ÍNDEX Itinerari........................... .....................................................................................pg. 1 Evolució històrica .............................................................................................. pg. 3 Catedral de Girona.............................................................................................. pg. 5 LLegendes.................................................................................................. .......pg. 10 Opinió personal................................................................................................ .pg. 12 ITINERARI Vam sortir dels jardins de la Devesa en direcció a l'Avinguda Ramon Folch i vam passar per la Plaça de Sant Agustí per a arribar al Pont de St. Agusí. Vam travessar−lo i vam passar pel carrer de Quatre Cantons fins a arribar al Carrer de la Força, vam anar pujant, fins a arribar a la Plaça de la Catedral, on hi havia una gran escalinata per accedir a l'edifici. Però nosaltres vam continuar endavant, travessant el portal de Sobreportes. Vam trencar cap a l'esquerra i vam poder veure l'església de Sant Fèlix. Vam recular i vam passar pel Carrer de Ferran el Catòlic on vam veure els Banys Àrabs des de l'exterior i vam continuar avall fins a arribar a l'església de St. Pere Galligants. Vam recular fins al portal de Sobreportes i vam passar de la plaça de la Catedral cap a la Plaça dels Apòstols, on hi ha la Portalada lateral de la Catedral. Vam baixar pel carrer Belmirall, després cap al carrer dels Alemanys, i vam trencar cap a la Plaça de St. Domènec, on vam poder veure el convent de St. Domènec. Després vam passar per la pujada Sant Domènec fins a arribar a la plaça de l'oli. A continuació vam passar pel carrer Ciutadans fins a arribar a l'Ajuntament i a la Plaça del Vi, llavors vam trencar cap al carrer dels Abeuradors i seguidament vam travessar un tros de la Rambla de la Llibertat fins a arribar al Pont de Ferro, que el vam travessar. Aquí es va acabar el nostre itinerari per Girona. A la pàgina següent hi ha un mapa del nucli antic de Girona, que permet veure amb claredat l'itinerari realitzat, on s'hi ressalta el principi, el recorregut, la fi i els llocs d'interès que vam poder veure. EVOLUCIÓ HISTÒRICA DE GIRONA Girona es va edificar enmig de la Via Augusta, formava un triangle limitat pel començament del carrer de la Força, la torre Gironella i la plaça de la Catedral. Està travessada pel riu Onyar, i a la confluència del Ter, el Galligants, i el Güell. A partir del s. XII, al Nord s'hi instal·laren els artesans, i al Sud els comerciants i administradors. L'activitat econòmica de la ciutat es basava en la pedra i la pell. A l'Oest hi havia la Sèquia Modal. Les muralles de Girona es van construir del s. XII al s. XVIII. Hi havia 4 portes d'entrada: el portal de Sobreportes, el portal Rufí, el portal de St. Cristòfol i el portal de Portaonades. Actualment sols se'n conserven 2: el de Sobreportes i el de St. Cristòfol. El Portal de Sobreportes vist des de l'interior dels nucli antic. La ciutat no va créixer per l'est, ja que hi havia muntanya.

1

Al s. XV es va construir un carrer per unir el Nord de la ciutat (comerç) amb el Sud (artesania). Com que el s. XVII, va ser un període de moltes guerres i depressions: La Guerra dels Segadors, la pesta , les inundacions, i després les contínues guerres amb França; es van fer 10 valuars, per la defensa i la vigilància. Actualment se'n conserva només 1, a la plaça de St. Agustí. A principis del s.XIX, la ciutat de Girona va començar a créixer fora de les muralles. I es construí la via del tren (1768−1860). La ciutat de Girona era cristiana, però també hi habitaven Jueus, que sempre van estar perseguits pels cristians. Per això van crear el Call Jueu (s. IX − s. XV), que era on vivia la comunitat jueva de la ciutat, era com una ciutat enmig d'una altra ciutat, que era Girona, estaven tancats per muralles. Com ja he dit, els jueus sempre havien estat perseguits pels cristians a causa de la seva cultura, diferent a la resta dels gironins, i als prestams que feien a l'altra gent, ja que els cristians creien que això no era bo. Per això els cristians, a l'any 1391, van fer un gran assalt al barri Jueu. A Girona hi havia una placeta, la Plaça de l'Oli, on s'hi venien totes classes d'oli; igual com la plaça del vi, el mercat de la col... A l'edifici de l'antic Ajuntament, la Fontana d'Or, al s.XII, s'hi havia trobat una gran quantitat d'or. Girona antigament havia estat mar, per això, es poden veure sediments marins als carreus que formen les muralles. El carrer de la Força, és l'antic traçat de la Via Augusta, és la via principal de Girona. De Nord a Sud s'anomena Cardus, i d'Est a Oest decumanus. CATEDRAL DE GIRONA La catedral de Girona és la que té la nau més ampla del món. L'interior és gòtic, i entre contrafort i contrafort hi ha petites capelles. Te el sostre de volta de creueria simple amb unes grans claus que uneixen els arcs. L'església té una sola nau de 23 metres de llarg. Té molts contrafors exteriors. Entre ells s'hi poden distingir grans vitralls allargassats amb volta ogival. Té la portalada lateral situada a la Plaça dels Apòstols. Antigament a les fornícules o brancals hi havia els 12 apòstols, però es van perdre per la guerra. En aquesta portalada s'hi poden distingit també les grans arquivoltes ogivals. Tota la façana és barroca. Gràcies a unes excavacions arqueològiques, es va descobrir que la Catedral, havia estat construïda sobre les ruïnes d'una Església Romana. La Catedral de Girona, té una gran escalinata d'estil barroc que puja cap a la portalada principal. També té una gran torre−campanar Romànic, la torre de Carlemany; que sobresurt de l'edifici. Te uns doble finestrals a tot el seu llarg separats per mainells i acabats amb arc de mig punt, s'hi poden veure les bandes llombardes. La Catedral també te un gran cimbori gòtic on s'hi poden apreciar els arcs botarells que transmeten les forces 2

als contraforts, els vitralls amb arcs apuntats, les gàrgoles, i els pinacles. El claustre, anomenat Claustre de Carlemany és Romànic. LLEGENDES Llegenda de St. Narcís St. Narcís, patró de Girona, té una llegenda molt curiosa. Al s. XIII Girona va patir setges per part dels Francesos. Van entrar a la tomba de St. Narcís i li van arrencar el braç. D'allà van començar a sortir unes mosques molt grosses que van matar tots els Francesos que els atacaven. Llegenda dels capellans Antigament, els capellans es feien assentar en una de les cadires que es troben a l'altar de la Catedral de Girona, es creia que si un home si assentava sol, sense cap dona, quedaria solter per tota la vida. Així, quan un home es feia capellà el feien assentar a la cadira. Així sempre restaria fidel a l'església i sempre seria el que ell havia promès per sempre, ser capellà. Actualment es diu que si una parella hi seu, s'acabaran casant, i si s'hi assenta un home sol, acabarà solter per tota la vida. Ramon Berenguer II A Ramon Berenguer se l'anomenava el Cap d'Estopes, tenia el cabell ros. El seu pare va tenir dos fills: Ramon Berenguer, i Berenguer Ramon. Berenguer Ramon era molt gelós del seu germà, per això es creu que va matar el seu germà, ja que un dia que Ramon Berenguer va sortir a casar, el van trobar mort. Hi havia un falcó que sempre acompanyava a Ramon Berenguer, i el dia del seu enterrament, el falcó va anar seguint tota l'estona la processor que acompanyava a Ramon Berenguer, i en el moment d'enterrar−lo, el falcó va quedar mort sobre la tomba. La bruixa Antigament, a Girona hi havia hagut una dona vella amb aspecte de bruixa, que quan veia que la gent anava a missa a la Catedral, els tirava pedres. Un dia li van dir: pedres tiraràs, amb pedra et convertiràs, i així va ser, la dona es va petrificar. Actualment la seva imatge és una gàrgola amb aspecte de bruixa que es troba a una de les façanes de la catedral. I es diu que el dia que algú aconsegueixi girar la bruixa, la dona tornarà a se normal. La Verge de la bona sort Al portal de Sobreportes, hi ha una verge, la Verge de la bona sort. Antigament hi feien passar el condemnats perquè la Verge els donés bona sort, els fes tornar bons i els deslliurés de la seva condemna. A la foto es pot veure la Vverge de la bona sort, sobre l'arc que forma el Portal. El Banyetes En Banyetes era un comerciant molt ambiciós que anava a vendre els seus productes cada diumenge, al mercat de Girona. En Banyetes era egoista i delerós, i només volia tenir guanys ell, i que els altres comerciants no n'obtinguessin. Al cap d'uns anys se li va fer una petita escultura que es troba a la façana de l'edifici de Correus. I es diu que 3

la persona que sense cap medi sigui capaç de fer tocar el seu nas amb el del Banyetes, serà ric per tota la vida. OPINIÓ PERSONAL Crec que aquest treball ens ha servit per poder agrupar tota la informació obtinguda en la nostra visita a Girona per tal que ho haguem pogut comprendre i assumir més bé, i així treure més profit de la nostra visita a la ciutat. La primera part, l'itinerari, m'ha sigut fàcil de fer, ja que només consistia en marcar el nostre recorregut, remarcant els llocs més importants de la visita. La segona part, l'evolució històrica, m'ha sigut més complicada, ja que havia de posar tota la informació en ordre i organitzar−la correctament. La tercera part, la Catedral de Girona, dintre del que cap, no m'ha sigut gaire difícil, ja que al haver fet el crèdit d'Història de l'Art, he pogut reconèixer els estils arquitectònics i les parts de l'edifici cristià. I la última part, no m'ha sigut complicada, ja que algunes llegendes ja me les havia apuntat, encara que he agut de fer memòria en recordar−ne algunes. Globalment, crec que ha sigut un treball profitós, si més no, per a conèixer una ciutat diferent a la nostra.

4