Una de les 4 províncies de Catalunya és Girona. La ciutat de Girona es troba situada a la serralada costanera, la serralada pre−litoral, al nord oest de la Comunitat Autònoma de Catalunya. Girona té un clima mediterrani litoral de tendència humida, amb temperatures temperades per l'efecte del mar, que fan posible el paisatge verd i la qualitat de vida, caracteritzat per l'escassetat de pluges als mesos d'estiu, està situada a 70 metres sobre el nivell del mar. És la capital de la comarca del Gironès. L'evolució quantitativa d'aquesta població constitueix un constant augment i disminució de la seva població total durant un període de 30 anys, des del 1970 fins al 2000. Tot això, es veu reflectit en les dades del quadre. Podem dir que Girona ha passat de 65.096 habitants al 1970 a 73.637 al 2000. Entremig d'aquests anys, s'han pogut observar períodes amb fluctuacions notables, un continu flux d'augment i disminució, amb això que, des del 1970 i fins al 1975 la població ha augmentat notablement, d'uns 15.712 habitants, que correspon a un 24% en l'augment de població. Les dades següents ens mostren que la població continua augmentant fins al 1981, on també observem un augment d'un 8'6%, arribant així a uns 87.827 habitants. A partir d'aquest any, s'observa un fort descens de la població total gironina, descendint a uns 66.102 habitants, representant un 24'7% de disminució. Aleshores, la població comença a augmentar fins al 2000, incrementant així un 3% entre el 1986 i el 1991, un 2'7% de 1991 al 1996 i un 4'3% entre el 1996 i l'any 2000. Per tot això observem que el 13% d'augment de 1970 fins al 2000 ha produït un canvi en el total de la població. Una altra població amb el volum de població similar al de la ciutat de Girona podria ser Parla, situada al sud de la Comunitat Autónoma de Madrid. Aquesta població, al 2000 té 74.203 habitants, xifra que s'assembla a Girona (73.637); no obstant això, la població mostra diferències quantitatives. Hem de dir, que la ciutat de Parla ha rebut un important augment de població a partir de 1970, cosa que a Girona tambè ha passat, però no amb tanta diferencia. Així, observem que mentre que a Girona, l'augment de població ha sigut d'un 24%, a Parla ha augmentat un 197% xifra deguda a que Parla és una població de les afores de Madrid i ha absorbit part de la població que ha traslladat la seva residència a l'extraradi. Les diferències més importants entre aquestes dues poblacions es donen en les seves xifres, ja que la evolució és més o menys similar, encara que la població de Parla no nota un augment de població com a Girona entre el 1991 i el 1996, no obstant això, veiem la notable diferència en tot el període observant que la població de Girona ha tingut un increment entre 1970 i 2000 d'un 13% i Parla d'un 619%, xifra molt notable. Lorca és una població amb similituds en la quantitat de població a Girona, és una ciutat situada a l'extrem sudoccidental de la província de Múrcia. En aquesta ciutat, al llarg dels anys, des de 1970 manté algunes diferencies amb Girona, la població no segueix la mateixa línea que Parla ni que Girona, ja que la seva evolució és completament diferent en els primers anys, i a partir del 1981 comença a augmentar fins a 72.000 habitants, un increment d'un 19'4% habitants. Dins de la estructura urbana espanyola, el territori gironí amb Girona com a capital té un atractiu important, està situat en un punt geogràfic clau de comunicació entre Espanya i Europa dins de l'estructura jerarquica radial espanyola, Girona la trobem en un extrem del centre (Madrid). Les vies i els mitjans de transport són xarxes de comercialització i distribució, l'àrea urbana gironina també poseeix una bona xarxa viària: autopista, autovia, carreteres nacionals, comarcals i local, gasoductes, ferrocarril, una propera línea de TAV, dos aeroports a la vora, el de Cassà i el de Barcelona etc. A més a més, la proximitat de Girona a Barcelona fa que gaudexi d'un estraordinari ventall de serveis d'oci que ofereix Barcelona estant a només una hora de camí en cotxe, la qual cosa permet gaudir dels avantatges d'una gran ciutat com Barcelona sense patir els embussos i aglomeracions de les metròpolis. En els últims anys, s'han produït molts canvis en la estructura social de totes les poblacions. Des de principis de segle, s'ha passat d'una societat rural, on la petita propietat, especialment al camp, tenia una forta importància; a una societat urbanitzada, on als voltants del 70 el volum de treball industrial a les zones 1

urbanes és predominant, per això la població ha emigrat a les ciutats, per treballar a les indústries a les principals ciutats del món. Catalunya és una de les regions més industrialitzades d'Europa. La producció industrial a Catalunya representa la quarta part de la producció industrial d'Espanya, i Girona, també representa una xifra elevada que ajuda a Catalunya a mantenir−se en aquesta situació. La indústria catalana a Girona té sectors d'alimentació, metàl·lica, electrònica i química, també poseeix indústria en material de construcció. Un sector també molt important és el turístic, gaudint d'una importància primordial. La ciutat de Girona realitza diferents funcions dins de la seva estructura. Una d'aquestes funcions és la funció residencial. Girona és una ciutat turística, on el barri jueu li dona un aspecte més cultural, amb carres estrets i paralels...etc, una ciutat dormitori, i poseeix una important universitat. També podem observar que hi ha un important centre religiós, la catedral de Girona. La catedral gòtica de Sta Maria constitueix un element molt representatiu del perfil urbà gironí amb el seu claustre molt important que estableix relacions amb el monestir de St. Cugat del Vallès. A Girona també li atribuïm el centre de la diòcesi gironina, com a capital de província; té la seva catedral i el seu bisbe, que és l'autoritat religiosa més important. Com a capital de comarca que és Girona la definim també com a capital administrativa. Aquí trobem l'edifici de la sucursal del Banco de España a Girona. Aquest edifici constitueix una de les obres arquitectòniques més interessants de la ciutat. També és una ciutat productiva industrial, Girona ha servit per descongestionar les aglomeracions de la capital de Catalunya i gaudeix d'una àmplia gamma de serveis, el sector secundari i el sector serveis són els més nombrosos, mentre que el primari a la capital no té massa rellevància, això si, a les comarques gironines el sector primari és força important. Aquesta ciutat, al no estar situada al costat de la costa, no gaudeix de la funció relacionada amb la comunicació marítima, no obstant això, les poblacions de la província de Girona tenen importància en el sector de la pesca. Així, poblacions com Roses, el Port de la Selva, Sant Feliu de Guíxols...ajuden a la balança de comercial de la província de Girona. La funció defensiva s'aprecia en aquesta ciutat perquè està situada geoestratègicament, en contacte amb França i la resta d'Espanya. Girona és un centre d'àrea comercial. L'evolució econòmica espanyola ha avançat positivament en els últims anys a conseqüència de la bona evolució del conjunt econòmic europeu, el desenvolupament dels mercats interiors i la evolució positiva del sector turístic com a conseqüència de la inestabilitat política dels països emergents en el sector de la conca mediterrània. Per això, l'evolució econòmica de Girona també ha gaudit d'importants beneficis, l'atracció de la població en una zona com la del eix mediterrani ha determinant l'augment de la població gironina. La inclusió d'Espanya a la Comunitat Econòmica Europea ha permès una interaccio mes fluida amb el mercats francesos i centreeuropeus. Per tant, les hipòtesis de que creixi la població gironina, és deguda a que la població, a partir de la industrialització ha anat emigrant del camp a les ciutats, ja que el sector industrial ha pujat considerablement, com també el de la construcció, al camp no es necessita tanta mà d'obra a conseqüència de la mecanització d'aquest sector i per tant, això ha fet que les zones urbanes creixin en els últims anys, és el fenòmen de la emigració; no obstant això, i a conseqüència de la revolució dels transports i de les xarxes viàries, la població s'ha pogut permetre tornar a l'àrea rural, i mobilitzar−se a les ciutats per anar a treballar. Girona és una de les zones més dinàmiques de Catalunya, la qual cosa es tradueix en un augment constant de la població amb increments sostinguts any rere any. Tots aquests aspectes es veuen completats amb altres 2

d'ordre econòmic i social tambè significatius (renda per càpita elevada, serveis hospitalaris i assistencials, diversitat d'instal·lacions d'oci i esportives, ...) que converteixen Girona i les seves comarques en capdavanteres a l'Estat espanyol pel que fa a la qualitat de vida. GIRONA EVOLUCIÓ SOCIOECONOMICA, URBANA I FUNCIONAL DE LA CIUTAT Geografìa IES Arnau Cadell Maig `02 4

3