01− Gestió de proveïment 21/03/2005 TEMA 6 LA GESTIÓ DE LES EXISTENCIES 1− ELS COSTOS DE LA GESTIÓ DE LES EXISTÈNCIES. La gestió de les existències genera una sèrie de costos rellevants econòmicament que condicionin la gestió de l'aprovisionament. Aquests costos es poden classificar en tres grups: 1.1− Costos de comandes: Són aquells costos generals per realitzar comandes o re−aprovisionaments. Són costos administratius fruit de gestionar i de realitzar les comandes als proveïdors. 1.2− Costos de manteniment d'inventaris: Són aquells costos que té l'empresa per mantenir un volum d'existències concret en els seus magatzems aquests costos de possessió d'existències poden ser: 1−Administratius: Costos del personal administratiu i del sistema de gestió i d'administració. 2−Operatius: Costos del personal dels magatzems, dels equips de manipulació i d'assegurances de les existències contra riscos diversos. 3−Espai físic: Costos de lloguer dels locals, amortitzacions, impostos, aprovisionaments diversos i assegurances de l'edifici. 4−Economics: Costos d'obsolescència i depreciació de les existències. 5−Financers: Costos dels interessos pagats pel finançament dels capitals invertits per mantenir les existències. 1.3− Costos de ruptura d'estocs: Són aquells costos que té l'empresa quan es queda sense existències, es a dir, quan no pot fer front a una comanda d'un client per manca de producte o quan no pot produir per manca de matèries primeres o d'altres existències necessàries per la producció, aquest fet provoca una disminució del grau de satisfacció dels clients a causa d'una demanda insatisfeta i fa que l'empresa pugui perdre vendes, també pot provocar una aturada del sistema de producció amb costos d'inactivitat productiva i de modificació dels programes de producció. 01− Gestió de proveïment 21/03/2005 2− NIVELL D'EXISTÈNCIES Una de les qüestions fonamentals de la gestió de l'aprovisionament, es saber la quantitat d'existències que s'ha de mantenir al magatzem. Cal tenir en compte a l'hora de determinar aquesta quantitat les restriccions que imposen dos dels objectius generals de l'empresa. 2.1 Objectiu d'eficàcia:

1

Disposar dels suficients estocs per garantir amb flexibilitat el funcionament productiu i comercial de l'empresa. 2.2− Objectiu d'eficiència: Mantenir les existències justes que no suposin un excés de recursos destinats al magatzem, es a dir, que els costos de gestió d'existència siguin els mínims possibles. La decisió de determinar la quantitat d'existències al magatzem es força complexa, ja que els dos objectius són contraposats. D'una banda els estocs han de ser prou grans per atendre les necessitats dels clients per servir totes les comandes i per adaptar−se a tots els requeriments productius, atenent aquest sol objectiu, l'empresa tendeix a mantenir existències abundants. D'altra banda per tal de que l'aprovisionament sigui eficient cal controlar els abundosos costos que implica tenir alts nivells d'existències, cosa que provoca una política de disminució d'estoc, de limitació de les inversions en existències i de determinació d'existències mínimes. La millor manera d'assolir els dos objectius es aplicar sistemes d'optimització de la gestió d'aprovisionament que impliquin el millor assoliment possible d'aquestes restriccions. 29/01/04 3− LA GESTIÓ DELS INVENTARIS. Es molt important saber quines comandes s'han de realitzar per mantenir, un nivell d'estoc òptim, en quin moment i amb quin sistema de gestió i de planificació. Per fer−ho amortitzarem primer els elements que conformen l'administració dels inventaris i desprès els diferents models de gestió d'inventaris. 3.1−Elements de l'administració de inventaris. 1− Estoc màxim: És la quantitat d'existències més gran d'un material que es pot mantenir al magatzem. 2− Estoc mínim o estoc de seguretat: Quantitat d'existències més petita d'un material que es pot mantenir al magatzem, sota la qual el risc de ruptura d'estoc és molt alt. 01− Gestió de proveïment 21/03/2005 3− Punt de comanda: És el nivell d'existències en el qual s'ha de realitzar la comanda per re− aprovisionar el magatzem. Quan és fa la comanda, s'ha de tenir en compte el temps que el proveïdor tarda en servir la comanda (termini d'aprovisionament), per tal de no quedar per sota de l'estoc de seguretat. 3.2−Models de gestió d'inventaris. 1− Model de comanda optima o model de Wilson: Té com a objectiu determinar el volum o la quantitat de la comanda que es vol realitzar de manera que 2

optimitzi el sistema de gestió d'inventaris. • Hipòtesis inicials del model de Wilson: − Que l'empresa s'aprovisiona per lots de producte de quantitat constant que cal determinar. − La demanda del producte (la quantitat que es compra al proveïdor) es constant i coneguda al llarg del període de gestió. − El preu de producte i el termini d'aprovisionament, són constants i coneguts. REPRESENTACIÓ GRAFICA DEL MODEL WILSON Existències Nivell d'estoc Comanda Optima (Q*) PC ES Temps Emissió de la comanda Recepció física de la comanda Nivell d'aprovisionament EXPLICACIÓ GRAFIC Quan el nivell d'existències baixa fins al punt de comanda es gestiona una comanda. El temps que passa entre la missió de la comanda i la recepció física del material, (es el termini d'aprovisionament) es el temps que tarda el proveïdor a lliurar el material que es fix i conegut. Mentre l'empresa espera que lliuri el material el nivell d'existències disminueix (sense ser més baix que l'estoc de seguretat) fins que rep la comanda i torna a pujar. El model determina que la comanda optima es aquella comanda que minimitza els costos de gestió d'inventaris. El model descomposta el cost total de gestió d'inventaris en tres costos: 01− Gestió de proveïment 21/03/2005 1− Cost d'adquisició: El cost de comprar el producte al proveïdor: CA=p·D CA=Cost d'adquisició p=Preu compra D=La demanda total del producte. 3

• No depèn del volum de comanda 2− Cost de comanda: El que em costa fer una comanda: CC=s·N CC=Cost comanda s=Cost u. de les despeses en fer comandes N=Nº total de comandes realitzades Q=Volum de comanda N=D/Q o CC=s(D/Q) • Per tant aquest cost depèn del volum de comanda i disminuirà a mida que augmenti el volum de comanda. 3− Cost d'emmagatzematge: Són els costos totals de mantenir els inventaris al magatzem. CE=r·p(Q/2+Es) CE=Cost emmagatzematge r=Taxa de cost d'emmagatzematge P=Es el preu de compra Q=El volum de comanda Es=Estoc de seguretat Q/2=Mitjana d'estoc al magatzem • Aquest cost augmenta amb el volum de comanda. En resum: El cost total de gestió ó de inventaris (CTGI) segons el model Wilson, serà igual al cost d'adquisició (CA)+cost de comanda(CC)+cost d'emmagatzematge(CE=que el preu de compra (p)· la demanda total del producte (D)+cost unitari de les despeses en fer la comanda (s) · la demanda total de producte (D) / entre el volum de comanda (Q)+ taxa de cost d'emmagatzematge (r) · el preu de compra (p)· volum de comanda (Q) / entre 2 + l'estoc de seguretat (Es). CTGI=CA+CC+CE=p·D+s(D/Q)+r·p(Q/2+Es). Per determinar el volum de comanda optima, el model nomes te en compte el cost de comanda i el cost d'emmagatzematge ja que el cost d'adquisició no depèn del volum de comanda. La comanda optima (Q*) es aquell volum de comanda pel qual el cost total de gestió d'inventaris es mínim i en que el cost de comanda es igual al cost d'emmagatzematge. 01− Gestió de proveïment 21/03/2005 REPRESENTACIO GRAFICA Cost CTG CE CC Volum de Comanda Q

4

Q* Matemàticament cal minimitzar el cost total de gestió d'inventaris, es a dir, derivar−la a Q i igualar−la a 0. Q*=" 2·s·D r·p Exemple: Una empresa necessita matèria prima per la seva producció. Anualment la quantitat que demanda d'aquesta matèria primera es de 225.000 K. La compra a 4,5€/K. El cost que li suposa realitzar una comanda es de 750€ i la taxa del cost d'emmagatzematge es del 12%. • Determina el volum de comanda optima segons el model de Wilson. Q*=" 2·750·225.000 Q*= 25.000 K. 0,12·4,5 • Quantes comandes realitzarà l'empresa en un any? D 225.000 N= N= N=9 Comandes Q 25.000 01− Gestió de proveïment 21/03/2005 • Quin temps passa entre cada comanda? (temps de cadència optima de les comandes). 360 360 T*= (En dies ) T*= T*= 40 Dies N9 11 T*= (En anys ) T*= T*= 0,11 anys N9 • El temps de cadència optima de les comandes podem utilitzar diferents formules. 360 1 T*= (En dies ) T*= (En anys) NN

5

O T*=" 2·s (Sempre sortirà en anys) r·p·D T*=" 2·750 0,12·4,5·225.000 T*=" 1.500 121.500 T*=" 0,012345679 T*=0,11 • Representa gràficament la solució. Existències Nivell d'estoc (Q*) 25.000 Kg PC 10.000 Kg ES 6.250 Kg 3.750 Kg 10 dies Temps (dies) 01− Gestió de proveïment 21/03/2005 • Calcula el punt de comanda sabent que l'empresa té un termini d'aprovisionament de 10 dies i l'estoc de seguretat és de 3.750 K. Punt de comanda = Demanda que s'espera que haurà durant el termini d'aprovisionament+l'estoc de seguretat. PC=3.750Kg+6.250Kg=10.000 Kg 225.000 =625 el que demanda cada dia 360 625·10=6.250 K es la demanda durant el termini d'aprovisionament. EXERCICIS 1−Una empresa fixa per un producte del seu magatzem un estoc de seguretat de 10000 Kg. Sap que el termini 6

de lliurament del proveïdor es de 15 dies hi estima que la demanda anual d'aquest producte es de 360000 Kg. Calcula el punt de comanda. Com canvia si el termini de lliurament es redueix a 5 dies. Punt de comanda = Demanda que s'espera que haurà durant el termini d'aprovisionament+l'estoc de seguretat. Si fossin 15 dies 360.000 =1.000 es el que demanda cada dia 360 1.000·15=15.000 K es la demanda durant el termini d'aprovisionament. PC=15.000+10.000=25.000 Si fossin 5 dies 360.000 =1.000 es el que demanda cada dia 360 1.000·5=5.000 K es la demanda durant el termini d'aprovisionament. PC=5.000+10.000=15.000 01− Gestió de proveïment 21/03/2005 2−Una empresa productora necessita 9000 components per la seva producció. El preu es de 1500€/u. El cost de realitzar una comanda es de 2500€ i la taxa de cost de magatzem es del 15%. Calcula la comanda optima, el nombre esperat de comandes i el temps esperat entre comandes. Q*=" 2·s·D r·p Q*=" 2·2.500·9.000 0,15·1.500 Q*=" 45.000.000 225 Q*=" 200.000 Q*= 447,2135955 Components D 9.000 N= N= N=20,1246118 Comandes 7

Q 447,2135955 360 360 T*= (En dies ) T*= T*= 17,8885 Dies N 20,12 11 T*= (En anys ) T*= T*= 0,0496 anys N 20,12 3−La comanda optima d'una empresa esta en 40000 unitats. La demanda que efectua cada any l'empresa d'aquest producte es de 320000 unitats. Quan les existències al magatzem són de 32500 unitats s'efectua una nova comanda i el proveïdor tarda 10 dies a servir−la, calcula: − El temps de cadència òptim entre comandes. − El Nº de comandes al llarg de l'any. − L'estoc de seguretat. 360 360 T*= (En dies ) T*= T*= 45 Dies N8 D 320.000 N= N= N=8 Comandes Q 40.000 01− Gestió de proveïment 21/03/2005 Punt de comanda = Demanda que s'espera que haurà durant el termini d'aprovisionament+l'estoc de seguretat 320.000 =889 es el que demanda cada dia 360 889·10=8.890 K es la demanda durant el termini d'aprovisionament. 32.500=8.890=ES 32.500−8.890=ES

8

23.610=ES 05/02/04 4−Calcula el punt de comanda d'un producte que te una demanda estimada de 60000 unitats, el seu estoc de seguretat es de 15000 unitats i el termini d'aprovisionament es de 7 dies. Punt de comanda = Demanda que s'espera que haurà durant el termini d'aprovisionament+l'estoc de seguretat ES=15.000·Unitats 60.000 =2.000 30 2.000·7=14.000 K es la demanda durant el termini d'aprovisionament. PC=14.000+15.000=29.000 5−Una empresa necessita anualment una primera matèria per a la producció de cadenes de bicicleta en la quantitat de 325000 Kg i la compra a 74€ la unitat. El cost de realitzar una comanda optima, el nombre de comandes anual i la cadència optima. Q*=" 2·s·D r·p Q*=" 2·1.250·325.000 0,10·74 Q*=" 812.500.000 7,4 01− Gestió de proveïment 21/03/2005 Q*=" 109.797.297,42 Q*= 10.478,42 D 325.000 N= N= N=31,01 Q 10.478,42 360 360 T*= (En dies ) T*= T*= 11,6 Dies N 31,01 9

6−La demanda estimada anual d'una primera matèria en una empresa es de 120000 Kg, el termini d'aprovisionament es de 7 dies i l'estoc de seguretat es de 3750 Kg. Calcula el punt de comanda. 120.000 =333,33 360 333.33·7=2.333.31 K es la demanda durant el termini d'aprovisionament. PC=2.333.01+3.750=6.083,31 7−Calcula l'estoc de seguretat del producte X sabent que: • Cadència optima de X: 30 dies • Demanda anual de X: 500000 unitats • Termini d'aprovisionament: 15 dies • Punt de comanda: 31000 unitats Punt de comanda = Demanda que s'espera que haurà durant el termini d'aprovisionament+l'estoc de seguretat 500.000 =1.388,88 360 1.388,88·15=20.833,2 K es la demanda durant el termini d'aprovisionament. 31.000=2.0833.2+ES 31.000−2.0833.2=ES 10.166,8=ES 01− Gestió de proveïment 21/03/2005 8−Una empresa produeix un sol producte X, per la producció del qual requereix dues matèries primeres Ai B. La quantitat anual necessària de matèria primera A es de 300000 Kg i 550000 Kg de matèria primera B. El preu de compra de A es de 4,5 € el Kg i 5€ el Kg el de B. La taxa del cost d'emmagatzematge de les dues matèries primeres es del 10 % i el cost unitari de realitzar una comanda es de 65€ tan en la matèria primera A com en la matèria primera B. Des de que l'empresa realitza una comanda fins que la primera B arriba 5 dies mes tard que la matèria primera A. L'estoc de seguretat que te fixat l'empresa per d'ambdues matèries primeres i el nivell d'existències al qual l'empresa efectuarà les comandes de matèria prima Ai B. Producte A: Q*=" 2·s·D r·p

10

Q*=" 2·65·300.000 0,10·4,5 Q*=" 39.000.000 0,45 Q*=" 86.666.666,67 Q*= 9.309,49 Producte B: Q*=" 2·s·D r·p Q*=" 2·65·550.000 0,10·5 Q*=" 71.500.000 0,5 Q*=" 143.000.000 Q*= 11.958,26 01− Gestió de proveïment 21/03/2005 Punt de comanda de A: Punt de comanda = Demanda que s'espera que haurà durant el termini d'aprovisionament+l'estoc de seguretat 300.000 =833,33 360 833,33·9=7.499,97 K es la demanda durant el termini d'aprovisionament. PC=7.499,97+42.000=49.499,97 Punt de comanda de B: Punt de comanda = Demanda que s'espera que haurà durant el termini d'aprovisionament+l'estoc de seguretat 550.000 =1.527,77 360

11

1.527,77·14=21.388,78K es la demanda durant el termini d'aprovisionament. PC=21.388.78+42.000=63.833,78 9−Representa gràficament i busca analíticament la comanda optima i el termini d'aprovisionament d'una empresa amb una producció anual de 500000 unitats de producte X per assolir aquest nivell de producció estima una demanda anual de 300000 Kg de la seva principal matèria primera. El preu el qual l'empresa obté aquesta matèria primera associat a aquest volum de compra es de 7,5€/K. L'estoc mínim al magatzem d'aquesta matèria prima esta fixat en 4000 K, i des de el magatzem han constatat que s'efectua una comanda de matèria primera quan el nivell d'existències es de 17500 Kg. El cost que suporta l'empresa cada cop que efectua una comanda es de 130€ i mantenir al magatzem aquesta matèria prima te una taxa d'emmagatzematge del 2%. Q*=" 2·s·D r·p Q*=" 2·130·300.000 0,10·7,55 01− Gestió de proveïment 21/03/2005 Q*=" 780.000.000 0,9 Q*=" 86.666.666,67 Q*= 9.309,49 D= =833,33 360 12.500 16.500=833,33x+4.000 12.500=833.33x x= x=15 dies 833,33 No es pot fer la gràfica, perquè el punt de comanda queda per sota de l'estoc de seguretat. 06/02/04 10− La comanda optima d'un producte està fixada en 3.000 unitats, la demanda anual d'aquest producte és de 400.000 unitats. Calcula el cost de realitzar una comanda si el cost anual que l'empresa té comptabilitzat en conceptes de comanda és de 7500 €. D 400.000 N= N= N=133,33 Q 3.000 12

CC=s·N 7.500=s·133,33 7.500 s= s=56,25 133,33 11− Una empresa realitza una comanda de productes Z cada 35 dies. El proveïdor de Z triga 10 dies de mitjana en servir la comanda. Calcula l'estoc de seguretat i el punt de comanda del producte Z, sabent que l'estoc màxim al magatzem és de 37.000 Kg i que al llarg de l'any, l'empresa demanda 380.000 Kg de Z. 1 comanda 35 dies x 360 x=10,28=10 comandes l'any D 380.000 N= 10= Q=38.000 QQ 01− Gestió de proveïment 21/03/2005 Nivell d'estoc=Es+Comanda 37.000=Es+38.000 Es=38.000−37.000 Es=1.000 380.000 =1.055,5 360 1.055,5·10=10.555,5K es la demanda durant el termini d'aprovisionament. PC=10.555.5+1.000=11.555,5 12− Calcula la comanda optima i el temps d'aprovisionament d'una empresa que demana anualment 162.800 Kg, d'una mateixa matèria primera que li costa 4€/Kilo i la taxa d'emmagatzematge de la qual es del 10%. El cost de comanda unitari es de 700 € i l'estoc de seguretat de 3.900 i el punt de comanda de 8.700 Kg. Fes la representació gràfica de la solució. Q*=" 2·s·D 13

r·p Q*=" 2·700·162.800 0,10·4 Q*=" 227.920.000 0,4 Q*=" 569.800.000 Q*= 23.870,48 Punt de comanda = Demanda que s'espera que haurà durant el termini d'aprovisionament+l'estoc de seguretat. 8.700=x+3.900 x=4.800 D x=dies x 360 01− Gestió de proveïment 21/03/2005 162.800 4.800=dies x 360 4.800=dies x 452,22 4.800 =d 10,6dies =11 dies 452,22 Existències Nivell d'estoc 27.770 23.870 8.700 PC 3.900 ES Temps (dies) 11 dies

14

12/02/04 13− La producció anual de XARXA SA està fixada en 430.000 unitats de xarxes el seu principal producte. Els costos associats aquest nivell de producció per l'any 2002 són els següents. Matèries primeres. − Fil (200.000 Kg) 400.000 − Plàstic (400.000 Kg) 200.000 Costos administratius 760.342 Subministraments 550.000 Sous i salaris 770.460 Costos de comanda 587.872 Des de el magatzem han calculat que la taxa d'emmagatzematge es del 10% pel fil i del 12% pel plàstic. Un 33% dels costos de comanda s'imputen al fil i la resta al plàstic. Calcula la comanda optima que haurà de realitzar l'empresa de fil i de plàstic tenint en compte que es realitzen 16 comandes anuals de fil i 12 de plàstic. 33% de 587.872=193.997 Costos de comanda pel fil. 587.872−193.999,76=393.875 Costos de comanda pel plàstic. 400.000 P= =2 200.000 01− Gestió de proveïment 121/03/2005 193.997 s= =12,124 16 Comanda optima del plàstic: Q*=" 2·s·D r·p Q*=" 2·12.124·200.000 0,10·2 15

Q*=" 4.948.60.000 0,2 Q*=" 24.248.000.000 Q*= 155.717 Comanda optima del fil: 393.875 s= =32.822 12 Q*=" 2·s·D r·p Q*=" 2·32.822·400.000 0,12·0,5 Q*=" 26.257.600.000 0,6 Q*=" 437.626.666.667 Q*= 661.533 01− Gestió de proveïment 121/03/2005 2− Model just in time (JIT) El sistema JIT es un sistema integrat de gestió de producció i gestió d'aprovisionament desenvolupada al Japó als anys '80 i posteriorment aplicat als EUA actualment s'utilitza en les principals empreses industrials a escala mundial. El sistema JIT es fonamenta en el fet que l'empresa no fabricarà cap producte fins que no es necessití, o sigui fins que no hi hagi una comanda de clients o una ordre de fabricació. Aquest sistema de planificació de la producció té com objectiu basic reduir les existències en estoc. L'inventarií JIT es el nivell d'existències mínim per mantenir el funcionament de la producció i de l'aprovisionament a l'empresa eficaçment. Desenvolupar un bon sistema JIT implica reduir i minimitzar la variabilitat i d'incertesa provocada pels factors interns i externs que tendeixen a mantenir un nivell superior d'existències per diferents motius. El sistema JIT es una filosofia de la direcció de la producció i de l'aprovisionament que es basa en el fet que l'operari de fabricació produeix nomes per ordres en ferm i no per proveir els inventaris. Això permet: 1− Reduir o eliminar el mal ús de recursos de l'empresa. 2− Identificar els problemes de la producció i de l'aprovisionament. 16

3− Adaptar la producció als ritmes de demanda dels clients. Tot això implica estabilitzar els sistemes productius i d'aprovisionament tot controlant els factors d'incertesa i variabilitat de l'entorn. Per implementar un sistema JIT en una empresa cal: 1− Gran participació del personal, per identificar problemes de producció i d'aprovisionament i per proposar solucions rapides i dinàmiques. 2− Desenvolupar i disposar d'aplicacions importants d'enginyeria industrial per adoptar els sistemes de producció i d'aprovisionament a les especificacions i les necessitats del sistema JIT. 3− Aplicar un sistema de control de qualitat total, que incideixi en la millora continuada dels processos de producció i d'aprovisionament. En temes mes específics la finalitat del JIT es destinat el mínim de recursos al manteniment d'inventaris, reduir els terminis de producció i de lliurament als clients, reaccionar àgil i ràpidament davant de canvis de la demanda i disposar d'un sistema integrat de qualitat que identifiqui ràpidament els problemes operatius. El sistema JIT de gestió d'inventaris proposa la reducció a la mínima quantitat necessària de les existències mitjançant un sistema integrat de planificació i d'adaptació de la gestió de producció i d'aprovisionament. Reduir els inventaris implica una important reducció dels costos de l'empresa, i aquest es un dels objectius per aconseguir la millor eficiència de l'activitat productiva de l'empresa. 01− Gestió de proveïment 121/03/2005 a) Mitjans del JIT 1. El kanban. Es una fitxa rectangular amb una funda de plàstic que posa en funcionament una ordre d'aprovisionament, fabricant o muntant. Existeixen dos tipus de Kanban; de producció (Kp) i de transport (Kt). Sense un Kanban no existeix un lot de peces. Els moviments son curts i les senyals son físiques. 2. El Andon. Es una llum situada en un panel que s'encén per l'acció d'un operari que a detectat un problema o te que enviar un informació. El Andon encès es un avis per a que el supervisor es desplaci i doni les mesures oportunes per a suplantar el problema. Existeixen varis panels centralitzats en una oficina i cada un d'ells identifica les seccions de la fabrica. 13/02/04 3− Model ABC o anàlisi de paretó. Aquest model s'utilitza per classificar per importància relativa les diverses existències d'una empresa quan 17

aquesta te existències molt variades i no pot destinar el mateix temps ni els mateixos recursos a cada tipus d'existències, ja que cadascuna te una influencia diferent sobre la gestió d'estocs. La classificació ABC es basa en la diferenciació d'un petit percentatge d'articles en estoc que representa la major part del valor monetari dels diners immobilitzats en existències, mentre que hi ha un elevat percentatge d'articles que representa una part petita del valor de l'estoc total en conseqüència la gestió d'estoc dedicarà mes esforç als articles que suposen una major importància relativa. El model estableix tres classes d'articles: 1er Article: A Format pels articles que representen un percentatge petit d'unitats sobre el total, però en canvi tenen un valor monetari alt. Són productes molt importants per la gestió de l'aprovisionament i conformen aproximadament el 20% dels articles del magatzem i poden tenir del 60% al 80% aproximadament del valor monetari total de les existències del magatzem. Aquestes existències cal retornar−les detalladament ja que tenen el valor econòmic mes important. 2on Article: B Són existències menys rellevants per l'empresa que les anteriors. S'han de controlar i mantenir−ne un sistema de control però molt menys estricte que en els articles A. Poden representar el 30% aproximadament dels articles del magatzem, amb un valor econòmic aproximat de entre el 10% i el 20% del magatzem. 01− Gestió de proveïment 21/03/2005 3er Article: C Tenen molt poca rellevància per la gestió de l'aprovisionament, representen el 50% aproximadament de les existències de l'empresa, però entre el 5% i el 10% aproximadament del valor monetari total del magatzem. Per tant es tracta d'un sistema que classifica les existències en molts importants, menys importants i molt poc importants, en funció de la seva aportació el valor en les existències de l'empresa. Els límits quantitatius són aproximats i cal definir−los explícitament per cada empresa. Procediment per aplicar el model ABC. S'ordenen tots els productes segons l'ordre decreixent d'algun criteri normalment el valor monetari. Es busca quin percentatge representa el valor de cada producte sobre el total i es calcula els percentatges acumulats per saber quins articles són A, B o C. Exemple: Es una empresa que té 10 articles: Com no ens donen quantes unitats té, direm que té 1 unitat. Article 1 1.260 €/u Article 2 760 €/u Article 3 540 €/u Article 4 405 €/u Article 5 12.900 €/u Article 6 2.750 €/u 18

Article 7 8.800 €/u Article 8 120 €/u Article 9 105 €/u Article 10 2.000 €/u • Ordena amb ordre decreixent Article 5 12.900 €/u Article 7 8.800 €/u Article 6 2.750 €/u Article 10 2.000 €/u Article 1 1.260 €/u Article 2 760 €/u Article 3 540 €/u Article 4 405 €/u Article 8 120 €/u Article 9 105 €/u Total 29.640 01− Gestió de proveïment 21/03/2005 • Busca el percentatge de cada producte sobre el total Article 5 12.900 /29.640=0,4352226·100=43,52226% Article 7 8.800 /29.640=0,296896 ·100=29,6896 % Article 6 2.750 /29.640=0,09278 ·100=9,278 % Article 10 2.000 /29.640=0,0674763·100=6,74763 % Article 1 1.260 /29.640=0,0425101·100=4,25101 % Article 2 760 /29.640=0,025641 ·100=2,5641 % Article 3 540 /29.640=0,0182186·100=1,82186 % Article 4 405 /29.640=0,0136639·100=1,36639 %

19

Article 8 120 /29.640=0,0040485·100=0,40485 % Article 9 105 /29.640=0,0035425·100=0,35425 % "100% • Calcular el tant per cent acumulat. Article 5 43,52226+ 0 =43,52226% Article 7 43,52226+29,6896 =73,21186% Article 6 73,21186+ 9,278 =82,48986% Article 10 82,48986+ 6,74763 =89,23749% Article 1 89,23749+ 4,25101 =93,4885 % Article 2 93,4885 + 2,5641 =96,0526 % Article 3 96,0526 + 1,82186 =97,87446% Article 4 97,87446+ 1,36639 =99,24085% Article 8 99,24085+ 0,40485 =99,645 % Article 9 99,645 + 0,35425 = "100 % • Distingir el tipus d'article. Article 5 A Article 7 A Article 6 B Article 10 B Article 1 B Article 2 C Article 3 C Article 4 C Article 8 C Article 9 C 01− Gestió de proveïment 21/03/2005

20

EXERCICIS 1− Classifica les següents existències del magatzem d'una empresa utilitza'n el model ABC. Article RT 240 €/u Article GT 175 €/u Article DS 80 €/u Article BG 50 €/u Article FV 25 €/u Article PL 200 €/u Article TR 125 €/u Article DA 70 €/u Article PM 40 €/u Article BS 20 €/u Valor a Magatzem RT 240 PL 200 GT 175 TR 125 DS 80 DA 70 BG 50 PM 40 FV 25 BS 20 TOTAL 1.025

% Valor s/total 23,41462415 % 19,51219512 % 17,07317073 % 12,19512195 % 7,804878049% 6,829268293% 4,87804878 % 3,902439024% 2,43902439 % 1,951219512% 100 %

% Acumulat 23,41462415% 42,92681927% 59,99999 % 72,19511155% 79,9999896 % 86,82925789% 91,70730667% 95,6097457 % 98,04877009% 99,9999896 % 100 %

Tipus d'article A A A B B B C C C C

2− L'empresa magatzems GALLEGO SA, manté en el seu magatzem, articles amb un valor econòmic i un percentatge d'unitats sobre el total que es detalla a continuació. Article A 10% 450.000 €/u Article B 10% 15.000 €/u Article C 10% 10.000 €/u Article D 10% 60.000 €/u Article E 10% 750.000 €/u

21

Article F 10% 5.000 €/u Article G 10% 100.000 €/u Article H 10% 20.000 €/u Article I 10% 40.000 €/u Article J 10% 50.000 €/u 01− Gestió de proveïment 21/03/2005 Valor a Magatzem E 240 A 200 G 175 D 125 J 80 I 70 H 50 B 40 C 25 F 20 TOTAL 1.500.000

% Valor s/total 50 % 30 % 6,666666667 % 4% 3,333333333 % 2,666666667 % 1,333333333 % 1% 0,666666666 % 0,333333333 % 100 %

% Acumulat 50 % 80 % 86,66666667 % 90,66666667 % 94 % 96,66666667 % 98 % 99 % 99,66666667 % 100 %

Tipus d'article A A B B B C C C C C

−1− 300.000

22