La Biblioteca Municipal de Manlleu, seguint amb la iniciativa encetada l’any passat, ha preparat un recull de biografies i bibliografies de dones poetes catalanes. L’objectiu d’aquest treball és difondre el paper de les dones en la literatura, presència que moltes vegades queda difuminada sota l’estela masculina. El material que teniu a les mans reprodueix l’exposició que s’ha fet a la Biblioteca, repartida entre els dos espais (Bisbe Morgades i Mossèn Blancafort). L’exposició s’ha plantejat de forma que quedi integrada entre els passadissos de la biblioteca, perfectament barrejada entre el lloc habitual dels llibres. La idea que es vol transmetre és la d’un fil imaginari que traspassa les parets dels dos edificis. La literatura no té fronteres, les dones tampoc. S’han triat 24 poetes de tot l’àmbit lingüístic català. Hi ha una representació destacada de les poetes locals i comarcals. La selecció, com sempre no és prou justa: no hi són totes, però creiem que és una tria que reflecteix diverses èpoques i diversos estils. Aquesta és la nostra literària aportació a la celebració del Dia de les Dones. Manlleu, 8 de març de 2009

Montserrat Abelló i Soler (Tarragona, 1918) Anna Aguilar-Amat i Castillo (Barcelona, 1962) Núria Albó i Corrons (La Garriga, 1930) Clementina Arderiu i Voltas (Barcelona, 1889 - 1976) Maria Beneyto i Cuñat (València, 1925) Pilar Cabot i Vila (Vic, 1940) Josefa Contijoch i Pratdesaba (Manlleu, 1940) Anna Dodas i Noguer (Folgueroles, 1962 Montpeller, 1986) Felícia Fuster i Viladecans (Barcelona, 1921Simona Gay (Simona Pons i Trainier)(Illa del Riberal, Rosselló, 1898 -1969) Rosa Leveroni i Valls (Barcelona, 1910 1985) Montserrat Llorens i Baulenas (El Brull, 1956)

Maria Mercè Marçal i Serra (Ivars d’Urgell, 1952 – Barcelona, 1998) Dolors Miquel i Abellà (Lleida, 1960) Anna Montero i Bosch (Logroño, 1954) Vinyet Panyella i Balcells (Sitges, 1954) Teresa Pascual i Soler (Grau de Gandia, 1952) Marta Pessarrodona i Artigues (Terrassa, 1941) Susanna Rafart i Corominas (Ripoll, 1962) Joana Raspall i Juanola (Barcelona, 1913) Maria Antònia Salvà i Ripoll (Palma de Mallorca, 1869 – Llucmajor, 1958) Cèlia Sànchez-Mústich (Barcelona, 1954) Anna Senyé i Ramisa (Manlleu, 1881 Barcelona, 1956) Teresa d’Arenys (M. Teresa Bertran i Rossell) (Arenys de Mar, 1952)

Montserrat Abelló i Soler neix l'1 de febrer de 1918, a la ciutat de Tarragona. Per motius familiars canvia sovint de domicili: Cadis, Londres, Cartagena. El 1935 cursa estudis a la Facultat de Filologia i Lletres de la Universitat de Barcelona, on forma part del cercle d'alumnes del poeta Carles Riba. En acabar la guerra marxa exiliada amb el seu pare, primer a França i després a Anglaterra, on treballa amb grups estudiantils d'ajuda als refugiats de tot Europa. Mentre és a Londres comença la II Guerra Mundial, i el 1940 es trasllada a Xile, concretament a Valparaíso. Fotografies: Teresa Sanz i Carme Estévez Font: http://www.escriptors.cat/ autors/abellom [consulta 12-01-2009]

A partir dels anys cinquanta es dedica a escriure i a traduir, a més de fer de professora d'anglès a l'escola suïssa al Braemar School de Santiago de Xile. El 1960 torna a Barcelona i comença a treballar com a docent a la Institució Cultural del CIC on continua fins a jubilar-se. El 1963, editat per Joaquim Horta i amb pròleg de Joan Oliver, publica el seu primer llibre de poemes: Vida diària. Al llarg dels anys 70 es llicencia en Filologia anglesa i s’especialitza en l'estudi comparat de la fonètica anglesa i catalana i les possibilitats d'aplicació a l'ensenyament. El 1980 Txiki Berraondo posa música a un poema seu pertanyent al recull Vida diària que publica la revista Dones en lluita. "La Sal, Edicions de les Dones", reedita el 1981, Vida diària, afegint al volum un nou poemari de l'autora: Paraules no dites. En aquesta època s’interessa per les poetes anglosaxones i comença a traduir obres al català de Sylvia Plath i Adrienne Rich, entre d'altres. El 1986 publica el seu tercer poemari, El blat del temps, amb pròleg de Maria Àngels Anglada. L'any 1990 publica un altre recull de poemes, Foc a les mans, prologat aquesta vegada per Maria Mercè Marçal. Aquest mateix any s’encarrega de coordinar l'espai de poesia de la IV Fira Internacional del Llibre Feminista, a Barcelona. Dos anys més tard, en el marc del Congrés Mundial del PEN, tradueix a l'anglès i al català els treballs de tots els participants al Festival de Poesia i al recital Paraula de Dona. Aleshores es crea el Comitè d'Escriptores del PEN Internacional i el seu corresponent homònim a Catalunya, centre on Montserrat Abelló participa des dels inicis. El 1995 publica els poemaris L'arrel de l'aigua i Són màscares que m'emprovo..., que mostren ja plenament la maduresa de l'autora. L’any 1998 és honorada amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya per la seva tasca com a traductora. Aquest mateix any publica el poemari Dins l'esfera del Temps, que obté el Premi de la Crítica Serra d'Or de Poesia 1999. L’any 2002 l’editorial Proa reuneix la seva obra poètica en un únic volum, Al cor de les paraules (1963-2002), guardonat amb el premi Cavall Verd-Josep Ma. Llompart de poesia (2003), el premi de Cadaqués-Quima Jaume de reconeixement a la creació poètica (2003) i la Lletra d'Or del mateix any. També rep el premi Cavall Verd-Rafael Jaume del 2007 per a la traducció de Sylvia Plath Sóc vertical. Obra poètica 1960-1963 (2006), i el maig del 2008 és guardonada amb el premi Jaume Fuster, concedit anualment pels socis l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana. El 2008 rep també el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i el Premi Nacional de Cultura-trajectòria professional i artística.

Font: http://www.escriptors.cat/ autors/abellom [consulta 12-01-2009]

Actualment Montserrat Abelló és considerada per la crítica com a una autora fonamental de la poesia i la traducció catalanes de la segona meitat del segle XX. És sòcia d’Honor de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.

Poesia • •

Fotografia: Fotografies: Teresa Sanz i Carme Esteve Font: http://www.escriptors. cat/autors/abellom

• • • • • • • •

Vida diària. Barcelona: Joaquim Horta, 1963. Vida diària. Paraules no dites. Barcelona: La Sal, 1981. El blat del temps. Barcelona: Columna, 1986. Foc a les mans. Barcelona: Columna, 1990. L'arrel de l'aigua. València: Edicions de la Guerra, 1995. Són màscares que m'emprovo... Barcelona: Cafè Central, núm. 63, 1995. Dins l'esfera del temps. Barcelona: Proa, 1998. Asseguda escrivint = Seated Writing. Barcelona: MX edicions, 2004. Memòria de tu i de mi. València: Edicions de la Guerra, 2006■ El Fred íntim del silenci. València : Denes, 2008 ■

Dramatúrgia • •

■ Obres que es troben a la Biblioteca Municipal de Manlleu

• •

Digueu-me el meu nom (Plath, Rich i Sexton). [Direcció d'Aracel·li Bruch]. Cares a la finestra. Poesia anglesa feta per dones del segle XX. [Direcció de Magda Puyo], 1998. Una fascinació (Maria Oleart i Anaïs Nin). [Direcció d'Aracel·li Bruch]. Tres dones (Un poema a tres veus) de Sylvia Plath. [Direcció de Calixto Bieito], 1994.

Obres completes •

Al cor de les paraules (Obra poètica 1963-2002). Barcelona: Proa, 2002.

Altres • • • • •

Cartografies del desig. Quinze escriptores i el seu món. Barcelona: Proa, 1998. Homenatge a Maria-Mercè Marçal. Barcelona:Empúries, 1998. ■ Memòria de l'aigua.Onze escriptores i el seu món. Barcelona: Proa, 1999. Paisatge emergent. Trenta poetes catalanes del segle XX. Barcelona: La Magrana, 1999. ■ Contemporànies. Antologia de poetes dels Països Catalans. Tarragona: Institut Català de la Dona i El Mèdol, 1999.

Neix a Barcelona el 1962. Va estudiar Filologia Hispànica a la Universitat Autònoma de Barcelona i es va doctorar en Lingüística l’any 1993. Des de llavors ha estat vinculada al món de la investigació acadèmica en els camps de la Lingüística Computacional, la Lexicosemàntica i la Terminologia. Actualment és professora titular a la Facultat de Traducció i d’Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona, on ensenya Terminologia aplicada a la Traducció i Eines per a la Traducció Automàtica. Fotografia: http://blogs.ccrtvi.com/medi a/82/20080918-agui.JPG

Ha publicat llibres sobre Informàtica i molts articles a revistes especialitzades vinculades amb la Traducció. La seva tasca investigadora abasta diversos temes entre els quals podem trobar també, sota una perspectiva sociolingüística, les llengües minoritzades i l’Àfrica. Al llarg de la seva etapa d’estudiant va guanyar diversos premis de narrativa i poesia juvenils. També va escriure dues novel·les que van restar inèdites. L’obra Petrolier i Teatre va obtenir l’Englantina d’Or als Jocs Florals de Barcelona en la seva CXVII edició, al maig de l’any 2000. Pocs mesos després l’autora va guanyar el XLII Premi Carles Riba amb el llibre Trànsit entre dos vols, publicat per Proa el 2001. El 2002 rep el VI Premi Màrius Torres atorgat per l’Ajuntament de Lleida per Música i Escorbut. Ha col·laborat amb l’Aula de Poesia de Barcelona i dirigeix el grup QuarkPoesia de la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha participat en múltiples recitals i actes poètics: Scotland’s Poetry Festival StAnza 2000, cicle de tardor de Sant Andreu Música i Paraules 2000, Escottish Poetry Library 2001 (Projecte Ariane, UE), Setmana de Poesia de Barcelona 2001, Semana de la poesia de Bilbao 2005, 7th International Literature Festival Berlin 2007, etc.

Font : http://www.joanducros.net/c orpus/Anna%20AguilarAmat.html#biografia

La seva obra s’ha inclòs en diverses antologies: Barcelona, 60 poemes de la ciutat, Generacions : avis, mares, fills, oncles. T’estimo...més de cent poemes d’amor i de desig, Sol de sal : la nueva poesía catalana : antología 1976-2001, etc. Ha escrit obres d’assaig com El placer de la lectura (2004), amb Francesc Parcerisas i ha fet l’edició literària d’obres com Europa és una dona (2007).

http://cultura.gencat.net/ilc/ qeq/FitxaAutors.asp http://www.fti.uab.es/aaguil aramat

[Consulta:12-01-2009]

Fotografia: http://hipatia.uab.es /exposicions/poesia catalana/aguilaram at.htm

Poesia

Assaig

• • •

•

• •

Antologies col·lectives ƒ

ƒ ƒ ƒ ƒ

■ Obres que es troben a la Biblioteca Municipal de Manlleu

Trànsit entre dos vols. Barcelona: Proa, 2000 Música i escorbut. Barcelona : Edicions 62, 2001 Coses petites. Amb Francesc Parcesisas. Gravats de Miquel Plana. Olot: [s.n.], 2002. Ed. de bibliòfil. Petroler. València: Denes, 2003 Jocs de l’oca. Barcelona : Universitat Autònoma de Barcelona, 2006

Generacions: avis, mares, fills, oncles...: una antologia temàtica de poesia; a cura de D. Sam Abrams, Jaume Subirana i Víctor Sunyol. Vic: Eumo, 2001 ■ Nadals i nadales; a cura de Jaume Subirana. Vic: Eumo, 2001 ■ Sol de sal: la nueva poesía catalana: antología 1976-2001; prólogo, selección y traducción de Jordi Virallonga. Barcelona: DVD, 2001 T'estimo...: més de cent poemes d'amor i de desig; a cura de D. Sam Abrams. Vic: Eumo, 2003 ■ Barcelona: 60 poemes des de la ciutat; a cura de Víctor Sunyol. Vic: Eumo, 2004.

El Placer de la lectura. Madrid: Síntesis, 2004

Altres •

Europa és una dona. Ed. a cura d’Anna AguilarAmat. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, 2007

Va néixer a la Garriga el 2 de juliol de 1930. El seu pare va ser assassinat durant la Guerra Civil i aquest fet va marcarla profundament. Durant la guerra no va anar a escola. La seva mare va assumir les tasques d’educació dels seus cinc fills, amb una intuïció i una sensibilitat inaudites tenint en compte que no havia estat preparada per aquestes tasques. Ella va fer néixer, sobretot en les seves dues filles grans -els altres eren massa petits-, un gran interès per la lectura. Gairebé tot el que llegia era en català. Bàsicament En Patufet o les novel.les de Folch i Torres. Aquestes lectures van ser bàsiques perquè en arribar els llarguíssims anys de dictadura i d’imposició del castellà ni ella ni els seus germans deixessin mai de llegir ni d’escriure en la seva pròpia llengua. Fotografia: Arxiu personal Núria Albó. Font : http://www.escriptors.cat/ autors/albon/

Una altra de les seves aficions, que tampoc no l’havia d’abandonar mai més, va ser la música. També va ser gràcies a la seva mare, que era una excel·lent pianista i que la va iniciar en l’estudi i en el gust per a la música clàssica. Pel que fa a escriure, primer va ser una inclinació natural, derivada de la lectura. Després es va anar convertint en el desig adolescent de cercar en els propis escrits una compensació per les seves mancances i, finalment, en un impuls cap a la creació artística. Els anys d’Universitat, malgrat les limitacions que encara hi havia l’any 1948, li van ser decisius per ampliar horitzons. A mitja carrera va deixar els estudis per casar-se amb l’advocat Guillem Serra. Més tard, ja mare de família els reprèn. Durant una vintena d’anys es va dedicar a l’ensenyament en diferents escoles, amb problemes a gairebé totes elles fins que va anar a raure a l’escola “Isabel de Villena” on havia de conèixer Carme Serrallonga. La carrera docent es va acabar quan va formar part d’una candidatura a les eleccions municipals de 1979 i les va guanyar. Durant vuit anys va ser alcaldessa de la Garriga i aquest vuit anys sempre han estat recordats per Núria Albó com uns dels més feliços de la seva vida. En un breu però decisiu encontre el va tenir l’any 1958 amb Carles Riba en un acte celebrat a Vic, sota auspicis del Bisbat Riba va encoratjar Núria Albó a escriure i aquesta va ser l’empenta que li faltava per llançar-se a l’ aventura. Del contacte amb altres escriptors, Núria Albó recorda especialment la seva gran amistat amb Mª Àngels Anglada, i la relació político-literària amb Mª Aurèlia Capmany. Una part molt important de la seva vida literària ha estat la seva col.laboració amb músics a través del Secretariat de Corals Infantils per a la creació de cantates dedicades als infants.

Font : http://www.escriptors.cat/ autors/albon/ [consulta 12-01-2009

]

A rebut diversos premis: Premi Caravel·la de poesia (1979) per L'encenedor verd; Premi El Vaixell de Vapor (1984) per Tanit; Premi Guillem Viladot (1995) per M'ho ha dit el vent. Ha conreat sobretot la literatura infantil i juvenil, sense deixar de ser poeta, narradora i assagista.

Poesia

•

• • •

• • • •

La mà pel front. Barcelona: Proa, 1961. Díptic. Vic: Aures de la Plana, 1972. L'encenedor verd. Barcelona: Vosgos, 1980.

Novel·la Fotografia: http://www.edu365.cat /eso/muds/catala/aelc /albo.htm

• • • • • • •

Perquè veuran Déu. Serra d'Or, 1958. Fes-te repicar. Barcelona: Destino, 1979. Agapi mou. Barcelona: Pòrtic, 1980. Desescís. Barcelona: La Magrana, 1980. Grills. Vic: Eumo-La Tralla, 1983. Tranquil, Jordi, tranquil. Barcelona: Pòrtic, 1984. Quan xiula el tren. Barcelona: Columna, 1997.

Crítica literària o assaig • • •

Infantil i juvenil • • • •

■ Obres que es troben a la Biblioteca Municipal de Manlleu

• • • •

Mare, què puc fer? Barcelona: La Galera, 1971. El fantasma Santiago.. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1979. Cucut. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1981. Mixet. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1984. Tanit. Barcelona: Cruïlla, 1984. ■ Arfa. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1988. Natàlia. Barcelona: Barcanova, 1994. ■ Gina. Barcelona: Cruïlla, 1994. ■

Ariadna. Barcelona: La Magrana, 1996; La Garriga: Edicions del roure de Can Roca, 2008. ■ Oriol. Barcelona: Cruïlla, 1998. M'ho ha dit el vent. Barcelona: Columna, 2001. ■ Ingrid. Barcelona: Cruïlla, 2002. ■ Petita història de la festa de Corpus de la Garrga. Barcelona: Mediterrània. 2004.

•

La música com a irradiació didàctico-social en l'etapa preescolar. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, 1976. Les dones i la política [amb Rosa Martí i Juli Busquets]. Barcelona: La Magrana-Edicions 62, 1989. ■ El Vallès Oriental. Barcelona: Edició Dissenys Culturals, 1994. ■ La Garriga submergida. La Garriga: El Garbell, 2007.

Clementina Arderiu i Voltas va néixer el 1889 a Barcelona. Durant l’adolescència va aprendre l’ofici familiar, l’argenteria, i va treballar-hi mentre estudiava piano i llengües. Des de molt jove va tenir passió per la lectura, la qual cosa la va animar a seguir el camí de la literatura. El 1911, amb 22 anys, va publicar el primer poema i el 1913 va ser inclosa a l’Antologia de poetes catalans d’avui de L’Avenç. El primer llibre va veure la llum pocs anys més tard (1916), una recopilació que, amb el títol de Cançons i elegies, presagiava els futurs interessos de l’autora. Aquest mateix any es casa amb el poeta Carles Riba, la qual cosa fa que prengui part activa a la vida literària catalana d’aleshores. Fotografia: Arxiu de Xavier Riba. Font : http://www.escriptors.cat/au tors/arderiuc

Els crítics diuen que, tot i la relació matrimonial amb Riba, aquest no va influir de manera significativa en l’essència de la seva obra, més propera, per exemple, als postulats de Josep Carner. No obstant això, la projecció de l’obra ribiana va suposar una intensa vida intel·lectual que tots dos van compartir i, també, nombrosos viatges que els van portar a recórrer Europa. El 1920 publica el segon llibre de poemes, L’alta llibertat (1916-1920), on aprofundeix els trets fonamentals de la seva poètica. El crític Joaquim Molas ha destacat la fidelitat de l’autora tant a Carner com a la forma estròfica de la cançó. Tant Clementina Arderiu com Carles Riba van viure exiliats fins el 1943 i la guerra va tenir una presència important en l’obra posterior de l’autora. El 1938 havia guanyat el premi Joaquim Folguera amb Sempre i ara, però anys després, el 1946 va afegir una part que parlava directament de les seves experiències de la contesa: “Sentiment de guerra”. Entre el 1936 i el 1950 la producció poètica de l’Arderiu baixa de manera notable. Serà en aquesta dècada quan, després de situar-se dins l’ambient de postguerra, la parella de poetes tindrà de nou un paper essencial dins la poesia catalana, esdevenint un punt de referència dels autors que havien quedat al país i de les noves generacions. També durant els 50 tornen a viatjar i tenen lloc els congressos poètics de Segòvia, Santiago i Salamanca. De les estades a Alemanya i Anglaterra surten els poemes del llibre És a dir (1958), que va guanyar els premis Óssa Menor (1958) i Lletra d’Or (1960). La mort de Carles Riba l’any 1959 va fer abandonar la poesia a Clementina Arderiu durant dos anys. A poc a poc s’aniria gestant un llibre que no veuria la llum fins el 1969, L’esperança encara, on l’autora analitza un dels seus temes més volguts i sovintejats, la necessitat de viure amb els ànims que t’atorga l’esperança.

Font : http://www.escriptors.cat/ autors/arderiuc. [consulta: 12-gen- 2009]

Clementina Arderiu va morir el 1976, de vuitanta-set anys, convençuda que la seva obra havia respost en bona mesura a les seves intencions.

Poesia • • • Fotografia: Arxiu de Xavier Riba Font : http://www.escriptors.cat/autor s/arderiuc

• • • • • • • •

■ Obres que es troben a la Biblioteca Municipal de Manlleu

Cançons i elegies. Barcelona: Publicacions de La Revista, 1916. L'altra llibertat. Barcelona, 1920. Cant i paraules, dins Poemes. Sabadell: La Mirada, 1936. Clementina Arderiu; selecció per Maurici Serrahima. Barcelona: Rosa dels Vents, 1938. ■ Sempre i ara. Barcelona, 1946. Poesies completes. Barcelona: Selecta, 1952. És a dir. Barcelona: Els llibres de l'Óssa Menor, O1958. L'esperança encara. Barcelona: Edicions 62, 1969. Obra poètica. Barcelona: Edicions 62, 1973. ■ Arderiu: Antologia ; a cura de José Corredor Matheos. Traducció al castellà. Barcelona: Plaza & Janés, 1982. Contraclaror. Antologia poètica; a cura de Maria Mercè Marçal. Barcelona: La Sal. Edicions de les dones, 1985. ■

Antologies col·lectives • • • •

Antologia de poetes catalans d'avui, Barcelona: L'Avenç, 1913. Plana, Alexandre. Antologia de poetes catalans moderns, Barcelona: Societat catalana d’edicions, 1916. Folguera, Joaquim. Les noves valors de la poesia catalana, Barcelona : Publicacions de La Revista, 1919. Poesia. Barcelona: Edicions 62, 1995.

Maria Teresa Bertran Rossell (coneguda amb el nom de ploma de Teresa d'Arenys) neix a Arenys de Mar el 24 de maig de 1952. Primera filla, en un entorn familiar catalanista, aprèn a llegir i escriure a casa abans d'entrar, a l'edat de quatre anys, al Col·legi de les Mares Escolàpies de la vila. El pare li ensenya francès i la mare li llegeix cada vespre els seus poetes preferits (Segarra i Maragall sobretot) i, en prosa, fragments de dos autors molt pròxims: Ferran de Pol, amic personal de la família, i Joaquim Ruyra. A set anys s'inscriu pel seu compte a la Biblioteca Popular P. Fidel Fita, que freqüenta des de llavors assíduament. Entre les parets plenes de llibres del recinte pot estar prop del novel·lista Ferran de Pol, l'escriptor i polític Fèlix Cucurull i l'historiador i arxiver Josep M. Pons Guri, tres homes de lletres que admira i que ben aviat influiran en la seva formació. Fotografia: Arxiu personal de l'autora Font: http://www.escriptors.c at/autors/bertrant/

Escriu de manera espontània rodolins i quartets burletes envers el col·legi, però en morir la seva amiga d'infància a dotze anys (gener, 1965) li dedica un primer poema seriós. Alhora, pressionada amablement per la mare, inicia un dietari. No sent cap vocació literària. En canvi, s'inclina per la resistència nacional del seu país. Milita –per mà de Fèlix Cucurull- a la CAC i a l'ASIC-PSAN. El pare li retira tot ajut econòmic perquè no vol que "faci política". El 1971 es matricula a la Facultat de filosofia i lletres de la UB, també contra la voluntat paterna. Al final d'aquell curs coneix el poeta J.V Foix i, el següent, entra al Departament de filologia catalana. El cap de Departament Antoni Comas li proporciona algunes feines perquè es pugui pagar els estudis. És durant el 1973-74 que, arran d'una greu crisi, comença a escriure sonets a imitació del mestre de Sarrià. Aquells constitueixen el nucli del seu primer recull Aor.

Font: http://www.escriptors.c at/autors/bertrant/

L'estiu de 1974 coneix el pintor Enric Maass (Stuttgart, 1942) i, encara que pel setembre abandonin tots dos la ciutat i se'n vagin a viure a Horta de Sant Joan, no perd el contacte amb la universitat i manté les visites esporàdiques a J.V. Foix. A la crisi s'hi suma un conflicte d'identitat quan, el 1976, Aor obté el premi Amadeu Oller, i el llibre circula amb un petit èxit. La confrontació existencial entre el jo civil i el jo poètic, que no sap resoldre, esdevindrà el leitmotiv de Murmuris (1979-81). Entremig, amb un recull titulat Versos de vi novell, havia obtingut el premi de poesia de la Selva de Camp (1977), presidit per Ventura Gassol; i, l'any 80, el poeta Valerià Pujol li havia prologat i editat Onada, una elegia dedicada a l'amic d'adolescència Pep Coll Manresa, poeta inèdit, que va desaparèixer en la mar la nit de Reis de 1977. El 1984, vençuda la crisi, retorna amb el seu home a les terres d'Arenys de Mar. El 1986, el Mall treu un volum que conté Murmuris i una reedició d'Aor. L'amistat amb el poeta de la seva generació Miquel Desclot, el 1991, serà decisiva en dos sentits: l'un, perquè a través d'un llarg epistolari entre tots dos es va construint una veu narrativa; l'altre, perquè el model de l'amic la motiva a no negligir més les obligacions professionals. Entre 1995 i 1996 tradueix Rilke i comença a redactar una obra llarga: El Quadern d'Agnès Solà (publicada el 2001). D'altra part, tradueix cants saharians que s’editen amb el títol Tuaregs. Cants d'amor i de guerra de l'Ahaggar el 1999.

Pintura de Joan Manel Salichs Font: http://www.nomesart.com /catala/exposicions/joans alichsRetrats.htm

■ Obres que es troben a la Biblioteca Municipal de Manlleu

Poesia • Aor. Barcelona: Amadeu Oller, 1976. • Onada. Vilassar de Mar: Oikos-Tau, 1980. • Murmuris / Aor. Barcelona: Llibres del Mall, 1986.

•

Antologies col.lectives • Quarta antologia 1976-1977. Barcelona: Premi Amadeu Oller, 1977. • Primera antologia de poetes del Maresme. Mataró: Robrenyo, 1979. • International Poetry Review. New York, 1982 (traducció de D.H. Rosenthal). • Nova antologia de poetes del Maresme. Vilassar de Mar: Oikos-Tau, 1984 • Territoris. Cardedeu: Columna, 1985. • Nou segles de poesia als Països Catalans [a cura de Celdoni Fonoll]. Sant Boi de Llobregat: El Mall, 1986. • 25 poetes del Premi Amadeu Oller 1964-1989. Barcelona,: La Magrana, 1989. • En : Catalan Review. International Journal of Catalan Culture. Dins "Lectura de Murmuris de Teresa d'Arenys" de Joan Alegret. Volume V, Number1, July 1991. • En: Reduccions. Núm. 52. Vic, Eumo, desembre de 1991, p. 24-28. • Ex-libris al·legòrics a les 41 comarques de Catalunya. Il·lustracions de T. Costa-Gramunt. Barcelona: Institut Catalá de la Dona, 1992. • Valeri. Poema i Prosa Sant Jordi 92. Argentona: L'Aixernador,1992.

•

•

• • • •

Paisatge emergent. Trenta poetes catalanes del segle XX; a cura de Montserrat Abelló [et al.]. Barcelona: La Magrana, 1999. Contemporànies. Antologia de poetes dels Països Catalans. ICD. Tarragona: El Mèdol, 1999. Set. Teresa d'Arenys (et al.). Badalona: Fet a mà, 2000. En: Camí del mig. Revista Literària Il·lustrada. Núms. 1, 2. Tiana, Ajuntament de Tiana, 1999-2000. Terres, ponts, paisatges; a cura de Susanna Rafart. Barcelona: Residència d'Iinvestigadors, CSICGeneralitat de Catalunya, 2002. Nunca máis. Barcelona: Nunca Máis de Catalunya, abril 2003. Poemes de la vinya i del vi. Argentona: Generalitat de Catalunya, Institut Català de la Vinya i de Vi, 2003.

Altres • • •

La requesta i el refús :versions de poesia tuarega. Argentona - Vilassar de Mar: l'Aixernador - Museu de la Marina i Ajuntament de Vilassar de Mar ,1996. Rilke, R. M. Dos Rèquiems; versions de Teresa d’Arenys. En : Els Marges, núm. 59, 1997. Tuareg. Cants d'amor i de guerra de l'Ahaggar. Barcelona: Angle, 1999.

Novel·la • El quadern d'Agnès Solà. Barcelona: Angle, 2001. ■

Maria Beneyto i Cuñat va nàixer a València, el 14 de maig del 1925. Poc després, la seva família es trasllada a Madrid, i allí va passar la seva infància. Van ser uns anys molt durs, per tal com el seu pare, que havia abandonat un treball i una posició estables a València amb la pretensió d'obrir-se camí a la capital de l'Estat com a autor teatral, no aconseguí d'estrenar-hi cap obra. En començar la guerra civil se'n tornaren a València, i la postguerra els fou encara més difícil: eren allò que hom anomenava "rojos"; a les dificultats anteriors s'afegia ara, doncs, la de pertànyer al nombre dels derrotats en el nou règim vencedor de la contesa. Fotografia: Maria Beneyto Font : http://www.escriptors.cat/ autors/beneytom

Al cap d'uns anys, però, una herència vingué a alleujar la situació familiar, i aquest canvi va permetre a Maria Beneyto dedicar-se plenament a l'escriptura, com sempre havia desitjat. Cap als anys 50 va fer amistat amb un grup de poetes entre els quals hi havia Alejandro Gaos, Pla i Peltran i Ricardo Orozco, director, aquest darrer, d'una curiosa publicació, El sobre literari, que va acollir alguna col·laboració poètica de l'escriptora. En aquell temps va conèixer també Carles Salvador, Francesc Almela i Vives, Xavier Casp... Aquest la va animar a escriure en català, i li va publicar en la col·lecció L'Espiga, de l'editorial Torre, el seu primer recull poètic en aquesta llengua: Altra veu (1952). En la mateixa col·lecció apareix, el 1956, Ratlles a l'aire, i el mateix llibre rep el premi "Ciutat de Barcelona" d'aquest any i és editat també en aquesta ciutat. Mentrestant, havia continuat escrivint i publicant poesia en castellà, amb un èxit notable. A partir del 1958, la seva activitat literària es decanta majoritàriament per la prosa narrativa, per bé que encara traurà un llibre poètic, Vidre ferit de sang (1977), guardonat amb el premi Ausiàs March del 1976. A part de la seva no interrompuda producció castellana, en català publica, ara amb l'estímul de Manuel Sanchis Guarner, un recull de contes, La gent que viu al món (1966), i la novel·la La dona forta (1967), potser la més interessant de les que es van publicar al País Valencià en la dècada dels seixanta, i els personatges i l'ambient de la qual constitueixen un esbós de la societat valenciana d'aquells anys a través de la problemàtica de la dona sota el franquisme. Més recentment ha publicat els llibres de poesia Després de soterrada la tendresa (1993 , Elegies de pedra trencadissa (1997), Quasi un poc de res (2001) i Bressoleig a l'insomni de la ira (2003). Viu a València.

Font: http://www.escriptors.cat/ autors/beneytom. [consulta 12-ge-2009]

Font: http://www.valencia.es/ay untamiento/publicaciones .nsf

■ Obres que es troben a la Biblioteca Municipal de Manlleu

Poesia • Canción olvidada. València: Edició d'autor, 1947. • Poesía. 1947. • Altra veu. València: Torre, 1952. • Eva en el tiempo. El sobre literario, 1952. • Criatura múltiple. València: Alfons el Magnànim, 1954. • Ratlles a l'aire. València: Torre, 1956. • Antología general. 1956. • Poemas de la ciudad. Barcelona: J. Horta editor, 1956. • Tierra viva. Madrid: Rialp-Adonais, 1956. • Vida anterior. Caracas: Lírica hispana, 1962. • Poesía (1947-1964). Barcelona: Plaza & Janés, 1965. • El agua que rodea la isla. Caracas: Arbol de fuego, 1974. • Biografía breve del silencio. Alcoi: La Victoria, 1975. • Vidre ferit de sang. Gandia: Ajuntament, 1977. • Les quatre estacions. València: Tàndem, 1993. • Archipiélago (poesía inédita 1975-1993). 1993. • Antologia poètica. València: Generalitat Valenciana, 1993. • Després de soterrada la tendresa. Alzira: Bromera, 1993. • Nocturnidad y alevosía. València: Pre-Textos, 1993. • Poemes de les quatre estacions. València: Tàndem, 1993.

• • • • • • •

Hojas para algún día de noviembre. València: Ajuntament, 1993. Para desconocer la primavera. Madrid: Torremozas, 1994. Días para soñar que hemos vivido. 1996. Poesia (1952-1993). València: IVEI Alfons el Magnànim, 1997. Elegies de pedra trencadissa. Alzira: Bromera, 1997. Quasi un poc de res. València: Diputació, 2001. Bressoleig a l'insomni de la ira. Alzira: Bromera, 2003.

Antologies col·lectives •

Paisatge emergent: trenta poetes catalanes del segle XX; a cura de Montserrat Abelló ... [et al.. ]. Barcelona: La Magrana, 1999 ■

Novel·la • • • • • •

La promesa. Alcoi: Institut Alcoià de Cultura, 1958. El río que viene crecido. 1960. La gent que viu al món. València: L'Estel, 1966. La dona forta. València: Senent, 1967. Antigua patria. València: Prometeo, 1969. De la inconforme resignación y otras historias. Madrid: Huerga y Fierro Editores., 1999.

Neix a Vic, l’any 1940. Ja des de petita va viure en un clima cultural, sobretot d'afecte al teatre i a la música propiciat pel seu padrí Josep Subirana i Serra -àlies "Manel dels Ous"- actor amateur de gran prestigi a l'època, director d'una companyia pròpia i autor d'obres teatrals. Des de ben menuda, Pilar Cabot, ja l'acompanyava als assaigs als teatres de Vic i a les tertúlies de cafè amb artistes. A més, a casa seva mateix s'hi produïen sovintejats concerts i lectures de teatre, activitats a les quals era present i que seguia amb tot l'interès. Pilar Cabot tenia accés a la biblioteca, essencialment teatral, de Josep Subirana. Fotografia: Font : http://www.escriptors.cat/au tors/cabotp

Des que té ús de raó Pilar Cabot ha volgut ser escriptora. De criatura un dels seus jocs preferits era escriure guions per a les nines de paper. Als onze anys va guanyar el seu primer premi literari. Té estudis de Filosofia i Lletres i de Música. Va començar a donar a conèixer la seva obra a partir d'integrar-se al grup CLOT, un grup que va fundar la revista del mateix nom. Pilar Cabot va formar part del consell de redacció. Hi va publicar poesia, contes i també crítica literària i comentaris de llibres. El 1965 obre la seva llibreria CLAM dedicada plenament al llibre i al disc en català va ser un referent clau del món cultural i polític de la ciutat de Vic i d'Osona durant l'època de la dictadura i la transició; un centre molt viu de difusió de la literatura catalana. El fet d'estar darrera el taulell tot aconsellant va permetre la Pilar Cabot viure un munt d'experiències -que ella qualifica de singulars- i tractar persones extrordinàries. La majoria d'escriptors catalans, de polítics, contraris a la dictadura van passar per la llibreria. De manera espontànea es van organitzar tertúlies, avui dia mítiques, on es parlava de tot i amb fonament. S'hi van fer concerts, com les sessions de jazz organitzades per Armand Quintana, i els principals cantautors van passar pel lloc. També es van dur a terme un munt de presentacions de llibres. Miquel Martí i Pol hi presentà sempre els seus llibres. Molt interessada per la música, Pilar Cabot toca el piano, compon i ha musicat poemes seus. Va formar part de la primera junta de Joventuts Musicals de Vic i ha cantat a la Coral Canigó de Vic. És membre de l'AELC i del Pen Club. Ha escrit pregons, fa recitals de poesia i és jurat de nombrosos premis literaris. Ha musicat cantates infantils i participat en nombrosos recitals poètics.

Font:: http://www.escriptors.cat/au tors/cabotp . [consulta 12ge-2009]

Des de l'any 1996 és membre actiu de la Comissió de Lectura Pública de la Biblioteca Joan Triadú, de Vic. Aquesta comissió impulsa i organitza activitats més enllà de l’estricte funcionament de la Biblioteca. L'any 1997 Pilar Cabot va crear les "Tertúlies amb poetes" que, d'aleshores ençà, coordina. Tenen lloc cada segon dissabte de mes al migdia, d'entrada lliure i obertes a tota mena de suggeriments i tendències. L’any 1983 el bisetmanari 9Nou la distingeix amb el títol Osonenca de l’any, i al 1984, se li concedeix el títol de Musa de la Cova del Drac de Barcelona.

Poesia Teatre i cantates • • • Font:: http://tavernoles.blogspot .com

• • • • • • • •

Avui estimo Baudelaire. Barcelona: Columna, 1987. Balcó de guaita. Sabadell: Ausa, Col·lecció Llimerol, 1989. ■ Ombres de mots i de silencis. Barcelona: Institut Català de la Dona, 1992. La plàcida mirada del Guerau. Viladrau: CEDEL, 1996. Setge. Vic: Emboscall, Plaqueta núm. 3, "Actes del Mil·leni", 1998. La gelada barana del pont. Girona: Llibreria 22 i Ajuntament de Girona, 1999. Vol ballar un tango amb mi senyor Vivaldi? Vic: Emboscall, Taller de poesia, 1999. ■ Els versos obstinats. Barcelona: Comte d'Aure, Col·lecció La Garonne, 2003. ■ Àncores o ales? Centelles: El Bordiol, 2004. Els rossinyols insomnes. Lleida: Pagès, 2008. ■ Ha publicat poemes i articles de creació a les revistes següents: Clot, Revista El Pont, núm. 94, Reduccions, núm. 42, Negre + Ametista, El Ter, La Lletra, Tertúlies amb poetes, volums 1, 2, 3.

Narrativa breu • ■ Obres que es troben a la Biblioteca Municipal de Manlleu

• •

La casa dels Baladres. Publicat en el recull de contes del Premi Vent de Port. Senglar i altres narracions. Tremp: Garsineu, 1996. A l'ombra del semàfor. Amb Armand Quintana. Barcelona: La Busca, 2001. ■

•

• • • •

En Pere de les excuses. Grup Camerata deCançó Tradicional. Direcció musical: Sebstià Bardolet. Direcció escènica: Pep Tines, amb escenografia de Pere Trabal i arranjaments musicals de Carles Cases. Teatre Atlàntida, 1992. Amb veu d'amic. Grup de Teatre el Gall, 19961997. Direcció: Josep Suriñach. Edició d'un quadern amb el mateix títol, Vic, Manlleu i Lluçà. ■ Quan l'absència et visiti. Espectacle de dansa sobre poemes del llibre Avui estimo Baudelaire. Institut del Teatre de Vic, 1997. Calidoscopi. Amb Montserrat Grau]. Direcció: Josep Vilar. Casino de Vic, abril 1999. GaTonades Il.lustres. Música:Jordi Domèench. Text:Pilar Cabot,Il.lustracions : Oriol Malet. Lleida:Pagès, 2007■

Crítica literària o assaig •

"Conferència d'Antònia Bardolet i Boix", dins Memòria femenina d'una ciutat. Vic: Ajuntament de Vic, 2007.

Va néixer a Manlleu l'any 1940. Filla d’una família impressora i llibretera. Estudis de Comerç i Idiomes al Col·legi del Carme de Manlleu. Va fer de llibretera a can Contijoch de Manlleu i va fundar, juntament amb altres integrants, el grup artístic-literari Cau Faluga: en les publicacions d’aquest grup hi exercia la crítica literària i la creació poètica. Té estudis de Filologia a la Universitat de Barcelona. Forma part del Comité d’Escriptors del Centre Català del PEN Club (creat per Montserrat Abelló i Maria-Mercè Marçal) i es dedica a feines culturals.

Fotografia: Teresa Sanz. Arxiu J.Contijoch.

Ha aconseguit els següents premis i ajuts: Premi Marisa Picó d’Alcoi, el 1972, l’accèssit al Premi Ciutat de Tarragona el 1980; el primer premi, compartit, del certamen Miquel Martí i Pol de CCOO de Barcelona, el 1981; el 2n premi de la cinquena edició del premio Miquel Martí i Pol de Roda de Ter, el 1989; l’Ajut a la Creació Literària de la Institució de les Lletres Catalanes del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el 1989; el Premi Ciutat de Palma, el 1990; el Premi de Poesia Salvador Espriu de Calafell, el 1994; el Premi de Poesia Màrius Torres de Lleida, el 2000; i l’Ajut a la investigació literària de la Institució de les Lletres Catalanes, el 2001. La seva obra es concentra en la poesia i la novel·la, tot i que ha fet incursions en altres gèneres (infantil, narrativa gastronòmica, etc.). Va començar a escriure en castellà però després d’editar un parell d’obres sempre més ho va fer en català. El to de la seva poesia és intimista, ple de referències culturals i generacionals. La defensa del paper de les dones traspua per tota la seva obra. Ha participat en múltiples jornades literàries. Ha traduït obres de l’italià i del francès. Ha estat membre del jurat de molts premis literaris. Ha fet servir el nom de ploma Stella Matutina. També té obres editades en castellà i gallec. Actualment viu a Barcelona.

Font: http://www.bibliotecamanlleu.c at/imatges/CONTIJOCHJosef. doc. [Consulta 2-feb-2009]

Altres Poesia

Fotografia: www.poefesta.com/.. ./10%20%20Contijoch.jpg

• • • • • •

De la soledad primera. Barcelona : Trimer,1964. ■ Aquello que he visto. Madrid :Alorca, 1965. ■ Tombstone blues. [ciclostilat], 1967. ■ Ales intactes. Barcelona : Columna, 1996. ■ Les lentes il·lusions. Barcelona: Empúries, 2000.■ Congesta. Barcelona : Edicions 62, 2007. ■

• • • •

Novel·la • • • • • • •

Potala. Barcelona : Laia, 1986. ■ No em dic Raquel. Barcelona : Laia, 1989. ■ La dona liquada. Barcelona : Columna, 1990.■ Rímmel. Barcelona : Columna, 1994. ■ Amor congelat (pseud. Stella Matutina). Tarragona : El Mèdol, 1997 . ■ Tòrrida tardor (pseud. Stella Matutina). Tarragona : El Mèdol, 1997. ■ Els dies infinits. Barcelona: Columna, 2001. ■

• •

Obres col·lectives •

Narrativa per a infants • • ■ Obres que es troben a la Biblioteca Municipal de Manlleu

• •

La Marieta i la nit. Il. Lluís Filella . Barcelona : Combel, 2002. ■ La Marieta i la Festa Major. Il. Lluís Filella. Barcelona : Combel, 2002. ■ La Marieta i el pi. Il. Lluís Filella. Barcelona : Combel, 2002. ■ La Marieta i la neu. Il.lustració : Lluís Filella. Barcelona : Combel, 2002. ■

Joan Parés-obra 1956-1992. Manlleu: Gràfiques Manlleu, 1983. ■ Receptes per estimar. Tots els plats de sempre per viure millor (amb Enriqueta Mercadé). Barcelona : Ara Llibres, 2003. ■ Les vacants. Antologia de textos de dones del segle XX. Barcelona : March Editor, 2005. ■ Màscares sota la lluna = maschere sotto la luna: Víctor Català (1869-1966), Grazia Deledda (1871-1936). (Amb Neria De Giovanni). S.l. : Comitato Nazionale Minoranze Étnico-Linguïstiche in Italia,2006 ■ Més receptes per estimar: plats i frases fetes per a viure millor (amb Enriqueta Mercadé). Barcelona: Ara llibres, 2007. ■ Història de Can Contijoch de Manlleu: (homenatge i record). Manlleu: l'autora: Gràfiques Manlleu, 2008

• • • • •

Premis Miquel Martí i Pol de poesia, anys 1981,1982 i 1983. Barcelona : Comissions Obreres de Barcelona, 1983. ■ Cartografies del desig, 15 escriptores i el seu món. Barcelona : Casa Elizalde, 1997. ■ Cartografies del desig, 2n.cicle. Barcelona : Casa Elizalde, 1997. ■ Paisatge emergent : trenta poetes catalanes del segle XX. Barcelona : La Magrana, 1999. ■ Memòria de l’aigua. Onze escriptors i el seu món. Barcelona : Proa, 1999. ■ Cartografies del desig, 3er. cicle. Barcelona : Teatre l’Espai, 2001. ■

Anna Dodas i Noguer neix a Folgueroles (Osona) el dos de novembre de 1962 a la mateixa casa on havia nascut, accidentalment, Jacint Verdaguer. És la més petita de sis germans d'una família de picapedrers i mestres. El 1980 comença la carrera de Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona, on es llicencia amb una tesina sobre l'obra Mites de Jordi Sarsanedas. Paral·lelament va al Conservatori Superior de Música de Barcelona on continua els estudis de guitarra que havia començat a l'Escola de Música de Vic. La música i la literatura són dues constants essencials de la seva vida.

Fotografia: Arxiu Ramon Farrés.

El 1976 guanya el primer premi literari amb el conte David i el paraigües meravellós. Més endavant obté un accèssit al concurs que promou l'Ajuntament de Calldetenes i participa a diversos concursos literaris de narrativa curta de Girona i LLeida. El 1981, amb la narració Capvespres de foc i de grana, guanya el premi Primavera de Vic que és editat l'any següent per la revista AUSA, on publica també alguns assaigs sobre l'obra de Jacint Verdaguer i Mercè Rodoreda. Al cap de deu anys, a la mateixa revista, hi apareixen les narracions que havien d'integrar l'obra Les ciutats. Col·labora a la revista literària Clot amb treballs de recensió bibliogràfica i de creació pròpia. El 1982 hi publica la narració La deessa de les flors. Anna Dodas té una part de l'obra narrativa inèdita com Suite i Esbossos per a un rèquiem que prefiguren l'inici d'una novel·la. La seva narrativa conté elements màgics i surrealistes que l'acosten a la literatura avantguardista. Amb un poemari escrit a Folgueroles entre el gener i l'agost de 1985, Paisatge amb hivern, aconsegueix el premi Amadeu Oller de poesia l'any 1986 que Edicions del Mall publica amb algunes composicions musicals de Josep Baucells. El mes d'agost d'aquest mateix any, amb una amiga, inicia un viatge de vacances cap a l'Alguer (Sardenya) i són assassinades prop de Montpeller. Abans havia deixat acabat i a punt de publicar la seva segona obra poètica El volcà editada pòstumament el 1991 amb una reedició de Paisatge amb hivern i diversos esbossos i poemes esparsos. La imatge del volcà li serveix per unir els temes de la mort i l'amor en uns versos deutors, en part, de l'obra de Foix. L'any 1990, la revista literària Lletra de canvi publica la primera part de la seva tesina sobre Jordi Sarsanedas. Des de 1991 l'Ateneu de Folgueroles per mitjà d'un jurat prestigiós d'escriptors i estudiosos de la literatura concedeix el premi biennal Memorial Anna Dodas i Noguer al millor llibre editat en llengua catalana per un autor novell.

Font: http://www.escriptors.cat/autor s/dodasa/ [consulta 2009]

Poesia

Crítica literària o assaig

•

•

•

Paisatge amb hivern. Sant Boi de Llobregat: El Mall, 1986 El volcà. Barcelona: Edicions 62, 1991.

Narrativa breu • Fotografia: Arxiu Ramon Farrés

• •

La deessa de les flors. En: Clot. Revista de literatura, febrer, 1982 Capvespres de foc i de grana. En: Ausa , núm 101, 1982 ■ Les ciutats. En: Ausa , núm. 126, 1991■

Antologies col·lectives ƒ ƒ ƒ ƒ ■ Obres que es troben a la Biblioteca Municipal de Manlleu

ƒ

25 poetes del Premi Amadeu Oller 1964-1989. Antologia . Barcelona: Ed. de la Magrana, 1989. Paisatge emergent. Trenta poetes catalanes del segle XX. A cura de Montserrat Abelló [et al.]. Barcelona: La Magrana, 1999. ■ Contemporànies. Antologia de poetes dels PPCC . A cura de Vinyet Panyella. Barcelona: ICD, 1999. ■ Generacions. Avis, mares, fills, oncles... . Vic: Eumo Editorial, 2001. ■ Eròtiques i despentinades: un recorregut de cent anys per la poesia catalana amb veu de dona; pròleg, recerca i selecció de poemes: Encarna Sant-Celoni i Verger. Tarragona: Arola, 2008

• •

“Mites en un jardí: El mite introductori”. En: Lletra de canvi , núm. 30, 1990 “L'Atlàntida i Os Lusiadas: Dos poemes neoclàssics”. En: Ausa , núm. 128/129, 1992 ■ “Per a un estudi de Mirall trencat : un procés de poetització”. En: Ausa, num. 131, 1993 ■

Felícia Fuster neix a Barcelona el 7 de gener de 1921. Passa la infantesa vora del mar, a la Barceloneta, «quan aquest barri era com un món petit o una gran casa». Els avis són propietaris d'una ferreteria que atreu molts pescadors i on Fuster sent parlar tot tipus de català. Ja de ben petita sent l'interès per les paraules —que comparteix amb la seva mare— i per les imatges. Amb part dels records i els aprenentatges de la infància construirà l'únic text en prosa que ha publicat, «A dins, a fora», per al volum Barceldones (1989). A més de l'educació reglada dels temps de la República, Felícia Fuster es forma en el camp de les arts plàstiques. Durant deu anys realitza diversos cursos a l'escola Massana. Hi estudia dibuix, pintura, gravat i vidre. Més tard, vora el 1944, es llicencia en Belles Arts. Fotografia: Font : http://www.escriptors.cat/ autors/fusterf

Enmig queda l'experiència de la guerra civil, que viu íntegrament a Barcelona. La grisor de la postguerra i l'afany de llibertat l'empenyen a sortir de Catalunya per buscar altres formes de vida. L'any 1950 fa una breu estada a París, i l'any següent s'hi instal·la a viure. No és un gest de fugida ni de renúncia, sinó una autoafirmació valenta i difícil. A París comença novament des de zero. En un primer moment fa classes de castellà, grava vidre i treballa en empreses de publicitat. S'involucra progressivament en el món empresarial fins al punt de diplomar-se en economia. No és fins als anys vuitanta que reprèn plenament la tasca artística. Des d'aleshores, les arts plàstiques i l'escriptura en són les dues úniques dedicacions. El 1983 el poemari Una cançó per a ningú i Trenta diàlegs inútils queda finalista del Premi Carles Riba i tot i no guanyar esdevé el descobriment d'una veu original i ja madura, al qual seguiran altres llibres. S'ha dit que Felícia Fuster suposa una triple recuperació: la d'una escriptura de dona en la poesia catalana, la d'una veu de la generació de la guerra civil i la d'una personalitat íntima, forta i intransferible. La poesia de Felícia Fuster es caracteritza per la meditació i la introspecció al voltant de temes existencials. L'experimentació formal —formes populars, d’avantguarda o d'altres tradicions, sobretot la japonesa— és una de les constants tant en l’obra escrita com en la pictòrica. Aquestes exigències també li permeten tractar la història més real i contemporània a Versió original (1996), sobre la guerra de l'ex-Iugoslàvia.

Fonts: http://www.escriptors.cat/ autors/fusterf/pagina.php ?id_sec=1385 http://www.fundacioffuste r.org/index2.html [consulta 2-feb-2009]

Amb el pas del temps, Fuster fa seva la filosofia del món oriental, especialment del japonès que es reflecteix en la seva obra. Ha escrit un assaig sobre La poesia japonesa moderna (1988) i ha editat i cotraduït una antologia de Poesia japonesa contemporània (1988). Fuster també utilitza l'haiku, forma tradicional de la poesia japonesa, per narrar l'experiència del món oriental en el darrer llibre, Postals no escrites (2001). Per altra banda, els temes de l'absència, la introspecció o el buit són recurrents en la seva obra, com testimonien els títols d’alguns dels seus poemaris: Una cançó per a ningú i Trenta diàlegs inútils, Sorra de temps absent o Postals no escrites, temes que la poeta transmuta en totalitat i plenitud. Felícia Fuster és sòcia d’honor de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.

Poesia

Antologies col·lectives

•

•

• • • Fotografies: arxiu Fundació Felícia Fuster http://www.fundacioffuste r.org/biografia.html

• • •

Una cançó per a ningú i Trenta diàlegs inútils. Barcelona: Proa, 1984. Aquelles cordes del vent. Barcelona: Proa, 1987. I encara. València: Eliseu Climent / 3i4, 1987. Passarel·les/Mosaïques. (plaquette) (català i francès) Barcelona: Cafè Central, 1992. Versió original. València: Germania, 1996. Sorra de temps absent. Lleida: Pagès, 1998. Postals no escrites. Barcelona: Proa, 2001. ■

• • • •

Prosa •

"A dins a fora" dins Barceldones. Barcelona: Edicions de l’Eixample, 1989.

Crítica literària o assaig • ■ Obres que es troben a la Biblioteca Municipal de Manlleu

"La poesia japonesa moderna". En: Revista de Catalunya núm. 19, maig de 1988, pp. 131-150.

Suvirvors; a cura de S. Abrams. Barcelona: Institut d'Estudis Nord-americans. 1991. Paisatge Emergent. Trenta poetes catalanes del segle XX: a cura de Montserrat Abelló [et al.]. Barcelona: Edicions de la Magrana, 1999. Contemporànies. Antologia de poetes dels Països Catalans; a cura de Vinyet Panyella. Barcelona: Institut Català de la Dona, 1999. Antologia catalana de poesia; a cura de Carme Riera. Barcelona: Planeta, 2003. 21 escriptores per al segle XXI; a cura de Sam Abrams [et al.] Barcelona: Proa, 2004.

Simona Pons i Trainier, coneguda literàriament com a Simona Gay, neix el 1898 a Illa del Riberal, municipi de la comarca del Rosselló. És la quarta filla del doctor Simon Pons i d'Antoinette Trainier i germana petita del poeta Josep Sebastià Pons. Comença els estudis primaris a l'escola del seu poble i els continua, sempre en francès, al convent de les religioses benedictines de Portbou. El 1914 torna a Illa on la trasbalsen dos esdeveniments familiars: la mort de la seva germana Magdalena i l'absència, per discrepàncies amb els pares, del seu germà escriptor. Aviat es casa amb el seu cosí, el magistrat Leon Gay, que és disset anys més gran que ella. El treball del marit l'obliga a recórrer diverses ciutats franceses fins que la parella s'instal·la a París en ple barri llatí. Fotografia: Font: : http://www.escriptors.c at/autors/gays

Entrada la segona dècada del segle XX, Simona Gay comença a escriure i a col·laborar a les revistes locals. Amb el suport del seu germà Josep Sebastià, el 1927 participa als Jocs Florals de la Ginesta d'Or de Perpinyà on és premiada per "Adéu a Illa" i "Nineta meva". Per aquells anys coneix el poeta menorquí Gumersind Gomila amb qui estableix una gran amistat. El 1932 apareix el seu primer llibre de poesies, Aigües vives que, prologat pel també poeta i amic de l'autora, Tomàs Garcés, és editat en català i francès a París. Hi poetitza el seu propi món, les seves vivències, i sobretot el paisatge del Rosselló, especialment de l'Illa, el seu poble enyorat. El 1933 publica a la Revista de Catalunya un llarg poema narratiu: "El gorg estelat". És per aquesta època que comença l'etapa de recuperació del folklore rossellonès amb el recull de pregàries, cançons i llegendes. La segona obra, novament editada a París, és Lluita amb l'àngel (1938). Hi destaca el poema que dóna nom al llibre i que Carles Riba qualifica com excepcional. La tendresa i el ressò dels melangiosos versos primerencs han donat pas en aquest poemari a la tristesa i l'aspror motivades per una crisi personal. Després de les penúries derivades de la segona guerra mundial, el 1947 participa amb altres artistes en el Primer Saló d'Art Català de París on exposa una de les seves aquarel·les, fruit de la seva altra pràctica artística, la pintura. A l'any següent forma part del consistori dels Jocs Florals de Perpinyà i participa en els Jocs Florals de la Sorbona. Entre 1956 i 1965 col·labora a la revista rossellonesa La Tramontane.

Font http://www.escriptors.cat/ autors/gays/pagina.php?i d_sec=2431 [consulta 2-feb-2009]

Posteriorment, el dolor causat per una malaltia física que pateix és agreujat el 1962 per la mort del poeta Josep Sebastià Pons, germà i mestre literari. El 1964 rep la Flor Natural dels Jocs Florals de Perpinyà i el 1965 publica a Barcelona La gerra al sol, llibre de poemes dedicat a la memòria i a l'evocació del seu germà també pintor com ella. El paisatge, testimoni d'un temps passat, embolcalla els espais naturals comuns que els unia. Aquest mateix any mor el seu marit i la seva mare. Malgrat la solitud i la malaltia que l'envaeixen, Simona Gay encara té força per escriure el seu dietari, inèdit fins ara, Trois mois qui ont compté dans ma vie. Té temps per publicar alguns contes, "La font d'oli" (1967) i "El poder i el cant" (1968), començats anteriorment, però no pot acabar la biografia sobre el seu germà. Mor el 26 de març de 1969.

Fotografies:21 escriptores per al segle XXI. Barcelona: Institut d'Edicions de la Diputació de Barcelona i Edicions Proa, 2004. Font: http://www.escriptors.cat/ autors/gays

Poesia

Conversa

• • • •

•

Antologies col·lectives • •

•

■ Obres que es troben a la Biblioteca Municipal de Manlleu

Aigües vives. París: Ed. Occitania, 1932. Lluita amb l'àngel. París: Edició d'autor, 1938. La gerra al sol. Barcelona: Barcino, 1965. Obra poètica. Barcelona: Columna, 1992.

Poesia rossellonesa del segle XX; a cura de Pere Verdaguer. Barcelona: Edicions 62, 1968. Paisatge emergent. Trenta poetes catalanes del segle XX; a cura de Montserrat Abelló [et al.]. Barcelona: La Magrana, 1999. 21 escriptores per al segle XXI .; a cura de D. Sam Abrams, [et al.]. Barcelona: Institut d'Edicions de la Diputació de Barcelona i Edicions Proa, 2004.

Sobre la poesia. Una conversa entre Simona Gay i Josep Pla. [Conversa gravada en cinta magnetofònica el 1967 amb motiu de la preparació d'un homenatge a J. S. Pons i transcrita per Pep Vila]. En: Reduccions. Revista de poesia, núm 42, 1989, p. 85-89.

Fotografia: Arxiu Mercè Serra Leveroni Font : http://www.escriptors.c at/autors/leveronir

Rosa Leveroni i Valls neix a Barcelona l'1 d'abril del 1910 en el si d'una família de la mitjana burgesia. El seu pare, descendent d'una família d'armadors de vaixells de Gènova, fa de gerent d'un magatzem de metalls, i la seva mare, de mestra. Als quinze anys publica els seus primers versos a la revista Patufet, i comença a tenir clara la seva vocació literària. Tot i que el seu pare la pressiona perquè es dediqui al negoci familiar, als dinou anys, coincidint amb la caiguda de la dictadura de Primo de Rivera, entra a l'Escola de Bibliotecàries, que aleshores dirigeix Jordi Rubió. Aquesta institució, fundada per Eugeni d'Ors, té com a professors alguns dels intel·lectuals catalans més brillants del moment (Carles Riba, Ferran Soldevila, Nicolau d'Olwer, Rafael de Campalans). L'estada a l'Escola de Bibliotecàries i, en especial, la coneixença de Carles Riba, és cabdal en la formació intel·lectual i personal de Leveroni. L'any 1933 rep una beca per anar a Madrid a fer una tesina sobre literatura infantil. Quan torna entra a treballar a la Biblioteca de la Universitat de Barcelona. Durant la guerra civil fa dos cursos de la carrera de Filosofia i Lletres. L'any 1937 és finalista al premi Joaquim Folguera amb el llibre Epigrames i cançons, que publica l'any 1938, prologat per Carles Riba. La influència ribiana i, en general, de tota la generació postsimbolista és molt present en aquest volum. Els temes que hi apareixen seran els que es repetiran durant tota la seva obra: la tristesa, la desolació amorosa, la melangia..., sentiments continguts i objectivats gràcies a la disciplina del vers. El 1939, després de la Guerra Civil, la depuració de funcionaris de la Generalitat fa que perdi la feina com a bibliotecària de la Universitat. Durant la dècada dels quaranta, Leveroni dedica tota la seva energia a la resistència cultural catalana enfront de la repressió franquista, i es converteix en l'ànima del grup intel·lectual que Carles Riba forma al seu voltant. És ella qui distribueix clandestinament les Elegies de Bierville de Riba, qui actua de contacte entre els intel·lectuals catalans de l'interior i els de l'exili, i és una de les primeres col·laboradores de la revista Poesia (fundada el 1940) i de la revista Ariel (fundada el 1946).

Font: http://www.escriptors.c at/autors/leveronir/pagi na.php?id_sec=2078 [consulta 2-feb-2009]

L'any 1952 publica un segon volum de poesia, Presència i record, prologat per Salvador Espriu. La mort del seu pare, l'obliga a centrar-se en el negoci familiar. En aquesta època assisteix assíduament als congressos de literatura catalana que se celebren a Anglaterra, organitzats per la Catalan Society, entitat de la qual és membre. Durant les dècades dels seixanta i dels setanta té un període de silenci poètic. L'any 1981 publica el volum Poesia, que recull tota la seva obra poètica, amb pròleg de Maria Aurèlia Capmany i dos epílegs de Carles Riba i Salvador Espriu, escrits respectivament el 1938 i el 1950 i que havien prologat els dos reculls poètics. L'any següent, el conjunt de la seva obra és reconegut amb l'atorgament de la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. Mor l'agost del 1985, poc abans que es publiqui un volum de contes que recull la seva producció narrativa. És enterrada a Port-Lligat.

Narrativa breu Poesia • • • Font: Arxiu de Mercè Serra Leveroni http://www.escriptors.cat/autors/l everonir

• •

"L'estranger". En : Ariel, núm. 11, 2n any. "Retorn", dins Antologia de contistes catalans 18501950. Barcelona: Selecta, 1950, p. 1468-1470. "L'Horta", dins L'Espiral i altres narracions. Barcelona: Arimany, 1956. Contes. Barcelona: La Sal, 1985 (1989, 2a ed.) ■

Crítica literària o assaig Antologies col·lecctives de poesia • • •

• • •

■ Obres que es troben a la Biblioteca Municipal de Manlleu

Epigrames i cançons. Barcelona: Gustau Gili, 1938. Presència i record [inclou una reedició d'Epigrames i cançons]. Barcelona: Proa, 1952. Poesia [recull de tota l'obra poètica]. Barcelona: Edicions 62, 1981.

• •

Vuit poetes. Barcelona: Proa, 1952. (Llibres de l'Óssa Menor) L'Alarma i altres novetats literàries. Barcelona: Arimany, 1959. Antologia de la poesia catalana (1900-1950) ; a cura de Joan Triadú. Barcelona: Selecta, 1981, 2a ed. Barcelona. 60 poemes des de la ciutat; a cura de Víctor Sunyol. Vic: Eumo, 2004. Poesia catalana. Antologia 1939-1968 ; a cura d'Àlex Broch. Barcelona: Edicions 62, 1985. Paisatge emergent. Trenta poetes catalanes del segle XX; a cura de Montserrat Abelló [et al.]. Barcelona: La Magrana, 1999.

• • • • • •

Bibliografia de Josep Puig i Cadafalch [amb Maria Montserrat Martí]. Barcelona: IEC, 1947. "Les imatges marines en la poesia d'Ausiàs March". En: Butlletin of Hispanic Studies, vol. 29, 1951, p. 152166. "Les Biblioteques Populars: un cinquantenari que no ha d'ésser oblidat". En: Serra d'Or, any X, núm. 111, desembre de 1968, p. 43-47. "L'Escola de bibliotecàries", En: Serra d'Or, any XI, núm. 114, març de 1969, p. 25-27. "Maria Novell, recordada", En: Serra d'Or, any XI, núm. 115, abril de 1969, p. 51. "Un epistolari de Carles Riba (1940-42)", En: In memoriam Carles Riba (1959-1969). Barcelona: Ariel, 1973.

Altres • •

Confessions i quaderns íntims. València: Editorial 3i4, 1997. Epistolari. Rosa Leveroni - Josep Palau i Fabre. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1998.

Montserrat Llorens i Baulenas neix al Brull, 1956. Treballa des de fa 30 anys a l'Escola d'Adults "Miquel Martí i Pol" de Manlleu. Ha publicat: "També sóc Vida", Publicacions de l'Ajuntament d'Olot (1989). "Bressol d'amor i d'angoixa", Editorial Ausa, (1989). "Dietari/Lletra per a tu/ urgent" , Editorial Columna (1993). "Miralls" Emboscall Editorial (1998). "Dones. Secrets, estones, mentides" Emboscall Editorial. (1999). “Paisatges íntims”, Emboscall Editorial, 2002.

Fotografia: Arxiu Montse Llorens

Ha guanyat alguns premis literaris: Premi de Poesia "Miquel Martí i Pol" de Roda de Ter (1987). Premi de poesia "Jacint Verdaguer" de Calldetenes (1987), Premi de poesia "Abraxas" (1988). Premi de poesia "Goleta i Bergantí" del Masnou (1988). Premi de poesia "Josep Munteis" de l'Ajuntament d'Olot (1988). Accèssit al premi de narrativa de l'Ajuntament de Calldetenes (1993). Finalista del premi de poesia "Rosa Leveroni" de Cadaqués (1992). Premi de poesia "Raimundo Ramírez de Antón" de Terrassa (1998). Finalista del Premi Montseny (1998) També va col·laborar fent entrevistes i escrits literaris a la revista "Cop d'ull", i en alguns números extres de Festa Major de “Manlleu-Publicació”. Ha estat membre del jurat de diversos premis literaris. Publica els seus versos a http://llimerol.blogspot.com/

Font: L’autora

Poesia • Fotografia: Arxiu Montse Llorens

• • • • •

■ Obres que es troben a la Biblioteca Municipal de Manlleu

Bessol d’amor i d’angoixa. Sabadell: Ausa, 1989 ■ També sóc vida. Olot: Ajuntament d’Olot, 1989 ■ Dietari. Lletra per a tu. Urgent. Barcelona: Columna, 1993 ■ Miralls. Vic: Emboscall, 1998 ■ Dones secrets, estones mentidas. Vic : Emboscall, 1999 ■ Paisatges íntims. Vic: Emboscall, 2001. ■

Maria-Mercè Marçal neix el 13 de novembre de 1952, circumstancialment a Barcelona. Fins als deu anys, passa la infantesa a Ivars d'Urgell (Pla d'Urgell), d'on ella es considera sempre originària. El 1969 es trasllada a Barcelona per ingressar a la universitat. Es llicencia en Filologia Clàssica. El 1972 es casa amb el poeta Ramon Pinyol Balasch, amb qui Fundarà,junt amb altres persones, l’editorial dels Llibres del Mall. El 1976, guanya el premi Carles Riba de poesia amb el recull Cau de llunes. Fotografia: © Colita, Montserrat Manent i Arxiu de la Fundació Maria-Mercè Marçal.

Politicament, el novembre de 1976 quan s'afilia al PSAN i forma part del comitè executiu. El 1979 formarà part de les llistes delpartit en les eleccions per la circumscripció de Lleida. Just en aquesta època publica alguns poemes a la revista Reduccions. El 1979 publica el segon poemari, Bruixa de dol. Col·labora en publicacions com Reduccions, Dones en lluita i Escrivint a les parets. També participa en el muntatge La sala de nines, de Mercè Rodoreda, a càrrec del grup de Teatre Bruixes de Dol, nom inspirat en el seu poemari. Alguns cantautors musiquen alguns dels seus poemes: Marina Rossell, Teresa Rebull, Ramon Muntaner, Txiqui Berraondo, Maria del Mar Bonet, Celdoni Fonoll i Gisela Bellsolà. Els anys vuitanta s'inicien amb el naixement de la seva filla Heura, experiència personal que reflecteix en els poemaris Sal oberta (1982) i, més endavant, La germana, l'estrangera (1985). Aquest segon treball li val el premi López-Picó. D'aquest període, també és Terra de Mai, en el qual l'autora parla de l'homosexualitat femenina, silenciada fins aleshores en la literatura catalana. Els últims treballs com a poeta arriben amb el recopilatori Llengua abolida, on inclou el poemari Desglaç, en el qual intenta traduir en paraules el dolor per la mort del seu pare. També és important citar el seu vessant com a traductora, en la traducció d'autores com Colette, Yourcenar, Leonor Fini i, en col·laboració amb Monika Zgustová, les poetes russes Anna Akhmàtova i Marina Tsvetàieva. També conrea esporàdicament l'assaig literari en articles i conferències. En el camp de la narrativa infantil, escriu, conjuntament amb Glòria Puig, el conte "La disputa de fra Anselm amb l'ase ronyós de la cua tallada". La narració "Viratges, reminiscències", inclosa en el llibre Barceldones, suposa una de les seves primeres incursions en el món de la narrativa. Això l'anima a escriure una de les seves obres més emblemàtiques, la seva única novel·la, La passió segons Reneé Vivien. Aquesta novel·la li aporta una pluja de premis: el Carlemany (1994), el Premio de la Crítica (1995), el premi Crítica Serra d'Or (1995), el Joan Crexells (1995), el Prudenci Bertrana (1995) i el de la Institució de les Lletres Catalanes (1996). Mor a Barcelona, el 5 de juliol de 1998, a causa d'un càncer, als 45 anys, just quan comença a viure la seva maduresa com a escriptora.

•

Fotografies: © Colita, Montserrat Manent i Arxiu de la Fundació MariaMercè Marçal.

■ Obres que es troben a la Biblioteca Municipal de Manlleu Selecció d’obres

Poesia • Cau de llunes. Barcelona: Proa, 1977 (1998, 2a edició). ■ • Bruixa de dol (1977-1979). Sant Boi de Llobregat: Llibres del Mall, 1979 / Barcelona: Edicions 62, 1998. ■ • Terra de mai. València: El Cingle, 1982. • Sal oberta. Sant Boi de Llobregat: Llibres del Mall, 1982 / Barcelona: Edicions 62, 1993. • La germana, l'estrangera (1981-1984). Sant Boi de Llobregat: Llibres del Mall, 1985 / Barcelona: Edicions 62, 1995. • Desglaç (1984-1988). Barcelona: Edicions 62 - Empúries, 1988 (1998, 2a ed). • Llengua abolida (1973-1988). València: 3 i 4, 1989 (2000, 2a ed). • Raó del cos. Barcelona: Edicions 62 Empúries, 2000. • Maria Mercè Marçal. Barcelona : Zanfonia cop. 2000 (CD) ■ • Contraban de llum. Antologia poètica de Maria-Mercè Marçal ; estudi introductori de Lluïsa Julià. Barcelona: Proa, 2001. • El Meu amor sense casa; tria i veu de Cinta Massip música de Toti Soler. Barcelona :Proa, 2003■ Antologies col·lectives • Paisatge emergent. Trenta poetes catalanes del s. XX. Barcelona: La Magrana, 1999. ■

•

•

Contemporànies. Antologia de poetes dels PPCC . A cura de V. Panyella. Barcelona: ICD, 1999. ■ 100 poesies catalanes que cal conèixer. De Verdaguer a M. Mercè Marçal ; pròleg i selecció de J. Triadú. Barcelona: Pòrtic, 2003 21 escriptores per al segle XXI ; ed. S. Abrams, A. Broch, M. Casacuberta i I. Cònsul. Barcelona: Proa, 2004.

Novel·la • La passió segons Renée Vivien. Barcelona: Columna, 1994 (1996, 5a ed.). ■ Narrativa breu • Viratges, reminiscències, dins Barceldones. Barcelona: Edicions de l'Eixample, 1990. • Jocs de màscares, dins Dones soles. 14 contes. Barcelona: Planeta, 1995, p. 73-92. Infantil i juvenil • La disputa de Fra Anselm amb l'ase ronyós de la cua tallada. Basada en una narració d'Anselm Turmeda; amb Glòria Puig; il. de Montse Ginesta. Barcelona: Aliorna,1986. • Cançó de saltar a corda. Barcelona: Cruïlla, 2004. • La màgia de les paraules ;il·lustracions Mabel Piérola. Barcelona: Baula, 2004. Crítica literària o assaig • Cartografies del desig: quinze escriptores i el seu món. Barcelona: Proa, 1998. ■ • Rosa Leveroni, en el llindar, dins Literatura de dones: una visió del món. Barcelona: La Sal, 1988. • Sota el signe del drac. Barcelona: Proa, 2004.

Nascuda a Lleida, resideix actualment a Torredembarra. És professora d’ensenyament secundari. Ha publicat els llibres de poemes: El vent i la casa tancada (Columna, 1990), Llibre dels homes (Edicions 62/ Empúries, 1998), Transgredior (Arola, 1999), Haikús del camioner (Edicions 62/Empúries, 1999), Gitana Roc (Llibres del Segle, 2000), Mos de gat (Edicions 62/Empúries, 2002), Amb capell (Emboscall, 2003), Ver7s de la terra (Pagès, 2004), Aioç (Empúries, 2004) i Missa pagesa (Edicions 62, 2006). En narrativa ha publicat Maruja Reyes sóc jo (Columna, 1992). Ha publicat, també un número i mig de la revista La Verge Peluda (2002). La seva obra poètica ha estat guardonada amb els premis Rosa Leveroni (1989), Ciutat de Barcelona de poesia (2005) i Premi de poesia Sant Cugat a la memòria de Gabriel Ferrater (2006). Fotografia: http://www.barcelonarevi ew.com/14/s_dm_ent.htm

Font:s http://lasiniatorredembarr a.blogspot.com/2008/06/t ens-un-moment.html http://www.fti.uab.es/quar kpoesia/poetes2.htm http://www.barcelonarevi ew.com/14/s_dm_ent.htm [consulta, 2feb.2009]

Participa sovint en recitals de poesia i en activitats literàries relaciones amb aquest món. La poesia de Dolors Miquel s'abeura en un avantguardisme que no oblida mai les arrels de la gent del carrer, del garrotí o de la veïna del quart segona. Alhora, també hi podem trobar, en alguns dels seus poemes, un lirisme desfermat amb imatges punyents, esmolades i vibrants. Ha definit la seva poesia com a musical i vital. Ha fet servir els haikús en alguns llibres perquè aquesta estructura li permet donar una visió de la vida sense resoldre-la: en una entrevista declara que “és com veure imatges que et diuen alguna cosa, com una carretera i un camioner”. No li agrada la poesia de l’experiència i rebutja la poesia, que ella anomena, de disseny.

Poesia • Fotografia: http://www.mallorcaweb.c om/magteatre/poemessolts/miqueldolors.html

• • • • • • • • •

El vent i la casa tancada. Barcelona : Columna, 1990. Llibre dels homes. Barcelona: Edicions62 /Empúries, 1998 Transgredior. Tarragona : Arola, 1999 Haikús del camioner. Barcelona : Edicions 62 /Empúries, 1999 Gitana Roc. Gaüses : Llibres del Segle, 2000 Mos de gat. Barcelona : Edicions 62 / Empúries, 2002 Amb capell. Vic : Emboscall, 2003 Ver7de la terra. Lleida : Pagès, 2004 Aioç. Barcelona : Empúries, 2004 Missa pagesa. Barcelona : Edicions 62, 2006

Narrativa • ■ Obres que es troben a la Biblioteca Municipal de Manlleu

Maruja Reyes sóc jo. Barcelona : Columna, 1992.

Neix a Logroño (1954). Ha estudiat Filologia romànica i és professora de batxillerat . Resideix a Picassent. Té una important tasca com a traductora. Col·labora de forma habitual en mitjans de comunicació i en revistes científiques i culturas com Daina i Revista de Literatura.

Fotografia: http://blogs.ccrtvi.com/jordicer vera.php

S’inicià en el món de la poesia amb l’obra Polsim de lluna (1983), gènere que continuà amb els volums Arbres de l’exili (1987), La meitat fosca (1994), Com si tornés d’enlloc (1999), Serenitat de cercles (2004) i El pes de la llum (2007). Elabora poemes breus que ens parlen d’amor, de la poesia i el somni, sempre amb un caire existencial que reflecteix l’angoixa de la mancança de sentit i la buidor del món. Les arrels de la poesia d’Anna Montero, potser caldria buscar-les en alguns poetes francesos, Jaccottet, Bonnefoy, en el sentit espacial d’un Paul Valéry [...] o potser la recerca voraç de la paraula justa d’un Jorge Guillén, d’un Riba, sense oblidar una certa comunitat d’interessos amb alguns llibres d’Eugenio de Andrade. Anna Montero s’inscriu en una línia en la qual parla de la lenta recerca d’una manera de definir la vida, els desigs, la felicitat de l’ésser que s’atura i fa per entendre tot el que roman des d’un inici. Ha rebut el Premi Literari de Cadaqués-Rosa Leveroni de poesia, 2006 per El pes de la llum.

Font : http://www.uoc.edu/lletra/nom s/annamontero/index.html [consulta 23-feb-2009]

Poesia

Fotograia: http://blogs.ccrtvi.com/jordic ervera.php

■ Obres que es troben a la Biblioteca Municipal de Manlleu

• Polsim de lluna. València: Víctor Orenga, 1983 • Arbres de l’exili. Vlència: Gregal, 1987 • La meitat fosca. València: IVEI Alfons el Magnànim, 1994 • Com si tornés d’enlloc. Vc: Eumo, 1999 • Serenitat de cercles. Barcelona: Proa, 2004 • El pes de la llum. Barcelona: Roa, 2007

Vinyet Panyella i Balcells (Sitges, 1954) és escriptora, llicenciada en filologia catalana per la Universitat de Barcelona i diplomada en biblioteconomia.

Fotografia: http://www.kronosdoc.com/

Entre els anys 1976 i 1983 va exercir com a responsable de l'Arxiu Històric de Sitges, i fins el 1989 com a cap del Servei de Documentació, Biblioteca i Arxiu del Parlament de Catalunya. Des de 1989 i fins el 2004 va estar vinculada a la Biblioteca de Catalunya primer com a sots-directora, després com a gerent, i més tard com a directora. Ha format part de diversos comitès i entitats professionals d'àmbit internacional com ara LIBER, IFLA, PEN català, AILLC (Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes), NACS (North American Catalan Society), AELC (Associació d'Escriptors en Llengua Catalana), Association Française des Catalanistes, ACEC (Associació Col·legial d'Escriptors de Catalunya) Ha estat diputada al Parlament de Catalunya per la coalició de Convergència i Unió durant la V legislatura. Com a escriptora és autora de treballs sobre el modernisme, el noucentisme, art i història cultural, alguns dels quals han merescut premis i distincions. També ha col·laborat habitualment en mitjans de comunicació, i en revistes científiques i culturals com l'Avui, Serra d'Or, Revista de Catalunya, Cartipàs, La Vanguardia i L'Avenç. Es dedica preferentment a la poesia i als estudis i assaigs sobre art, literatura i història cultural dels segles xix i xx. Ha publicat una trentena d’obres, entre les quals els llibres de poesia Dins del cercle d’Orfeu (2004), Taller Cézanne (II Premi Internacional de Poesia Màrius Sampere,2007) i Exposició antològica (2008). És autora de l’antologia Contemporànies. Antologia de poetes dels Països Catalans (1999) i traductora de René Char, Les voisinages de Van Gogh / Els veïnatges de Van Gogh (2003). Ha estat traduïda al castellà, portuguès, anglès, croata, maltès, neerlandès, rus i letó. Des del 2001 edita la col·lecció de plaquetes poètiques Papers de Terramar.

Font: http://ca.wikipedia.org/wiki/ Vinyet_Panyella_i_Balcells http://www.barcelonareview .com/revista/07/vp.html [consulta 23-feb. 2009]

Altres (assaig no literari) Poesia • • • • © Rosmi Duaso/fototext http://flickr.com/photos/fo totextbcn/2431379108/

• • • • •

Memorial de platges. Barcelona: Columna, 1993 Les ales del buit. Barcelona: Cafè Central, 1997 Jardí d'ambre. Barcelona: Columna, 1998 Miralls de marbre. Barcelona: Mediterrània, 2000 Quintet de l'Havana : un homenatge a Alejo Carpentier. Sitges: Papers de Terramar, 2001 París-Viena. Barcelona: Ed. 62 - Empúries, 2002 Dins del cercle d'Orfeu. Lleida: Pagès, 2004 Taller Cézanne. Santa Coloma de Gramenet : Garúa Libros 2007 Exposició antològica. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa, 2008

Antologies col·lectives (poesia) •

■ Obres que es troben a la Biblioteca Municipal de Manlleu Selecció de les seves obres

•

Paisatge emergent. Trenta poetes catalanes del segle XX; a cura de Montserrat Abelló [et al.]. Barcelona: La Magrana, 1999. ■ Contemporànies. Antologia de poetes dels PPCC . A cura de Vinyet Panyella. Barcelona: ICD, 1999. ■

Narrativa infantil • •

El Drac i la Menuda. Vilafranca del Penedès: Vilatana, 2003 L'Estrella i el Mar : conte de reis. Sitges: Ajuntament, 2003

•

La Biblioteca del Parlament de Catalunya. Barcelona Parlament de Catalunya 1984 • Ángeles Santos. Sitges, 1992

Prosa no de ficció (biografies) • Claudi Mas i Jornet poeta i ciutadà. Vilafranca del Penedès l'autora ,1981 • Budesca. Barcelona : Àmbit, 1985 • Petita història de Santiago Rusiñol. Barcelona: Mediterrània, 1994 (infantil) ■ • Joaquim Sunyer. Barcelona: Columna, 1997 • Josep Carbonell i Gener (Sitges, 1897-1979) : entre les avantguardes i l'humanisme. Barcelona: Ed. 62, 2000 • El sembrador : biografia sitgetana del doctor Bartomeu Robert. Sitges: Ajuntament, 2002 • Santiago Rusiñol : el caminant de la terra. Barcelona: Ed. 62, 2003 ■ Prosa no de ficció (crítica i estudis literaris) • J.V. Foix : 1918 i la idea catalana. Barcelona: Ed. 62, 1989 • Homenatge a Carles Riba 50 anys de les Elegies de Bierville poesia. Estat de la qüestió ;edició a cura de David Jou i Vinyet Panyella. Barcelona : Acta, 1993 • Paisatges i escenaris de Santiago Rusiñol (París, Sitges, Granada). Barcelona: Curial - Abadia de Montserrat, 2000 • Àlbum Foix una successió d'instants a cura de Joan de Déu Domènech i de Vinyet Panyella. Barcelona: Quaderns Crema, cop. 1990 ■ • Cronologia del Noucentisme una eina .Barcelona : Abadia de Montserrat. 1996 ■ • El Sitges noucentista i la Festa de la Poesia de 1918. Sitges : Llibres de Terramar 2007

Teresa Pascual Soler neix al Grau de Gandia, comarca de La Safor, el 3 de novembre de 1952. Forma part de la generació poètica establerta en la dècada dels anys vuitanta al País Valencià. En els darrers anys del batxillerat comença a interessar-se pel fet d'escriure però els seus desitjos de seguir la carrera de filologia no es podran fer realitat ja que en aquella època aquesta especialitat no es feia a la Universitat de València. Per aquest motiu estudia filosofia, i justament la filosofia i les ganes d'escriure formen en ella una barreja que culmina amb el seu desig de fer poesia. Es dedica a l'ensenyament de filosofia a l'Institut Ausiàs March de Gandia, on en regeix la càtedra. Fotografia: © Carles Roche. Arxiu fotogràfic de la Institució de les Lletres Catalanes. Font : http://www.escriptors.cat/ autors/pascualt

La necessitat de manifestar-se en llengua catalana i de mostrar a la societat la creació literària de joves poetes li fa prendre el compromís de crear unes tertúlies literàries a Gandia anomenades "Aina". En aquestes tertúlies passen la majoria de poetes de la generació dels anys vuitanta com Àlex Susanna, Jaume Pérez Montaner, Xulio Ricardo Trigo, Maria Mercè Marçal o Marta Pessarrodona, es recita poesia i puntualment, es fan homenatges a poetes, com per exemple, l'homenatge pòstum que se li fa el novembre de 1998 a Maria Mercè Marçal. Teresa Pascual es dóna a conèixer l'any 1987 amb el poemari Flexo, obra guanyadora del premi Senyoriu d'Ausiàs March de l'Ajuntament de Beniarjó i publicada per Gregal llibres. Però, és l'any següent, el 1988, el del seu reconeixement públic, en guanyar el premi Vicent Andrés Estellés, dins dels Premis Octubre, amb el llibre titulat Les Hores. Després, publica Arena (1992), Currículum Vitae (1996) i amb El temps en ordre (2002) obté el premi de Crítica Serra d'Or de poesia 2003. També és important la seva tasca com a traductora. Ha traduït, entra d'altres, L'enfonsament del Titànic de Hans Magnus Enzesberger l'any 1993, i la Poesia completa d'Ingeborg Bachmann, l'any 1995, totes dues en col·laboració amb Karin Schepers. Com a membre del comitè d'escriptores del PEN Club International participa en les activitats que organitza aquesta entitat, com, per exemple, en l'homenatge a la poeta mallorquina Maria Antònia Salvà.

Font : http://www.escriptors.cat/ autors/pascualt

Teresa Pascual vol remarcar d'aquestes trobades i dels homenatges poètics que, sobretot, serveixen no només per fer conèixer l'obra de l'homenatjada, sinó també perquè les poetes participants puguin exposar la seva obra i es pugui promoure les relacions entre escriptores i escriptors.

Poesia • • • • Fotografia: www.fundaciosunol.org/t mp/premsa_acte2.html

• •

Flexo. València: Gregal, 1988. Les hores. València: Eliseu Climent / 3i4, 1988. Arena. València: IVEI Alfons el Magnànim, 1993. Curriculum vitae. Barcelona: Eumo-Cafè Central, 1996. El temps en ordre. Barcelona: Proa, 2002. Rebel·lió de la sal. Lleida: Pagès editors, 2008.

Antologies col.lectives •

•

•

• ■ Obres que es troben a la Biblioteca Municipal de Manlleu

•

Camp de mines. Poesia catalana del País Valencià 1980-1990 ; edició i pròleg de Francesc Calafat. València: Edicions de la Guerra, 1991. Ferrer, A.; Pasqual T.; Ramon. R: IV Setmana de les Lletres Valencianes. Silla: Ajuntament de Silla, 1995. Pasqual, T.; Martínez, M.; Fullana, M.: Premis de poesia "Senyoriu d'Ausiàs March". Beniarjó: Ajuntament de Beniarjó, 1997. 30 poetes catalanes del segle XX. Barcelona: La Magrana, 1999. Paisatge emergent. Trenta poetes catalanes del segle XX. A cura de Montserrat Abelló [et al.]. Barcelona: La Magrana, 1999. ■

• • •

Contemporànies. Antologia de poetes dels PPCC . A cura de Vinyet Panyella. Barcelona: ICD, 1999. ■ Pelegrí, Iolanda; Crowe, Anna: Light off water Scottish. Edinburgh: Poetry Library, 2007. Siviero, Donatella: Parlano e donne. Poetesse catalane del XXI seculo. Nàpols: Tullio pironti editore, 2008.

Crítica literària o assaig •

Vosaltres paraules: vint-i-cinc anys de poesia al País Valencià [amb Lluïsa Julià]. Alzira: Bromera, 2003.

Va néixer aTerrassa (1941). Poeta, narradora, traductora, assagista iha conreat el teatre. Ha estat lectora d’espanyol a la Universitat de Nottingham (Inglaterra), i també, comisaría de l’exposició i seminari El grup de Bloomsbury que es fa fer a Barcelona 1986.

Fotografia: Font : http://www.xtec.net/~jducro s/Marta%20Pessarrodona.h tml

Font: http://www.xtec.net/~jducro s/Marta%20Pessarrodona.h tml http://www.ciutatoci.com/l iteratura/docs/d07/lit_poe ta_marta_pessarrodona_ 0703.php [consulta, 12-feb2009] Paisatge emergent. Trenta poetes catalanes del segle XX. A cura de Montserrat Abelló [et al.]. Barcelona: La Magrana, 1999.

Ha publicat Primers dies de 1968 (1968), Setembre 30 (prologat per Gabriel Ferrater, 1969), Vida privada (1972), Memòria (1979) i A favor meu, nostre (1981), que ha aplegat, amb la incorporació de poemes inèdits, a Poemes 19691981 (1984). Posteriorment ha publicat Berlin suite (1985). Té diversos treballs sobre Virginia Woolf i el grup de Bloomsbury, i ha traduït, entre d'altres, Marguerite Duras. Considera que la seva qualitat de vida es basa en la companyia d’una gossa o vàries i la pràctica d’algun esport civilitzat (tennis i golf). Estima algunes ciutats amb passió—Londres, Berlín, Buenos Aires, Zürich i Jerusalem—i sol viatjar sovint, com a conferenciant o com a poeta que llegeix la seva obra. Llegeix algunes llengües (alemanya, anglesa, francesa, italiana) i n’estudia d’altres (totes més l’hebrea). Diuen que és molt amiga dels seus amics i que cuina decentment. La seva poesia, de vegades càustica i una mica lapidària, és realista, sense artifici retòric aparent, sovint sentenciosa i irònica, i sol néixer de la meditació o del record. Ha continuat la seva producció poètica en el volum Homenatge a Walter Benjamin (1988) i s'ha iniciat en el conreu de la narració amb Les senyores-senyores ens els triem calbs (1988) i Nessa: narracions (1988). Una part de la seva obra poètica ha estat aplegada en diverses antologies. El 1998 publica L'amor a Barcelona, i en format d'assaig, La dimensió europea de la cultura catalana (amb altres autors, 1992) i Barcelona, una nova ciutat europea (1995). Ha conreat el gènere biogràfic amb obres com Montserrat Roig: un retrat, Maria Aurèlia Capmany: un retrat i Frederica Montseny: un retrat. També ha escrit els guions Imatges (per al cinema, 1988) i Patir, passió, pastitxo: abans de la funció (per a la ràdio, 1989). Col·labora habitualment a l’Avui i al Temps.

Poesia • • • • • • • • • Fotografia: http://www.mallorcaweb.com/ MagTeatre/pessarrodona/pessarro dona.html

■ Obres que es troben a la Biblioteca Municipal de Manlleu

• • •

• • •

• • • • • •

•

•

Paisatge emergent. Trenta poetes catalanes del segle XX. A cura de Montserrat Abelló [et al.]. Barcelona: La Magrana, 1999. ■ • Contemporànies. Antologia de poetes dels PPCC . A cura de Vinyet Panyella. Barcelona: ICD, 1999. ■ Altres Barcelona, una nova ciutat europea (amb altres autors). Barcelona: Columna,1995.

Les senyores-senyores ens els triem calbs. Barcelona: Abitar, 1988 Nessa: narracions. Barcelona: Plaza i Janés, 1988 Ever more: ficcions. Barcelona: Ed. 62, 1995

Biografies

Antologies col·lectives de poesia

• Selecció de les seves obres

8 poemes. Terrassa: l’autora, 1964 Primers dies de 1968. Terrassa: l’autora, 1968 Setembre 30. Bacelona: Ariel, 1969 Vida privada.Barcelona: Lumen, 1973 Memoria I. Barcelona: Lumen, 1979 A favor meu, nostre. Barcelona:La Sal, 1981 Poemes (1969-1981). Barcelona: El Mall, 1985 Berlin suite. Barcelona: El Mall, 1985 Homenatge a Walter Benjamín. Barcelona: Columna, 1988 Tria de poemes. Barcelona: Columna, 1997 L’amor a Barcelona. Barcelona: Columna, 1997 Poemes 1969-2007: Antologia. Barcelona : Meteora, 2007 ■

Narrativa

•

Montserrat Roig: un retrat. Barcelona: Institut Català de la Dona, 1994 ■ Fauna. Barcelona :Thassàlia,1994 ■ Maria Aurèlia Capmany: un retrat. Barcelona:Institut Català de la Dona, 1996. ■ Frederica Montseny: un retrat. Institut Català de la Dona,1998 ■ Mercè Rodoreda: un retrat. Barcelona: Institut Català de la Dona, 2002 ■ Caterina Albert: un retrat. Barcelona : Institut Català de la Dona, 2004 ■ Mercè Rodoreda i el seu temps. Barcelona: Rosa dels Vents, 2005 Donasses: Protagonistes de la Catalunya moderna. Barcelona: Destino, 2006 ■

Estudis literaris •

La dimensió europea de la cultura catalana (amb altres autors). Barcelona: Patronat Català pro Europa, 1992.

Neix a Ripoll l'any 1962. Cursa els estudis universitaris de Filologia Hispànica i Filologia Catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona i es llicencia en totes dues especialitats els anys 1985 i 1992, respectivament. A cavall d'aquestes dues carreres aconsegueix una plaça de professora agregada de Llengua i Literatura Espanyoles per oposicions lliures, i finalment és destinada a l'IES Jaume Salvador i Pedrol de Sant Joan Despí on exerceix de professora durant els anys compresos entre 1989 i 2001. Fotografia: http://www.escriptors.cat/ autors/rafarts/

S'inicia de ben jove a la poesia, als 17 anys rep el Premi Extraordinari de Poesia de les Valls d'Andorra, i des de llavors la seva trajectòria ha pres força. Ha publicat diversos poemaris, entre els quals cal destacar Pou de glaç (2002), Retrat en blanc (2004) i Baies (2005) i ha rebut diversos premis literaris com ara el Senyoriu d'Ausiàs March (1995), el Ciutat de Palma (1999), el Carles Riba (2001) o el Cavall Verd de poesia (2006). La seva obra poètica és present en diverses antologies i ha estat traduïda a l'anglès, a l'italià, al búlgar i al francès. Dins del món de la poesia forma part del grup de poetes auto-anomenat Els Imparables que reivindiquen uns interessos comuns com ara l'exigència pròpia, fer una literatura d'idees amb ambició literària, mirar més cap a la tradició europea, donar un valor a la crítica, reivindicar uns poetes (Espriu, Vinyoli, Màrius Sampere o Palau i Fabre) i anar a buscar un model extrem, que faci que una petita literatura sigui una gran literatura. L'any 2004, Proa els publica el llibre Imparables. Una antologia que va rodejat de gran controvèrsia en el món literari. També ha conreat la narrativa amb els títols La pols de l'argument (2000) i La inundació (2003), aquest darrer, premi de la Crítica Serra d'Or (2004), així com diversos títol adreçats al públic infantil. A més a més, ha publicat un Diccionari de la rima (1999) i diversos textos didàctics entre els quals destaca el llibre Literatura Universal (1999). A banda de la creació, en l'actualitat, Susanna Rafart també exerceix la crítica literària en diverses publicacions. És col·laboradora habitual del diari Avui i de la revista literària Caràcters i, des de l'any 2004, forma part del seu consell editorial. També escriu a la Revista de Girona. Així mateix participa com a tertuliana en programes de ràdio de les cadenes Catalunya Cultura i Catalunya Ràdio.

Font: http://www.escriptors.cat/ autors/rafarts/pagina.php ?id_sec=1460 [consulta 12-feb.-2009]

Des de fa anys, compagina la crítica periòdica amb l'organització de projectes culturals, per exemple a la Residència d'Investigadors de Barcelona, i participa regularment en taules rodones, congressos, i festivals poètics. Ha realitzat treballs amb artistes plàstics com Ramon Ballester, Adrià Creus Boix o el fotògraf Toni Vidal, i esporàdicament ha conreat la pintura.

Poesia

•

• •

•

• •

Fotografia: Toni Vidal http://www.escriptors.cat/ autors/rafarts/

• • • •

Prosa • •

Un cor grec [dietari]. Barcelona: Angle, 2006. Les Tombes blanques: contes de la Mediterrània. Barcelona: La Magrana, 2008

Narrativa breu

Antologies col·lectives de poesia

• •

•

Narrativa infantil i juvenil

• • • • ■ Obres que es troben a la Biblioteca Municipal de Manlleu

Olis sobre paper. València: Tres i Quatre, 1996. A cor què vols. SENHAL, Llibreria 22 i Ajuntament de Girona, 1997. Reflexió de la llum. Barcelona: Columna, 1999. ■ Jardins d'amor advers. Palma de Mallorca: Moll, 2000. Pou de glaç. Barcelona: Proa, 2002. Retrat en blanc. Palma de Mallorca: Moll, 2004. Molí encès / Molino en llamas. Cuenca: El Toro de Barro, 2005. Baies. Barcelona: Proa, 2005.

23 narradors catalans. A tall d'antologia. Barcelona: L'esguard, 2005. Lux Mundi. Relats de la Ribagorça. Barcelona: Proa, 2005.

• •

Contemporànies. Antologia de poetes dels països Catalans. Barcelona : ICD, 1999. Poesía en la Residencia. Joven poesía catalana. Madrid, 1999. De la transparencia al presagio. Poesía de España. Mèxic, 2000. Mar i muntanya. Antologia de contes catalans contemporanis. Barcelona: Lateral, 2001. The Other Poetry of Barcelona. Spanish and Spanish-American Women Poets [Carlota Cautfield i Jaime Parra (eds.)]. Califòrnia, 2004. Imparables. Una antologia [Sam Abrams i Francesco Ardolino (curs.)]. Barcelona: Proa, 2004. 48 poètes catalans pour le XXI siècle [J-F. (cur.)]. Durazzo: Les Écrits des Forges, 2005.

• •

La pols de l'argument. Barcelona: Edi-Liber, 2000. ■ La inundació. Barcelona: Proa, 2003.

Els gira-sols blaus. Barcelona: Edebé, 1993. El pirata 101. Barcelona: Edebé, 1995. ■

Estudis literaris •

Diccionari de la rima. Barcelona: Edicions 62, 1999

Cantates •

Brotons, Salvador. El Viatge de Kira i Jan; text: Susanna Rafart; direcció musical: Josep Prats. Barcelona: Consorci de l'Auditori i l'Orquestra, DL 2003 CD

Joana Raspall i Juanola neix el 1913 a la Barceloneta. Tot i que la família és del Masnou, accepta tenir la filla a la capital, per recomanació de la llevadora. Al cap de tres anys la família va a viure a Sant Feliu de Llobregat on decideix construir una torre, la casa on Joana Raspall ha residit sempre. La mare, d’origen francès, l'envia als onze anys a Perpinyà, per aprendre francès i rebre una bona educació. A França només hi està un any, ja que el seu pare mor l’any següent i ella ja no torna a marxar més de Catalunya.

Fotografia: Arxiu familiar de l’autora. http://www.escriptors.cat/ autors/raspallj/

De nou a Sant Feliu, cursa els estudis de comptabilitat i als catorze anys comença la seva activitat literària i catalanista. Des de la revista Claror de Sant Feliu, ella i altres joves inicien una campanya per demanar una biblioteca infantil per al municipi. Fan arribar la seva petició a Jordi Rubió, director de la Biblioteca de Catalunya, que en conèixer Joana Raspall l'anima perquè faci els estudis de bibliotecària. En acabar els estudis, va a la biblioteca de Vilafranca del Penedès, on treballa fins que s’acaba la guerra. Es posa a treballar d’administrativa i el 1941 es casa amb el doctor Cauhé, amb qui té tres filles i un fill. La represa de l’activitat literària, que havia deixat amb la guerra, té lloc un cop acaba el conflicto. Així, Joana Raspall comença a escriure i a publicar versos i textos en català en els espais clandestins o més o menys escapats de la censura: Jocs Florals, concursos, festes populars... També fa classes de català i comença a crear fitxes amb mots sinònims que, de mica en mica, va ampliant; la tasca, completada per Jaume Riera, veurà la llum com al seu primer diccionari. Al de sinònims seguiran els altres dos diccionaris, el de locucions i frases fetes i el d’homònims i parònims, amb Joan Martí. Participa en el I Congrés de Cultura Catalana; des d'aquest congrés, juntament amb altres amants del teatre infantil en català, promou la creació de la col·lecció de teatre infantil en català a l’editorial Edebé.

Font: http://www.escriptors.cat/ autors/raspallj/

La seva passió per la poesia, que cultiva des de fa molts anys, es dóna a conèixer a través del vessant de la poesia infantil; el primer llibre apareix el 1981, però és sobretot a finals dels anys noranta quan comença a publicar de manera regular un seguit de reculls poètics pensats per als més menuts: Bon dia, poesia el 1996, Versos amics el 1998, Concert de poesia el 2004... Ella mateixa explica que aquesta producció respon a la necessitat d’oferir al públic infantil català l’accés a la poesia, ja que si bé hi havia alguns poemes per a nens, l’oferta era malauradament molt poc extensa. També publica tres llibres de poesia i el 2007 la seva primera novel·la, Diamants i culs de got. El 2008 es prepara la publicació d'un recull de narracions, El cau de les heures. Joana Raspall forma part de la junta creadora del Premi Martí Dot de poesia, del qual n’és membre del jurat. Col·labora en la revista Va i ve de Sant Feliu durant tota la vida de la publicació, amb una secció fixa sobre llengua. Participa en tertúlies literàries a la seva ciutat, visita escoles i participa en xerrades i actes literaris i, sobretot, no deixa mai d'escriure poesia.

Poesia per a adults • • •

Ales i camins. Barcelona: Columna, 1991. Llum i gira-sols. Barcelona: Columna, 1994. Arpegis. Haikús. Saldes: Abadia Editors, 2004.

Poesia infantil i juvenil • Fotografies: Arxiu personal de l'autora

• • • • • • • • • •

Petits poemes per a nois i noies. Barcelona: Daimon, 1981. ■ Bon dia, poesia. Barcelona: Baula, 1996. ■ Degotall de poemes. Barcelona: La Galera, 1997. ■ Com el plomissol. Poemes i faules. .Barcelona: La Galera, 1998. Pinzellades en vers. Barcelona: Baula, 1998■ Versos amics. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1998. ■ Serpentines de versos. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2000. ■ Escaleta al vent. Barcelona: La Galera, 2002. ■ Font de versos. Barcelona: Baula, 2003. A compàs dels versos. Barcelona: La Galera, 2003. Concert de poesía. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2004.

Novel·la ■ Obres que es troben a la Biblioteca Municipal de Manlleu

•

Diamants i culs de got. Saldes: Abadia Editors, 2007.

Narrativa breu • El cau de les heures. Saldes: Abadia Editors, 2008. Narrativa infantil i juvenil • • • • •

El mal vent . Barcelona: Cruïlla, 1994. Contes del si és no és. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1994. L'àliga. Vilafranca del Penedès: Vilatana, 1997.■ Contes increïbles. Barcelona: La Galera, 1999. La trampa de la urbanització K. Barcelona: Baula, 2000. ■

Teatre infantil i juvenil • • • •

L'ermita de Sant Miquel. Barcelona: Millà, 1964. El pou. Barcelona: Tremoleda, 1969. ■ L'invent. Barcelona: Edebé, 1978. Kònsum, S.A Barcelona: Edebé, 1984.

Altres • • •

Dicionari de sinònims. Barcelona: Edicions 62, 1972. Diccionari de locucions i frases fetes. . Barcelona: Edicions 62, 1984. ■ Diccionari d’homònims i parònims. Barcelona: Barcanova, 1988. ■

Fotografia:Obra Cultural Balear

Maria Antònia Salvà va néixer a Palma el 1869. Filla d'una família de terratinents, va passar els primers anys a les terres que la família posseïa a Llucmajor, amb les seves ties, a qui el pare l'havia confiada, ja que la mare va morir quan Maria Antònia era molt menuda. Als sis anys va tornar a Palma al costat del seu pare, que hi exercia d'advocat. El contacte amb la Renaixença mallorquina i l'amistat amb la família de Miquel Costa i Llobera van potenciar la vocació literària de la noia que ja escrivia des de ben petita. Un revulsiu molt important va ser la descoberta del poema Canigó de Verdaguer, obra que se sabia de memòria i que es convertí en un joc poètic amb el seu pare. Vital i refinada, dedicà la seva vida a escriure, traduir i llegir. I a viure entre Palma i Llucmajor, a l'interior de l'illa, sobretot a La Llapassa, la possessió pairal. Allí rebia nombroses visites i escriví un epistolari molt extens i valuós amb els escriptors i intel·lectuals del seu temps. El seu contacte vital i quotidià amb la natura i el vocabulari de la ruralia, són determinants per entendre la seva poesia que inicià, a finals del segle XIX, sota el mestratge de Miquel Costa i Llobera. Justament l'any 1907 fa un viatge a Orient amb Costa Llobera. La poeta plasma les impressions rebudes sobre els llocs que visita (Atenes, Constantinoble, Patmos, Rodes, Xipre, Beirut, Haifa, Terra Santa, el Caire i Roma) en un quadern titulat Viatge a Orient, pioner en el llibres de viatges escrits per una dona, però que no es va publicar fins l'any 1998. Aviat va estrènyer l'amistat amb els joves poetes Miquel Ferrà o Josep Carner, que van esdevenir els seus amics i mentors literaris. L'any 1910 publica el primer llibre Poesies, amb pròleg de Costa i Llobera. Josep Carner va ser un gran admirador de l'obra de Maria Antònia Salvà i la va donar a conèixer a Catalunya, sobretot amb la publicació de Mireia, l'obra emblemàtica de Frederic Mistral i el felibritge occità. Els llibres més representatius de la poeta són Espigues en flor (1926), amb pròleg de Josep Carner, El retorn (1934), sens dubte la seva obra més important, i Lluneta del pagès (1952). Destaquen també, les traduccions de Giovanni Pascoli o Francis Jammes i, en prosa, Els promesos (1922-23), d'Alexandre Manzoni. Tot i que durant la guerra civil espanyola va simpatitzar amb el bàndol franquista, durant la postguerra va participar activament en els intents clandestins per mantenir la llengua i la literatura catalanes. La publicació de les seves obres va suscitar nombroses dificultats per superar la censura. L'any 1946 publica Llepolies i joguines, el segon llibre inèdit publicat en català a Mallorca en la immediata postguerra, i els anys següents apareixen la resta de volums d ela seva obra completa, entre els quals cal destacar el volum de proses biogràfico-literari Entre el record i l'enyorança (1955). En els darrers anys de la seva vida va rebre l'homenatge de la intel·lectualitat mallorquina, i Josep Carner li va editar l'Antologia poètica, una important mostra i actualització d ela seva obra, acabada pocs mesos abans de la mort de la poeta, ocorreguda a Llucmajor, el 29 de gener de 1958.

Font: http://www.escriptors.cat/a utors/salvama/

Poesia

Antologies

• • •

•

• • •

Poesies. Palma: J. Colomar, 1910. Espigues en flor. Barcelona: Altés, 1926. El retorn. Barcelona :Lluís Gili, 1934; Palma: Moll, 1981. Llepolies i joguines. Palma: Moll, 1946. Cel d'horabaixa. Palma: Moll, 1948. Lluneta de pagès. Palma: Moll, 1952.

Poesia Infantil • Fotografia:Obra Cultural Balear

Poesies. Barcelona: Abadia de M., 1990 ■

Epistolaris • •

Epistolari de Maria Antònia Salvà a Miquel Ferrà. De Miquel Gayà, revisió a cura de Francesc Lladó. Palma : Moll, 2006. Epistolari de Miquel Ferrà a Maria Antònia Salvà. De Miquel Gayà, revisió a cura de Francesc Lladó. Palma : Moll, 2006.

Llibre de viatges •

■ Obres que es troben a la Biblioteca Municipal de Manlleu

Viatge a Orient. Excursió a Galatzó i alguns poemes. Edició a càrrec de Lluïsa Julià. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1998.

• • • •

Llibre de poesies per a servir de lectura a les escoles de Catalunya. Barcelona, Diputació de Barcelona, 1918. Maria Antònia Salvà. Tria i pròleg de Tomàs Garcès. Barcelona, Lira, 1923. Obres de Maria Antònia Salvà. Palma de Mallorca, Moll, 1948-1955 (6 volums). Antologia poètica. Tria i pròleg de Josep Carner. Barcelona, Selecta, 1957 (2ª ed, 1996). Paisatge emergent. Trenta poetes catalanes del segle XX; a cura de Montserrat Abelló [et al.]. Barcelona: La Magrana, 1999. ■

La meva mare —vés a saber si perquè ja ho duia de cap des que em llegia poemes a la seva panxa, o bé per una oportuna manca de cangur— va començar a dur-me a unes tertúlies poètiques quan jo tenia sis anys. Allà, de mica en mica, vaig descobrir no ben bé què era un poema però sí que valia la pena intentar descobrir-ho. Des d'aleshores escric poesia i continuo sense aclarir l'enigma, tot i que ara ja sé que no aclarir-lo és un plaer afegit.

Fotografies: Carme Esteve (Pòrtic); ©Albert Roca; ©Blai Fontanals; arxiu personal de l'autora.

La meva primera escola era força catalanista i antifranquista, i a casa hi tenia el pare, que era militar, aragonès i de dretes. És a dir, tot un còctel, i amb els ingredients propis d’aquella època capiculats: parlava català a escola i castellà a casa. El còctel, aquest i d'altres que no explico per no embolicar la troca, han influït en la meva narrativa: tinc una certa tossuderia a fer dialogar i conciliar personatges extrems o antagònics. No m'he decantat per estudis filològics perquè la perspectiva —quan hauria estat el moment— em causava neguit, em feia la sensació que furgar en aquell material lingüistic que a mi em servia per a respirar des dels sis anys era com deixar que em fessin l'autòpsia en viu. Això em va convertir, amb tots els seus inconvenients —que n'hi ha molts— i més d'un avantatge, en autodidacta, o més ben dit, en buscadora "per lliure" de crítics i mestres. Tot i haver fet poesia abans que narrativa, i tal com vaig acordar un dia amb l'amic Sam Abrams, en el meu cas no hi ha transfuguisme sinó bicefàlia (dimensions dels caps, a part). I pel que fa a la llengua, si em vaig decantar pel català com a llengua literària tot i haver parlat castellà a casa fins els dinou anys i haver-hi escrit els primers poemes, potser va ser per la mateixa raó que si dos amics em convidessin a sopar el mateix dia, triaria (a igualtat de condicions, afinitat, bones perspectives de passar-ho bé, etc.) aquell de tots dos que menys amics o amigues tingués per acompanyar-lo.

Font: http://www.escriptors.cat/au tors/sanchezmustichc/

Professionalment m'he dedicat, entre d'altres activitats ben dispars, a l'ensenyament de la música. Vaig fer la carrera a Arts del Ritme, una escola ja desapareguda que ens inculcava el sentit de l'espectacle i ens feia viure la complicitat entre música, dansa i poesia. Tots fèiem una mica de tot, i recordo que tan aviat em trobava al Romea acompanyant a la guitarra un quadre flamenc, com executant un fons de piano per a les estudiants de ballet, com disfressant-me de Goya i donant suport plàstic a un text poètic sobre el pintor. La meva formació en aquest àmbit m’ha permès col·laborar musicalment amb altres poetes, i fins i tot amb mi mateixa, ja que durant molt temps vaig acompanyar-me al piano o la guitarra en alguns dels meus textos (dits, no cantats) a tall de contrapunt. M'ha interessat força la lectura pública dels poemes, la participació en trobades i festivals. I recordo amb molt d'afecte les tertúlies poètiques que vaig tenir el plaer de presentar durant uns quants anys a Lailo.

Narrativa

Poesia • • • • • Fotografies: Carme Esteve (Pòrtic); ©Albert Roca; ©Blai Fontanals; arxiu personal de l'autora.

La cendra i el miracle. Barcelona: Columna, 1989. El lleu respir. Barcelona: Columna, 1991. Temperatura humana. Barcelona: Columna, 1994. Taques. Barcelona: Edicions 62, 1997. ■ Llum de claraboia. Lleida: Pagès, 2004.

• •

Antologies col·lectives (poesia)

•

•

•

•

Paisatge emergent. Trenta poetes catalanes del segle XX; a cura de Montserrat Abelló [et al.]. Barcelona: La Magrana, 1999. ■ Contemporànies. Antologia de poetes dels PPCC . A cura de Vinyet Panyella. Barcelona: ICD, 1999. ■

Novel·la • • ■ Obres que es troben a la Biblioteca Municipal de Manlleu

•

Les cambres del desig. Barcelona: Columna, 1999. Tercer acte d'amor. Barcelona: Proa, 2002.

Diagnòstic: lluna nova [dietari novel·lat]. Barcelona: ICD, 1993. Pati de butaques [recull de contes i narracions]. Barcelona: Columna, 1996. El tacte de l'ametlla. [recull de contes]. Barcelona: Proa, 2000. Peret, l'ànima d'un poble [narrativa de no ficció]. Barcelona: Edicions 62, 2005. Il·lusionistes del futbol. Valls: Cossetània, 2007.

Nascuda al carrer del Pont de Manlleu un 11 d´agost de 1881, és la setena filla d´una família en què el pare exercia de sastre. Viu la seva infantesa i joventut al carrer de la Font, on és traslladat el negoci familiar conegut com a Cala Nanna. Ben aviat comença la seva afició per la lectura i el seu amor per als animals, que es convertiran en les dues grans passions de la futura poeta.

Fotografia: Fons Assumpta Burgaya.

Als dinou anys es casa amb Lluís Aymà, un comerciant de Barcelona, lletraferit com ella i amb qui no arriba a tenir fills. Barcelona serà la residència permament de la parella, que viurà còmodament, assistirà a actes culturals i religiosos i gaudirà de viatges per diferents indrets de la geografia catalana. A la capital, Anna Senyé ocupa càrrecs importants dins la Societat Protectora d´Animals i Plantes de Catalunya, que li permet d´escriure pamflets i articles a favor de la protecció dels animals a les pàgines d´El Correo Catalan i La Veu de Catalunya. L´any 1914, en el marc del XIIè aniversari de la mort de Jacint Verdaguer, Senyé s´estrena com a poeta gràcies a la seva participació, amb el poema «Ofrena», en unes vetllades necrològiques celebrades anualment a Manlleu. A partir d´aquest moment, la poeta col·labora, gairebé ininterrompudament fins a finals dels anys vint, amb una composició publicada al Programa de Festa Major de la població osonenca. Tanmateix, la revista literària Festa, de Molins de Rei, és la principal tribuna d´expressió escrita de l´autora. Anna Senyé també publica a la revistes barcelonines Feminal i La Dona Catalana, o en mitjans comarcals com ara La Veu de la Selva de Santa Coloma de Farners o Llum Novella de Terrassa. Durant el primer quart del segle XX, a més, la poeta es presenta a diversos Jocs Florals, entre els quals cal destacar els organitzats per l´Ateneu Víctor Català de l´Escala, l´any 1916, on Senyé guanya la «Viola d´or i argent» amb el poema «Roses de la passió».

Font: Font: Pou Jutglar, Esther. (Re)descobrir Anna Senyé i Ramisa: dona, poeta i manlleuenca. (Premi Ajuntament de Manlleu, 2008)

El 1922 surt Remolinada, l´únic treball poètic de l´autora publicat en volum. Es tracta d´un recull que aplega les composicions que la poeta havia anat publicant de manera dispersa en mitjans diferents. Una poesia que, bàsicament, gira entorn de tres universos literaris: el repertori religiós, l´amor per als animals i la natura i, en darrer lloc, la nostàlgia d´un passat i un temps deixat enrere, sobretot al·ludint a Manlleu i a tot allò que la població evoca. Tot i que mor a Barcelona un 14 d´abril de 1956, és enterrada a Manlleu perquè aquesta és la seva darrera voluntat escrita. Anna Senyé és una poeta gairebé anònima, però una dona singular en el marc de l´època en què va viure.

Poesia •

Remolinada. Barcelona: Políglota, 1922. ■

Antologies col·lectives de poesia Fotografia: Fons Assumpta Burgaya

• Les cinc branques. Poesia femenina en català; ed. Albert i Corps, Esteve. Barcelona: Romero Indústria Gràfica, 1975. ■ • Llibre d´Or de la Poesia Femenina: Obres premiades en el Primer Concurs Femení de Poesia organitzat per la Revista La Dona Catalana. Barcelona: Edicions Bosch, 1927.

■ Obres que es troben a la Biblioteca Municipal de Manlleu