EL problema de la caiguda del cossos, constitueix un dels experiments claus de l'evolució del pensament físic de l'humanitat. Es menester ubicar−se en la paradigma del físic Aristòteles, que era la prevalent antes de la revolució realitzada fins al final del renaixement. En la concepció d'Aristoteles els quatre elements constituents de tots del cossos materials eren: el foc, l'aire, l'aigua i la terra. Cada un d'ells tenien propietats de moviments essencials a la seva naturalesa. En la concepció d'Aristoteles la velocitat (v) que adquireix un cos es proporcional a la força aplicada (f) i inversament proporcional a la resistència del medi (r) osiga V=F/R. Si estiguérem en el buit la velocitat seria igual a la força ja que no hi ha resistència del medi, en el medi diguem que la força es l'acceleració constant de la gravetat que es igual a 9.8 m/s/s. Galileu utilitzant un raonament essencial, sostenia que el temps de caiguda de tots els cossos desde una altura( sempre que l'aire siga despreciable o equivalentment ho fagen en el buit) es el mateix. Precisament, el que sostenia Galileu es que la caiguda dels cossos és realitza amb una acceleració constant a 9.8 m/s/s tots els cossos, pesats o lleugers. Els cossos amb moviment cap a dalt experimenten la mateixa acceleració en magnitud y direcció. Exemple: Establim la direcció de la caiguda lliure com a el eix Y i prenem com positiva la direcció cap a dalt. + Cambiem en les equacions d'un moviment uniformement accelerat a la relació −g, en la nostra elecció de la direcció positiva del eix Y es cap a dalt, significa que la acceleració es positiva.
En la grafica anterior podem observar la direcció de els vectors d'acceleració y velocitat, de un objecte que ha sigut llançat cap a dalt amb una velocitat inicial; en un primer instant (bola a la esquerra) notem que el vector velocitat apunta cap a dalt, en el sentit positiu del eix Y, mentres el vector acceleració (g) te una direcció cap a baix, en el sentit considerat negatiu del eix Y. En el segon instant cuna el objecte cau (bola a la dreta) la direcció de la velocitat es cap a baix en el mateix sentit del sesplazament y vector acceleració (g) manté llur direcció, en el sentit negatiu del eix Y. Les equacions resulten ser: