Story Transcript
Dinàmiques per treballar conceptes
1
Unitat d’Assessorament Psicopedagògic
Dinàmiques per treballar conceptes Proposem aquestes dinàmiques com a punt de partida per tal d’obrir el debat al voltant dels conceptes que fem servir per abordar la perspectiva de gènere. Els conceptes anomenen, marquen i determinen una forma de pensament i transmissió d’idees compartides. Generalment fem ús dels mots sense un qüestionament del ideari que els creen i els sostenen. És imprescindible posar en comú quines són les implicacions de les definicions que fem servir. D’aquesta forma poder arribar, a partir d’un debat i anàlisi, a acords en dites definicions per tal de saber a què fem referència amb aquests conceptes a la resta de dinàmiques. Segons Watzlawick1, un dels axiomes de la comunicació és que aquesta és verbal i no verbal. Les dinàmiques d’aquest apartat es centren en la importància de la comunicació verbal i com és interpretada en funció del nostre coneixement i de la font de la qual prové. Per això, es de rellevància conèixer la font i analitzar les línies de poder subjacent que li donen el significat. Aquest apartat proposa la confrontació i contrastació de molts supòsits a partir dels quals ens comuniquem. Per tal que la comunicació sigui efectiva, s’ha d’acordar què s’entén per algunes paraules perquè així els interlocutors parlaran en un mateix sentit. Els estereotips es construeixen amb una part del llenguatge verbal, per això és important començar a treballar els mots que conformen aquesta estructura de llenguatge. També, una part dels rols que desenvolupem es sostenen en estructures gramaticals compartides. Conèixer l’origen i la perpetuació d’aquestes creences compartides (estereotips) és una eina que facilita la comprensió dels models de comunicació establerts pel sistema patriarcal. Considerem important que la comunicació s’analitzi dins el sistema en el que es desenvolupa, coneixent l’entramat de relacions que creem les persones. Pel que fa a les qüestions vinculades al gènere, el sistema patriarcal atorga un determinat sentit a la comunicació. I aquest és l’element base que cal qüestionar.
1
Watzlawick, Paul (1993). Teoría de la comunicación humana. Editorial Herder. Barcelona.
2
Unitat d’Assessorament Psicopedagògic
Dinàmiques proposades: 1.1 Dinàmica dels conceptes 1.2 Dinàmica d’argumentació
3
Unitat d’Assessorament Psicopedagògic
1.1 Dinàmica dels conceptes
Idees/conceptes: Identitat; Socialització; Estereotip/ Desigualtat/ Discriminació; Gènere/ Sexe; Masculinitat/ Feminitat; Masclisme/ Feminisme; Poder; Patriarcat. Objectius: Contextualitzar el fenomen de la violència de gènere i els diferents elements que hi intervenen. Conèixer el vocabulari que s’utilitza per analitzar i comprendre aquest fenomen. Analitzar tòpics i estereotips sobre la violència de gènere. Relacionar el fenomen de les violències vers les dones amb la construcció de les identitats de gènere, el procés d’autonomia de les dones i el sistema patriarcal. Desenvolupament: Aquesta dinàmica consisteix en treballar diferents conceptes relacionats amb el sistema patriarcal i les desigualtats de gènere. En ella els participants, distribuïts en petits grups, han d’unir una sèrie de conceptes amb les corresponents definicions. A partir d’aquest primer treball amb grups es posa en comú i es debaten les correspondències, les diferents definicions que es fan de cadascun dels fenòmens, les contradiccions en les definicions, etc. A continuació es presenten els conceptes i les definicions que es treballen (les definicions han estat extretes de dos diccionaris diferents: wikipedia (W), Institut d’Estudis Catalans (I)): DESIGUALTAT Situació en la que no totes les persones d’una mateixa societat, comunitat o país tenen els mateixos drets, obligacions o béns. (W) PODER Oportunitat o possibilitat existent en una relació social que permet a una persona complir la seva pròpia voluntat (w)
4
Unitat d’Assessorament Psicopedagògic
La major o menor capacitat unilateral (real o percebuda), o potencial de produir canvis significatius ‐habitualment sobre les vides d’altres persones‐ mitjançant les accions realitzades per un mateix o per altres. (w) DISCRIMINACIÓ Acció de donar un tracte diferent a persones en les que existeixen desigualtats socials. Aquesta pot ser positiva o negativa.(w) Donar un tracte preferencial a un sector de la societat que es troba en una situació desafavorida respecte d’altres, amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida d’aquests grups desafavorits, i compensar‐los pels perjudicis o la discriminació de la que varen ser víctimes en el passat. (w) GÈNERE Definició cultural de les formes de pensar, sentir i actuar diferenciats, que cada societat considera normals i apropiats per a dones i homes respectivament. (l) IDENTITAT La identitat com a qualitat del “ésser per a un mateix”, només vàlid per a les persones i els grups, és a dir, involucra l’entorn, la història i la voluntat. No és una característica donada, sinó que és un potencial a desenvolupar i està referida a formes d’existència (w) Consciència de ser un mateix o com a part d’un grup. (w) FEMINITAT Qualitat o conjunt de qualitats que caracteritzen a la dona (I) Concepte que fa referència als valors, característiques, comportaments i naturalesa intrínseques de la dona com a gènere. També s’ha desenvolupat com a "ideal" d’un patró o model desitjable de la dona.(w) MASCULINITAT Característica inherent* al sexe masculí. (I) *Inherent: hom ho diu de tota determinació referida a un subjecte si en constitueix una cosa pròpia sense dependre d’una altra exterior. Intrínsec.) Conjunt d’actituds del gènere masculí que culturalment ressalta en un home les seves qualitats virils com a semental o mascle dominant davant un altre.(w) SEXE Diferències físiques o biològiques dels cossos (referides als òrgans genitals, diferències hormonals, etc.). Hi ha mascles i femelles (w)
5
Unitat d’Assessorament Psicopedagògic
PATRIARCAT Condició sociològica en la que els membres d’una societat predominen en les posicions de poder; quan més poderosa sigui aquesta situació, més probabilitats que un membre masculí retingui aquesta posició.(w) Patriarca: Dignitat de patriarca. Territori de la jurisdicció d’un patriarca. Temps que dura la dignitat d’un patriarca. (I) Nom aplicat de l’Antic Testament als caps de família que visqueren abans que Moisès. Títol concedit als bisbes d’esglésies molt principals de l’Orient. Vell venerable d’una gran autoritat moral. (I) HOMOFÒBIA Aversió, odi, por, prejudici o discriminació contra homes o dones homosexuals, tot i que també es pot incloure a d’altres realitats que integren la diversitat sexual, com les persones bisexuals o transsexuals. (w) MASCLISME Conjunt d’actituds, conductes, pràctiques socials i creences destinades a justificar i promoure el sosteniment d’actituds discriminatòries contra les dones i contra els homes amb un comportament que no és adequadament "masculí". Jerarquització i subordinació dels rols familiars en favor de la major comoditat i benestar dels homes FEMINISME Realitza una crítica a la desigualtat social entre dones i homes, i proclama la promoció dels drets de les dones. Es crea a partir de la consciència sobre les desigualtats motivades pels gèneres i de la cerca de la justícia social. SOCIALITZACIÓ Procés en el que la persona aprèn, adquireix i interioritza, a través del seu cicle vital, els elements i les pautes culturals del seu entorn social. ESTEREOTIP Imatge i model acceptat comunament per un grup o societat i en el que en la majoria de les ocasions, no té cap correspondència amb la realitat ni per descomptat, cap base científica. ANDROCENTRISME Provinent del grec Andros (Home) i defineix la mirada masculina en el centre de l’Univers, com a mesura de totes les coses i representació global de la humanitat, ocultant altres realitats, entre elles la de la dona.
6
Unitat d’Assessorament Psicopedagògic
Criteris d’anàlisi: És important que la dinàmica sigui abordada d’una forma integral donant eines per no essencialitzar els gèneres, ni caure en posicions dicotòmiques. També serà rellevant que no es banalitzin actituds o opinions discriminatòries a l’abordar temes com el masclisme o l’homofòbia per tal de respectar les diferents sensibilitats dins del grup.
7
Unitat d’Assessorament Psicopedagògic
2.2 Dinàmica d’argumentació
Idees/conceptes: Mites; creences; rols, poder; responsabilitats; estereotips. Objectius: Argumentar combinant el nivell conceptual i les experiències. Conèixer el vocabulari que s’utilitza per analitzar i comprendre aquest fenomen. Analitzar tòpics i estereotips sobre la violència de gènere. Aportar elements a la reflexió. Desenvolupament: Es demana al grup que pensin col∙lectivament idees sobre el gènere, alguns exemples poden ser: Les dones tenen més capacitat de tenir cura de... Existeix l’ instint maternal. Els homes busquen sexe i les dones una relació romàntica i estable. Hi ha coses que són de dones i hi ha coses que són d’homes. Els espais de joc han de ser diferenciats. Posteriorment es divideixen els participants en dos grups i treballaran les frases resultants del moment anterior, construint arguments a favor i en contra per cadascuna. Un cop acabada aquesta tasca hauran d’escollir una persona per representar al grup. Les persones escollides s’asseuran a una cadira cadascuna, el/la dinamitzador/a assignarà els rols ‘a favor’ o ‘en contra’ i es llançarà una de les frases sobre la qual, els representants aniran argumentant conforme al seu rol. Un cop s’acabin els arguments per part de qualsevol dels grups, es canviarà la frase , els rols (dinamitzador/a) i la persona representant. (grup).
8
Unitat d’Assessorament Psicopedagògic
Criteris d’anàlisi: Aquesta dinàmica és important en la mesura en què ajuda a construir crítiques als imaginaris tradicionals, obrir possibilitats i trencar amb dicotomies com home/dona, natural/social, sensible/racional. En aquest sentit i perquè el debat flueixi és important no presentar postures atacants, ni personalitzar les qüestions que vagin sorgint. També resulta rellevant la postura del/de la dinamitzador/a que ha de mantenir‐se molt dinàmica i amb un ampli ventall de recursos per contraargumentar possibles qüestions que puguin sortir.
9