D iari O ficial de la G eneralitat de Catalunya

ment segons les dades i les condicions tècniques exigides pels clients, les empreses o la naturalesa de les obres. H a d’estar capacitat per dirigir muntatges, elaborar plànols topogràfics dels emplaçaments de les obres, estudiar i muntar i replantejar-les. Dins de totes aquestes funcions, les principals són estudiar tota mena de projectes, desenvolupar l’obra que hagi de construir i preparar dades que puguin servir de base a les ofertes. 2.2 D elineant És qui desenvolupa els projectes senzills, elaborant plànols de conjunt i detall (ja sigui del natural o d’esquemes i avantprojectes estudiats), la croquització de maquinària en conjunt, els especejaments de plànols de conjunts, les comandes de materials per a consultes i cubicacions i transportacions de major quantia i el càlcul de resistència de peces de mecanismes o estructures mecàniques, amb el coneixement previ de les condicions de treball i l’esforç a què estan sotmesos. 2.3 Calcador És qui limita les seves activitats a copiar, mitjançant paper transparent de tela o vegetal, els dibuixos, els calcs o les litografies que altres han preparat, i a dibuixar a escala croquis senzills, clars i ben interpretats, copiant dibuixos de l’estampa o bé dibuixats en net. 2.4 A uxiliar tècnic d’oficina És qui, sense iniciativa ni responsabilitat, treballa en qualsevol de les tasques pròpies de les categories de delineant-projectista, delineant o calcador. 2.5 A spirant É s qui treballa en qualsevol de les tasques pròpies de les categories de delineant-projectista, delineant o calcador, disposat a iniciars’hi. —3 Personal de vendes, propaganda i/o publicitat É s el personal que exerceix les activitats que es defineixen a continuació: 3.1 D irector comercial Li correspon la direcció dels serveis de comercial de tota l’explotació o fàbrica. 3.2 Subdirector comercial É s el que assumeix la responsabilitat de la direcció comercial en cas d’absència del director comercial, i l’ajuda en totes les seves tasques. 3.3 Cap É s qui, al front de la secció central de vendes o de la propaganda i/o publicitat de l’empresa i a les ordres immediates de la Direcció, orienta i dóna unitat a la tasca de tot el personal integrat en la seva secció. 3.4 Inspector E l de vendes té com a funcions primordials programar les rutes dels viatjants, inspeccionar els mercats i visitar els dipòsits, si n’hi ha, i recórrer personalment les rutes si se li ordena o ho considera necessari. E l de propaganda és qui, a les ordres del cap de propaganda i/o publicitat, exerceix funcions inspectores de la tasca publicitària dels delegats i els agents de propaganda. 3.5 D elegat É s qui, al front d’una delegació, orienta i fiscalitza, seguint instruccions donades per l’empresa, l’organització publicitària —científica i comercial— dins de la seva demarcació. 3.6 A gent de propaganda i/o publicitat É s qui, a les ordres immediates de la central o del delegat, efectua i ordena la propaganda ci-

Núm. 2974 – 14.9.1999

entífica i comercial, sense tenir personal a les seves ordres. 3.7 Viatjant És qui, al servei exclusiu de l’empresa, té com a comesa viatjar en una ruta predeterminada per oferir el producte, exhibir el mostrari, prendre nota de comandes, informar-ne i mirar que es compleixin. 3.8 Corredor de plaça É s qui, al servei exclusiu de l’empresa, de manera habitual exerceix les mateixes funcions atribuïdes al viatjant però limitades a la localitat en què es troba el centre de treball al qual està adscrit. G rup C: subalterns Són els qui exerceixen funcions per a les quals només es requereix la preparació cultural adquirida a les escoles d’ensenyament primari i tenir una responsabilitat elemental, tant administrativa com de comandament. —1 Magatzemer É s qui s’encarrega de despatxar les comandes en els magatzems, rebre les mercaderies i distribuir-les en els prestatges i registrar en els llibres de material el moviment que s’hagi produït durant la jornada. —2 Conserge É s qui, al front dels ordenances, els porters, els grums o els ordinaris i les empleades de la neteja, té cura de la distribució de la feina de les diverses dependències. —3 Cobrador És qui, amb iniciativa i responsabilitat restringides i per ordre de l’empresa, efectua cobraments o transporta moneda, talons o altres documents amb contravalor monetari o auxilia els caixers en operacions elementals o purament mecàniques. —4 Capatàs de peons És qui dirigeix i vigila els treballs efectuats per aquesta categoria de peons i exerceix sobre aquests funcions de comandament. —5 A llistador É s l’encarregat de passar llista al personal, anotar faltes d’assistència, hores extraordinàries i ocupacions o llocs i de resumir les hores meritades, si no intervenen en la seva determinació coeficients de primes o preus fets. Reparteix les paperetes de cobrament, estén les baixes i altes segons prescripció mèdica i té el mateix horari i els mateixes dies festius que el personal obrer del taller, departament, servei o secció en què exerceixi les seves funcions. —6 Basculer-pesador É s qui té com a missió pesar i registrar en els llibres corresponents les operacions que s’hagin fet durant el dia en la dependència o les seccions en què presti serveis. —7 G uarda jurat É s qui té com a comesa funcions d’ordre i vigilància. Ha de complir els seus deures d’acord amb les disposicions assenyalades per les lleis que regulen l’exercici del càrrec al·ludit per a les persones que obtenen aquest nomenament. —8 Personal sanitari no titulat És qui, no tenint cap títol facultatiu però sí els coneixements més senzills requerits pels serveis en establiments sanitaris, exerceix funcions per a les quals és condició indispensable el nomenament d’infermer. —9 G uarda vigilant É s qui, amb les mateixes obligacions que el

12097

guarda jurat, no té aquest títol ni les atribucions que concedeix la llei als guardes jurats. —10 O rdenança Té aquesta categoria el subaltern la missió del qual consisteixi a fer encàrrecs i còpies a premsatge de documents, efectuar els encàrrecs que se li encomanin entre un i altre departament, recollir i lliurar la correspondència i dur a terme tasques elementals per ordre dels caps. —11 Porter É s qui, d’acord amb les instruccions rebudes dels seus superiors, té cura dels accessos a les fàbriques o locals industrials, i exerceix funcions de custòdia i vigilància. —12 Personal divers Integren aquesta categoria cuiners i cuineres, dependents de l’economat, personal de menjadors i els treballadors que, per les seves funcions laborals, no estan definits en les diverses categories. —13 Netejador Són les persones que s’ocupen de netejar les oficines i dependències de l’empresa. —14 Mosso de magatzem É s qui té a càrrec seu feines mecàniques en el magatzem i ajuda en el mesurament, el pesatge i el trasllat de les mercaderies. —15 G rum o ordinari Són els que es dediquen a fer feines de repartiment dins o fora del local al qual estan adscrits. G rup D : obrers —1 Professionals d’activitats auxiliars Aquesta categoria inclou els treballadors que, després d’un període d’aprenentatge, fan feines d’un ofici auxiliar de la indústria. A quests professionals d’activitats auxiliars es defineixen de la manera següent: 1.1 O ficial de primera É s qui, tenint un dels oficis clàssics, el practica i l’aplica amb tal grau de perfecció que no només li permet portar a terme tasques generals d’aquesta feina, sinó aquelles altres que impliquen una constància i delicadesa especials. Tenen aquesta categoria els conductors de camions, tractors, cotxes de turisme o màquines mòbils que requereixin o no tenir el permís de conduir, per la qual cosa en aquesta categoria s’inclouen els gruistes. 1.2 O ficial de segona Integra aquesta categoria el personal que, sense arribar a l’especialització exigida per a les feines perfectes, executa les corresponents a un determinat ofici amb prou correcció i eficàcia. 1.3 O ficial de tercera És qui, després d’efectuar l’aprenentatge d’un ofici clàssic, no ha assolit encara els coneixements pràctics indispensables per fer les feines amb la correcció que s’exigeix a un oficial de segona. —2 Controladors de qualitat Comprèn aquest subgrup el personal que, amb formació suficient i després d’un període d’aprenentatge, efectua tasques pròpies dels serveis de control de qualitat, actualitzant els seus coneixements teòrics i pràctics en funció de les demandes del mercat i les exigències tècniques del producte elaborat. Se’n defineixen les categories professionals següents: 2.1 Controlador de qualitat de primera É s qui, sota la supervisió del seu superior, efectua anàlisis físiques o químiques i determinacions de laboratori (per a això no sempre cal

12098

D iari O ficial de la G eneralitat de Catalunya

que li indiquin les normes i les especificacions), té cura del bon estat dels aparells sota la seva custòdia directa i s’ocupa d’obtenir i preparar determinades mostres de manera convenient i d’estendre els butlletins d’anàlisi i control de qualitat. 2.2 Controlador de qualitat de segona Integra aquesta categoria el personal que, sense arribar a l’especialització i autonomia que s’exigeix als controladors de qualitat de primera, executa les tasques corresponents a aquests amb prou correcció i eficàcia. 2.3 Controlador de qualitat de tercera É s el personal que encara no ha assolit els coneixements pràctics i tècnics indispensables per exercir les tasques amb la correcció que s’exigeix al controlador de qualitat de segona. —3 Professionals de la indústria Són els que, amb un període de pràctica i un alt grau de coneixement i perfecció, tenen a càrrec seu els aparells, els elements mecànics, el transport mecànic dins el recinte de la fàbrica i la maquinària directament productiva o auxiliar de la indústria, i té cura que funcioni bé, de greixar-la i de conservar-la. Integren aquest grup les categories següents: 3.1 Professional de primera A É s qui, amb un alt grau de perfecció, executa diverses de les tasques definides en el punt 3, i pot estar responsabilitzat de la feina que fa un equip de persones. 3.2 Professional de primera És qui, amb un alt grau de perfecció, exerceix alguna de les tasques definides en el punt 3. 3.3 Professional de segona Integra aquesta categoria el personal que, sense arribar a la perfecció exigida per als professionals de primera, exerceix les tasques abans definides amb prou correcció i eficàcia. 3.4 A judant especialista És el personal que ajuda a exercir les tasques encomanades als professionals de primera i segona, i està preparat per suplir-los en cas d’absència. 3.5 Peó especialista És el personal que ajuda a exercir les tasques encomanades als professionals de segona, però no està capacitat per suplir-los en cas d’absència. 3.6 Peó É s qui executa tasques per a la realització de les quals es requereix sobretot l’aportació d’esforç físic. 3.7 A judant És el treballador major de 16 anys i menor de 18 anys d’edat que exerceix funcions anàlogues a les que es fixen per als peons, compatibles amb les exigències de la seva edat. G rup E : contractes per a la formació E l contracte per a la formació té per objecte l’adquisició de la formació teòrica i pràctica necessàries per a l’exercici adequat d’un ofici o d’un lloc de treball que requereixi un nivell de qualificació determinat, i es regeix per la legislació vigent. A NNE X 7 R ebut de salaris (no es reprodueix). (99.195.019)

Núm. 2974 – 14.9.1999

RESOLU CIÓ de 12 de juliol de 1999, per la qual es disposa la inscripció i la publicació del Conveni col·lectiu de treball del sector de la Construcció de les com arques de L leida per a l’1.1.1999 al 31.12.2001 (codi de conveni núm . 2500095). Vist el text del Conveni col·lectiu de treball del sector de la Construcció de les comarques de Lleida, presentat per J. Ignasi Marti Aventin en data 7 de juliol de 1999, subscrit per la part empresarial per la Federació de G remis de la Construcció i per part dels treballadors per les centrals sindicals Unió General de Treballadors i Comissions O breres el dia 10 de juny de 1999, i de conformitat amb el que disposen l’article 90.2 i 3 del R eial decret legislatiu 1/1995, de 24 de març pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de l’E statut dels treballadors; l’article 2.b) del R eial decret 1040/1981, de 22 de maig, sobre registre i dipòsit de convenis col·lectius de treball; l’article 11.2 de la Llei orgànica 4/1979, de 18 de desembre, de l’E statut d’autonomia de Catalunya, i altres normes d’aplicació,

R E SO LC: —1 D isposar la inscripció del Conveni col·lectiu de treball del sector de la Construcció de les comarques de Lleida per a l’1.1.1999 al 31.12.2001 al R egistre de convenis de la D elegació Territorial de Lleida. —2 Disposar que el text esmentat es publiqui en el D O G C. Notifiqueu aquesta R esolució a la Comissió Negociadora del Conveni. Lleida, 12 de juliol de 1999 A NNA M IR A ND A I T O R R E S D elegada territorial de Lleida

CO NVE NI col·lectiu del sector de la construcció de les com arques de L leida (de l’1.1.1999 al 31.12.2001) A rticle 1 À m bit d’aplicació A quest Conveni afectarà a tots els treballadors i empreses estructurades dins les agrupacions de la construcció que es relacionen i tinguin el seu centre de treball a Lleida i província, i que tenen les activitats següents: a) Les dedicades a la construcció i a obres públiques. b) E mbarcacions, artefactes flotants i ferrocarrils auxiliars d’obres i de ports. c) Pedrera, sorreres, graves i l’explotació de terres industrials. d) Les del ciment i els seus derivats. e) Les del guix i calç. f) Les de ceràmica artística i indústries de la rajola que, a l’entrada en vigor d’aquest Conveni no els afecti un altre Conveni estatal. g) El comerç a l’engròs de la construcció com també el comerç a l’exclusivista. E s regiran per aquest mateix Conveni el comerç de qualsevol dels articles elaborats per empreses incloses dins el seu àmbit o aquelles empreses a l’engròs i exclusivistes, que es des-

tinen a l’ús principal de les empreses, d’acord amb les seves pròpies funcions i activitats. A rticle 2 Vigència i durada A quest Conveni col·lectiu entrarà en vigor el dia 1 de gener de 1999 qualsevol que en sigui la data de la seva publicació al D O G C. La seva durada serà de tres anys, és a dir, fins al 31 de desembre de 2001 i es prorrogarà per anys naturals llevat que s’efectuï denúncia prèvia per alguna de les parts, amb un període d’antelació mínim de dos mesos abans del termini inicial o al de les seves successives pròrrogues. A rticle 3 Com pensació Les condicions que en resultin d’aquest Conveni són compensables, en el seu conjunt amb les existents, qualsevol que sigui el seu origen i les seves causes, a excepció de les quantitats percebudes per treballs a preu fet quan aquelles siguin superiors al salari Conveni en el període interí a l’aprovació d’aquest Conveni. A rticle 4 A bsorció Les condicions resultants d’aquest Conveni són absorbibles per qualsevol altra que, en disposicions legals, convencionals contractuals, etc. es puguin establir en el futur. A rticle 5 Com issió Paritària E s crea una Comissió Paritària de representants de les parts negociadores, per les qüestions que es derivin de l’aplicació d’aquest Conveni, que queda integrada de la manera següent: President: en serà un dels sis comissionats que composa la Comissió Paritària i es farà un torn rotatiu, en cada sessió, entre la representació dels treballadors i la dels empresaris. Vocals: tres vocals per cadascuna de les parts, elegits d’entre aquells que han format part de la negociació del Conveni. A ssessors: un per cadascuna de les parts. Secretari: el més jove d’entre els membres comissionats. La Comissió Paritària es reunirà una vegada cada dos mesos, com a mínim, sens perjudici que es puguin fer quantes reunions siguin necessàries a sol·licitud de qualsevol de les parts negociadores per tractar assumptes d’urgència. E n aquest darrer supòsit es convocaran amb una antelació de cinc dies naturals com a mínim. La Comissió Paritària assumirà la competència de visar els rebuts de les quitances, els quals es faran en el model oficial expedit per la Confederació d’O rganitzacions E mpresarials de Lleida, la qual s’encarregarà de portar l’adequat control d’aquelles que faci entrega a cada empresari i deixarà constància fefaent de la data d’entrega per al seu compliment, que necessàriament haurà de coincidir amb la de l’expedició. La vigència i validesa del rebut de quitança serà de 45 dies naturals com a màxim a comptar des de la data de la seva entrega per la Confederació d’O rganitzacions E mpresarials de Lleida. A rticle 6 Increm ents econòm ics A l’any 1999 s’aplicarà l’increment del 2,3% sobre el salari base, gratificacions extraordinà-

D iari O ficial de la G eneralitat de Catalunya

ries, retribució de vacances, els plus salarials i extrasalarials, dietes i quilometratge. L’any 2000 i el 2001 s’aplicarà un increment sobre els conceptes esmentats al paràgraf anterior igual a l’import de la inflació que es preveu per a cada any d’acord amb la Llei dels pressupostos generals de l’Estat i a més un 0,45% l’any 2000 i un 0,40% l’any 2001. E l règim retributiu per a tots els treballadors afectats per aquest Conveni és l’establert per a cada categoria professional a les taules de l’annex 1 (salari base), 2 (plus Conveni), 3 (plus extrasalarial de transport) i 4 (gratificacions extraordinàries). A rticle 7 R evisió de salaris Si l’índex anual de preus al consum (IPC) al 31 de desembre de 1999 supera l’1,8% de l’IPC previst per 1999 en els pressupostos generals de l’E stat, s’efectuarà una revisió econòmica per aquest any en l’excés que s’hagi produït, que ha de servir de base per a les taules salarials dels convenis que se signin l’any 2000. Se seguirà el mateix criteri que sindica al paràgraf anterior per a la revisió econòmica dels anys 2000 i 2001, si l’IPC al 31 de desembre, supera a l’IPC previst ens els respectius Pressupostos Generals de l’Estat, els quals serviran per fixar els increments salarials que s’esmenten a l’article 6 d’aquest Conveni. A rticle 8 Jornada laboral La jornada laboral serà de quaranta hores setmanals amb un màxim total de 1.760 hores de treball efectiu per als anys 1999 i 2000 i un total de 1.756 hores de treball efectiu per a l’any 2001. Individualment, cada empresa podrà pactar amb els seus treballadors realitzar les quaranta hores setmanals de dilluns a divendres. E ls dies de D ijous Sant, 24 i 31 de desembre, la jornada laboral serà festiva. A rticle 9 H ores extraordinàries Es consideren hores extraordinàries totes les que superin les 40 hores setmanals i que tinguin caràcter estructural d’urgència les quals no s’abonaran al treballador en cap cas en moneda de curs legal i es compensaran sempre en temps lliure i de mutu acord. No obstant això, en el moment de cessament del contracte o de la relació laboral, si el treballador tingués pendent hores estructurals d’urgència per compensar en temps lliure, tindrà dret al cobrament d’aquestes hores en moneda de curs legal, les quals es pagaran al preu normal més un increment del 75% . A rticle 10 D ietes per desplaçam ent, quilom etratge S’estableix la dieta completa en tres mil quatre-centes quaranta una (3.441) pessetes diàries (20,68 euros) i la mitja dieta en mil cent cinquanta-cinc (1.155) pessetes (6,94 euros). Si a petició de l’empresa, el treballador accepta lliurement realitzar desplaçaments a càrrec de l’empresa amb el seu propi vehicle, percebrà la quantitat de trenta cinc (35) pessetes (0,21 euros), per quilòmetre recorregut un cop feta la justificació, a partir dels dos quilòmetres del nucli urbà.

Núm. 2974 – 14.9.1999

A rticle 11 G ratificacions extraordinàries Es pagaran dues pagues extraordinàries, una el 30 de juny i l’altra el 20 de desembre. E l seu import es detalla a les taules de gratificacions de l’annex 4 d’aquest Conveni. A rticle 12 Prestacions per incapacitat tem poral A part de les prestacions a càrrec de l’entitat gestora per incapacitat temporal com a conseqüència de malaltia comuna i professional o d’accident de treball, i solament quan sigui necessària l’hospitalització, les empreses abonaran un complement que, augmentat a les prestacions reglamentàries, garanteixi el 100% del salari base diari i plus de Conveni o sou mensual segons Conveni i mentre duri l’esmentada incapacitat en règim d’hospitalització, fins que l’A dministració es faci càrrec de la totalitat del sou del treballador en situació de baixa. E n els casos d’incapacitat temporal, el treballador romandrà en el seu domicili, llevat que per prescripció mèdica se li autoritzi sortir-ne degut a les característiques de la incapacitat. A rticle 13 L licències Pel que fa a les llicències s’actuarà d’acord amb el que recull l’article 76 del Conveni general aprovat a Madrid el 21 d’octubre de 1997, i amb les disposicions contingudes sobre aquesta matèria en la vigent Llei de l’E statut dels treballadors. A rticle 14 Vacances Segons aquest Conveni els treballadors tindran dret a 30 dies naturals de vacances i es pagaran d’acord amb la taula de l’annex 5. A rticle 15 R oba de treball Les empreses facilitaran als seus treballadors dues granotes de treball tots els anys, o bé una granota de treball per a la temporada d’hivern i un pantaló jaquetilla per a la temporada d’estiu. A rticle 16 D esgast de ferram entes L’empresa estarà obligada a subministrar les ferramentes de treball a tots els treballadors que les necessitin els quals signaran el corresponent justificant de rebuda i respondran del seu ús normal i del seu manteniment. E n el cas que l’empresa no subministri les ferramentes els treballadors percebran un plus de seixanta dues (62) pessetes (0,37 euros) per dia treballat.

12099

A rticle 19 R ebuts de quitança A tota comunicació de cessament o de preavís de cessament s’acompanyarà una proposta del rebut de quitança feta en el model que s’esmenta en el darrer paràgraf de l’article 5 d’aquest Conveni. Q uan aquest rebut s’utilitzi com a proposta, no caldrà omplir la part que figura desprès de la data i el lloc. E l rebut de quitança, serà vàlid únicament dins els quaranta-cinc dies naturals següents a la data que va ser lliurat, d’acord amb el que recull l’article 5 d’aquest Conveni. Un cop el rebut hagi estat signat pel treballador, tindrà els efectes alliberadors que li són propis. E n els supòsits d’extinció de contracte per voluntat del treballador no s’aplicarà el que recullen els paràgrafs primer i segon d’aquest article. El treballador, tindrà dret a ser assistit per un representant dels treballadors en el moment de la signatura de quitança. A rticle 20 Puntualitat Pel que fa a l’horari de treball, els treballadors tenen l’obligació de ser puntuals la qual cosa s’exigirà a tots els operaris afectats pe aquest Conveni. S’entendrà per puntualitat la presència del personal a l’hora de començar la jornada en el seu centre de treball i ja vestit amb la roba de treball, així com també caldrà que no abandoni el centre de treball abans de l’acabament de la jornada laboral. A rticle 21 E m preses subcontractistes Les empreses que subcontractin amb altres del sector l’execució d’obres o de serveis, respondran davant els treballadors de les empreses subcontractistes en els termes que recull l’article 42 del vigent E statut dels treballadors. La responsabilitat d’aquesta disposició es refereix solament a les obligacions salarials i de cotitzacions a la Seguretat Social derivades del Conveni col·lectiu aplicable al néixer aquesta responsabilitat, o a aquelles que es derivin del seu contracte de treball, si fossin superiors. L’empresa principal establirà sota la seva responsabilitat en els centres de treball on prestin servei els treballadors de les empreses subcontractistes, els mecanismes de coordinació adients a la prevenció de riscs i la informació sobre aquests, i en general, tot el que faci referència a les condicions de seguretat i salut dels treballadors, com també les mesures de tipus higienicosanitàries.

A rticle 17 Plus Conveni E s pagarà per jornada normal efectivament treballada en la quantitat que es recull a l’annex 2.

A rticle 22 Clàusules de repercussió als preus L’aplicació de les millores econòmiques del Conveni repercutiran als preus, com també a les empreses que es regeixen per aquest Conveni i en els contractes vigents. A questa repercussió serà la que correspongui a l’increment dels costos salarials que aquest Conveni determini.

A rticle 18 A ltes de l’em presa A petició de l’interessat, les empreses lliuraran una fotocòpia de l’alta al règim general o a l’especial de la Seguretat Social, feta en model oficial, en el termini de 10 dies com a màxim a comptar des del dia del començament al treball.

A rticle 23 D ret supletori E n tot allò no previst en aquest Conveni, s’aplicarà el Conveni general del sector de la construcció signat a Madrid el 21 d’octubre de 1997 i les altres disposicions complementàries vigents en la matèria.

12100

D iari O ficial de la G eneralitat de Catalunya

A rticle 24 Delegats sindicals, delegats de personal i Comitè d’E m presa Als delegats sindicals, als delegats de personal i als membres del Comitè d’E mpresa, elegits d’acord amb les disposicions legals vigents, els seran reconegudes les funcions següents: a) Supervisió de l’aplicació d’aquest Conveni col·lectiu. b) Supervisió i proposició de les mesures relacionades amb la seguretat i higiene en el treball. c) Informació i representació dels treballadors de l’empresa. d) Podrà reunir el personal, fora de les hores de treball, un cop feta comunicació a l’empresa amb 24 hores d’antelació com a mínim quan calgui informar de qüestions laborals d’interès general. E ls delegats sindicals, els delegats de personal i els membres del Comitè d’E mpresa gaudiran dels drets, que per a aquests càrrecs, recullen les disposicions legals vigents. E n aquelles empreses de més de sis treballadors que no existeixi delegat sindical, delegat de personal ni Comitè d’E mpresa els sindicats signants del Conveni podran assumir les competències establertes en aquest article. A rticle 25 Contractació E n matèria de contractació s’actuarà segons el que regulen els articles 26, 27, 28, 29 i 30 del Conveni general del sector de la construcció, i al que estableixen els paràgrafs següents. a) Contracte per a un treball fix d’obra. É s el contracte que es formalitza per a la realització d’una obra o d’uns treballs determinats i es farà sempre per escrit. La durada del contracte i el cessament del treballador es farà d’acord amb algun dels supòsits següents: Primer: amb caràcter general, el contracte és per realitzar una sola obra, independentment de la seva durada i finalitzarà al moment que acabin els treballs de l’ofici i de la categoria del treballador en l’esmentada obra. E l cessament dels treballadors es produirà gradualment quan la realització gradual de les unitats corresponents d’obra faci innecessari el nombre dels contractats per la seva execució , i es reduiran els treballadors d’acord amb la disminució real del volum d’obra realitzada. E l cessament dels treballadors fixos d’obra per acabament dels treballs del seu ofici i categoria, es comunicarà per escrit al treballador amb una antelació de quinze dies naturals com a mínim. No obstant això, l’empresari podrà substituir aquest preavís per una indemnització equivalent a la quantitat que correspongui als dies de preavís omesos, que calcularà sobre els conceptes salarials de les taules del Conveni, sens perjudici de la notificació per escrit del cessament. L’esmentada indemnització s’inclourà al rebut de salaris de la liquidació del cessament. Segon: no obstant el que recull l’apartat anterior, si hi ha acord entre les parts, el personal fix d’obra podrà prestar serveis en la mateixa empresa i en diversos centres de treball de la mateixa província durant un període de tres anys consecutius com a màxim, sense perdre la condició de fix d’obra i tindrà dret també als con-

Núm. 2974 – 14.9.1999

ceptes compensatoris que correspongui pels seu desplaçaments. E n aquest supòsit, l’empresa comunicarà per escrit el cessament al treballador abans que finalitzi el període de tres anys com a màxim fixat en el paràgraf anterior; un cop complert el període màxim de tres anys, si no s’efectua comunicació per escrit del cessament, el treballador adquirirà la condició de fix de plantilla. Pel que fa al preavís del cessament, es farà d’acord amb el que s’ha pactat en el supòsit primer. Tercer: si es paralitza temporalment una obra per l’empresari principal per una causa imprevista i aliena a la seva voluntat, un cop que l’empresa hagi comunicat a la representació dels treballadors del centre o, en el seu cas, a la Comissió Paritària Provincial, s’efectuarà l’acabament de l’obra i els cessaments previstos en el supòsit primer. La representació dels treballadors del centre o en el seu cas la Comissió Paritària, disposarà del termini improrrogable d’una setmana com a màxim per constatar aquests fets des de la data de la notificació. L’empresari es compromet a oferir al treballador un nou lloc de treball quan hagin desaparegut les causes de la paralització d’obra. A questa obligació quedarà sense efectes quan la paralització sigui definitiva. U n cop que ambdues parts s’hagin posat d’acord, el personal afectat per aquest acabament d’obra s’inclourà en el supòsit segon. A quest supòsit no s’aplicarà en casos de paralització per conflicte laboral. E n els supòsits primer, segon i tercer s’estableix una indemnització per cessament del 4,5% que es calcularà sobre els conceptes salarials de les taules del Conveni que s’hagin acreditat durant la vigència del contracte. b) A ltres modalitats de contractació E ls contractes signats d’acord amb els R eial decrets 2104/1984 i 2546/1994 o normes que els substitueixin, per acumulació de feina, podran tenir una durada de 12 mesos dins un període de 18 mesos. Si es fan per períodes inferiors a 12 mesos, podran ser prorrogats mitjançant acord de les parts sense que la durada total del contracte pugui superar el límit màxim. Aquests contractes es faran sempre per escrit. A rticle 26 Jubilació En matèria de jubilació s’actuarà d’acord amb l’article 99 del Conveni general del sector de la construcció i a allò que estableixen els paràgrafs següents. E s tindrà dret a tres classes de jubilació. a) Jubilació voluntària anticipada 1. E ls treballadors que tinguin seixanta-tres anys i no hagin complert els seixanta-cinc quan sol·licitin la jubilació, sempre que aquesta sigui possible, tindran dret a les indemnitzacions econòmiques que, en funció de l’edat del treballador i dels seus anys d’antiguitat en l’empresa, s’indiquen a continuació: E =edat; M=mesos d’indemnització.

A ntiguitat en l’empresa 2a5 6 a 10 11 a 20 21 a 30

E 63

M 2 3 4 5

Més de 30 2a5 6 a 10 11 a 20 21 a 30 Més de 30

64

6 1 2 3 4 5

Les xifres de l’apartat de la dreta indiquen el nombre total de mesos de salari que es calcula per la indemnització. E l salari mensual es refereix a la jornada normal, i per tant les hores extraordinàries queden excloses. 2. E ls requisits que cal per tenir aquest dret són els següents: a) Q ue la jubilació s’efectuï de mutu acord entre l’empresa i el treballador. L’acord es farà per escrit, on constarà de forma clara la quantitat que correspon en concepte d’indemnització, d’acord amb la taula anterior. b) Que el treballador tingui més de dos anys continuats d’antiguitat a l’empresa, la qual s’obliga al pagament de la indemnització, al moment que el treballador sol·liciti la jubilació anticipada. 3. La jubilació voluntària anticipada, d’acord amb els pactes establerts i amb la indemnització que correspongui, en cada cas, segons la taula anterior, obliga a l’empresari a contractar un altre treballador pel temps estricte que falti al treballador que es jubila per complir els seixanta-cinc anys. La contractació del nou treballador es farà d’acord amb una de les modalitats de contractació temporal o eventual que preveu la legislació vigent, i, a més a més, amb les condicions següents: a) Q ue no hagi personal fix de plantilla disponible a l’empresa, a l’espera d’un altre treball o que realitzi funcions diferents a les de la seva categoria laboral, per cobrir la vacant produïda. L’acord de l’empresa amb el treballador que es jubila es comunicarà immediatament als representants dels treballadors de l’empresa o del centre de treball corresponent, segons correspongui. b) La contractació del nou treballador es farà per ocupar el lloc i la categoria professional més adient dins les necessitats de l’empresa i no es podrà perjudicar a aquells treballadors que estiguin a l’espera de promoció en l’empresa. 4. E n el cas que la indemnització pactada entre empresa i treballador que es jubila sigui superior a l’establerta anteriorment, la durada del contracte temporal o eventual del treballador substitut es podrà reduir en idèntica quantitat de mesos com mensualitats de més s’abonin en concepte d’indemnització. b) Jubilació anticipada als 64 anys com a mesura de foment d’ocupació. S’actuarà d’acord amb el que recull el R eial decret 1194/1985, de 17 de juliol. c) Jubilació forçosa. A mb l’objectiu de foment d’ocupació i per necessitats del mercat de treball en el sector i, independentment de les dues classes de jubilació que recullen els apartats esmentats anteriorment, s’acorda la jubilació forçosa als seixanta-cinc anys, d’aquells treballadors que tenen cobert el període mínim legal de manca per obtenir-la, sempre que no hi hagi pacte individual en contrari. A rticle 27 Q uotes sindicals A petició per escrit i voluntària de cada tre-

D iari O ficial de la G eneralitat de Catalunya

ballador, l’empresa retindrà la quota sindical la qual abonarà a la Central on estigui afiliat en la forma que es convingui. A questa retenció es farà fins que el treballador no sol·liciti la seva cancel·lació. A rticle 28 Plus extrasalarial de transport Per compensar les despeses que fan els treballadors per desplaçament fins als llocs de treball, qualsevol que sigui la distància a recórrer, se’ls abonarà per dia efectiu treballat el que determina la taula de l’annex 3. A mb la finalitat d’ajustar el salari d’aquest Conveni amb el que estableix el Conveni general del sector de la construcció i el Reial decret 1426/ 1997, de 15 de setembre, el concepte de plus extrasalarial de transport es congelarà per a aquelles categories que percebien l’import màxim, el qual s’incrementarà al salari pactat el plus Conveni, fins que les altres categories arribin a aquest import. A rticle 29 A cum ulació d’hores sindicals E n les empreses de més de 40 treballadors podran ser acumulades a dos delegats com a mínim i per un total bimensual. A rticle 30 R ecuperació d’hores no treballades E l 75% de les hores no treballades com a conseqüència d’interrupció de l’activitat per força major, motius atmosfèrics, inclemències del temps, manca de subministraments, o qualsevol altra causa no imputable a l’empresa, un cop feta la comunicació als treballadors afectats i, en el seu cas, als seus representants legals en el centre de treball, es recuperarà a raó d’una hora diària durant els dies laborables següents. E n el supòsit que l’esmentada interrupció sigui superior a vint-i-quatre hores de treball efectiu, s’actuarà d’acord amb el que es recull per a la suspensió del contracte per causa de força major. Tindran la consideració de força major temporal, entre altres, sempre que resultin imprevisibles, o en el cas que es prevegin siguin inevitables, les situacions següents: a) Impossibilitat de rebre les provisions, materials, o el seu subministrament. b) A pagada general del corrent elèctric, per causes no imputables a l’empresa. c) Fenòmens climatològics que impossibilitin la realització normal del treball. d) Paralització total de l’obra o una part d’aquesta, per ordre governativa, per resolució administrativa o per altres causes similars no imputables a la voluntat de l’empresari, sens perjudici, no obstant del que s’estableix en aquest Conveni per aquests supòsits en el contracte fix d’obra. E n aquests supòsits, la durada del terminis establerts a l’article 51 de l’E statut dels treballadors, es reduiran a la meitat, pel que fa a la seva durada. Q uant a la documentació justificativa, se n’aportarà l’estrictament necessària. E ls dies que per causa de mal temps no es pugin realitzar activitats a criteri del cap d’obra i es disposi que el personal abandoni el treball, es pagarà mitja jornada a raó de salari base Conveni i la meitat del plus de Conveni. E n aquest supòsit, cal que els treballadors es

Núm. 2974 – 14.9.1999

presentin al treball al començament de la jornada laboral. En aquest cas, cal que els treballadors realitzin treballs encara que no corresponguin a la seva categoria, especialitat i centre de treball, si així ho disposa el cap d’obra, a fi d’aprofitar la jornada de treball en aquelles tasques que es poden realitzar malgrat les inclemències del temps. En el cas que es suspenguin els treballs a l’inici de la tarda, es pagarà també, la mitja jornada de la tarda. Si l’empresa avisa amb l’antelació suficient abans de l’hora de l’inici del treball, la suspensió de les activitats laborals per raó del mal temps, no es tindrà dret als pagaments que es recullen en aquest article. S’entendrà que l’empresa ha avisat amb suficient antelació si ho fa amb dues hores d’antelació abans del començament del treball. A rticle 31 Les absències del treballador per raó de visites mèdiques, un cop que es justifiquin mitjançant comunicat mèdic a l’empresa, es pagaran com a temps realment treballat. A rticle 32 Indem nitz acions E s pacten per a tots els treballadors afectats per aquest Conveni les indemnitzacions següents: E n el cas de mort, d’incapacitat permanent absoluta o de gran invalidesa, derivades d’accident de treball o de malaltia professional: 5.500.000 pessetes l’any 1999 (33.055,67 euros). 5.750.000 pessetes l’any 2000 (34.558,20 euros). 6.000.000 de pessetes l’any 2001 (36.060,73 euros). A rticle 33 Contractes de form ació E ls contractes de treball per a la formació es regiran pel que disposa l’article 29 del Conveni general del sector de la construcció. A rticle 34 Form ació Les empreses abonaran al seu càrrec el 50% del temps dedicat a la formació sempre que aquesta es faci en hores laborables i els cursets realitzats ho siguin per la Fundació Laboral de la Construcció. Solament es poden acollir a aquesta bonificació les empreses de més de 30 treballadors i no afectarà en cap cas a més del 10% de la plantilla en un mateix any. Caldrà que hi hagi acord previ entre empresa i treballadors en funció de criteris organitzatius i de producció i caldrà justificar l’assistència. A rticle 35 Clàusula d’aplicació del règim salarial (desvinculació) E l règim salarial d’aquest Conveni obliga a tots els empresaris i treballadors inclosos dins del seu àmbit d’aplicació i durant tot el temps de la seva vigència. Sens perjudici de l’esmentat anteriorment, aquelles empreses que es trobin en alguns dels supòsits indicats a continuació, pel que fa a la seva situació econòmica, podran suspendre l’aplicació del règim salarial del Conveni, sempre que es doni una de les circumstàncies següents:

12101

a) Q ue els últims exercicis econòmics dipositats en el Registre mercantil presentin pèrdues. b) Que estigui afectada per algun procediment concursal, suspensió de pagaments o fallida. Per l’aplicació d’aquesta norma caldrà que l’empresa ho comuniqui primerament per escrit a la Comissió Paritària, la qual ho resoldrà en el termini de set dies, i comunicarà la seva resolució a l’empresa, als delegats de personal o, en el seu cas, als treballadors. Juntament amb la comunicació escrita de la suspensió de l’aplicació del règim salarial, l’empresa facilitarà als representants dels treballadors o, en el seu cas, als treballadors, la documentació que acrediti l’existència del supòsit invocat per a la suspensió i la proposta del règim salarial específic. E n el termini de set (7) dies hàbils comptats a partir del següent dia de la comunicació per escrit de la suspensió del règim salarial per part de la Comissió Paritària, els representants dels treballadors o, en el seu cas, els treballadors, caldrà que manifestin la negativa o l’acceptació de les causes esmentades i el règim salarial proposat. Si no hi ha representants dels treballadors en l’empresa o en el cas de no acceptar els treballadors la proposta empresarial per la determinació del règim salarial aplicable, les parts es sotmetran a l’arbitratge del Tribunal Laboral de Conciliació, Mediació i Arbitratge de Catalunya. E n qualsevol cas, l’acord al que arribin les parts o la resolució que es dicti determinarà la durada de la suspensió; si no hi consta aquella durada, conclourà necessàriament el 31 de desembre de l’any en què s’hagi produït. E ls treballadors, els seus representants i els membres de la Comissió Paritària s’obliguen a tractar i a mantenir en la major reserva la informació rebuda i les dades a que hagin tingut accés com a conseqüència de tot l’esmentat anteriorment i mantindran el sigil professional. D ISPO SICIO NS A D D ICIO NA LS 1a Les taules de retribucions que s’adjunten com a annex d’aquest Conveni, constitueixen part inseparable i obligaran a cada activitat com també les taules de rendiment i la normativa i metodologia que s’aprovi per efecte del Conveni general signat a Madrid, el 21 d’octubre de 1997. 2a E l salari mínim interprofessional no modificarà l’estructura d’aquest Conveni col·lectiu, ni la quantia de les seves retribucions, sempre que garanteixi als treballadors ingressos superiors, en còmput anyal, als mínims establerts per disposicions especials al salari mínim interprofessional. 3a Vinculació a la totalitat. Les condicions pactades formen un tot orgànic i es consideraran globalment a efectes de la seva aplicació pràctica. E n el supòsit que l’autoritat administrativa laboral, en ús de les seves facultats, no homologués alguns dels pactes, aquest Conveni quedarà sense eficàcia i caldrà reconsiderar la totalitat del seu contingut. 4a E l personal que hagi cessat en el seu lloc de treball després de l’1 de gener de 1999, tindrà dret a l’augment salarial establert per aquest Conveni des de l’esmentada data fins al dia del cessament, encara que hagi percebut la liquidació, si no s’hi ha fet constar aquest increment.

12102

D iari O ficial de la G eneralitat de Catalunya

Núm. 2974 – 14.9.1999

A NNE X 3

A NNE X 1

A NNE X 2

Taules salarials retributives

Plus Conveni

Salari base mensual Categories mensuals Pessetes E uros Personal titulat superior .... 175.023 1.051,91 Personal titulat grau mig ... 157.834 948,60 A judant d obra (no titulat) 109.290 656,85 Cap administratiu de 1a ..... 126.444 759,94 Cap administratiu de 2a encarregat general, encarregat de fàbrica o de taller ............................. 119.199 716,40 D elineant superior .............. 150.204 902,74 D elineant de 1a ................... 109.288 656,83 D elineant de 2a ..................... 89.361 537,07 Pràctic topogràfic ................ 104.682 629,15 O ficial de 1a administratiu 113.818 684,06 O ficial de 2a administratiu 107.388 645,41 A uxiliar administrat., telefonista .............................. 80.308 482,66 Conserge, infermer, cobrador, guarda jurat .......... 89.599 538,50

Categories mensuals Pessetes Personal titulat superior ............. 50 Personal titulat de grau mitjà ..... 50 A judant d’obra (no titulat) ......... 53 Cap administratiu de 1a .............. 50 Cap administratiu de 2a, encarregat general, encarregat de fàbrica o de taller ...................................... 50 D elineant superior ....................... 50 D elineant de 1a ............................ 53 D elineant de 2a .......................... 176 Pràctic topogràfic ......................... 81 O ficial de 1a administratiu ......... 50 O ficial de 2a administratiu ......... 63 A uxiliar administrat., telefonista ................................... 230 Conserge, infermer, cobrador, guarda jurat ................................ 176

E uros 0,30 0,30 0,32 0,30

Categories diàries Pessetes Peó ........................................... 1.121 Peó especialista ....................... 1.116 O ficial de 2a ............................ 1.054 O ficial de 1a ............................ 1.009 E ncarregat .................................. 969 Capatàs ....................................... 969 Vigilant, personal de neteja ... 1.100

E uros 6,74 6,71 6,33 6,06 5,82 5,82 6,61

Salari base diari Categories diàries Pessetes E uros Peó ........................................... 2.529 15,20 Peó especialista ....................... 2.605 15,66 O ficial de 2a ............................ 2.918 17,54 O ficial de 1a ............................ 3.207 19,27 E ncarregat ............................... 3.719 22,35 Capatàs .................................... 3.547 21,32 Vigilant, personal neteja ........ 2.529 15,20

Plus extrasalarial de transport

0,30 0,30 0,32 1,06 0,49 0,30 0,38 1,38

Categories mensuals Pessetes Personal titulat superior ........... 740 Personal titulat de grau mitjà ... 740 A judant d’obra (no titulat) ....... 737 Cap administratiu de 1a ............ 740 Cap administratiu de 2a, encarregat general, encarregat de fàbrica o de taller .................................... 740 D elineant superior ..................... 740 D elineant de 1a .......................... 737 D elineant de 2a .......................... 614 Pràctic topogràfic ....................... 709 O ficial de 1a administratiu ....... 740 O ficial de 2a administratiu ....... 726 A uxiliar admin., telefonista ...... 560 Conserge, infermer, cobrador, guarda jurat ................................ 614

E uros 4,45 4,45 4,43 4,45

Categories diàries Pessetes Peó .............................................. 589 Peó especialista .......................... 589 O ficial de 2a ............................... 653 O ficial de 1a ............................... 699 E ncarregat .................................. 740 Capatàs ....................................... 740 Vigilant, personal de neteja ...... 589

E uros 3,54 3,54 3,92 4,20 4,45 4,45 3,54

4,45 4,45 4,43 3,69 4,26 4,45 4,36 3,37 3,69

1,06

A NNE X 4 Pagues extraordinàries E stiu Categories mensuals Pessetes Personal titul. superior .......... 230.947 Personal titul. grau mitjà ....... 208.015 A judant d’obra (no titulat) ... 143.234 Cap administratiu de 1a ........ 166.122 Cap administratiu de 2a, encarregat general, encarregat de fàbrica de o taller ................................ 156.456 D elineant superior ................. 197.830 D elineant de 1a ...................... 143.230 D elineant de 2a ...................... 116.637 Pràctic topogràfic ................... 137.085 O ficial de 1a administ. ........... 149.276 O ficial de 2a administ. ........... 140.694 A uxiliar administratiu, telefonista ............................... 104.554 Conserge, infermer, cobrador, guarda jurat ........... 116.960 Peó .......................................... 124.935 Peó especialista ...................... 127.937 O ficial de 2a ........................... 138.992 O ficial de 1a ........................... 149.562 E ncarregat .............................. 168.181 Capatàs ................................... 160.973 Vigilant, personal de neteja .................. 124.335

E uros 1.388,02 1.250,20 860,85 998,41

Nadal Pessetes 230.947 208.015 143.234 166.122

E uros 1.388,02 1.250,20 860,85 998,41

940,32 1.188,98 860,85 701 823,90 897,17 845,59

156.456 197.830 143.230 116.637 137.085 149.276 140.694

940,32 1.188,98 860,83 701 823,90 897,17 845,59

628,38

104.554

628,38

702,94 750,87 768,92 835,36 898,89 1.010,79 967,47

116.960 124.935 127.937 138.992 149.562 168.181 160.973

702,94 750,87 768,92 835,36 898,89 1.010,79 967,47

747,27

124.335

747,27

E ls treballadors que per norma general el 21 de novembre de 1996 tenien dret, i per a les categories que s’esmenten, a les quantitats fixes que se citen a continuació, aquestes quantitats s’augmentaran a les pagues extraordinàries reglamentàries i es mantindran invariables per a temps indefinit a partir que s’hagin consolidat, a les pagues extraordinàries que siguin satisfetes d’acord amb la llei. Bienni Categories Pessetes Peó .............................................. 2.158 Peó especialista .......................... 2.229 O ficial de 2a ............................... 2.531 O ficial de 1a ............................... 2.734 E ncarregat .................................. 3.169 Capatàs ....................................... 3.037 Vigilant, personal neteja ........... 2.158

E uros 12,97 13,40 15,21 16,43 19,05 18,25 12,97

Q uinquenni Pessetes 3.037 3.105 3.473 3.813 4.419 4.180 3.037

E uros 18,25 18,66 20,87 22,92 26,56 25,12 18,25

A NNE X 5 Vacances Categories mensuals Pessetes Personal titulat superior ............................................ 230.947 Personal titulat de grau mitjà .................................... 208.015 A judant d’obra (no titulat) ........................................ 143.234 Cap administratiu de 1a ............................................. 166.122 Cap administratiu de 2a, encarregat general, encarregat de fàbrica o taller ..................................... 156.456 D elineant superior ...................................................... 197.830

E uros 1.388,02 1.250,20 860,85 998,41 940,32 1.188,98

D iari O ficial de la G eneralitat de Catalunya

Categories mensuals Pessetes D elineant de 1a ........................................................... 143.230 D elineant de 2a ........................................................... 116.637 Pràctic topogràfic ........................................................ 137.085 O ficial de 1a administratiu ........................................ 149.276 O ficial de 2a administratiu ........................................ 140.694 A uxiliar administratiu, telefonista ............................ 104.554 Conserge, infermer, cobrador, guarda jurat ............. 116.960

E uros 860,83 701 823,90 987,17 845,59 628,38 702,94

Núm. 2974 – 14.9.1999

Categories diàries Pessetes Peó ................................................................................ 124.935 Peó especialista ............................................................ 127.937 O ficial de 2a ................................................................. 138.992 O ficial de 1a ................................................................. 149.562 E ncarregat .................................................................... 168.181 Capatàs ......................................................................... 160.973 Vigilant, personal de neteja ........................................ 124.335

12103

E uros 750,87 768,92 835,36 898,89 1.010,79 967,47 747,27

(99.218.061)

RESOLU CIÓ de 14 de juliol de 1999, per la qual s’ordena la inscripció, el dipòsit i la publicació del Conveni col·lectiu de treball de tracció m ecànica de viatgers de la província de G irona per a 1999, 2000 i 2001 (codi de conveni núm . 1700465). Vist el text del Conveni col·lectiu de treball de tracció mecànica de viatgers de la província de G irona, subscrit d’una part per A setransG irona i de l’altra per CCO O i U G T, el dia 16 de juny de 1999, i d’acord amb el que estableixen els articles 90.2 i 90.3 del R eial decret legislatiu 1/1995, de 24 de març, pel qual s’aprova el Text refós de l’E statut dels treballadors; el Decret de la Generalitat de Catalunya 326/1998, de 24 de desembre; l’article 11.2 de la Llei orgànica 4/1979, de 18 de desembre, de l’E statut d’autonomia de Catalunya, i altres normes concordants, R E SO LC: —1 O rdenar la inscripció del Conveni col·lectiu de treball de tracció mecànica de viatgers de la província de Girona per a 1999, 2000 i 2001 al R egistre de convenis de la D elegació Territorial de Treball de G irona. —2 Ordenar-ne el dipòsit a l’oficina corresponent d’aquesta D elegació. —3 D isposar que l’esmentat Conveni es publiqui al D O G C. Notifiqueu aquesta R esolució a la Comissió negociadora del Conveni. G irona, 14 de juliol de 1999 M O NTSE R R AT G O NZ Á LE Z I F A LCÓ D elegada territorial de G irona en funcions Transcripció del text original signat per les parts CO NVE NI col·lectiu de viatgers per carretera de la província de G irona, anys 1999, 2000 i 2001 A rticle 1 À m bit territorial Les disposicions d’aquest Conveni obliguen totes les empreses radicades a la província de G irona i les que, tot i que resideixin en un altre lloc, tinguin establiments dintre de la província de G irona, pel que fa al personal adscrit a ells.

A rticle 2 À m bit funcional El Conveni obliga totes les empreses de transports que es regeixin per l’O rdenança laboral de transports per Carretera, de 20 de març de 1971, i que es dediquin a les activitats de: serveis regulars de viatgers, serveis discrecionals de viatgers, serveis coordinats de viatgers en autobusos, serveis urbans de viatgers en autobusos i microbusos, i autotaxi i gran turisme. A rticle 3 À m bit personal A quest Conveni afecta la totalitat dels treballadors de les empreses que hi són compreses, a excepció del personal que es contempla en l’apartat a) del número 1 de l’article 2n de l’Estatut dels treballadors, Llei 8/1980, de 10 de març. A rticle 4 À m bit tem poral La durada d’aquest Conveni és de 3 anys, a partir del 1r de gener de 1999, i per tant, se li acaba la vigència el dia 31 de desembre de l’any 2001, en què s’ha de prorrogar de forma tàcita, tret que es denunciï amb antelació de 3 mesos a la data d’acabament, per anys naturals. Una vegada denunciat el Conveni en defecte de pacte s’han de mantenir vigents el seu contingut normatiu fins a la signatura d’un nou conveni. A rticle 5 Com pensació Les condicions pactades són compensables en la seva totalitat amb les vigents, independentment de la seva naturalesa, de l’origen de la seva existència o del nom amb què se les designi. A rticle 6 A bsorbibilitat Tenint en compte la naturalesa del Conveni, les disposicions legals que es dictin en el futur que impliquin variacions econòmiques en tots o en algun dels conceptes retributius han de ser absorbides pels augments acordats en aquell, per la qual cosa únicament tindrien eficàcia pràctica si, globalment considerats i sumades a les vigents amb anterioritat al Conveni, superessin el nivell d’aquest. En cas contrari, es considerarien absorbides per les millores pactades en aquest Conveni.

A rticle 7 G arantia personal S’han de respectar les situacions personals que amb caràcter global excedeixin el Conveni i mantenir-les estrictament personals A rticle 8 Vinculació a la totalitat E n el supòsit que l’autoritat laboral competent, en l’exercici de les facultats que li són pròpies, no aprovés algun dels pactes del Conveni, aquest restaria sense eficàcia, i s’hauria de reconsiderar en la seva totalitat. A rticle 9 Com issió Paritària La Comissió Paritària està composta per 8 membres, a raó de 4 elegits per la part social i altres 4 elegits per la part empresarial, tots ells integrants de la Comissió Negociadora del Conveni. A les reunions de l’esmentada Comissió s’ha de convocar els respectius assessors amb veu però sense vot. Les funcions de la Comissió Paritària són la interpretació del Conveni i l’arbitratge de les qüestions o problemes que les parts li posin en consideració, tot plegat amb caràcter previ al plantejament dels diferents supòsits davant la jurisdicció competent. L’adopció d’acords en el si de l’esmentada Comissió Paritària ha de ser sempre per majoria, és a dir, la meitat més un dels seus membres han d’estar-hi d’acord. E l termini màxim de reunió de l’esmentada Comissió és de 15 dies hàbils a comptar des del següent de la sol·licitud o petició per qualsevol de les parts. En el supòsit que no es reunissin en l’esmentat termini, es consideraria realitzat el tràmit previ per accedir a l’autoritat o jurisdicció competent. A rticle 10 R em uneració del rendim ent m ínim exigible La remuneració del rendiment mínim exigible es determina pel salari base d’aquest Conveni i el plus conveni. La regulació d’aquest plus es determina en l’article 14. A rticle 11 Jornada de treball La jornada laboral per a l’any 1999 és de 1.790 hores de treball efectiu anual, per a l’any 2000 és de 1.787 hores de treball efectiu anual, i per a l’any 2001 és de 1780 hores de treball efectiu anual, amb una projecció setmanal de 40 hores,