Story Transcript
GUIA DE
PATRIMONI Ajuntament de Cunit
2
Benvolgudes i benvolguts,
Estimadas y estimados,
Tinc el plaer de presentar-vos aquesta guia de patrimoni de Cunit, fruit de la col·laboració entre els Departaments de turisme, ensenyament i comunicació de l’Ajuntament.
Tengo el placer de presentaros esta guía de patrimonio de Cunit, fruto de la colaboración entre los Departamentos de turismo, enseñanza y comunicación del Ayuntamiento.
Les polítiques de conservació i divulgació del patrimoni de Cunit són molt importants per tal de conèixer més i millor el poble on vivim. A més, aquesta guia ens permetrà fer un viatge en el temps i descobrir quina ha estat la història de Cunit al llarg dels segles.
Las políticas de conservación y divulgación del patrimonio de Cunit son muy importantes para conocer más y mejor el pueblo donde vivimos. Además, esta guía nos permitirá hacer un viaje en el tiempo y descubrir cuál ha sido la historia de Cunit a lo largo de los siglos.
Així doncs, a les vostres mans teniu un breu resum de la història de Cunit a partir dels seus espais més rellevants: la cova de l’avenc de Sant Antoni, el jaciment iber del Fondo del Roig, l’església romànica de Sant Cristòfor, les masies, les cases de pagesos o les primeres construccions turístiques.
Así pues, en sus manos tiene un breve resumen de la historia de Cunit a partir de sus espacios más relevantes: la cueva de la sima de San Antonio, el yacimiento íbero del Fondo del Roig, la iglesia románica de San Cristóbal, las masías, las casas de agricultores o las primeras construcciones turísticas.
Amb aquesta guia volem recuperar el temps perdut. El patrimoni històric i natural és un element transversal que ens permet potenciar el turisme i fer veure a la població local, especialment als infants, que Cunit també té una història que cal preservar, potenciar i transmetre a les generacions futures.
Con esta guía queremos recuperar el tiempo perdido. El patrimonio histórico y natural es un elemento transversal que nos permite potenciar el turismo y mostrar a la población local, especialmente a los niños, que Cunit también tiene una historia que hay que preservar, potenciar y transmitir a las generaciones futuras.
Per últim, us presento també les rutes patrimonials que, des de fa temps, teniu a la vostra disposició a l’Oficina de Turisme de Cunit, a l’aplicatiu per a mòbils i a la web del www.penedesmaritim.cat.
Por último, os presento también las rutas patrimoniales que, desde hace tiempo, tenéis a vuestra disposición en la Oficina de Turismo de Cunit, en el aplicativo para móviles y en la web del www.penedesmaritim.cat.
Desitgem que sigui una guia útil per descobrir la nostra història i aprofito per enviar-vos una cordial salutació.
Deseamos que sea una guía útil para descubrir nuestra historia y aprovecho para enviaros un cordial saludo.
Jaume Casañas Carballido Regidor de Turisme i Patrimoni, Ensenyament, Formació i Ocupació
Jaume Casañas Carballido Regidor de Turismo y Patrimonio, Educación, Formación y Empleo
Presentació
2
Presentación
Béns Patrimonials
4
Bienes Patrimoniales
Rutes pel centre
16
Rutas por el centro
Ruta 1
17
Ruta 1
Ruta 2
20
Ruta 2
Ruta pel Penedès Marítim
23
Rutas por el Penedès Marítimo
Ruta 1: Poblat Íber
25
Ruta 1: Poblado Ibérico
Ruta 2: Ruta de les Masies
27
Ruta 2: Ruta de las Masías
Ruta 3: Ruta de l’Avenc
30
Ruta 3: Ruta del Avenc
Ruta 4: Cunit de Sud a Nord
33
Ruta 4: Cunit de Sur a Norte
Guia de Patrimoni de Cunit
Guia de Patrimoni de Cunit
ÍNDEX / ÍNDICE
3
1
a ra nv ali
rin sal
Pra ga
lo 'Os C. d
l Glad io
ri
del
Lli
ri cu er M de C.
óna co C. M
nia
de l
tú Pe
C.
Carr er
Or qu ídia
de l'
Ca
rre r
de
C
la
d er arr
e
C.
Clariana Carretera de Cunit a
f M
Empodà r
Selva
la
Ctra
ni Anto . Sant
Gi
Carrer
erà
Penedè
Barb
l' A
s
lt Ca mp ix
Ba
D
Guia de Patrimoni de Cunit
Figueretes
de Carrer
de Carrer i
iVir gil
Av.
onsià t
n
Pedro
d'À
ronès
C irerers
les
dels uer
Verdag
t d'en
Cinto Carr er
C. Joan
de
C. Jaume I
Basses
Carme
del
Nucli Antic
C . Mossèn
Torren
Carrer
a
E S
Sínia
la Pl. Tom y Valienás te
de
Barcelon
Pl. de la Generalit at
a
del
Ramon Casas
de
Major
Carrerad
Carrer
Av. d
C.
C. d'Emp ar
3
Pl. Sant Sebastià
C. Sant Jordi
C. les Sor res
del
C. Foix
Rambla
Masia El Caste ll
a
txa
C. Garro
de
n XXII I
Carrer
Avingud
Pl. de
15H 2 1
la Vila Carrer Pl. Unió Pl. Sant C. St. Isid Cristòfol Sant Joan re Pl. Cat C. Sant Aalunya ntoni Ll.Vidal
Pl. Pla de Mar II
C.
Plademar
ovir a
ts
C. R
Ac C.
c
lB os
de
C.
Garra
del
Carrer Margalló
is
e Llop C. Onofr
O
ocunit Prdor es
P orta Carrer de les
Carrer de les
de
a Carrerad
C. del
ors mad Vere Plaça Jau Vidal me
Pl. Pla de Mar I
Carrer
a Colom
Santa
C.
N
CEIP Solcunit
dels Garrofers
rera
Ped de la
Carrer del
Tros
Eres
rs
etlle
Cunit
Cr eueta
dels Am El ra s Amet llersiana de a Clar
Ca
de les
àcie
s
M ed
CarrerCunit Parc
les Ca mèlies
Pl.Mane u Patarro l Elkin yo
C. dels H or
Macià
aso l ia
Gir
rà n ite
C.
na
orca
C. Giro
Mall
C. Prov ença
salú Ptge.Be
C. Lleida
rre r Ca
C. Pere Mestres
r de la
de
Carre
Dàlia
Carr er
d'A C.
u ola Nic
lló Carr er R o
C.
C. M
An e C.
inal
aria
to
Esp
ia
C. Roure
rre r te
d'E
C.
Rec Cam tore í t
C.
Ca rre r
sse
an
nc
C. de la
Pujada
Joa
s Pirineu
orr
Av .
nd d'A
ls de
ria Nú
Av .C
Va lè
Carrer
C. del Po
Ptge. de Figueres
er
Solcunit
at Sens RosaPl. Solcunit
er
à
ued
erg el B
rd arre a C
ored
Carr Carr
C. de la Pedr era
ny
a aCpm
Rod
Carretera de Sant Antoni
C. F erra dura de l Sol
32
rs
C-
nit
C. d'Enric
C. de la
tcu
Baladres
C.
é Merc
on
Granados
Avella ne
LS
a
Elisenda de Montcada
relia
MªAu
s ollè Rip
rian
del Lligabosc
Montserrat Roig
C. del Gessamí
dels
Av. Europ a
d ala
Carrer
Carrer
s
SA
e
a Cla er
Carr
M
B
CEIP Pompeu Fabra
El Trene t
nit
i
C. Tramuntana
C. Canigò
Pin
CA
ad
e Cu
n Atnto San
C. de les M
Montblanc
els
U PA
er
ra d
t de
aiso Valpar oreres
Carrer
C.
Castell Ernest Llu IES ch
C. de les Eures
a
ad
ur s re
C.
C. de les u J livard Plaça Clara es Campoamor
Carrer del Lligabosc
Clavellina
Da
Costa
Zona Esportiva Municipal
et
l'Urgell
de
er Carr
Ptge. Montcunit
ardes C. de les Juliv
Carrer del Mig
r C. de l'Espígol l Te de C. Carrer Ginesta
Carrer
C aatn C. Prior Mola3 s
ete Carr
Torren
C. de ’lHabana
Mig Carrer del
C. d
uri
A IST
P TO
AU
t rre
mar
PelósC. del Romaní
r lona Bace
us Av. Cèsar Aug ga C. Coma-ru
Gornal
C. del Vallès
del
Carrer de 'Ebre l
C. del Gaià
Av. del
Cerdanya
Cementiri
ibero C. R
C. Mira
C.
C. del Fluvià
C. Francolí
olau Can Nic
Av. Juli C
drell C. Ven
n
o del C
C. Bellvei
Ca
Dipòsit d’aigua
ruc
C. O
Jardins Satorre-Pago e l Segr
Pelós
C. del Ter
ll
C. Begò
C. Mar
C. les s Roselle Mar Bàltic
Dublín
el B
de Garbí
C. de liació Amdepl Bessòs C. Puig Llobregat
Prat deCunit Can Toni C.Albinyana
Roma
C. d
ca Llaura
C. de l’Olivera
bra dors C. R a C. d jolers ’Inte Pt ge rne .d t el Pca r
C. Cosat Congost Daurada
Av.
C . Foix
i on nT
Ca
de
Viena
Av. de Ro
C. Cossetania
Puig PPueig lós
C. Formentera
Ptge. Ptge. Sant Sant Pere Jaume
Av.
r
ú
C.
Carre
irg
La
Baronia
del Penedès
t
telle
nt
dre Ven
rar nia Medite
C. Cas
Carrer
la
C. Lleva
Av. d e
Vilafranca
Can Toni
París
aX
l
í
Roselló
rb
Av.
iana
Jaume
de
Mas Peirot Dipòsit d ’aigua
C. de la Rosa
Carrer
u icola
Nonel
7
i
ton
t An
San
arid
an N
lvador
odrego
Carrer
Ga
C. Sant
me Jau C. Eivissa
10
arg bvla a
res
Pl. Lluís Companys C. de les Vinyes
Zona norca C. Me Sant
Carrer
C-32
eM ua
Mest
re Pe r C. del Marge rre Ca Pl. del Pi C. Francesc Alegria
Masia Glòria
Mir
Lo nd
13
C. d
ell lav
Av. C
C. Sa
c. G. M
Atlàntic
omeu tònia R C. d'An
de
pa
Pl. Jardí
a
llorc
Ptge. s Empúrie
Rosselló
Cantàbric
ix
8
a Tarragona C-31
Carrer
C. Clar
1
r rre
Ca
mirall C. Josefa Al
Cal Cego
Besalú
Ma
Borrell Ptge.
C. Oceà
Mar
Bo
nt de Sa l'Arc Pins C. dels
Nostrum C. Mare
C. C
Carrer
Carrer
C.G. ran ce
Gal M olas
Ptge. del Mas C. Po nent Masia
C.
Martí
ge.
Pl. del Rei Jaume I
ll
C an
C. M
l
l
de
C. de
Cego
Carre
s úrie mp C. E nals nta . Fo n. R
de
C. P
à Ocedic Ín
Aig
Ptge.
Carrer de l'Urgell
Can N r icola u Pt
C. Borre
C. Mar de Xina C. Mar de les Antilles l Mas C. de
t
.G tge
a Plan
tic
v. Tra
r ve
í uli arb J
Roca
làn
Masia Can Torrents
ral
Cal
Carrer
At eà
H
tem
a
ad tc C. Teresa de Calcuta
4
st Me
C.
ns
na
on
M
C. Mar Carib
r ia ran de la Medite
Can Torrents
7
al
eg Gr
eà
5
C. Pelai Otalora
C. Mar de Bering
c cífi
Pa
Oc
p am
C.
va Ja
Avinguda
del C. Mar Japó r rre
Pal
Oc
ar de
Masia Can Nicolau
Caspi
mà
Tu li
san
Masia de Sant Antoni
Ptge. Manacor
ar
ana
11
des
CE IP E l s C os Roca s et a
Ptge. Urgell
C. M
C. P
Cri
Masia Can Xondas
C. de Pra
nc
és
Centre Cívic Els Jardins la
9
d'E
ers
gr
C.
C. M
6
al
lm
ro
'Urà
8
Masia de Cal Plà
C.
uigm
Pa
lP
de
Carr er d
Masia de Cal Santó
dí
Pla
C. P
les
de
Carrer
la
C.
C.
ola arig
rre r
del
la
C.
e
6
Masia el Rectoret
ig de Tiu
la F
Ca
res Gavar
El Rectoret
Masia Pu
Gornal
C. del Ca
de
B les de C. d'Ur C.
Masia Juvé
or ctet
.d Av
5
la
C. Monts
les
rre r
Escola Taller Rosers
eny
de
C. Cadí
Ca
lm
l Re Av. de
C.
Jardins
res
t
rra nste
Mo
CASALS
co
14 Jaciment Ibèric Fondo d’en Roig
Can Molas 2
Terme de Calafell
Ca
TA PAU
de
4
Avin gud a
AUTOPIS
Dipòsit d’aigua
olm
13
'Es toc
12
sto
l'Aquari
Violeta
11
C. d
d'E
de la
3
pa
C.
rt
12
Puig de Tiula
oa isb C. L C. de de
C.
nes
'Ate
r rre
10
Ca
Así pues, este documento quiere rescatar espacios tan interesantes como el poblado íbero del Fondo del Roig, l’Avenc de Sant Antoni, las numerosas masías presentes en todo el municipio o la iglesia de Sant Cristòfol, entre otros, para conocer mejor un municipio cargado de historia y lleno de lugares de interés.
Els Rosers
de la
9
uli
Tulip a
8
Els T
la
7
Carrer
6
C
5
2
de
El patrimonio histórico, artístico y natural de Cunit es seguramente uno de los grandes desconocidos de la comarca. Años de olvido han hecho que gran parte de la población local no conozca la notable riqueza histórica y paisajística presente en el municipio.
a Castellet
arr er
4
Dipòsit d’aigua
C. d
3
Fondo de
Ma
Masia de Vilaseca
rc Me Pg.
2
de
ctia Là
Església de Sant Cristòfol Casa Marqués El Castell Masia Can Torrents Masia Can Nicolau El Rectoret Masia Glòria Masia Puig de Tiula Cal Pla Masia de Sant Antoni Masia Cal Santó Masia de Vilaseca Avenc de Sant Antoni Poblat Iber “Fondo del Roig” La Diligència
1
15
Guia de Patrimoni de Cunit
on s Bess
H
de
Via
r rre
G
Ca
F
l
14
4
E
à
Carrer
Així doncs, aquest document vol rescatar espais tan interessants com el poblat iber del Fondo del Roig, l’Avenc de Sant Antoni, les nombroses masies presents arreu del municipi o l’església de Sant Cristòfol, entre d’altres, per tal de conèixer millor un municipi carregat d’història i ple de llocs d’interès.
D
e. Ptgcà Tu
c er Tu Carr
BIENES PATRIMONIALES El patrimoni històric, artístic i natural de Cunit és segurament un dels grans desconeguts de la comarca. Anys d’oblit han fet que gran part de la població local no conegui la notable riquesa històrica i paisatgística present al municipi.
C
r rre Ca
B
Làctia
BÉNS PATRIMONIALS
A
Tucà
Ptge. i Sagitar
Via
5
Església de Sant Cristòfol
Iglesia de San Cristóbal
1 Plànol >>> E8
La iglesia parroquial de Cunit es un edificio de mediados del si-
L’església parroquial de Cunit és un edifici de mitjan segle XVIII, bastit el 1762 sobre l’antiga església romànica, de la qual resten els absis convertits en sagristia.
glo XVIII, construido en 1762 sobre la antigua iglesia románica,
El nou temple, d’una nau amb capelles laterals, està cobert amb volta de canó amb llunetes sobre arcs torals mentre que les capelles laterals ho són amb volta de canó.
El nuevo templo, de una nave con capillas laterales, está cu-
La façana és llisa, amb un portal d’arc escarser, una fornícula amb una marededéu i un ullde bou al capdamunt. La teulada és a dues vessants; a tots dos costats de la façana, un remat còncau amaga els contraforts laterals. El campanar, molt reformat, és una torre quadrangular, amb finestres d’arc de mig punt. A la dreta de l’església hi havia l’antic cementiri. A l’esquerra té adossada l’antiga casa rectoral, bastida el 1782. L’església actual substituí un edifici romànic del segle XIII, documentat des del1279 i del qual no resta més que la capçalera, bastant malmesa, formada per tres absis semicirculars. Els absis estan coberts amb volta de quart de cercle, i el creuer amb una cúpula semiesfèrica que fou reformada a principis del segle XVII.
de la cual quedan los ábsides, convertidos en sacristía.
bierto con bóveda de cañón con lunetas sobre arcos torales, mientras que las capillas laterales lo son con bóveda de cañón. La fachada es lisa, con un portal de arco escarzano, una hornacina con una virgen y un ojo de buey alto. El tejado es a dos vertientes, a ambos lados de la fachada, un remate cóncavo esconde los contrafuertes laterales. El campanario, muy reformado, es una torre cuadrangular, con ventanas de arco de medio punto. En la derecha de la iglesia estaba el antiguo cementerio. A la izquierda tiene adosada la antigua casa rectoral, construida en 1782.
1 PlANO >>> E8
La iglesia actual sustituyó un edificio románico del siglo XIII, documentado desde el 1279, y del que no queda más que la cabecera, bastante deteriorada, formada por tres ábsides semicirculares. Estos están cubiertos con bóveda de cuarto de círculo, y el crucero, con una cúpula semiesférica que fue reformada a principios del siglo XVII al añadir el campanario. El ábside de la izquierda está tapado por la antigua rectoría y el central se halla agujereado por la escalera de la casa rectoral. Tanto éste como el de la derecha fueron alzados posteriormente al construirse una buhardilla. Cada uno de los ábsides tiene tres ventanas. Aunque la ampliación de la iglesia se acordó en el año 1593, el inicio y el desarrollo de las obras se retrasaron notablemente. De hecho, las obras de la nueva iglesia no empezaron hasta 1755. Originariamente, la iglesia de Cunit tenía rector propio, pero en 1363, debido al despoblamiento provocado por las pestes, fue unida a Cubelles como sufragánea. No volvió a ser parroquia independiente hasta el 1864.
L’absis de l’esquerra està tapat per l’antiga rectoria i el central es troba foradat per l’escala de la casa rectoral. Tant aquest com el de la dreta foren sobrealçats posteriorment en construir-se unes golfes. Cadascun dels absis té tres finestres.
6
Originàriament, l’església de Cunit tenia rector propi, però el 1363, a causa del despoblament provocat per les pestes, fou unida a Cubelles com a sufragània. No tornà a ser parròquia independent fins al 1864.
Guia de Patrimoni de Cunit
Guia de Patrimoni de Cunit
Tot i que l’ampliació de l’església es va acordar l’any 1593, l’inici i el desenvolupament de les obres es van enderrerir notablement. De fet, les obres de l’església nova no van començar fins al 1755.
7
Casa Marquès
Masia Can Torrents
2 Plànol >>>E8
Antiga casa pairal, situada a l’extrem del que antigament era el nucli i propera a la via de pas entre Barcelona i Tarragona.
L’antiga casa pairal fou transformada amb successives remodelacions en un centre d’apartaments turístics de molt bona qualitat.
La construcció respon a les tècniques usuals de l’època: murs de tàpia amb fragments de paredat i arrebossat de morter de calç, forjats amb embigat de fusta... La seva presència ve caracteritzada en part pels contraforts de la seva façana, així com els jardins d’accés a aquesta.
Casa Marqués
Cal destacar el seu jardí, així com el badalot que sobresurt de les teulades.
Masia Can Torrents
2 PlANO >>> E8
laciones en un centro de apartamentos turísticos de muy buena calidad.
La construcción responde a las técnicas usuales de la época: muros de tapia con fragmentos de mampostería y enfoscado de mortero de cal, forjados con vigas de madera ... Su presencia viene caracterizada en parte por los contrafuertes de su fachada, así como los jardines de acceso a la misma.
3 Plànol >>> F12
L’edifici correspondria a l’antic castell de Cunit, encara que ha estat totalment transformat i no guarda cap record del seu passat medieval. A principis de segle es trobava en ruïnes. Va ser adquirit per Joan Braquer i Roger, antic alcalde de Vilanova, que el va restaurar i ho va convertir en la seva residència. És un edifici de dos plantes sota coberta a doble vessant. Al costat dret té una torre de quatre plantes, amb la coberta piramidal. En quan al castell medieval, donat per Ramon Berenguer IV a Dalmau de Cunit entre el 1131 i el 1162, no queda cap resta que pugui indicar el seu emplaçament. Per tradició popular ha quedat el nom de castell a la casa pairal situada a la dreta de la riera.
4 PlANO >>>A7
La antigua casa solariega fue transformada mediante sucesivas remode-
Antigua casa solariega, situada en un extremo de lo que antiguamente era el núcleo, y próxima a la vía de paso entre Barcelona y Tarragona.
El Castell
4 Plànol >>> A7
Cabe destacar su jardín, así como la caja de escalera que sobresale de los tejados.
bre de castillo a la casa solariega situada a la derecha de la riera. En su interior aún quedan restos de paredes muy antiguas. No obstante, el edificio está situado en un nivel mucho más bajo que el pueblo, característica no habitual de los castillos, que cumpliendo las funciones de defensa debería haber sido edificado en la parte más alta de Cunit.
Masia Can Nicolau
5 Plànol >>> B6
Masia Can Nicolau
5 PlANO >>> B6
La finca de Can Nicolau comptava a l’any 1882 amb grans superfícies de conreu, majoritàriament de conreu de secà.
La finca de Can Nicolau contaba en el año 1882 con grandes superficies de cultivo, mayoritariamente de cultivo de secano.
En el segle passat, la vinya va ser el cultiu més important, però la seva producció va disminuir per la plaga de la fil·loxera.
En el siglo pasado, la viña fue el cultivo más importante, pero su producción mermó por la plaga de la filoxera. Se ha respetado la toponimia del lugar, ya que corresponde al nombre de las partidas donde se ubicaron.
S’ha respectat la toponímia del lloc, ja que correspon al nom de les partides on es van ubicar. L’edifici es caracteritza per uns jardins que bordegen la construcció, amb un pou d’aigua que indica l’entrada. També es conserva una petita capella, així com una campana ubicada en un forat de la façana. La construcció és austera, típica dels masos dedicats a l’agricultura, segurament amb murs de tancament d’obra de tàpia.
El edificio se caracteriza por unos jardines que bordean la construcción, con un pozo de agua que indica la entrada. También se conserva una pequeña capilla, así como una campana colocada en un hueco de la fachada. La construcción es austera, típica de los cortijos dedicados a la agricultura, seguramente con muros de cierre de obra de tapia.
En el seu interior encara queden restes de parets molt antigues. Tot i això, l’edifici està situat en un nivell molt més baix que el poble, característica no habitual dels castells, que complint les funcions de defensa hauria d’estar edificat a la part més alta de Cunit.
8
3 PlANO >>> E8
El edificio correspondería al antiguo castillo de Cunit, aunque ha sido totalmente transformado y no guarda ningún recuerdo de su pasado medieval. A principios de siglo se encontraba en ruinas. Entonces fue adquirido por Joan Braquer y Roger, antiguo alcalde de Vilanova, quien lo restauró y lo convirtió en su residencia. Es un edificio de dos plantas, bajo cubierta a doble vertiente, al lado derecho tiene una torre de cuatro pisos, con la cubierta piramidal. En cuanto al castillo medieval, dado por Ramon Berenguer IV a Dalmau de Cunit entre el 1131 y el 1162, no queda ningún resto que pudiera indicar su emplazamiento. Por tradición popular se le ha dado el nom-
Guia de Patrimoni de Cunit
Guia de Patrimoni de Cunit
El Castillo
9
El Rectoret
Cal Pla
6 Plànol >>>B5
El Rectoret és una masia que ha patit amb el pas dels anys importants transformacions. Un dels seus últims propietaris va ser el pintor barceloní noucentista Marià Espinal. D’acord amb els cànons noucentistes es va erigir una nova façana amb un toc neoclàssic.
El Rectoret
6 PlANO >>>B5
El Rectoret es una masía que ha sufrido con el paso de los años importantes transformaciones. Uno de sus últimos propietarios fue el pintor barcelonés noucentista Marià Espinal. De acuerdo con los cánones noucentistes se erigió una nueva fachada con un toque neoclásico.
Masia Glòria
7 Plànol >>> B7
9 Plànol >>> E5
Cal Pla
9 PlANO >>> E5
L’edifici està precedit per un camí arbrat que condueix a un petit jardí tancat per una balustrada. A l’esquerra del camí hi ha uns grans jardins. L’edifici consta de tres plantes. Els baixos presenten un portal d’arc rebaixat a la dreta i tres finestres rectangulars a l’esquerra.
El edificio es precedido por un camino arbolado que conduce a un pequeño jardín cerrado por una balaustrada. A la izquierda del camino hay unos grandes jardines. El edificio consta de tres plantas. Los bajos presentan un portal de arco rebajado a la derecha y tres ventanas rectangulares a la izquierda.
El pis noble té una gran balconada de tres portes amb llinda, trencaaigües i barana de pedra amb dibuixos circulars i una tribuna semicircular a mà esquerra. Les golfes presenten una sèrie de finestres de mig punt, sobre una cornisa que recorre tota la façana. A la dreta de la façana destaca una bonica torre de planta octogonal, coronada per una torre feta en vidre i rematada per un parallamps.
El piso noble tiene un gran balcón de tres puertas con dintel, vierteaguas y barandilla de piedra con dibujos circulares y una tribuna semicircular a mano izquierda. Las buhardillas presentan una serie de ventanas de medio punto, sobre una cornisa que recorre toda la fachada. A la derecha de la fachada destaca una hermosa torre de planta octogonal, coronada por una torre hecha con vidrio y rematada por un pararrayos.
Adossada a l’esquerra de la façana es troba la casa dels masovers, formada per tres cossos d’una i dues plantes.
Adosada a la izquierda de la fachada se encuentra la casa de los masoveros, formada por tres cuerpos de una y dos plantas.
La casa va ser adquirida en 1920 per un capità de vaixell mallorquí, que modificà la masia, donant-li el caràcter actual.
La casa fue adquirida en 1920 por un capitán de barco mallorquín, que modificó la masía, dándole el carácter actual.
Antiga casa pairal amb certs aires propis del noucentisme, del que ha patit diverses remodelacions com ho indica la inscripció en la part posterior de la façana. Possiblement la construcció fos realitzada en 1894, amb remodelacions en 1948 i en 1998. Una part important està realitzada amb obra de fàbrica, encara que també es troba algun mur de paredat.
Masia Gloria
7 PlANO >>> B7
Antigua casa solariega con ciertos aires propios del novecentismo, del que ha sufrido diversas remodelaciones como lo indica la inscripción en la parte posterior de la fachada. Posiblemente la construcción fue realizada en 1894, con remodelaciones en 1948 y en 1998. Una parte importante está realizada con obra de fábrica, aunque también se encuentra algún muro de mampostería.
10
8 Plànol >>> H2
Petit agregat rural. Mostra la tipologia de masies amb murs de paredat o tapia i acabat superficial de morter de cal, coberta a dos vessants de teula àrab. Estaria format per tres unitats i amb un volum més allunyat que correspondria a l’antic corral o estable.
Masia Puig de Tiula
8 PlANO>>> H2
Pequeño agregado rural. Muestra la tipología de masías con muros de mampostería o tapia y acabado superficial de mortero de cal, cubierta a dos vertientes de teja árabe.
Estaría compuesto por tres unidades y con un volumen más alejado que correspondería al antiguo corral o establo.
Guia de Patrimoni de Cunit
Guia de Patrimoni de Cunit
Masia Puig de Tiula
11
Masia Vilaseca
10 Plànol >>> E5
12 Plànol >>> H1
Construïda l’any 1901, és una típica mostra de masia decimonònica, amb molts elements d’arquitectura urbana. L’edifici està fet de paredat arrebossat, amb tots els elements decoratius de maó vist.
Segons certs documents, la quadra i la masia de Vilaseca són unes de les construccions rurals més antigues en el terme municipal de Cunit.
El nucli originari de la masia consta de tres plantes separades per cornises. Els baixos presenten un portal i una finestra rectangular a cada costat.
Documentada des del segle XIV, es troba situada en el camí de Cunit a Castellet. Segueix les pautes pròpies d’una masia, amb volum central més gran i cobertes a dos vessants.
El pis noble té una porta balconera, amb una barana de ferro, i una finestra rectangular en cada part, mentre que les golfes tenen una finestra geminada central i un ull de bou a cada banda. La coberta és a dues vessants amb una estructura poligonal amb un rellotge de sol i la data de 1901. Els cossos laterals només tenen dos plantes, amb terrassa al damunt, rematada per una balustrada. A l’esquerra té adossada una torre de planta quadrada i sis pisos d’alçada, rematada per una galeria coberta a quatre vessants.
Masia Vilaseca
Según ciertos documentos, la cuadra y la masía de Vilaseca es una de las construcciones rurales más antiguas en el término municipal de Cunit. Documentada desde el siglo XIV, se encuentra situada en el camino de Cunit en Castellet.
En els terrenys de la masia s’ha descobert una cova sepulcral, on s’han trobat diversos materials arqueològics pertanyents a la cultura hallstàtica (primera edat de ferro).
Masia de Sant Antoni
El núcleo originario de la masía consta de tres plantas, separadas por cornisas. Los bajos presentan un portal de arco escarzano y una ventana rectangular a cada lado. El piso noble tiene una puerta balconera, con una barandilla de hierro, y una ventana rectangular en cada parte, mientras que las buhardillas tienen una ventana geminada central y un ojo de buey a cada lado. La
Masia Cal Santó
Sigue las pautas propias de una masía, con volumen central más grande y cubiertas a dos vertientes.
10 PlANO>>> e5
Construida en el año 1901, es una típica muestra de masía decimonónica, con muchos elementos de arquitectura urbana. El edificio está hecho de mampostería, con todos los elementos decorativos de ladrillo visto.
12 PlANO>>> H1
cubierta es a dos vertientes con una estructura poligonal con un reloj de sol y la fecha de 1901. Los cuerpos laterales sólo tienen dos plantas, con terraza encima, rematadas por una balaustrada. A la izquierda tiene adosada una torre de planta cuadrada y seis pisos de altura, rematada por una galería cubierta a cuatro vertientes.
Avenc de Sant Antoni 13 Plànol >>>F4 Cavitat documentada des de molt antic, en la qual s’han realitzat prospeccions arqueológiques. Consta coma lloc d’estada dels primers pobladors del terme de Cunit.
En los terrenos de la masía se ha descubierto una cueva sepulcral, donde se han encontrado diversos materiales arqueológicos pertenecientes a la cultura hallstática (primera edad de hierro).
Avenc de Sant Antoni
Cavidad documentada desde muy antiguo, en la cual se han realizado prospecciones arqueológicas.
11 Plànol >>> F3
Consta como lugar de estancia de los primeros pobladores del término de Cunit
Guia de Patrimoni de Cunit
Situada en la part superior de la plana central, Cal Santó presenta les característiques pròpies d’una construcció rural: murs de paredat amb calç i portes d’accés amb arc rebaixat.
12
Possiblement hi va haver una primera consqtrucció que amb el pas dels anys es va engrandir, encara que no hi ha constància de cap data concreta.
Masia Cal Santó
11 PlANO>>> F3
Situado en la parte superior del llano central, Cal Santó presenta las características propias de una construcción rural: muros de mampostería con cal y puertas de acceso con arco rebajado. Posiblemente hubo una primera construcción que con el paso de los años se fue agrandando, aunque no hay constancia de ninguna fecha concreta.
13 PlANO >>> F4
Murs i Barraques de Pedra Històricament el terme de Cunit s’ha caracteritzat per un aprofitament agrícola en quasi la totalitat de la seva superfície. Això va generar l’aparició de murs amb pedra seca (normalment aquesta provenia del mateix terreny a cultivar), i barraques per a l’aixopluc i lloc per a guardar las eines.
Muros y Barracas de Piedra Históricamente el término de Cunit se caracterizó por un aprovechamiento agrícola en casi la totalidad de su superficie. Esto provocó la aparición de muros con piedra seca (normalmente ésta procedía del mismo terreno a cultivar), así como barracas para cobijo y lugar para guardar las herramientas.
Guia de Patrimoni de Cunit
Masia de Sant Antoni
13
Past Adevesat i Mosaic Agrícola
La Diligència
Pasto Adehesado y Mosaico Agrícola
A Cunit, a pesar de la important transformació del teixit rural, encara trobem restes de la “triada” mediterrània: cereal, vinya i olivera i altres conreus de secà.
En Cunit, a pesar de la importante transformación del tejido rural, aún encontramos restos de la “tríada” mediterránea: cereal, vid y olivo y otros cultivos de secano.
En la part central del terme podem trobar encara una sèrie de localitzacions d’aquests conreus, força propers entre si i de gran interès cultural i paisatgístic.
En la parte central del término podemos encontrar todavía una serie de espacios con estos cultivos, cercanos entre sí y de gran interés cultural y paisatjístico.
També trobem alguns bancals amb cereal i antics camps de garrofer que s’han convertit en espai adevesat amb el past oví.
También encontramos algunos bancales con cereal y antiguos campos de algarrobo que se han convertido en espacio adehesado con el pasto ovina.
Arbres d’Interès
Aquest antic hotel situat a la ruta de pas de les diligències que anaven de Barcelona a Tarragona, va ser construït en 1515 en les terres del pagès Jaume Ferrer pel principal arquitecte de Vilafranca, Guillem Güell. D’aquesta època és la porta de l’entrada principal. Al llarg dels segles XVII i XVIII l’hotel va canviar en diverses ocasions de propietari. Durant el segle XIX, aquest era el lloc on es detenien les diligències que realitzaven la ruta entre Barcelona i Reus. Amb l’arribada del ferrocarril l’hotel va estar tancat durant més de 100 anys i després vas ser utilitzat com a saló de ball, com Ajuntament i tribunal fins al 1964, quan va reobrir com a hostal portant el nom de La Diligència.
La Diligencia
Árboles de Interés
15 Plànol >>> E8
15 PlANO >>> E8
En diferents emplaçaments del terme es localitzen arbres d’interès especial per la seva singularitat, ja sigui per la seva raresa a nivell local o per la seva mida.
En diferentes emplazamientos del término se localizan árboles de interés especial por su singularidad, ya sea por su rareza a nivel local o por su tamaño.
Este antiguo hotel situado en la ruta de paso de las diligencias que iban de Barcelona a Tarragona, fue construído en 1515 en las tierras del campesino Jaume Ferrer por el principal arquitecto de Vilafranca Guillermo Güell.
S’han localitzat espècies procedents d’antics cultius com garrofers o oliveres, així com especies silvestres: roures, alzines, pins, margallons i sabines, entre d’altres.
Se han localizado especies procedentes de antiguos cultivos como algarrobos o olivos, así como especies silvestres: robles, encinas, pinos, palmitos y sabinas, entre otros.
De esta época es la puerta de la entrada principal. A lo largo de los siglos XVII y XVIII el hotel cambió en diversas ocasiones de propietario. Durante el siglo XIX, éste era el lugar dónde se detenían las diligencias que realizaban la ruta entre Barcelona y Reus.
Poblat Iber Fondo del Roig
14 Plànol >>> C4
L’anomenat poblat iber és una granja rural que va estar activa del segle IV al III AC. El sau valor radica en el fet de tractar-se d’un dels pocs exemples de la societat rural ibèrica en la costa Cossetana.
Poblat Iber Fondo del Roig
14 PlANO >>> C4
El llamado poblado ibérico se trata de una granja rural que estuvo activa del siglo IV al III AC. Su valía radica en el hecho de tratarse de uno de los pocos ejemplos de la sociedad rural ibérica en la costa Cossetània.
El conjunt té 15 estances ocupant una superfície de 400 metres quadrats.
El conjunto tiene 15 estancias ocupando una superficie de 400 metros cuadrados.
Sierra de San Antonio
PlANO >>> F12
Àmbit proper al nucli urbà, amb àmplies panoràmiques del municipi, poblat per vegetació de matoll mediterrani amb abundància de margalló, espècie protegida por la legislació catalana.
Ámbito cercano al núcleo urbano, con amplias panorámicas del municipio, poblado por vegetación de matorral mediterráneo con abundancia de palmito, especie protegida por la legislación catalana.
És considerat hàbitat d’interès comunitari.
Es considerado hábitat de interés comunitario.
Guia de Patrimoni de Cunit
Su singularidad está ligada a los datos proporcionados por las excavaciones arqueológicas. Se trata de un establecimiento vinculado a la producción agrícola, almacenamiento de cereales, aceite, vino y a la explotación de una vía de trashumancia que comunicaba la costa con el interior.
Serra de Sant Antoni Plànol >>> F12
Guia de Patrimoni de Cunit
La seva singularitat està lligada a les dades proporcionades per les excavacions arqueològiques. Es tracta d’un establiment vinculat a la producció agrícola, emmagatzematge de cereals, oli, vi i a l’explotació d’una via de transhumància que comunicava la costa amb l’interior.
Con la llegada del ferrocarril el hotel permaneció cerrado durante más de 100 años y luego fue utilizado como salón de baile, como Ayuntamiento y tribunal hasta 1964, cuando reabrió como hostal llevando el nombre de La Diligencia.
14
15
rà ni a
Margalló
a Colom
Santa
Els Am etllers de a Clariana
s
tller
Ame
s
de les
Carrer de
Carrera
da de
Eres
l
Tros
C.del
Cunit
ts
Ca
era
dels
rre rt
Plademar
Nucli Antic
POLICI LOCA
ma
C. Francesc
gal l
Colo
Pere Romeu
Santa
de
X.Gossè
C.
. Ptge.Pu Rome P. Tr a v. eu Rom
M ar
n XX III
M. Utrillo
Car rer
Ma ra
C. Jaume I
C. Puig i Cadafalch
Ll. Bonin Pl. Santiag o Rusiñol P. Picasso
Cinto Car rer
de
Ramon Casas
C arme
del
C . Mossèn
na
C. Joan
Macià
Carrer
Barcelo
da
2
Pl. de Generalla at it
Carrera
C.
1
del
ta ció
3
6
de
Major
Carrer
Carrer
'Es
5H 4
la Vila Pl. Unió Pl. Sant C. St. Isid Cristòfol Sant Joa re n Pl. C alun C. Sanat t Antoniya Ll.Vidal
Tarragona
5 Les Planes
Tarragona
Pg.
a
4 Cunit Centre
de
olom
Pg. Marítim
Macià
H
9
Pins
Valparaiso 3 Valparaiso
Avinguda
nta C
de
e Sa
C
dad
Avinguda
ió
tac
'Es
l . de
Carrera
Carrer Calafell
Guia de Patrimoni de Cunit
C. Joaquim Mir
C. Francesc
CarrerCunit Parc
les Ca mèlie
Ceur eat
de
Dàlia
Car rer
os
de lB
C.
Ca
C. Pere Mestres
r de la
Carrer
C. de la
C. dels H or
Avingud a
Pl. de
C. d'Em Nadal p a r Isidre ll None C. Sant Jord i la Font Av. de
dels
de l
C. Giro na
rre r
C. Lleid a
Mal lorc a Va lè
nc ia
C. Roure
Ca
Ac àc
C.
c
l
ers
Carre
a
Sol
dur C. F erra
de
Avell an
ins
ls P
Granados
de
C. d'Enric
C.
na
Montserrat Roig
Guia de Patrimoni de Cunit
laria
Carrer
Av.
taC
toni
Av. Europ a
8
R
a
Haug
ESTACIÓ DE TREN
A BARCELONA
C. Terrass
2 Les Sorres
Masia El Caste ll
C. Manresa
1 Can Toni
Baladres
e
Vidal
is C. Onofer Llop
Carrer
C. Tortosa
Pg. Marítim
GOSSA
Carrer Calafell
t
Les Sorres
7
C.Valparaíso
Tarragona
Pujada
El Trenet
C. Stuttgar
ç
C. l'Arbo
car Bcaar
Avinguda de
dels
C. de la
Pl. Sant Sebastià
FF.CC. SARA
Plaça Hammelbach
C. les Sorr es
C. d'Amíl
nç
C an Nicolau
Carrer
Montblanc
ltrú
C. l'A rboç
Cubelles
sar
e Av. Juli C
arragona
C. Llore
ni T
Pavelló Els Joncs
r
Piscina Aqua C unit
Carre
a
ad
Castell IES Ernest Ll uch
del
la Ba
C. del Gessamí
CEIP Pompeu Fabra
C. les S orres
Rambla del Pra t
ust Av.Cèsar Aug ga
C. Coma-ru
C. Foix
Calafell
Can To
Avinguda de
Vndrell del e
Pg.Marítim
Carrer
Cal Carrer Cego
ur
a
celon Bar
Av.
es
dr
C.
Av.Vilanova i la Ge
de
Costa
la
C. de
C
e la Pedrera Estas viviendas están emplazadas en la C ./ddel Mar. Son del Lligabo sc C. Tramuntana C. del Po 8 viviendas iguales con una estructura de dos plantas y madors Pl .M anel u Carrer del Lligabosc Ptge. de Patarroyo Elisenda de Vere Elkiconstruidas n con un pequeñoMo patio Fueron Figuer P la ntcadaen la parte trasera. ça Jaum es
Clavellina
Da
Carrer
Ginesta
alparaiso V C. de les Moreres
C. Canigò
Carrer
Carrer de 'Eb l re
C. Francolí
olau Can Nic
C . Foix
l
tmell C. Mon s Pl. de leres Palme nyeres a C. de B
ia erràn
Medit
Oliva
Carrer del Mig
C. Costa Congost Daurada
C. Formentera
Av.
C. del Gaià
sar
e Av. Juli C
ll
ndre
C. Ve
Cora
la Av. de
HC. Sta.
al
C. Gorn
Carrer
r C. de l'Espígol
el Te 9 Oficina C. d de Turisme
C. del Ter
de
Av.
Can Toni C.Albinyana Av. de Sitges
Mig
Carrer
lau ico
ell r Non
sC. dSorres 8 Haug Les el Romaní Pe-ló
Pelós
Prat de Cunit C. Bellvei
t
Lloberga
del
C.
C. del Fluvià
ll
r del C . Ma
ònies C. Beg
C. les es Rosell Mar Bàltic
Pu
del Penedès
i
on nT
Ca
et stell
na . Claria
Can Toni
C. de ’lHabana
N Can Av.
lvado
Ptge. nt Ptge. Sa Sant Pere Jaume
Vilafranca
lós PPue ig
Pl. Lluís Companys C. de les Vinyes
Ja
ume Ja C. Eivissa
Av.
C. Ca
dre Ven
nt
rrania Medite
C
C.
irall C. Josefa Alm
C. Sant
Cal Cego
Carre r
la
C. Lleva
Av. d e
Nostrum C. Mare
Glòria
Mi r
Zona enorca C. M Sant ume
Ptge. del Mas C. Po Masia nent
Carrer
1
omeu tònia R C. d'An
Roselló
í
Mar tí
C. Sa
ix rb
C.
o odreg
C. Mar de Xina C. Mar de les Antilles l Mas C. de
Bo
Ga
Cego
a Tarragona C-31
16
c. G. M
Carrer
l
l
de
ant de S l'Arc Pins C. dels
à Ocedic Ín
rt live
í u arb J
e. G
Ptg
Ptge. s Empúrie
de
C.
C. de
es
Cal
Molas
Esperamos que los disfrutéis!
l tra
M
Atlàntic
Cantàbric
ernia itra
v. Tra
Esperem que els gaudiu!
Rosselló
Mar
de la Med
al
lia
ªAure
Zona Esportiva
er M A l`estiu de 1965 s`hi va allotjar la actriu Municipal britànica Julie Christie Carr en les semanes que tenia lliures mentre rodava. a Madrid la C. Mercé Ptge Montcun pel·lícula “Dr.Zhivago”. L’ any següent va rebre unit Oscar per er Carr la millor actriu en el film “Darling”. Va ser C. la musa i bellesa del Mo C. de le ivardes s u J C. de les Jul cinema Pla li n vard60/70 ça Clara dels anys britànic i considerada tcu per molts com es Campoamor nit er Carr un clar exemple d’una sex símbol. C. de les Eures
rre es tre Les següents rutes us permetran descobrir, doncs, espais tan Can Ca úri Mes Jardins Torrents mp re Las siguientes rutas permiten descubrir, pues, espacios tan aur E e . e P ls C Satorre-Pago arr la Font, el moC. Teresa de Calcuta autèntics i carregats d’història com la MasiaCde ana 6 Plaça de er la Unió C. del ont la Masía de la Font, el morer el Seg ténticos y cargados de historia como M d r F . a . r C a g e C n. R C an Cristòfor o el edificio liasció Pl. nument del búnquer, l’església de Sant Cristòfor o l’edifici del H numento C. M Masia del búnquer, la iglesia de Sant del Pi C. Francesc Amdep essò Alegri B . l Can G . C eran a7 Aiguamolls C. “Els Joncs” Castell, entre d’altres. Masia delTorrents Castillo, entre otros. Galc Puig ig
eg Gr
uni
SanAtn
ca llor
Carrer
5 Casa Marquès s
eC
t de
4 Placa Commemorativa Guerra Civil
r
ra d
C. Pro vença
esalú
rete C ar
3 Ca la Morena Carrer del
Ma
Borrell Ptge.
C. Oceà
C. Mar de Bering
C. Mar Carib
del C. Mapró Ja
Avinguda
Aquestes vivendes estan emplaçades al C/del Mar. Son 8 vivendes iguals amb una estructura de dues plantes i amb un petit pati a la part del darrera. Van ser construïdes per promotors d`aquesta nacionalitat a principis dels anys 60 i llogades principalment a turistes britànics.
et
lP car
n Torre
Carrer
Ptge.B
aj
. de
o iber
ic nt
amar
tlà àA
Jvaa
C. R
Cementiri 1 Casa dels anglesos 10
C. R
ce
s
oler C. d s ’Int Ptg Baró 2 Cal ern e
Carrer de l'Urgell
El centro histórico de Cunit es un espacio lleno de hisEl centre històric de Cunit és un espai farcit d’història. La hisC. M Masia toria. La historia rural del país, la guerra civil y la cruda ar tòria rural del país, la guerra civil i la crua postguerra, el boom Can Nicolau C aspi posguerra, el boom turístico o las alteraciones Cpaisajísticas y ú arrer Besal turístic o les alteracions paisatgístiques i urbanístiques pròpies c C. P C. Pelai Otalora ana C a mà n cífiurbanísticas propias del último N a tercio del siglo XX son sólo alicola de l’últim terç del segle XX són només alguns dels episodis his- P u Ptge . gunos de los episodios históricos que pueden recrearse camiPl. del tòrics que poden recrear-se caminant pels carrers del municipi. Rei eà ll nando por las calles del municipio. Jaume I C. Borre Oc
C. Mir
O
ar de
Ptge. Urgell
dor
Joa
ies
M ed ite
a
C.
C. M
1 CasesCdels Anglesos . Ob ra
Ptge. Manacor
C.
ol C. Gi ras
Ni co
an
Av .C
C.
C. M
C ar rer Ros sel ló
Garbí
de
Dipòsit d’aigua
c
Ptge.
a Llaura
Baronia
ru el B
RUTAS POR EL CENTRO
C. de l’Olivera
C. d
ad tc on M
ll ve Cla
C.
C.
és
a Plan
gr
a
ro
RUTA 1La
C arrer
a Roc
ers
m al sP
lP
lau
o An et
C.
al
le
de
vlaa
c Av. de Ro
C.
RUTES PEL CENTRE C.
na Pla
aria
t
uigm
C. Cossetani
Rectore C. P
Marítim
6 Cunidor
17
4 Placa Commemorativa Guerra Civil 13 Placa commemorativa als cunitencs i cunitenques víctimes de la Guerra Civil. Placa conmemorativa de los cunitenses y cunitensas víctimas de la Guerra Civil.
2 Cal Baró 11 És una casa pairal dins de la població, amb una façana molt ampla i en la que hi havia la vivenda del propietari i altra dependència destinada al masover. A la planta baixa hi ha les dependències per als estris de la terra i a la part del darrera, per als animals. Rep aquest nom donat que un dels antics propietaris tenia aquest títol nobiliari. Es una casa solariega dentro de la población, con una fachada muy ancha y en la que estaba la vivienda del propietario y otra dependencia destinada al payés. En la planta baja se encuentran las dependencias para los utensilios de la tierra y en la parte de atrás, para los animales. Recibe este nombre dado que uno de los antiguos propietarios tenía este título nobiliario.
3 Ca la Morena 12
Guia de Patrimoni de Cunit
Casa típica de poble emplaçada al carrer Francesc Macià, 49. Té tres alçades i una coberta a dues aigües. A la planta baixa hi ha l’entrada dels animals i per deixar el “carro” o la tartana. En aquesta mateixa planta hi ha un cup que es feia servir per fer el vi i que era per consum propi i alhora per a la Cooperativa Agrícola de la població. A la primera planta es troba el menjador i la cuina i a la segona planta els dormitoris.
18
Casa típica de pueblo emplazada en la calle Francesc Macià, 49. Tiene tres alturas y una cubierta a dos aguas. En la planta baja está la entrada para los animales y para dejar el “carro” o la Tartana. En esta misma planta hay un lagar que se utilizaba para hacer el vino y que era para consumo propio y al mismo tiempo para la Cooperativa Agrícola de la población. En la primera planta se encuentra el comedor y la cocina y en la segunda planta, los dormitorios.
Situada al lado de la Riera de Cunit, antiguamente había un comercio del pueblo conocido como “Ca l’Anton” y al lado se encontraba la barbería del pueblo.
7 Aiguamolls “Els Joncs” 16 Actualment dels aiguamolls només queda un reducte limitat per la zona verge que queda entre el mar i l’estació de tren, una zona de natural inundabilitat documentada a la prehistòria i la història clàssica del municipi tot i que antigament ocupaven gairebé tota la franja litoral. Les petites muntanyes, de pendent més o menys suaus, descendeixen fins a la plana costanera on la dinàmica litoral va crear nombrosos estanys, com el del “Prat de Cunit”. La flora majoritària era el jonc. La mà de l’home ha acabat dessecant aquests aiguamolls que van ser lloc de pas i fins i tot de nidificació de moltes aus aquàtiques.
5 Casa Marquès 14 Antiga casa pairal situada a un extrem del que antigament era el nucli i propera a la via de pas entre Barcelona i Tarragona. La construcció respon a les tècniques usuals de l’època: murs de tàpia amb fragments de paredat i arrebossat de morter de calç forjats amb embigat de fusta. La seva presència ve caracteritzada pels contraforts de la seva façana, així com els jardins d’accés a aquesta. Era des del segle XVII propietat d’una de les famílies més riques de Cunit, amb moltes terres dedicades a la vinya. Antigua casa solariega situada en un extremo del que antiguamente era el núcleo y próxima a la vía de paso entre Barcelona y Tarragona. La construcción responde a las técnicas usuales de la época: muros de tapial con fragmentos de mampostería y enfoscado de mortero de cal forjados con vigas de madera. Su presencia viene caracterizada por los contrafuertes de su fachada, así como los jardines de acceso a ésta. Era desde el siglo XVII propiedad de una de las familias más ricas de Cunit, con muchas tierras dedicadas a la viña.
6 Plaça de la Unió 15 Situada al costat de la Riera de Cunit, antigament hi havia un comerç del poble que era conegut com “Ca l’Anton” i al costat es trobava la barberia del poble.
Actualment està dins de la trama urbana del sector de la platja de Cunit. Pren el nom del seu promotor Gehrard Haugg, procedent de Stuttgart. Este lugar de Cunit es la urbanización Haug, conocido como Les Sorres o la colonia alemana. Fue uno de los primeros barrios de Cunit. Se encuentra entre Can Toni y Valparaíso. Antiguamente estaba lejos del casco antiguo y rodeada de tierras de cultivo y en el lado sur de la línea ferroviaria. Originalmente eran casas unifamiliares de una sola planta con jardín alrededor y que fueron ocupadas por los turistas alemanes a principios de la década de los 60. La proximidad a las dunas y la playa y su soledad las hacían atractivas. Se encuentra actualmente en el sector urbano de la playa de Cunit. Toma el nombre de su promotor, Gerhard Haugg, procedente de Stuttgart.
Actualmente de los humedales sólo queda un reducto limitado por la zona virgen que queda entre el mar y la estación de tren, una zona de natural inundabilidad documentada en la prehistoria y la historia clásica del municipio aunque antiguamente ocupaban casi toda la franja litoral. Las pequeñas montañas, de pendientes más o menos suaves, descienden hasta la llanura costera donde la dinámica litoral creó numerosos lagos, como el del “Prat de Cunit”. Cada una de estas tierras bajas acompañaba del nombre de cada pueblo por lo tanto las del municipio son conocidos como Prats de Cunit. La flora mayoritaria era el junco. La mano del hombre ha terminado desecando estos humedales que fueron lugar de paso e incluso de anidación de muchas aves acuáticas.
8 Haug - Les Sorres 17 Aquest indret de Cunit és la urbanització Haug, coneguda com Les Sorres o colònia dels alemanys. Va ser una de les primeres urbanitzacions de Cunit. Es troba entre Can Toni i Valparaiso. Antigament es trobava molt allunyada del casc antic de la població i envoltada de terres de conreu i a la part sud de la línea de tren. Inicialment eren cases unifamiliars d’una sola planta amb jardí al voltant i que varen ser ocupades per turistes alemanys a principis dels anys 60. La proximitat a les dunes i els tamarius de la platja i la seva solitud la feia atraient.
Guia de Patrimoni de Cunit
por promotores de esa nacionalidad a primeros de los años 60, y alquiladas principalmente a turistas británicos. En el verano de 1965 se alojó la actriz británica Julie Christie en las semanas que tenía libres mientras rodaba en Madrid la película “Dr.Zhivago”. El año siguiente recibió un Oscar por la mejor actriz en el filme “Darling”. Fue la musa y belleza del cine británico de los años 60/70 y considerada por muchos como un buen ejemplo de sex símbol.
19
Garrot
xa
Sant
Gi
d
Car
P
Carre
rre rt
pis
e Llo C. Onofr
Carrer d
era
Ca
C.Roure
C. de l
Carr
Pujada
Granados
C. de la
ig
C. del Gessamí
c
Clavellina
gò
a ad ur Da
bre
Costa
Ctra.
Carrer
Carrer
Plademar
el M
onsi tà
C.
de
Bar be
rà
Pened ès
gili
i Vir
ovi ra
C. R
de
Macià
C. Francesc
C. d
t
ren
eloTr
d rer Car
C. de la Ribera Ptge.dels Viananst
C. Baix Eber
onès
C. Tarrag
Cunidor
Guia de Patrimoni de Cunit
Guia de Patrimoni de Cunit
a
olom
nta C
e Sa
adad
Macià
nal Cunit Diago
POLICIA LOCAL
Carrer
C. Francesc
ta ció
l'E s
Ma
ma Colo
rag all
Santa
de
de
. Ptge. P Romeu P. Tr a v. eu Rom
M ar
X.Gossè
C.
C. Joan
ada
del
ro n Ped
nt d'e Torre
Carrer
Carrer
C. d'Emp Nadal ar Isidre ll None C. Sant Jord i la Font Av. de
a
C. Manresa
Valparaiso
C. Terrass
C. Tor tosa
t
C.Valparaíso
C. Stuttgar
Haug
H
Nucli Antic
l' A lt C amp
H
C. Sín Guenyia del o
Joa
n XX III
RUTA 2
Ca
l. C. Dalmau de Cunit entre el 1131 i el 1162, no en queda cap resAdosada a la iglesia está la rectoría.PLa puerta de acceso es la d e C. dels H M ar II orts rebajado en la clave donde podemos un arco leer la fecha de ta que pogués indicar el seu emplaçament. Per tradició popular Carrer dels es Baladres dr a l “1782”. La actual iglesia y rectoría se construyó adosada al ha quedat el nom de castell a la casa pairal situada a la dreta Ba ínia r e r r a C C. ábside del primitivo templo románicodentre el 1755 y ella1775. S de la riera. En el seu interior encara queden restes de parets e Pl.laTo Entonces, el ábside quedó como sacristía y la nave de iglesia Avingu molt antigues, però l’edifici està situat en un nivell molt més m Pl. de da 1 Església de Sant Cristòfol y Valienás d e te baix que el poble, característica gens habitual dels castells, que románica quedó destruida. El campanario es una torre cuaB a rc e l a V P i l a lona l. CEIP 2 Major Genede la Carrer drangular Pl. rali muy reformada (desfigurada en relación a su aspec- complint les funcions de defensa hauria d’haver estat edificat a att Pompeu Fabra“La Diligència” Pl. Sant 2 Hostal U n ió Masia C. St. Isid Cristòfol to original), compuesta por diferentes cuerpos separados por la part més alta de Cunit. Sant Joa re n El Caste C arme Pl. Carrer del 1 ll cornisas y con cuatro arcos de medio punto. El esantuario de C talunya r 3 El Castell C. Sana agu t Anton Verd i la primitiva capilla románica testá formado por tres ábsides en El edificio correspondería al antiguo castillo de Cunit, Pl. Sant Cin o Ll.Vidal 3 n è s s o M . C cruz, cada uno con 3 ventanas, coronados por una cúpula heSebasti aunque ha sido totalmente transformado y no guarda Av. 4 Cal Fabes à Car rerestos ábsides se encuentran en ningún misférica. En su parte interior, C. Ramon Casas recuerdo de su pasado medieval. A principios de siglo x 4 ai El Trene d'À perfecto estado de conservación. B se encontraba t 5 Masia de la Font Diaen ruina; entonces fue adquirido por Joan BraC. Jaume I nge l l Gu go dequer i Roger, antiguo C. Puig i Ll. Bonin Pl. C . i na alcalde de Vilanova, que lo restauró y lo a Santiag me rrer Cadafalch C o rà tras l El altar mayor, dedicado a San Cristóbal, fue reconstruido Rusiñol convirtió en su residencia. Es un edificio de dos plantas, bajo 6 Estació de Tren P. Picasso la Guerra Civil. Los pequeños altares y capillas laterales honraa c n cubierta a doble vertiente; al lado derecho tiene una torre de o u e C de Pere Rom de C. la otros 5 ban a San Antonio, la Dolorosa o el Santo Cristo, entre ESTACIÓ DE TREN FF.CC. SARA cuatro pisos, con la cubierta piramidal. GO 7 SSMonument M. Utrillo A A BARCEL del Búnquer santos patrones a los que se encomendaban años atrás las diONA R 6 i la Geltrú ferentes familias del pueblo. Cada familia tenía cuidado de las En ova cuanto al castillo medieval, dado por Ramon Berenguer IV Avinguda Vilan C. Joaquim Mir 8 Oficina de Turisme tareas de conservación y mantenimiento de la capilla. a Dalmau de Cunit entre el 1131 y el 1162, no queda ningún Carrer Calafell Carrer Calafell ó i resto que pudiera indicar ra su emplazamiento. Por tradición poTar gona tac Hostal “La Diligència” 2 Av de a n in o g a gu r r a T pular ha quedado el nombre de castillo en la casa solariega sida 'Es l de Avinguda de . 2 na tuada a la derecha de la riera. En su interior aún quedan restos go ra C Tar 1 Església de Sant CristòfolAvinguda de La seva construcció data de 1515 i era una antiga casa de pos- de paredes muy antiguas, pero el edificio está situado en un im des de 1 Av. arít dels tes que servia a les diligències que passaven per Cunit nivel mucho más bajo que el pueblo, característica no habitual Pg. M 8 Pins L’església conserva la capçalera (santuari) d’un primitiu temple Barcelona. En l’actualitat es dedica al mateix objectiu que en el de los castillos, que cumpliendo las funciones de defensa debed’estil romànic (del s.arXII), que n’és l’actual sagristia. Aquesta Pg. M seuainici i, alhora, és un restaurant al centre del poble. rítim ítim 7 ría haber sido edificado en la parte más alta de Cunit. Pg. M capella romànica és l’exemplar construït més a prop del mar del qual es té constància. Si s’observa l’església des de fora, es Su construcción data del 1515 y era una antigua casa pot veure que és un clar exemple d’arquitectura rural, ja que de postas que servía a las diligencias que pasaban por 3 5 4 està construïda a base deValparaiso pedres de diferent mida, unides amb Cunit desde Barcelona. En6la actualidad se dedica al mismo Les Planes Cunit Centre L’altar major, dedicat a Sant Cristòfol, va ser reconstruït després 7 Cunidor morter i sorra. objetivo que en su inicio y, al mismo tiempo, es un restaurante de la Guerra Civil. Els petits altars i capelles laterals honoraven Diagonal en el centro del pueblo. Adossada a l’església hi ha la rectoria. La porta d’accés és un sant Antoni, la Dolorosa o el Sant Crist, entre d’altres sants arc rebaixat en la clau del qual podem llegir la data de 1782. patrons als quals s’encomanaven anys enrere les diferents fa3 El Castell L’ actual església i rectoria es va construir adossada a l’absis mílies del poble. Cada família tenia cura de les tasques de con3 del primitiu temple romànic entre el 1755 i el 1775. Aleshores servació i manteniment de la capella. L’edifici correspondria a l’antic castell de Cunit, bé que ha estat l’absis va quedar com a sagristia i la nau de l’església romànica totalment transformat i no guarda cap record del seu passat La iglesia de Cunit conserva la cabecera (santuario) de va quedar destruïda. El campanar és una torre quadrangular medieval. A principis de segle es trobava en ruïna; aleshores un primitivo templo de estilo románico (del siglo XII), molt reformada (desfigurada en relació al seu aspecte original), fou adquirit per Joan Braquer i Roger, antic alcalde de Vilacomposta per diferents cossos separats per cornises i amb qua- que es la actual sacristía. Esta capilla románica es el ejemplar nova, que el restaurà i el convertí en la seva residència. És un tre arcs de mig punt. El santuari de la primitiva capella romàni- construido más cerca del mar del que se tiene constancia. Si se edifici de dues plantes, sota coberta a doble vessant; al costat ca està format per tres absis en creu, cadascun amb 3 finestres, observa la iglesia desde fuera, se puede ver que es un claro dret té una torre de quatre pisos, amb la coberta piramidal. coronats per una cúpula hemisfèrica. En la seva part interior, ejemplo de arquitectura rural, ya que está construida a base de aquests absis es troben en perfecte estat de conservació. Pel que fa al castell medieval, donat per Ramon Berenguer IV a piedras de diferente tamaño, unidas con mortero y arena. 20
21
4 Cal Fabes 4 És una casa de pagès, típica de poble, on encara es conserva l’hort al darrera de la casa. Es troba al costat de la Riera de Cunit –avui anomenada avinguda de la Font. Es una casa de payés, típica de pueblo, dónde todavía se conserva el huerto en la parte posterior de la casa. Se encuentra al lado de la Riera de Cunit – hoy conocida como Avenida de la Font.
5 Masia de la Font 5 Masia que es troba al costat de la via del tren i davant d’una heretat amb conreus. Es coneguda com Cal Raldiris. Avui es troba deshabitada. Desprès de la guerra civil va ésser coneguda com un centre del contraban de tabac que es feia en aquesta zona i que arribava per barca i es transportava a Barcelona. Masía que se encuentra al lado de la vía del tren y delante de una hacienda con cultivos. Es conocida como Cal Raldiris. Hoy día se encuentra deshabitada. Después de la guerra civil fue conocida como centro del contrabando de tabaco que se hacía en esta zona y que llegaba por barca para luego transportarlo a Barcelona.
espitlleres amb una gran visió de tot el front marítim, ajudant als seus defensors en les seves tasques de vigilància. Finalment, el fortí cunitenc va ser destruït als anys 50. En Cunit, al igual que en todas las poblaciones del litoral catalán, se construyeron fortificaciones para defender la costa durante la Guerra Civil. Era una obra muy grande, formada por un cuerpo de forma rectangular con los lados más largos paralelos al mar y acabado en los dos extremos por dos casamatas semicirculares y avanzadas unos metros respecto al eje del cuerpo rectangular principal. Todo el frontal y los dos extremos de la obra contaban con aspilleras con una gran visión de todo el frente marítimo ayudando a sus defensores en sus tareas de vigilancia. Finalmente, el fortín cunitense fue destruido en los años 50.
RUTES PEL PENEDÈS MARÍTIM RUTAS POR EL PENEDÉS MARÍTIMO Cunit, a més de les seves característiques platges de sorra fina protegides per espigons, compta amb una zona muntanyosa i forestal de gran valor natural i paisatgístic que val la pena descobrir.
Cunit, además de las características playas de arena fina protegidas por espigones, cuenta con una zona montañosa y forestal de gran valor natural y paisajístico que merece la pena descubrir.
Per poder gaudir d’aquest patrimoni natural i cultural al ritme, horari i gust de cadascú, posem al vostre abast aquests recorreguts ecoturístics. Quatre rutes senyalitzades que us conduiran fins a un jaciment iber, unes masies d’usos ben diferents, una cova o paratges naturals de gran bellesa.
Para poder disfrutar de este patrimonio natural y cultural al ritmo, horario y gusto de cada uno ponemos a vuestra disposición estos recorridos ecoturísticos. Cuatro rutas señalizadas que os conducirán hasta un yacimiento íbero, unas masías de usos bien diferentes, una cueva o parajes naturales de gran belleza.
Totes les rutes comencen a la Plaça de Catalunya i estan senyalitzades amb un color que les identifica i que anireu trobant en el decurs del camí. Es recomana portar calçat esportiu i aigua i evitar fer els recorreguts en les hores i èpoques de més calor.
Todas las rutas comienzan en la Plaza de Catalunya y están señalizadas con un color que las identifica y que iréis encontrando en el transcurso del camino. Se recomienda llevar calzado deportivo y agua y evitar hacer los recorridos en las horas y épocas de más calor.
Us demanem que respecteu l’entorn natural, els conreus i les propietats privades així com que no llenceu escombraries ni enceneu foc.
Os pedimos que respetéis el entorno natural, los cultivos y las propiedades privadas así como no lanzar basuras ni encender fuego.
6 Estació de Tren 6 L’estació de Cunit fou inaugurada el 16 d’abril de 1982. Abans a Cunit només hi havia un baixador.
22
7 Monument del Búnquer 7 A Cunit, igual que en totes les poblacions del litoral català, es construirien fortificacions per a defensar la costa. Durant la Guerra Civil era una obra força gran, formada per un cos de forma rectangular –amb els costats més llargs paral·lels a la mar- i acabat als dos extrems per dues casamates semicirculars i avançades uns metres respecte l’eix del cos rectangular principal. Tot el frontal i els dos extrems de l’obra comptaven amb
Guia de Patrimoni de Cunit
Guia de Patrimoni de Cunit
La estación de Cunit fue inaugurada el 16 de Abril de 1982. Antes solo había un apeadero.
23
ns
de
Via
r rre
Carre t ra
o Bess
Ca
Làctia
Pl. de l’Andròmeda
cà
del
er cu ri Carr er d
'Urà
ún
ia
de
t Pe
C.
Carr er
ola arig
Masia de Cal Santó
san
tem
la de
de l'
pa
C.
Cri
Masia Can Xondas Tu li
Or qu ídia
Ca
Centre Cívic Els Jardins la
Ca rre r
de
del
r rre
de
rre r
Pl. Jardí
AUTOPIS
TA PAU
Dipòsit d’aigua
CASALS
Can Molas 2
a ra nv ali
sal rin
Clariana
Empodà r
Selva
Itinerari molt curt, senzill i planell que ens porta al jaciment ibèric del Fondo del Roig. Travessa primer per una massa forestal ben conservada i després la zona més agrícola de Cunit amb terres planes i fèrtils dominades per vinyes, garrofers, fruiters i algun camp de cereals. El poblat ibèric, descobert durant les obres de construcció de l’autopista C-32, és un establiment rural actiu entre els segles IV-III a.C.
Itinerario muy corto, sencillo y plano que nos lleva al yacimiento íbero del Fondo del Roig. Atraviesa primero por una masa forestal bien conservada y después por la zona más agrícola de Cunit con tierras llanas y fértiles dominadas por viñas, garrofers, frutales y algún campo de cereales. El poblado íbero, descubierto durante las obras de construcción de la autopista C-32, es un establecimiento rural activo entre los siglos IV-III a.C.
DESCRIPCIÓ
DESCRIPCIÓN
Sortim de la Plaça de l’església, baixant pel C/ Sant Antoni i l’Avgda. de la Font. Prenem l’Avgda Barcelona fins al C/ de la Creueta per la zona de Valparaíso Muntanya, on agafem el camí que ens portarà a la Baronia, on creuarem pel C/ Rocallaura. Seguirem en direcció NW per una zona boscosa o hi ha nombrosos camins, deixant la finca de Cal Borges a la dreta i el Rectoret a l’esquerra per una zona boscosa i agradable que ens portarà a la travessa dels Íbers, just davant del Jaciment Iber del Fondo del Roig. Continuarem el camí de tornada, agafant el petit corriol que va paral·lel a la carretera en direcció est, fins davant del pont de l’autopista, on agafem girant a la dreta per un petit corriol que ens portarà a la finca de Cal Borges. Just a l’entrada de la finca, també a la dreta, surt un petit corriol que al costat d’un camp de cirerers porta fina el dipòsit de Valparaiso Muntanya. Seguirem aquesta ampla pista forestal que ens tornarà a Cunit, arribant a la Plaça Clara Campoamor per continuar pel C/ Montblanc primer i Lligabosc desprès per a enllaçar amb el C/ Montserrat Roig i l’Avgda la Font i retornar al punt de sortida.
Salimos de la Plaza de la iglesia, bajando por la C/ Sant Antoni y la Avda. de la Font. Cogemos la Avda Barcelona hasta el C/ de la Creueta por la zona de Valparaíso Montaña, donde seguimos el camino que nos llevará a la Baronia que cruzamos por la C/ Rocallaura. Seguiremos en dirección NW por una zona boscosa donde hay numerosos caminos, dejando la finca de Cal Borges a la derecha y el Rectoret a la izquierda por una zona boscosa y agradable que nos llevará a la travesía de los íberos, justamente delante del Yacimento Ibérico del Fondo del Roig. Continuaremos el camino de regreso cogiendo el pequeño sendero que va paralelo a la carretera en dirección este, hasta delante del puente de la autopista, donde giramos a la derecha un pequeño sendero que nos llevará a la finca de Cal Borges. Justo a la entrada de la finca, también a la derecha, sale un camino al lado de un campo de cerezos que nos lleva hasta el depósito de Valparaiso Montaña. Seguiremos esta amplia pista forestal que nos llevará al casco urbano, llegando a la Plaza Clara Campoamor para continuar por la C/ Montblanc primero y Lligabosc después para enlazar con el C/ Montserrat Roig y la Avda. de la Font para regresar al punto de salida.
la
NOTES
onsià t
Dia
C. d el M
Barb
erà
Penedè s
Ba
•
Ctra
s
oni
Carrer
C.
de
de
rà
CARACTERÍSTICAS
Ant . Sant
Gironè
Carrer
lt Ca mp l' A
os
lB
de
f
Figueretes
ime
CARACTERÍSTIQUES
de
C irerers
les de Carrer i
iVir gil
de
C. C.
Garra
del
Carrer Margalló
Carrer
ovir a
ix
C. R
n XXII I
ió
dels
Carrer del
Carrer de Co
all
rag
tac
Av.
l
l Gu
go n
al
Pedro
nge
t d'en
d'À
Ma
Santa
M ar
Carr er
uer
Verdag
C. Joan
de
C. Jaume I
a
C. Puig i Cadafalch
Cinto Carr er
Sínia
Torren
del
Nucli Antic
C . Mossèn
a
Carme
Ptge. P.u Rome P. Tr av. u Rome
Na Is N
Ll. Bonin Pl. Santiag o Rusiñol P. Picasso
Carrer
txa
C. Garro
la Pl. Tom y Valienás te
de
Barcelon
Pl. de la Generalit at
Carrerad
Ramon Casas
del
C.
C. d'Emp ar
la Font Av. de
El Trene t
C. Sant Jordi
Pl. Sant Sebastià
Pl. Unió C. St. Isid Cristòfol Sant Joan re Pl. Cat C. Sant Aalunya ntoni Ll.Vidal
de
E S
ocunit Prdor es
P orta Carrer de les
Pl. Pla de Mar II
Plademar
Major
Carrer
Masia El Caste ll
a
Carrer
rera
Pl. Pla de Mar I
les Basses
de
a Carrerad
C. del
de les ts
O
C.
a Colom
Santa
Tros
Eres
rs
etlle
Cunit
Cr eueta
dels Am El ra s Amet llersiana de a Clar
Ca
C. Roure
is
N
CEIP Solcunit
dels Garrofers
la Ped
Carrer
Es
C. Giro
CarrerCunit Parc
les Ca mèlies de
Dàlia C. de la
C. dels H or
Macià
àcie s Ac
C.
c
na
C. Prov ença
C. Lleida
rre r Ca
C. Pere Mestres
Carre r de la
ors mad Vere Plaça Jau Vidal me
e Llop C. Onofr
Avingud
Pl. de
H la Vila Pl. Sant
ncesc
l Gir aso
M ed ite rà
C.
Av .C
salú Ptge.Be
Mall orca nc ia
Carrer
Carr er
d'A C.
u ola Nic
an
lló sse
Sol
dura
Ferr a
de l
Va lè
Baladres
Granados
rs
C. d'Enric
Pujada
Pl.Mane u Patarroyol Elkin
s ollè
ana
Montserrat Roig
C. de la
C. de
C. de la Pedr era
C. del Po
Ptge. de Figueres
er
Carr
Solcunit
at Sens RosaPl. Solcunit
er
à
ued
rg l Be
r de
arre a C
ored
Carr
on
nit
ny
a aCpm
Rod
C
M
Rip
Clari
Av. Europ a
Elisenda de Montcada
rcé . Me
tcu
Carrer
Pavelló
a nit
i
Avella ne
e Cu
n Atnto San
Guia de Patrimoni de Cunit C.
ra d
t de
Prat
Av
Piscina
dels
del Lligabosc
relia
MªAu
Carretera de Sant Antoni
ete Carr
Torren
del
Castell Ernest Llu IES ch
Carrer
C. del Gessamí
C.
B
CEIP Pompeu Fabra
C. les Sor res
Rambla
ust Av. Cèsar Aug ga
C. Foix
C. Coma-ru
sar
oral
ll
nies
Av. Juli Ce
ndre
del C
C. Ve
C. Mar
C. Begò
al
C. Gorn
Av. del
C. Tramuntana
C. Canigò
C.
r lona Bace
lparaiso Va C. de les Moreres
Montblanc
a ad ur
de
s
re
d ala
C. de les Eures
Carrer del Lligabosc
Clavellina
Da
Costa
er
Carr
et
l'Urgell
de
er Carr
Zona Esportiva Municipal
C. de les u J livard Plaça Clara es Campoamor
r Carre
Ginesta
Carrer del Mig
C. Francolí
olau Can Nic
t
a
Can Toni C.Albinyana Av. de Sitges
de C. Carrer
Carrer
Prat deCunit C. Bellvei
r C. de l'Espígol l Te
Carrer de 'Ebre l
C. del Ter
C. del Gaià
C. Cosat Congost Daurada
Av.
C. Formentera
Av.
i
telle
on nT
Can Toni
PelósC. del Romaní
C. del Fluvià
del Penedès
C . Foix
Vilafranca
Ca
C. Cas
ll dre Ven
nt
C. Lleva
Carrer
Av.
Av.
iana
Carrer
u
icola
Cal Cego
Jaume
me Jau C. Eivissa
ardes C. de les Juliv
del
C.
C aatn C. Prior Mola3 s
Ptge. Montcunit
C. de liació Amdepl Bessòs C. Puig Llobregat
Pelós
Pl. Lluís Companys C. de les Vinyes
Ptge. Ptge. Sant Sant Pere Jaume
Roselló
C. Sant
Puig PPueig lós
Jardins Satorre-Pago e l Segr
C. de ’lHabana
an N
l
odrego
Nonel
c. G. M
lvador
Carrer
C.
C. del Vallès
Mig Carrer del
a
Av. C
C. Sa
Atlàntic
Cantàbric
Masia Glòria
Mir
Zona norca C. Me Sant
Ptge. del Mas C. Po nent Masia
Carrer
1
omeu tònia R C. d'An
res
Mest
re Pe r C. del Marge rre Ca Pl. del Pi C. Francesc Alegria
mirall C. Josefa Al
C. Mar de Xina C. Mar de les Antilles Mas C. del
C. Clar
llorc
Ptge. s Empúrie
Rosselló
Mar
C.G. ran ce
Ma
Borrell Ptge.
Carrer
C an
Gal M olas
mar
Carrer C. Oceà
C. Mar de Bering
24
C. E nals nta . Fo
n. R
C. M
r rre
Ca
Cerdanya
Cementiri
ibero
tic
va Ja C. les s Roselle Mar Bàltic
bra dors C. R a C. d jolers ’Inte Pt ge rne .d t el Pca r
rre r te
d'E
C.
Rec Cam tore í t
Esp inal
C. M aria
et o An C.
ni a
C. O
Joa
Pirineu
orr
Av .
nd d'A
ls de
ria Nú C.
Ca rre r
Carr er R o
Dipòsit d’aigua
C. R
làn
ar de
At eà C.
s
rie
ú mp
32
de Garbí
C. Mira
Oc
Masia Can Torrents
ll
C. Borre
C-
C.
eresa de Calcuta
ge.
Pl. del Rei Jaume I
LS
ruc el B C. d
ell lav
C. C
a Plan
ca Llaura
C. de l’Olivera
Baronia
a
ad
tc on
M
Can Torrents
Besalú
Can N r icola u Pt
C. Pelai Otalora
SA
Av. de Ro
La
Ptge.
Carrer de l'Urgell
Carre
CA
bvla a
C. Cossetania
Roca
C.
Ptge. Urgell
U PA
ua
Dipòsit d ’aigua
C. de la Rosa
ú irg
Carrer
Mas Peirot
aX
Aig
Ptge. Manacor
Masia Can Nicolau
A IST
arid
C.
ns
na
és
c
H
e
arg
p
am CE IP E l s C os Roca s et a
Pla
ers
gr
Caspi
cífi
ad
eM
nc
al
lm
ro
C. d
Pal
d'E
uigm
Pa
lP
San
Masia de Sant Antoni
des
C.
C. P
les
de
er
la
C.
C.
t rre
e
Masia el Rectoret
i
ton
t An
Masia de Cal Plà
C. de Pra
C.
.d Av
El Rectoret
Ca
dí
res Gavar
rre r
or ctet
C. del Ca
P TO
les
C. Cadí
Ca
AU
seny C. Mont
de
l Re Av. de
C.
Mo
Carretera de Cunit a
t
rra nste
s
Terme de Calafell
C-32
Jaciment Ibèric Fondo d’en Roig
rà
M
C.
la
Masia Juvé
la F
Ca
Fondo del Roig
• • •
Cal evitar fer el recorregut en les hores centrals del dia durant els mesos de més calor Resulta agradable fer-lo a mig matí a l’hivern o a mitja tarda i vespre durant l’estiu. Apta per a majors de 4 o 5 anys. Cal portar aigua, especialment a l’estiu. Recorregut ciclable en BTT al 100%
NOTAS •
• • •
Conviene evitar hacer el recorrido en las horas centrales del día durante los meses de más calor. Resulta agradable hacerlo a media mañana en invierno o a media tarde y al atardecer durante el verano. Apta para mayores de 4 o 5 años. Hay que llevar agua, sobretodo en verano. Recorrido ciclable en BTT al 100%.
Guia de Patrimoni de Cunit
Pra ga
'Os lo C. d
Glad iol
ig de Tiu
Roma
Dublín
liri
Viena
Masia Pu
Violeta
Tulip a
Carrer
lL
r
Escola Taller Rosers
RUTA 1 - Poblat Íber
ri
Carre
París
lm
de
Gornal
de la
co
de
L
sto
la
d'E
on dre s
C.
de
de
de
r rre
la
Els Jardins
da
Ca
pa
Avin gu
toc olm
de la
de
Tu li
l'Aquari
oa
isb
C. L C.
de
C.
es
ten
'A C. d
Carrer
'Es
Carrer
rre r
Ca
Els Rosers
Carrer
C. d
C. M óna c
o
a Castellet
Puig de Tiula
de
Dipòsit d’aigua
lan Ba les de C. d'Urà C.
rt
C. d'U
Fondo de
s
ce
Ma
Masia de Vilaseca
rcu Me Pg.
Ruta 1 Ruta 2 Ruta 3 Ruta 4
ctia Là
er Tu Carr
de
25
Garra f
del
Carrer
Empor dà
Selva
a
de
C irerers
Ctr
Carrer
Carrer
tA a. San
Gironè
Carrer
de
Carrer
Carrer de
s
i nton
les
dels
l
les Basse
s
Carrer de
s
ber
à
Penedè
onsià t el M
C. d
C.
Bar
de
l' A
i Vir gili
ovir a C. R
de
Macià
lt C amp
7 Diagonal
• • •
Conviene evitar hacer el recorrido en las horas centrales del día durante los meses de más calor. Resulta agradable hacerlo a media mañana en invierno o a media tarde y al atardecer durante el verano. Apta para mayores de 7 años. Hay que llevar agua y calzado deportivo o de montaña ya que hay tramos rocosos. Recorrido ciclable en BTT al 95%
Guia de Patrimoni de Cunit
de
Figueretes
Margalló
Santa
C. del
de les
6 CARACTERÍSTICAS Cunidor
•
t
C. Francesc
NOTAS
ren eloTr
ls Ptge. de s Vianant
nès
a
Colom
Pg.
er d Carr
C. de la Ribera
C. Sín Guenyia del o
Joa
la
Colom
ció
Tros
Cunit
etlle
rs
dels Am Els Am etllers de a Clariana
Car rer
era
rre rt
C. Roure
Ca
Dàlia
de
CarrerCunit Parc
les Ca mèlies
Ceu r eta r de la Carre
sta
C. Francesc
ies Ac àc Bo sc
de l
C.
rre r Ca
l'E de
al
e C. Baix Ebr
C. Tarrago
Macià
l aso rà
ni a
Gir C.
ite
orca
na C. Giro
C. Lleida
C. Pro vença
Ptge.B esalú
Mall ia
C.
ag on
ro
Di
n Ped
ix
Ba
d
nt d'e
C.
Torre
rà
POLICIA LOCAL
Santa dade
5 Les Planes
ime
Cal evitarde les hores centrals del dia durant l’estiu. Ruta Conca la nal nit Dia ideal per fer-la alCumatí a go l’hivern o a partir de mitja tarda o va i la Geltrú Avinguda Vilano al vespre durant l’estiu. Tarragona • Apta per aAvinmajors de de 7 anys. guda Tarragona r o id • Cal portar Cun aigua i calçat esportiu o de muntanya, ja que hi arítim ha tramsPg. Mpedregosos. Marítim • Recorregut ciclable en BTT en més d’un 95% Pere Romeu
Carrera
4 Cunit Centre
l Gu
Av.
el
Salimos del casco urbano por la Avda. de la Font y Montserrat Roig, bordeando la riera de Cunit hasta Cal Pla. Seguiremos hacia Cal Borges y de allí iremos al Fondo del Roig, dejando a la derecha el yacimiento íbero. Al llegar a la Travesía de los íberos cruzaremos la C-32 por debajo y después cogeremos un sendero que bordea la valla de la autopista y nos llevará a los Jardines. Cogeremos otro sendero que sube a la derecha de la urbanización, bordeándola por detrás, disfrutando de buenas vistas de la costa. Seguimos el camino que bajará a la carretera de los Rosales, la cruzamos y salimos a la Travesía de los Íberos. Al otro lado sale un camino, por el gasoducto, que nos llevará a la carretera del fondo de Sant Antoni. La seguimos a la izquierda hasta el cruce, donde cogemos la pista de tierra que lleva a Mas Santó, bajando a la derecha a la carretera de Costa Cunit. Seguimos a la izquierda hasta encontrar un cercado a la izquierda que nos llevará por un sendero boscoso casi a la entrada de Costa Cunit. Cruzamos la carretera y subimos por un sendero por detrás de la urbanización que nos llevará a la masía de Puigdetiula. Bajaremos por una pista rocosa, girando a la izquierda para bordear los terrenos del circo y reseguiremos el fondal que nos llevará a la carretera de Sant Antoni. La cruzamos, pasamos por debajo de la C-32 dejando a la derecha la masía de Sant Antoni, y saldremos a la entrada de Cal Pla. Seguimos la carretera que nos llevará a Cunit por el cementerio.
all
de
nge
rag
H
Ma
Pins
Valparaiso
Pg. Marítim
3 Valparaiso
Avinguda
C. Joan
Tarragona
Carr er
a Colom
de
Santa
ció
sta
l'E
d'À
de
de
da
C.
C. Jaume I
•
Verdag
Carrera
X. Gossè
C.
de
uer
Nucli Cinto Car NOTES rer tic An
M ar
Nadal Isidre ll None
M. Utrillo
del
Ptge. P. Romeu P. Tr av. eu Rom
C. Puig i Cadafalch
Ll. Bonin Pl. Santiag o Rusiñol P. Picasso
Carrer
C . Mossèn
del
Ramon Casas
Pl. de Generalla at it
Major
Carrer
C. d'Emp ar
la Font Av. de
Avinguda
da
sal
d'A rin
lau ico
ed
C.
lló
an N
nc
n XXI II
Pl. de
H
C. Joaquim Mir
Carrer Calafell
Carrera
ra d'E nv ali
C.
C. M aria Es
o et An C.
C ar rer Ros se
M
Rec Cam tor í et
rre r Ca
pina l
C.
Av .C
Va lè
C. de la
Granados
Carrer
Pl.Mane l Patarroy Elkin o
la Vila Carrer Pl. Unió Pl. Sant C. St. Isid Cristòfol Sant Joa re n Pl. Catalun C. Sant A ntoniya Ll.Vidal
C.
Eres
orr a
Av .
d'A nd
C.
de ls
Nú
ria
C. Pere Mestres
C. d'Enric
Pujada
C. Sant Jordi
dels
R
C. Manresa
Av.
Montserrat Roig
C. F erra dur de a Avell aners l Sol
oni
s
a
ollè
rian
Rip
a Cla
Carrer
Av. Europ a
Pin s
Carretera de San Ant t
nit
toni C. de la
Baladres
ESTACIÓ DE TREN
C. Terrassa
C. Tortosa
Carrer Calafell
Haug
Sortim de Cunit per l’Av. de la Font, i Montserrat Roig, vorejant la riera de Cunit fins a Cal Pla. Seguirem cap a Cal Borges i d’allà anirem al fondo del Roig, deixant a la dreta el jaciment iber. A l’arribar a laCerdan Travessa dels Ibers, creuarem la C-32 ya per sota i desprès agafem un corriol que voreja la tanca de l Vallès l’autopista i ens portaràC. deals Jardins. Agafarem un altre corriol n Ca que puja a la dreta de la urbanització, vorejant-la per darrera, rat C. Prio la3 s Mocap gaudint de bones vistes a la costa. Seguim el camí que t l'Urgelle de dels Rosers, la creuem i sortim de nou a baixarà a la carretera r re Car la travessa adels any Ibers. A edàl’altra banda surt un camí, pel gasoducaCpm ergu li el B re Zona Esportiva er d MªAu Carr a la carretera del fondo de Sant Antoni. La er ens porta Municipal te, que da Carr re o d é Ro Solcunit Merc fins CEIPa l’encreuament, on agafem la pista t Ptge. seguim C.a l’esquerra N Sensa Montcunit RosaPl. Solcunit Solcunit r de terra que porta a Mas Santó, on baixem per la dreta a la e rr Ca C. M on s dels GarroferCunit. carretera de Costa Seguim a l’esquerra fins a trobar un O tcu ni er t Eque ens portarà per trencallCarra l’esquerra després d’una barraca, ra re d la Pe C. de C. deun la Pedreracorriol boscós quasi a l’entrada de Costa Cunit. Creuem la Pl. Pla de C. del Po Mar I carretera per un corriol perS darrera l’urbanització que u ors i pujarem mad Ptge. de re e unit V oc Pr Figuere Pl aç a r Jaum s ens portarà aCarrerlade lesmasia de Puigdetiula. Baixarem per una pista P adoes ort Vidal e Llopis epedregosa, girant a arl’esquerra per vorejar els terrenys del circ C. Onofr a tx Pl. C. G ro Pla de C. dels H i resseguirem Mar II el fondal que ens portarà a la carretera de sant orts Plademar Antoni. La decreuem, passem per sota la C-32, deixant a la dreta Carrer Sínia la Pl. Tomás Avinguda y Va Antoni, lade masia i sortirem a l’entrada de Cal Pla. Sente Barcelo de Sant lie na guim Cla carretera que ens portarà a Cunit pel cementiri. arme
e Cu
Atn San
C. Canigò
Elisenda de Montcada
Masia El Castel l
GOSSA A BAR CELONA
C.Valparaíso
2 Les Sorres
dels
Montblanc
da
a ur
Da
Les Sorres
Carrer
C. del Gessamí
del Lligabosc
El Trenet
C. Stuttgart
Tarragona
la
Ba
r
Carrer del Lligabosc
Pl. Sant Sebasti à
FF.CC. SARA
Plaça Hammelbach
C. les Sorres
r
C. l'Arboç
ar Ba car
guda de
C. Tramuntana
Clavellina
e dr
o
lparais Va C. de les Moreres
Carre
Carrer del Mig
ç
C. d'Amílc
Can Nicolau Avin
ra d
t de
Mig
Prat
t
Pavelló Els Jonc s
Pg. Marítim
1 Can Toni
Costa
C. de le su J livarde Plaça Clara s Campoamo r
C. de les Eures
CEIP Pompeu Fabra
C. les So rres
del
Piscina Aqua Cu ni trú
rboç
arragona
Cubelles
Ginesta
s
Castell Ernest Llu IES ch
Av. del
C. l'A
sa Av. Juli Ce
de
C. Lloren
ni T
ete Carr
n Torre
Carrer del
Carrer
Rambla
gust Av. Cèsar Au ga C. Coma-ru
C. Foix
Can To
ibero
l de C. Carrer
r lona Bace
r
Pg.Marítim
Calafell
Avinguda de
l V drel del en
Cal Carrer Cego
Carrer
Oliva
sa Av. Juli Ce
l
HC. Sta.
vardes C. de les Juli
C.
Av.Vilanova i la Gel Carrer
C. R
C. d els
c
ol Ter C. de l'Espíg
Carrer de 'Ebre l
C. del Ter
C. Francolí
lau Can Nico
i
et ll
Cora
ia
erràn
Medit
tmell C. Mon les Pl. de es Palmer nyeres C. de Ba
la Av. de
Guia de Patrimoni de Cunit
ru el B
C. Costa Congost Daurada
Av.
C . Foix
on nT
stell
r del
ndre C. Ve
ònies
Av. de Sitges
l
C. de ’lHabana
C.
PelósC. del Romaní
Pelós
C. del Fluvià
C. Formentera
Ptge. Ptge. Sant Sant Pere Jaume
Ca
C. Ca
r
C. Beg
C. Ma
Can Toni C.Albinyana C. Gorna
amar
Puig
C. del Gaià
de
Cementiri
del
del Penedès
Av.
32 C-
C. d
Llaura
Dipòsit d’aigua
liació AmdelpBessòs C. Puig Llobegr at
Prat de Cunit C. Bellvei
C. Mir
a
Jardins Satorre-Pago Seger
Carrer
u
ll
None
o odreg
Roselló
Vilafranca
Alegri
C. del
Pl. Lluís Companys C. de les Vinyes
Jaume
Can Toni
tres
Puig Pelós
C.
LS SA CA
ca Av. de Ro
ia C. Cossetan
de Garbí
C. O
bra dor s C. R a C. d jolers ’Int Pt ge ern .d et el Pca r
Mes
C. del Marge
DESCRIPCIÓN
Dipòsit d ’aigua
ú
icola
Pl. del Pi C. Francesc
Mi r
e JaC.um Eivissa
Av.
re Pe
er arr
U PA
irg aX
ca llor
nN
c. G. M
r lvado
1
omeu tònia R C. d'An
C. Sant
na . Claria
ll dre Ven
t
rar nia Medite
C. les s Roselle Mar Bàltic
Carre
la
C. Llevan
Av. d e
a Tarragona C-31
C
C
Masia Glòria
Zona nocar C. Me Sant
Cal Cego
Carrer
C. Sa
Carrer
í
rb Ga
Nostrum C. Mare
a Av. C
Ptge. s Empúrie
Rosselló
ix Mar tí
r rre
Ca
mirall C. Josefa Al
Ptge. del Mas C. Po nent Masia
C.
Besalú
Ma
Borrell Ptge.
Atlàntic
Cantàbric
l
Bo
Cego
arid arg
Carrer
C. Oceà
Mar
Molas
l
ant de S l'Arc s Pins C. del
Ptg
à Ocedic Ín
26
C an
C.Ge. ran Galc
de
de
C. de
bí Ju
ar e. G
tge.
Rei Jaume I
ll
C. M
v. Tra
C.
Cal
9%Pl. del
s úrie mp C. E nals ta n o .F n. R
C. Mar de Xina C. Mar de les Antilles l Mas C. de
t er liv
Carre
C. Borre
Carrer
Masia Can Torrents
al
M
eM
tic
l
a
làn
C. Mar de Bering
Can Torrents
C. Teresa de Calcuta
H
C. de l’Olivera
Baronia
Variado y completo recorrido que nos lleva a hacer una extensa vuelta resiguiendo las principales masías que se sitúan en la zona más agrícola y forestal de Cunit, pasando por campos de cultivo y zonas forestales, alternando senderos, pistas y algunos tramos por carretera y urbanización. Mas Peirot
DESCRIPCIÓ
C. de la Rosa
La
Ptge.
Carrer de l'Urgell
Can N r icola u P
C. Pelai Otalora
a eg Gr
r est
ell lav
At eà
va Ja
C. Mar Carib
r rre Ca
Caspi
eà
Oc
bvla
a
Oc
Ptge. Urgell
Masia Can Nicolau
c
cífi
Pa
er ia ran de la Medit
del C. Mar Japó
Avinguda
BAIXADA MÂXIMA BAJADA MÁXIMA
mà
ua
Plan
ad tc on M
C.
ar de ar
ana
Aig
Ptge. Manacor
7%
C. M
C. P
C. C
C.
Molt Fàcil/Muy Fácil
C. M
PUJADA MÀXIMA SUBIDA MÁXIMA
Carrer
Roca
gr
és PENDENT MIG / PENDIENTE MEDIA 2,7%
DIFICULTAT / DIFICULTAD
p
ers
ro
C. d
m
lm
lP
al
C.
na
uigm
Pa
de
CE IP E l s C os Roc s et a n s a
Pla
C. P
A IST
ades
Pal
a nc
Masia el Rectoret
± 70 m
les
C.
e ad
C. de Pr
d'E
90 m
C.
DESNIVELL / DESNIVEL
er
la
ALTURA MÀXIMA ALTURA MÁXIMA
t rre
e
Rectoret
Variat i complet recorregut nque ens porta a fer un extens volt resi to t An San seguint les principals masies que se situen a la zona més agrícola i Masia de Sant Antoni forestal de Cunit, passant camps de conreu i zones forestals, alternant corriols, pistes i alguns trams de per carretera i urbanització.
C.
.d Av
2h 00 minEl
CARACTERÍSTIQUES
Masia de Cal Plà
C.
TEMPS TOTAL TIEMPO TOTAL
dí
Ca
rre r
C. del Ca
rres Gava
1 h 15Ca min
tr Recteo
les
C. Cadí
Cal Pla, Cal Santó, Puig de Tiula i Sant Antoni
Carretera de Cunit a
y e C. Montsen
5,2 km
TEMPS EN MOVIEMENT TIEMPO EN MOVIMIENTO
Jaciment Ibèric Fondo d’en Roig
P TO AU
Pirine u
s
rrat nste C. Mo d
RUTA 2 - Ruta de les Masies
C-32
l Av. de
LONGITUD
CASALS
Can Molas 2
Plaça Catalunya
Terme de Calafell
TA PAU
C.
Sortida / Salida
AUTOPIS
Dipòsit d’aigua
Clariana
FITXA TÈCNICA / FICHA TÉCNICA
27
Ca
nc C. d e le sB ala
rre r
tia
Tu c
Làc
de sia a Ma ilasec V
Làc
Ca
tia
de
e
Masia
Plaça Catalunya
LONGITUD
erc
ur
i
Carrer d'Urà
ula
de Ti
Puig
12,1 km 2 h 50 min
TEMPS TOTAL TIEMPO TOTAL
3 h 30 min
d'A
te ne s
C.
C.
ín París er Tall ola rs Esc Rose
r rre
rna
toco
Cal
tó
San
l
lm
de
sia
Ma
Go
C. d'Es
rre r
la
Carre
de
130 m
Ca
é
Juv
Dubl
de
de
a Rom
Praga
r rre
sia
Ma
la
C.
a
Ca Londres
de
C. d'Oslo
Vien
r rre de
de
Avinguda
Elsers s Ro
Ca
ALTURA MÀXIMA ALTURA MÁXIMA
r rre Ca
C. d'Estocolm
a
igu
t d’a
C. de
Ca
C. Mónaco
t elle ast aC
òsi
Dip
Lis bo
a
TEMPS EN MOVIEMENT TIEMPO EN MOVIMIENTO
r
de Gladiol
la
Fàcil / Fácil
BAIXADA MÂXIMA BAJADA MÁXIMA
13%
de
Pl. Jardí
AU
TOP
ISTA
PAU
CA
SALS
C-3
2
PISTA
AUTO
Garraf
del
r rre
Ca
odrà Emp
de
Selva
la Figu
de
es eret
i on t An t an
o Gir
.S ra
s nè
r rre Ca
s Penedè del
Baix
C. de l' Alt Camp
C. Rovira iVirgili
C.
Guia de Patrimoni de Cunit
les
de r
r de
Carre
ià Mac
del C. Sínia Guenyo
M
Ct
rers C ire
dels
les Ba
sses
or s r del Carre
ad
rada Carre Ve re m
Carre
rre r
Mar
galló
Ca
Santa Ca rre r de
s de le
r Carre
re d Ro do
er cé M
C. de l'Es
Est ació
er Carr
Ca rre r
an y a
a aC pm re li ªAu M Ca rre r
a lom Co C.
C. de
ls
Carrer
l
Am
ll et
Eres
Tros
de rs metlleCla Els deA Cunita
na ria
s er
tació
acià
de
C arrertera
m les Ca
Carrer
Joan XXIII
ou
èlies Carrer
re
e l'
esc ranc C. F
r
l Te
rerC
Car
de
C.
unit
eueta de la Cr
res
alad
s tre es M
Parc
Pe re rre r
Ca
es str
Me
la Dàlia
València
r
Carre rre r Ca
ere C. P
C. Em Fo pú nt rie an s als R. n.
C. R
Mallorca
a C. Giron
C. Lleida
ça C. Proven
alú Ptge.Bes M
C. de
edite C. M
Bosc C. del
Nicolau
C. Acàcies
ràni a
l
C. d'Arins
al
nvalira C. d'E
C. Maria Espinal
C. Giraso
d'Andorra
Camí Rectoret
Carrer Rosselló
C.
C. B
C. d
esc ranc C. F
t M on ste rra
Pirineus
Av.
dels
C. Núria C. An eto
Av. Can
Avellaners
a
C. Ferradura del Sol
.M
Pg
lom Co
ver t
uda
g Avin
do ni Cu arítim
ta
e
entr
n Sa
Le 4 C unit
Vil
a gud Avin
de da
al
ra rre
str
Ca
Me
a
Ma
5 s ne s Pla
de
uda
im
rít
.
Pg
Tarr
C
C
m
lo Co
rb íJu li
nta
Sa
na ago Tarr
de
a
nc
Co
la
de
IA LIC PO CAL LO
ossè Mir
H
Maragall
eu om eR Per
Av.
d'Àngel Guimerà
n
Carrer
X. G
a gud Avin
a on ag
Cin Carrer
a Jo
ar
N
C.
M
quim Joa C.
r
ue
ag
rd Ve to
. e.P u Ptgome . R v. P u Tr a ome R
t
illo
Utr
R
C
ia
Sín la más Pl. Toliente y Va
e
de
C.
de
txa
rro
Ga
C.
rm
da
C.
i uig h C. Pdafalc Ca
TRE
Pins
iso
o les
de
ra rre
n Fo
sa
ls
del
del
la
M.
g Avin
de a par Vatiml
í
as Cas
on
Ram
n Pl. o oni ntiag Ll. B Sa siñool Russ ica P. P
a
íso
para
C.
li C
C
s C. le
Av.
rrass
GO
ll alafe er C Carr
ut tg C. St
Plaça melb Ham
SARA
ll alafe er C Carr
de
Pl. Pla deII Mar
Ca
cli N. uMossèn c C ti AnJaume I
rer Car
l da Na re ll Isidone N
ONA
anre
ach
A BA SSA
de jor
rer Car
de
et
en El Tr
C. FF.C
DE
r rre
Ca
ona
la Pl. deralat it Gene
t
u oc PPr tardoers
Barcel
Ma
O
ni
Pl. Pla deI Mar
de PlaCarrer
er Carr
C.
Pe
r ma
i
Av.
nt Jord
C. Sa
al Ll.Vid
la
de
CEIP unit Solc
rs rofe Gar
Ca
e Pl. d ila la V
a
er dr
is
Horts
mpar C. d'E
ra
Fab
C. M
Ga
dos
H
nt l n l. Sa òfo nt Joa Pl. P Crist Sa Pl. ya UnióIsidre un i Catal n C. St. t Anto C. San
es adr Bal
C. Te
e.
Grana
ig
t Ro
s C. del
nit
cu
Sol
at ns Se sa l. Ro Plcunit So
lop
eL fr
o On
da
Masiastell El Ca
RCEL
lló Pave s nc Els Jo
C.
rg
ès r de rre Ca
dels
C.
N
à
d ue
e lB
oll
e a Jaum PlaçVi dal
Pl. royo Patar in Elk
Avingu
ò
Pt g
c
. de Ptge eres Figu
nt Pl. Sa à sti Seba
C.Val
ix Fo
. Ju Av
O Ín ceà dic ls Pins
'Enri
c
fic
C. d
erra
lan
jada
dels
C. sa Tor to
Prat
t
C.
lle
d
Me
eltrú
la G
amí ess el G C. d
drera la Pe C. de l Polu C. de Mane
la Pu
CIÓ ESTA
rres s So C. le
st Erne
tell Cas IES Lluch
a Piscin nit Cu Aqua
va i
ntb
Mig
ste
st gu Au a sar ug Cè a-r Av. om C. C
del bla
Ram
ix Fo
td Pra
al
C. de
anig
r del
colí
nit
del
C. C
Carre
'El bre r de
ran CEIP peu Pom
u eC
rn
Go
Carre
sta C. Co rada Dau
C.
u ola
Ca
C.A
C.
na aba
Nic de
n ya lbin
r
rre
Ca
e da d Elisentcada Mon
rer Car
rad
a
Llig
Mo
e ’lH
n
a
lon acre
B
. Av
aià
lG
de
Dau
del
c abos
nts Mo
C. d
C.
sta
Co
sc abo Llig del rer Car
a ellin Clav
ap uro
ig
C. F
er el T C. d
esta Gin
r rre Ca
el M
ost Cong
s nye s Vi
e le
C
rer
Car
s ure sE iso e le ra C. d lpaoreres a VCa. de les MC. Tramuntan
E Av.
rd rre el F C. d
rd va
uli
er Carr
Ca
r rre
Ca
Pací
ar
à
i on
m
Oce
tnt anA
ira
M
Car rer
eS
C.
c ia at pl berg Llo Am uig aní om P el R C. d s ol ló spíg Pe luvià . de l'E
ardes les uJ liv
C. de ra a Cla or Plaç poam Cam
es
sJ e le C. d
ins o Jarde-Pag rr Sato r ege lS de s C. sò es lB de l C. de C.
s edè Pen del
Ca
C.
Carrer
t
n va Lle
Av. de la
C.
i
lvei
e. it Ptg tcun n Mo
tcunit
Av.
on nT
a rtiv ian spo l a a E ipa Zon Munic
C. Mon
s Peló
a
Ca
aC
d nt rre
uc a
Alegri
tera
e. Ptgant S re e . Pe Ptgant e S um Ja
lló
Rose
a
ian
lar
ca fran Vila
n Ca i Ca n To Ton ni
Av.
r
rre
Ca
Ve C. C nd re ll
arge C. del M
en orm C. F Av.
r rre
Ca
C
To
Br
ll
o eg dr
na me Zo t Jau n Sa. Sant e C msa Jau. Eivis
it
lar
er o
ió
ig Pu lós PPeuig
C.
eC
C. Rajolers C. d’Internet
C. d luís s Pl. Lmpany Co
rall lmi fa A ose C. J ocra en M C.
Mas Masia o . del Ptge Ceg Cal C. Ponent
Rib
l Pac r
sia Ma ria Glò
ad
un
l de
Mo
ne
G.
No
c.
l
C.
r do lva
n ntò d'A C.
er
Ptge. de
Mir
u
rre t
ura
Nic
u
Ca
Lla
C. Obradors
esc ranc Pl. C. F del Pi
ola
òsi
ca
nia
an
Sa
c
s
Pin
nt
ls
Sa
de
de
C.
um str No
rca
1e m olaisa Ro
ric
rc
l'A
r tí
Ma
salú
Be
C.
n G. ra C. lce Ga
tàb
de
C.
o
g Ce
Av .C
C an
M
ànti
Can
C.
rbí
l
.
Rip
Ro
el Pl. dei I R e m Jau
ll rre
o .B
Atl
r Ma
ix
r
aco
an
llo
er
Bo
Ga
Ca
ge
C.
de
Carrer
Ca Ptge. Ma
e. es Ptgpúri Em lló sse Ro
Carr
ring
l
ia ronGarbí
Ba
u ola n Nic
a Xin e rd r de Ma C. Mantilles C. les A as lM de C.
de
a liver e l’O C. d
Pt
Cla ve ll e. M
ll rre Bo e.
ceà
e Be
ia ern itra
ed la M
H
La
Ptg
Ptg
C. O
ar d
de
arib
el rd Ma ó C. Jap
da
ar C
C. M
gu Avin
sia Ma n Ca nts e Torr
C.
eta
C.
C
C. M
n Caentsat r lcu ToTerresa de Ca
ú
ig t d’a
Dip
. de Av
Ca
a talor lai O C. Pe
r rre
Jvaa de
Ca
ar
M
i
Casp
C. Mar
oss
C.
tic
C. Panamà
rrer
sia Ma icolau N Can
tlàn
del
Pla
ll rge e. U Ptg
ada
Trav.
C os
E ls
ns s et a
ell 'Urg de l rer Car
ontc
ceàA
aX
a
C. M
C. O
arid
C. Aiguab va la
p
ri
enti
Cem
ua
a Ros e la C. d
rg
n Pla ca
rés
Ma
Ro
l Prog
de
Pal
cam
na
C. Puigmal
me rs
'En
CE IP Roca
C.
C. C
R
s Pal
C. de
C.
la
es
Prad
irg
C. d
ell
rg
l'U
s rre va Ga
Carrer
tr cteo l Cadí
i Antnton de Sa
Re
C.
C. de
El oret ect
n Craiorat a3 s P ol M et tera
ny
les
Carre
s allè elV C. d
dí
el Masiaoret Rect
C. le
ga
a ny
rda
el
Av. d e
Gre
Plà
Ce
Ca
r
Guia de Patrimoni de Cunit
Cal
de
sia
Ma
tse
on
C. de C. M
Carre
28
gua it d’ai Dipòs
C. de C.
C.
èric ig nt Ib Ro ime ’en Jac ndo d Fo
.d Av
ed
Term
ll
afe
al eC
i
ton
t An
San
32
a
n Calas 2 Mo
de
LS C-
CASA
PAU
igu
t d’a
òsi
An
e Cu ra d rete Car
sia
Ma
Dip
de
nit a
Clari
tera
nt
Carre
Sa
ana
to
ni
14%
Tulipa
Crisantem
del
PUJADA MÀXIMA SUBIDA MÁXIMA
C. de l'O rquídia
ívic eC s ntr de Ce Jalardin Els
Carrer
Carrer
r rre
DIFICULTAT / DIFICULTAD
la
Fa rigo la
Carrer
e
sia s Ma onda X Can
Ca
PENDENT MIG / PENDIENTE MEDIA 2,8%
Carr er d
Tulipa
C. del Llir
i
del
Els ins d Jar
la
nia
de
leta Vio
Tulip a
± 175 m
la
DESNIVELL / DESNIVEL
Petú
Sortida / Salida
.M
d
od
d Fon
Pg
ari
qu
l'A
iula eT
Puig
rà
d'U
C. d'Urà
ia ct Là
FITXA TÈCNICA / FICHA TÉCNICA
C.
Mart
à
Via
rre r
Mer curi
la de
de
Via
Ca
C. de
r re ar
rre r
Via
6 r ido
Cun
29
Ca
ola arig
C.
de l'O rq u
ídia
de
la
r rre Ca
Ca rre r
Pl. Jardí
d'E nv ali ra
al rin s
d'A
C.
ira so
Clariana
a
C. G
Dipòsit d ’aigua
C. de la Rosa
Av. de Ro
C. M
± 170 m
te rà ni
Nú
Rec Cam tore í t
C.
l
bvla a
C. Cossetania
spin al
ua
ú
aria E
Aig
irg
ns
aX
C.
arid
p
C.
Carretera de Cunit a
s
a orr
Av .
nd
ria
arg
am
o
2
eM
nc CE IP E l s C os Roca s et a
na
An et
-3 SC AL
6m
C. d
d'E
rre r
S CA
San
Masia de Sant Antoni
C. Pal
C.
Ca
U PA
t An
Masia de Cal Plà
des
Pla
al
i
ton
e
141 m
C. de Pra
A IST
dí
d ra te rre
d'A
2h 30 min
C. del Ca
Ca
de ls
Jaciment Ibèric Fondo d’en Roig
de Montseny C.
P TO AU
Pirineu
C.
C-32
res Gavar
la uigm
CASALS
1 h 40 min
or et l Rect Av. de
e
C.
C. de l’Olivera
Dipòsit d’aigua
f Garra
del
Carrer rítim Pg. Ma
Empodà r
Selva
la
Figueretes
oni
s Gironè
6 Cunidor
Carrer
Penedè s
l' A lt Ca mp
Barb
onsià t
de
Carrer
Carrer i
iVir gil
de
ovir a
Ant Sant Ctra.
les
de
C irerers
de
Pg. Ma
7 Diagonal
Tarragona
Guia de Patrimoni de Cunit
Margalló les Basses
Carrer de
Carrer C. R
Joa
dels
de
a Carrerad
de les
C. del
Macià
C. Francesc
Macià
C. Síni Guenya del o
n XXII I
ció sta l'E de C.
C. Francesc
rítim
de
i la Geltrú
ent
Avinguda
al
eloTrr er d Carr
va Avinguda Vilano
Cunidor
go n
al Cunit Diagon
s Ptge. del s Vianant
5 Les Planes
la
Dia
Conca
ma
4 Cunit Centre
Tarragona
de
Ba
C. de la Ribera
de
ix
de
Pedro
H
rà
C.
e C. Baix Ebr
Pins
Valparaiso
Pg. Marítim
3 Valparaiso
Avinguda
ime
t d'en
Tarragona
Av.
l
l Gu
onès
de
Sínia
C. Tarrag
l'E
Colo Santa ade
de
nge
POLICIA LOCAL
Carrerad
C.
Ma
a Colom
X. Gossè
Avinguda
ió
c sta
d'À
rag all
Santa
Ptge. P.u Rome
Carr er
uer
Verdag
S
Torren
de
M ar
Pere Romeu
Cinto Carr er
C. Joan
a Carrerad
C. Jaume I
P. Tr av. u Rome
Nadal Isidre ll None
M. Utrillo
C.
de
Carme
del
Nucli Antic
C. Puig i Cadafalch
Ll. Bonin Pl. Santiag o Rusiñol P. Picasso
Pl. de la Barcelona Generalit at
C . Mossèn
del
Ramon Casas
Carrer
txa
C. Garro
la Pl. Tomás y Valiente
de
de
Major
Carrer
C.
C. d'Emp ar
la Font Av. de
dels
C. Manresa
Av.
a
C. Joaquim Mir
Carrer Calafell
C. Terrassa
C. Tortosa
Haug
R
A
C.Valparaíso
2 Les Sorres
GOSSA A BARC ELON
Carrer Calafell
C. Stut tgart
ç
sar
C. l'Arbo
Tarragona
Les Sorres
ESTACIÓ DE TREN
C. Sant Jordi
El Trene t
Plaça Hammelbach
C. les Sorr es
C. d'Amí lcar Ba car
ç
rboç
uda de
Masia El Caste ll
Avingud
Pl. de
H
la Vila Carrer Pl. Unió Pl. Sant C. St. Isid Cristòfol Sant Joan re Pl. Cat C. Sant Aalunya ntoni Ll.Vidal
E
ocunit Prdor es
P orta Carrer de les
Pl. Pla de Mar II
Plademar
O
C.
a Colom
Santa
Tros
Eres
Cunit
rs etlle
dels Am Els Am etllers de a Clariana
Carr er
rre rt
C. Roure
Ca
Cr eueta
CarrerCunit Parc
les Ca mèlies
Dàlia
rre r Ca
C. Pere Mestres
r de la Carre
de
C. de la
is
Carrer
Pl. Sant Sebastià
FF.CC. SARA
Pl. Pla de Mar I
Carrer del
ia Va lè
nc
Carrer
era
c
os
lB
de
C.
orca
na
Mall
C. Giro
C. Lleid
a
C. Prov ença
Ptge.Be
salú
C. F erra dura de l Sol
rs Avella ne
Granados
ins
C. d'Enric
ts
N
CEIP Solcunit
dels Garrofers
ra
re la Ped
ors mad Vere Plaça Jau Vidal me
e Llop C. Onofr
C. dels H or
s
a
Pl.Mane u Patarroyol Elkin
ollè
rian
Montserrat Roig
Pujada
Baladres
C. de
C. de la Pedr era
C. del Po
Ptge. de Figueres
er
Solcunit
at Sens RosaPl. Solcunit
er
Carr Carr
Rip
a Cla
Av. Europ a
Carrer
Elisenda de Montcada
C. de la
nit
edà
rgu l Be
r de
arre a C
ored
Rod
ni
nit
toni
els P
e Cu
Atn San
C. d
ra d
t de
C. Canigò
Montblanc
Geltrú
Can Nicolau Aving
Pavelló Els Joncs
Carretera de Sant Anto
ete Carr
Torren
r
Prat
Piscina Aqua Cu nit
Pg. Marítim
1 Can Toni
Carre
del
C. l'A
C. Lloren
l
Av. Juli Ce
Cubelles
C. del Gessamí
dels
CEIP Pompeu Fabra
C. les Sor res
Rambla
Castell Ernest Llu IES ch
Av. del
sar
de
arragona
C. Tramuntana
Carrer del Lligabosc
del Lligabosc
C.
é Merc
on
tcu
ny
a aCpm
relia
MªAu
M
C r lona Bace
ust Av. Cèsar Aug ga C. Coma-ru
C. Foix
Av. Juli Ce
V drel del en
Pg.Marítim
Carrer
Cal Carrer Cego
ni T
C. de les M
da
t
oral
del C
ll ndre C. Ve
rrània
Medite
tmell C. Mon les Pl. de es Palmer nyeres C. de Ba
la Av. de
Oliva
Calafell
Can To
Avinguda de
aiso Valpar oreres
Carrer
C.
a .B
Av.Vilanova i la Carrer
a ur
olau Can Nic
i
telle
rell
C. Mar
nies
HC. Sta.
al
C. Gorn
er
Carr
et
l'Urgell
de
er Carr
Zona Esportiva Municipal
C. de les u J livard Plaça Clara es Campoamor
C. de les Eures
Clavellina
es
r lad
Prat deCunit
Av. de Sitges
Costa
Da
C. Francolí
Carrer
Carrer del Mig
r C. de l'Espígol l Te de C. Carrer Ginesta
Carrer de 'Ebre l
C. Cosat Congost Daurada
Av.
C. Formentera
C. del Ter
de
Av.
Can Toni C.Albinyana C. Bellvei
C. de ’lHabana
Carrer
PelósC. del Romaní
C. del Fluvià
C aatn C. Prior Mola3 s
Ptge. Montcunit
ardes C. de les Juliv
C.
Pelós
C. del Gaià
Mig Carrer del
a
llorc
u
icola
Puig PPueig lós
Jardins Satorre-Pago e l Segr
C. de liació Amdepl Bessòs C. u P igdel Llobregat
del Penedès
C . Foix
on nT Ca
C. Cas
Can Toni
iana
d Ven
C. Begò
C. les s Roselle Mar Bàltic
Ptge. Ptge. Sant Sant Pere Jaume
Carre r
Carrer
Jaume
Vilafranca
16%
res
Mest
Pl. Lluís Companys C. de les Vinyes
e JaC.um Eivissa
Av.
C. Clar
nt
rar nia Medite
a Tarragona C-31
la
Nostrum C. Mare
C. Sant
Cal Cego
C. Lleva
Av. d e
Martí
C.
Zona norca C. Me Sant
Ptge. del Mas C. Po nent Masia
C.
l
í
Cego
Masia Glòria
Mir
mirall C. Josefa Al
C. Mar de Xina C. Mar de les Antilles Mas C. del
t
1
omeu tònia R C. d'An
Roselló
rb Ga e
Ptg
à Ocedic Ín
r ve
li rbí Ju . Ga
Nonel
odrego
Carrer
M
Cal
lvador
C.G. ran ce
Gal M olas
C. del Vallès
19%
re Pe r C. del Marge rre Ca Pl. del Pi C. Francesc Alegria
an N
Atlàntic
al
r est
C. Sa
c. G. M
C an
C. M
r rre
Ca
Av. C
Ptge. s Empúrie
Rosselló
s úrie mp C. E nals nta . Fo n. R
Ma
Borrell Ptge.
C. Oceà
Masia Can Torrents
ll
C. Borre
ibero
Carrer
al
eg Gr
Cantàbric
H
Mar
C. Teresa de Calcuta
Carrer
C. Mar Carib
r rre
Ca
Can Torrents
ge.
Pl. del Rei Jaume I
Cerdanya
Cementiri
C. R
tic
eà
Oc
Besalú
Can N r icola u Pt
C. Pelai Otalora
C. Mar de Bering
cífi
Pa
Carrer de l'Urgell
Carre
bra dors C. R a C. d jolers ’Int Pt ge ern .d et el Pca r
mar
làn
c
BAIXADA MÂXIMA BAJADA MÁXIMA mà
C. O
C. Mira
At eà
va Ja
Caspi
ruc
da
ar de
Ptge. Urgell
Masia Can Nicolau
ar
ana
de Garbí Ptge.
Ptge. Manacor
C. M
el B
a tc
on M
Oc
C. M
C.
PUJADA MÀXIMA SUBIDA MÁXIMA C. P
ell lav C. C
C.
DIFICULTAT / DIFICULTAD Moderada
erà
C.
Baronia
C. d el M
Ac àcie
M
C.
an N
Av .C
sse lló
Carr er R o
s
ed i
Carrer
C. d
és
a Plan
gr
ca Llaura
ro
Roca
lP
ers
de
lm
Pa
ico lau
C.
les
C.
ix
Guia de Patrimoni de Cunit
tem
La PENDENT MIG / PENDIENTE MEDIA 5,3%
Bo
•
TA PAU
Can Molas 2 t
rra nste
Mo
El Rectoret
Masia el Rectoret
C. P
l
•
rre r
de
•
Hay que evitar las horas centrales durante el verano. Resulta agradable hacer la ruta a media mañana en invierno o a partir de media tarde o al atardecer durante el verano. A pesar del desnivel, como el recorrido es corto, es apta para mayores de 6 o 7 años. Hay que llevar agua y calzado deportivo o preferentemente de montaña, ya que hay tramos empinados y rocosos. Recorrido ciclable para hacer en BTT, entre el 85 y 95%, según el nivel de cada uno.
Ca
v. Tra
Itinerario corto, muy variado y atractivo que nos lleva a la Sierra
•
AUTOPIS
Dipòsit d’aigua
C. Cadí
DESNIVELL / DESNIVEL
er ia ran de la Medit
CARACTERÍSTICAS
ALTURA MÍNIMA
Avinguda
•
ALTURA MÀXIMA ALTURA MÁXIMA
nt de Sa l'Arc Pins C. dels
30
•
NOTAS
Terme de Calafell TEMPS TOTAL TIEMPO TOTAL
l de
•
Cal evitar les hores centrals durant l’estiu. Resulta agradable fer la ruta a mig matí al ’hivern i a partir de mitja tarda o al vespre durant l’estiu. Malgrat el desnivell, com que el recorregut és curt, és apta per a majors de 6 o 7 anys. Cal portar aigua i calçat esportiu o preferentment de muntanya, ja que hi ha trams costeruts i pedregosos. Recorregut ciclable per a fer en BTT, entre el 85 i 95%, segons el nivell de cadascú.
Salimos de la Plaza Catalunya por la Avda de la Font y seguimos por la carretera de Clariana hasta el campo de fútbol. Tomamos a la derecha un bonito sendero que bordea la antigua cantera y se dirige a la Sierra de Sant Antoni, donde tenemos bonitas vistas de la zona litoral de Cunit. Después de pasar por el lado de un depósito giramos a la izquierda, cruzando la cresta y bajando por terreno rocoso a la carretera de Sant Antoni, que seguiremos hasta cruzar la autopista. Después giramos a la derecha en una explanada para seguir primero por un camino ancho y tomar después a la izquierda el sendero que nos llevará a la Sima de Sant Antoni. Es una pequeña cueva de más de cuarenta metros con dos galerías en las que se pueden observar restos de estalactitas, estalagmitas y alguna columna calcárea. Vemos la claridad que viene de la apertura natural de la cavidad. Salimos a la izquierda y subimos por una bonita cresta secundaria que nos llevará a la principal, que separa los términos de Cunit y Cubelles. Seguiremos el bonito camino bajando a la derecha hasta encontrar el desvío que nos llevará al fondo de la Garsa, donde cruzaremos la autopista y saldremos a la carretera que sube al Coll de Sant Antoni. Aquí giramos a la derecha por una pista de tierra que nos llevará de nuevo al casco urbano.
san
pa
6,4 km
TEMPS EN MOVIEMENT TIEMPO EN MOVIMIENTO
C. de
•
DESCRIPCIÓN
Cri
Masia Can Xondas Tu li
Plaça Catalunya
LONGITUD
C.
NOTES
de Sant Antoni y el cerro de la sima. Transcurre por la zona más montañosa de Cunit, con buenas vistas del municipio. Destaca la visita a la sima de Sant Antoni, una pequeña cueva de unos 40 metros de longitud repartidos en dos galerías.
del C. Mar Japó
Sortim de la Plaça Catalunya per l’Avinguda de la Font i seguirem per la carretera de Clariana fins davant del Camp de futbol. Agafem a la dreta un bonic corriol que voreja l’antiga pedrera i s’enfila a la serra de Sant Antoni, on tenim bones vistes de la zona litoral de Cunit. Desprès de passar pel costat d’un dipòsit girem a l’esquerra, creuant la carena i baixant per terreny pedregós a la carretera de Sant Antoni, la qual seguirem fins creuar l’autopista. Després girem a la dreta en una explanada, per seguir primer per un camí ample i agafar desprès a l’esquerra el corriol que ens portarà a l’Avenc de Sant Antoni. És una petita cova, de més de quaranta metres, amb dues galeries, en la que es poden observar restes d’estalactites, estalagmites i alguna columna calcària. Veiem la claror que ve de la que era l’obertura natural de la cavitat. Sortim a l’esquerra i pujarem per una bonica carena secundària que ens portarà a la principal, que separa els termes de Cunit i Cubelles. Seguirem el bonic camí carener, baixant a la dreta, fins a trobar el trencall que ens portarà al fondo de la Garsa, on creuarem l’autopista i sortirem a la carretera que puja al Coll de Sant Antoni. Aquí girem a la dreta per una pista de terra que ens portarà de nou a Cunit.
Sortida / Salida
.d Av
DESCRIPCIÓ
Centre Cívic Els Jardins la
FITXA TÈCNICA / FICHA TÉCNICA
les
Itinerari curt, molt variat i atractiu, que ens porta a la Serra de Sant Antoni i al Turó de l’Avenc. Transcorre per la zona més muntanyosa de Cunit, amb bones vistes del municipi. Destaca la visita a l’avenc de Sant Antoni, una petita cova d’uns 40 metres de longitud repartits en dues galeries.
de
del
Avenc i Serra de Sant Antoni CARACTERÍSTIQUES
de
rre r
RUTA 3 - Ruta de l’Avenc
Masia de Cal Santó
la F
Ca
31
RUTA 4 - Cunit de Sud a Nord Serra de Sant Antoni i Puig de Tiula
Atractiu recorregut que ens porta a recórrer el terme de Cunit de baix a dalt, fins a Costa Cunit, per recórrer els indrets més muntanyosos i forestals del nostre terme municipal. Discorre antics corriols i entra de baixada al terme de Cubelles pels voltants de Mas Peirot recorrent la serra de Sant Antoni, la carrerada de Sant Coloma i pujant al turó de Puig de Tiula. DESCRIPCIÓ Sortim de Cunit pel carrer Enric Granados i la Carrerada de Santa Coloma per agafar un corriol que ens porta a unes terres de conreu i s’enfila per la carena a la serra de Sant Antoni, amb bones vistes cap a la costa. Baixarem al Coll de Sant Antoni, seguim uns metres per la carretera i entrarem a les terres de la masia de Sant Antoni. Girem a la dreta per anar a buscar el més llarg dels tres túnels que creuen la C-32. Creuem la carretera de Sant Antoni en direcció a l’Avenc però agafant el llarg i boscós corriol que ens portarà a passar per darrera de Cal Jové i a la masia de Puig de Tiula. Pugem pel carrer Urà de Costa Cunit i just a dalt, girem a la dreta per la carrerada de Santa Coloma, un llarg i antic camí ramader que ens portarà al cim de Puig de Tiula. Allà cal agafar el camí de la dreta en direcció a Cunit, que ens portarà cap a Mas Peirot. Just davant de l’entrada a la finca creuem la C-32 i seguirem pel terme de Cubelles cap a “la Gaviota”, per on sortim al Torrent d’en Pedro, la divisòria natural entre Cunit i Cubelles per on arribem a l’Avinguda Barcelona. D’allà retornem al punt de sortida. NOTES •
Guia de Patrimoni de Cunit
• •
32
• •
Cal evitar les hores centrals del dia durant l’estiu. Ruta ideal per fer-la al matí a l’hivern o a partir de mitja tarda o al vespre durant l’estiu. Apta per a majors de 7 anys. Cal portar aigua i calçat esportiu o de muntanya, ja que hi ha trams pedregosos. Recorregut ciclable en BTT en més d’un 95% Variant: Permet escurçar el recorregut, 0,5 Km, al costat d’una torre elèctrica, sense anar a la masia de Puig de Tiula i Costa Cunit, retrobant el camí dalt de la carena.
CARACTERÍSTICAS Atractivo recorrido que nos lleva a recorrer el término de Cunit
de abajo a arriba, hasta Costa Cunit, para pasar por los lugares más montañosos y forestales de nuestro término municipal. Recuperando antiguos senderos y entrando, de bajada, en el término de Cubelles por los alrededores de Mas Peirot recorriendo la Sierra de Sant Antoni , la carrerada de Sant Coloma y subiendo al cerro de Puig de Tiula. DESCRIPCIÓN Salimos del casco urbano por la calle Enric Granados y la Carrerada de Santa Coloma para tomar un sendero que nos lleva a unas tierras de cultivo y se dirige por la cresta de la Sierra de Sant Antoni, con buenas vistas hacia la costa. Bajaremos al Coll de Sant Antoni, seguimos unos metros por la carretera y entraremos en las tierras de la Masía de Sant Antoni. Giramos a la derecha para ir a buscar el más largo de los tres túneles que cruzan la C-32. Cruzamos la carretera de Sant Antoni en dirección a la Sima pero tomando el largo y boscoso sendero que nos llevará a pasar por detrás de Cal Jové y a la masía de Puig de Tiula. Subimos por la calle Urano de Costa Cunit y justamente arriba, giramos a la derecha por la carrerada de Santa Coloma, un largo y antiguo camino ganadero que nos llevará a la cima de Puig de Tiula. Allí hay que tomar el camino de la derecha en dirección a Cunit y que nos llevará hasta Mas Peirot. Justo delante de la entrada a la finca cruzamos la C-32 y seguimos por el término de Cubelles hacia “la Gaviota”, por donde salimos al Torrent d’en Pedro, la división natural entre Cunit y Cubelles llegando a la Avenida de Barcelona. De allí volvemos al punto de salida. NOTAS •
• • • •
Conviene evitar hacer el recorrido en las horas centrales del día durante los meses de más calor. Resulta agradable hacerlo a media mañana en invierno o a media tarde y atardecer durante el verano. Apta para mayores de 7 años. Hay que llevar agua y calzado deportivo o de montaña ya que hay tramos rocosos. Recorrido ciclable en BTT al 95%% Variante: Permite recortar el recorrido 0,5 Km, al lado de una torre eléctrica, sin ir a la masía de Puig de Tiula y Costa Cunit, reencontrando el camino arriba de la cresta.
Guia de Patrimoni de Cunit
CARACTERÍSTIQUES
33
de
Fondo de
C. M
Pra ga
er c
rà
M de
C. d'U
C.
óna c
o 'Os lo C. d
Glad iol del
ia ún t Pe
Ca
ia uíd
rre r
de
rre Ca
la
e rd
C.
de
l'O rq
Lli ri
de l
C.
Carr er
Carretera de Cunit a Clariana
la ni
Anto
s go n
de
al
i la Geltrú
7 Diagonal
ent
6 Cunidor
eloTrr
Pg
Tarragona
er d Carr
de
Guia de Patrimoni de Cunit
nal Cunit Diago
Ptge. dels s Vianant
rítim Pg. Ma
C. d el M onsit à
Dia
C. de la Ribera
Cunidor
erà
Penedè
Barb
Ba
Conca
va Avinguda Vilano
Avinguda
m . Maríti
Sant Ctra.
Carrer
c
os
f
Empodà r
Selva
Figueretes
de Gironès
les de
Carrer
àcie Ac lB
de
Garra
del
Carrer Margalló
Carrer i
lt Ca mp l' A
iVir gil
de
n XXIII
C irerers ovir a
la
de
e C. Baix Ebr
C. Francesc
ix
C.
nès C. Tarrago
5 Les Planes
rà
a
4 Cunit Centre
Tarragona
Colom
Pins
Valparaiso
Pg. Marítim
3 Valparaiso
H
de
Santa ade Carrerad
Tarragona
Avinguda
ime
de
POLICIA LOCAL
Av.
l
l Gu
C. Síni Guenya del o
Macià
s
ed M C.
C. C.
tac ió
C. Francesc
l aso Gir
nia rà ite
C.
C. Giro
lorc
a
na
C. Prov ença
salú
C. Lleida
rre r Ca
l'E s
a Colom
Avinguda
ió
c sta l'E de C. de
nge
gall
de
Ma ra
Car rer
Sínia
Pedro
d'À
S
nt d'en Torre
C. Joan
Santa
X. Gossè
de
Pere Romeu
er
Verdagu
Cinto Carr er
de
M ar
Nadal Isidre l Nonel
M. Utrillo
C.
C. Jaume I
Ptge. P. Romeu P. Tr av. u Rome
C. Puig i Cadafalch
Ll. Bonin Pl. Santiag o Rusiñol P. Picasso
Carme
a
Nucli Antic
txa
C. Garro
la Pl. Tom y Valienás te
Barcelon a
Pl. de Generalla at it
del
C . Mossèn
dels
Basses
Carrer de les
Pl. Pla de Mar II
de
Carrerad
Ramon Casas
del
C.
de
Major
Carrer
la Font Av. de
C. Sant Jordi
C.
a
Carrer
Carrer
de
a
is
Plademar
E
Procunit
es P dor orta Carrer de les
C. R
ts
O
C.
a Colom
Santa
C. del
Carrerad
de les
C. dels H or
N
CEIP Solcunit
dels Garrofers
era la Pedr
Carrer del
Tros
Eres
Cunita Clari
etlle
rs
dels Am El ra s Amet llersana de rre r te
C. Roure
Ca
Dàlia C. de la
Carr er
s Cr eueta
les Cam èlie
d'A C.
u ola Nic
elló oss
Ptge.Be
Mal ia nc
de
rs ado Verem Plaça Jau Vidal me
Solcunit
Pl. Pla de Mar I
C. Joaquim Mir
Carrer Calafell
C. Terrassa
dels
R
Joa
ra nv ali
d'E
sal rin
C.
Esp C. M
ne
C.A
inal
Rec Cam tore í t
to
aria
Ca
Carr er R
Av .C
Va lè
Carre r de la
C. de
e Llop C. Onofr
Granados
Carrer
Pl.Mane Patarro l Elkin yo
Avingud
Pl. de
H
Macià
s Pirineu
a
Av .
d'A nd orr
ls
de
ria Nú
rre r
C.
an
CarrerCunit Parc
C. d'Enric
C. Pere Mestres
a
C. del Pou
la Vila Carrer Pl. Unió Pl. Sant C. St. Isid Cristòfol Sant Joan re Pl. Cat C. Sant Aalunya ntoni Ll.Vidal
C. d'Empar
ESTACIÓ DE TREN
C. Manresa
Av.
r
Carre
r
Berg del
at Sens RosaPl. Solcunit
r
C. de la Pedr era
uedà
arre a C
ored
Rod
Carre
on
Ptge. de Figueres
Pujada
Masia El Caste ll
C. Tortosa
Carrer Calafell
Montserrat Roig
C. F erra dura de Avella l ners Sol
rian
Av. Europ a
C. de la
C. M
M
nit
Baladres
s ollè Rip
a Cla
ercé
tcu
Carrer
s
nit
ni
Pin
e Cu
Anto nt
els
ra d
de Sa
ªA r M
Carre
Carrer
GOSSA A BARCE LONA
Haug
Carretera de Sant Antoni
ete Carr
nt Torre
C. Canigò
FF.CC. SARA
C.Valparaíso
2 Les Sorres
C. del Gessamí
dels
Elisenda de Montcada
Pl. Sant Sebasti à
C. Stut tgar t
C. l'Arboç
Les Sorres
Carrer
Montblanc
es
del Lligabosc
El Trenet
Plaça Hammelbach Tarragona
la Ba
r Carre
da
ra
Pavelló Els Joncs
C. les Sorre s
C. d'Amíl car Bar ca
ç
Avinguda de
C. Tramuntana Carrer del Lligabosc
Clavellina
u Da
C. d
ruc
Geltrú
Can Nicolau
rboç
Guia de Patrimoni de Cunit
2
C-3
el B
Prat
Piscina Aqua Cu nit
Pg. Marítim
1 Can Toni
LS
a Llaura
Carrer del Mig
Castell
Ernest Llu IES ch
del
C. l'A
ar
Av. Juli Ces
V drell del en
Cubelles
C. Lloren
ni
Tarragona
SA
ia
C. de ’lHabana
Av. del
C. de les Eures
lparaiso Va C. de les Moreres
CEIP Pompeu Fabra
C. les Sor res
Rambla
ust Av. Cèsar Aug ga C. Coma-ru
Calafell
Can To
Avinguda de de
Costa
C.
an aCpm urelia
l'Urgellet
de
er Carr y
Zona Esportiva Municipal
C. de les u J livarde Plaça Clara s Campoamor
rdes
C. de les Juliva
dr
celona Bar
Av.Vilanova i la
Carrer
Pg.Marítim
C. Go
Carrer
Mig Carrer del
Carrer
C atn C. Priora Mola3 s
Ptge. Montcunit
C.
ar
ral
Oliva
rnal
C. Foix
Av. Juli Ces
ll ndre C. Ve
rrània
Medite
ell C. Montm Pl. de less Palmere nyeres C. de Ba
la Av. de
HC. Sta.
mar
C. Francolí
C . Foix
i on nT
t
del Co
Av. de Sitges
o iber
r C. de l'Espígol l Te de C. Carrer Ginesta
Carrer de 'Ebre l
C. Cosat Congost Daurada
C. del Fluvià
C. del Gaià
olau Can Nic
Ca
stelle
ll dre Ven
nies
C. Begò
C. Mar
Can Toni C.Albinyana
C. del Vallès
del
C.
PelósC. del Romaní
Pelós
Cerdanya
Cementiri
C. R
C.
C. del Ter
de
Dipòsit d’aigua
13%
liació Amdepl Bessòs C. Puig Llobregat
Prat deCunit C. Bellvei
C. Mira
Satorre-Pago e gr del Se
del Penedès
Av.
Dipòsit d ’aigua
Av. de Roc
C. Cossetan C. d
Alegria
Puig
C. Formentera
Av.
Ptge. Ptge. Sant Sant Pere Jaume
Roselló
C. Ca
r
Can Toni
Jardins
Pl. Lluís Companys C. de les Vinyes
Jaume
Vilafranca
bra dors C. R aj C. d olers ’Inte Pt ge rne .d t el Pca r
Carrer
l
Nonel
odrego
Carrer
C. Sant
na
Cal Carrer Cego
C. O
Mes
C. del Marge
Puig Pelós
C.
CA
ú C. de l’Olivera
de Garbí Ptge.
a
u icola an N
C Pl. del Pi C. Francesc
Mir
me Jau C. Eivissa
Av.
C. Claria
t
rania Mediter
C. les s Roselle Mar Bàltic
Carre
la
a Tarragona C-31
C. Llevan
Av. d e
Nostrum C. Mare
La
Baronia
tres
re Pe
er arr
Masia Glòria
Zona orca C. Men Sant
Cal Cego
Carrer
r rre
Ca
mirall C. Josefa Al
Ptge. del Mas C. Po nent Masia
C.
Martí
lvador C. Sa
c. G. M
Atlàntic
í rb
Cego
1
omeu tònia R C. d'An
icola u
Av. C
Ptge. Empúries
Rosselló
Cantàbric
Molas
.
Besalú
r
llorc Ma
Borrell Ptge.
C. Oceà
Mar
Ga
t
22%
C. de la Rosa
irg
Carrer
Carrer
C an
C. G. ran Galce
C. Mar de Xina C. Mar de les Antilles l Mas C. de
ix Bo
nt de Sa l'Arc Pins C. dels
à Ocedic Ín
34
es úri mp C. E nals nta . Fo n. R
l de
l
de
C. de
r ve
í uli arb J
e. G
Ptg
Ptge
C. M
v. Tra
C.
Cal
bvla a
a
tic
Masia Can Torrents
al
str Me
Plan
ell lav
làn
C. Mar Carib
rania iter de la Med
Can Torrents
l
Can N Pl. del Rei Jaume I
ll C. Borre
ga
Gre
ua
Carrer de l'Urgell
Carre
C. Pelai Otalora
C. Teresa de Calcuta
H
Mas Peirot
aX
Roca C. C
At eà
c
C. Mar de Bering
Avinguda
r del C. Mapó Ja r rre
Aig
a
ad
tc
on
M
va Ja
Caspi
cífi
arid
na Carrer
Oc
ar de
Masia Can Nicolau
ar
Ca
arg
p
am
Pla
C.
C.
C. M
C. M
Pa
C.
a ns
Ptge. Manacor Ptge. Urgell
San
Masia de Sant Antoni
eM
nc d'E
ers
lm
Pa és
U PA
C. d
C.
al
les
gr
TA
la
C.
uigm
PIS TO
C.
e
C. P
i
ton
t An
Masia de Cal Plà
Fàcil / Fácil
Pal
CE IP E l s C os Roca s et
de ra te rre
des
Ca
s
C. de Pra
AU
± 210 m
í
rre Gava
.d Av
Masia el Rectoret
BAIXADA MÀXIMA BAJADA MÁXIMA
à
Dublín
7m
Jaciment Ibèric Fondo d’en Roig
C. del Cad
El DIFICULTAT / DIFICULTAD Rectoret
e Oc
Roma
C. Monts
or ctet
rre r
mà
Viena
2
eny
de
les
Ca
ana
r Carre
Pl. Jardí
PENDENT MIG / PENDIENTE MEDIA 2,8%
C. P
París
tem
ALS C-3
l Re Av. de
C.
C. Cadí
ro
de
PAU CAS
Can Molas 2 at
t rr nse
Mo
DESNIVELL / DESNIVEL
lP
rà
175 m AUTOPI STA
Dipòsit d’aigua
Terme de Calafell
de
de
Masia Can Xondas lip a
3h 00 min
ALTURA MÍNIMA
C.
d'U
Masia de Cal Santó
Tu san
PUJADA MÀXIMA SUBIDA MÁXIMA
L
Centre Cívic Els Jardins la
Cri
ALTURA MÀXIMA ALTURA MÁXIMA
Car rer
Gornal
2 h 15 min
TEMPS TOTAL TIEMPO TOTAL
la
Masia Juvé
ola arig
rre r
del
ig de Tiu
la F
Ca
de
Escola Taller Rosers
la
TEMPS EN MOVIEMENT TIEMPO EN MOVIMIENTO
lm
Masia Pu
Violeta
Tulip a
Carrer
9,5 km
on dre s
de la
Jardins
LONGITUD
co
de
de
de
r rre
la
pa
Avin gud a
toc olm
Ca
Tu li
sto
Carrer
'Es
de la
Plaça Catalunya Els de
Sortida / Salida
nes
C. d
d'E
oa
isb
C. L C.
de
C.
'Ate
C.
Carrer
C. d
Carrer
rre r
Ca
Els Rosers
l'Aquari
ri rcu Me Pg.
a Castellet
FITXA TÈCNICA / FICHA TÉCNICA
C. d'Urà C.
Vilaseca
Puig de Tiula
ur i
Dipòsit d’aigua
35
C. Francesc Macià, 3 43881 Cunit
www.penedesmaritim.cat
www.cunit.cat