01− Gestió de proveïment 23/10/03 TEMA 3 DOCUMENTS DE PAGAMENT El pagament d'una factura pot ser basicament o al contat o a termini. Termini: Quan el pagament es a termini es normal que el proveïdor inclogui interesaos. Aquests interessos, podem considerar−los: 1) Com un cost del producte. 2) No considerar−los com un cost de producte. MITJANS DE PAGAMENT 1− EFECTIU: Es el mitja de pagament mes utilitzat en el comerç al menor. 2− XECS: La llei cambiaria i del xec, el defineix com l'ordre pura i simple de pagar una suma determinada de diners. 2.1− Parts del xec: 1) Hi ha de constar la denominació de xec en el text del document. 2) L'ordre de pagar una suma determinada de diners, el nom del que ha de pagar, que haurà de ser una entitat de credit. 3) El lloc de pagament. 4) La data i el lloc d'emisió. 5) La firma de la persona que l'exten que será el lliurador. 2.2− Classes de xecs: 1) Xec al portador: Hi porta escrita l'expresió al portador, en el lloc destinat a posar−hi el nom de la persona a qui ha de efectuarse el pagament. 2) Nominatiu: Escribim xec extes a una persona determinada. Els bancs ens exigirán la firma de la persona a nom de qui va el xec, i la presentació del D.N.I. per poder−nos fer efectiu el xec. 3) Per abonar en compte o barrat: El xec nomes es pot abonar en el compte corrent al titular del qual sigui el mateix del titular del xec. Aquest tipus de xec implica la prohibició del pagament en efectiu.

1

4) Conformat: El lliurador o el tenedor d'un xec podra sol·licitar al banc la conformitat d'un xec o la menció conformat. Acredita l'autenticitat del xec i l'existencia de fons suficients en el compte corrent del xec. El banc retindra en el moment de donar la conformitat del xec, la quantitat necesaria pel pagament del xec fins el venciment del termini fixat en la menció de conformitat o en el seu defecte per un termini de 15 dies a partir d'aquesta data el xec pasa a ser normal o no conformat. 01− Gestió de proveïment 23/10/03 3−EL PAGARÉ EN COMPTE CORRENT: El xec pot ser cobrat en qualsevol moment independenment de la data que si posi. Per contra el pagaré es un document que només pot cobrar−se a partir de la data indicada en el mateix. El format del pagaré es similar al del xec peró portara inclos un codi que perpetra controlar el banc que no es pot presentar a cobrament abans de la data que porti escrita. El pagaré no es pot emetre al portador, sempre portara nom. 4− XECS BANCARIS: Són xecs emesos per les propies entitats de credit contra el compte corrent d'un client. Ex: Xecs gasolina, xecs nomina CAS PRACTIC L'empresa MAGATZEMS RUIZ S.A. C.I.F. A−13158493 carrer Girona, 21 de Vic rep la factura Nº 776 de data 21/04/03 per import de 3.450€ a pagar mitjançant xec nominatiu a l'empresa PRODUCTES DEL RIU C.I.F. A−33454501 carrer Lleida, 3 de Girona. El xec sesteen amb carrec al compte corrent Nº 556678 de la sucursal Nº 1 del BBVA de Girona, fen−li entrega PRODUCTES DEL RIU del rebut Nº 288 del día 23 d'abril el codi BBVA es 0082. Confecciona el xec que emet MAGATZEM RUIZ. 01− Gestió de proveïment 23/10/03 5− LLETRA DE CANVI: La llei cambiaria i del xec defineix la lletra de canvi com el titul valor que obliga a pagar el seu venciment, en un lloc determinat una certa quantitat de diners a la persona primerament indicada en el document o a l'ordre d'aquesta persona a un altre persona també designada en el mateix document. 5.1−Caracteristiques de la lletra de canvi: 1) Totes les dades referents a les obligacions i als drets derivats de l'existencia d'una lletra de canvi an d'estar escrit en el propi document. 2) Ha dinclou−re les especificacions següents: − Denominació de lletra de canvi insertada en el text del títol. − L' ordre de pagar una suma determinada de diners. − El nom del lliurat. Que es la persona que haurá de pagar. − El venciment. Quan s'ha de pagar aquesta quantitat de diners. − El lloc en que es pagará. Normalment una entitat de credit o banc. 2

− Nom de la persona a la que es pagara. − La data i el lloc en que lliura. − La firma del lliurador (Qui emet la lletra). · Si falta alguna d'aquestes dades no es considera lletra de canvi, exceptuan els següents casos: 1) Quan falti el venciment: Es considerara que es paga a la vista. 2) Si no es designen el lloc de pagament especific: S'entendrá que es el domicili del lliurat que consti a la lletra. · La lletra de canvi presenta un avantatge jurídic per les empreses en cas de impagament s'utilitza la via del júdici declaratiu ordinari. 5.2− Persones que poden intervenir en la lletra de canvi: 1) Lliurador: Es la persona que emet la lletra de canvi. El que firma la lletra. 2) Lliurat: Es la persona que en condicions normals pagara la lletra. Es necessari que el lliurat firmi la lletra perque aquesta quedi aceptada. Es a dir fins el moment en que el lliurat no firmi l'aceptació le la lletra no esta obligat a fer−se carrec de la mateixa. L'aceptació s'ha de escriure en el propi document, normalment s'expresará mitjançant la paraula acepto o similar i anira firmada pel lliurat. Pero la simple firma del lliurat a l'anvers de la lletra equival a l'aceptació. 3) Tenedor: Es la persona a qui s'ha de fer la pagament, sempre que ella mateixa no indiqui que ha de fer−se per ordre seva a un altre persona. 5.3− L'endos: La persona que ha de cobrar la lletra dona l'ordre de que es pagui a un altre persona, a de fer−ho constar al darrera de la propia lletra. Aquesta seció de la lletra s'anomena endos. El que cobrará será l'endosatari i el que endosa la lletra es l'endosant. Pot donar−se el cas que l'endosatari es converteixi en l'endosant, si endosa la lletra a favor d'un altre persona. Aquest procés es pot repetir tantes vegades com es vulgui i tots els endosos apareixen al dors del document. 01− Gestió de proveïment 24/10/03 5.4− El timbre de la lletra: La lletra esta subjecte a l'impost sobre actes juridics documentats. Tributa en funció de 2 factors. 1) El import de la lletra de canvi. Import de la lletra de canvi Timbre Fins 24,04 0,06 De 24,04 a 48,08 0,12 3

De 48,08 a 90,15 0,24 De 90,16 a 180,30 0,48 De 180,31 a 360,61 0,96 De 360,62 a 751,27 1,98 De 751,28 a 1.502,53 4,21 De 1.502,54 a 3.005,06 8,41 2) El venciment. Pel que fa el venciment de la lletra de canvi quan sigui superior a 6 mesos desde la data de la seva emisió, el timbre será el que correspongui al doble de l'import de la lletra de canvi. 5.5− L'aval: El pagament de la lletra podra garantir−se per mitra de l'aval, ja sigui per la seva totalitat o en un una part del seu import. S'expresará mitjançant la paraula per aval i anira firmat per l'avalista. 5.6− E l protest: Es una declaració notarial amb els requisits formals que preveu la llei pel qual un notari dona fé publica que el lliurat no a aceptat o no ha pagat la lletra i mitjançant la qual el tenidor podrá demostrar que s'ha donat alguna d'aquestes dues situacions en cas que vulgues exigir el pagament de la lletra per la via judicial. 5.7− Les operacions relacionades amb la lletra: 1) Descompte d'efectes: En la practica comercial quan una empresa necessita recursos líquids i té en el seu patrimoni lletres girades contra els seus clients per operacions relacionades amb la compra−venda de bens o a la prestació de serveis, es habitual que en comtes de esperar el venciment de les lletres pel seu cobrament aquestes es portin al banc pel seu descompte. L'operació de descompte consisteix a lliurar les lletres a una entitat financera per tal que aquesta aboni el seu nominal previa deducció d'una serie de conceptes. a) Els interesaos que es meriten del finançament, quantia que dependra del tipus d'interes aplicat, del nominal de la lletra, i del temps que es vulgui anticipar el cobrament d'aquestes lletres. Hi ha una relació directa entre els interesaos i qualsevol de les tres variables esmentades. b) Les comissions que es deriven de totes les operacions efectuades per l'entitat financera en relació amb la lletra de canvi. 01− Gestió de proveïment 23/10/03 En arribar el venciment de la lletra será l'entitat bancaria que efectuará de tenidor i qui la presentará pel seu cobrament, guanyan així la diferencia entre alló que ha abonat a la empresa i el que cobrara del lliurat el seu venciment, que es el nominal. Si un cop arribat el venciment de la lletra, el lliurat no abones el nominal corresponents, quantitat bancaria, carregará aquest import mes les despeses que pugui ocasionar la devolució de la lletra en el compte de l'empresa que ha descomtat les lletres. 2) Gestió de cobraments d'efectes: Aquesta operació consisteix en que l'empresa entrega els efectes en l'entitat financera, no perque aquesta li anticipi la quantitat corresponent i posteriorment en gestioni el cobrament, sino simplement perque porti a terme les operacions relacionades en el cobrament de les lletres per tant la unitat 4

financera no abonará el nominal de l'efecte fins que no l'hagui cobrat del lliurat, de manera que si resultes impagat l'empresa que a encarregat a la entitat financera la gestió del cobrament no ingresa cap quantitat de diners, l'entitat financera carregará l'import corresponent i posibles despeses adicionals al compte corrent de l'empresa. CAS PRACTIC L'empresa MESTING S.A. C.I.F. A−13056676 domiciliada al carrer Gran, 12 de barcelona endosa el día 18 de maig de 2003 el seu proveïdor Miguel Segura N.I.F. 03388951−G domiciliat al carrer Del riu,4 de Girona, un efecte per import de 2100e lliurat el dia 15 de maig de 2003, en venciment el 22 d'agost de 2003, pel seu client MAGATZEMS RUBIO carrer Mirador,4 de Lleida, domiciliat en el compte corrent 234955 sucursal nº2 del banc de Santander al carrer Goya,7 de Lleida. L'efecte va ser aceptat el día de la seva expedicio pel lliurat i avalat per Joan Ramirez carrer Pedra, 2 de Lleida. Confecciona la lletra de canvi amb venciment 22 d'agost del 2003. 01− Gestió de proveïment 30/10/03 6− TRANSFERÈNCIES: Hi ha dos tipus: 6.1− Internes: Són aquelles transferències en les que el compte de l'ordenant i el beneficiari estan ofertes en la mateixa entitat financera. La comisió será mes baixa. Será un traspás si l'ordenant transfereix una quantitat de diners a un altre compte al seu nom de la mateixa entitat bancaria. 6.2− Externes: Son aquelles en les que el compte corrent de l'ordenant i del beneficiari estan oberts en diferents entitats financeres. 7− TARJETEES BANCARIES: Moltes de les operacions de tràfic que realitzen les empreses es deuen a terme mitjançant les tarjetees. Les entitats financeres bastant−se en el saldo dels comptes corrents dels seus clients, els faciliten tarjetees de plastic amb una banda codificada que permet realitzar pagaments per la compra de béns i serveis. Aquestes tarjetees son facilitades per entitats financeres pero son gestionades per entitats que es dediquen exclusivament en això (VISA, DINERS, CLUB AMERICAN EXPRÉS). Hi ha de dos tipus: a) Debit: Tot el que paguem es carrega directament al nostre compte corrent bancari. b) Crèdit: Les compres i pagaments que realitzem, no es carreguen fins el mes següent. 7.1− Formes de pagament amb tarjetes de crèdit: a) Al comptat: Pagar en un dia concret tot el que dec. b) Aplaçat: Paguem només, un percentatge del saldo de la tarjeta, mes interesaos pel que estem aplaçant.

5

8− EL REBUT. És un document que acredita el pagament d'una quantia de diners que estén el que rep els diners i destinat al que realitza el pagament. El rebut ha d'incloure: − Nº de rebut − Nom o raó social del destinatari − Data d'emisió − Import expressat en lletres − Motiu de perque s'entén el rebut − Firma de que emet el rebut Els rebuts han d'extendrés en uns impresos que o bé consten d'una matriu que queda en poder de l'empresa perceptora o be son copiats. 01− Gestió de proveïment 30/10/03 CAS PRACTIC L'empresa PRODUCTOS GARCIA domiciliada al C/Torre, 2 de Palencia, realitza un pagament en efectiu de 1.500,00 € el dia 23 de gener del 2002 a INDUSTRIAS SOLÍS MENCÍA, C/Quebrada, 7 de Zamora a compte de la factura 227 de data 20 de gener del 2002. 01− Gestió de proveïment 30/10/03 9− COST DEL CIRCUIT DE PAGAMENT: Cada mitjà de pagament portarà una serie de costos que poden ser explicits o implicits. a) Explicits: − Comisions bancàries − Impostos b) Implicits: − Float: La diferència de dies entre l'inici d'una operació comercial i la seva liquidació efectiva. 9.1−Tipus de float: a) Float Comercial: Es el periode de que el client causa la comanda fins la data de la factura b) Float financer: Una vegada facturada la venda entrem al float financer i acabarà amb el cobrament de la factura. 6

És important minimitzar el float actuant sobre una correcta fixació de venciment i gestionant el cobrament de la manera mes eficaz posible. 33

7