1. Introducció En principi no hi ha res més oposat als règims feixistes que el comunisme teoric: en lloc d'ocultar les diferències entre clases, reivindicava el poder per la classe més deprimida, els treballadors. De totes maneres, en la seva aplicació pràctica, el comunisme rus es va anar acostant, poc a poc, a una similitud equiparable amb els règims totalitaris d'Europa Occidental: la llibertat i el dret indiviual eren constrets en nom de la igualtat humana, i l'Estat assumí tots els drets dels ciutadants, els quals van anar veient reduïda fins al màxim la seva capacitat de desisió política. La llibertat havia de ser aconseguida, en una fase futura, mitjançant una lluita de classes física i una autèntica dictadura del proletariat; tots dos mitjans van ser duts a la pràctica mitjançant una dictadura de partit, la democràcia interna va ser suplantada per una direcció jeràrquica que, en el seu exercici del poder, va acabar identificant partit i Estat. L'internacionalisme que volia Trotski (revolució permanent), va acabar sent el "socialisme en un sol país". 2. El socialisme en un sol país El que va marcar aquell conservadorisme va ser el seu sentiment nacionalista, l'aposta per la capacitat del poble rus en la conquesta del seu pròpi destí. Això estava força en contradicció de la revolució permanent, que era la teoria que sotenia la impossiblitat de subsistència del comunisme en un país, si als països fronterers eren captialites, aquest era el pensament de Trotski. Stalin va argumentar,utilitzant el marxisme−leninisme, la oposició a aquesta teoria. Ell pretenia que l'URSS fos una potència autàrquica que econòmicament i políticament fos independent de la resta d'Europa: era el "socialisme en un sol país". Trotski va dimitir dels seus càrrecs governamentals (gener de 1925) i es va obrir una lluita pel poder entre la troika dirigen (Stalin, Kàmenev i Zinoviev). Del XIV Congrès

1

del Partit Comunista, Stalin en va sortir convertit en dirigent indiscutible; unes primeres i reduïdes purgues van consolidar la direcció stalinista. Aquesta direcció basava el seu predomini en el control de Moscou i la burocràcia, en defensa de la diversitat nacionalista i la conversió proletària defensada pels seus adversaris. 3. L'inici de la dictadura stalinista L'instauració de la dictadura comunista va representar la ruptura amb totes les tendències democràtiques d'Europa Occidental. Els intents de enderrocar el nou sistema comunista van fracassar gràcies a la restistència de l'Exèrcit Roig, com també per les paradoxes i contradiccions internes de les potències occidentals. Es va practicar una política d'aïllament respecte Rússia, amb el fi de tallar el comunisme i amb l'esperança de que aquella nova política fracassaria. La implantació del col·lectivisme del plà quinquennal l'any 1928 va posar de manifest que la dictadura stalinista estava decidida a portar fins a la fi els seus objectius. La dictadura russa va ser considerada com el perill més gran per la democràcia capitalista, ja que representava l'èxit del comunisme i era la guia de totes les forçes que aspiraven a la revolució mundial. 4. Els plans quinquennals. La planificació econòmica El tret que va caracteritzar de forma singular l'economia soviètica va ser la planificació de tota la vida econòmica per l'Estat i els seus funcionaris. El partit va aplicar algunes de les parts del programa de Trotski, desprès de ser expulsat. A l'URSS es va llençar un pla que, començant el 1928, organitzava el futur econòmic durant cinc anys. L'objectiu era actualitzar, enriquir i enfortir el país, fer−lo totalment autosuficient i crear la base definitiva d'una societat de treballadors. El primer plà quinquennal va acabar el 1932, i immediatament va començar el segon fins el 1937. El tercer pla quinquennal, que començaria el 1938, no es va poder concloure a causa de la guerra amb Alemanya l'any 1941, però posteriorment

2

s'introduiren nous plans quinquennals. Primerament el pla quinquennal marcava aquells objectius que necessàriament s'havien d'assolir. L'administració general estava a càrrec del Gosplan, una agència creada per aquell fi. El Gosplan dictaminava des de la quantitat de cada article i els seus preus fins als salaris que havien d'atorgar−se a cada obrer. En un esglaó inferior es trobava la direcció local de cada fàbrica, encarregada de formular les necessitats de matèries primeres, maquinària i nombre d'obrer especialitzats. En definitva, si el capitalisme regulava per la llei de l'oferta i la demanda els recursos i la mà d'obra, el pla quinquennal es proposava equilibrar−los amb les alteracions dels preus, sous i beneficis. La indústria pesant era l'objectiu principal que pretenia assolir el plà. Era necessari de crear a l'URSS una industrialització; es tenia el propòsit de no establir dependència amb préstecs estrangers. 5.− La col·lectivització de l'agricultura El primer plà quinnquenal anava dirigit a la col·lectivització d'una cinquena part de la pagesia. Durant l'hivern del 1929 va patir una revisió sobtada i va col·lectivitzar−se la major part de la població agrícola.. Es van crear unes granges col·lectives la propietat de les quals era dels camperols que hi residien. Aquella gent havia d'aportar les propietats privades en terres i bestiar a aquelles colec·lectivitats. El primer inconvenient, no previst en cap pla, va ser la resistència dels kulaks (camperols més rics) que van oposar−se a cedir les seves propietas. Tampoc no s'havia previst la violència extrema que va exercir−se contra els kulaks, que van ser morts o duts a camps de treballs forçats.Com a classe social, van desaparèixer de Rússia i, políticament, va desaparèixer un grup rural burgès que s'oposava a la política de l'Estat. Al seu torn, la pagesia va transformar−se en un proletariat que s'adequava al reflectit en la doctrina marxista. Per a la població de la Rússia agràgia, el 1929 va

3

quedar més gravat com a any de la revolució que el 1917. La col·lectivització va comportar la lluita de classes al camp, la mort de grangers qualificats i, cosa que tampoc no va advertir el pla, a costa de l'aniquilació del bestiar. Si els grans grangers destruïen els seus animals abans de cedir−los a les col·lectivitats, els grangers amb menys propietats tampoc no va tenir cura del bestiar: els animals no eren seus i en el seu defecte, pensaven, l'Estat ja els en lliuraria d'altres. El desastre econòmic més gran del pla quinnquenal va ser, sens dubte, la pèrdua del bestiar. Dues males collites consecutives van produir un any de fam el 1932,que va provocar la mort d'entre dos i tres milions de persones. La col·lectivització va fer possible la màquinització de l'agricultura. El primer quinnquenal va dotar cada regió de tractors i màquines que eren enviats d'una granja col·lectiva a una altra segons les necessitats. En aplicar el capital al camp, va augmentar immediatament la producció. Els exedents de producció i el seu control també ban ser un objectiu del pla. Aleshores era més fàcil el seu control administratiu. Cada col·lectiu tenia marcada la quantitat que havia de lliurar; superada aquella quantitat, la resta podia ser venuda al mercat lliure. L'Estat sabia amb quin nombre de productes comptar, tant per al mercat interior com per a l'exportació i venda al mercat mundial, a fi de pagar les exportacions industrials. El 1939, tota la pagesia estava col·lectivitzada. S'havia assolit l'objectiu d'assegurar el control de l'Estat sobre la producció agrícola i l'objectiu de la industrialització. Paral· lament, pel fet que els llogarets necessitaven menys braços, augmentaven els obrers disponibles per a la producció industrial. Entre el 1929 i el1939 van arribar vint milions de persones a la ciutat. Era mà d'obra a disposició de les noves fàbriques. 6.− Les purgues dels anys trenta Les operacions dels plans quinquenals van produir diversitat d'opinions fins i tot entre

4

els mateixos membres de la classe dirigent del partit. Al darrere d'aquelles hi havia un intent fervent per la presa del poder. A la dreta, al cap de la qual es trobava Bukharin, hi havia un grup que defensava uns objectius més graduals per a la col·lectivitazió de la pagesia. A l'altre banda, l'element esquerrà estava dirigit per Trotsky, des del seu desterrament. Alguns trotskistes van ser acusats de conspirar contra Stalin a fi de fer−lo caure. El 1933, després d'una purga al partit, va ser expulsat un terç dels seus membres. Va arribar fins i tot a alguns dels col·laboradors de Stalin com Serge Kirov,company revolucionari des del 1909 i membre clau del partit: va ser assessinat al seu despatx l'any 1934, després de ser acusat de comandar els descontents. Els anys trenta van ser testimoni d'un seguit de processos sensacionals presidits pel terror. Disset antics bolxevics, entre ells Zinoviev i Kàmenev, van ser processats l'any 1936. L'acusació va ser l'assassinat de Kirov, una conspiració contra Stalin i el fet d'haver organitzat, sota la inspiració de Trotski, un grup que pretenia desestablitizar el partit. En judici públic, van reconèixer els delictes que se'ls va imputava. Uns processos similars van produir−se durant els anys successius: el 1937 van ser jutjats disset bolxevics i l'any 1938 va ser jutjat Bukhanin, acusat de conspiració contra Stalin i pel fet d'intentar establir un sistema capitalista. Van ser executats. Els cercles militars també van estar sotmesos a les purgues. L'any 1938, el maricasl Tukhashevski i una altres set generals van ser afusellats sesprés de ser acusats de trostkistes. Nombroses persones desconegudes van patir les conseqüències de les purgues que van durar fins a les acaballes del 1938. L'última víctima va ser el mateix Trotski, que va morir assessinat a Mèxic el 1940.Amb les purgues s'evitava el perill d'una revolució i també aconseguir reforçar la dictadura i disiplina del partit. Annex 1.− El primer pla quinnquenal (1928−1933) Lenin va deixar subsistir un sector privat de l'indústira. Aquesta mesura no era una

5

concesió del capitalisme, sino un punt de recolzament per la revolució que estava naixent. Al 1928, aquest sector privat es va convertir en un perill polític. Va ser eliminat progressivament i al 1933 la indústria privada no era més que un 1 % de la indústria soviètica. Per dur a terme aquest pla es necessitava diners i tècnics. Una de les originalitats de la economía planificada soviética qs que utilitza directament, per mantenir el seu equilibri, els beneficis que ella mateixa obté. Al no ser molt gran les reserves monetaries, es va establir una política molt severa d'austeritat i racionalització. El tècnics es van haver de buscar als països capitalistes. El Estacovisme encara no havia nescut, però ja es va crear una tensió entre treballadors per mitjà de les competencies de fàbrica a fàbrica, de regió a regió, per mitjà de la participació dels obrers en les deliberacions relatives al pla i també a travès de recompenses i d'escales de salaris. En l'agricultura va ser tot una mica més dificil, les petites explotancions no tenien cap viabilitati va ser necessàri col·lectivitzar les terres i líquidar així, als Kulaks (pagesos rics). Per suavitzar els rigors de la col·lectivització, la propaganda estalinista insisteix en el fet de que tot pagès, incluïts els dels kolvhosos, conserven la seva casa, un petit camp personal i el seu bestiar familiar. Stalin, volia que la kolvhosisació és fes per consentiment pròpi i no per imposició. Els pagesos que entressin en un kolvhos siguessin lliures de sortir d'aquest. El desenvolupament sistemàtic de la instrucció i el adoctrinament, aixì com la vigilància dels militants, superen progessivament tots els obstàcles. Annex 2.− El segon pla quinnquenal (1933−1938) Després del èxit del primer quinnquenal (que es va concloure amb nou mesos d'anticipació) el segon pla es fixen els objectius per elevar el nivell de vida dels

6

habitants augmentant la producció, desarrollant la indústria lleugera, millorant les vies de comunicació, augmentant els salaris i rebaixant els preus. En aquesta situació va nèixer l'estacovisme, que tenia com a objectiu un millor rendiment del treball, amb pagaments de primes als treballadors. Proseguia el moviment de kolvhosisació, però millorava la situació dels pagesos en els kolvhosos i augmentaven les propietats personals d'aquests pagesos poden conservar per el seu consum i el seu benestar particular. Al 1939, segons el informe de Stalin al Congrés del Partit Comunista, la industria havia augmentat el seu rendiment en un 238% en relació a l'any 1933, i la renda nacional havia augmentat a més del doble, com les produccións agrícoles funamentals (blat, sucre, lli,...).La producció de cotó es va quadriplicar, l'or es va multiplicar per sis i la electricitat, per set. Paralelament al progrés econòmic,la URSS experimenta un important progrès cultural. Al 1914, sobre una població de 130 milions d'habitants, el efectiu escolar total de Rússia (educació primaria) es va elevar uns 8 milions d'individuus. Al 1937 hi havia 30 milions de nens a les escoles primàries, 10 milions d'alumnes a l'educació secundària i 700 mil univeritàris. També es va crear una cultura soviètica (literatura, cinematografía), que va fer d'eco a la revolució. Opinió Personal Al elabrorar aquest treball m'he trobat en que molts llibres eren del tot subjectius i expresaven un odi contra Stalin, cal afegir, que me'ls he llegit però no he utilitzat les informacions que donaven, ja que he cregut que tansols explicaven la part que volien, cosa que també m'ha pasat amb tots els materials utilitzats. Doncs, tansols culpen a Stalin de ser un assessí sense valorar la situació en que aquest home va viure, i va haver d'actuar. Es trobava davant de la horrible realtiat del tsarisme, la protesta espontània i desprotegida davant de la miseria i l'injustícia, la

7

vida en la clandestinitat, el desterrament i la permanent i abobiant labor política, les destràcies personals, la construcció d'una organització, la guerra civil, la lluita per l'orientació del nou país, la destrucció de l'oposició, els terribles i agotadors procesos de nacinalització de la terra i la creixent industrializació, les purgues dels infiltrats, espies i enemics, les tensions entre els polítics i la necessària expansió cap a Occident. Amb això vull dir que el que s'ha de valorar no són les seves actuacions o la seva persona, sino les circumstàncies en que va governar. Stalin es va tornar indispensable i insubsituible ja que tenia grans coneixements, des de la producció del blat fins a la de canyons, des de la ingenieria civil fins a la dipolmàcia internacional. El que Stalin va forjar, va ser una cultura sense precedents, un sistema totalment nou de relacions de la propietat i humanes, una nova concepció del home. Aixì doncs, el primer gran aconteixement que se li ha d'atribuir a Stalin és la creació de la primera gran societat socialista de l'història. Un altre gran fet important, és que Stalin va aconseguir derrotar a l'exèrcit més poderós de l'època, la Wermacht hitleriana. Crec que ser creador del primer gran estat comunista i derrotar a un èxercit de les magnituds del Alemany, és haber−se fet un lloc en la història de la humanitat, sense negar els crims que això va suposar, però es clar que limitar−se a argumentar els fets desdes les victimes seria ignorar el fet de la transformació que aquell país había sofert. Finalitzant, jo no crec que per dur a terme un canvi tan brusc, com és pasar del capitalisme al comunisme i enfrontar−se a totes les situacions que això suposa, pugui fer−se d'una manera més relaxada i sense haver d'acabar amb tantes vides, potser inocents. Això obre un altre dilema en el qual es plantejaria si som nosaltres mateixos, les persones, els que provoquem aquestes situacions extremes. Bibliografia

8

· Enciclopèdia Multimedia Planeta D'Agostini · Hisòria Universal, Segle XX, Volum I, Editorial 92.

9