el valor comptable del bé i si reverteix també s’haurà de revisar l’amortització anual a comptabilitzar. L’assentament del deteriorament seria el que es mostra en la taula 4.8.

Procés integral de l’activitat comercial

46

Cicle comptable i comptes anuals

Tau l a 4 . 8 . Deteriorament del valor d’actius (69X) Pèrdues per deteriorament

Deure

Haver

(Import deteriorament)

(29X) / (39X) / (49X) / (59X) / (204)

(Import deteriorament)

Respecte a l’immobilitzat si al tancament de l‘exercici aquest ha recuperat part o tot el valor del deteriorament caldrà fer la reversió corresponent. Aquest fet provocarà de nou l’ajustament de l’amortització pendent. El registre comptable de la reversió seria el que es mostra en la taula 4.9.

Tau l a 4 . 9 . Reversió del deteriorament de l’immobilitzat (29X) Deteriorament del valor... (790/1) Reversió deteriorament immobilitzat intangible / material

Deure

Haver

(Import reversió) (Import reversió)

4.1.8 Ajustos per periodificacions La periodificació és conseqüència de l’aplicació del principi de meritació que estableix que la imputació de les despeses i ingressos haurà de realitzar-se en el període en el qual es meriten, amb independència del període en el qual es liquidin o es cobrin. El PGC de PIMES disposa dels següents comptes per registrar les periodificacions: • 480. Despeses anticipades. Despeses comptabilitzades en l’exercici que es tanca i que corresponen al següent. • 485. Ingressos anticipats. Ingressos comptabilitzats en l’exercici que es tanca i que corresponen al següent. • 567. Interessos pagats per anticipat. Interessos pagats per l’empresa que corresponen a exercicis següents. • 568. Interessos cobrat per anticipat. Interessos cobrats per l’empresa que corresponen a exercicis següents. A data de tancament per les depeses i ingressos comptabilitzats durant l’exercici i que corresponguin a exercicis posteriors s’haurà de realitzar el tipus de registre comptable que es mstra en la taula 4.10.

Procés integral de l’activitat comercial

47

Cicle comptable i comptes anuals

Taula 4.10. Periodificació de despeses i interessos corresponents a exercicis posteriors (480) Despeses anticipades (567) Interessos pagats per anticipat

Deure

(Import a periodificar)

(6XX) Comptes de despesa (66X) Interessos de... Periodificació d’Ingressos i interessos corresponents a exercicis posteriors (75X) Ingressos per... (76X) Ingressos de...

Haver

(Import a periodificar) Deure

Haver

(Import a periodificar)

(485) Ingressos anticipats (568) Interessos cobrats per anticipat

(Import a periodificar)

Una vegada iniciada la comptabilitat de l’exercici següent caldrà revertir els assentaments corresponents a la periodificació realitzats.

4.1.9 Càlcul i registre de l’Impost de Societats (IS) Una vegada registrats totes es depeses i ingressos meritats en l’exercici s’haurà de calcular l’impost sobre el benefici i registra-lo. Serà d’aplicació la NRV 13a, Impost sobre beneficis. La casuística en el càlcul i registre de l’impost sobre benefici pot ser, de fet ho és, molt diversa. Farem una primera aproximació al seu registre que es pot ampliar i profunditzar en estudis posteriors. El comptes del PGC de PIMES que utilitzarem seran els següents: • 630. Impost sobre el benefici. Import de l’impost sobre beneficis meritat en l’exercici. • 473. Hisenda Pública, retencions i pagaments a compte. Quantitats retingudes a l’empresa i pagaments realitzats per aquesta a compte d’impostos. • 4709. Hisenda Pública, deutora per devolució d’impostos. Crèdits amb la Hisenda Pública per raó de devolució d’impostos. • 4752. Hisenda Pública, creditora per impost sobre societats. Import pendent de l’impost sobre societats a pagar. La diferència entre els ingressos de l’exercici i les depeses de l’exercici necessàries per obtenir aquests ingressos ens proporcionarà el resultat. Aquest resultat suposarà la base imposable de l’impost. L’aplicació a la base imposable del tipus de gravamen que correspongui ens proporcionarà quota íntegra. Deduïdes de la quota íntegra, si n’hi haguessin, les deduccions i bonificacions fiscals, obtindríem la quota líquida. Per últim, obtindrem la quota diferencial, per diferència entre la quota diferencial i les quantitats satisfetes anticipadament (saldo del compte 473. Hisenda Pública, retencions i pagaments a compte).

Procés integral de l’activitat comercial

48

Cicle comptable i comptes anuals

El tipus de registre comptable de l’impost de societats seria com es mostra en la taula 4.11.

Tau l a 4 . 1 1 . Registre de l’Impost de Societats (630) Impost sobre el benefici (4709) HP deutora per devolució d’impostos (473) HP, retencions i pagaments a compte (4752) HP creditora per impost sobre societats

Deure

Haver

(Quota líquida) (Quota diferencial) (Import saldo) (Quota diferencial)

Si l’import de la quota diferencial és superior al saldo del compte 473. Hisenda Pública, retencions i pagaments a compte, la quota diferencial s’abonarà al compte 4752. Hisenda pública, creditora per impost sobre societats, reconeixent un deute a favor de la Hisenda Pública. I si l’import de la quota diferencial fos superior, es carregarà la quota diferencial al compte 4709. Hisenda Pública, deutora per devolució d’impostos, reconeixent un crèdit a favor de l’empresa.

Procés integral de l’activitat comercial

49

5. Comptes anuals

Els comptes anuals són d’elaboració obligatòria i comprenen: • El balanç • El compte de pèrdues i guanys • L’estat de canvis en el patrimoni net • L’estat de fluxos d’efectiu • La memòria Aquests documents formen una unitat i han de ser redactats de conformitat amb el previst en el Codi de Comerç, en el Text Refós de la Llei de societats anònimes, en la Llei de societats de responsabilitat limitada i en el Pla General de Comptabilitat, amb la finalitat de mostrar la imatge fidel del patrimoni, de la situació financera i dels resultats de l’empresa.

5.1 Normes d’elaboració Existeixen dos models de comptes anuals: el normal i l’abreujat. Els comptes anuals de les societats anònimes, de les societats de responsabilitat limitada, de les societats en comandita per accions i de les societats cooperatives hauran d’adaptar-se al model normal. No obstant això, aquestes societats podran utilitzar els models de comptes anuals abreujats en els següents casos: Per al balanç, estat de canvis en el patrimoni net i memòria abreujats: les societats en les quals a la data de tancament de l’exercici concorrin, almenys, dues de les circumstàncies següents: • Que el total de les partides de l’actiu no superi els 2.850.000 euros. • Que l’import net de la seva xifra anual de negocis no superi els 5.700.000 euros. • Que el nombre mitjà de treballadors empleats durant l’exercici no sigui superior a 50. Per al compte de pèrdues i guanys abreujada: les societats en les quals a la data de tancament de l’exercici concorrin, almenys, dues de les circumstàncies següents:

Cicle comptable i comptes anuals

Procés integral de l’activitat comercial

50

Cicle comptable i comptes anuals

• Que el total de les partides de l’actiu no superi els 11.400.000 euros. • Que l’import net de la seva xifra anual de negocis no superi els 22.800.000 euros. • Que el nombre mitjà de treballadors empleats durant l’exercici no sigui superior a 250. Tau l a 5 . 1 . Balanç, ECPN i memòria

Compte de pèrdues i guanys

Total Actiu

≤ 2.850.000

≤ 11.400.000

Xifra anual de negoci

< 5.700.000

< 22.800.000

≤ 50 treballadors

≤ 250 treballadors

Núm. mitjà de treballadors

Les empreses amb una altra forma societària no esmentades en la norma anterior, així com els empresaris individuals, estaran obligats a formular, com a mínim, els comptes anuals abreujats. Les societats els valors de les quals estiguin admesos a negociació en un mercat regulat de qualsevol estat membre de la Unió Europea, no podran formular comptes anuals abreujats. Quan pugui formular-se balanç, estat de canvis en el patrimoni net i memòria en model abreujat, l’estat de fluxos d’efectiu no serà obligatori. Els comptes anuals s’elaboraran amb una periodicitat de dotze mesos, excepte en els casos de constitució, modificació de la data de tancament de l’exercici social o dissolució. Els comptes anuals s’elaboraran expressant els seus valors en euros; no obstant això, podran expressar-se els valors en milers o milions d’euros quan la magnitud de les xifres així ho aconselli. En cada document figurarà el nom de l’empresa i el nom del document, així com l’exercici al qual fa referència. Han de ser elaboratss per l’empresari, o per la persona en qui delegui, o pels administradors, en un termini màxim de tres mesos a partir del tancament de l’exercici. Una vegada elaborades i signades hauran de ser aprovades en Junta General de socis o accionistes en el termini de sis mesos, des del tancament de l’exercici. Tau l a 5 . 2 . COMPTES ANUALS Formulació

Pels administradors

3 mesos des del tancament de l’exercici

Aprovació

Per la Junta General

6 mesos des del tancament de l’exercici

Depòsit al registre mercantil

Pels administradors

1 mes des de l’aprovació

Procés integral de l’activitat comercial

51

5.1.1 Normes comuns al balanç, compte de pèrdues i guanys, ECPN i EFE 1. En cada partida hauran de figurar, a més de les xifres de l’exercici que es tanca, les corresponents a l’exercici immediatament anterior. A aquests efectes, quan les unes i les altres no siguin comparables, bé per haverse produït una modificació en l’estructura, bé per realitzar-se un canvi de criteri comptable o esmena d’error, s’haurà de procedir a adaptar l’exercici precedent, a l’efecte de la seva presentació en l’exercici al qual es refereixen els comptes anuals, informant d’això detalladament en la memòria. 2. No figuraran les partides a les quals no correspongui cap import en l’exercici ni en el precedent. 3. No podrà modificar-se l’estructura d’un exercici a un altre, excepte casos excepcionals que s’indicaran en la memòria. 4. Podran afegir-se noves partides a les previstes en els models normals i abreujats, sempre que el seu contingut no estigui previst en les existents. 5. Podrà fer-se una subdivisió més detallada de les partides que apareixen en els models, tant en el normal com en l’abreujat. 6. Podran agrupar-se les partides precedides de nombres àrabs en el balanç i estat de canvis en el patrimoni net, o lletres en el compte de pèrdues i guanys i estat de fluxos d’efectiu, si només representen un import irrellevant per mostrar la imatge fidel o si s’afavoreix la claredat. 7. Quan escaigui, cada partida contindrà una referència creuada a la informació corresponent dins de la memòria. 8. Els crèdits i deutes amb empreses del grup i associades, així com els ingressos i despeses que se’n deriven, figuraran en les partides corresponents, amb separació de les quals no corresponguin a empreses del grup o associades, respectivament. En qualsevol cas, en les partides relatives a empreses associades també s’inclouran les relacions amb empreses multigrup. 9. Les empreses que participin en un o diversos negocis conjunts que no tinguin personalitat jurídica (unions temporals d’empreses, comunitats de béns, etc.) hauran de presentar aquesta informació, atenent a allò que es disposa en la norma de registre i valoració relativa a negocis conjunts, integrant en cada partida dels models dels diferents estats financers les quantitats corresponents als negocis conjunts en els quals participin, i informant-ne sobre el desglossament en la memòria.

Cicle comptable i comptes anuals

Procés integral de l’activitat comercial

52

Cicle comptable i comptes anuals

5.2 Balanç El balanç de situació és un document que mostra el patrimoni d’una empresa en un moment determinat, és a dir, reflecteix la posició estàtica del patrimoni en un instant de la vida de l’empresa. El balanç comprèn, amb la deguda separació, l’actiu, el passiu i el patrimoni net de l’empresa. L’actiu es classifica en: Actiu corrent: en aquesta categoria s’inclouran aquells actius vinculats al cicle normal d’explotació que l’empresa espera vendre, consumir o realitzar en el seu transcurs (amb caràcter general el cicle normal d’explotació no excedirà d’un any), altres actius (diferents dels anteriors), el venciment dels quals, l’alienació o realització s’espera que es produeixi en el termini màxim d’un any, els actius financers classificats com mantinguts per negociar i l’efectiu. Actiu no corrent: s’inclouen els altres elements d’actiu és a dir els que no són actius corrents, entre els quals destaquen: immobilitzat intangible, immobilitzat material, inversions immobiliàries, inversions financeres a llarg termini. Patrimoni net: està definit en el marc conceptual del PGC com una magnitud residual (actiu – passiu). Inclou els fons propis, ja siguin aportats pels socis o resultats acumulats d’exercicis anteriors no repartits, i les subvencions. El passiu es classifica en: Passiu no corrent: són els elements no classificats com a corrents, com ara provisions a llarg termini i deutes a llarg termini. Passiu corrent: són les obligacions que espera liquidar en el cicle normal d’explotació, obligacions amb venciment en un termini màxim d’un any i els passius financers classificats com mantinguts per negociar. Dins del annexos d’aquesta unitat disposeu d’un fitxer en format PDF de l’estructura del balanç per a PIMES.

5.3 Compte de pèrdues i guanys El compte de pèrdues i guanys recull el resultat de l’exercici, format pels seus ingressos i despeses, excepte quan n’escaigui la imputació directa al patrimoni net d’acord amb el previst en les normes de registre i valoració. Aquest compte és un estat dinàmic, ja que reflecteix els fluxos econòmics al llarg de l’exercici econòmic. Es desglossa en dos grans grups: 1. Operacions continuades i 2. Operacions interrompudes, són aquelles procedents d’una línia de negoci separable de la resta,

Procés integral de l’activitat comercial

53

amb identitat pròpia dins de l’empresa o que formi part d’un pla per ser alienat o s’hagi disposat del per una altra via, o hagi estat classificat com mantingut per a la venda. Emprant el format de llista, i començant per les operacions continuades es van recollint els ingressos i despeses d’aquestes operacions, obtenint un resultat d’explotació, un resultat financer, un resultat abans d’impost (sumant els dos anteriors) i un resultat de l’exercici procedent d’operacions continuades, tenint en compte l’import de l’impost sobre beneficis. D’altra banda s’obté el resultat procedent d’operacions interrompudes net d’impostos i agregant els dos obtindrem el resultat d’exercici. Dins del annexos d’aquesta unitat disposeu d’un fitxer en format PDF de l’estructura del compte de pèrdues i guanys per a PIMES.

Cicle comptable i comptes anuals