© 2014 Sylvia Lagarda-Mata © de les fotografies: els autors respectius. Si no s’indica, arxiu de l’autora o d’Angle Editorial. © 9 Grup Editorial, per l’edició Angle Editorial Muntaner, 200, àtic 8a 08036 Barcelona T. 93 363 08 23 www.angleeditorial.com [email protected] Primera edició: novembre de 2014 ISBN: 978-84-16139-24-8 DL B 23532-2014 Imprès a Romanyà Valls, SA No és permesa la reproducció total o parcial d’aquest llibre, ni la seva incorporació a un sistema informàtic, ni la seva transmissió en cap forma ni per cap mitjà, sigui electrònic, mecànic, per fotocòpia, per gravació o altres mètodes, sense el permís previ i per escrit dels titulars del copyright.

Sylvia Lagarda-Mata

EL DIABLE ÉS CATALÀ

ÍNDEX Catalunya, terra de dimonis

15

CAPÍTOL I: LA CAIGUDA

17

L’Àngel Caigut La batalla celestial La revolta Els gegants

CAPÍTOL II: EL DIABLE CRISTIÀ El naixement del Diable I la seva evolució La cort infernal Els noms del Diable

CAPÍTOL III: DIMONIS DE TOTS COLORS L’aspecte del Diable Les transformacions diabòliques Els animals demoníacs Avatars diabòlics

CAPÍTOL IV: PSICOLOGIA DEL DIABLE

19 20 22 25

27 28 29 32 34

39 40 48 52 56

65

L’ànima del Diable 66 Raó de ser 71 L’engany 72 La temptació 73 La riquesa 76 El joc 79 La por 82

CAPÍTOL V: BENVINGUTS A L’INFERN! L’aspecte de l’Infern Els turments infernals Les entrades de l’Avern El comte Arnau Viatgers d’ultratomba El Purgatori

CAPÍTOL VI: GEOGRAFIA DEMONÍACA Les petjades del Diable Muntanyes diabòliques Dimonis celestes Dimonis marins Dimonis d’aigua dolça Els ponts del Diable Altres edificacions demoníaques Els pobles

CAPÍTOL VII: MÉS POPULAR QUE LA MONYOS

83 85 92 96 99 101 103

109 110 111 114 116 118 121 125 127

133

El mite folklòric català Els follets i els manairons El Diable a pagès Els dimonis bondadosos La normalització lingüística del Diable

134 138 140 142 145

CAPÍTOL VIII: L’ESPERIT DE LA FESTA

151

El calendari infernal Música diabòlica La sardana El ball de diables La Patum I els balls amb diables La Santantonada

152 156 157 160 166 168 172

Els pastorets La Passió El Carnestoltes Titelles i marionetes La Cremada del Dimoni Aquelarres populars

CAPÍTOL IX: LA SEVA AMIGA, LA BRUIXA

175 179 182 183 186 187

193

Les males bruixes 194 Nigromància 198 Poders meteorològics 199 Aquelarres impopulars 207 Vols i ungüents 208 La festa de les bruixes 212

CAPÍTOL X: LA LLUITA CONTRA EL DIABLE

217

Limitacions de poder Oracions i conjurs Amulets religiosos i talismans supersticiosos El regne vegetal Cos a cos amb el Diable

219 221 224 230 234

CAPÍTOL XI: LA SANTA (O DIABÒLICA) INQUISICIÓ El Sant Ofici Cacera de bruixes Heretges, a la foguera!

CAPÍTOL XII: EL TEU SEGUR SERVIDOR

239 240 242 245

255

Satanisme 256 Les sectes satàniques 259 La missa negra 261 El pacte satànic 264 La cerimònia d’invocació 271

CAPÍTOL XIII: QUAN ES TÉ EL DIABLE AL COS

275

Possessió demoníaca 276 Exorcisme 280 El santuari de la Balma 284

CAPÍTOL XIV: L’ERÒTICA DEL DIABLE

289

Íncubes i súcubes 291 La llavor del Diable 298 Lilith 301 Lligadura 304

CAPÍTOL XV: EL DIA DEL JUDICI FINAL

309

L’hora de passar comptes 311 L’Apocalipsi 316 El Judici Final 322 La condemnació eterna 324 Existeix, el Diable? 327 El Diable a la societat actual 329

Cloenda 333 Mapa infernal de Catalunya

335

Índex de poblacions amb presència del Diable

345

Bibliografia 349

CATALUNYA, TERRA DE DIMONIS

Des de Ceret, al nord, fins a Tortosa, a l’extrem sud del mapa, i des de Begur, a l’est, fins a Tamarit de Llitera, a l’oest, Catalunya és terra de dimonis. La terra més ufana sota la capa del sol és també la terra més demoníaca de tot el continent europeu. Potser sí que Déu va passar-hi en primavera... però el Diable hi és tot l’any. Perquè l’Infern és, sens dubte, sota mateix de Catalunya. Conscient que aquest seny i aquesta rauxa que ens atribueixen als catalans per força havia de respondre a la presència dual dels dos grans demiürgs de l’Univers, em vaig submergir en una profunda investigació sobre la presència d’en Banyeta al Principat. Van començar a sortir-me dimonis pertot arreu. De sota terra, per descomptat, però també de l’interior de les més belles flors, com ara la rosa de bardissa. Dimonis treballadors que alcen ponts, diables festius que ballen sota el foc, preciosos llucifers en retaules gòtics, banyetes dalt dels escenaris, satanassos en poemes, cançons i llegendes. Inferns, coves, torrents i barrancs diabòlics a totes les serralades i turons... La terra més ufana és també rica en sectes satàniques, aquelarres, misses negres i pactes demoníacs, en possessions i en exorcismes. L’any 1980 l’historiador i folklorista Xavier Fàbregas va tenir l’encert de recuperar, d’antics reculls i costumaris, una denominació impagable per al nostre país: «Catalunya, terra de dimonis».

15

Ell ho va dir. Jo ho he volgut demostrar. Potser després de llegir aquest llibre comprendreu moltes coses del caràcter català. Perquè si el nostre patró, sant Jordi, encarna la voluntat de lluita contra els dracs que amenacen la nostra existència com a nació, sens dubte l’altre patró, el Diable, encarna aquesta visió transgressora i inconformista que ha caracteritzat sempre els catalans. Ell va ser el primer revolucionari de la Història. Nosaltres som els seus fidels seguidors.

16

CAPÍTOL I

LA CAIGUDA Al capdamunt d’una muntanya de 2.497 metres d’altura situada entre Saldes i Gósol, el Diable va construir en una sola nit un formidable castell des del qual declarar la guerra al regne celestial. El Totpoderós va enviar-hi de seguida el seu exèrcit d’àngels, comandat per sant Miquel. La batalla va ser ferotge, però les legions angèliques van acabar aconseguint la victòria; el mateix sant Miquel va destruir la fortalesa a cops d’espasa, i va deixar una enorme bretxa flanquejada per dues llargues puntes a l’indret on s’havia alçat el castell infernal. A causa d’aquest curiós aspecte, la muntanya va ser coneguda des d’aleshores amb el nom de Pedraforca. En ser derrotat, l’Àngel Caigut va esmunyir-se sota terra per aquell forat, que es diu que és una entrada natural de l’Infern. Les nits de Sant Silvestre la gent de la comarca sent el guirigall, entre els udols del vent, dels estols de bruixes i bruixots que a cavall de les seves escombres passen amunt i avall, d’un cim a l’altre, rememorant aquells temps en què la muntanya havia estat propietat del seu senyor, el Diable. Un altre indret català on se situa el combat celestial és Rupit. Sant Miquel, que per això n’és patró, va envestir l’Àngel Rebel i el va fer caure daltabaix del rocós cim anomenat Castell de l’Envestida. Rodolant i tomballant, el Diable va anar caient fins a abismar-se al tenebrós gorg de la Trapa.

17

Sant Miquel lluitant contra Satanàs al Frontal dels arcàngels del mestre de Sant Pau de Casserres (s. xiii).

18

L’ÀNGEL CAIGUT Pot més Déu tot sol, que de dimonis tot un vol. «Jo veia Satanàs caure com un llamp del Cel», diu Jesús a l’Evangeli de Sant Lluc. Nou dies, va durar la caiguda. 5.516.280.000 quilòmetres, que és el que dista el Paradís celes­ tial de l’Infern. A una velocitat aproximada de 25,5 milions de quilòmetres per hora. Mentre queia, l’àngel vençut pensava en el seu futur. Què en seria d’ell, ara que havia fracassat el seu cop d’estat celestial? Vençut per una estocada de l’arcàngel sant Miquel, les portes del Cel s’havien obert als seus peus. Miquel l’havia arrossegat, a ell i els seus àngels rebels, fins a la bretxa, i d’una empenta els havia precipitat daltabaix. «Pluja d’àngels», en dirien més tard els cronistes cristians. Tempesta, més aviat. Perquè l’estimbada es produïa en forma de llamps, flamarades, temporal desfermat. La còlera divina. Mentre cau, Satanàs, Llucifer, aquell antic Lucibell, el més bell dels àngels de la creació, no se sent penedit pel que ha fet. Al cap i a la fi, les coses no han anat pas tan malament. Ell volia ser alguna cosa més que un àngel. Ell volia ser un déu. I Jahvè ho ha acceptat. Li ha cedit la seva part de divinitat, de poder. —Amb els qui d’entre els humans et segueixin, ompliré els inferns on tu visquis —li ha dit abans d’expulsar-lo del Cel. L’Infern. Aquest espai que encara no existeix, que no va ser creat per Jahvè, com totes les coses creades, serà ara el seu regne. Al planeta Terra. I ell en serà el príncep absolut. El Príncep d’aquest món. —Però... on de la Terra posaré el meu Infern? —pensa Llucifer. Té temps per pensar-hi. Nou dies. La Terra, esfèrica, enorme, diversa...

19

—Al centre mateix! Aquesta esfera coberta de camps florits, selves boscoses i mars turquesa, il·luminada per un daurat sol, serà com una poma podrida que amagui sota la pell una polpa saturada de dimonis. Des de les altures, Satanàs contempla la Terra, que va acostant-se a una velocitat de vertigen. I aleshores la seva mirada aguda, brillant, terriblement lúcida, descobreix el que està buscant: aquell petit territori en forma de triangle entre la Mediterrània, el riu Ebre i la serralada dels Pirineus; aquella petita franja de terra, enmig del món tan immens, on sempre han sentit una especial devoció per ell... Hàbilment, com un paracaigudista que redreça la caiguda, el Dia­ble fa una cabriola en l’aire i es precipita a gran velocitat sobre l’espai que ha escollit. Quan els seus peus toquen el terra, una bretxa immensa s’obre enmig de flamarades. I ell i els seus àngels caiguts són engolits cap a les entranyes de l’abisme. L’Infern acaba de néixer. I és sota Catalunya. LA BATALLA CELESTIAL No hi ha cap Diable que no trobi el seu sant Miquel. Miquel, Mica-El, significa «Qui com Déu?». Perquè això va ser precisament el que l’arcàngel fidel li va contestar a Lucibell quan aquest li va participar la seva idea de convertir-se en el governador de l’Univers per damunt del seu creador. Hi ha diversitat d’opinions pel que fa a la data en què es va produir la batalla celestial. Segons Ramon Llull, va ser el mateix dia de la creació dels àngels, el primer diumenge de la història. La tradició jueva la situa el segon dia de la Creació, és a dir, el dilluns següent.

20

Però el cert és que tan sols hi ha un text a la Bíblia que ho esmenti: l’Apocalipsi de Sant Joan. «I es va fer guerra en el Cel: Miquel i els seus àngels guerrejaven contra el drac, i lluitaven el drac i els seus àngels.» En un moment donat, sant Miquel i el Diable, com dos herois d’antigues gestes èpiques, entaulen un torneig singular, brandant les seves magnífiques espases i protegint-se amb els seus escuts recoberts de plaques de diamant. Però l’espasa de l’àngel fidel, forjada al Cel, és molt més poderosa i abat l’àngel rebel. Lucibell, Llucifer, ha estat vençut, i les portes del Cel s’obren als seus peus. Mentre es precipiten cap a l’abisme, els àngels caiguts es van transformant en dimonis, en monstruosos éssers animalitzats. El magnífic retaule de l’església de Sant Miquel de Vielha mostra aquesta mutació gradual: a la part superior encara són àngels; una mica més avall els desapareixen les túniques blanques i els nimbes daurats; esdevenen negres, vermells, verd fosc; els creixen banyes; els peus se’ls transformen en urpes, i les ales de plomes blanques, en ales de rat-penat. A la part inferior del retaule, quan són absorbits per les tenebres i el foc, ja estan absolutament caracteritzats com a dimonis. LA CAIGUDA

Frederic Soler Pitarra, a El bressol de Jesús, ens en dóna una de les visions més poètiques de la literatura catalana: Contra Déu tots blasfemant, anant caient, rebotíem i, rebotent, rodolàvem; i, rodolant, ens moríem i, tot morint, ens sentíem que mai de morir acabàvem.

21

Caiguda dels àngels rebels al Retaule de sant Miquel i sant Pere, de Jaume Cirera i Bernat Despuig (1433).

LA REVOLTA La primera paraula la va dir l’Àngel, i el Diable va dir totes les altres. ¿Qui eren, aquests personatges llegendaris, habitants del Cel, que van intentar dur a terme el sonat cop d’estat? Els àngels apareixen a la Bíblia com a intermediaris entre Déu i els humans, als quals vigilen i protegeixen. Tots ells estan subordi-

22

MAPA INFERNAL DE CATALUNYA ENTRADES DE L’INFERN Banyoles Barcelona Beret Cabrera de Mar Cabó Camprodon Canigó (Sant Miquel de Cuixà) Canigó (Sant Miquel de Cuixà) Capafonts Castelló d’Empúries Celrà Collbató El Bruc El Bruc Gavàs Gombrèn Gombrèn Hostalric La Múria La Pobla de Segur Les Montserrat Olot Prats de Molló Rupit Sant Jaume de Frontanyà Sant Miquel de Miana (Banyoles) Sant Pere de Torelló Santa Maria de Merlès Sapeira Sarroca de Bellera Solduga Vidreres

Estany de Banyoles Pou infernal (centre) Uelhs deth Joeu Cova de les Bones Dones Penya dels Tarrés Roca del Gall Estany de Calandrà Estany Negre Gorja Pas de l’Infern Estanyol de Bruel Caixa Encantada Pou del Diable Avenc dels Pouetons Roca Grillera Estany del Diable Gorg dels Banyuts Forat de Sant Hou Cova d’en Pau Forat dels Bous Congost de Collegats Gruta de Mari Munda Roca Foradada Gorga dels Dimonis Gorg Bufaroc Gorg de la Trapa Gorg Negre Pla de les Bruixes Forat Micó Goles de les Heures Graller del Castellet Esllissador del Diable Forat de la Querata Estany de Sils

335

MARQUES I PETJADES DEL DIABLE Aspa Bevià Camps (Bages) Coll de Vi Collbató El Catllar Fígols d’Organyà Girona Mieres Navàs Olot Osor Pas d’Escales (Alta Ribagorça) Rubió Sant Hilari Sacalm Sant Julià de Ramis Sant Miquel de Campmajor Sant Sadurní d’Osormort Sant Segimon (Montseny) Santa Engràcia (Pallars Jussà) Talarn Taüll Valls de Torroella Vidreres Vielha

Ditada del Diable Genoll del Dimoni Roques del Diable Urpes del Mal Esperit Ales del Diable Estaques del Diable Pixarrada del Diable Petjada del Diable Resclosa del Diable Potada del Dimoni Potada del Mal Esperit Cadira o anques del Diable Urpes del Diable Potada del Mal Esperit Petja del Diable Mà del Diable Potada del Diable Petjada del Diable Petjada del Diable Petjades del Dimoni Potades del Diable Peu del Diable Petjada del Diable Petja del Diable Ròca des Nau Horats

MUNTANYES DIABÒLIQUES Avinyó Barcelona Cabrera de Mar Cadaqués Calella Colera Colera Espui Garraf La Pobla de Segur Les Planes d’Hostoles Miralcamp

Serra Satana Tibidabo Turó de l’Infern Puig de l’Infern Serra del Sot de l’Infern Barbes del Boc Coma de l’Infern Costes de l’Infern Serra del Fondo de l’Infern Collegats Coma de l’Infern Tossal de l’Infern

336