COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

PROVES D’ACCÉS A FACULTATS, ESCOLES TÈCNIQUES SUPERIORS I COL·LEGIS UNIVERSITARIS PRUEBAS DE ACCESO A FACULTADES, ESCUELAS TÉCNICAS SUPERIORES Y COLEGIOS UNIVERSITARIOS

CONVOCATÒRIA DE

CONVOCATORIA DE

JUNY 2005

MODALITAT DEL BATXILLERAT (LOGSE): MODALIDAD DEL BACHILLERATO (LOGSE):

JUNIO 2005

D’Arts i d’Humanitats i Ciències Socials De Artes i de Humanidades y Ciencias Sociales

IMPORTANT / IMPORTANTE 2n Exercici 2º. Ejercicio

HISTÒRIA DE L’ART HISTORIA DEL ARTE

Barem: / Baremo:

Obligatòria en Arts i en Humanitats i optativa en Ciències Socials Obligatoria en Artes y en Humanitats y optativa en Ciencias Sociales

90 minuts 90 minutos

El alumno deberá elegir el ejercicio A o el ejercicio B. Ejercicio A. La pregunta 1 y 2 tendrán una valoración máxima de 3 puntos cada una. La pregunta 3 tendrá una valoración máxima de 2’5 puntos y la pregunta 4 tendrá una valoración máxima de 1’5 puntos.

EJERCICIO A: Imagen 1: El Panteón, Roma. Época de Adriano. Construido entre 118-15 después de Cristo. Imagen 2: Anfiteatro Flavio, (Coliseo). 80 después de Cristo. Imagen 3: Acueducto de Segovia. Segunda mitad siglo I – primera mitad siglo II, después de Cristo.

Texto: ...” El templo romano, que deriva manifiestamente de la misma tradición (que el griego), revela una mentalidad distinta. Se alzaba sobre un podio elevado, y un profundo pórtico columnado ejercía una posición frontal dominante. A menudo, la continuación del pórtico eran meras columnas o semicolumnas adosadas a lo largo de la fachada y la parte posterior del santuario.... La función expresa del templo romano era la de imponer respeto a la asamblea desde el elevado podio, fuera para una ceremonia religiosa o para las finalidades seculares que animaban la oratoria pública”. Wheeler, M, El arte y la arquitectura de Roma, Ed. Destino, Barcelona, 1995.

PREGUNTAS: 1.- Analiza y comenta la imagen 1. 2.- Características de la arquitectura romana y su sentido utilitario. 3.- Explica las peculiaridades y los tipos de templos romanos. 4.- Similitudes y diferencias entre la arquitectura griega y la romana.

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

PROVES D’ACCÉS A FACULTATS, ESCOLES TÈCNIQUES SUPERIORS I COL·LEGIS UNIVERSITARIS PRUEBAS DE ACCESO A FACULTADES, ESCUELAS TÉCNICAS SUPERIORES Y COLEGIOS UNIVERSITARIOS CONVOCATÒRIA DE

CONVOCATORIA DE

JUNY 2005

MODALITAT DEL BATXILLERAT (LOGSE): MODALIDAD DEL BACHILLERATO (LOGSE):

JUNIO 2005

D’Arts i d’Humanitats i Ciències Socials De Artes i de Humanidades y Ciencias Sociales

IMPORTANT / IMPORTANTE 2n Exercici 2º. Ejercicio

HISTÒRIA DE L’ART HISTORIA DEL ARTE

Barem: / Baremo:

Obligatòria en Arts i en Humanitats i optativa en Ciències Socials Obligatoria en Artes y en Humanitats y optativa en Ciencias Sociales

90 minuts 90 minutos

El alumno deberá elegir el ejercicio A o el ejercicio B. Ejercicio B: La primera y la segunda preguntas tienen una puntuación máxima de 4 puntos; la tercera tiene una puntuación máxima de 2 puntos.

EJERCICIO B: Imagen 1: La Trinidad con Virgen, San Juan y donantes. Masaccio 1427. Imagen 2: La escuela de Atenas. Rafael, 1509-1510. Texto 1: “En épocas anteriores, era el príncipe el que otorgaba sus favores al artista. Ahora, casi parecían cambiados los papeles y era el artista quien hacía un favor al príncipe o al potentado aceptando el encargo dado por él. Así, llegó a suceder que el artista podía frecuentemente elegir la clase de encargo que le gustaba y ya no necesitaba acomodar sus obras a los deseos y fantasías de sus clientes. Si este nuevo poder, a la larga, fue o no un beneficio para el arte, es difícil de asegurar. Pero al principio de cualquier modo que sea, produjo el efecto de una liberación que descargó una tremenda cantidad de energía contenida. Al menos, el artista era libre”. Gombrich, E. H. Historia del Arte. Editorial Garriga, Barcelona, 1975. Texto 2: “...el origen social de estos artistas modernos no era la clase artesana exclusivamente, pues ya eran muchos los que procedían de la clase media y que practicaban su profesión por convicción y por que tenían talento para ello. Masaccio, por ejemplo, era hijo de un notario, bien que provinciano, Brunelleschi procedía de una familia rica y noble...” Antal, F. El mundo florentino y su ambiente social. Editorial Alianza, Madrid, 1988. PREGUNTAS: 1.- Analiza y comenta la imagen 1. 2.- Características generales de la pintura renacentista. 3.- Renacimiento y Humanismo. Una nueva concepción del hombre y del artista.

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

PROVES D’ACCÉS A FACULTATS, ESCOLES TÈCNIQUES SUPERIORS I COL·LEGIS UNIVERSITARIS PRUEBAS DE ACCESO A FACULTADES, ESCUELAS TÉCNICAS SUPERIORES Y COLEGIOS UNIVERSITARIOS CONVOCATÒRIA DE

CONVOCATORIA DE

JUNY 2005

MODALITAT DEL BATXILLERAT (LOGSE): MODALIDAD DEL BACHILLERATO (LOGSE):

JUNIO 2005

D’Arts i d’Humanitats i Ciències Socials De Artes i de Humanidades y Ciencias Sociales

IMPORTANT / IMPORTANTE 2n Exercici 2º. Ejercicio

HISTÒRIA DE L’ART HISTORIA DEL ARTE

Barem: / Baremo:

Obligatòria en Arts i en Humanitats i optativa en Ciències Socials Obligatoria en Artes y en Humanitats y optativa en Ciencias Sociales

90 minuts 90 minutos

L’alumne haurà d’elegir l’exercici A o l’exercici B. Exercici A. Les preguntes 1 i 2 tindran una valoració màxima de 3 punts cada una. La pregunta 3 tindrà una valoració màxima de 2'5 punts i la pregunta 4 tindrà una valoració màxima d'1'5 punts.

EXERCICI A: Imatge 1: El Panteó, Roma. Època d'Adriano. Construït entre 118 -125 després de Crist. Imatge 2: Amfiteatre Flavio, (Coliseu). 80 després de Crist. Imatge 3: Aqüeducte de Segòvia. Segona mitat segle I – primera mitat segle II, després de Crist. Text: ...” El temple romà, que deriva manifestament de la mateixa tradició (que el grec), revela una mentalitat distinta. S'alçava sobre un podi elevat, i un profund pòrtic columnat exercia una posició frontal dominant. Sovint, la continuació del pòrtic eren meres columnes o semicolumnes adossades al llarg de la fatxada i la part posterior del santuari.... La funció expressa del temple romà era la d'imposar respecte a l'assemblea des de l'elevat podi, fóra per a una cerimònia religiosa o per a les finalitats seculars que animaven l'oratòria pública”. Wheeler, M, L'art i l'arquitectura de Roma, Ed. Destí, Barcelona, 1995.

PREGUNTES: 1.- Analitza i comenta la imatge 1. 2.- Característiques de l'arquitectura romana i el seu sentit utilitari. 3.- Explica les peculiaritats i els tipus de temples romans. 4.- Similituds i diferències entre l'arquitectura grega i la romana.

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

PROVES D’ACCÉS A FACULTATS, ESCOLES TÈCNIQUES SUPERIORS I COL·LEGIS UNIVERSITARIS PRUEBAS DE ACCESO A FACULTADES, ESCUELAS TÉCNICAS SUPERIORES Y COLEGIOS UNIVERSITARIOS CONVOCATÒRIA DE

CONVOCATORIA DE

JUNY 2005

MODALITAT DEL BATXILLERAT (LOGSE): MODALIDAD DEL BACHILLERATO (LOGSE):

JUNIO 2005

D’Arts i d’Humanitats i Ciències Socials De Artes i de Humanidades y Ciencias Sociales

IMPORTANT / IMPORTANTE 2n Exercici 2º. Ejercicio

HISTÒRIA DE L’ART HISTORIA DEL ARTE

Barem: / Baremo:

Obligatòria en Arts i en Humanitats i optativa en Ciències Socials Obligatoria en Artes y en Humanitats y optativa en Ciencias Sociales

90 minuts 90 minutos

L’alumne haurà d’elegir l’exercici A o l’exercici B. Exercici B: La primera i la segona preguntes tenen una puntuació màxima de 4 punts. La tercera té una puntuació màxima de 2 punts.

EXERCICI B: Imatge 1: La Trinidad amb Mare de Déu, Sant Joan i donants. Masaccio 1427. Imatge 2: L'escola d'Atenes. Rafael, 1509-1510. Text 1: “En èpoques anteriors, era el príncep el que atorgava els seus favors a l'artista. Ara, quasi pareixien canviats els papers i era l'artista qui feia un favor al príncep o al potentat acceptant l'encàrrec donat per ell. Així, va arribar a succeir que l'artista podia sovint triar la classe d'encàrrec que li agradava i ja no necessitava acomodar les seues obres als desitjos i fantasies dels seus clients. Si este nou poder, a la llarga, va ser o no un benefici per a l'art, és difícil d'assegurar. Però al principi siga com siga que siga, va produir l'efecte d'un alliberament que va descarregar una tremenda quantitat d'energia continguda. Almenys, l'artista era lliure”. Gombrich, E. H. Història de l'Art. Editorial Garriga, Barcelona, 1975. Text 2:“...l'origen social d'estos artistes moderns no era la classe artesana exclusivament, perquè ja eren molts els que procedien de la classe mitjana i que practicaven la seua professió per convicció i per que tenien talent per a això. Masaccio, per exemple, era fill d'un notari, bé que provincià, Brunelleschi procedia d'una família rica i noble...” Antal, F. El món florentí i el seu ambient social. Editorial Aliança, Madrid, 1988. PREGUNTES: 1.- Analitza i comenta la imatge 1. 2.- Característiques generals de la pintura renaixentista. 3.- Renaixement i Humanisme. Una nova concepció de l'home i de l'artista.

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

PROVES D’ACCÉS A FACULTATS, ESCOLES TÈCNIQUES SUPERIORS I COL·LEGIS UNIVERSITARIS PRUEBAS DE ACCESO A FACULTADES, ESCUELAS TÉCNICAS SUPERIORES Y COLEGIOS UNIVERSITARIOS

HISTÒRIA DE L’ART / HISTORIA DEL ARTE EXERCICI A / EJERCICIO A

JUNY 2005 / JUNIO 2005

IMATGE 1 / IMAGEN 1 El panteó. Roma. Època d’Adriano. Construït entre 118-125 després de Crist. El Panteón. Roma. Época de Adriano. Construido entre 118-125 después de Cristo

IMATGE 2 / IMAGEN 2 Amfiteatre Flavio (Coliseo) 80 després de Crist Anfiteatro Flavio (Coliseo) 80 después de Cristo

IMATGE 3 / IMAGEN 3 Aqüeducte de Segovia. Segona mitat segle I – primera mitat segle II, després de Crist. Acueducto de Segovia. Segunda mitad siglo I – primera mitad siglo II, después de Cristo.

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

PROVES D’ACCÉS A FACULTATS, ESCOLES TÈCNIQUES SUPERIORS I COL·LEGIS UNIVERSITARIS PRUEBAS DE ACCESO A FACULTADES, ESCUELAS TÉCNICAS SUPERIORES Y COLEGIOS UNIVERSITARIOS

EXERCICI B / EJERCICIO B

JUNY 2005 / JUNIO 2005

IMATGE 1 / IMAGEN 1 La Trinitat amb Mare de Déu, Sant Joan i donants. Masaccio. 1427 La Trinidad con Virgen, San Juan y donantes. Masaccio. 1427

IMATGE 2 / IMAGEN 2 L’escola d’Atenes. Rafael. 1509 – 1510 La escuela de Atenas. Rafael. 1509 – 1510