El poema de la rosa als llavis Danny Serra Mayne Els moviments d'avantguarda europeus: Els moviments d'avantguarda són els que, alhora, elaboren una nova teoria de l'art, essent l'expressió cultural i intel·lectual de la nova societat industrial de començament de segle, i tenen les seves contradiccions i encerts. Aquests moviments s'inicien l'any 1909 i són liquidats l'any 1940 per la invasió nazi de París. Els moviments avantguardistes responen a uns objectius comuns que poden resumir−se en tres punts: −Destrucció de la tradició anterior. −Provocació com l'arma més eficaç per crear un antiart i una de les pràctiques més genuïnes de les avantguardes, propagandística i programàtica alhora. −La recerca de noves formes artístiques, en la línea de valorar l'originalitat com a base de la modernitat. Aquest moviment es divideix en: −Futurisme (1909−1920). El fundador del futurisme fou Felippo Tomaso Marinetti, el qual al 1909 establí les bases moviment que proclama una ruptura total amb el passat i la tradició, fa apologia de la guerra, la lluita i la violència; exalta l'esport, la velocitat i el dinamisme, les invencions tècniques i mecàniques, l'aventura i risc, i sobretot manifestaa un culte al jo i a la joventut. −Cubisme (1907−1914). Neix coom a moviment pictòric a París. És un art intel·lectual en el qual es demana la participació de l'espectador, que la de reconstruir mentalment l'obra. −Dadaisme (1915−1920). És el moviment més radical i rebel de tots els avantguardes i es caracteritza per una actitut lliure i independent, la negació constant de la moral tradicional, les bones maneres i fins i tot el bon gust, i sobretot un rebuig violent de la racionalitat. −Surrealisme (1917−1940). Aquest moviment representa la culminació del moviment avantguardista. El surrealisme pretén arribar al coneixement més recòndit de la realitat, és a dir, arribar a una suprarealitat i més concretament al fons més amagat de la subjectivitat humana. L'avantguarda a Catalunya El moviment avantguardista a Catalunya es manifesta bàsicament en dues etapes: • Del 1916 fins al 1924, des de l'inici de la revista Trossos fins a la mort de Salvat− Papasseit. Es difon el cubisme i el futurisme a través de revistes i les publicavions de les primeres obres avantguardistes. El poeta Josep Maria Junoy, considerat l'introductor de l'avantguarda francesa a Catalunya, comença a publicar i a dirigir la revista Trossos (1916−1918). També cal destacar altres publicacions, moltes de les quals són impulsades per Salvat− Papasseit, així com l'aparició del seu recull poètic Poemes en ones hertzianes

1

• De 1925 fins a 1930. Es caracteritza per la influència del surrealisme en els intel·lectuals i artistes catalans i la fa més important i productiva, d'entre dels quals es destaquen en tres grups. −El grup de Sabadell (1925) amb la fundació de l'editorial Miranda. −El grup de Sitges (1926−1928) amb J. V. Foix, entre altres, entorn a la revista L'amic de les arts. −El grup de la revista Hèlix (1929−1931). J. V. Foix i Salvador Dalí. • Es podria definir una tercera etapa, de la dècada dels cinquanta, amb Josep Palau i Fabra i Joan Brossa. Salvat Papasseit, Joan 1894−1924. Va essser el més emblemàtic dels poetes catalans. Tot d'una mostrà les seves inquietuts avanguardistes com impulsor de revistes literàries de vida efímera Un enemic del poble (1917), Arc voltaic (1921) i Proa (1921). Al 1920 va divulgar el seu manifest futurista Contra els poetes en minúscula mostrat així un moment d'entusiasme avantguardista amb les obres Poemes en ones hertzianes(1919), L'irriador del port i les gavines (1921). Però després va fer uns canvis cap a les formes més tradicionals, la poesía popular, amb les obres: El poema de la rosa als llavis (1923) considerat un dels més grans llibres de la poesia eròtica europea, i Ússa menor(1925), publicat pòstumament. Salvat− Papasseit va morir a Barcelona, víctima de tuberculosis. El poema de la rosa als llavis Aquest llibre és la narració emocionada d'una experiència amorosa i eròtica que descriu els moviments més íntims d'unes imatges netes i luminoses. El poema unitari està compost per trenta−un poemes distribuïts en una introducció i vint seccions d'extensió desigual, autònomes però interdependents. També el poema es pot dividir en dos àmbits diferents que mantenen punts de contacte: • L'àmbit líric en el qual s'explica el procés d'una història amorosa com: l'aprenentatgee amorós, els peparatius de la comunió amorosa, etc... • L'àmbit líric en el qual el poeta descriu la seva alegria exultant. I l'estructura del llibre en dos blocs: • L'amor és sotmés a un procés de sacralització que confereix una dimensió quasi mística a l'amor que està vivint. • L'estimada és comparada insistentment amb la naturalesa, sobretot amb les flors, per tal d'exaltar−ne la bellesa. I finalment hi ha com a tercer apartat, un apèndix de la narració amorosa en el qual, un cop acabada la història, els amants que s'han de separar, es prometen fidelitat i mostren el seu enyorament. En aquest llibre els elements avantguardistes cal destacar els dos cal·ligrames que recorren a diferents tipus de lletra i sobretot al color de la tinta com a elements simbòlics i decoratius, així com la forma que dibuixen i el significat que ténen. 2