Tema 9: El Decret de Nova Planta El Dectret de Nova Planta i les seves conseqüències lingüÃ−stiques El segle XVIII fou un segle de consolidació de llengües i això coincidÃ− amb la dolnenta situació de la llengua catalana. Felip V decretà la Nova Planta (de Francesc Ametller i José Patiño) per governar les noves terres segons les lleis castellanes i es creà la “Real Audiencia”. L'exèrcit i l'administració varen esser financiats per les rendes de les suprimides Generalitats. A la Catalunya del Nord, LluÃ−s XIV ordenà que les escriptures oficials fossin en francès Amb el temps aparegueren altres decrets i messures per tal de prohibir l'us del català a molts nivells. Les actituds lingüÃ−stiques La roducció literà ria va pedre terreny en front de la històrica, folosòfica, etc. per considerar-la poc ùtils per els seus propòsits i la llengua esdevingué un problema que no varen saber resoldre peròaixÃ− i tot la llengua va aran evolucionan a les capes més cultes de la societat la qual culminarà amb l'obra del gramà tic Josep Pau Ballot. Els estudis sobre la llengua Els tractats i les gramà tiques en català fores encrites per facilitar l'aprenentatje d'altres llengues com el castellà o el llatì. Encara aixÃ− va haver escriptors com Antoni de Bastero que volgueren donar la força perduda al castellà però a la seginta meitat del segle els autors ja havien canviat al castellà . Tota aquesta situació va esdevenir en una polémica que va ser recollida en els diaris de Barcelona de la època. A València destaca Carles Ros i a Catalunya podem trobar a Pere Mà rtir Anglès i a Josep Ullastre (primera gramà tica dedicada a la descripció del català . A les Illes, i sobretot a Menorca destava el gramà tic Antoni Febrer i Cardona qui va escriure “Principis de la escriptura menorquina”. La persistència en l'us del Català . La repressió actuà molts a les universitats i es volia castellanitzar l'alta cultura del paÃ−s. Només hi varen deixar una univrersitat: La de Cervera, a la qual la llengua oficial va ser el castallà però va continuar editant en català ja que es considerava una eina encara molt important. Després es creà l'Acadèmia de Bones lletres de Barcelona la qual rebé el tÃ−tol de reial de Ferran IV. Varen tornar a ser editadas un gran nombre d'obres en català com tractats pedagògics o obres de Anselm Turmeda i es reivindicà el dret de les noies a rebre instrucció.

1