1

EL MODERNISME, l’art total

Coincidint amb la fi del segle XIX, es donen a tot Europa una sèrie de canvis socials i econòmics que, amb noms diferents segons els països –Art Nouveau, Moderns Style, Style Liberty, Jugendstil- provoquen un auge inesperat de les arts i de les ciències. Literatura, pintura, arquitectura, música i filosofia assoleixen cotes importants i aconsegueixen, a més a més, una interrelació entre les arts que difícilment s’ha tornat a repetir en èpoques posteriors. Juntament amb aquesta concepció de l’Art total o Art síntesi, es desenvolupen tot tipus d’activitats artesanals que incorporen l’art a la vida quotidiana, tot cercant la unió de dos conceptes aparentment oposats: funcionalitat i bellesa.

Corrent regeneracionista Desig de transformació i canvi de la societat. Els intel·lectuals modernistes contribuïen amb les seves creacions literàries a la denúncia i crítica dels esdeveniments del moment. L’actitud crítica i el compromís polític envers les realitats socials de la seva època,

2 caracteritzen la postura, entre d’altres de Joan Maragall, alhora que sintetitzen el sentir general del grup de modernistes anomenats regeneracionistes.

Corrent esteticista Un altre corrent és l’esteticisme, que, a diferència del regeneracionisme, propugnava el concepte de l’art per l’art, és a dir, que l’artista amb la seva activitat no tenia per què transformar la societat. El representant més destacat d’aquest corrent és Santiago Rusiñol, imatge d’artista bohemi i fundador de les anomenades Festes modernistes de Sitges. 1. Llegeix el text i contesta les preguntes: Quin és el paper de l’artista que es defensa? Quina relació hi ha entre aquest concepte d’art i la del Romanticisme? Quin tipus d’art és criticat? Quines frases del text exemplifiquen millor el concepte d’esteticisme? Quina importància té el passat?

Els ideals d’avui dia, les soles lluites que interessen les grans majories, són només que qüestions materials, exigències per al pobre cos. L’art per l’art agonitza, per a fer lloc a l’art comerç, a l’art cromo, a l’art barat, a l’art llustrós, que és el que entén la democràcia de l’art. Amb posa estoica, vestits d’homes que pensen i somriuen del que senten, han mort les religions de tots els cors, les velles i les noves, i voldrien matar la nostra, la santa i noble religió de l’art i la poesia.

3 Ells no són, no, ni poden ser modernistes. Ells estan satisfets del món que veuen i no senten desitjos de canviar ni de provar de millorar-lo; creuen en el present perquè hi viuen i en viuen, i el pervindre els espanta. No volen que les idees es renovin; no volen que el passat, aquell passat de poetes i d’artistes, serveixi de xurriaca al present i de fe en el que vindrà; no són com el gran Greco, el gran Leonardo, el Giotto, Botticelli i altres sants que besaven la tomba dels llurs avis i miraven cap al lluny; són homes secs, porucs i mandres d’idees; curts de somnis. ... i voldríem al mateix temps que tots vosaltres, els que porteu idees al cap i sentiu batre-us el cor, deixéssiu de somniar baix, que alcéssiu la veu fins ara monologada o ofegada pel ronc de les multituds i diguéssiu, cridant fort, al nostre poble, que el regne de l’egoisme ha de rodolar per terra; que no es viu solament alimentant el pobre cos; que la religió de l’art fa falta a pobres i a rics. ... i en tant aquí tots junts, tots dels nostres sense por d’orelles forasteres a l’art i a la poesia, podrem esbravar-nos cridant el que no gosem dir moltes vegades rodejats del gran ramat; que volem ser poetes i que despreciem i planyem els que no sentin la poesia; que preferim ser simbolistes i desequilibrats, i fins bojos i decadents, a decaiguts i mansos... Discurs llegit a Sitges en la tercera festa modernista, Santiago Rusiñol, 1894

Paraula viva 2. Explica les idees principals dels dos textos: Havent-hi en la paraula tot el misteri i tota la llum del món, hauríem de parlar com encantats, com enlluernats. Perquè no hi ha mot, per ínfima cosa que ens representi, que no hagi nascut en una llum d’inspiració, que no reflecteixi quelcom de la llum infinita que infantà el món. Com podem parlar fredament i en tanta abundància? Per això ens escoltem els uns al altres comunament amb tanta indiferència; perquè l’habitud del massa parlar i del massa sentir ens enterboleix el sentiment de la santedat de la paraula. Hauríem de parlar molt menys i sols per un fort anhel d’expressió: Quan l’esperit s’estremeix de plenitud i les paraules brollen, com les flors a la primavera una a una i no pas en totes les branques, sinó com a sort d’una branca. Quan una branca ja no pot més de la primavera que té a dintre, entre les fulles abundants brolla una flor com expressió meravellosa. No veieu en la plenitud de les plantes l’admiració d’haver florit? Així nosaltres quan brolla en nostres llavis la paraula vertadera. Així parlen també els poetes. Tot ho miren encantats i després es posen febrosos i tanquen els ulls i parlen en la febre: llavors diuen alguna paraula creadora i, semblants a Déu en el primer dia del Gènesi, del caos en surt la llum. I així la paraula del poeta surt amb ritme de so i de llum, amb el ritme únic de la bellesa creadora: aquest és l’encís diví del vers, veritable llenguatge de l’home. Joan Maragall, Elogi de la paraula 1903

Per a mi l’art ha de ser sempre una cosa espontània i és inútil que es trobi al nostre cervell si no regna al nostre cor. Deixem l’artista lliure, ensenyeu-li la tècnica però no pretengueu dirigir els seus sentiments. Demetri Ribes

4

3. Quins mots, d’entre la llista següent, creus que representen millor aquesta teoria?

elaboració, reflexió, espontaneïtat, intuïció, duplicitat, sinceritat, sentiment, raó

Narrativa rural Ell tenia cap a seixanta anys; ella, cinquanta-tres. Ell era petitó, rabassut, amb un cap grossàs, com una bola carminosa, tota mascarada d’ací d’allà per la pelussera mal llevada amb dos ullets grisos amagats sota la garba de les celles, com dos palets menuts sota unes mates d’esbarzers, un nas boterut, vermell, ple de pèls testos com les punxes d’un eriçó i un morro fluix i penjant que regalimava sempre, com la molsa dels ombradius. Amb prou feines podia caminar, ajudant-se amb dos bastons i balandrejant el cos d’ací i d’allà com un bergantí mal estibat. A un pam del sòl hi tenia els genolls i les cames se li eixamplaven a banda i banda com un parell de rems que xapotegessin pesadament i sense ritme. De menut li havia passat pel cim un carro ple de grava que l’havia aixafat tot. Donant-lo per mort, gairebé ningú l’assistí; però ell, que era per a la vida, guarí guapament i quedà esguerradet. Ella no hi era tota, segons la dita del poble. Alta i primeta, tota enrampada, semblava que tingués rovell a les frontisses: els tumors freds, arrapats a sa persona com òsties a la roca, se la menjaven viva. De joveneta tenia la cara escaienta i algun beneit va ferl’hi entendre: d’aleshores li venia l’entonament i l’afany de presumir. Tots els dinerots que arreplegava els esmerçava en mocadors de pita i en flocs virolats que es lligava al coll, sobre l’enfaixament dels pegats i untures. Fins una temporada que va poder anar sense res al cap s’havia comprat una agulla groga per al monyo, en comptes de boixet. Mes, en canvi d’aquests luxes, solia anar descalça estiu i hivern i reganyar els colzes punxeguts pels estrips del gipó. Tots dos eren fadrins: ell, onclet en una casa en què hi havia tanta canalla com puces, i ella, pubilla d’una barraca de tàpia que se n’anava al sòl, i sense pare, ni mare, ni amic ni parent als seus entorns. Tots dos tenien ofici: ell guardava els garrins de tot el poble en un clos del comú i a tres quartos per capa cada mesada; ella criava conills dins de casa seva; i tots dos, un parell de vegades per setmana, aplegats a l’estol dels fariseus de l’encontrada, anaven a captar a vila. Víctor Català, Idil·li xorc dins Drames rurals 4. Quins aspectes de la realitat mostra el text? 5. Quin sentiment et provoca la seva lectura? 6. Descriu el tipus de llenguatge usat al text.

5

Activitat de reflexió El nostre Modernisme va beure de les fonts intel·lectuals i artístiques que s’estaven donant a tot Europa a través de les traduccions que dels autors més importants s’hi feien. Un d’aquests autors fou Frederic Nietzsche, filòsof alemany creador de la teoria del superhome, el qual va influir en l’ideari modernista. Determina amb quins conceptes modernistes es poden relacionar els fragments extrets de l’obra de Nietzsche. Raona la teva resposta: L’art fixa els aspectes d’aquest món canviant, és eternització, voluntat de superar el devenir. No és la història, sinó l’art qui expressa la vertadera vida. Ell realitza el que la natura ha volgut i intentat, perfecciona els seus esbossos imperfectes. És per això que el món no és justificable més que com a fenomen estètic. El crepuscle dels déus, F. Nietzsche

L’art ens fa pensar en estats de vigor animal..., és un pas més enllà del sentiment de la vida, un estimulant en la vida. L’efecte de l’obra d’art és provocar l’estat propici a crear l’obra d’art, és la perfecció de l’ésser, la perfecció, l’orientació cap a la plenitud. Voluntat de poder, F. Nietzsche

AQUESTA ACTIVITAT S’HA DE LLIURAR EN PAPER O A TRAVÉS DEL CORREU ELECTRÒNIC