TEMA 1.− CONCEPTES BÀSICS 1.1.− Concepte de dret penal. Delicte, pena i mesura de seguretat. Dret penal: És el conjunt de normes jurídiques establertes per l'estat que prohibeixen la comissió de delictes mitjançant l'amenaça d'una pena o mesura de seguretat. Trobem: • Concepte subjectiu: Dret de castigar o Ius puniendi • Concepte objectiu: Conjunt de normes jurídiques establertes per l'estat que prohibeixen la comissió de delictes mitjançant l'amenaça d'una pena o mesura de seguretat. • Els medis de control social són la família, l'escola, l'educació i la diferència amb el dret penal és que el dret penal és de caràcter formal, només es pot castigar una conducta quan ja ha estat penalitzada, quan s'ha fet una llei (aprovada i de caràcter retroactiu) que castigui l'actuació. Els mitjans de control social no estan formalitzats. • Delicte • Comportaments molt greus que la llei no permet i que afecten a la convivència entre ciutadans (matar, robar ...). Només pot ser sancionada per una institució. • Infraccions criminals (delictes en sentit ampli) són comportaments humans típicament antijurídic i culpables. • Les infraccions criminals es divideixen en: ♦ Delictes Strictu senso ♦ Faltes: Infraccions lleus (conduir un cotxe sense l'assegurança) ♦ Els delictes poden ser: ◊ Greus: Homicidi ◊ Menys greus: Amb penes de 3 anys (Conduir sota la influència de begudes alcohòliques). ◊ Art. 10 del Codi Penal: Definició descriptiva, però nosaltres utilitzarem la doctrinal. Els delictes són comportaments doloses o imprudents. ◊ El codi penal castiga les accions que perjudiquen la convivència. ◊ Penes ◊ Són mals que normalment es castiguen amb la privació de llibertat. ◊ Tradicionalment la pena més utilitzada va ser la pena de mort i les penes corporals. ◊ Avui dia s'utilitzen altres penes com: ⋅ Pena de presó: Al segle XIX va sorgir la presó, abans d'això existien retencions de la persona però només fins que es celebrés el judici. Es va inventar perquè les altres penes eren molt greus i com que els que anaven a la presó treballaven de forma gratuïta era una forma d'obtenir ma d'obra gratis. ⋅ Pena de multa: És bastant moderna. la multa també pot ser una sanció administrativa que resulta molt més cara que les sancions penals. ⋅ En el cas d'un delicte fiscal de vegades és millor que sigui un delicte penal que no pas un delicte administratiu perquè aquest últim surt més car. ⋅ L'inconvenient que sigui un delicte penal és el fet que s'adquireixen antecedents penals. • Pena de multa dia: S'imposa al condemnat un preu per dia. • Els diners a pagar depenen del cabdal econòmic dels reus i la fixació dels dies va lligada a la importància del delicte. ♦ Arrest de cap de setmana: Només s'està a la presó divendres, dissabte i diumenge, d'aquesta manera no cal que trenqui 1

amb el seu mon laboral. ♦ Treball en benefici de la comunitat: És voluntari. ♦ El pressupòsit de la pena és la culpabilitat en el sentit de la possibilitat d'atribuir a una persona, que es pot motivar normalment, en condicions psíquiques normals la comissió d'un fet. ♦ Mesures de seguretat ♦ Són sancions molt modernes, tenen una antiguitat de 100 anys i diferents perquè la persona que ha comès la falta no entén la sanció que se l'imposa. Ex.: Internament d'un reu en una institució psiquiàtrica. ♦ El pressupòsit de les mesures de seguretat és la perillositat ♦ Article 101 tipus de mesures de seguretat: ◊ Privatives de llibertat ◊ No privatives de llibertat (art. 105). ◊ 1.2.− Sanció penal i sanció administrativa. ◊ És una distinció quantitativa (per la quantitat de gravetat). Les sancions penals són molt greus mentre que les sancions administratives són menys greus. ◊ Les multes poden se penals o administratives, sent les administratives les més cares. ◊ Segons sigui la naturalesa de l'òrgan que imposa la sanció sabem si és administrativa o penal. La sanció d'un batlle és sanció administrativa i la sanció d'un jutge és sanció penal si s'imposa en un procés judicial. ◊ Per un sol fet es pot imposar una sanció penal i una sanció administrativa?: Un policia té un amic que condueix un vehicle i té un accident, en el judici el policia menteix per afavorir al seu amic. Al policia se'l condemna per fals testimoni i es obligat a pagar una multa i a un trasllat de residència forçós. ◊ Això pot passar?: La constitució en l'article 25 impedeix la doble sanció per un mateix fet, diu que no es pot condemnar a una persona dues vegades per un mateix fet, principi bis in idem (no dues vegades pel mateix). ◊ No és legítim imposar la doble sanció si es donen les tres identitats: Identitat de subjecte, Identitat de fet, Identitat de fonament. ◊ Entenem per fonament tot delicte que protegeix un interès jurídic (en el cas de l'homicidi és la vida humana). Si el fonament es diferent si que es possible imposar la doble sanció. ◊ Interès jurídic del fals testimoni, el interès jurídic protegit és l'administració de la justícia. ◊ El policia sofreix una sanció penal per fals testimoni i una sanció administrativa per enterbolir la bona imatge del cos de policia. És doble sanció perquè no compleix les tres entitats i si el fonament. ◊ 1.3.− L'ordenament jurídic−penal. ◊ És el conjunt de normes penals que regula el tema 2

penal. ◊ Quina és la llei més important que regula aquesta normativa? El codi penal i les lleis especials. ◊ Parts del codi penal: ⋅ Part general: Es pot aplicar a qualsevol tipus de delicte. ⋅ Part especial: Regula les situacions concretes. ⋅ Lleis especials de caràcter penal: • Codi penal militar: Regulat per la llei orgànica 13/1985 de 9 de desembre. • Llei orgànica general electoral: Llei orgànica 5/1985 de 19 de juny. • Llei de contraban: Sancions administratives i sancions penals. • TEMA 2.− FINALITATS DEL DRET PENAL • 2.1.− Retribució, prevenció general i prevenció especial. • Les finalitats del dret penal s'assimilen a les finalitats de la pena. • Retribució. • La finalitat del dret penal és donar una resposta al mal comès per un delicte. És la finalitat més tradicional. • Principi de proporcionalitat: ojo por ojo, diente por diente. És important que la pena s'adeqüi al delicte que ha comés, al mal que s'ha fet. • Teoria relativa • ♦ Prevenció general: Es dirigeix a la societat ♦ Prevenció especial: Es dirigeix a la persona que ha comés un delicte. ♦ La doctrina majoritària entén que la funció de la pena és la protecció dels béns jurídics a través, principalment, de la prevenció general, si bé entenem que la prevenció especial també contribueix a la prevenció de delictes de futur. ♦ Castigar de manera proporcional és important perquè en el cas que es doni la mateixa pena es cometrien més delictes (si 3

robo i m'imposen la mateixa pena que si mato, per la mateixa pena, robo, mato i violo). ♦ Funció del dret penal: Protecció dels béns jurídics. La protecció és fa a través de la pena que és una coacció psicològica. ♦ Les penes són un càstig però també són una necessitat. ♦ Reinserció social ♦ L'estat està obligat a donar facilitats al delinqüent que es vulgui reinsertar a la societat. És un deure de l'estat facilitar aquests mitjans, tot i que la reinserció sigui insuficient. ♦ Hi han casos en que si hi ha reinserció (10%). ♦ No és el mateix reinsertat a un deliqüent ocasional que a un que té un passat molt conflictiu (Vaquilla). ♦ Principi general ♦ Consisteix en una intimidació dirigida a la societat, però té un problema, que s'excedeixi el límit de la proporcionalitat. ♦ Funciona sempre i quan la pena sigui proporcional a la gravetat del mal del delicte. ♦ En cada figura delictiva trobem: ◊ Normes primàries: El missatge no mataràs va dirigit al poble, a la gent. ◊ Normes secundàries: Obliguen a imposar la pena corresponent a l'homicida. Va dirigida als jutges, tribunals o jurats. ◊ La funció del dret penal és emetre missatges prohibitius o de 4

manament al poble, també emetre missatges al poble perquè es consolida i referma una constitució negativa, que diu tot allò que no s'ha de fer. ◊ Per complir la funció de missatge el dret penal ha de motivar a la gent a les persones en condicions psíquiques normals, per aquest motiu no es castiga a un nen de 3 anys o les persones psiquicament malaltes. ◊ Les funcions del dret penal són: ⋅ Retribuir ⋅ Prevenir delictes de la societat ⋅ Prevenir delictes futurs del delinqüents ⋅ Crear a la societat un sentiment d'afirmació del dret, quan el destinatari no és motivable, no serveix el dret penal. 2.2.− Reducció de la violència estatal. L'estat només pot castigar quan sigui estrictament necessari per a la protecció de la 5

societat. S'ha de reduir al màxim la violència estatal, cal defensar els ciutadans del poder de l'estat. Es diu que l'estat té el dret de castigar. Aquest dret té límits, ja que l'estat democràtic es limita a el poder punitiu de l'estat. La pena és legitima només en els casos que es necessari per la protecció de la societat. Hi han conductes que poden ser sancionades per instruments diferents a les penes. Quan els instruments són suficients per reduir una conducta agressiva, seria il·legítim castigar amb penes aquestes conductes. 2.2.1.− Principi d'intervenció mínima El dret penal només és lícit quan es limiti a regular i castigar conductes que siguin perilloses per una convivència pacífica. Per exemple: Anar pel carrer i trobar−se a un atracador cada 10 metres, seria impossible arribar a la feina. També passa si vaig pel 6

carrer i veig que la gent es mata perquè no puc viure bé i la convivència seria insuportable. Reforma del dret penal: Va contra el Principi de intervenció mínima. La pena no resol els problemes socials. Ara hi han més delictes que abans no existien i han desaparegut altres que abans hi eren. És discutible que segons quines actuacions siguin castigades amb penes (el delicte fiscal és discutible que sigui castigar amb penes). El principi de intervenció mínima constitueix avui dia un mínim de dret de castigar de l'estat, el dret penal no ha de ser un instrument sancionador de conductes que infringeixen normes no penals sinó que s'ha de limitar a castigar comportaments que mereixin la condició de delicte i mereix sanció de delicte tot comportament que posi en perill la convivència pacífica de la societat. Intervenció mínima: Ultima ratio (darrera arma). 7

Convivència. Protecció exclusiva dels bens jurídics: Els béns jurídics són bens reials. Són, entre d'altres, la vida, la integritat físisca, salut pública, llibertat. Be jurídic: Be reial que és anterior al dret, perquè intervingui l'estat ha d'haver un dany social. Principi Estatal de Be Jurídic: Volem dir que no es poden castigar, amb el dret penal, conductes que infringeixin principis estrictament morals, sinó que han de ser bens jurídics (no es pot castigar l'homosexualitat) El dret pot castigar infraccions de normes jurídiques que tenen un contingut ètic. Principi fragmentari de dret penal: El dret penal castiga conductes jurídiques però les castiga totes i això és una virtut, ja que només ha de castigar aquelles que atempten contra la societat. 2.2.2.− Principi de legalitat

8

És un límit que prové de la idea de l'estat de dret. Estat de dret vol dir que l'estat està sotmès a la llei. El principi de legalitat té una garantia política important: Nullum crimen, nulla poema sine lege previa, scripta e stricta (S. XIX), aquesta frase descriu perfectament el principi de legalitat, diu cap delicte, cap pena sense llei prèvia i escrita. Les lleis les fa el poder legislatiu (les corts), són persones escollides per eleccions i tenen la sobirania delegada del poble, el poble delega la sobirania en els diputats. Les lleis les fan el poble i ells determinen els delictes i determinen les penes , el poble participa. Conseqüències: ⋅ El poder executiu no pot fixar delictes ni penes perquè te potestat reglamentaria, pot dictar reglaments i reials decrets. 9

⋅ El govern dicta decret−lleis, que no són més que en una situació d'urgència es necessita una llei ràpida i per solucionar el problema és dicta el decret−llei. ⋅ Decret−llei: Norma que pot dictar el govern en cas de necessitat i que val tant com la llei, aquest decret ha de ser ratificat pel parlament. • El govern també dicta decrets−legis Norma amb força de llei, no té res a veure amb els casos d'urgència i han d'estar convalidat pel parlament. 10

Sempre hi ha una llei que precedent que autoritza el govern a dictar el decret−legisl ♦ Lege • Norm amb força de llei. ♦ Prev Ning no pot ser casti per una norm si aban no ha estat cread ♦ Princ d'irre de la norm més favo (pag amb un xec sense fons avui dia no 11

es cons un delic i qui estav empr per aque moti surt de la presó Aque princ es dona semp i quan la norm sigui favo

12

13

14

15

16

17

18

19

20

21

22

23

24

25

26

27

28

29

30

31

32

33

34

35

36

37

38

39

40

41

42

43

44

45

46

47

48

49

50

51

52

53

54

55

56

57

58

59

60

61

62

63

64

65

66

67

68

69

70

71

72

73

74

75

76

77

78

79

80

81

82

83

84

85

86

87

88

89

90

91

92

93

94

95

96

97

98

99

100

101

102

103

104

105

106

107

108

109

110

111

112

113

114

115

116

117

118

119

120

121

122

123

124

125

126

127

128

129

130

131

132

133

134

135

136

137

138

139

140

141

142

143

144

145

146

147

148

149

150

151

152

153

154

155

156

157

158

159

160

161

162

163

164

165

166

167

168

169

170

171

172

173

174

175

176

177

178

179

180

181

182

183

184

185

186

187

188

189

190

191

192