L'ACCIÓ − ÈTICA I MORAL − FETS I VALORS − LLIBERTAT − RESPONSABILITAT FILOSOFIA DE L'ACCIÓ L'acció és allò que l'home fa de manera voluntària. La característica bàsica de l'acció és la intencionalitat: l'ésser humà actua amb el fi d'assolir quelcom. L'acció obeeix sempre a un motiu, a un pq. Dels molts actes que podem fer només ens interessen aquells que tenen conseqüències (que repercuteixen en els altres). Aquestes conseqüències poden ser dobles: • Externa: deixen un senyal en el món que ens envolta • Interna: Defineixen la persona que realitza les accions. Per això la responsabilitat de l'home és doble: els altres i ell mateix. Per poder parlar de moralitat (accions morals i immorals), aquestes han de repercutir en els altres, per tant allò que converteix l'home en un ésser moral és, a part de ser lliure, que som éssers socials. Si existís un sol home no podríem parlar de moralitat. ÈTICA I MORAL. El saber que s'ocupa de l'acció és l'ètica. Significat d'ètica: Ethos (grec) i de moral: mos (llatí). Es tradueix per hàbit, costum. Des d'un punt de vista etimològic, moral i ètica signifiquen el mateix però en quant a significat no, es mouen a nivells diferents. Un norma és una regla que ens diu com fer una cosa. Normes morals: ens indica com hem de comportar−nos tenint en compte que no totes les normes de comportament són normes morals (per exemple les de tràfic). CARACTERÍSTIQUES NORMES MORALS: Es considera norma de comportament que és moral quan: • L'autoobligació: a una norma moral no li cal cap autoritat ni necessita que els altres s'assabentin de si es compleix o no. Es compleixen per respecte a tu mateix. • La universalitat: la persona que té unes normes morals que li agradaria que tothom respectés. "El q no vulguis per tu, no ho vulguis pels demés". Kant diu "actua seguint una màxima tal que puguis desitjar que alhora es converteixi en màxima per tothom". • Incondicionalitat. Una norma és moral quan et treu, t'estira per ella mateixa. Es compleixen per elles mateixes i no per motius diferents. No depenen de cap condició. ORIGEN DE LES NORMES MORALS. Per alguns autors no existeixen normes morals objectives. Això significa que cadascú segons les seves circumstàncies ha de decidir el que es bo i el no ho és, què ha de fer. Alguns d'aquest autors són: F. Nietzche, J.P. Sartre, A. Camus. Defensen l'autonomia de la moral. "Autos" vol diu un mateix i "nomos" vol dir norma i vé del grec.

1

S'anomena Heteronomia la resposta dels qui defensen que existeix un ordre moral objectiu i totes les persones es sotmeten a aquest ordre moral. Aquestes normes morals i objectives sorgeixen de: Sociologisme: La societat decideix el codi moral. Les persones ja troben què està bé i què no. Marxisme: les normes morals d'una societat determinada són invencions de la classe dominat per mantenir i justificar el seu domini i els seus privilegis. Teologisme: Les normes morals tenen un origen diví i per tant son indiscutibles. (es dóna en les societats on es segueix l'islamisme). Teoria de la llei natural. Totes les persones posseeixen una mateixa naturalesa (tothom és igual per naturalesa humana). El fonament de les normes morals està en el respecte a aquesta naturalesa. ELS VALORS. Valor pertany al cap de l'economia però passa al camp de l'ètica i es defineix com la qualitat o propietat atribuïts a les persones, als objectes, a les accions que ens porta a desitjar−les (a voler−les). La equalitat és quelcom afegit, sense persones no existirien els valors pq una cosa tingui valor només s'ha de desitjar. CARACTERÍSTIQUES DELS VALORS. N'hi ha dues de bàsiques: • Polaritat: Els valors sempre és desdoblen en dos, un de positiu i un de negatiu. Tot valor té contravalor o antivalor (bo/dolent, bonic/lleig). • Jerarquia de valors: Hi ha valors considerats superiors i valors considerats inferiors. VALORS ÈTICS: Tenen com a específic l'imperatiu de l'acció. Els valors ètics se'ns imposen com una pauta de la nostra acció. Poden o no coincidir amb els nostres desigs però veiem que els hem de realitzar. Tots els valors comporten un "haver de ser" però els valors ètics, amés d'una haver de ser, impliquen un haver de fer. són una norma q hem de complir. NATURALESA DELS VALORS: Quan tu dius que els objectes tenen valors pq tu els desitges és el subjectivisme axiològic (axiologia teoria dels valors). Segons aquesta teoria no existeixen coses valuoses per elles mateixes, sinó que els valors són (han estat creats, inventats, per les persones. Un valor és allò si cada persona així ho considera. Crítica: Sovint desitgem coses q no valorem. Els fet de que una cosa sigui desitjada no vol dir que sigui desitjables. Estem en un relativisme. Objectivisme volem una cosa pq té valor. Els valors existeixen amb independència del subjecte. No depenen d'ell. Els valor és anterior a la valoració. Com podríem valorar si les coses no posseïssin alguna qualitat valuosa? Crítica: Existeixen diverses valoracions i si els valors fossin objectius, tots acceptaríem els mateixos, en canvi veiem que les diferents societats valoren les coses de maneres diferents. FETS I VALORS: 2

Una persona, objecte, acció... són fets, formen part d'allò que és. Quan en parlem, estem fent la descripció d'una realitat física, aquests enunciats, són veritables o falsos en funció de la seva correspondència o no amb els fets. Un judici de valor, va més enllà dels fets, en un judici de valor s'atribueix una/es qualitat/s positives o negatives i que mostren una actitud d'estima o de rebuig. Descripcions i valoracions són dues maneres de parlar de la realitat. La distinció entre fets i valors ens descobreix els dos móns en els quals ens movem. El món del que és i el del que hauria de ser. En cas de dubte sobre si el que discutim són fets o valors, en hem de fer la pregunta: l'enunciat es refereix a tal com són les coses o a tal com haurien de ser? LA LLIBERTAT. Els que diuen que no és possible, s'anomenen deterministes. El determinisme nega la llibertat, hi ha diverses classes de deterministes: Determinisme físic: la persona està sotmesa a totes les lleis físiques inexorables. Determinisme psicològic: La voluntat segueix sempre el motiu mes fort. S'inclina sempre per la raó de més pes. Determinisme social: Defensa q és la societat la que determina el nostre comportament, actuem com actuem Determinisme teleològic. El que anomenem destí (la gent que creu en el ser horòscop). Afirma q tot està escrit. Les lleis i els càstigs serien totalment absurds si no hi hagués la llei. EXISTENCIALISME I LLIBERTAT: Va tenir el seu moment més fort en els anys compresos entre la segona GM. Va començar a Alemanya i a França la van popularitzar. Jean Paul Sartre. Davant d'un mateix estímul, l'home pot donar diverses respostes però l'animal no. Els q no pot deixar de fer l'home és no triar L'home està condemnat a ser lliure. Aquesta gent creia q primer és l'existència i després l'essència. Quan naixem no som una cosa feta, som una cosa que s'ha de fer. LA RESPONSAIBILITAT. Si els actes que realitzem són actes lliures, vol dir que en som responsables i conseqüents. La paraula responsabilitat no apareix fins el segle 17 més o menys (pq fins aleshores era una societat jerarquitzada). Quan la gent esdevé més lliure és quan sorgeix la responsabilitat prové del llatí SPONDEO = prometre per l'honor. Antigament s'utilitzava ens els prometatges matrimonials. Condicions pq una persona sigui responsables dels seus actes. • El coneixement: cal conèixer les normes, les lleis, els costums...per decidir si els acceptem o no. • consciència: capacitat de distingir el q està bé del q està malament. • La llibertat: que cap element ens obligui a actuar contra la nostra voluntat. LES TEORIES ÈTIQUES: Al llarg de la historia hi ha hagut moltes teories ètiques, com per exemple: Teleològiques: les més antigues que trobem, són ètiques que les podem qualificar de naturalistes.

3

Considerem els termes morals equivalents a propietats o qualitats naturals de les accions. Per ex, bo o bé seria el plaer. Si l'home és un ésser que per naturalesa tendeix a la felicitat, la moral no pot consistir en res més que en trobar els medis adequats per assolir aquest fi de l'home. Per tant totes aquelles accions que ens apropen al fi útil seran accions bones. Les primeres apareixen a Grècia. Entenem l'ètica com una reflexió sobre com viure per ser feliços. Una de les mes antigues és la d'Aristòtil. "el fi útil de l'home és la felicitat". L'home es mou per fins. Totes les coses tendeixen a complir el fi determinat per la seva naturalesa". Cada ésser és feliç realitzant l'activitat que li és pròpia. "La felicitat és inseparables de la virtut". La virtut és el punt mig entre dos extrems. Epicureisme: Defensa l'hedonisme. Tota l'obre d'epicur està cremada, destruïda. Per ell és impossible ser feliç sense virtut, prudència, seny. "El plaer és el principi i la fi d'una vida feliç". El plaer exigeix dues característiques: Absència de dolor Imperturbabilitat (no tenir problemes d'esperit. No es pot ser feliç sense amistat. LES ÈTIQUES DEONTOLÒGIQUES: Hi ha pensadors que creuen que no és convenient fonamentar la moralitat de les accions amb quelcom que l'home comparteix amb la resta dels animals. Diuen que fer viure l'home per un fi que no s'ha donat ell mateix sinó que li ve imposat per la naturalesa atenta contra la dignitat humana. L'home assoleix dignitat quan s'allibera de l'ordre natural quan és ell mateix que es fa les seves pròpies lleis, adquireix autonomia. L'assoleix quan obeeix, s'obeeix a ell mateix. L'obediència de l'home al deure que li dicta la raó és el fonament de la moral de les seves accions. Allò important no és el que l'home fa (el contingut de l'acció) sinó la intenció. Kant defineix el deure com "la necessitat d'una acció per respecte a la llei". D'acord amb aquestes definicions hi ha tres classes d'accions: • Contràries al deure • Conformes al deure • Per respecte al deure El deure (la llei) te la dictes tu.

4