Índex. L ICAB i el seu entorn...5. Els Col legiats de l ICAB L àmbit Contenciós-Administratiu L àmbit Civil L àmbit Social

Informe ICAB Índex Direcció: Noemí Juaní L’ICAB i el seu entorn ........................5 Coordinació de Recerca: Vicens Valentin Equip d’investi

3 downloads 31 Views 7MB Size

Recommend Stories


l l
the taste of a land l www.ribeirasacra.org l Denominación de origen RIBEIRA SACRA Denomination of origin RIBEIRA SACRA N uestra Denominación de

Bella y bestia. l l l l l l l l l l l. & # c p w w. dum dum. dum. dum. j ˆ«. ˆ« du - ru du - ru du - ru. j ˆ« l l l l l l l l l l l. dum. dum
Bella y bestia Texto original: Howard Ashman Música: ALAN MENKEN Arr.: Rubén Díez Fernández p ¬ # ˙»»» ««˙« Jœ»» ««j Jœ»» Jœ»»» ««j Jœ»» J J « Ó Ó œ

CRONO 2-L, 3-L, 5-L, 10-L, 15-L, & 20-L
CRONO 2-L, 3-L, 5-L, 10-L, 15-L, & 20-L E D Quemadores de gasóleo Ölbrenner Instrucciones de Instalación, Montaje y Funcionamiento para el INSTAL

l Francisco Bilbao 2818 l Providencia, Santiago. l l
www.tiendita.cl l Francisco Bilbao 2818 l Providencia, Santiago. l +562 2884 4247 l [email protected] 2 www.tiendita.cl l Francisco Bilbao 2818

L enigma de l ordinador
Exposicions mNACTEC Generalitat de Catalunya Departament de Cultura Exposició L’enigma de l’ordinador Guía de visita de les exposicions del mNAC

Story Transcript

Informe

ICAB

Índex Direcció: Noemí Juaní

L’ICAB i el seu entorn ........................5

Coordinació de Recerca: Vicens Valentin Equip d’investigació: Xenia Aznar, José Cobo, Eva Martin, Caterina Meca, Elisabet Simal, Gabinet Ceres S.L. Amb la col·laboració de: Núria Alba, Beatriz Baldó, Federico Carabella, Jesús Cortes, Josep Lluís Cots, José Antonio Cuenca, Sergi Chimenos, Ramon Fernández, Blanca Gifre, Marta Giró, Jordi Masnou, Ana Maresca, Marc Molins, Eloy Moreno, Berta Muntaner, Xavier Palomares, Ricardo Peix, Rosa Peña, Mónica Recasens, Carmen Sánchez, Consolación Sierra, Ignasi Subirachs, Anna Valera, Javier Valle i Marc Vilar Disseny: Albert Muñoz Thuile

Els Col·legiats de l’ICAB ..................41 L’àmbit Contenciós-Administratiu......59 L’àmbit Civil ...................................95 L’àmbit Social................................151 L’àmbit Penal ................................179 Conclusions generals ......................229 Fonts .............................................255

L’ICAB i el seu entorn

Presentació i normativa d’aplicació Tal i com estableixen els Estatuts inscrits al Registre de Col·legis Professionals de la Generalitat i aprovats en data 16 de gener de 2009, l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona (ICAB) és una corporació de dret públic, de caràcter professional, amb personalitat jurídica pròpia, i plena capacitat per al compliment del sesu fins públic i privats. Dins del que són els seus fins privats, el Col·legi d’Advocats de Bacelona presta tota una sèrie de serveis pensats per al desenvolupament professional dels advocats i que, amb carácter voluntari poden ser utilitzats de manera exclussiva pels col·legiats a l’ICAB. Els més importants són, sense dubte els que tenen a veure amb la Bilbioteca o la Formació, tots dos vaixells insignies de la qualitat i la vocació de servei al col·legiat; però també hi ha d’altres opcions molt interessant: el servei d’ocupació i orientació laboral, servei d’altertes jurídiques, de notificacions fefaents, etc. Pel que fa a les finalitats públiques que corresponen a l’ICAB i com ja dèiem en anteriors ocasions se centren en dos àmbits concrets d’actuació: • ENVERS LA SOCIETAT vetllant perquè l’actuació professional dels advocats respongui als interessos i a les necessitats de la societat actual, així com garantint la bona pràctica i el compliment de les seves obligacions deontològiques. • ENVERS LA PRÒPIA ADVOCACIA, representant, ordenant i prestant els serveis que beneficiïn els seus membres i la funció social que té enconmenada. La normativa que aplica a l’ICAB és àmplia i diversa. Més enllà del seu propis estatuts dels que ja hem parlat, les normes que ens són d’aplicació són:

Informe sobre la Justícia 2013

6

• Llei 7/2006, de 31 de maig, de l’exercici de professions titulades i dels col·legis professionals (DOGC 4651 de 9 de juny de 2006) • Normativa de l’Advocacia Catalana, inscrita al Registre de Col·legis Professionals per Resolució JUS/880/2009 de 24 de març; • Estatut de la Advocacia Espanyola, Reial Decret 658/2001, de 22 de juny, el Código Deontológico de la Abogacía Española, aprovat pel Ple del CGAE de 27 de Septembre de 2002 i modificat pel Ple del 10 de desembre de 2002 • Llei 2/1974 de Col·legis Professionals de 13 de febrer; sense perjudici de no oblidar altra normativa relacionada o d’aplicació en alguns extrems. • Llei 17/2009, de 23 de novembre, sobre el lliure accés a les activitats de serveis i el seu exercici • Llei 25/2009, de 22 de desembre, de modificació de diverses lleis per a la seva adaptació a la Llei sobre el lliure accés a les activitats de serveis i el seu exercici (Llei Òmnibus) • Llei 2/2007, de 15 de març, de Societats Professionals • Reial Decret 1331/2006, de Regulació de la relació laboral de caràcter especial dels advocats que presten serveis en despatxos d’advocats individuals i col·lectius. Reial Decret 1331/2006, de 17 de novembre • Llei d’Accés a les professions d’Advocats i Procuradors dels Tribunals. Llei 34/2006, de 30 d’octubre • Reial Decret 936/2001 de Transposició de la Directiva 98/5, de 3 d’agost, que regula l’exercici permanent a Espanya de la professió d’advocat amb títol professional obtingut a un altre estat membre de la Unió Europea. • Llei 1/1996, de 10 de gener, d’Assistència Jurídica Gratuïta • Reial Decret 996/2003, de 25 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament d’Assistència Jurídica Gratuïta, BOE núm. 188, de 7.8.2003 • Decret legislatiu 3/2010, de 5 d’octubre, per a l’adequació de normes amb rang de llei a la Directiva 2006/123/CE, del Parlament i Decret legislatiu 3/2010, de 5 d’octubre, per a l’adequació de normes amb rang de llei a la Directiva 2006/123/CE, del Parlament i del Consell, de 12 de desembre de 2006, relativa als serveis en el mercat interior (Capítol 6, serveis professionals) • Decret 252/1996, de 5 de juliol, de creació de les comissions d’assistència jurídica gratuïta, regulació del procediment per al reconeixement del dret d’assistència jurídica gratuïta i de la subvenció per a les actuacions professionals dels advocats i procuradors a Catalunya • Codi Deontològic del Consell dels Col·legis d’Advocats de la Comunitat Europea • Directiva 89/48/CEE del Consell, relativa a un sistema general de reconeixement dels títols d’ensenyament superior que sancionen formacions professionals d’una durada mínima de tres anys, DG. L 19, de 24.1.1989 • Directiva 98/5/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 16 de febrer, destinada a facilitar l’exercici permanent de la professió d’advocat en un Estat membre diferent d’aquell en el qual s’hagi obtingut el títol, DOUE núm. 77, de 14.3.1998 • Directiva 2006/123/Ce Del Parlament Europeu Y Del Consell de 12 de desembre de 2006 relativa als serveis al mercat interior. D’altra banda, el marc normatiu atorga al Col·legi capacitat normativa per a dotar-se dels instruments legals necessaris pel seu funcionament i, des d’aquesta potestat ha desenvolupat una sèrie de reglaments com són: El reglament de societats professionals d’advocats del Col·legi d’Advocats de Barcelona. RESOLUCIÓ JUS/1098/2011, de 18 d’abril. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 5875 – 10.5.2011. El reglament de Reclamació de quotes col·legials, sancions i altres obligacions econòmiques, del procediment de baixa col·legial i de reincorporació. Aprovat per la Junta de Govern de l’Il·ltre. Col·legi d’Advocats de Barcelona de 21 de febrer de 2011.

Presentació

El reglament de la Biblioteca de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona. Aprovat per la Junta de Govern de l’Il·ltre. Col·legi d’Advocats de Barcelona, en sessió de 18 d’octubre de 2010 i amb correcció d’errors materials per la Junta de Govern de 20 de desembre de 2010. El reglament de les Delegacions Territorials de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona. Aprovat per la Junta de Govern de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona de 30 de novembre de 2010. El reglament del Tribunal Arbitral del Col·legi d’Advocats de Barcelona (TACAB). Acord de la Junta de Govern de l’Il·lustre. Col·legi d’Advocats de Barcelona, de data 23 de març de 2.004. DOGC núm. 4122 - 29/04/2004. El reglament de Persones Associades de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona. Aprovat per la Junta de Govern de l’Il·ltre. Col·legi d’Advocats de Barcelona de 20 de febrer de 2012. El reglament de Funcionament i Gestió del Registre d’Advocats Auditors en Entorns Tecnològics (AAULETEC) de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona. Aprovat per Junta de Govern de 18 de març de 2013. El reglament del Servei de Defensa d’Ofici i Assistència Jurídica Gratuïta del Col·legi d’Advocats de Barcelona. RESOLUCIÓ JUS/993/2011, de 13 d’abril. Diari Oficial de la Generalitat 24286 de Catalunya Núm. 5865 – 26.4.2011. El reglament de la Comissió d’Honoraris. Aprovat per la Junta de Govern del Il·ltre. Col·legi d’Advocats de Barcelona de 2 maig 2011. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 6012 – 24.11.2011. El reglament de la Comissió de Cultura de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona. Aprovat per la Junta de Govern de l’Il·ltre. Col·legi d’Advocats de Barcelona de 6 de juny de 1995. El reglament de la Comissió d’Advocats/des Mediadors/es. Aprovat per la Junta de Govern de 28 de març de 2011, i amb la disposició transitòria segona aprovada per acords de 20 juny 2011. El reglament de la Comissió de Dret Penitenciari de l’ICAB. Aprovat per la Junta de Govern de 7 de febrer de 2011. El reglament de la Comissió para la Cooperació i el Desenvolupament (0,7%). Aprovat per la Junta de Govern del Il·lusltre. Col·legi d’Advocats de Barcelona de 19 de desembre de 2011. El reglament de la Comissió d’Advocats per a la igualtat de Drets dels Nous Models de Família. Aprovat per la Junta de Govern del Il·ltre. Col·legi d’Advocats de Barcelona de 19 de desembre de 2011. Els Estatuts Grup d’Advocats Joves (GAJ). El reglament de Comissions de Persones Col·legiades a l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona. Aprovat per la Junta de Govern del Il·lustre Col · legi d’Advocats de Barcelona de 17 de setembre de 2012. El reglament de la Comissió delegada d’Intrusisme Professional del Col·legi d’Advocats de Barcelona. RESOLUCIÓ JUS/1842/2012, de 7 de setembre. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 6217 – 20.9.2012.

7

Informe sobre la Justícia 2013

L’estructura de l’ICAB a més, és fortament participativa, de tal manera que, més enllà de la seva Junta de Govern escollida cada quatre anys i el personal laboral que hi treballa, compta amb una sèrie de comissions i seccions a les que els advocats s’hi poden inscriure, depenent del seu interès professional per tal de proposar activitats de gaudi per a tots els companys. En aquesta línia podem parlar de tres categories diferenciades. D’una banda les comissions delegades que han d’assistir en el desenvolupament de les funcions de la Junta de Govern, especialment pel que fa a les funcions públiques que l’ordenament jurídic atribueix als col·legis professionals.

8

Existeixen així 11 comissions delegades formades per grups d’advocats que representen tots els perfils de l’advocacia barcelonina. » Comissió de Cultura i Formació » Comissió de Deontologia Professional » Comissió de Normativa » Comissió de Prospectives Socioprofessionals » Comissió de Relacions amb l’Administració i la Justícia (CRAJ) » Comissió del Torn d’Ofici i Assistència al Detingut » Comissió d’Estrangeria » Comissió d’Honoraris » Comissió d’Intermediació, Responsabilitat i Assegurança Col·legial (CIRAC) » Comissió d’Intrusisme » Comissió per a la Cooperació i el Desenvolupament (0,7%) També podem parlar de les Comissions de Persones Col·legiades que, a iniciativa de la pròpia Junta de Govern o d’un grup de persones col·legiades es podran constituir de manera permanent o temporal, per tal de perseguir finalitats corporatives, promoure el debat jurídic i fomentar la participació de les persones col·legiades en els diferents àmbits d’interès professional. Existeixen 14 comissions d’aquest tipus. » Comissió d’Advocats de Responsabilitat Civil i Assegurances » Comissió d’Advocats d’Empresa » Comissió d’Advocats Sèniors » Comissió d’Advocats/des Mediadors/es » Comissió d’Arbitratge » Comissió de Defensa dels Drets de la Persona i del Lliure Exercici de l’Advocacia » Comissió de Dones Advocades » Comissió de Dret Penitenciari » Comissió de Drogues » Comissió de Justícia Penal Internacional » Comissió de Protecció dels Drets dels Animals » Comissió dels Drets de la Gent Gran » Comissió per a la Igualtat de Drets dels Nous Models de Família » Grup d’Advocats Joves (GAJ) Per últim sota la denominació de seccions de cerca, la promoció de la investigació, el desenvolupament, l’especialització en les diverses àrees del Dret, i la formació continuada. N’hi ha 23. » Secció de Dret Administratiu » Secció de Dret Aeronàutic » Secció de Dret Ambiental » Secció de Dret Civil

Presentació

» Secció de Dret Comunitari i Internacional » Secció de Dret Concursal » Secció de Dret Constitucional » Secció de Dret de la Circulació » Secció de Dret de la Competència i de la Propietat Industrial » Secció de Dret de la Construcció » Secció de Dret de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació » Secció de Dret Esportiu » Secció de Dret Fiscal i Financer » Secció de Dret Laboral » Secció de Dret Lingüístic » Secció de Dret Marítim » Secció de Dret Matrimonial i de Família » Secció de Dret Mercantil » Secció de Dret Penal » Secció de Dret Processal » Secció de Dret Sanitari » Secció de Drets de Propietat Intel·lectual i Drets d’Imatge » Secció de la Infància i de l’Adolescència

L’ICAB i el seu entorn Pel que fa a l’àmbit territorial en que l’ICAB desplega els seus efectes és als Partits Judicials de Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat, Cornellà de Llobregat, el Prat de Llobregat, Gavà, Sant Boi de Llobregat, Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú, Igualada, Berga, Santa Coloma de Gramanet, Badalona i Arenys. Conviu, per tant, amb 7 col·legis d’advocats més dins la província de Barcelona (Sabadell, Terrassa, Manresa, Sant Feliu de Llobregat, Vic, Mataró i Granollers) i 6 més per la resta de Catalunya (Figueres, Firona, Tarragona, Tortosa, Reus, Lleida) Amb tots ells es conforma el Consell de Col·legis d’Advocats de Catalunya del que, durant l’any 2012, ha esta tel Degà del Col·legi d’Advocats de Barcelona, el seu president. La distribució en quant a magnituds dels diferents col·legis, no és gens uniforme tal i com es pot veure al quadre adjunt:

9

Informe sobre la Justícia 2013

L’ICAB aplega el 70% dels col·legiats a Catalunya. Observat aquest fenomen per províncies, veiem com el 85% es concentren a la província de Barcelona, un 3% a Lleida, un 6% a Tarragona i un 6% a la província de Girona. Aquesta distribució summament desigual es reprodueix també a nivell espanyol de tal forma que, 6 Col·legis d’Advocats apleguen el 55% de l’advocacia espanyola mentre que 77 col·legis de diferents mides es reparteixen el 45% restant, no suposant cap d’ells més del 1,49% del total de l’advocacia.

10

Aquesta situació es troba, en aquests moments, posada en dubte per un esborrany d’avantprojecte de Llei de serveis professionals que ha començat a parlar ja de la necessitat de crear Col·legis professionals d’abast autonòmic o com a molt provincials. No cal dir que, d’aprovar-se aquesta normativa, el canvi que s’hauria d’operar en tots els collegis d’advocats i les seves estructures és molt important i que afectaria d’igual manera a tots els col·legis. En el cas d’optar-se per estructures provincials, aquells amb estructures més petites, es veurien abocats a la seva desaparició. Els més grans però, haurien de modificar bona part de la seva manera de funcionar i de desplegar-se en el territori, modificació que arribaria a l’esència mateixa de la corporació. El fet que majoritàriament aquests col·legis més grans siguin identificats (per la denominació) amb l’abast provincial; no significa que ho siguin o que no suposés un important canvi. Si es tractés d’estructures autonòmiques, també caldrà una transformació completa de l’actual sistema de funcionament sobretot per tal de no perdre les característiques de proximitat tant a la ciutadania com a l’advocacia a la que es preten donar suport i també comportaria una modificació substancial de les relacions que en aquests moments, i respecte del marc de l’advocacia espanyola, es donen a nivel del Consejo General de la Abogacía Española.

Presentació

Ens trobem doncs en un moment crític de forts canvis i de certa inseguretat que poden generar algunes tensions com és propi de qualsevol moment històric caracteritzat per una forta crisi econòmica com la que estem vivint. És lògic és cíclic i acostuma a ser, certament, l’orígen dels grans avenços. L’advocacia ho superarà i sabrà estar a l’alçada de les necessitats. Però més enllà d’aquestes qüestions internes que afecten únicament a les corporacions com a tals, per valorar la dimensió del que suposen i representen els Col·legis d’Advocats i d’aquesta professió, és important posar aquesta dada en relació amb la població en la que exerceixen de forma preferent. En el gràfic següent podem constatar com els col·legis d’Advocats espanyols es mantenen en una ràtio mitjana de 2,4 advocats exercents per cada 1.000 habitants, a excepció de Madrid on el nombre es molt més elevat.

En principi no sembla que la mitja hagi d’anar a la baixa, ja que de l’any anterior a aquest ha augmentat la mitjana d’advocats per cada 1.000 advocats, però podria ser que a llarg termini a

11

Informe sobre la Justícia 2013

causa de la crisi i de normes com ara la Llei d’Accés a les Professions d’Advocats i Procuradors dels Tribunals, Llei 34/2006, de 30 d’octubre pugui veure’s reduïda aquest rati.

Els col·legiats de l’ICAB En qualsevol cas, el Col·legi d’Advocats de Barcelona a 31 de desembre de 2012 tenia un total de 23.057 col·legiats dels quals més 16.454 (71,4%) eren advocats en exercici mentre que 6.603 (28.6%) ho eren en la modalitat sense exercici, tot tenint en compte que aquesta proporció respecte el nombre d’advocats sense exercici, ha augmentat en els últims anys com a conseqüència de l’entrada en vigor de la Llei 34/2006, de 30 d’octubre, d’Accés a les professions d’Advocats i Procuradors dels Tribunals. Quant als àmbits preferents d’actuació en els que treballen els advocats exercents trobem que l’àmbit en el qual exerceixen més advocats és el civil, si bé el repartiment en les diferents àrees es molt homogeni. D’altra banda també s’ha de tenir en compte que els advocats solen escollir més d’una àrea i que no tots els advocats especifiquen la seva àrea de dedicació preferent. 12

A més, el desglossament de l’apartat “Altres” ens mostra una gran quantitat d’especialitats jurídiques que poden arribar a atendre de manera específica una gran quantitat de situacions.

Presentació

En relació amb les llengües estrangeres en les que els advocats consideren que poden prestar els seus serveis podem apreciar a la gràfica següent com la principal llengua es l’anglès, però també n’hi ha d’altres com francès, italià, alemany o portuguès.

D’altra banda hem de fer referència a d’altres funcions més enllà de l’estrictament relacionada amb l’advocacia i que dóna lloc a la creació de Registres públics que poden ser accessibles tant pels ciutadans com per qualsevol organisme de l’Administració Pública de que disposa l’ICAB. Dins d’aquests registres trobem els Administradors Concursals, els Comptadors-partidors, els Mediadors, Auditors en entorns tecnològics i els Àrbitres.

L’ICAB i la seva acció en el marc de la responsabilitat social Entre les finalitats del Col·legi d’Advocats de Barcelona establertes estatutàriament està la de “vetllar perquè l’actuació professional dels advocats i advocades respongui als interessos i les necessitats de la societat actual, així com garantir les bones pràctiques i el compliment de les seves obligacions deontològiques “.

13

Informe sobre la Justícia 2013

A més, també avança l’article 7 dels Estatuts respecte de les finalitats que han de “promoure les activitats i prestar els serveis que beneficiïn els seus membres i la funció social que té encomanada” tornant per tant a incidir en aquest aspecte social que en tota estratègia de responsabilitat corporativa ha de presidir. La integració a la societat en què desplega els seus efectes així com garantir el respecte escrupolós a unes normes ètiques, es troben doncs en l’ADN d’aquesta corporació en la mesura que, tant la seva raó de ser com les seves finalitats actuals i les accions que voluntàriament ha anat realitzant, estan dirigides a contribuir que la societat on s’emmarca , sigui una societat més justa, més solidària i amb més drets. No obstant això, és cert que tenint en compte els orígens fortament corporatius, la composició de membres fonamentalment basats en l’advocat individual i la pressió actual a prestar serveis professionalitzats i rendibles des d’un punt de vista estrictament empresarial; ha pogut comportar certa pèrdua d’aquesta identitat que ara, gràcies a les actuals tendències que ajuden a sistematitzar i ordenar els valors estratègics d’una direcció basada en la responsabilitat social corporativa, podrien ajudar. 14

Per això, apareix com una carència però també com una prioritat el definir aquesta línia a seguir i que no només podrà homogeneïtzar i dotar de sentit diverses de les accions que s’estan realitzant i que, conscient o inconscientment, van encaminades en aquesta direcció: sino que també podrà atorgar uns criteris més sòlids a l’hora de poder seguir prestant els serveis actuals i els que en un futur es desenvolupin. Les àrees en què ja s’està desenvolupant una estratègia de responsabilitat social poden ser al temps dividides entre les internes, entenent sota aquest concepte aquelles que van dirigides tant al col·lectiu d’advocats com als treballadors de l’ICAB; i externes, que van dirigides a la societat en general i, sense perjudici si qui les empren és el Col·legi d’Advocats com a institució o els seus col·legiats. Àrea d’acció interna de responsabilitat social corporativa: • Fundació Ignasi de Gispert. L’ICAB destina una part del seu pressupost (2,5%) a finançar en la seva gairebé totalitat (el Patronat són 3 institucions de les quals ICAB contribueix en un 70%) l’obra social realitzada des d’aquesta Fundació. Consisteix, fonamentalment, en atorgar ajuts mensuals a aquells peticionaris que acrediten trobar-se en condicions econòmiques d’extrema gravetat com a conseqüència d’una malaltia o incapacitat per treballar. Els subjectes susceptibles de rebre els ajuts són tant els col·legiats de l’ICAB com els seus familiars directes i treballadors de l’ICAB. • Projectes socials de foment al respecte dels drets humans des d’un punt de vista jurídic: L’ICAB també destina el 0,7% del seu pressupost a atorgar ajudes a co ·lectius o associacions que després d’un concurs convocat anualment, presentin projectes de cooperació jurídica amb pobles en vies de desenvolupament. • Mesures anticrisi. L’ICAB davant la situació conjuntural que s’està vivint de profunda depressió econòmica ha desenvolupat una sèrie de mesures per pal·liar la situació d’aquells que puguin estar travessant pitjors situacions. Les mateixes consisteixen en: Possibilitat de sol·licitar l’ajornament de les quotes col · legials: aplicable a aquells col·legiats que acreditin estar en atur o bé, si continuen treballant per compte propi, amb ingressos inferiors a 17.000 euros bruts anuals.

Presentació

Possibilitat d’acollir-se a la reserva del 5% de places en qualsevol activitat formativa per a aquells col·legiats que reuneixin les condicions anteriorment descrites. • Ajuts especifics per a discapacitats. L’ICAB també ha obert una línia d’ajuts, consistents a aplicar un descompte del 50% en tots els serveis que ofereix l’ICAB, per a aquells col·legiats que o bé ells mateixos, o bé un familiar dependent, pateixin una situació de discapacitat o malaltia greu. • Beques de formació i estades a l’estranger. L’ICAB disposa de diverses convocatòries a l’any per atorgar beques d’estudi a tots els programes formatius d’especialització (màster i postgrau) així com per poder realitzar pràctiques remunerades tant en la demarcació territorial de l’ICAB com a l’estranger (a través dels convenis d’agermanament amb altres col·legis d’advocats fonamentalment europeus) • Ajuts a la formació. L’ICAB ofereix a tots els nous col·legiats un bonus de 300 per bescanviar en activitats formatives. A més dedica un percentatge important de tota la seva oferta en formació a activitats totalment gratuïtes. Paral·lelament i de manera anual ofereix a tots els seus treballadors la possibilitat d’acollir-se a un ajut de fins a un 50% del cost dels estudis que s’hagin realitzat amb aprofitament (assignatura aprovada o certificació conforme s’ha assistit al 85% de les classes impartides) alhora que ofereix gratuïtament l’assistència a totes les activitats formatives que es realitzen per part de l’ICAB amb un límit basat en la prioritat d’assistència del col·legiat. • Protecció del Medi ambient: L’ICAB està en procés d’instal·lar lluminàries de baix consum o tecnologia LED al llarg dels més de 9.000 metres quadrats que ocupen les instal·lacions. Així mateix, disposa d’un sistema de recollida per al seu posterior reciclatge, de paper, vidre, materials tòxics i envasos de plàstic. S’ha suprimit també la maquinària petita d’impressió substituint-la per multifuncionals de menor consum i consumibles menys tòxics. Així mateix, s’han aprovat normes per a l’arxiu que fan una especial referència a l’eliminació dels materials que puguin resultar no reciclables: clips, carpetes de plàstic, carpetes amb anelles, etc. • Creació de comissions per a la realització d’activitats d’interès per als col·legiats i foment de les accions en equip. L’ICAB disposa de més de 40 comissions i seccions en què els advocats es poden inscriure i participar desinteressadament per la proposta, realització i convocatòria d’accions i activitats dirigides a la resta de col·legiats tant de tipus formatiu com de col·laboració. En aquest sentit, per exemple, s’han creat els anomenats Grups de Millora Contínua per la qual grups d’advocats s’ajuden uns als altres per al desenvolupament d’estructures de despatx millor organitzades i més rendibles. • Premis anuals. L’ICAB convoca anualment premis dirigits tant a la promoció de la cultura jurídica com a les bones pràctiques. Aquests premis tant honorífics com també econòmics pretenen contribuir a la millora i superació individual. • Bookcrossing: L’ICAB ofereix un servei de bookcrossing per advocats pel qual es dipositen o es recullen gratuïtament llibres de tota mena. Àrea d’acció externa • Servei Pro-bono: en col · laboració amb l’ICO (Institut Català d’Oncologia) l’ICAB ha obert la possibilitat d’inscriure’s voluntàriament en una llista pro-bono que ofereix assessorament jurídic als malalts oncològics o els seus familiars directes quan, en circumstàncies econòmiques adverses, necessiten d’aquesta atenció jurídica que queda fora de l’abast previst en la Llei d’assistència jurídica gratuïta.

15

Informe sobre la Justícia 2013

• Servei del torn d’ofici i assistència al detingut: L’ICAB com tots els Col · legis d’Advocats i d’acord amb la normativa existent, gestiona i presta el servei de torn d’ofici i assistència al detingut a aquelles persones que obtenen el benefici de justícia gratuïta o encara no obtenint, no designen advocat per a la defensa en procediments en què és preceptiu. Tot i que aquesta activitat és finançada per la Generalitat de Catalunya, cal tenir en compte que les quantitats que per aquesta tasca realitzen els advocats estan molt per sota dels honoraris habituals en l’àmbit privat, pel que és, sense cap dubte, una acció social i solidària envers els ciutadans. • Servei d’orientació jurídica. En la mateixa línia que el punt anterior, l’ICAB ofereix un servei d’orientació previ al procediment judicial i de caràcter jurídic, a aquells ciutadans que es troben davant d’un conflicte de qualsevol tipus. Aquest servei és de caràcter universal i no necessita d’obtenció del benefici de justícia gratuïta però suposa un avanç per a la societat en la mesura que contribueix al coneixement de drets i obligacions i, per tant, a una societat més justa. Però també en aquest cas, el servei, tot i trobar-se subvencionat per l’Administració (Generalitat, Diputació de Barcelona, Ajuntament de Barcelona) no cobreix el 100% de les despeses que es generen per quin motium és el Col·legi d’Advocats, amb les quotes dels seus col·legiats, els que acaben finançant part del servei. 16

• Seguiment de l’aplicació de les normes deontològiques. L’advocacia en general ha de respectar escrupolosament les normes deontològiques de la professió que operen també com un codi de bones pràctiques. L’ICAB dins de les seves funcions públiques ha de garantir el respecte absolut a aquestes pràctiques i ho fa a través del Departament de Deontologia que, després d’un expedient administratiu amb les degudes garanties jurídiques, sancionarà aquells advocats que no les compleixin. • Actes anuals de solidaritat. L’ICAB participa cada any en diverses campanyes de solidaritat envers la societat en general: Nadal: recollida d’aliments per a una parròquia. Festivitat de Sant Raimon de Penyafort (patró de l’advocacia): recollida d’aliments o contribucions econòmiques per al Banc d’Aliments, convocatòria del mercat solidari amb diverses ONG, realització d’actes lúdics (sopar de gala, sessió de teatre amateur, etc) amb venda d’entrades de manera que una part es destini a diversos projectes solidaris, etc. Donació de sang: anualment en dates determinades per la Creu Roja, s’organitzen campanyes per les quals es convida als col·legiats a participar en donacions de sang amb una implicació molt activa per part del Grup d’Advocats Joves. • Participació en BizBarcelona: L’ICAB participa anualment a la Fira de l’emprenedor que es convoca anualment i en la qual participen milers de ciutadans amb intencions emprenedores. La contribució del Col·legi d’Advocats de Barcelona es realitza a través d’advocats que voluntàriament ofereixen de manera absolutament gratuïta, serveis d’assessorament durant els dies que té lloc la Fira. • Visites guiades: L’ICAB ofereix gratuïtament una sèrie de visites guiades a les seves installacions, especialment a la biblioteca i palauet declarat patrimoni cultural. Destaquen entre elles l’activitat “Justícia i Joves” per la qual adolescents entre 14 i 16 anys participen no només d’aquesta visita sinó també d’unes activitats dirigides a informar sobre la professió d’advocat i advertir dels drets i obligacions que els són aplicables en qüestions tan específiques com les xarxes socials.

Presentació

Funcions públiques de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona Deixant de banda l’extensa activitat diària que realitza el Col·legi d’Advocats de Barcelona, hem de fer referència a aquelles accions o activitats que tenen com a finalitat facilitar, dintre de certs limits, l’exercici professional dels col·legiats, és a dir, aquella funció inherent d’un col·legi professional, com és l’ICAB. Aquestes funcions es desenvolupen en tres àmbits d’actuació regulades també per la llei. Son les següents: El control deontològic Els Estatuts Col·legials estableixen, en el seu article número 8 que les funcions públiques del Col·legi, en l’àmbit de la seva competència, son, entre d’altres

“c) Garantir que, en l’exercici de la professió, es respecti l’ordenament jurídic vigent, la deontologia i les bones pràctiques, així com els drets i els interessos de les persones destinatàries de l’actuació professional i l’interès públic. d) Ordenar, dins l’àmbit de la seva competència, l’activitat professional de les persones collegiades, d’acord amb el marc legal aplicable, i vetllar pel compliment dels deures i obligacions col·legials, per la dignitat professional i pel respecte dels drets dels ciutadans. e) Vetllar pel compliment del secret professional, i protegir les persones col·legiades quan aquest compliment pugui estar amenaçat.” (…) “g) Vetllar perquè no es produeixin actes d’intrusisme, de competència deslleial o altres actuacions irregulars en relació amb la professió, i, en aquest sentit, adoptar, si escau, les mesures i accions previstes a la legislació vigent. h) Exercir la potestat disciplinària sobre les persones col·legiades i les societats professionals d’advocats, en els termes establerts per la normativa vigent i pels presents Estatuts. » (…) « j) Promoure i fomentar especialment la formació inicial i continuada en matèria de deontologia professional, per mitjà de cursos i seminaris adreçats a les persones col·legiades i també als qui estudiïn dret amb vista a la seva posterior incorporació a la professió, tant en l’àmbit del Col·legi com en el de les universitats de la seva demarcació territorial. » (…) “x) Vetllar perquè l’exercici de l’advocacia serveixi les necessitats de la societat i defensi correctament els seus interessos.” La importància de vetllar i facilitar l’exercici professional dels col·legiats queda doncs, coberta per la normativa estatutaria de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona vigent des del 6 de novembre de 2012 que deroga l’anterior Estatut de 1984. En relació amb el nombre de queixes hem de dir que, si bé és cert que en aquest últim han augmentat el promig de queixes presentades durant aquests últims anys no es molt elevat (promig de 656 queixes). A més s’ha de tenir en compte que si es compara amb el nombre d’advocats en exercici suposa un percentatge molt baix. Al gràfic seguent podem apreciar com, sí bé el nombre queixes es va veure mínimament reduit l’any passat, es dónaun augment progressiu. Així, l’evolució del nombre de queixes que s’han presentat en els últims, mostrant una certa tendència a l’alça.

17

Informe sobre la Justícia 2013

Però si aquestes dades són posades relació amb el cens d’advocats en exercici que també ha anat creixent any rere any, veurem que es manté molt estabilitzat en torn al 4,5 %.

18

Com en informes anteriors i en quant a la procedència de les queixes, es important tenir en compte que la majoria de les queixes són interposades pels ciutadans, seguit a distància pels advocats, i essent molt reduïdes les queixes presentades pels Jutjats o Tribunals o d’altres instàncies o professionals relacionats.

Presentació

Des d’un punt de vista deontològic el nombre total de queixes presentades no té per què expressar la realitat de la conducta reprobable. Així, un promig d’un 70 % de les queixes presentades són arxivades d’inici al comprovar-se que no es tracta de conductes sancionables o be per falta de ratificació de la mateixa per part d’aquell qui la va interposar. Passat aquest primer tràmit, s’obren diligències per tal que l’advocat pugui explicar o donar la informació que consideri oportuna respecte l’acció o omissió que se li retreu, així com per aportar les proves que consideri necessàries per esclarir les circumstàncies denunciades. Finalment, en torn al 18 % de les queixes suposen l’obertura d’un expedient disciplinari que en el 43% dels casos dóna lloc a una sanció, la majoria de les quals, es qualifiquen com a greus, el que suposa o be la Inhabilitació professional durant un temps no superior a un any, o bé una multa entre 1.001 euros i 5.000 euros. En el gràfic seguent podem apreciar com la majoria de les sancions imposades suposen una conducta greu essent molt baix el nombre de sancions molt greus. D’altra banda cal destacar el descens en el nombre de sancions imposades durant aquest any 2012 respecte l’any 2011. 19

Des d’aquest punt de vista, per tant, el nombre de conductes deontològicament reprovables en relació al cens d’advocats exercents és molt baix, al voltant del 0,52% per 2012 i més si tenim en compte els centenars d’actuacions que poden fer cadascun d’aquests advocats atenen a centenars de ciutadans.

Informe sobre la Justícia 2013

En l’àmbit deontològic, i a raó de tot el que s’ha explicat anteriorment, el Col·legi d’Advocats entén que aquest àmbit s’ha de desenvolupar a través de dues línies fonamentals. En primer lloc, és imprescindible trobar aquells elements que garanteixin des d’un punt de vista objectiu els indicadors de qualitat. El nombre de queixes escrites presentades es mínim i per tant s’han de tenir en compte altres factors a l’hora de valorar la satisfacció dels usuaris. Per trobar la garantia de la qualitat en els serveis prestats seria aconsellable que els despatxos professionals tinguessin els seu objectiu propi i individualitzat des d’un punt de vista deontològic. Per aquest motiu es necessari seguir buscant mètodes que facin possible una bona imatge de qualitat deontològica. En segon lloc, s’ha de destacar que la deontologia no només son una sèrie de normes sinó que són uns valors. Aquests valors s’han de transmetre i la millor eina es la formació continuada ja que es la base fonamental d’aquesta professió.

20

La deontologia en sentit estricte es una línia que tots els professionals de l’advocacia han de seguir, vetllant pels interessos dels seus clients però també pels dels seus companys de professió. Es per això que sempre buscarà la millor solució per als seus clients malgrat no sigui tan beneficiós per al seu propi interès. D’altra banda la deontologia també te en compte les relacions davant de l’administració de justícia o d’altres administracions es per això que l’advocat necessita esta actualitzat en tots els continus canvis normatius i legislatius. Per aquest motiu les normes deontològiques han d’estar a l’abast de tothom, essent conegudes, reconegudes i assolides per la seva plena aplicació, es per això que la difusió d’aquests criteris deontològics s’ha de dur a terme per tal de garantir la qualitat de la que esmentàvem anteriorment. Els honoraris dels advocats. Seguint amb les funcions públiques establertes als Estatuts abans mencionades podem apreciar com l’article 8 també fa referència a la tasca d’informar de les qüestions relatives a honoraris professionals en els processos judicials i administratiu. Per tant es tracta d’un informe que el Col·legi d’Advocats emet en aquells casos en que es presenten impugnacions de minutes d’honoraris incloses en una taxació de costes o reclamades al client a través de la jura de comptes. Aquestes funcions venen regulades als articles 35 i 246 de la Llei d’Enjudiciament Civil, on al primer d’aquests s’estableix que els advocats podran reclamar del seu client el pagament dels honoraris que s’haguessin devengat amb el requisit indispensable de presentar minuta detallada mentre que al segon es regula la tramitació i la decisió d’impugnació.

Presentació

De l’evolució del nombre de dictamens emesos en aquest tràmit de taxació de costes podem observar una paulatina reducció el que, des del nostre punt de vista és indicativa d’una menor conflictivitat i també, d’una major correcció pel que fa a l’emissió de la minuta corresponent. Aquesta afirmació també pot ser corroborada si observem com ha anat augmentant el nombre de dictamens emesos en els que s’aprovaven els honoraris presentats, ha passat d’un 51% l’any 2006 a un 60 % l’any 2012.

L’eficàcia d’aquesta funció pública també ha de medir-se pel tems de tramitació que s’ha consolidat aquest últim any en torn als 2 mesos.

21

Informe sobre la Justícia 2013

En l’àmbit d’honoraris i de taxació de costes l’advocacia també hauria de millorar. 22

Si bé, es cert que el nombre d’expedients es menor així com també el fet de que hagin de ser corregits la qual cosa ens pot orientar i indicar una conflictivitat més baixa, pero tot i això s’ha de resaltar el fet de que els honoraris son una base fonamental en les condicions que s’estableixen entre l’advocat i el client i és per aquest motiu que tots els paràmetres han de ser trasnaprents per a que puguin ser suficientment coneguts i entesos per ambdues parts. Es per aquest motiu que el Col·legi d’Advocats insisteix en la necessitat de que a l’inici de la relació es realitzi un full d’encàrrec en el qual s’estipuli tots els extrems de la relació i sobretot pel que fa als honoraris, sempre tenint en compte que aquests poden quedar subjectes a certs canvis que es puguin anar produint durant el transcurs del procediment, inclus en el cas de que es tracti d’un advocat d’ofici, ja que com veurem més endavant el fet de que l’advocat sigui d’ofici no vol dir obligatòriament que es tracti d’un advocat gratuït ja que existeixen casos en els quals pot percebre els seus honoraris. Per aquest motiu es tan important la realiztació del full d’encàrrec, per a que el client sigui coneixedor dels costos del procediment a iniciar. La importància doncs dels fulls d’encàrrec i de que aquests es realitzin es aconseguir una millor consideració de l’advocacia i a més suposa una reducció en l’emissió de dictàmens de taxacions de costes els quals tenen lloc un cop s’ha determinat que una de les parts té dret reembolsarse les despeses ocasiondes, les quals, respecte de l’advocacia, seríen les que s’haurien d’haver determinat en el full d’encàrrec. Les sol·licituds de justícia gratuïta i el servei del torn d’ofici La tercera funció pública col·legial ve regulada a la lletra s) de l’article 8 dels estatuts del Col·legi d’Advocats de Barcelona quan diu “organitzar i gestionar els serveis del torn d’ofici i assistència jurídica gratuïta, assistència al detingut i el servei d’orientació jurídica existents, i tots aquells que es puguin crear, d’acord amb la Llei, a i de garantir l’accés dels ciutadans a un assessorament, una defensa jurídica i una representació tècnica de qualitat.” Aquesta funció pública que estableixen els estatuts a l’article 8 lletra c) troba el seu fonament en l’article 24 de la Constitució Espanyola que regula el dret de totes les persones a obtenir una tutela efectiva dels jutges i tribunals en l’exercici dels seus drets i interessos, sense que es pugui produir indefensió, així mateix estableix que tothom té dret a un jutge ordinari predeterminat per la Llei, a la assistència y defensa d’un lletrat, a ser informats del que se’ls acusa, a un proce-

Presentació

diment públic sense dilacions, a no declarar contra un mateix, a no confessar-se culpable i a la presumpció d’innocència. Tot això també es recull a l’article 119 del mateix text que estableix “La justícia serà gratuïta quan ho disposi la llei, i, en tot cas, respecte d’aquells que acreditin insuficiència de recursos per litigar”. És important, també, destacar que s’ha de tenir molt clar la distinció de dos conceptes que sovint solen ser causa de confusió, aquests dos conceptes son, en primer lloc el torn d’ofici i en segon lloc, la justícia gratuïta. Es per aquest motiu que fent aquesta distinció podem apreciar com no totes les persones que son beneficiaries de la justícia gratuïta tenen dret a obtenir la designació d’un advocat del torn d’ofici; de la mateixa manera que no totes les persones a les que se’ls hi ha designat advocat d’ofici tenen dret a la justícia gratuïta. El torn d’ofici dona resposta als casos en que essent necessària la intervenció d’advocat, la persona interessada no en designa cap i per tant, aquest ha de ser designat d’ofici. Si bé, com ja hem comentat anteriorment, el fet de que l’advocat sigui designat d’ofici no implica necessariament que en aquest cas es tingui dret a justícia gratuïta, si no que, aquesta només s’obtindrà quan els ingressos bruts i tots els conceptes no superin el doble de l’IPREM. L’assistència gratuïta ve regulada a la Llei 1/1996, de 10 de gener, d’Assistència Jurídica Gratuïta i a l’article 6 es regula el contingut material de la llei entre el que s’estableix que l’assistència jurídica gratuïta compren l’assistència d’advocat. Durant l’any 2011 els serveis de torn d’ofici i assistència al detingut i el Servei d’Orientació Jurídica van obtenir la Certificació ISO 9001 de Qualitat. Quant a aquest últim, el Servei d’Orientació Jurídica es un altre dels drets que també es responsabilitat del Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona i dels altres Col·legis d’Advocats en General. Aquest Servei d’Orientació Jurídica no es més que un servei públic que s’ofereix per resoldre qualsevol dubte que pugui tenir el ciutadà, si bé en cap cas es tractarà d’un consell directiu si no que te una finalitat orientadora.

23

Informe sobre la Justícia 2013

Tal com podem apreciar a la gràfica anterior, el SOJ ha experimentat un augment del 134%, sobre tot com a conseqüència d’haver obert serveis a totes les delegacions dins de l’àmbit competencial de l’ICAB el que suposa un millor servei al ciutadà. Si bé es cert que de la gràfica anterior es desprèn un cert estancament, aquest es degut a que el creixement dels serveis han quedat aturats, no preveient-se en el futur l’obertura de cap nou seu. Cal tenir en compte que aquests serveis d’orientació jurídica no tenen tots la mateixa estructura. Dels 22 punts oberts en l’actualitat els que atenen més quantitat d’assumptes, són els que es troben finançats pel Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya en la mida que es tracta de serveis generals oberts al públic sense restriccions o limitacions. Ara bé, des de la Diputació de Barcelona s’ha fet en els últims anys un important esforç per a finançar i garantir la prestació de serveis d’orientació jurídica a multitud de municipis, aproximant per tant encara més aquest servei essencial a la ciutadania, que en volums no ocupa un paper fonamental però que està dirigit específicament a aquells que tenen pitjors condicions econòmiques de manera que els serveis no estan oberts al públic en general si no que són prestats mitjançant l’accés als serveis socials dels ajuntaments. 24

En la mateixa línia, també finançat per la Diputació de Barcelona i havent començat a finals de l’any 2012, s’ha iniciat l’obertura de serveis d’orientació i d’intermediació en matèria de vivenda davant la greu situació que aquests tipus de conflictes estan suposant per la ciutadania.

A més existeix un servei integrat amb l’Oficina d’Atenció al Ciutadà que en aquests moments es finança per part d l’Ajuntament de Barcelona i dos serveis específicament dirigits a la dona, com són el prestat per l’Ajuntament de Pineda i l’Institut Català de la Dona. Tot i així les matèries consultades, des d’un punt de vista jurídic es concentren en bastant mesura en l’àmbit matrimonial i de família, civil, laboral i seguretat social, així com penal, sent residuals altres àmbits com el de Dret Administratiu o d’Estrangeria1.

1 Les consultes relacionades amb matèria d’estrangeria són normalment resoltes pel SAIER, servei integral finançat per l’Ajuntament de Barcelona i integrat per diverses institucions entre les que es troba el Col·legi d’Advocats però que no es trobaria en el si de l’àmbit de la Llei 1/1996 d’assistència jurídica gratuïta.

Presentació

Malgrat que aquesta distribució ha estat més o menys homogènia al llarg dels anys, cal tenir en compte que els efectes de la crisi econòmica han suposat comportaments desiguals. Comprovarem a la gràfica següent que mesura l’augment o disminució d’un any per l’altre aquest fenomen i veurem com l’any 2008 es dóna un increment important de consultes relacionades amb el Dret Civil, seguides del que se centra en qüestions sobre Arrendaments o Propietat Horitzontal i del Dret Laboral. Al 2009, però l’augment espectacular s’experimenta respecte del Dret de Família seguit pel Dret Penal, encara que les variacions en aquest últim àmbit molt probablement no estiguin relacionades amb la crisi si no més aviat, en qüestions burocràtiques i que van suposar l’inici d’una tramitació massiva d’uns expedients que fins llavors no s’estaven tramitant de manera generalitzada. Al 2010, tots els àmbits jurídics experimenten cert retrocés que en el cas del Laboral i Arrendaments-Propietat Horitzontal suposa atendrem menys consultes que l’any anterior. Al 2011 serà només l’àmbit Laboral i el Penal els que tornin a situar-se en línia ascendent. En un altre ordre de qüestions a destacar pel que fa als Serveis d’Orientació Jurídica veurem com el perfil de l’usuari, és d’un home entre 20 i 39 anys en situació d’atur, de nacionalitat espanyola i que és el primer cop que utilitza aquest servei.

25

Informe sobre la Justícia 2013

Ara bé, d’aquesta dada general també podem fer mirades més focalitzades i observarem com en el SOJ que es presta des de l’Oficina d’Atenció al Ciutadà de l’Ajuntament de Barcelona, malgrat també tenir aquesta franja d’edat majoritària, pot atendre també de manera més igualitària altres franges d’edat més grans. Probablement, la causa estigui basada en molt bona part, en el fet que es tracta d’un servei més municipal, proper en distància i en concepte; el que suposa per l’usuari més gran un plus de confiança.

26 En d’altres aspectes del perfil de l’usuari SOJ també podem atendre aquests detalls i observar algunes diferències curioses. Per exemple, respecte de la dona i deixant de banda òbviament els dos serveis específics que estan dirigits a ella, podem observar com també en els serveis més de tipus municipalista i menys massificats la dona acudeix a aquests serveis de manera gairebé igual que les homes o inclús amb més freqüència com en el cas del SOJ-Diputació que, recordem, es troba lligat als Serveis Socials.

Pel que fa a la situació socio-laboral, com hem dit abans, la major part de les persones que acudeixen a aquests serveis es troben en situació d’atur, seguides dels assalariats i els pensionistes. Només trobarem una situació inversa al Servei d’Orientació Jurídica Laboral, per raons òbvies i bastant igualitària entre assalariats i aturats, en al SOJ de l’OAC de l’Ajuntament de Barcelona.

Presentació

La valoració que fan els usuaris d’aquest servei és força positiva com es desprèn del seguiment d’enquestes que s’estan fent

En un altre ordre de coses, cal tenir en compte que la major part de les consultes que arriben a realitzar-se majoritàriament, no són susceptibles de ser resoltes per la via de la mediació. Situaríem en termes generals, la xifra de temes que podrien anar per aquesta via alternativa, en un 12%. Això sí, amb l’excepció de les consultes que arriben als serveis de l’Oficina d’Atenció al Ciutadà; on la mediació podria ser un canal en gairebé el 50% dels temes; atès que en molt bona mesura, aquestes qüestions es concentren en problemes de tipus domèstic. En qualsevol cas, aquesta xifra més o menys important de temes que caldria no derivar a l’àmbit judicial esdevé important si observem el comportament dels usuaris, ja que, tractant-se d’un procediment voluntari, només un 35% dels casos ho accepta. Això sí, quant més fàcil li sigui a l’usuari podem accedir, més fàcil també serà que ho accepti. Això és fàcilment comprovable si veiem com als llocs on és Servei d’Orientació a la Mediació està prestat pel mateix lletrat que realitza el Servei d’Orientació Jurídica (SOJ-SOM) el percentatge de mediacions iniciades es duplica respecte d’aquells serveis que la mediació es presta de manera diferenciada.

L’ICAB en aquest tema, també suposa un percentatge important respecte el nombre total de mediacions que es realitzen a tota Catalunya

27

Informe sobre la Justícia 2013

Ara bé, cal tenir en compte que la derivació a mediació no sempre garantitza òbviament la possibilitat d’arribar a un acord. En aquests moments es troba en un 56% del casos, però no es tracta d’un mal índex si ho comparem amb indicadors de serveis de conciliació i mediació administratius com pot ser el que existeix en l’àmbit laboral. 28

Continuant amb la tasca que es fa als Serveis d’Orientació Jurídica, cal tenir en compte que, del total de consultes realitzades, tampoc obligatòriament totes finalitzen en un procediment judicial. Al contrari, aquests serveis poden entendre’s com una bona inversió atès que suposen exercir un filtre que, mantenint suficientment assessorat al ciutadà, el que és un dret bàsic, eviten en molt bona mesura que aquest conflicte o qüestió arribi als jutjats. Així, malgrat el que molts pensen, gairebé el 40% de les consultes no inicien la tramitació de l’expedient de justícia gratuïta i aquest percentatge ha anat augmentant malgrat les conseqüències de la crisi econòmica. Podríem fins i tot arribar a una conclusió justament relacionada amb el valor dels serveis d’orientació jurídica. Quan més serveis tingui la ciutadania al seu abast, quan més propers i fàcils d’obtenir, menys es judicialitzaran els conflictes i més fàcilment seran solucionats per vies no judicials. Aquesta és la interpretació lògica de l’observació d’una evolució al llarg dels anys més difícils que a nivell econòmic i social ens està tocant viure des que, ara ja fa 25 anys, van néixer aquests serveis. Quant als expedients de justicia gratuita iniciats directament pel ciutadà podem comprovar que les xifres a l’any 2011 les més elevades, si bé aquest any 2012 han baixat lleugerement.

Presentació

Com es pot observar del gràfic anterior, el nombre de sol·licituds de justícia gratuïta ha anat augmentant de manera moderada al llarg d’aquests anys. Un nombre important de les sol·licituds es concentren a Barcelona (Ciutat de la Justícia) però no de manera majoritària com es pot comprovar a la gràfica següent:

29

No totes les sol·licituds de justícia gratuïta donen lloc a una resolució favorable. En virtut del que estableix la legislació vigent (Llei 1/1996 de 10 de gener d’assistència jurídica gratuïta i Decret 252/1996 de la Generalitat de Catalunya) els Col·legis d’Advocats en general i el Col·legi d’Advocats de Barcelona han de tramitar en primera instància les sol·licituds de justícia gratuïta i resoldre, de manera provisional, respecte de si els correspon el dret o no atenent una sèrie de paràmetres econòmics.

Observant els dictàmens emesos per part de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona es poden extreure dues qüestions fonamentals. D’una banda que la tramitació que realitza l’ICAB suposa un filtre per accedir al benefici de la justícia gratuïta per tal de comprovar que realment es reuneixen els requisits per poder ser beneficiari del Servei de Justícia Gratuïta. I en segon

Informe sobre la Justícia 2013

lloc, que la crisi econòmica que ens afecta ha tingut un gran efecte en aquest àmbit. La crisi econòmica ha tingut un efecte considerable en aquest àmbit de tal manera que si al 2007 només un 46% de les sol·licituds obtenien el benefici de justícia gratuïta, al 2011 aquest índex ha crescut gairebé 20 punts, arribant al 65%. Pel que fa al 2012, les aprovades baixen lleugerement respecte a l’any anterior, situant-se en el 64,41 %. D’altra banda, és important destacar que, els dictàmens emesos pel Col·legi d’Advocats són provisionals, de manera que correspon a les Comissions d’Assistència Jurídica Gratuïta de l’ICAb emetre els dictàmens definitius. La confirmació però dels dictàmens emesos per l’ICAB arriba en els dictàmens favorables emesos a un 98% dels mateixos mentre que en el cas dels desfavorables, la confirmació és del 91%. En el moment en que es concedeix al ciutadà el benefici de la justícia gratuïta, es designarà un advocat dels que es troben inscrits en el Servei del Torn d’Ofici, sempre que per al procediment en qüestió sigui preceptiva la intervenció d’advocat. El nombre dels advocats inscrits a aquest servei ha crescut de manera important sobre tot, els últims anys, el que es considera és també efecte de la crisi econòmica. 30

Presentació

La distribució però de les designes que s’efectuen comporta també una major quantitat en l’àmbit penal encara que no en la mateixa proporció que els advocats inscrits.

31

El nombre total de designes efectuades al llarg del 2012 ha estat de 43.099. No corresponen amb el nombre d’expedients de justícia gratuïta tramitats i amb resultat favorable com a conseqüència d’altres supòsits que poden donar lloc a la mateixa. Efectivament, el Col·legi d’Advocats està obligat a designar advocat d’ofici sense condicionarho a l’obtenció o no de justícia gratuïta en els següents supòsits: 1. A requeriment judicial segons el que disposa l’article 21 de la Llei 1/1996, quan el jutge considera i fonamenta la urgència de la designa efectuada2. 2. En els procediments penals en la defensa de l’acusat i de manera imperativa quan la sollicitud es realitza en el moment de la detenció. 3. Ens els procediments laborals per a la defensa del treballador per compte aliena sense necessitat de tramitar la sol·licitud de justícia gratuïta per la defensa en judici. Aquestes són les variables que donen explicació al fet que, malgrat el nombre de persones que ha obtingut el benefici de justícia gratuïta ha augmentat, no ho ha fet, en la mateixa mesura inclús amb cert descens l’últim any, ni el nombre de designes d’ofici ni el nombre de designes realitzades en el moment de la detenció (el que desde l’ICAB es coneix com a Telefonemes).

2 Art. 21: “Si, d’acord amb la legislació processal, l’òrgan judicial que conegui del procés considera que, per les circumstàncies o la urgència del cas, és necessari assegurar de manera immediata els drets de defensa i representació de les parts, i alguna manifesta que no té recursos econòmics, ha de dictar una resolució motivada en què requereixi els col·legis professionals perquè nomenin provisionalment un advocat i un procurador, quan les designacions no s’hagin fet anteriorment. El secretari judicial ha de comunicar aquesta resolució pel mitjà més ràpid possible als col·legis d’advocats i de procuradors, i a continuació s’ha de tramitar la sol·licitud segons el que preveuen els articles precedents”

Informe sobre la Justícia 2013

32

Tot i així, cal tenir en compte que en aquest àmbit es dóna una altre circumstància que desvirtua en molt bona part les conclusions que es puguin extreure de la influència de la justícia gratuïta en aquest benefici en el si de l’àmbit penal. Efectivament, com es pot veure en la gràfica següent, el nombre d’advocats d’ofici designats en el moment de la detenció és d’un 93% front a un gairebé inexistent 7% de detencions que sol·liciten en el primer moment, la designació d’advocat de lliure designació.

Presentació

Ara bé, cal tenir en compte que en molt bona part d’aquests casos en els que s’ha designat un advocat d’ofici per l’actuació davant de comissaria, al iniciar-se el procediment judicial ha suposat la sol·licitud de vènia i, per tant, la defensa per part d’un advocat privat o, inclús que el propi ciutadà, reconeixent que no pot obtenir el benefici de justícia gratuïta continuï amb l’advocat designat però transformant aquesta relació en una relació exclusivament privada. En aquests moments, no ens trobem en disposició de poder aclarir en quin percentatge es dóna aquesta circumstància però sí cal tenir molt clar que l’actuació de l’advocat d’ofici designat inicialment, és una actuació obligada, de la mateixa manera que ho és aquella que deriva d’un requeriment judicial de designació malgrat el justiciable no tingui concedida la justícia gratuïta. Com actuació obligada, el Col·legi d’Advocats sempre exigirà de l’Administració que aquesta activitat sigui remunerada sense perjudici que, d’obtenir-se el pagament dels honoraris professionals directament del client, l’advocat procedeixi a la seva devolució. Efectivament, el fet que comparegui en el procediment un advocat privat és un dels motius pels quals, l’advocat de torn d’ofici, no només deixarà d’actuar en el procediment, si no que tindrà dret a percebre els honoraris que consideri oportuns del ciutadà i a retornar a l’Administració en el que, en el seu cas, hagués percebut a càrrec dels pressupostos de la Generalitat. Els altres supòsits en els que els advocats d’ofici poden percebre honoraris són els legalment recollits a l’article 36 de la Llei 1/1996 de 10 de gener: Article 36 Reintegrament econòmic 1. Si en la sentència que posi fi al procés hi ha pronunciament sobre costes a favor de qui hagi obtingut el reconeixement del dret a l’assistència jurídica gratuïta o de qui el tingui legalment reconegut, la part contrària ha d’abonar les costes causades en la defensa d’aquella.

2. Quan en la sentència que posi fi al procés es condemni a costes qui hagi obtingut el reconeixement del dret a l’assistència jurídica gratuïta o qui el tingui legalment reconegut, aquest està obligat a pagar les costes causades en la seva defensa i les de la part contrària, si dins dels tres anys següents a la fi del procés millora la seva situació econòmica; mentrestant la prescripció de l’article 1967 del Codi civil queda interrompuda. Es presumeix que ha millo-

33

Informe sobre la Justícia 2013

rat la seva situació econòmica quan els seus ingressos i recursos econòmics per tots els conceptes superen el doble del mòdul que preveu l’article 3 o si s’han alterat substancialment les circumstàncies i les condicions que es van tenir en compte per reconèixer el dret d’acord amb aquesta Llei. 3. Quan la sentència que posi fi al procés no contingui un pronunciament exprés de costes, i el plet l’hagi guanyat la persona beneficiària de la justícia gratuïta, aquesta ha de pagar les costes causades en la seva defensa, sempre que no excedeixin la tercera part del que hi hagi obtingut. Si l’excedeixen, s’han de reduir al que importi aquesta tercera part, i atendre a prorrata les diverses partides. 4. Quan es reconegui el dret a assistència jurídica gratuïta per a processos en els quals sigui procedent la petició de litis expensas i aquestes es concedeixin en resolució ferma a favor de la part que litiga amb el reconeixement del dret a assistència jurídica gratuïta, el lletrat i el procurador que hi intervenen poden exigir a aquesta part el pagament dels seus honoraris, fins a l’import total de la partida aprovada judicialment per a aquest concepte. Les quantitats al llarg dels anys, atès que els motius són diversos, poden ser poc regulars però s’observa una certa tendència a l’augment com es desprèn de l’evolució següent: 34

Presentació

Malgrat ser quantitats importants, representen un petit percentatge respecte del cost total de facturació per assumptes del torn d’ofici. Però és significatiu advertir que, mentres que els retornaments semblen tenir una tendència al creixement, les facturacions estan vivnt des de 2010 una reducció signficativa que l’any 2012 ha estat de més del 12%. Això també ha estat en part com a conseqüència de les retallades continuades imposades per la Generalitat de Catalunya: congelació per l’any 2010, reducció del 5% lineal l’any 2011 i nova reducció l’any 2012 sobre determinats moduls d’actuacions i de caràcter variable que pretenia aconseguir una nova reducció del 5% global. Els advocats inscrits al torn d’ofici estan patint les conseqüències de la crisi economica doblement. D’una banda, pel fet que com qualsevol altre advocat, ha vist reduit els seus ingressos com a conseqüències de menys clients que negocien a la baixa i presenten problemes de morositat; però també, respecte d’aquelles actuacions que fa en defensa del torn d’ofici i en compliment constitucional per què uns honoraris que ja es troben molt per sota dels honoraris professionals, es veuen retallats sense tenir en compte que es parteix d’una situació de desequilibri que altres col·lectius o sectors (sanitat o educació) no patien. Podem analitzar també aquesta situació des del punt de vista global de Catalunya, tot tenint en compte que l’ICAB pot suposar el 60% del total dels imports abonats als advocats per les seves actuacions en l’àmbit del torn d’ofici i justícia gratuïta i que els imports totals que s’abonen per part de la Generalitat han de suportar també els costos derivats de la gestió que s’abonen als col·legis d’advocats i al consell de col·legis d’advocats mitjançant subvenció per la gestió dels serveis d’orientació jurídica i tramitació de les sol·licituds de justícia gratuïta representant aproximadament un un 5,5% 3. Si observem així l’evolució d’aquesta partida en els últims anys, veurem com fins al 2009 ha ha tingut un creixements progressius com a conseqüència no tant de l’augment del preu del mòdul a abonar als advocats si no més aviat per l’augment del nombre de procediments judicials que hem anat observant en tots els àmbits jurisdiccionals (com veurem a les pàgines dedicades a l’evolució judicials) i del que òbviament no podia quedar exclosa la part dedicada a la justícia gratuïta en la mida que, o be ha de tenir comportaments similars, o be poden ser l’altre part del procediment iniciat de qui litiga amb els seus propis mitjans. Ara bé, aquest crexiement no sempre ha estat pressupostat convenientment, de tal manera que aquesta partida és de les poques que a la llei de pressupostos anuals es preveu com ampliable4.

3 Cal tenir en compte que aquest percentatge així com el sistema de retribució de la gestió no s’ha adequat al redactat que la disposició addicional 30 de la Llei 14/2000 de 29 de desembre, de mesures fiscals, administratives i de l’ordre social (BOE núm. 313, de 30 de desembre, pel qual “a) La subvenció s’ha de determinar per a cada col·legi amb un sistema de mòduls compensatoris per expedient tramitat. b) Fins que no es compleixi aquest requisit, els col·legis han de percebre la quantia que resulti d’aplicar el 8 per 100 al cost econòmic generat en cada període de liquidació per les actuacions professionals esmentades en l’article anterior.” 4 Malgrat que no sempre aquesta opció ha estat accionada de tal manera que, alguns anys, la falta de previsió ha estat abonada amb els pressupostos de la següent.

35

Informe sobre la Justícia 2013

36 L’any 2010 va ser l’únic en el que les quantitats previstes van quedar una mica per sobre de les quantitats efectivament executades i corresponents al mateix any. Tot i així, un pressupost molt per sota de la realitat ha donat com a resultat, novament, una desviació tant l’any 2011 com l’any 2012, malgrat que també a nivell de Catalunya es pot observar com les quantitats destinades a aquesta partida pressupostària s’han reduit un 12% i molt probablement haguem de patir una nova reducció per aquest 2013 5. També cal recordar que els imports dedicats per part de la Generalitat a l’àmbit de justícia gratuïta per tots els conceptes, tot i ser una quantitat important, no és més que en torn a un 6% de la despesa total dedicada a l’Administració de Justícia. En realitat, si tenim en compte les 297.586 actuacions en torn d’ofici o assistència al detingut incloent guàrdies de 24 hores que els advocats realitzen arreu de tota Catalunya i els posem en relació amb els imports destinats; veurem com la realitat es redueix a una mitjana de de 179,75 euros per actuació o guàrdia. Aquest fet molt probablement sigui la causa de què els advocats siguin especialment crítics amb la valoració que fan respecte les quantitats a percebre i la puntualitat en el pagament mentre que puntuen amb notes molt satisfactòries la qualitat general del servei que presta el Col·legi d’Advocats de Barcelona; segons es desprén de l’enquesta de satisfacció feta a gairebé 200 advocats.

5 En el moment de tancar-se aquest informe, el Departament de Justícia de la Generalitat tot just ha dictat resolució al respecte amb una reducció d’un 3% lineal per a tots els mòduls.

Presentació

37

Altres funcions de l’ICAB El Col·legi d’Advocats de Barcelona, com a corporació també presta per a tots els seus collegiats una sèrie de serveis i ajuts que complementarien les funcions públiques abans expressades i que donen un valor afegit a la pertinença a aquest col·legi. Parlem de serveis com Intranet privada per gestions col·legials, Carnet d’identitat professional CCBE (Conseil des Barreaux Européens), Centre de Mediació de l’ICAB (CEMICAB), Guia pràctica d’aplicació de la LOPD i el Reglament de desenvolupament als despatxos professionals, Certificat Digital expedit per l’Autoritat de Certificació de l’Advocacia per a advocats i Societats Professionals, Informació sobre tràmits professionals (targeta sanitària, subvencions, etc.) , Habilitació per la presentació telemàtica de tràmits davant l’Institut Municipal d’Hisenda, Agència Estatal d’Administració Tributària (AEAT) o Agència Tributària de Catalunya, Servei de presentació de sol·licituds de prestacions de garantia salarial (FOGASA), Servei d’Obtenció d’Informes dels accidents de trànsit de la policia local de l’Ajuntament de Gavà, cos de Mossos d’Esquadra i Guàrdia Urbana, Sol·licitud per esdevenir Punt d’Assessorament i Inici de Tramitació (PAIT), Acords amb entitats financeres per avançament de quantitats pendents de cobrament de Torn d’Ofici i assistència al detingut, Activitats Culturals, Ajuts a persones amb discapacitat, Gestió de les beques Leonardo da Vinci (Long Life Learning Program) , Bo formatiu, Club ICAB de descomptes i promocions en diversos productes, Correu electrònic ICAB i Google Drive, Informació sobre subvencions, premis, beques i ajuts, Programa de pràctiques per a joves tant a la demarcació ICAB com a l’estranger, Ajornament de pagament de quotes col·legials, Venda de productes professionals ICAB, Venda o préstec gratuït de togues, Pòlissa de responsabilitat civil professional, Assegurança col·lectiva d’accidents pels advocats del servei d’assistència al detingut, Servei d’aparcament a l’ICAB i gestió del servei d’aparcament gratuït a la Ciutat de la Justícia pels advocats del servei de guàrdia, Autoritzacions per citar a un company com a testimoni en un procediment o presentar a judici documentació de caràcter reservat, Entrevistes amb Fiscalia, Passis de presons, Reconeixement de signatures, Autoritzacions per la defensa d’assumptes propis, Canvi d’oficina de referència de la Tresoreria General de la Seguretat Social (TGSS), Concertació de cita prèvia davant del Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya, Visites guiades a la Biblioteca de l’ICAB, Servei d’ocupació i orientació

Informe sobre la Justícia 2013

laboral (Borsa de Treball), Activitats de networking nacionals o internacionals, Organització de viatges Jurídico-empresarials, Emissió de dictamen pericial en matèria d’honoraris, Servei de buromail, Servei d’ordinadors, connexió WIFI i impressió o escàner a totes les seus col·legials, Servei de diagnòstic de la situació del despatx (DAFO), Servei d’interpretació i traducció jurada, Lloguer i cessió gratuïta de sales o espais col·legial, Taquilla a les sales de togues, Formulari de fulls d’encàrrec professional en Torn d’Ofici (designa informada) o per l’àmbit privat, Servei d’anuncis diversos al Món Jurídic / Web, Cercador d’advocats i societats professionals, Logotip professional per a persones col·legiades i societats professionals, Servei d’actualitat Jurídica, Servei d’alertes jurídiques, Subscripció a la Revista Jurídica de Catalunya, Bases de dades de Doctrina, Legislació i Jurisprudència, Biblioteca , Biblioteca digital i Préstec Interbibliotecari, Centre de Documentació, Servei de Difusió Selectiva de la Informació (DSI), Servei de Dossiers temàtics, Formació In-Company, Informació actualitzada de Jutjats i Tribunals, Punt d’informació cadastral, Servei de sumaris electrònics de revistes, Traduccions jurídiques i jurades, Formació en idiomes o la figura del Defensor del col·legiat. Ara bé, per sobre de tots, destacarem el servei de Formació en general i la Biblioteca per la seva importància i pes en el conjunt d’activitats de l’ICAB. 38

Cal tenir en compte que la Formació que es realitza a l’ICAB suposa més de 3.500 hores de formació, gairebé 400 tipus diversos d’activitats i un nombre d’inscripcions que frega les 20.000 concentrats en el que anomenaríem la formació continuada i que, sense ser obligatòria des d’un punt de vista estatutari és pràctica habitual dels advocats.

Pel que fa a la Biblioteca, també destacar que el seu ús implica una capacitació tècnico-jurídica sobre la que els advocats col·legiats de l’ICAB tenen una especial preocupació com ho posa de manifest les dades que parlen de l’activitat bibliotecària.

Presentació

Per finalitzar, cal tenir en compte que per a totes aquestes funcions i serveis prestats l’ICAB compta amb un pressupost ordinari d’uns 16.000.000 d’euros dels quals el 64% correspon a ingressos provinents de les quotes i la resta correspon a serveis prestats als seus col · legiats fonamentalment en l’àmbit de la formació. A més, cal tenir en compte la gestió i la corresponent comptabilització dels serveis d’assistència jurídica gratuïta suposen l’any uns 24.000.000 de euros més respecte dels qeu l’ICAB només fa d’intermediari atès que corresponen fonamentalment a les actuacions al servei del torn d’ofici. Compta amb uns 200 treballadors i disposa d’unes instal·lacions repartides en diversos edificis que ocupen més de 9.000 metres quadrats entre els quals hi ha un Palauet modernista considerat patrimoni cultural i una biblioteca que tant per volum com per les obres que conté i entre les que hi ha alguns incunables, tenen un valor històric més enllà del purament material. L’òrgan de direcció executiu l’encapçala una Junta de Govern formada per 20 membres que són escollits cada 4 anys, encara que amb renovacions parcials (de la meitat de la Junta). Per últim, l’ICAB ha de retre comptes a l’Assemblea composta per la totalitat dels col·legiats com a mínim 2 vegades a l’any: en el moment de l’aprovació dels pressupostos (desembre) i per l’aprovació de l’execució del pressupost i activitats realitzades (març).

39

Els col·legiats de l’ICAB

Radiografia dels advocats L’any 2012 el Col·legi d’Advocats de Barcelona ha realitzat una enquesta entre tots els seus col·legiats amb un objectiu estratègic: obtenir dades sobre la professió i els professionals en general que ens permetin fer una radiografia dels advocats de l’ICAB. Aquest estudi ja s’havia realitzat anteriorment. Efectivament, la primera edició fou publicada l’any 2006 i per tal de poder analitzar i estudiar l’evolució del col·lectiu durant tot aquest període, l’enquesta 2012 ha mantingut la major part de les preguntes que es van realitzar en el seu moment, afegint tant sols aquelles per, pels esdeveniments que han pogut donar-se, es veia imprescindible la modificació parcial. La finalitat per tant, era clau, analitzar en clau evolutiva el perfil dels col·legiats advocats de l’ICAB per tal de detectar canvis i noves tendències en els diferents perfils; així com detectar les necessitats i mancances per part dels professionals del sector i aspectes que l’ICAB podria proporcionar per augmentar la satisfacció de les persones col·legiades. Els objectius concrets de l’estudi poden també detallar-se de la manera següent: • • • •

Saber quines característiques sociodemogràfiques tenen les persones col·legiades. Descriure les característiques del lloc de treball en termes de tasques, salari, expectatives de futur, etc. Analitzar la professió en termes salarials en funció de variables com el sexe, l’edat, etc. Aprofundir en el procés que segueixen les persones col·legiades a l’hora d’incorporar-se al món laboral.

Informe sobre la Justícia 2013

• •

Descriure els factors de formació específiques del sector Descriure les característiques de les empreses en les que treballen les persones col·legiades

En aquest sentit, cal tenir en compte que els primers resultats de l’enquesta ja van ser molt alentidors en la mida que la resposta voluntària per part del col·lectiu va ser molt alta. En concret, van donar resposta 2.253 col·legiats de tot l’univers el que va possibilitat un error mostral per a dades globals del +/-1,9%, amb un nivell de confiança del 95% (2 sigma) en el cas de màxima indeterminació (P=Q=50%) i en el supòsit de mostra aleatòria simple. Així la mostra obtinguda reflectia molt be les característiques sociodemogràfiques de l’univers que està composat per un 45% de dones front un 55% d’homes, amb una tendència a la paritat que s’ha anat assolint de manera especial amb les noves generacions.

42

També respecte de l’edat, el col·lectiu d’advocats es caracteritza per ser un col·lectiu bastant jove amb un quart de l’univers en edats per sota dels 35 anys, el que té una correlació amb els anys de col·legiació

Els col·legiats de l’ICAB

Però també, des d’una perspectiva de dedicació professional que, no deixa de ser un dels aspectes més essencials per una corporació com la nostra, la mostra reflecteix perfectament la composició de l’advocacia en quant a com treballen.

Perfil personal i familiar El perfil mitjà de l’advocat/da col·legiat a l’ICAB ens parla d’una persona casada, amb 2 fills al seu càrrec, quina parella no es relaciona amb el mon de l’advocacia i que tampoc té antecedents relacionats amb aquest àmbit. Si ho comparem amb la mostra de 2006 ens adonarem que les variacions són petites però suficientment importants atès que ens parlen d’una persona amb més responsabilitats i càrregues familiars però també d’una professió cada vegada més oberta a la societat en la mida que és una opció professional coneguda més enllà dels antecedents familiars. Al següent gràfic ens mostra la comparativa d’aquests 6 anys en quant a l’estat civil

43

Informe sobre la Justícia 2013

Pel que fa al nombre de fills, i com es pot comprovar a la gràfica adjunta, el nombre de col·legiats o col·legiades que manifesten no tenir fills s’ha reduït considerablement (15 punts per sota) sent majoritàries els que tenen fills i d’entre els quals destaquen els que tenen 2 fills

44 La importància d’aquesta dada cal lligar-la amb el fet que la majoria d’aquests fills encara estan a càrrec del col·legiat o col·legiada.

I, com dèiem, la parella de la persona col·legiada, malgrat haver crescut respecte 2006 la vinculació amb professions jurídiques, encara és lluny de considerar-ne cap símptoma d’endogàmia.

Els col·legiats de l’ICAB

45 El mateix podem observar si el que preguntem és sobre els antecedents familiars amb l’advocacia que, malgrat ha crescut en 12 punts respecte 2006, es troba només en una tercera part dels enquestats:

Informe sobre la Justícia 2013

Formació Pel que fa a la formació, la major part dels col·legiats tenen els estudis de llicenciatura finalitzats fa més de 6 anys i la Universitat que destaca per sobre de la resta encara que ha perdut un pes considerable des de 2006, és sense cap gènere de dubtes, la Universitat de Barcelona

46

Cal tenir en compte que, més enllà de la llicenciatura, el 54% dels enquestats manifesta haver realitzat alguna formació de postgrau, fonamentalment, màsters el que indica que es tracta d’un col·lectiu fortament format. A més, en 11% dels supòsits els estudis universitaris de dret es comparteixen amb algun altre títol que de manera més habitual està relacionat amb la direcció d’empreses o econòmiques:

Els col·legiats de l’ICAB

47

Però, en qualsevol cas, el que és fortament determinat en la professió d’advocat és la necessitat de formació continua i la permanent actualització que exigeix l’exercici. Així ho demostra el fet que més d’un 56% del col·lectiu manifesta haver realitzat algun tipus de formació en l’últim any.

L’ICAB és plenament conscient, motiu pel qual com es veurà en el capítol dedicat a l’activitat corporativa, la formació ocuparà un lloc essencial i prioritari amb més de 22.000 inscripcions al llarg de l’any pels diferents productes formatius. L’advocacia però té un punt feble en aquest àmbit formatiu i es concentra en allò que té a veure amb els idiomes.

Informe sobre la Justícia 2013

Només un 39% reconeixen conèixer amb certa solvència l’anglès mentre que en el cas del francès o l’alemany és majoritari i, en termes generals, les dades ens parlen d’una professió poc políglota.

L’exercici de l’advocacia 48

L’advocacia per essència i tradició es desenvolupa en el seu exercici de manera lliure sense dependències estructurals lligades a estructures empresarials o administratives. Aquesta característica continua arrelant-se com es pot observar en el següent gràfic i sense perjudici que també ha crescut l’exercici a través de consultories o gestories.

Però, a més, una altra característica de la professió, accentuada en els últims temps, és que es cerca sempre l’aliança amb d’altres companys i/o amb d’altres professionals, malgrat es tracta d’estructures majoritàriament molt petites (PYMES).

Els col·legiats de l’ICAB

DESPATX COMPARTIT?

COMPARTIT AMB D’ALTRES PROFESSIONALS?

NOMBRE D’ADVOCATS

On sí s’ha notat un canvi important respecte de les dades de 2006 és en la relació jurídica que l’advocat té amb el despatx o empresa on treballa. Molt probablement sigui la conseqüència de normes com l’entrada en vigor del Reial Decret 1331/2006, de Regulació de la relació laboral de caràcter especial dels advocats que presten serveis en despatxos d’advocats individuals i col·lectius, de 17 de novembre; les que han provocat que comptar amb la col·laboració d’autònoms dins de l’estructura del despatx hagi perdut més de 15 punts. Ara bé, aquest canvi, curiosament, no ha estat en favor de la contractació laboral, si no que han augmentat considerablement els titulars únics (8 punts) o socis de despatx (7 punts).

49

Informe sobre la Justícia 2013

La majoria d’advocats col·legiats a l’ICAB s’especialitzen en alguna branca del dret destacant per sobre de la resta, l’àmbit civil. Només un 15% dels enquestats manifesten ser generalistes tot tenint en compte que aquests majoritàriament són homes, titulars únics d’un despatx, amb ingressos baixos (per sota de 20.000 euros anuals) i amb baixa satisfacció respecte de la professió; el que contrasta amb l’opció majoritària amb el perfil de dones, amb una forta formació continuada però també amb ingressos que no ultrapassen els 20.000 euros anuals.

50

Malgrat els prejudicis habituals l’advocat no dedica la major part del seu temps a l’activitat davant dels jutjats. Abans al contrari, és l’assessorament en essència el que manifesten els ocupa més temps seguit per la negociació amb d’altres companys o persones. El que sí destaca és el poc temps que dediquen a aspectes relacionats amb la gestió empresarial dels seus despatxos: el 42% així ho manifesten.

Els col·legiats de l’ICAB

Sent doncs l’assessorament i, per tant, l’atenció directa al client el que més temps dels advocats ocupa, és necessari preguntar-se com són aquests clients. En aquest àmbit, observem canvis molt significatius respecte de la procedència d’aquests, mostrant-nos un panorama en el que, cada vegada més, l’advocat ha hagut d’obrir-se a nous mercats incloent l’àmbit internacional que ha crescut, en totes les seves vessants en més de 8% destacant la possibilitat d’obtenir clients de la Unió Europea per sobre d’altres països d’entorns menys propers. Tot això en detriment d’una advocacia que tan sols fa 6 anys concentrava la major part del seus clients en la pròpia ciutat on radicava el despatx i que ara ha perdut més de 23 punts.

51

Molt probablement, aquesta sigui la causa per la que un 46% dels enquestats manifesten que l’horari d’atenció al client és flexible i, inclús un 22% al·lega que ho fa a l’empresa o domicili del client; malgrat tenir una jornada laboral que ocupa tot el dia en un horari que majoritàriament va des de les 9.00 hores del matí a les 20.30 hores de la tarda. Però també, per altra banda, el creixement de l’ús del català és força notori encara que sense por a manifestar que encara i sobretot respecte l’àmbit judicial en absolut normalitzat i molt distant d’un ús majoritari del castellà; front a l’àmbit extrajudicial en el que ja podríem dir que comença a acostar-se a una determinada paritat.

Informe sobre la Justícia 2013 OPINIÓ

El català a la Justícia

E

l Departament de Justícia ha presentat l’informe sobre la situació del català a l’Administració de Justícia i al món jurídic, amb el detall de l’ús per jurisdiccions i amb les dades de la llengua en què es presenta el document que inicia el procediment.

52

Segons aquest informe, l’any 2011, de les 265.039 sentències dictades, únicament 34.734 van ser en català, és a dir, un 13,11 %, mentre que 230.305 sentències es van dictar en castellà (que representa el 86,89%). El percentatge dels documents de tràmit emesos als jutjats és pràcticament igual al de les sentències (el 13,53% dels documents de tràmit són en català i el 86,47% en castellà). Per partits judicials, els jutjats de les comarques de Girona són els que presenten un ús més elevat del català (36,37% de les sentències en català i el 45,70% dels escrits de tràmit en català), front als jutjats de les comarques de Tarragona que presenten els percentatges més baixos (4,43% de les sentències en català i el 3,81% dels escrits de tràmit en català). Pel que fa als

jutjats de Barcelona, Ciutat de la Justícia i L’Hospitalet, els percentatges són també baixos: 9,18% de les sentències són en català i el 8,08% dels escrits de tràmit són en català. Pel que fa a l’ús del català i del castellà en les sentències per jurisdiccions, l’informe publicat per l’Observatori Català de la Justícia revela que, al 2011, el percentatge més elevat de sentències dictades en català va ser a la jurisdicció Social (19,64%), seguida per la de Menors (15,99%), Penal (14,69%) i Instrucció (13,36%). La jurisdicció Mercantil ocupa el darrer lloc en l’estadística (5,42% de sentències en català). Aquestes estadístiques presenten similituds en les dades recollides a l’informe sobre la llengua en què es presenta el document que inicia el procediment. Amb dades absolutes, i salvant les omissions i possibles errors en la presa de dades, els escrits inicials presentats en català als Jutjats d’Instrucció representen el 72,19%, seguit dels presentats a Menors (representen el 68,63%), Penal (49,38%),

Els col·legiats de l’ICAB

Contenciós administratiu (13,04%), Civil (8,09%), Social (5,26%) i, en darrer lloc, Mercantil (3%). En valors absoluts, els documents en català que inicien el procediment (tret dels procediments d’Instrucció) són 111.126, front els 542.150 redactats en castellà. En els procediments d’Instrucció la llengua que inicia el procediment s’inverteix, passant a ser de 1.427.831 els escrits en català i 542.150 els escrits en castellà. Aquestes estadístiques van ser aprovades pel Plenari de l’Observatori Català de la Justícia en l’última sessió, i formen part d’un informe complet sota el títol “La llengua catalana a la Justícia” (pàgines 16 a 21) Es poden consultar, així mateix a la pàgina web del Departament de Justícia www.gencat.cat/justicia accedint a “Administració de Justícia/Seccions temàtiques/Observatori Català de la Justícia” Consultat l’informe, comprovem que l’ús del català a la Justícia no es correspon amb el seu ús a la vida quotidiana. És pràctica habitual parlar per telèfon i al despatx amb el client en català, i també

als passadissos de les oficines judicials. Fins i tot, parlem i ens comuniquem habitualment per escrit amb l’advocat/da contrari/a en català. Però quan redactem els escrits adreçats al Jutjat o quan celebrem les actuacions orals canviem de llengua, en clar perjudici del català. Temor reverencial? Envers a qui i per què? Desconeixement del català? No tenim cap motiu per la diglòssia: els advocats/ des no hem de témer una reacció negativa per part del personal del Jutjat per usar el català; el personal de l’Administració de Justícia majoritàriament coneix la llengua catalana; i el procediment ja no pateix demores significatives per les traduccions al castellà. Els advocats i advocades estem formats i preparats per treballar en català, i disposem de nombroses eines per facilitar-nos-ho. Si no ho fem, estem contribuint a una situació de clar perjudici per a la llengua, a banda d’abocar-la a una situació difícil de revertir en favor de la llengua catalana.

Anna Valera Espiña Responsable Servei Lingüístic CICAC

53

Informe sobre la Justícia 2013

Però pel que fa als clients, ha variat de manera significativa respecte els resultats de 2006 la distribució pel volum de facturació entre empreses o d’altres tipus de clients havent crescut de manera significativa aquest últim grup de manera que es troba repartit de manera molt igualitària; de la mateixa manera que, respecte de les empreses, el clients es concentren en PIMES de manera més significativa.

54

Sí és destacable una qüestió formulada enguany respecte la procedència dels clients pel que fa al torn d’ofici, comprovant-ne que, malgrat el que a vegades es dóna per vàlid en el mon de la rumorologia i els estereotips, és únicament una minoria d’advocats els que en depenen econòmicament del torn d’ofici; i, en el seu cas, es tracta d’un perfil que majoritàriament es dedica amb preferència a l’àmbit penal, té entre 40 i 60 anys i són titulars únics d’un despatx que factura per sota dels 20.000 euros anuals. Cal però tenir en compte que, a aquesta pregunta el percentatge de no respostes és força alt però com dèiem, l’alt volum de respostes ens situen en una fiabilitat molt alta de les respostes obtingudes.

Els col·legiats de l’ICAB

Malgrat tractar-se d’un professional liberal les formules societàries o el fet de tractar-se de despatxos en associació amb d’altres companys majoritàriament advocats, com hem vist abans, facilita que les formules de retribució puguin ser més o menys estables sense perjudici d’una part de retribució variable que arribaria al 38%. Aquestes formules d’estabilitat es concentren en una retribució fixa concertada entre les parts, mentre que aquells honoraris 100% variables (dependents dels clients, els honoraris o la facturació) corresponen a advocats que treballen sols.

El que sí és significatiu també és com han variat els imports en aquestes retribucions comparats amb el 2006 i observant-ne una disminució del percentatge en els barems més baixos i una certa estabilitat inclús amb algun augment en els trams més alts.

55

Informe sobre la Justícia 2013

56

En l’anàlisi creuada d’aquestes dades també podem extreure altres conclusions atès que aquells que declaren percebre per sota de 20.000 euros correspon al perfil majoritari de dona, jove, sense vincles familiars en el món del dret, titular únic o autònom d’un despatx dedicat a l’àmbit laboral, civil o penal i que treballant menys de 40 hores tenen una baixa satisfacció amb la professió. Ara bé, en aquells que declaren percebre ingressos predominen els homes a partir dels 46 anys, amb la parella o d’altres familiars també advocats, especialitzat en l’àmbit mercantil en un despatx del que és soci i al que li dedica més de 55 hores setmanals malgrat te una gran satisfacció amb la professió. En qualsevol cas, és cert que comparat amb els resultat de l’enquesta presentada al 2006, el nivell de satisfacció respecte de la professió ha baixat en gairebé tots els aspectes sobre els que es pregunta, de tal manera que només un 40% declaren estar satisfets o molt satisfets amb la professió en general. Malgrat tot, és important remarcar que hi ha cert optimisme com ens mostra la millor valoració de les expectatives de futur i les facilitats per desenvolupar feines si ho comparem amb la consulta anterior.

Els col·legiats de l’ICAB

No creiem que ens equivoquem massa si considerem que un dels motius que explicarien aquesta evolució seria l’actual situació econòmica que, tal i com es pot veure en el gràfic següent ha tingut uns efectes importants en un ampli percentatge dels enquestats tant pel que fa a l’augment de la morositat com pel que fa a la disminució dels assumptes o la negociació a la baixa dels honoraris; i sense perjudici del minoritari 7% que manifesta no notar aquesta repercussió o l’1% que inclús parla d’un augment de clients o d’assumptes.

Malgrat tot, val la pena destacar que el col·lectiu de l’advocacia és un col·lectiu fortament conscient del seu paper a la societat i amb un alt sentit de la responsabilitat social; de manera que un 35% dedica part del seu temps a activitats no remunerades i un 17% ho fa a parts iguals entre altres activitats remunerades i les que són totalment altruistes.

57

Informe sobre la Justícia 2013

Es tracta doncs d’una radiografia que ens mostra als advocats col·legiats a l’ICAB en tota la seva amplitud com a subjectes professionals afectats també per una crisi econòmica d’una amplitud importantíssima però que, malgrat tot, presten el seus serveis a una ciutadania també molt afectada i justament per això, cada vegada més necessitada d’aquest assessorament especialitzat.

58

L’àmbit Contenciós-Administratiu

Introducció Si bé no es aquesta jurisdicció la que ha patit més canvis per la situació socioeconòmica i política, cal dir que els tribunals d’aquesta jurisdicció son, amb diferència, els que tenen més casos pendents de resoldre i també, una major congestió. Possiblement, els causants dels canvis estadístics que ha sofert la jurisdicció contenciosa administrativa aquest darrer 2011 es trobin entre la crisis econòmica actual, el cost de la justícia a la vista dels pressupostos generals de l’Estat i el foment de la mediació extrajudicial lligats amb la nova Llei d’Agilitació processal. Així doncs, i com a conseqüència d’aquesta situació, el principal problema que presenta i ha presentat sempre aquest àmbit es l’endarreriment dels termnis de resolució, essent aquest molt elevat, com es veurà, i causant la taxa de resolució més baixa i la taxa de pendència més alta en comparació amb d’altres jurisdiccions. La mediació s’està presentant com una de les solucions eficaç i útil als problemes esmentats, alleujant la situació de sobrecàrrega i a contribuir a la disminució de la litigiositat, però la realitat es que hi ha hagut 10.010 assumptes ingressats més al 2011 respecte de l’any 2010 (a Espanya), si bé si que es cert que han disminuït a Catalunya i a la Demarcació ICAB. De fet, va ser arran de la Llei 19/2003, de 23 de Desembre de modificació de la Llei Orgànica 6/1985, d’01 de juliol, del Poder Judicial on els jutjats del Contenciós Administratiu van adquirir més competències en aquest sentit.

Informe sobre la Justícia 2013

D’altra banda. l’article 77.1 de la Llei 29/98 reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa, ja preveu que el Jutge o Tribunal podrà sotmetre a la consideració de les parts “la possibilitat d’arribar a un acord que posi fi a la controvèrsia, sobretot quan el judici es promogui sobre matèries susceptibles de transacció i, en particular, quan versin sobre estimacions de quantitat”. En tot cas, la intervenció de l’advocat es clau a l’hora de tancar un assumpte contenciós administratiu d’aquesta forma, i haurem d’esperar al pròxim any per saber exactament si la implantació de la mediació en aquest àmbit es satisfactòria o per el contrari, no es té amb compte. De moment, després de la publicació de la Llei Orgànica 1/2009, de 03 de novembre, complementària de la llei de reforma de la Legislació processal per a la implantació de la nova oficina judicial, hem notat canvis positius en les xifres de l’any 2010 i 2011 respecte d’anys anteriors. Pel que fa a les dades, hem estructurat l’anàlisi d’aquest 2011 separant la litigiositat dels principals indicadors judicials, com son la taxa de pendència, taxa de resolució i taxa de congestió. La litigiositat l’hem extret aplicant la fórmula (Assumptes/població x 1000). En aquest apartat, i fent una visió general de la litigiositat, si bé la principal característica era l’augment d’aquesta any rere any, a partir del 2010 disminueix i es manté baixa al període 2011.

60

Els assumptes ingressats en aquesta jurisdicció han augmentat progressivament any rere any però, a partir de l’any 2010 aquesta tendència baixa dràsticament, disminuint entre un 4 i un 12 % depenent del territori i augmentant al 2011 a Espanya un 4%, i disminuint però a la resta dels territoris (entre un 8 i un 5 %, a Catalunya i a la Demarcació ICAB, respectivament). En termes generals, a l’any 2010 es van ingressar un total de 283.658 assumptes, mentre que les xifres de l’any 2011 revelen que s’han ingressat menys assumptes respecte l’any anterior (292.127), havent-hi per tant, una disminució de 8.469 assumptes. També es dóna, a la jurisdicció contenciosa administrativa, una disminució dels assumptes resolts, passant de 293.170 assumptes resolts a l’any 2010 a 287.392 a l’any 2011 (5.778 menys respecte el 2010). Així doncs, la nostra visió general de la jurisdicció Contenciosa Administrativa es positiva respecte d’altres anys, si bé continua essent la jurisdicció amb la taxa més elevada de pendència i amb la taxa més elevada de congestió.

La litigiositat Podem definir la taxa de litigiositat contenciosa administrativa com el resultat del càlcul de multiplicar els assumptes ingressats dins d’aquest àmbit jurisdiccional en un determinat moment per 1000 i dividrir aquest resultat per la població. Per això mateix, per obtenir aquestes dades, em utilitzat la fórmula següent: Litigiositat = Assumptes x 1000/Població

L’àmbit Contenciós-Administratiu

Si observem la gràfica següent, podem apreciar que, si bé la litigiositat s’ha mantingut igual respecte l’any 2010 a Espanya, tenint inclús un augment de 0,06 punts respecte l’any 2010, no ha sigut així a Catalunya com a la Demarcació ICAB, ja que ha disminuït lleugerament (0,21 punts menys a Catalunya i també 0,21 punts menys a la Demarcació ICAB respecte el 2010). Per tant, la tendència a l’alça de la litigiositat patent des de l’any 2002-2003 s’ha trencat a partir de l’any 2010, mantenint-se però igual a l’any 2011. Les competències exclusives de les que gaudeix el Tribunal Suprem, l’Audiència Nacional i els Jutjats Centrals del contenciós administratiu fa que la litigiositat a Espanya sigui molt elevada. De totes maneres, comprovem que la litigiositat de la Demarcació ICAB es superior a la de la resta de Catalunya. Això dóna a conèixer la gran quantitat de litigis que es duen a terme a la Demarcació ICAB. Comparativament i degut al vòlum d’assumptes, és la jurisdicció penal la que, amb diferència, supera als altres àmbits, essent la jurisdicció contenciosa administrativa la que té menys litigiositat. Aquesta afirmació la podem trobar observant la comparativa entre els diferents ordres jurisdiccionals que mostrem a continuació.

61

Si bé proporcionalment i comparant-les amb les altres dades podríem pensar que la jurisdicció contenciosa administrativa es la més ràpida i eficaç, però no es així ja que reflexa també que es la jurisdicció menys utilitzada pel ciutadà. El fet de començar per una reclamació administrativa prèvia i haver d’esgotar-la per a poder fer la reclamació davant de la jurisdicció contenciosa es un fet característic d’aquesta jurisdicció. La duració del procediment i el fet d’enfrontar-se a l’administració fa que molts ciutadans desisteixin abans d’entrar a la via administrativa, d’altres que desisteixin durant el procés i d’altres que ja veuen resolts els seus assumptes en esgotar la via administrativa.

Informe sobre la Justícia 2013

Moviment d’assumptes Assumptes ingressats Si sumem la situació descrita al apartat anterior, fa que sigui una de les jurisdiccions amb menys quantitat d’assumptes ingressats respecte de les altres jurisdiccions.

Observant la gràfica de la pàgina següent, veiem clar que fins al 2009 els assumptes que s’ingressaven en aquesta jurisdicció anaven en augment any rere any. No es fins al 2010 que els assumptes ingressats baixen considerablement.

62

La reducció que hi va haver al 2010 s’ha mantingut fins arribar a l’any 2011 a la xifra de 269.559 a Espanya (10.013 assumptes ingressats més respecte l’any 2010), 11.012 a Catalunya (966 menys respecte l’any 2010) i 11.559 a la Demarcació ICAB (menys 575 assumptes ingressats).

Tal com hem comentat anteriorment, aquests canvis son deguts a la nova entrada de la Llei Orgànica 1/2009, de 3 de novembre, complementària de la Llei de reforma de la legislació processal per la implantació de la nova Oficina judicial, per la que es modifica la Llei Orgànica 6/1985, de 1 de juliol, del Poder Judicial.

L’àmbit Contenciós-Administratiu

També hi ha influït la disminució de la població immigrant que veurem posteriorment, unit a la crisi econòmica i a les taxes judicials que, tot plegat, dissuadeixen als ciutadans a l’hora d’interposar reclamacions davant d’aquesta jurisdicció. Assumptes resolts Si bé la Llei 3/2011, de 10 d’octubre, de Mesures d’Agilitació Processal ha estat una de les més esperades, no podrem observar les conseqüències d’aquesta fins les pròximes dades. De totes maneres, podem dir que ha influït a la pràctica ja que la realitat es que a Espanya la xifra d’assumptes resolts es més baixa respecte l’any 2010, tal com podem apreciar al gràfic següent:

Al contrari passa si ens fixem amb la Demarcació ICAB. En efecte, veiem que es l’únic àmbit que manté el nombre d’assumptes resolts, tenint fins i tot una petita pujada (44 assumptes resolts mes). No obstant, a Catalunya com a la resta d’Espanya hi ha una caiguda d’assumptes resolts.

Així doncs, fent una ullada al gràfic que representa la variació en percentatges anuals d’assumptes resolts, podem observar que des de l’any 2008 la resolució te una clara tendència a la baixa, tot i que aquest 2011 s’ha incrementat a la Demarcació ICAB.

63

Informe sobre la Justícia 2013

Assumptes pendents La jurisdicció contenciosa administrativa sempre ha tingut més quantitat d’assumptes pendents que d’assumptes ingressats. Aquesta afirmació evidència el gran problema que pateix aquesta jurisdicció, la pendència. Si la tendència que podem observar al gràfic es que des de l’any 2005 els assumptes pendents no paren de créixer, es més preocupant saber que a partir de l’any 2010 els assumptes ingressats es van reduir però no els assumptes pendents al finalitzar.

64

Causes explicatives de la pendència 1. Manca de jutges i magistrats Si bé la manca de jutges i magistrats era un fet notori i probable causa de l’elevada taxa de pendència, a Barcelona l’any 2008 es va intentar solucionar aquest problema creant tres nous jutjats. En principi, vistes les gràfiques, la pendència va millorar respecte d’anys anteriors, però actualment aquesta mesura ja no resulta suficient, doncs el nivell de pendència creix any rere any.

L’àmbit Contenciós-Administratiu

2. Procediment poc àgil El procediment contenciós administratiu mai ha destacat per ser un procés lleuger sinó tot al contrari, un procediment que per la majoria dels ciutadans es poc àgil, extens i amb tràmits processals a vegades molt extensos. El fet que una de les dues parts sigui l’Administració Pública, no significa que els ciutadans no tinguin dret a una tramitació àgil dels assumptes que l’afectin. A tal efecte s’ha creat la Llei d’Agilitació Processal que entra en vigor a l’octubre del 2011 i que encara haurem d’esperar a veure els seus efectes fins a les dades de l’any 2012. L’esperança en aquesta nova regulació dels tràmits processals es que tracta d’introduir millores a la legislació processal que permetin agilitzar els diferents procediments sense deixar sense efecte les garanties del justiciable. 3. Dilació Estem pendents dels efectes que produiran les modificacions que s’han introduït a la referida Llei de Mesures d’Agilitació Processal. Entre d’altres, estem esperant els efectes que produiran les modificacions relatives a les costes processals. En efecte, s’estableix pels processos d’única o primera instancia el criteri del venciment, però amb la possibilitat de que el tribunal pugui exonerar del pagament de les costes processals quan concorrin circumstàncies que justifiquen la seva no imposició,regulant els supòsits d’estimació o desestimació parcial. Sentències Les dades del Consejo General del Poder Judicial no inclouen en el total d’assumptes el nombre de sentències que queden per executar, per això creiem oportú incloure aquest punt dins de l’apartat de la jurisdicció contenciosa administrativa. 65 Així doncs, es important analitzar les executòries per poder sumar-les als assumptes que aquests òrgans judicials tenen pendent de resoldre per tenir una visió més aproximada de la congestió en aquesta jurisdicció.

Dins la jurisdicció contenciosa administrativa hi ha una gran dificultat material ja que els casos que s’instrueixen i es segueixen en aquest àmbit no son comparables amb els que es resolen a

Informe sobre la Justícia 2013

la resta dels àmbits. A raó de la crisi econòmica s’han donat molts casos complexes referents, per exemple, a urbanisme. Pel que fa a aquesta jurisdicció, les xifres son clares, passant de 182.164 sentències al 2010 a 177.588 sentencies a l’any 2011. De totes maneres i a diferència de l’any 2010, on el nombre de sentències va augmentar respecte de l’any 2009, el nombre de sentències ha disminuït en aquest 2011, havent-hi 4.756 sentencies més respecte l’any 2010 a la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta situació s’ha generat per la baixada d’assumptes ingressats i la forta pendència que anteriorment comentàvem.

66 Tal com podem percebre al gràfic, podem comentar que únicament han disminuït el nombre de sentencies dictades a Espanya, augmentant però a Catalunya i a la Demarcació ICAB. Per tant, i a raó del que establíem al principi, dir que la conseqüència principal es la complexitat a l’hora de resoldre casos que a raó de la crisi econòmica sorgeixen.

Si analitzem les sentències sobre ingressats de la jurisdicció contenciosa administrativa veiem que en l’àmbit territorial d’Espanya ha experimentat una gran davallada, passant del 64,64 %

L’àmbit Contenciós-Administratiu

a un 60,66%. Com podem observar no hi ha una tendència estable sinó més aviat inconstant en aquest àmbit, a diferència de Catalunya i a la Demarcació ICAB, on les sentències sobre assumptes ingressats han augmentat considerablement respecte l’any anterior.

Quant a la comparativa territorial, podem apreciar que el percentatge de sentències sobre els assumptes ingressats a Espanya es troben al voltant del 60%, mentre que a Catalunya sense comptar amb la Demarcació ICAB ens trobem amb un percentatge molt més elevat, concretament amb un 72%. A la Demarcació ICAB però, aquest percentatge es troba en un 48%. Aquestes dades són preocupants ja que, tal com podem observar al gràfic, la resolució acabada amb sentència d’assumptes ingressats en el període d’un any es molt baixa en aquesta jurisdicció.

Pel que fa a les sentències sobre assumptes resolts, podem apreciar que a Espanya han disminuït, mentre que a Catalunya han augmentat, essent correlatiu amb les sentencies sobre assumptes ingressats.

67

Informe sobre la Justícia 2013

Quant al nombre total de sentències emeses pels 17 jutjats de la jurisdicció contenciosa administrativa de Barcelona, podem apreciar que a 9 d’aquests ha disminuït mentre que a 8 d’aquests han augmentat mentre que ala 2010 eren només 7 els jutjats que havien disminuït la emissió de sentències, per tant, podem concloure que al 2011 s’ha reduit la capacitat sentenciadora.

68

L’àmbit Contenciós-Administratiu OPINIÓ

Informe sobre la Justícia (2013) en l’àmbit de la jurisdicció contenciós-administrativa

A

continuació analitzarem de forma telegràfica les principals problemàtiques que al nostre entendre ha d’afrontar l’advocacia quan es tracta d’accedir a la jurisdicció contenciós-administrativa per tal de defensar els drets i interessos dels seus clients, destriant quines són les seves causes fonamentals i suggerint possibles solucions: 1r.- La regulació actual de la impugnació de les actuacions per via de fet de l’Administració és totalment inoperativa i no protegeix els drets dels administrats: els terminis establerts per l’article 30 -que regula la via de fet- i 46 -que estableix els terminis per a la interposició del recurs contenciós-administratiu-, ambdós de la Llei de la jurisdicció són excessivament curts, i, per tant, o bé s’amplien o bé el seu còmput hauria de començar en un moment posterior al de la realització de la via fet. 2n.- Impossibilitat o dificultat de vehicular a la jurisdicció contenciosa les pretensions dimanants d’interessos legítims col·lectius o d’interessos públics (compliment de la legalitat), fre a la participació pública: deficient regulació per la LJCA de les pretensions a exercitar en defensa dels interessos legítims col·lectius i dels interessos públics, doncs està centrada en els drets i interessos individuals. Una possible solució consistiria en completar la redacció dels articles de la LJCA relatius a l’objecte del recurs (25 a 30) i pretensions de les parts (31 a 33) per inclou-

re la defensa dels interessos col·lectius i públics. 3r.- Sovint la publicació en el DOGC de la interposició d’un recurs contenciós no permet conèixer exactament quin és el seu objecte i, per tant, es frustra les finalitats de la publicació prevista per l’article 47 de la LRJCA: la redacció d’aquest precepte s’hauria de completar per tal de fer la possible la fàcil i completa identificació de l’objecte del recurs. 4t.- Transcendència de les mesures cautelars: l’excessiva durada dels procediments judicials fa que aquelles puguin tenir una importància capital per assegurar l’eficàcia real de la sentència, raó per la qual el seu enjudiciament hauria suposar un plus d’exhaustivitat i motivació en la seva resolució. 5è.- Problemàtica de la litigiositat en massa: a la pràctica és força inusual que siguin jutjats de forma conjunta una pluralitat d’actes administratius, malgrat que la seva fonamentació sigui idèntica. Això suposa un encariment dels costos tant pels ciutadans com per l’Administració de Justícia, a més d’incrementar molt la càrrega de feina de l’oficina judicial. Seria recomanable interpretar de forma més amplia i flexible els mecanismes que ja proporciona la Llei Jurisdiccional per aquests casos: l’acumulació de pretensions (art. 34), el procediment “testimoni” (art. 37.2) i l’extensió dels efectes de les sentències (art. 110).

69

Informe sobre la Justícia 2013

OPINIÓ

6è.- Necessitat de presentar presencialment els escrits davant els Jutjats i Tribunals: aquesta exigència encareix i desproveeix d’agilitat a la tramitació dels recursos, raó per la qual resulta necessari que es generalitzi quant abans la presen presentació telemàtica d’escrits.

obertament els critiquen, i que obliguen a l’òrgan jurisdiccional a exercir la seva iniciativa probatòria. L’òrgan jurisdiccional podria fixar uns honoraris màxims, una vegada celebrada la prova, a la vista de la complexitat de l’assumpte i la qualitat de l’informe pericial.

7è.- Falta d’ús de mitjans alternatius de resolució de conflictes: per tal d’agilitzar l’administració de justícia i superar el seu greu col·lapse caldria promoure mitjans realment eficaços i alternatius a la jurisdicció contenciós-administrativa, garantint una resolució definitiva als conflictes existents entre ciutadans i Administracions per mitjà d’organismes independents, imparcials i experts en conciliació, mediació i/o arbitratge.

9è.- Encariment desproporcionat de l’ac l’accés a la justícia per part dels ciutadans amb la introducció de les taxes judicials i la condemna en costes d’acord amb el principi de venciment: les taxes imposa imposades als ciutadans que volen impugnar una actuació administrativa té una finalitat dissuasòria de dubtosa legitimació i que posa en perill el dret a la tutela judicial efectiva i, quant a les costes, la “civilit “civilització” ilimitada del seu criteri d’impo d’imposició té poc sentit en una jurisdicció en què es debaten assumptes en què una de les parts (l’Administració) gaudeix d’una clara preeminència sobre l’altra (l’ad (l’administrat) gràcies a les seves nombroses prerrogatives consagrades legalment. ReRe sulta imprescindible que els Tribunals limitin raonablement la quantia de les costes processals i no automatitzin la seva condemna.

70

8è.- Cost excessiu i deficiències tècniques dels dictàmens pericials judicials: són molts els procediments en els quals la pràctica d’una prova pericial judicial és indispensable. No pocs pèrits designats judicialment facturen uns honoraris desorbitats que la majoria de recurrents, en l’actual situació de crisi, no poden pagar, per la qual cosa la direcció lletrada ha de plantejar-se bé no proposar prova perici pericial o bé, un cop conegut el pressupost del pèrit, renunciar a la seva pràctica. A més, alguns dictàmens pericials presenten un nivell tècnic i científic molt deficient, tal com posen de manifest en ocasions els propis pronunciaments judicials que

Secció de Dret Administratiu de l’ICAB (Ana Maresca, Berta Muntaner, Blanca Gifre, Ignasi Subirachs, Marc Vilar, Marta Giró, Rosa Peña, Sergi Chimenos i Xavier Palomares).

L’àmbit Contenciós-Administratiu

Les executòries Aquest apartat té especial rellevància ja que si la sentència emesa no s’executa, la pretensió buscada pel aquell que es sotmet a la acció dels tribunals de justícia, es veurà privat de la tutela judicial efectiva que garanteix la Constitució Espanyola. Tot i que als darrers anys hi havia una tendència de disminució en les execucions al àmbit contenciós administratiu, l’any 2011 ha sofert un augment d’un 2% a Espanya. També ho ha fet a la Demarcació ICAB, on l’augment ascendeix a un 1% més respecte l’any 2010. Així ho podem apreciar al gràfic següent:

71

Segons les dades anuals del CGPJ les executòries registrades, a diferencia de l’any 2010, han augmentat considerablement a Espanya, detectant una diferència de 3.441 executòries més respecte les dades anteriors. No es el cas de les executòries resoltes però si les que es troben pendents al finalitzar, doncs en aquestes darreres han augmentat tant a Espanya, com a Catalunya com dins de l’àmbit de la Demarcació ICAB.

Informe sobre la Justícia 2013

Finalment, podem dir que d’una forma general, el nombre de les executòries registrades, resoltes i les pendents en finalitzar s’han vist augmentat respecte l’any anterior.

Quant l’anàlisi d’aquesta gràfica, dir que l’any 2010 va empitjorar molt la taxa de pendència en executòries, sobretot en l’àmbit territorial de Catalunya. Aquest 2011, però, s’ha estabilitzat en aquest territori, anivellant-se i reduint-ne a un 120,71%, un 10 % menys que al 2010. Pel que fa a la Demarcació ICAB, es manté en una mitja d’un 60% en la taxa de pendencia, mentre que existeix una gran diferència entre el 2010 i el 2011 a la resta d’Espanya, ja que del 94,53% de pendencia ha passat al 125,89%, un 31,36%. 72 La distribució de les executòries per àmbits territorials es la següent:

Principals indicadors judicials

Taxa de resolució

La taxa de resolució es la capacitat que te l’òrgan judicial per resoldre els assumptes ingressats

L’àmbit Contenciós-Administratiu

en cada període, sense tenir en compte els assumptes pendents d’anys anteriors. Com més baixa sigui, significarà que es resolen menys casos dels que s’ingressen. La taxa de resolució no ha arribat mai, pel que respecte a la Demarcació ICAB, al 100%, de tal forma que ha estat sempre per sota d’aquesta línea. Des de l’any 2005 la taxa s’ha anat incrementant progressivament, però no es fins al 2010 que comença a descendir, arribant al 93%. En aquestes últimes dades extretes del CGPJ però, es reflexa l’increment d’aquesta taxa fins arribar al 98%. Amb la qual cosa, podem afirmar que al haver augmentat aquesta taxa durant el 2011 s’han resolt més casos respecte d’altres anys, essent aquest precís any el millor des del 2005.

73 Creiem oportú realitzar una comparativa per jurisdiccions de la taxa de resolució, doncs podem apreciar en la mateixa que actualment la jurisdicció que resol més casos en la seva justa proporció es l’ordre civil, mentre que l’àmbit social es qui té la taxa més baixa. Així mateix, hem elaborat tres gràfiques separades en la que cada una conté la taxa de resolució a cada àmbit territorial. Vegem els següents gràfics:

Informe sobre la Justícia 2013

Si observem el gràfic on s’estableix la taxa de resolució a Espanya, veiem que al 2011 la taxa de resolució ha disminuït un 6%, cosa que no ha passat a la Demarcació ICAB ja que ha augmentat un 6%. Cal tenir en compte que a la Demarcació ICAB s’inclouen els assumptes que corresponen a la sala del contenciós administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i per tant, concentra la majoria dels jutjats dels contenciós administratiu de Catalunya.

74

Pel que fa a la comparativa territorial, Espanya presenta una taxa de resolució negativa envers l’any 2010, ja que en aquell any va tenir la taxa de resolució més elevada des de l’any 2006. Tal com hem comentat anteriorment, al 2011 aquesta xifra ha disminuït lleugerament, passant del 104% al 98%. La causa principal d’aquesta davallada és la dificultat dels casos que estan entrant en aquesta jurisdicció, casos complexes provinents, sobretot, de l’àmbit d’urbanisme.

Taxa de pendència Tal com hem anunciat al principi d’aquesta part, la realitat és que la pendència es el principal problema d’aquesta jurisdicció. No és un fet nou ja que com podem observar al gràfic anterior

L’àmbit Contenciós-Administratiu

la taxa de pendència més elevada amb diferència ha sigut a l’àmbit contenciós administratiu. La taxa ideal de pendència hauria de ser molt baixa, ja que significaria que no hi haurien o hi haurien molt pocs casos pendents de finalitzar. Per tant, podem afirmar que com més alt sigui el percentatge, més assumptes enrederits acumulen els seus òrgans judicials.

Al analitzar la taxa de pendència a la Demarcació ICAB, podem observar una lleugera pujada d’un 1%, després d’haver pujat dràsticament de l’any 2009 al 2010. Així doncs, s’ha mantingut aquesta taxa a l’alça. En el moment en que es van crear tres jutjats entre l’any 2007 i 2008, una de les principals expectatives va ser que la taxa de pendència disminuís, però si bé es van complir durant els dos primers anys posteriors, la realitat es que a partir de l’any 2010 va tornar a pujar, trencant del tot les expectatives esmentades. Podem observar aquesta situació al gràfic següent:

Hem cregut convenient fer una comparació entre els diferents àmbits territorials en quant a la taxa de pendència, ja que a cada àmbit la taxa de pendència varia d’una forma diferent.

75

Informe sobre la Justícia 2013

Així doncs, es pot apreciar que a Espanya l’any 2011 la taxa de pendència ha augmentat (a diferencia del 2010 on va baixar) fins superar el 130%. Per tant, si be a l’any 2010 hi havia una millora, en aquest any s’ha empitjorat la situació de pendència al territori espanyol. Pel que fa a la tendència dins l’àmbit de Catalunya podem dir que es progressiva ja que aquest any, malauradament, també s’ha incrementat la taxa de pendència, augmentant un 10% respecte el 2010. Tot i que la pendència a la Demarcació ICAB ha arribat a nivells de 130%, actualment la taxa de pendència en aquest àmbit es d’un 121%. 76

Taxa de congestió Si bé l’any 2010 la taxa de congestió va disminuir respecte el 2009, gràcies a la creació de la Llei per a la implantació de la nova Oficina Judicial, cal dir que aquesta no ha estat suficient per reduir la congestió a Espanya, tot i introduir com a mesura el requisit del dipòsit per poder recórrer. Les dades que es recullen a l’any 2011 la congestió ha augmentat en un 7% en el cas d’Espanya. Així doncs, podem apreciar que si bé l’any primer a la implantació d’aquesta Llei va produir efectes beneficiosos pel que fa a la congestió, la realitat és que al segon any ja deixa de ser beneficiós doncs ens trobem amb una taxa de congestió relativament igual a la de l’any 2009.

L’àmbit Contenciós-Administratiu

77

Una visió general d’aquestes tres gràfiques ens indiquen que la congestió ha augmentat aquest 2011 en tots els àmbits territorials en relació a la jurisdicció contenciosa administrativa.

Informe sobre la Justícia 2013

En efecte, la congestió ha tingut canvis significatius durant els darrers anys, però al 2011 s’ha incrementat tant a Catalunya com a la Demarcació ICAB. Si observem els gràfics, veiem que hi ha un augment a Catalunya arribant a una taxa de congestió del 287%, sent un record de taxa més alta des de la última que va ser 289% a l’any 2006. L’increment que ha sofert la demarcació ICAB no es tant notable, ja que ha sigut d’un 3%.

En comparació amb les altres jurisdiccions, es notori el fet de que és la nostra jurisdicció la que té una taxa de congestió més elevada. Així ho podem apreciar al gràfic següent:

78

Causes explicatives de la congestió 1. Nombre elevat d’assumptes ingressats Tal com hem comentat anteriorment, hi han molts assumptes ingressats any rere any en aquesta jurisdicció tenint en compte l’escàs nombre de jutjats que existeixen per seguir-los. Aquests assumptes per tatn, si no es resolen durant aquell mateix període s’acumulen com “assumptes pendents al finalitzar”a l’any vinent i, en conseqüència fa que la taxa de congestió serà elevada.

L’àmbit Contenciós-Administratiu

2. Procediments poc àgils Unit a la gran quantitat d’assumptes ingressats, podem dir que una altra causa que fa que la congestió sigui elevada en aquesta jurisdicció és la poca rapidesa i lleugeresa del procediment ordinari, doncs els terminis son molt extensos entre tràmits processals. La solució a aquest problema s’espera que es contingui a la Llei de Mesures d’Agilitació Processal, però hem d’esperar a les pròximes dades per veure els efectes de la mateixa. 3. Atribució de competències als jutjats del contenciós administratiu Malgrat la creació dels tres jutjats contenciosos administratius al seu dia i el reforç hagut durant tot l’any 2009 i 2010 perquè els magistrats suplents dictessin 5 sentències de judicis ordinaris més, a cadascun dels jutjats no s’aconsegueix disminuir el nombre d’assumptes pendents. De fet, ara mateix ens trobem al punt àlgid dels assumptes pendents respecte els anys anteriors, fet que evidencia que la atribució de noves competències arran de la reforma operada a l’any 2003 i la manca de mitjans materials fa que encara sigui més lenta la resolució de tots els casos que van entrant. 4. Condemna en costes La condemna en costes es una mesura que s’introdueix a la Llei de Mesures d’Agilitació Processal, que pretén trencar amb les interposicions de demandes dels justiciables en casos en que fins i tot les possibilitats son escasses de prosperar. Esperarem també als efectes de la nomenada llei. 5. La resposta de l’Administració La realitat en aquesta jurisdicció es que existeix una pràctica habitual de denegar directa i sistemàticament les reclamacions, moltes vegades amb nul·la fonamentació. A més a més no resol en el temps exigit per la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i procediment administratiu comú. Per tant, aquesta situació obliga al ciutadà a acudir als tribunals per obtenir la tutela efectiva del ciutadà. 6. Temps de resolució El temps de resolució de la jurisdicció contenciosa administrativa reflexa la elevada taxa de pendència i congestió explicada anteriorment. El temps de resolució es tradueix en que un ciutadà es troba en un temps de resolució dels casi 13 mesos (mes d’un any) en els Jutjats contenciós administratiu fins als gairebé 26 mesos al Tribunal Superior de Justícia de Sala del Contenciós Administratiu.

Els indicadors judicials per òrgan jurisdiccionals Els jutjats del contenciós administratiu Tot i que a l’any 2010 va ser l’any on més assumptes es van resoldre, aquest any 2011 la tendència ha disminuït, arribant a un total de 155.037 assumptes resolts. Hem de tenir en compte la xifra d’assumptes ingressats, que no varia respecte del 2010. Així doncs, ha disminuït la resolució dels assumptes ingressats (155.037) respecte de l’any 2010 (164.915).

79

Informe sobre la Justícia 2013

Si només ens fixem en els assumptes resolts, aparentment sembla que progressivament es van resolent mes casos respecte els anteriors anys, però s’ha de tenir en compte els assumptes ingressats, ja que any rere any han anat augmentant progressivament. Per tant, la evolució d’assumptes resolts a Espanya sense Catalunya s’ha mantingut més aviat al descens ja que a més assumptes ingressats, els assumptes resolts no s’eleven tant o en proporció als ingressats. Pel que fa a l’evolució dins el territori Catalunya, l’evolució d’assumptes ingressats era ascendent fins arribar al 2011, que ha sofert una davallada dels assumptes ingressats. Això es degut possiblement a lo de la reclamació administrativa primer. Tot i això, si observem detalladament l’any 2011, la diferència entre els assumptes ingressats i els resolts no es tanta com als anteriors anys, ja que la mitja dels altres anys estava en una diferència d’uns 500 assumptes pendents de realitzar mentre que aquest any la diferència es aproximadament d’uns 150 assumptes pendents de resoldre. Finalment, l’evolució d’assumptes dins de la Demarcació ICAB es molt bona, ja que des de l’any 2005 hi ha molt poca diferència entre assumptes ingressats i resolts. Concretament en l’any 2011 la diferència entre assumptes ingressats i els resolts es de 213 sense resoldre.

80

L’àmbit Contenciós-Administratiu

Els indicadors judicials La resolució Quant a la resolució, aquesta ha disminuït lleugerament a Espanya, però no ho ha fet a Catalunya i a la Demarcació ICAB. Es significativa la pujada de resolució a la Demarcació ICAB, tenint en compte que hi han més assumptes ingressats que a la resta de Catalunya.

81

Si diem que a la resta d’Espanya la resolució ha baixat, es conseqüència que la taxa de pendència sigui mes alta, concretament un 15% més que l’any 2010.

Informe sobre la Justícia 2013

La taxa de pendència dins el territori català excloent la demarcació ICAB, observem que els últims tres anys (2009, 2010 i 2011) ha sigut una pujada progressiva ja que cada any s’ha anat incrementant la pendència entre un 2 i un 3%. No passa el mateix a la Demarcació ICAB, ja que si be va pujar molt del 2009 al 2010, aquest any s’ha mantingut al 121%, xifra que no és bona ja que igualment la pendència és elevada.

82

Cal dir respecte aquests jutjats que la majoria de reclamacions contra l’Administració es presenten a la Demarcació ICAB, en concret a la ciutat de Barcelona. Per tant, té lògica que a la demarcació ICAB sigui la que més congestió té respecte dels altres territoris.

L’àmbit Contenciós-Administratiu

LA LUPA. JUTJAT

TAXA RESOLUCIÓ

TAXA CONGESTIÓ

TAXA PENDÈNCIA

JCA nr. 1 BARCELONA

102%

197%

97%

JCA nr. 2 BARCELONA

95%

266%

166%

JCA nr. 3 BARCELONA

91%

252%

152%

JCA nr. 4 BARCELONA

103%

240%

139%

JCA nr. 5 BARCELONA

110%

207%

107%

JCA nr. 6 BARCELONA

104%

191%

91%

JCA nr. 7 BARCELONA

87%

270%

170%

JCA nr. 8 BARCELONA

114%

216%

116%

JCA nr. 9 BARCELONA

90%

235%

135%

JCA nr. 10 BARCELONA

106%

214%

114%

JCA nr. 11 BARCELONA

90%

220%

120%

JCA nr. 12 BARCELONA

116%

184%

84%

JCA nr. 13 BARCELONA

97%

233%

133%

JCA nr. 14 BARCELONA

106%

210%

110%

JCA nr. 15 BARCELONA

87%

196%

96%

JCA nr. 16 BARCELONA

81%

223%

123%

JCA nr. 17 BARCELONA

91%

224%

122%

La sala contenciosa administrativa del Tribunal superior de Justícia de Catalunya Tot i que aquest any 2011 hi ha hagut menys assumptes ingressats respecte l’any 2010, és cert que hi ha hagut un endarreriment o disminució amb assumptes resolts respecte del 2010. La situació canvia si ens fixem en el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, ja que a partir del 2010 i aquest any 2011 la diferència entre assumptes ingressats i resolts es pràcticament molt baixa. De totes formes, hem de dir que aquest 2011 s’han resolt aproximadament 200 assumptes més en proporció a l’any 2010. Històricament la problemàtica que existia en quant a la pendència era que a hi havien mes assumptes pendents al inici que al finalitzar, però a partir del 2009 canvia aquesta evolució a l’inversa, on actualment de 140.532 assumptes pendents al inici dins al territori Espanya sense Catalunya, al finalitzar son 130.567 assumptes pendents. Així doncs, notem una millora vers darrers anys.

83

Informe sobre la Justícia 2013

84

La dinàmica seguida al TSJ de Catalunya podem dir que s’aproxima a la descrita anteriorment, ja que si bé fins al 2009 la tendència era que els assumptes al finalitzar fossin més alts que al inici, al 2011 els assumptes pendents al inici son més que els assumptes al finalitzar.

L’àmbit Contenciós-Administratiu

Vegem el que mostren els indicadors: Si bé les xifres de l’any 2010 avantatjaven al territori d’Espanya sense Catalunya en quant a la resolució, aquest 2011 hi ha hagut un increment d’un 3% respecte el 2010. Tot i ser una xifra relativament baixa, cal dir que anteriorment anava amb descens, i aquest any no sols no ha baixat sinó que ha augmentat. No podem dir tampoc que sigui una xifra bona ja que si la comparem amb la que teníem al 2005, la taxa de resolució era d’un 141%, i ara al 2011 la taxa es d’un 98%. Tot això a Catalunya.

85

Existeix una disminució de la taxa de pendència en els TSJ dins el territori Espanya, entre d’altres coses perquè la taxa de resolució ha augmentat en concordança. A Catalunya però, la taxa de pendència ha augmentat pel que hem argumentat anteriorment.

Informe sobre la Justícia 2013

Podem arribar a la conclusió, després de veure els gràfics, que en aquest any 2011 s’ha accelerat la diferència existent entre els tribunals de justícia d’Espanya i els de Catalunya.

86

En aquest moment també es important tenir en compte que els TSJ dediquen bona part de la seva activitat a revisar les resolucions emeses pels Jutjats del Contenciós Administratius, via recurs d’apel·lació. La major part d’aquestes sentencies confirmen la dictada en primera instancia, sent revocades total o parcialment un promig d’un 16%, un 5% més respecte el 2010.

L’àmbit Contenciós-Administratiu

Contenciós administratiu per especialitats

Estrangeria Aquesta especialitat és una de les mes sensibles als efectes de la crisi actual que travessen els territoris d’Espanya i Catalunya. La conseqüència immediata d’aquesta crisi la trobem en el descens de la quantitat d’immigrants que reben aquests territoris, i com a factors possibles d’aquest descens, trobem que aquests han deixat de ser atractius per a l’immigrant que venia a la recerca de treball i per a aquell que ja residia aquí i ha perdut la feina. Com es lògic, la seva conseqüència immediata es la disminució en assumptes ingressats en tema d’estrangeria. 87

Aquesta situació té una transcendència important en aquest àmbit jurisdiccional, ja que aquesta matèria aporta una gran part d’assumptes, que el seu torn repercuteix a la taxa de congestió. La estrangeria a la ciutat de Barcelona. Si mirem el gràfic de la comparativa d’assumptes d’estrangeria a Barcelona, podem apreciar que els assumptes ingressats als jutjats del contenciós administratiu de Barcelona han anat

Informe sobre la Justícia 2013

a la baixa doncs passen de ser 3309 a 3072. El pic més alt de la gràfica el trobem a l’any 2009, moment de eufòria dins la crisi econòmica que estem vivint. També podem observar que aquesta davallada també s’ha aplicat als jutjats d’instrucció només a Barcelona ciutat, així com al TSJ de Catalunya.

Les dades d’aquest gràfic son rellevants ja que hi ha una relació molt estreta entre els assumptes ingressats i la quantitat de població immigrant. A partir d’aquesta gràfica, podem dir que des de l’any 2009, any on hi havia mes immigrants a Barcelona respecte els altres anys, la immigració no ha parat de disminuir, estant actualment a un nivell igualable al del 2008. 88

Els jutjats contenciosos administratius de Barcelona en matèria d’estrangeria Per fer l’anàlisi d’aquests jutjats, no podem deixar d’esmentar que la reforma operada l’any 2003 els atribueix mes competències respecte, també, en aquesta matèria. En aquest sentit, si bé a l’any 2010 va fer una baixada dràstica arribant a nivells del 2005 (3309), es ben cert que mica en mica es recupera i aquest 2011 els assumptes ingressats ja no van direcció a la baixa sinó que ens trobem en 3072 assumptes ingressats al 2011.

L’àmbit Contenciós-Administratiu

En observar el gràfic, es pot concloure que, a l’haver baixat els assumptes ingressats (3072) i al haver resolt més dels que s’han ingressat, s’ha aconseguit, al igual que l’any 2010, la disminució de la taxa de pendència.

89

Jutjats d’instrucció de Barcelona La competencia d’aquests jutjats, entre d’altres, son les expulsions supeditades a fets delictius realitzats per estrangers o aquells processos administratius per estada irregular al país, cumplint sempre el requisit d’haver-hi privació de llibertat.

Informe sobre la Justícia 2013

Tal com podem observar en el gràfic veiem que a partir de l’any 2008 els assumptes ingressats en aquests jutjats ha tingun una tendència a la baixa, passant de 1.443 assumptes ingressats a l’any 2008 a 451 a l’any 2011.

90

Podem afirmar que la resolució en aquests jutjats es fantàstica, ja que de 451 assumptes ingressats en aquest 2011, s’han resolt 444, cuasi bé un 100%. De totes maneres, l’analítica ens mostra que si bé la taxa de resolució al 2010 era d’un 100%, en aquest any es presenta a un 98 %, baixant 2 punts respecte l’any anterior.

L’àmbit Contenciós-Administratiu

Avançament 2012 El Consejo General del Poder Judicial, ha fet públic el resum de dades del l’any 2012, com avançament de les taules estadístiques anuals que publica aquest ens. Aquestes dades estan referides a l’evolució dels principals indicadors de l’activitat de la justícia a la totalitat de l’estat i desagregat només a nivell de comunitats autònomes, per la qual cosa no és possible avaluar aquesta evolució al territori ICAB. Les taxes detallen els diferents àmbits de l’activitat judicial éssent un referent que cal reflectir. 91

Les taxes són les referides a resolució, pendència i congestió, i aquests són els resultats.

Informe sobre la Justícia 2013

La resolució es el factor que ens mostra la participació que hi ha als jutjats i tribunals de justícia i que s’obté realitzant la divisió entre els assumptes resolts al final i els assumptes ingressats. L’anàlisi de la taxa de resolució, segons el gràfic abans exposat, es significatiu ja que la resolució puja fins arribar a un 125%. Així doncs, podem verue que els efectes de la Llei de Mesures d’Agilitació Processal a l’octubre de 2011 no son negatius en aquesta jurisdicció.

92

La taxa de congestió és l’indicador que mostra que els assumptes ingressats sumats als assumptes pendents al finalitzar entre els assumptes resolts. Ja apreciem al gràfic anterior la davallada de la congestió a la Jurisdicció Contenciosa Administrativa, on es queda en un 214%. Si la pendència, tal com vegem al següent gràfic, ha disminuït es reflexa d’alguna manera en aquesta taxa de congestió més baixa. Així, la taxa de congestió a Espanya adquireix la xifra més baixa dels últims sis anys, una dada positiva per a aquesta jurisdicció, al igual que passa amb la taxa de pendència.

L’àmbit Contenciós-Administratiu

Vegem la caiguda de la pendència al següent gràfic:

Conclusions Amb l’ajuda de les dades facilitades pel Consell General del Poder Judicial hem pogut apreciar el desequilibri del que es partícip aquesta jurisdicció. En efecte, tal com dèiem a la introducció d’aquest informe, i a raó de la Llei Orgànica 1/2009 de 3 de novembre, complementària de la Llei de Reforma de la Legislació Processal per a la Implantació de la Nova Oficina Judicial, observem que els resultats d’aquest 2011 son positius respecte l’anterior. El descens dels assumptes ingressats i la baixa caiguda dels assumptes resolts respecte l’any anterior ens fa arribar a la conclusió de que les mesures preses per pal·liar la tendència a l’alça es present en aquesta jurisdicció. De totes maneres, el principal problema d’aquesta jurisdicció es la pendència dels assumptes, ja que any rere any aquesta pendència va en augment. En conseqüència, la principal preocupació del legislador en la jurisdicció contenciosa administrativa hauria de ser precisament aquesta. Per aquest motiu, a l’any 2008 es van crear tres nous jutjats per poder fer front a aquesta situació, però les últimes dades reflecteixen que aquesta mesura no ha sigut suficient per minorar l’alta pendència que suporta i arrastra aquesta jurisdicció. La conseqüència de tot això es reflexa a la taxa de resolució i a la taxa de congestió, on aquestes també han sofert alguns canvis durant aquests últims anys, acabant aquest últim amb una taxa de resolució inferior i una taxa de congestió superior respecte l’any 2010. A tot això, i tal com hem repetit al llarg de l’anàlisi d’aquesta jurisdicció, haurem d’observar els efectes de la Llei d’Agilitació Processal, esperant una modernització de l’oficina judicial, que sigui capaç d’adaptar-se a les necessitats d’aquesta jurisdicció, i produir la baixada de la taxa de congestió i la pujada de la taxa de resolució. En aquest apartat no hem de deixar de banda els canvis que ha experimentat una de les bra-

93

Informe sobre la Justícia 2013

nuqes d’aquest àmbit, els assumptes d’estrangeria. Si la bona notícia en aquesta especialitat es que els assumptes ingressats i els assumptes resolts han baixat considerablement, cal dir que els factors principals d’aquesta variació han sigut la fluctuació de la població immigrant i la caiguda de la població ocupada (com es el cas de Catalunya, on ha caigut d’un 51,3% a 50,5%) també com a conseqüència de la crisi econòmica en molt bona part. La inestabilitat esmentada anteriorment d’aquesta jurisdicció fa que no puguem confiar en les mesures que hem nomenat arreu d’aquest informe i per tant, caldrà esperar a les pròximes dades per saber si la Llei d’Agilitació Processal ha contribuït als principals problemes de la que es posseïdora la Jurisdicció Contenciosa Administrativa.

94

L’àmbit Civil

Introducció L’àmbit civil s’ocupa de la majoria de les relacions privades regides pel Codi civil i de les qüestions relacionades amb el tràfic mercantil, per tant, és una de les jurisdiccions que ha patit més variacions en la conjuntura econòmica actual. El sistema que s’ha seguit per l’elaboració de l’anàlisi d’aquest àmbit és, en primer lloc, un examen genèric de l’estat de la Jurisdicció Civil des de 2000 fins el 2011. La segona part de l’estudi és més detallat i sistematitzat. Aquesta està dividida en dos grans blocs, per una banda, “Civil per especialitats”, i d’un altre “Civil per òrgans judicials”. El primer bloc fa referència a les competències que tenen encomanades els Jutjats de la Jurisdicció Civil, com per exemple, família i mercantil entre d’altres. El segon bloc fa un anàlisis dels diferents òrgans jurisdiccionals. Així, l’ordre establert és el següent: 1.- Jutjats de Família 2.- Aspectes Civils dels Jutjats de Violència contra la Dona 3.- Jutjats Mercantils 5.- Jutjats de Primera Instància 6.- Seccions Civils de les Audiències Provincials 7.- Sales Civils TSJ de les CCAA 8.- Execucions Civils Les dades que s’aporten confirmen un canvi de tendència respecte l’Informe de Justícia anterior del 2012. En l’actualitat es produeix una disminució de la litigiositat, sobretot en els assumptes mercantils i una desacceleració en la resolució que ha tornat a repuntar durant l’any 2011.

Informe sobre la Justícia 2013

El volum d’assumptes civils que assumeix l’ICAB passa a ser lleugerament inferior a la resta de Catalunya a partir del 2008, culminant al 2011 als seu mínim, tot canviant la tendència anterior on la demarcació ICAB suportava un volum superior al de Catalunya. Destacar el descens puntual dels assumptes de família en el 2007 i 2008, ja que des de el 2009 fins el 2011 han augmentat progressivament (tot i que de forma molt lleugera). Igualment passa en seu mercantil, donat l’augment progressiu dels assumptes que provoca que la taxa de congestió es situï en màxims històrics a la jurisdicció espanyola. Pel que fa als indicadors judicials, destacar la millora durant el 2010 de la capacitat resolutiva dels òrgans de la jurisdicció civil que es manté al 2011, encara que aquesta continua sent insuficient per atendre les demandes de justícia en les relacions privades. La pendència i la congestió en tots tres territoris comparats, tot i ser inferior a l’any 2010, continua a uns nivells insostenibles, sobretot a nivell d’Espanya, que fa necessària de manera urgent la creació de nous òrgans judicials i la dotació de mitjans personals i materials, però donat la conjuntura actual, les perspectives per al 2012 no son optimistes.

Litigiositat La litigiositat civil presenta una marcada tendència a l’alça des de l’any 2001 fins al 2009, al 2010 aquesta tendència va canviar amb una lleugera davallada, de forma que segueix disminuint al 2011.

96

Com s’observa en la gràfica que es mostra a continuació, la conflictivitat civil continua ocupant el segon lloc, després de la penal, en el volum de conflictes que resolen els jutjats i tribunals en els territoris comparats. En concret, vegem la gràfica corresponent a la demarcació ICAB:

L’àmbit Civil

Moviment d’assumptes

Assumptes ingressats Els assumptes ingressats en el període comprés entre el 2006 i 2009 ens mostra una tendència a l’alça. A partir de l’observació dels tres gràfics, que a continuació annexem, es desprèn una relativa estabilitat en aquest període, que es tradueix en un augment progressiu però moderat. Aquesta tendència a l’alça però, es va veure frenada al 2010 amb un lleugera caiguda dels assumptes ingressats tant a Espanya com a la demarcació ICAB, a diferència de Catalunya que ha continuat amb un increment dels assumptes ingressats. Finalment al 2011, període objecte d’estudi de l’actual informe, continua la tendència a la baixa en tots tres àmbits territorials.

97

Durant el període comprès entre els anys 2006 i 2011, ambdós inclosos, podem establir una sèrie de diferències entre els tres àmbits territorials estudiats en el present informe: • Espanya ha ingressat un total de 1.768.769 assumptes al 2011, essent només durant l’any 2009 el total de nous assumptes ha estat de 2.019.087, xifra més alta en comparació amb la resta d’anys estudiats, i que òbviament evidencia una tendència creixent, que com ja s’ha citat anteriorment durant el període del 2010 a 2011 s’ha reduït.

Informe sobre la Justícia 2013

• Catalunya, només al 2011, ha ingressat 286.504 nous assumptes, xifra, que d’altra banda, denota una tendència creixent en idèntiques condicions que l’evolució mostrada a Espanya. • La Demarcació ICAB ha presentat, durant el 2011, una reducció respecte l’any immediatament anterior en 16.921 nous assumptes. Hem de concloure destacant dos aspectes: - La càrrega d’assumptes que suporta la Demarcació ICAB en comparació amb l’àmbit territorial català és superior a la de la resta de Catalunya. - La tendència, des de l’any 2006, a incrementar el volum d’assumptes ingressats es va veure tallada al 2010, que ha vist com per primera vegada en molts anys els assumptes ingressats decreixien respecte l’any anterior, continuant disminuït al 2011.

Assumptes resolts La capacitat resolutiva dels òrgans judicials del civil ha experimentat un increment bastant regular fins al 2010. Al 2011 aquesta tendència ha canviat i els assumptes resolts han disminuït com es veu a la següent gràfica.

98 Així, en conclusió, tot i les fluctuacions dels últims anys, la capacitat resolutòria de la totalitat d’òrgans judicials civils és estable. El canvi de tendència al 2011 és causat per la congestió que pateixen els jutjats de la jurisdicció civil.

L’àmbit Civil

Sentències El nombre de sentències en el període 2006-2009 segueix una línia creixent, arribant al seu màxim al 2009. Al 2010, canvia la tendència i es produeix una lleugera desacceleració del nombre de sentències, culminant al 2011 amb els mínims des de el 2010. Principals indicadors judicials:

Taxa de resolució Hem de tenir en compte que la taxa de resolució mostra relació entre els assumptes ingressats i els resolts, sense tenir en compte els assumptes pendents al iniciar l’any ni tampoc els pendents al finalitzar-lo. Al gràfic es verifica una important baixada en tots tres territoris a l’any 2008, ja que la taxa està vinculada a l’augment del volum d’assumptes ingressats d’aquest mateix any. Destacar les dades registrades en quan a la taxa de resolució durant l’any 2011, que mostren un petit increment important respecte l’any anterior, i que situa la demarcació ICAB i a Catalunya en els seus millors registres des de 2006.

99 En el gràfic següent es pot observar com a la demarcació ICAB la tendència de les diferents jurisdiccions és bastant estable, arribant al 2011 a taxes molt similars superant el 100%, que seria la taxa mínima per garantir un funcionament idoni dels jutjats. A destacar el 109% de la jurisdicció civil al 2011 encapçalant la taxa envers la resta de jurisdiccions.

Informe sobre la Justícia 2013 OPINIÓ

Reflexions sobre un eventual descens de la litigiositat

L

100

a incidència de la greu crisi econòmica que venim travessant en els darrers anys sobre els nivells de litigiositat en l’àmbit de la jurisdicció civil ha donat lloc a comentaris dispars; comentaris freqüentment vinculats amb el major o menor impacte de la crisi en el nostre sector professional, l’advocacia. Si analitzem les estadístiques en l’àmbit de la demarcació territorial de l’ICAB, podem comprovar en termes globals com, si bé és cert que reflecteixen una tendència al descens en els últims anys (des 2.010), no és menys cert que el fenomen va ser invers ( augment de la litigiositat civil) a l’inici de la crisi, i el que és més significatiu, els nivells de litigiositat actual són molt similars, o fins i tot superiors en termes generals, als dels últims anys del boom econòmic. La qual cosa, en definitiva, no ve sinó a confirmar que, en termes generals, el notable descens de facturació que pateixen la majoria dels despatxos i firmes d’advocats no es deu tant a la disminució del nombre d’assumptes, com a l’escassa qualitat o rendibilitat econòmica dels mateixos. També és cert que les dades generals necessàriament han de ser matisats i ponderats: cal advertir, per exemple, el més que notable increment de concursos i execucions hi-

potecàries, especialment durant els primers anys de la crisi, que contribueixen a l’alça de les xifres generals d’assumptes ingressats en la jurisdicció civil, però que tenen una incidència molt dispar en les xifres de negoci dels diferents professionals o firmes, i que en general en poc o gens afecten a la majoria del col · lectiu. Tot això, lògicament, a l’espera de l’impacte que les noves taxes judicials puguin tenir en un possible descens del nombre de procediments, ja en tendència descendent des 2.010. El que sí que es pot ja pronosticar, encara abans de tenir disponibles les primeres dades contrastades, és el més que previsible descens dels recursos d’apel·lació i, en conseqüència, del nombre d’assumptes que arriben a les audiències provincials, ja que les noves taxes que els graven, més enllà de la seva finalitat recaptatòria, poden arribar a buidar de contingut, en molts casos, el mateix dret al recurs. La qual cosa, per cert, i per buscar alguna lectura positiva, ajudarà a descongestionar la nostra Audiència Provincial, les Seccions civils que vénen presentant en els últims anys una taxa de congestió preocupant. Trist consol. Eloy Moreno

L’àmbit Civil

La taxa de pendència Aquest indicador mostra el nombre d’assumptes que resten per resoldre en un any. La pendència varia segons el territori que es trobem. Es pot dir, però, que va patir un ascens general a partir del 2008, però mentre que a Espanya aquest augment s’ha produït fins al 2011 arribant al 70%, a Catalunya només augmenta fins al 2009 arribant al 75%, de forma que durant els dos darrers anys la taxa a anat disminuint fins arribar al 60%. La Demarcació ICAB pateix un comportament completament diferent ja que a partir del 2006 la taxa redueix progressivament fins arribar al seu mínim al 2011 del 50%. En el gràfic mostra també que el territori que històricament ha tingut la taxa de pendència més elevada a set Catalunya, donat la congestió que pateixen els seus tribunal.

A continuació s’analitzen territori per territori la seva taxa de pendència corresponent.

101

A Espanya es veu com la taxa de pendència no té un comportament regular. Al 2007 disminueix una mica respecte el 2006, però al 2008 torna a augmentar fins al 2010 on torna a disminuir lleugerament. Finalment al 2011 es torna a produir un lleu augment

Informe sobre la Justícia 2013

A Catalunya la taxa és igual de inconstant que a Espanya, veiem com al 2006 la pendència és molt elevada i disminueix al 2007. Durant el següent any i fins al 2009 augmenta, de forma que al 2010 i 2011 la taxa disminueix progressivament.

102

La demarcació ICAB mostra, igual que Catalunya, una evolució positiva el darrer any 2011, tot i tendir a l’alça durant el període 2008-2009, on va arribar el seu màxim dels últims sis anys. Destacar la diferència positiva de la demarcació ICAB respecte els altres dos àmbits, Espanya i Catalunya, pel què fa a la taxa de pendència on la majoria dels anys (de 2006 a 2011) ha estat per sota del 60%, destacant l’any 2011 amb un 50% de pendència. Distribuint les xifres en Jurisdiccions, el gràfic ens mostra que, amb notable diferència, el pitjor panorama respecte a la situació d’assumptes pendents és el referit a la Jurisdicció ContenciósAdministrativa, en tots els àmbits territorials estudiats, si bé, hem de destacar el fet que, al 2011,seguidament el precedeix la Jurisdicció Social, a una certa distància però, en tercer lloc es troba la jurisdicció Civil, millorant la seva posició respecte l’any passat.

L’àmbit Civil

La taxa de congestió El nombre d’ ingressats i els assumptes resolts en un any ens mostra que no hi ha una variació molt acusada de la congestió en els territoris comparats en el darrer any (2011). Tot i això la taxa de congestió continua sent massa elevada, la qual cosa impedeix el funcionament àgil i eficaç que hauria de tenir l’administració de justícia en aquest àmbit jurisdiccional. La comparativa en un sol gràfic de la congestió en tots els territoris ens dóna un panorama més ampli de la situació de la congestió. Aquest indicador és molt variable i està sotmès a les fluctuacions de la resolució i la pendència.

103

Vegem les gràfiques corresponents:

Informe sobre la Justícia 2013

104

Quant a la comparativa de la congestió entre jurisdiccions observem que confirmant les tendències exposades en l’Informe de la Justícia 2012, la jurisdicció civil és la segona jurisdicció, després de la contenciosa-administrativa que es troba amb un major nombre d’assumptes en tràmit.

L’àmbit Civil

CIVIL PER ESPECIALITATS

Jutjats de família El jutjats de família és un òrgan judicial especial de primera instància on només es resolen conflictes de dret de família com la nul·litat, separacions i divorcis, matèria de filiacions i institucions tutelars. Moviment d’assumptes

Assumptes ingressats Després d’un seguit d’increments anuals en els assumptes ingressats, durant l’any 2007 els assumptes han disminuït lleugerament a tots els territoris comparats, trencant la tendència a l’augment. Encara que en aquest últim període hem tornat a patir un creixement dels assumptes ingressats, arribant el 2011 als nivells més alts dels últims anys.

105

Informe sobre la Justícia 2013

Des del 2000 fins al 2007 els assumptes ingressats en matèria de família seguien una tendència alcista. Al 2007 es va produir una lleugera disminució d’aquests assumptes: -1,81% a Espanya, 4,18% a Catalunya i, finalment, 7,28% en la demarcació ICAB. Si veiem les dades dels anys que segueixen a la baixada d’ingressos, veiem que va continuar al 2008 però que es va recuperar durant el següents anys fins al 2011 on arriba a màxims històrics (208.309) a tot l’estat. La tendència històrica a l’augment d’assumptes de família (als jutjats de Família, vuit jutjats, l’entrada d’assumptes l’any 2009 va ser de 8.550, l’any 2010 de 8.647, per tant cada un dels Jutjats de Família li corresponen 1.080 assumptes.) s’atribueix, segons la memòria del Jutjat Degà de Barcelona, publicada al 31 de desembre de 2010 a diverses causes: La tendència existent entre els professionals del dret a instar en els Jutjats de família accions a fi de provar de solucionar crisis matrimonials. Efectivament, cal recordar en aquest sentit, el Departament de justícia va signar un conveni amb els 14 Col·legis d’advocats per al funcionament de 21 punts de servei d’orientació mediadora a tot Catalunya que si be a la nostra comunitat autònoma és una practica consolidada també ha començat a estendre’s t pel que fa a les matèries que poden ser objecte de mediació. Així, el 30 de juliol de 2009 es va publicar al DOGC la nova Llei 15/2009 de 22 de Juliol, de mediació en l’àmbit del dret privat, per poder ampliar els camps d’intervenció d’aquest mitjà de solució de conflictes i descarregar de feina als jutjats de Catalunya. El nou text deroga la llei 1/2001, de 15 de Març, de mediació familiar de Catalunya i n’amplia el contingut. La Llei 15/2009, de 22 de juliol, de mediació en l’àmbit del dret privat va ampliar respecte a l’anterior els supòsits de mediació familiar, va introduir la mediació civil per gestionar els conflictes sorgits de la convivència ciutadana i social i altres conflictes de caràcter privat en els quals les parts hagin de mantenir relacions en el futur. La mediació pot resultar molt útil, per exemple, per resoldre els conflictes derivats de les relacions de veïnatge o en les disputes familiars per les successions, separacions i divorcis, i molts dels temes objecte del dret de família. 106

També és important recordar que el 14 de juliol de 2010, el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 25/2010, del llibre segon del Codi civil de Catalunya, relatiu a la persona i a la família, i que pretén potenciar la mediació com a forma de resolució de conflictes en l’àmbit familiar. Aquesta Llei ha estat modificada per la Llei 10/2011, de 29 de desembre, de simplificació i millorament de la regulació normativa. En la mateixa línea, i finalment, al 2012 l’Estat ha publicat la nova llei de mediació, el Real Decreto Llei 5/2012, de 5 de Marzo, de mediación en asuntos civiles y mercantiles. Aquesta llei incorpora dins el dret espanyola la Directiva 2008/52/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 21 de Maig del 2008. Alguns punts a destacar de la nova llei de mediació estatal: - La voluntarietat i la lliure decisió de les parts de intentar arribar a un acord davant una controvèrsia a través de la intervenció d’ un mediador. - El legislador ha deslegalitzat el procediment, fixant tant sols les bases del procés de mediació, agilitzant així, la tramitació i la duració i on les parts podran emmotllar el procediment a les seves necessitats degut a la flexibilització del mateix. - La executivitat de l’acord al què s’ha arribat en la mediació, sempre que aquest s’hagi elevat a escriptura pública.

L’àmbit Civil

Com es pot veure en el capítol dedicat a l’activitat de l’ICAB, des de la nostra corporació s’ha treballat molt en fomentar aquest procediment alternatiu ja que, un acord entre les parts sempre serà més beneficiós, que la imposició per part d’un tercer d’una decisió. I en segon lloc perquè el procediment mediador és molt més àgil i curt, de forma que el conflicte es veurà resolt en termini molt curt. Tot i així, no hem de deixar de recordar que de tots les consultes que arriben a la seu col·legial, només un 5% són susceptibles i inicien la tramitació per la mediació. Per això, malgrat que Catalunya és pionera i capdavantera en el foment de la mediació, les diferències amb la resta de l’Estat espanyol no són significatives i caldrà esperar a veure l’evolució durant el 2013 per poder verificar si la recent normativa espanyola ha suposat algun avenç Per això, la implicació dels òrgans judicials es fa cada vegada més imprescindible. En aquests casos òbviament no haurem aconseguit una de les fites en l’impuls de la mediació, com és la desjudicialització del conflicte; però sí podem aconseguir que la congestió disminueixi en la mida que la resolució per aquesta via possibilita resolucions en menys temps.

107

Analitzant detalladament la variació dels assumptes ingressats en aquells procediments que suposen el 80% dels assumptes que es dirimeixen en un Jutjat de Família (divorcis, separacions i mesures relacionades amb aquests) veurem com més enllà dels efectes de la llei coneguda com de Divorci exprés i que únicament va suposar el canvi del procediment de separació al de divorci directament, la crisi econòmica sembla haver frenat una mica aquest tipus de procediments. Per altra banda, es disparen tot el que té a veure amb les mesures; fonamentalment la modificació de mesures en base a que, la diferent situació econòmica en la que es puguin trobar una o les dues parts d’aquest tipus de procediments, comporta la necessitat de voler modificar les condicions en les que la separació o divorci ha tingut lloc.

Assumptes resolts Paral·lelament a la disminució del ingrés en el 2007, que trenca amb la tendència a l’augment des de l’any 2000, s’observa una tendència a l’alça de la capacitat resolutiva en els assumptes de família en tots els territoris fins al 2011.

Informe sobre la Justícia 2013

Assumptes pendents a finalitzar El criteri que segueixen els tribunals de primera instància és bastant constant des de l’any 2000, es tracta de augments progressius. Només al 2008 es va produir un augment sobtat dels assumptes pendents, però al 2009 el nivell va a tornar a la tendència habitual. Si analitzem aquest any, hi ha un lleu disminució dels assumptes pendents a finalitzar en tots els territoris al 2011.

108

L’àmbit Civil

Els indicadors judicials en els jutjats de família

Taxa de resolució La taxa de resolució posa en relació la capacitat resolutiva dels òrgans judicials amb els assumptes ingressats. La taula mostra una important millora al 2011 respecte la que es va donar al 2010, arribant als màxims històrics a tots els territoris des de l’any 2000 amb un 116% a Espanya, 111% a Catalunya i 113% a la demarcació ICAB. Així es trenca la tendència a la baixa que es va donar entre 2007 i 2009.

109

Els tres àmbits territorials han millorat les seves respectives taxes de resolució al 2011 però de manera tan mínima que igualment continuen essent baixes, sobretot partint de l’important baixada de l’any 2009. En general la taxa de resolució a tots tres àmbits d’estudi és negativa, ja que en cap cas, a excepció del 2007 a la demarcació de l’ ICAB, és igual o supera el 100% dades que serien les ideals.

Taxa de pendència Aquest indicador mostra una lleugera tendència a la baixa a Espanya i demarcació ICAB en el 2007, com a conseqüència de la major capacitat resolutiva, que es veu truncada a partir de l’any 2008 on aquesta taxa pateix un increment progressiu fins arribar a superar el 50% en els àmbits de Espanya i Catalunya. Al 2011 aquesta tendència al alça és manté tot i que de forma més mesurada. Concretament, la taxa de pendència disminueix només en un 1% a Espanya (donat que els assumptes resolts han augmentat, però també han augmentat els assumptes pendents a finalitzar).

Informe sobre la Justícia 2013 OPINIÓ

Reflexions sobre un eventual descens de la litigiositat

L

a resolució de les crisis familiars és material sensible. En el moment de la ruptura familiar, la presa de decisions personals, econòmiques i patrimonials, per part dels interessats, no està exempta de grans dosis de subjectivitat i sentiments que dificulta a les parts, per si mateixa, la possibilitat d’arribar a acords amb els de reordenar la nova estructura familiar.

110

Són qüestions molt diverses i transcendentals a les quals cal donar sortida: el règim de guarda i estades amb què els progenitors van a relacionar-se amb els seus fills, com es cobriran les necessitats dels menors, qui quedarà en ús de l’habitatge familiar (gairebé sempre gravada per un préstec hipotecari), el reconeixement de prestacions compensatòries per l’ex-cònjuge que vegi empitjorada la seva situació econòmica respecte de la que tenia constant matrimoni; sobre l’obligació de compensar econòmicament l’ex cònjuge que sense remuneració, o amb remuneració insuficient , ha treballat per a l’altre o per a la casa, permetent a un d’ells acumular un patrimoni del que l’altre no disposa, així com el règim de relacions amb la família extensa i persones properes. Fixar els efectes de la ruptura familiar sempre és complex i requereix, no només evidents coneixements tècnics en dret de família, sinó una veritable mà esquerra dels professionals que intervenen perquè la subjectivitat, emotivitat i contrarietat que pot existir entre les parts, no traspassi al procediment, i dificulti la possibilitat d’arribar a acords o mesures judicials, que estableixen el full de ruta obligatòria, d’aquells que posen fi a la seva vida matrimonial o convivència. I en aquest punt, el

temps és fonamental. La demora en l’establiment de les mesures definitives, en la resolució del conflicte, sempre corre contra el més necessitat de protecció, els fills. Aquesta dificultat que, en el general, comporten tots els procediments de família, s’ha vist incrementada en els últims temps per la greu situació de crisi econòmica que travessa la nostra societat i, en concret, als seus ciutadans, ja que la ruptura de la família, en la majoria d’ocasions, des d’un punt de vista econòmic, voldrà dir un increment de la pressió econòmica que suporten els seus membres i en un reajustament brutal de l’economia domèstica. El major problema amb què ens trobem en aquests moments no és amb la determinació dels efectes econòmics de la ruptura quan intervenim per primera vegada buscant la manera més adequada de garantir que les necessitats de tots els membres de la família quedin cobertes, especialment la dels menors, sinó que el trobem en el moment d’intentar modificar els acords o efectes que ja es troben regulats a través de Sentències que, bé de comú acord, bé després d’un procés contenciós, han establert quals amb les obligacions personals, econòmiques i patrimonials que cadascuna de les parts en conflicte ha de complir. En aquest sentit, el Codi Civil de Catalunya (a través del seu article 233-7) i la pròpia Llei d’enjudiciament civil (amb el seu article 775) són clars. Només en cas que hi hagi un canvi substancial de les circumstàncies que es van tenir en compte a l’hora d’establir les mesures que es trobin vigents en aquell moment, podrem acon-

L’àmbit Civil

seguir que es modifiqui judicialment que estableix una Sentència anterior. La interpretació en la substancialitat del canvi és el primer escull amb què el particular que pretén la modificació es trobarà, doncs no tot canvi és substancial i per tant, no tot canvi en les circumstàncies pot comportar una modificació de la Sentència ja existent. En els dos últims anys, hem vist créixer exponencialment els procediments de modificació de mesures definitives, sol · licitant, principalment, la reducció de les pensions alimentàries fixades a favor dels fills, així com l’extinció de les prestacions compensatòries establertes quan l’economia de l’obligat al pagament es trobava més sanejada, davant la impossibilitat de l’obligat a seguir plantant cara a les mateixes. Aquests procediments de modificació, juntament amb les execucions de les resolucions judicials per l’impagament o pagament parcial de les pensions d’aliments o compensatòries, són els que avui dia omplen els nostres Jutjats en matèria de Dret de Família. No obstant això, l’actual funcionament del nostre sistema judicial, a la vora del col · lapse, amb un sistema de taxes abusiu, impedeix donar una resposta moderadament ràpida a la necessitat de canviar el que es va establir en un altre moment; donar sortida a aquell que no pot seguir afrontant les càrregues econòmiques que judicialment té imposades, sense deixar d’emparar al creditor de les prestacions que, amb tota seguretat, necessària per la seva vida ordinària i la dels seus fills.

Són diferents els factors que impedeixen una resolució ràpida i eficaç a aquestes situacions sobrevingudes que necessiten d’un ràpida solució, entre d’altres: l’enorme volum d’expedients judicials en tràmit, l’eliminació de funcionaris interins, inclosos jutges i magistrats substituts que salvaguardaven el funcionament de l’Oficina Judicial, la manca de mitjans materials i econòmics, i la manca d’una veritable especialització, perquè no dir-ho, en la Jurisdicció de Família. Són pocs els partits judicials que tenen jutjats especialitzats en Dret de Família, contràriament al que passa a la resta del món on l’especialització és la norma. Totes aquestes circumstàncies, que alenteixen la solució a la problemàtica familiar, malgrat els enormes esforços que es realitzen des dels propis jutjats, generen una sensació d’insatisfacció i frustració, no només en el ciutadà, sinó també entre els mateixos operadors jurídics que intervenen en els procediments judicials, elevant el grau de preocupació i desgast dels que es veuen subjectes a resolucions judicials que, per variació de les circumstàncies personals i econòmiques, no s’ajusten ja ni a les possibilitats, ni a les necessitats, dels afectats per les Sentències. Cal reduir el temps que el ciutadà està a l’espera d’una resolució judicial per no frustrar la veritable finalitat dels procediments de família. Núria Alba Quintero Advocada Col·legiada núm. 19.691 Vicepresidenta de la Secció de Dret Matrimonial i Família

111

Informe sobre la Justícia 2013

Tant a Catalunya com a ICAB augmenta la taxa en 4%. La raó per la qual augmenta en la demacació ICAB és perquè els assumptes resolts disminueixen en 1142 i els pendents a finalitzar augmenten en 1110. La situació a Catalunya és que els assumptes resolts augmenten només en 420, i els pendents a finalitzar 977.

Taxa de congestió La taxa de congestió es redueix a Espanya i a la demarcació ICAB en un 2%. Si comparem les taxes de pendència i congestió de tots els territoris mitjançant els gràfics observarem que el comportament de tots dos paràmetres és idèntic, amb petites variacions, el que denota que la taxa de pendència i de congestió es troben intrínsecament lligades. De forma que a Catalunya la taxa de congestió, en canvi augmenta en un 3%, coincidint amb la disminució de la taxa de resolució. 112

L’àmbit Civil

LA LUPA.

JUTJATS DE FAMÍLIA.

JUTJAT

TAXA RESOLUCIÓ

TAXA CONGESTIÓ

TAXA PENDÈNCIA

J1II nr. 1 ARENYS DE MAR

0%

0%

0%

J1II nr. 2 ARENYS DE MAR

95%

164%

58%

J1II nr. 3 ARENYS DE MAR

102%

136%

38%

J1II nr. 4 ARENYS DE MAR

75%

217%

84%

J1II nr. 5 ARENYS DE MAR

99%

130%

29%

J1II nr. 6 ARENYS DE MAR

100%

117%

17%

J1II nr. 7 ARENYS DE MAR

138%

81%

8%

J1II nr. 1 IGUALADA

96%

132%

28%

J1II nr. 2 IGUALADA

114%

115%

27%

J1II nr. 3 IGUALADA

106%

120%

26%

J1II nr. 4 IGUALADA

50%

300%

100%

J1II nr. 5 IGUALADA

93%

163%

55%

J1II nr. 1 BERGA

109%

127%

35%

J1II nr. 2 BERGA

107%

122%

29%

J1II nr. 1 VILAFRANCA DEL PENEDES

102%

163%

65%

J1II nr. 2 VILAFRANCA DEL PENEDES

82%

180%

58%

J1II nr. 3 VILAFRANCA DEL PENEDES

63%

260%

100%

J1II nr. 4 VILAFRANCA DEL PENEDES

101%

167%

68%

J1II nr. 5 VILAFRANCA DEL PENEDES

103%

149%

51%

J1I nr. 7 BADALONA

93%

152%

45%

J1I nr. 14 BARCELONA

83%

194%

74%

J1I nr. 15 BARCELONA

95%

142%

36%

J1I nr. 16 BARCELONA

105%

121%

25%

J1I nr. 17 BARCELONA

98%

139%

37%

J1I nr. 18 BARCELONA

102%

128%

30%

J1I nr. 19 BARCELONA

104%

118%

22%

J1I nr. 45 BARCELONA

104%

114%

19%

J1I nr. 51 BARCELONA

0%

0%

0%

J1II nr. 1 SANT BOI DE LLOBREGAT

117%

121%

35%

J1II nr. 2 SANT BOI DE LLOBREGAT

95%

152%

46%

J1II nr. 3 SANT BOI DE LLOBREGAT

119%

108%

24%

J1II nr. 4 SANT BOI DE LLOBREGAT

83%

184%

63%

J1II nr. 5 SANT BOI DE LLOBREGAT

91%

152%

42%

J1II nr. 6 SANT BOI DE LLOBREGAT

100%

129%

29%

J1II nr. 1 VILANOVA I LA GELTRU

106%

126%

31%

J1II nr. 2 VILANOVA I LA GELTRU

125%

113%

33%

J1II nr. 3 VILANOVA I LA GELTRU

70%

250%

108%

J1II nr. 4 VILANOVA I LA GELTRU

93%

159%

52%

J1II nr. 5 VILANOVA I LA GELTRU

102%

140%

42%

J1II nr. 6 VILANOVA I LA GELTRU

106%

130%

36%

113

Informe sobre la Justícia 2013

114

J1II nr. 7 VILANOVA I LA GELTRU

89%

159%

46%

J1II nr. 8 VILANOVA I LA GELTRU

99%

136%

35%

J1II nr. 9 VILANOVA I LA GELTRU

110%

112%

21%

J1I nr. 1 L’HOSPITALET DE LLOBREGAT 106%

125%

31%

J1I nr. 2 L’HOSPITALET DE LLOBREGAT 95%

141%

35%

J1I nr. 3 L’HOSPITALET DE LLOBREGAT 107%

112%

18%

J1I nr. 4 L’HOSPITALET DE LLOBREGAT 102%

141%

43%

J1I nr. 5 L’HOSPITALET DE LLOBREGAT 100%

136%

36%

J1I nr. 6 L’HOSPITALET DE LLOBREGAT 101%

146%

47%

J1II nr. 1 STA COLOMA DE GRAMENET 100%

165%

65%

J1II nr. 2 STA COLOMA DE GRAMENET 158%

69%

6%

J1II nr. 3 STA COLOMA DE GRAMENET 113%

113%

25%

J1II nr. 4 STA COLOMA DE GRAMENET 103%

117%

20%

J1II nr. 5 STA COLOMA DE GRAMENET 108%

116%

23%

J1II nr. 6 STA COLOMA DE GRAMENET 95%

150%

45%

J1II nr. 1 CORNELLA DE LLOBREGAT

110%

108%

17%

J1II nr. 2 CORNELLA DE LLOBREGAT

96%

143%

40%

J1II nr. 3 CORNELLA DE LLOBREGAT

77%

178%

48%

J1II nr. 4 CORNELLA DE LLOBREGAT

100%

150%

50%

J1II nr. 1 GAVA

76%

194%

63%

J1II nr. 2 GAVA

100%

145%

45%

J1II nr. 3 GAVA

92%

187%

78%

J1II nr. 4 GAVA

98%

149%

47%

J1II nr. 5 GAVA

95%

139%

34%

J1II nr. 6 GAVA

103%

130%

33%

J1II nr. 7 GAVA

97%

139%

36%

J1II nr. 8 GAVA

75%

242%

109%

J1II nr. 9 GAVA

108%

130%

37%

J1II nr. 1 EL PRAT DE LLOBREGAT

106%

118%

24%

J1II nr. 2 EL PRAT DE LLOBREGAT

90%

153%

42%

J1II nr. 3 EL PRAT DE LLOBREGAT

92%

133%

25%

J1II nr. 4 EL PRAT DE LLOBREGAT

115%

121%

34%

J1II nr. 5 EL PRAT DE LLOBREGAT

75%

178%

44%

L’àmbit Civil OPINIÓ

La delegació d’Arenys de Mar

A

questa és la primera vegada que escric un petit informe sobre la situació de la Delegació ICAB a Arenys de Mar i per tant, com que no en tinc l’hàbit i desconec exactament el que se n’espera, he pensat que el millor és fer-ho de la manera que considero que millor reflexa l’esperit de la nostra Delegació, d’una manera planera, cordial i propera.

Però clar, si miro enrere, els barracons on vaig començar a exercir, hem fet un gran pas endavant i segurament només ens mancaria ara una millor relació personal entre tots (o entre alguns) estaments, cosa que a vegades per la mobilitat de destinacions o per la pròpia naturalesa d’uns sectors tradicionalment molt autònoms fa que sigui complicat.

A Arenys tenim 7 jutjats mixtes i 2 jutjats penals. D’aquests 9 jutjats, actualment només en tenim 5 coberts per magistrats titulars i la resta o bé amb algun jutge substitut, dels que ja en comencem a notar l’absència forçada, o bé es cobreixen com es pot.

Segurament del que estic més orgullós de la Delegació que tinc l’honor de representar, és de l’ambient entre els companys on, malgrat comptades excepcions que crec que és inevitable que hi siguin per poder confirmar la regla, qualsevol que hagi de venir-hi s’hi trobarà com a casa.

Com m’imagino que la resta de Delegacions, i també a Barcelona, la crisi la notem de manera considerable i pels motius que citaré, sense massa extensió, per no fer-me repetitiu en les misèries que ens trobem en el dia a dia: • Ja he explicat que el problema de no cobrir personal substitut, ja siguin magistrats, fiscals, secretaris, oficials o agents és un problema on partits judicials de primera destinació, perquè ens entenguem, és relativament senzill que patim abans que d’altres. • El mateix succeeix amb el volum de tramitació d’assistència jurídica gratuïta (i aquí no faré menció als pagaments), on els darrers anys portem un volum de més de 2.000 expedients tramitats.

Això òbviament, no és pas mèrit meu, sinó del treball de tots els companys, sobretot els més veterans, que així ens ho han anat ensenyant de manera tàcita i pràctica dia a dia i que des d’aquí els hi vull agrair. Potser per aquest motiu, el del bon ambient, potser per la proximitat geogràfica a Barcelona o potser també perquè la crisi ens afecta a tots i fa que ens haguem de moure més que mai, certament la Delegació d’Arenys de Mar és receptora de molts companys que decideixen exercir-hi l’activitat, principalment dins del torn d’ofici i als quals saludo i animo a mantenir aquest esperit de companyonia. Ben cordialment,

• I no cal parlar del tema material d’oficina, de temes com que la línia de fax del jutjat de guàrdia fa temps que està tallada, de temes com que el material de seguretat funciona parcialment i no es repara, etc...

Jordi Masnou i Ridaura ICAB 24583

115

Informe sobre la Justícia 2013

Jutjats de violència sobre la dona La violència sobre la dona s’ha d’enfocat d’una forma integral i multidisciplinar. És per això que les mesures s’han de prendre des de diferents vessants: en el procés de socialització, en el sistema educatiu, en l’àmbit de la publicitat, en la protecció social i recolzament econòmic, també en una bona formació per part dels operadors sanitaris, policials i jurídics responsables en la obtenció de proves i aplicació de la llei. En l’àmbit sanitari per a la detecció precoç i l’atenció física i psicològica de les víctimes, així com a la protecció de menors que es trobin dins de l’entorn familiar. En el nostre cas, l’Administració de Justícia, s’ha optat per la creació d’un jutjat especialitzat dins l’ordre penal el “Jutjat de Violència sobre la dona”, aquests jutjats coneixen de les causes penals així con d’aquelles causes civils relacionades, de forma que ambdós aspectes son objecte del mateix procediment davant la mateixa seu. Per aquest motiu, en aquest apartat exposarem les xifres relatives als assumptes civils que gestionen els jutjats de violència sobre la dona i que són causades per la interposició prèvia d’una denúncia penal per violència. Cal dir que aquests jutjats varen entrar en funcionament el 29 de juny de 2005, la qual cosa s’ha de tenir en compte a l’hora de fer les comparacions anuals.

Litigiositat La relació entre els assumptes ingressats i la població per 1000 (homes i dones) dóna com a resultat que la litigiositat civil segueix en general línia d’augments des de que va entrar en funcionament aquesta especialitat civil-penal i en tots els territoris comparats, però si analitzem territori per territori hi ha diversitat de comportaments. A Espanya la litigiositat pateix un augment progressiu fins al 2008 on la tendència canvia i disminueix durant el període 2009-2010, i veiem com en l’últim any d’estudi torna a augmentar lleugerament. 116 A Catalunya en canvi, la litigiositat és menys variable i segueix una trajectòria ascendent des de el 2006 fins al 2011, amb una lleu baixada al 2010. A la demarcació Icab la taxa augmenta fins al 2008, al 2009 es redueix lleugerament, però al 2010 augmenta notablement i finalment, al 2011 la taxa torna a disminuir.

L’àmbit Civil

MOVIMENT D’ASSUMPTES Assumptes ingressats Els assumptes ingressats han experimentat un lleuger augment durant els últims 3 anys, tret de la demarcació ICAB on aquest últim any analitzat, 2011, els assumptes ingressats han disminuït, frenant així doncs, la tendència d’un augment important any rere any que es venia donant des del 2005.

Assumptes resolts Fins al 2010 s’ha donat una bona tendència donat que tot i augmentar els assumptes ingressats, també va augmentar la resolució. Al 2011 la tendència continua a Espanya i a la demarcació ICAB, tot i que la millora és lleugera. En canvi a Catalunya disminueixen els assumptes resolts.

117

INDICADORS JUDICIALS Taxa de resolució La taxa de resolució és el coeficient resultant de dividir els assumptes ingressats pels resolts, ens mostra una clara tendència a l’augment, des de 2005, encara que la capacitat resolutiva en

Informe sobre la Justícia 2013

aquests temes és baixa, ja que no s’arriba, llevat de l’últim any, a la situació d’equilibri ja mencionada, el 100%. No obstant això, també cal remarcar que aquesta tendència positiva continua, arribant al 2011 en els tres àmbits estudiats a la taxa de resolució òptima a Catalunya com a demarcació ICAB, però a Espanya disminueix, tot i que només en un 1%.

Taxa de pendència Fins al 2010, degut a l’augment de la capacitat resolutiva, la pendència seguia una disminució progressiva. Aquesta tendència és força lògica, si tenim en compte que el 2005 és l’any (segon darrer semestre) de l’entrada en funcionament d’aquest jutjats i que en el 2007 els jutjats ja tenen el rodatge que necessita qualsevol organisme creat ex-novo. Per tant, a partir de 2007, ja es denota aquesta tendència de la pendència als voltants del 50% en tots els territoris, tendència que sembla evidenciar una continuació a la baixa. 118 Però al 2011 l’augment de la capacitat resolutiva es veu frenada, mantenint-se al mateix nivell a Espanya, i augmentant en un 8% a Catalunya. La bona notícia és que la taxa a la demarcació ICAB disminueix en un 7%.

L’àmbit Civil

Taxa de congestió La congestió, fins al 2010 tot i que va disminuir en tots els territoris comparats, continuava sent massa elevada. Tots superaven o igualaven el 150% de congestió en una especialitat jurisdiccional que tan sols porta set anys en funcionament, dels quals només s’analitzen sis. Al 2011 La taxa de congestió continua disminuint a la demarcació ICAB. En canvi a Catalunya ha augmentat en un 7%, mentre que a Espanya, només ha augmentat 1%.

Jutjats del mercantil Els jutjats mercantils són el clar exemple d’òrgans judicials creats ex novo, van ser creats l’any 2004, en els quals es verifica una entrada imparable d’assumptes any rere any i que malgrat això, la capacitat resolutiva augmenta. Com veurem més endavant, al llarg dels anys 2006 i 2007, la situació de la pendència i la congestió que presentaven aquests jutjats i que, malgrat l’ingent treball que suportaven i l’elevat nombre d’assumptes que resolien, el govern de l’Estat espanyol no dotava de més òrgans judicials i personal especialitzat en els temes mercantils. En l’actualitat l’Estat ha intentat donar solució a aquestes queixes a través de la posada en marxa durant els anys 2007 i 2009 de quatre jutjats mercantils nous, concretament dos el 2007, els Jutjats Mercantils nº 5 i el nº 6 de Barcelona, i els altres dos el 2009, els Jutjats Mercantils nº 7 i el nº 8 de Barcelona. Recordem que aquests jutjats, que van entrar en funcionament l’1 de setembre de 2004, en virtut de la Llei Orgànica del Poder Judicial, s’ocupen de les matèries següents: • • • • • • •

Concursos de creditors Patents i marques Resta de matèries de la propietat industrial Propietat intel·lectual Publicitat Societats i Cooperatives Transport nacional i internacional

119

Informe sobre la Justícia 2013

• • •

Dret marítim Determinades qüestions en matèria de defensa de la Competència Competència deslleial

Actualment, hi ha en funcionament 8 jutjats mercantils que estan situats a la ciutat de Barcelona. Els més recentment creats, el Jutjat Mercantil nº 7 i el Jutjat Mercantil nº 8, van entrar en funcionament l’any 2009 per intentar alliberar la gran càrrega de treball que patien els jutjats mercantils a la demarcació ICAB. Moviment d’assumptes

Assumptes ingressats Com hem dit, el nombre d’assumptes ingressats manté una clara tendència a l’augment, des de que aquests jutjats varen entrar en funcionament l’any 2004. Cal afegir que les xifres obtingudes del CGPJ no són sempre coincidents amb les que faciliten els mateixos jutjats mercantils en les seves aparicions als mitjans de comunicació. Per exemple, el CGPJ no inclou en els seus recomptes ni les execucions ni els requeriments d’auxili judicial, la qual cosa ens obliga a advertir que tant els assumptes ingressats com les taxes judicials podrien ser més altes que les aparegudes en les gràfiques. El gràfic mostra que al 2009 l’augment d’assumptes ingressats augmenta considerablement en tots els territoris estudiats. L’explicació rau en que tot i que al 2008 va començar la crisi, els primers efectes a nivell litigiós van aparèixer al 2009. Durant el 2008 ja es va notar un canvi de comportament per part dels consumidors, van començar a controlar la despesa. Com la demanda va disminuir, les empreses van veure minvats els seus ingressos, i com a conseqüència, les empreses amb una dèbil estructura organitzativa (com ara botigues familiars) van ser les primeres en tancar. 120 Aquesta situació va empitjorar al 2009 amb l’augment de l’atur, que comporta molta més contenció del consum per part de la població, de forma que moltes més empreses van haver de sotmetre’s al procediment judicial de concurs de creditors ofegades pels deutes, i son aquest casos els que fan pujar tant la dada dels assumptes ingressats. En aquest cas ja parlem de PIMES, petites i mitjanes empreses, però també de grans agrupacions empresarials que van haver de realitzar reorganitzacions tant estructurals com de plantilla. Tot eliminant departaments i delegacions i acomiadaments de personal.

Assumptes resolts Tot i que la resolució també augmenta any rere any, aquesta no és suficient per resoldre el volum excessiu d’assumptes i, per tant, els assumptes pendents també augmenten. A l’any 2010, Espanya (sense Catalunya) ha resolt el 81% dels assumptes ingressats, Catalunya sense la demarcació ho ha fet un 75% i la demarcació ICAB, és el territori que millors resultats obté 87,62%. Més endavant analitzarem les causes que provoquen que els jutjats no siguin capaços de poder absorbir tota la càrrega de treball que any rere any s’incrementa.

L’àmbit Civil

Assumptes pendents

La pendència en aquests jutjats és extraordinàriament elevada. Resten pendents gairebé els mateixos assumptes que es resolen en un any. Com es pot observar, la pendència segueix una línia imparable d’augments en tots els territoris comparats.

121

Els indicadors judicials en l’àmbit mercantil

La taxa de resolució La taxa de resolució, reflexa la relació entre els assumptes ingressats i resolts en un any, ens mostra que la capacitat resolutiva dels jutjats mercantils ha seguit durant els últims anys una línia bastant estable amb fluctuacions a l’alça i a la baixa en el tres àmbits territorials estudiats. La taxa de resolució a tots els territoris estudiats està bastant per sota de la idònia, ja que no s’arriba a resoldre com a mínim els assumptes que s’ingressen en un any. Com he dit anterior-

Informe sobre la Justícia 2013

ment, l’augment acusat d’assumptes ingressats per la conjuntura econòmica junt amb la falta de recursos i de personal del jutjat motivat per les successives retallades en la despesa pressupostària de l’Administració de Justícia, fa que sigui molt difícil millorar aquesta taxa. Les taxes demostren que la capacitat resolutòria de la majoria dels jutjats de la demarcació ICAB no és del tot satisfactòria, això pot ser degut als problemes de personal i d’excés de càrrega laboral que pateixen aquests jutjats.

Taxa de pendència Segons es pot comprovar en el gràfic següent la taxa de pendència a Catalunya sense la demarcació ICAB i la pròpia demarcació ICAB tenien, durant el període del 2005 al 2007, una certa estabilitat destacant una lleugera tendència a la baixa que ja es venia apuntant d’anys anteriors. Aquesta tendència però, es veu truncada a partir del 2008 on la taxa de pendència pateix un increment molt important fins arribar a nivells del 160% al territori de Catalunya sense la demarcació ICAB, una pujada molt important, tenint en compte que la darrera taxa, la del 2007 era del 79%. 122 Si sumem la taxa de pendència dels jutjats de la demarcació ICAB obtenim com a resultat que hi ha molta més pendència en aquest jutjats que en tot l’àmbit civil de la demarcació ICAB (mitjana ICAB civil en el 2007, 62,79%; mitjana jutjats mercantils Barcelona, 106%).

L’àmbit Civil

Taxa de congestió La congestió és molt elevada atesa la insuficient capacitat dels òrgans judicials per atendre tots els assumptes que s’ingressen i la pendència que arrosseguen. Com s’observa en el gràfic, la taxa de congestió a tots els àmbits territorials es manté elevada, tot i la joventut dels Jutjats mercantils. La demarcació ICAB que fins l’any 2007 era el territori que presentava una congestió més alta comparat amb la resta de territoris, a partir del 2008 el pitjor posicionat pel què fa a la taxa de pendència és el territori català. En les dades que se’ns mostren en el gràfic que trobem sobre aquestes línies es pot comprovar que les xifres d’aquesta taxa són certament preocupants i que la excessiva congestió és un fenomen real als jutjats mercantils, amb taxes que en cap cas baixen del 150% en cap territori estudiat, i on la tendència de les dades dels últims 6 anys està al voltant del 200% de congestió.

123

Informe sobre la Justícia 2013 OPINIÓ

Sobre els jutjats del mercantil

E

m demanen que escrigui unes línies sobre la situació actual de la justícia en l’àmbit mercantil, el qual conec, i pateixo.

Bé, és indubtable que els Jutjats Mercantils, són la quinta essència del pragmatisme i la proximitat, la veritat és que al principi fins et sorprèn. La majoria dels advocats dedicats a l’especialitat mercantil hem gastat moltes sabates en jutjats de instància de mitjanes i petites poblacions de Catalunya on la manca d’especialitat d’aquells comportava la majoria de les vegades un desemparament i una demora per als professionals que difícilment era entesa pels clients.

124

És indubtable que les coses han millorat, i molt. La majoria dels funcionaris coneixen la temàtica dels assumptes que tramiten, i els jutges i secretaris són de fàcil tracte, amb l’objectiu, entenc, d’un fi comú: que d’una vegada per totes la justícia sigui reconeguda com una de les potes de la cadira que sosté la democràcia i que el justiciable se senti assistit i considerat pels òrgans judicials. Si algun però caldria objectar, el mateix té relació amb l’ingent nombre d’assumptes que aquells òrgans judicials han de tramitar, la justícia “Per se” és sempre lenta, sinó no seria justícia, les decisions s’han meditar, és lògic, però una cosa és la lentitud i l’altra és el no ser capaç de ni imaginar el

temps que passarà per tramitar i finalitzar un assumpte, del qual el client fa d’ell “el seu assumpte”. La solució per a la descongestió dels jutjats mercantils des del meu punt de vista és única i concreta: més personal, més personal i més personal,és l’únic que falta. No crec que sigui temps de queixes per les instal·lacions, la informàtica, etc. Falten mans per treballar a preu fet en la tramitació de els procediments, perquè ni els propis funcionaris s’imaginen com n’és d’important la seva tasca per salvar el destí d’una empresa, embolicada en una situació concursal, perquè com repeteixen a Wall Street, “time is money”. Finalment, ha estat una tasca pacient acostumar a l’aparició d’una nou figura que complementa la tasca dels jutjats mercantils, els administradors concursals, on et pots trobar de tot. La crisi econòmica en la qual encara ens veiem immersos, ha comportat una invasió de “forasters” a la jurisdicció mercantil, on alguns d’ells, no pretenc generalitzar, pateixen segons el meu criteri, d’una manca de sensibilitat per entendre el greu trauma que comporta la majoria de les vegades la liquidació d’una empresa, que gairebé sempre, és la liquidació d’un projecte de vida. Ricardo Peix Masgoret Advocat - Col·legiat núm. 16.052

L’àmbit Civil

Afectació de la crisi econòmica en les execusions hipotecàries Des de l’inici de la crisi s’han registrat a Espanya més de 400.000 execucions hipotecàries i una gran part han acabat en desnonaments. Aquest drama, que afecta a milers de famílies i que s’ha vist intensificat per l’escalada de protagonisme de l’atur, s’ha situat en el centre del debat de la opinió pública. Aquesta problemàtica no només afecta a Espanya sinó que la Unió Europea també ha mostrat la seva preocupació per la evolució d’un problema que ha creat un creixent malestar social al nostre país i que ha obligat al Govern i a la oposició a donar passos cap a endavant per mitigar un dels efectes més tràgics de la crisis.

En aquest gràfic podem comprobar que desde l’inici de la crisi hipotecària al 2008 l’activitat judicial respecte les execusions hipotecàries ha augmentat considerablement. El seu màxim arriba en totes les jurisdiccions al 2009. 125 A més és significatiu el fet de que la demarcació icab sosté més litigiositat que catalunya, segurament perquè és la part del territori català amb més densitat de població i on es concentra més el capital immobiliari.

Informe sobre la Justícia 2013

Amb les dades del gràfic veiem que en general les taxes de congestió son molt elevades, i on més congestió es produeix és al 2008, coincidint amb la dada de més litigiositat. Als anys següents la taxa esdebé estable en tots els territoris, però amb un nives de congestió alarmant. El gràfic mostra que al 2008 la taxa de resolució disminueix considerablement ja que és l’han on la litigiositat i la congestió és més elevada. Als següents anys la resolució es va recuperant, a mida que la congestió va disminuint.

CIVIL PER ÒRGANS JURISDICCIONALS JUTJATS DE PRIMERA INSTÀNCIA Moviment d’assumptes

Assumptes ingressats 126

En la gràfica es pot observar una relativa estabilitat en la distribució dels assumptes ingressats segons els diferents àmbits territorials; si bé hi ha alguna disminució puntual en els tres territoris comparats, la línia de tendència és d’augments progressius fins al 2010. Ja que les dades del 2011 posen de manifest una disminució dels assumptes ingressats en tots els àmbits territorials.

L’àmbit Civil

Assumptes resolts La capacitat resolutiva, malgrat la congestió que pateixen aquests jutjats, ha anat augmentant de manera progressiva, amb un salt positiu remarcable de l’any 2008 al 20010 a la totalitat dels territoris estudiats. Però a partir del 2011 els assumptes resolts disminueixen en tots els territoris.

Assumptes pendents a finalitzar Malgrat una capacitat resolutiva que ratlla el 100%, els assumptes pendents s’han mantingut en nivells bastant elevats els dos darrers anys, ja que tan sols es resolien els assumptes que s’ingressaven durant l’any i no els endarrerits. Al 2011 però hi ha un canvi de tendència i els assumptes pendents han minvat notablement. 127

Informe sobre la Justícia 2013

Principals indicadors judicials

Taxa de resolució La capacitat resolutiva està molt iguala en els territoris comparats, experimentant una lleugera davallada en el 2008, que es veu contrarestada per l’augment de la taxa durant els últims dos anys. Així si al 2010 per primer cop es va assolir el 100%, al 2011 es millora la capacitat resolutiva en tots els territoris arribant a un màxim del 116% a la demarcació ICAB.

Taxa de pendència La millora de la resolució afecta a la taxa de pendència, encara que com hem vist en analitzar els assumptes pendents al finalitzar no redueix significativament els assumptes endarrerits. Les dades mostren el creixement que va experimentar la taxa de pendència catalana en el 2006, si bé durant la primera meitat del període estudiat, sempre s’ha trobat per sobre de la mitja estatal, que ha mantingut una certa tendència a l’estabilitat. En el 2007, la pendència a Catalunya va disminuir lleugerament igual que a la resta de territoris estudiats, repetint-se un increment comú a tots els territoris durant el 2008, per agafar a partir de 2009 una tendència a la baixa. Des de 2009 aquesta disminució progressiva s’ha mantingut fins al 2011, arribant a un mínim del 43% a la demarcació ICAB.

Taxa de congestió La congestió també presenta una tendència a l’augment fins al 2009, en línia amb allò expressat amb la pendència, de la mateixa manera que durant el 2010 i 2011 ha disminuït, arribant aquest últim any als mínims de tots els territoris estudiats. 128

L’àmbit Civil

LA LUPA.

JUTJATS DE PRIMERA INSTÀNCIA.

JUTJAT

TAXA RESOLUCIÓ

TAXA CONGESTIÓ

TAXA PENDÈNCIA

J1II nr. 1 ARENYS DE MAR

106%

146%

46%

J1II nr. 2 ARENYS DE MAR

129%

151%

51%

J1II nr. 3 ARENYS DE MAR

137%

132%

32%

J1II nr. 4 ARENYS DE MAR

78%

217%

117%

J1II nr. 5 ARENYS DE MAR

127%

169%

69%

J1II nr. 6 ARENYS DE MAR

99%

196%

96%

J1II nr. 7 ARENYS DE MAR

120%

128%

28%

J1II nr. 1 IGUALADA

100%

141%

37%

J1II nr. 2 IGUALADA

134%

141%

41%

J1II nr. 3 IGUALADA

115%

130%

30%

J1II nr. 4 IGUALADA

108%

219%

105%

J1II nr. 5 IGUALADA

102%

166%

66%

J1II nr. 1 BERGA

98%

201%

101%

J1II nr. 2 BERGA

133%

152%

52%

J1II nr. 1 VILAFRANCA DEL PENEDES

81%

295%

188%

J1II nr. 2 VILAFRANCA DEL PENEDES

88%

210%

110%

J1II nr. 3 VILAFRANCA DEL PENEDES

96%

206%

91%

J1II nr. 4 VILAFRANCA DEL PENEDES

85%

244%

144%

J1II nr. 5 VILAFRANCA DEL PENEDES

110%

144%

44%

J1I nr. 1 BADALONA

117%

131%

27%

J1I nr. 2 BADALONA

126%

121%

21%

J1I nr. 3 BADALONA

121%

126%

25%

J1I nr. 4 BADALONA

141%

147%

49%

J1I nr. 5 BADALONA

121%

144%

44%

J1I nr. 6 BADALONA

127%

139%

39%

J1I nr. 7 BADALONA

0%

0%

0%

J1I nr. 1 BARCELONA

127%

156%

45%

J1I nr. 2 BARCELONA

111%

139%

39%

J1I nr. 3 BARCELONA

130%

151%

25%

J1I nr. 4 BARCELONA

115%

145%

47%

J1I nr. 5 BARCELONA

140%

133%

44%

J1I nr. 6 BARCELONA

123%

174%

72%

J1I nr. 7 BARCELONA

118%

138%

39%

J1I nr. 8 BARCELONA

105%

132%

32%

J1I nr. 9 BARCELONA

126%

144%

44%

J1I nr. 10 BARCELONA

126%

127%

27%

J1I nr. 11 BARCELONA

111%

143%

48%

J1I nr. 12 BARCELONA

107%

188%

46%

J1I nr. 13 BARCELONA

115%

139%

39%

J1I nr. 20 BARCELONA

122%

118%

35%

J1I nr. 21 BARCELONA

136%

137%

27%

J1I nr. 22 BARCELONA

136%

126%

26%

129

Informe sobre la Justícia 2013

JUTJAT

130

TAXA RESOLUCIÓ

TAXA CONGESTIÓ

TAXA PENDÈNCIA

J1I nr. 23 BARCELONA

109%

126%

26%

J1I nr. 24 BARCELONA

120%

118%

26%

J1I nr. 25 BARCELONA

133%

154%

43%

J1I nr. 26 BARCELONA

112%

138%

38%

J1I nr. 27 BARCELONA

111%

125%

25%

J1I nr. 28 BARCELONA

139%

136%

36%

J1I nr. 29 BARCELONA

115%

133%

33%

J1I nr. 30 BARCELONA

125%

129%

29%

J1I nr. 31 BARCELONA

115%

133%

33%

J1I nr. 32 BARCELONA

129%

149%

49%

J1I nr. 33 BARCELONA

104%

168%

66%

J1I nr. 34 BARCELONA

118%

156%

56%

J1I nr. 35 BARCELONA

114%

124%

24%

J1I nr. 36 BARCELONA

123%

130%

27%

J1I nr. 37 BARCELONA

108%

126%

25%

J1I nr. 38 BARCELONA

120%

140%

40%

J1I nr. 39 BARCELONA

111%

131%

33%

J1I nr. 40 BARCELONA

102%

196%

10%

J1I nr. 41 BARCELONA

120%

134%

34%

J1I nr. 42 BARCELONA

117%

127%

27%

J1I nr. 43 BARCELONA

149%

135%

35%

J1I nr. 44 BARCELONA

115%

135%

34%

J1I nr. 45 BARCELONA

0%

0%

0%

J1I nr. 46 BARCELONA

125%

135%

32%

J1I nr. 47 BARCELONA

117%

140%

36%

J1I nr. 48 BARCELONA

114%

146%

46%

J1I nr. 49 BARCELONA

100%

161%

61%

J1I nr. 50 BARCELONA

140%

137%

48%

J1I nr. 51 BARCELONA

0%

0%

0%

J1I nr. 52 BARCELONA

114%

129%

29%

J1I nr. 53 BARCELONA

113%

134%

34%

J1I nr. 54 BARCELONA

104%

142%

42%

J1I nr. 55 BARCELONA

124%

134%

34%

J1I nr. 56 BARCELONA

105%

145%

48%

J1I nr. 57 BARCELONA

113%

135%

34%

J1I nr. 58 BARCELONA

96%

162%

3%

J1II nr. 1 SANT BOI DE LLOBREGAT

115%

167%

67%

J1II nr. 2 SANT BOI DE LLOBREGAT

127%

190%

70%

J1II nr. 3 SANT BOI DE LLOBREGAT

129%

134%

34%

J1II nr. 4 SANT BOI DE LLOBREGAT

114%

143%

43%

J1II nr. 5 SANT BOI DE LLOBREGAT

122%

144%

44%

J1II nr. 6 SANT BOI DE LLOBREGAT

114%

133%

33%

J1II nr. 1 VILANOVA I LA GELTRU

109%

138%

38%

J1II nr. 2 VILANOVA I LA GELTRU

90%

285%

159%

J1II nr. 3 VILANOVA I LA GELTRU

88%

204%

115%

J1II nr. 4 VILANOVA I LA GELTRU

120%

199%

99%

J1II nr. 5 VILANOVA I LA GELTRU

121%

148%

48%

L’àmbit Civil

JUTJAT

TAXA RESOLUCIÓ

TAXA CONGESTIÓ

TAXA PENDÈNCIA

J1II nr. 6 VILANOVA I LA GELTRU

134%

135%

35%

J1II nr. 7 VILANOVA I LA GELTRU

104%

187%

87%

J1II nr. 8 VILANOVA I LA GELTRU

111%

180%

80%

J1II nr. 9 VILANOVA I LA GELTRU

103%

135%

35%

J1I nr. 1 L’HOSPITALET DE LLOB.

139%

124%

28%

J1I nr. 2 L’HOSPITALET DE LLOB.

105%

149%

49%

J1I nr. 3 L’HOSPITALET DE LLOB.

122%

129%

29%

J1I nr. 4 L’HOSPITALET DE LLOB.

106%

154%

54%

J1I nr. 5 L’HOSPITALET DE LLOB.

109%

150%

50%

J1I nr. 6 L’HOSPITALET DE LLOB.

118%

164%

62%

J1I nr. 7 L’HOSPITALET DE LLOB.

112%

132%

32%

J1II nr. 1 STA COLOMA DE GRAMENET 116%

183%

83%

J1II nr. 2 STA COLOMA DE GRAMENET 160%

144%

49%

J1II nr. 3 STA COLOMA DE GRAMENET 112%

151%

51%

J1II nr. 4 STA COLOMA DE GRAMENET 108%

158%

58%

J1II nr. 5 STA COLOMA DE GRAMENET 110%

157%

57%

J1II nr. 6 STA COLOMA DE GRAMENET 121%

142%

41%

J1II nr. 1 CORNELLA DE LLOBREGAT

130%

122%

22%

J1II nr. 2 CORNELLA DE LLOBREGAT

127%

161%

61%

J1II nr. 3 CORNELLA DE LLOBREGAT

114%

133%

33%

J1II nr. 4 CORNELLA DE LLOBREGAT

104%

145%

60%

J1II nr. 1 GAVA

106%

153%

53%

J1II nr. 2 GAVA

141%

162%

50%

J1II nr. 3 GAVA

117%

162%

62%

J1II nr. 4 GAVA

92%

171%

70%

J1II nr. 5 GAVA

95%

189%

89%

J1II nr. 6 GAVA

106%

169%

69%

J1II nr. 7 GAVA

92%

160%

60%

J1II nr. 8 GAVA

110%

171%

71%

J1II nr. 9 GAVA

126%

136%

36%

J1II nr. 1 EL PRAT DE LLOBREGAT

137%

127%

27%

J1II nr. 2 EL PRAT DE LLOBREGAT

116%

163%

54%

J1II nr. 3 EL PRAT DE LLOBREGAT

106%

133%

33%

J1II nr. 4 EL PRAT DE LLOBREGAT

106%

140%

43%

J1II nr. 5 EL PRAT DE LLOBREGAT

93%

145%

36%

131

Informe sobre la Justícia 2013 OPINIÓ

Berga, Jutjat de primer destí

D’

un superficial anàlisi del nombre de Jutges que han estat al front de cadascun dels Jutjats 1 i 2 de la ciutat de Berga, apareixen unes dades esgarrifoses, que superen amb escreix el paràmetre de més d’un jutge per any. Les causes d’aquesta situació d’aparent provisionalitat són diverses, com la suposada llunyania de Berga de la capital, malgrat les bones comunicacions, la pròpia imatge d’aïllament -en realitat falsa-, el baix nombre d’opositors i de nous Jutges catalans, el caràcter de destí sovint gairebé obligat i, de tractar-se sempre o quasi sempre de jutjats de primer destí per parts dels Jutges titulars.

132

Aquest cúmul de circumstàncies fan que la major part dels jutges titulars, normalment tots ells joves o molt joves, tan aviat com els resulta possible, i això és ben aviat, retornin prop dels seus llocs d’orígen o es traslladin a qualsevol capital més ben comunicada des del punt de vista del transport i més dotada de serveis de tota mena. Així la breu estança dels jutges titulars comporta un constant trànsit de jutges substituts, diferents cada vegada i que per tant van incrementant el nombre de canvis. Tot això es tradueix en una major dificultat en el bon funcionament de les oficines judicials, i ens explicaria en bona mesura l’ important diferència que es detecta en el funcionament dels Jutjats de Barcelona en relació als de comarques i en concret als de Berga. Val a dir que els funcionaris, i els diferents professionals que treballen a l’admi-

nistració Justícia, s’adapten o intenten ferho a les característiques i idiosincràcia de cadascun dels titulars, això fa que qualsevol canvi comporti un nou esforç d’adaptació per part de tothom, que a força de reiteració, arriba a esgotar i cansar. No cal dir que aquesta distorsió, generada pels constants canvis va en directe detriment de l’eficàcia i adequat funcionament dels Jutjats i no per manca d’esforç de qui hi ha al davant o qui hi col·labora, directa o indirectament. És impensable imaginar un nombre de canvis de tal magnitud en l’empresa privada, sigui en la direcció de la mateixa, en els comandaments intermitjos, ja en qualsevol persona que ostenti la més mínima responsabilitat en la seva feina. Sembla clar que la productivitat de la mateixa cauria en picat convertint-se directament en deficient i ineficaç. Cal doncs trobar solucions a la provisionalitat que sembla es produeix a la majoria de partits judicials, petits o inclús de mitjana dimensió i aquesta solució crec que no passa per allunyar l’Administració de Justícia dels ciutadans, com es proposa en un recent informe del Consell General del Poder Judicial en què es preveia la supressió del nostres jutjats unificant diversos partits judicials a centres allunyats, vora 50 km de la nostra ciutat i a més de 100 km d’algunes de les petites poblacions de la comarca, sense transport públic. Ramon Fernandez Cabra Delegat a Berga

L’àmbit Civil

AUDIÈNCIES PROVINCIALS. SALES CIVILS Moviment d’assumptes

Assumptes ingressats Analitzant les dades referents a les tres demarcacions territorials estudiades, i respecte als assumptes ingressats durant la totalitat del període estudiat, 2006 a 2011, es pot veure una estabilitat en aquests aspecte, amb petites fluctuacions d’un any a un altre, per la qual cosa podem afirmar que els assumptes ingressats durant el període estudiat al 2011 son bastant iguals respecte l’any anterior. Ja que a Espanya sense Catalunya i a la demarcació ICAB han augmentat, però molt lleugerament. I a Catalunya sense demarcació han disminuït però molt poc..

Assumptes resolts 133 Hi ha una constant capacitat resolutiva des del 2006 en tots els territoris estudiats, tot i que al 2011 es veu una lleu millora en tots els territoris menys a Catalunya sense demarcació que ha disminuït molt poc.

Informe sobre la Justícia 2013 OPINIÓ

Breu comentari sobre l’estat de la justícia. Edició 2013 de l’informe de la justícia civil de l’ICAB

A

quest breu comentari pren com a punt de partida l’informe gràfic de 2011 sobre l’estat de la justícia a la demarcació de l’ICAB. L’informe, contrastat i corroborat amb la nostra pròpia experiència als tribunals, constitueix una font idònia per avaluar les tendències en l’evolució i l’estat actual de la justícia. L’informe de la justícia posa de manifest que un dels principals problemes és que la justícia no estava, ni està, preparada per fer front als nous reptes econòmics i socials que han sorgit com a conseqüència, directa o indirecta, de la crisi econòmica actual.

134

Els problemes judicials derivats de l’increment exponencial de les execucions hipotecàries —que s’han multiplicat per 10 entre 2005 i 2009— i dels procediments concursals —que han augmentat de 230 anuals l’any 2006 a més de 1.200 l’any des del 2009 en endavant—, en són dos exemples clars. No obstant, al nostre parer, els nivells de congestió actuals dels tribunals, sobretot dels Jutjats Mercantils i de Segona Instància, no deriven únicament dela crisi econòmica. La seva existència ésun problema endèmic i la difícil conjuntura actual no ha fet més que accentuar-lo. Quant als Jutjats Mercantils de la demarcació de l’ICAB, l’any 2006 ja estaven

col·lapsats i l’augment significatiu de concursos de creditors ha empitjorat encara més la seva complicada situació. La seva descongestió es perfila difícil a curt i mig termini, si tenim en compte l’increment constant de les taxes de pendència i que les taxes de resolució són constants al voltant del 90%. Així doncs, resulta evident la necessitat urgent d’incrementar el nombre de Jutjats Mercantils per assegurar el dret fonamental de defensa de tots els ciutadans i per fer front d’una manera àgil, eficaç i eficient als assumptes que aquestos jutjats tenen encomanats. Pel que fa als Jutjats de Primera Instància, cal assenyalar que s’inverteix la tendència general amb un descens dels nivells de congestió en els anys 2010 i 2011. Aquesta descongestió es pot justificar, almenys parcialment, amb l’auge del Secretari Judicial en els procediments judicials arran de la reforma de la Llei d’Enjudiciament Civil introduïda per la Llei 13/2009, de 3 de novembre. Per últim, serà necessari estudiar l’impacte de les taxes judicials que, més enllà d’una eventual vulneració del dret d’accés a la justícia —qüestió que resta fora de l’objecte d’aquest comentari—, podrien constituir-se com un mecanisme per desincentivar el recurs dels ciutadans a la justícia. Javier Valle Zayas

L’àmbit Civil

Assumptes pendents a finalitzar Seguint la tendència general, els assumptes pendents tant a Espanya com a la demarcació ICAB han augmentat, mentre que a Catalunya disminueix.

Indicadors judicials

Taxa de resolució La tendència reflectida al gràfic és molt variable en tots els territoris estudiats, ja que hi ha grans fluctuacions d’un any a un altre. Al 2011 hi ha una disminució a tots els territoris de la taxa de resolució, arribant en el cas d’Espanya sense Catalunya al seu mínim del 95% i a demarcació ICAB també obté el seu mínim amb el 87%. La dada de l’últim any és alarmantment baixa, això s’explica perquè, en tots els territoris, han augmentat molt més els assumptes ingressats que els resolts, de forma que el resultat de l’equació és molt més baixa que els anys anteriors. Això coincideix amb l’augment de casos pendents que es reflexa en l’anterior gràfica.

135

Informe sobre la Justícia 2013

Taxa de pendència Relacionada amb la taxa de resolució, la pendència ens mostra els assumptes pendents que tant al inici com en finalitzar l’any resten per resoldre. Les tendències en els tres territoris comparats podrien resumir-se de la següent manera: Espanya segueix una línia d’augment des de que l’any 2005 la pendència va arribar a la seva taxa més favorable, de forma que al 2011 te un 52%. Una evolució semblant també es verifica en la demarcació ICAB i Catalunya, on al 2006 presenten les seves millors dades de pendència del període estudiat. A partir del 2007 segueixen una tendència lleugerament ascendent els tres territoris, que ens portarà al 2011 als índex de pendència més elevats dels últims 5 anys, en el cas de la demarcació ICAB, però en canvi a Catalunya en els últims dos anys hi ha hagut una disminució de la taxa.

Taxa de congestió 136

En concordança amb la taxa de pendència presentada en la gràfica anterior, la taxa de congestió segueix una tendència similar, marcada per un augment en totes les demarcacions estudiades. Es constata que la taxa més elevada pertany a la Demarcació ICAB, i la segueixen pel mateix ordre que a la pendència, Catalunya i Espanya respectivament.

L’àmbit Civil

Ressolució de sentències de recursos d’apel·lació Aquest apartat posa de manifest si en segona instància es segueixen els mateixos criteris interpretatius que en la primera. D’aquestes dades, per tant, podem concloure el grau de fiabilitat que inspiren les resolucions inicials tant als ciutadans com als propis operadors jurídics. A aquest fet se li ha de sumar els efectes de la nova llei de taxes, llei 10/2012, que comporta l’eliminació de la justícia gratuïta i que posa en una situació de desigualtat als ciutadans que necessitin acudir a l’Administració de justícia per fer valer els seus drets. La llei de taxes estableix un sistema de pagament de preus molt elevats, sovint superior a la suma de diners que es reclama, cosa que fa disminuir els incentius per judicialitzar els conflictes. Així, perilla la tutela judicial efectiva, un dret reconegut constitucionalment, un pilar fonamental en un estat de dret. 137 La normativa estableix un sistema de taxes fixes a la que es suma una taxa variable, en el nostre cas, per apel·lar una sentència en l’àmbit civil s’haurà de consignar 800 euros. En quan a la part variable, fins a un milió d’euros s’aplica un 0.5% de la quantia que es vol reclamar, a partir d’aquí un 0.25%. La quantitat més elevada que es pot pagar com a taxa és de 10.000 euros. També s’ha de tindre en compte que les taxes es van acumulant en els diferents processos. Per tant, a les que es paguin en la primera demanda, s’han de sumar la taxa d’apel·lació i si s’eleva al Tribunal Suprem, la taxa de cassació. Així ja es pot preveure que la litigiositat disminuirà en tots els sectors, posant aquestes traves econòmiques, el legislador vol disminuir la càrrega de feina dels jutjats, vol evitar la judicialització dels conflictes de particulars els quals troben el la seu judicial poder actuar en igualtat de condicions. Ja que, per exemple, en supòsits molt actuals com les execusions hipotecàries, els bancs es troben en situació de superioritat davant el seu client en les negociacions i és per això que no els queda més remei que anar al jutjat, ja que poden redimir el conflicte en igualtat de condicions. Doncs bé, aquest equilibri aconseguit pot desaparèixer amb la implantació de les noves taxes judicials, que unides a la dramàtica situació econòmica actual de moltes famílies, se’ls farà mas-

Informe sobre la Justícia 2013

sa costós iniciar un procés judicial però també apel·lar-lo. Igualment, per comprovar els efectes haurem d’esperar a les dades de l’Informe de l’any que ve.

Judicis verbals

En aquest procediment, les audiències provincials de Barcelona mostren un comportament similar al llarg dels anys. Les sentències que estimen en apel·lació la resolució del jutjat de primera instància sempre son inferiors que les sentències que es desestimen. Aquesta no és una bona dada perquè si es desestimen més demandes de primera instància de les que s’estimen, vol dir que no hi ha concordança de criteris i provoca inseguretat jurídica.

Judicis ordinaris 138

En els judicis ordinaris la diferència entre sentències desestimatories i estimatories és molt més acusada que en els judicis verbals. Així hi han moltes més sentències desestimatòries, es repeteix l’esquema de la gràfica anterior.

L’àmbit Civil

Es pot dir que els usuaris recorren la sentència en primera instància buscant solucions diferents que més s’avenien als seus interessos donat que majoritàriament les sentències son desestimatòries. Ara amb la llei de taxes aquesta possibilitat d’acudir a apel.lació per defençar els seus drets s’ha vist entrebancada i seran molts poc ciutadans els que puguin accedir a una justícia justa.

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA. SALA CIVIL-PENAL Moviment d’assumptes

Assumptes ingressats Com es desprèn de l’observació del gràfic, l’àmbit territorial espanyol suporta en el 2007, el 58% dels assumptes presentats en segona instància. Percentatge que presenta una petita davallada el 2009 que torna a créixer el 2010 i continua creixent al 2011 arribant al seu màxim amb un 61%. Aquest fet no incideix en la tendència clarament ascendent d’assumptes ingressats al total de l’Estat que demostra la tendència de la ciutadania a recórrer fins a la instància més elevada a nivell autonòmic en defensa dels seus interessos.

139

Informe sobre la Justícia 2013

Assumptes resolts

Si ens fixem en les dades de la Lupa següent, veiem que a Catalunya, des de el període 2006 a 2009 el volum d’assumptes resolts disminueix cada any. A 2009 assoleix el seu mínim de 40%. A partir del 2010, la trajectòria descendent canvia, arribant al seu màxim de 44%. Finalment al 2011 veiem que disminueix en un punt. A Espanya la tendència és significativament diferent a la catalana. Des de el 2006 fins al 2009 hi han petites fluctuacions però sempre a l’alça, i és al 2009 on s’obté la millor dada, 60%. Al 2010 és quan la tendència es trenca i comencen a disminuir el volum d’assumptes resolts, passant d’un 60% a un 56%. A l’any actual d’estudi, però, hi ha un augment d’1%.

140

LA LUPA.

Distribució d’assumptes resolts al TSJ

Assumptes pendents a finalitzar En general es pot concloure que les dades més pessimistes corresponen a la jurisdicció catalana ja que mi ha molt més volum d’assumptes pendents que a Espanya. Es parteix d’un 65% al 2006 que va disminuint progressivament fins al 2008 on s’obté un 59% d’assumptes pendents. Però és al 2009 on es produeix de sobte, un augment molt important assolint el 71%, és el seu màxim

L’àmbit Civil

històric. Seguidament veiem com al 2010 torna a disminuir arribant al nivell del 2006 i, finalment al 2011 s’assoleix un mínim històric d’un 47%. Analitzant Espanya, veiem que la línia que segueixen les dades és oposada a Catalunya. En el període 2006-2008 hi ha progressius augments arribant a aquest últim any al màxim de 41%. Al 2009 es redueix fins al 29%, el seu mínim des de el 2000, però al 2010 la dada torna a augmentar, fet que es repeteix al 2011 assolint la pitjor dada d’aquesta jurisdicció, un 53%.

Principals indicadors judicials

Taxa de resolució Tot i la situació de pendència dels Tribunals Superiors de Justícia de les Comunitats Autònomes resulta important destacar la baixada de les taxes de resolució presentades, que partien d’una situació d’equilibri entre el 2000 i 2006 en les dues àrees d’estudi (es resolia tant com s’ingressava). La taxa ha patit una caiguda progressiva que provoca que en aquests moments la taxa de resolució en els territoris estudiats estigui per sota del 100% que seria el mínim desitjable. En concret a Catalunya, la taxa de resolució del 2011 es manté en el mateix percentatge que l’any anterior, un 98% així en aquest últims dos anys la taxa ha augmentat respecte al 2009, on era de 82%.

141

Informe sobre la Justícia 2013

A Espanya les dades no son tant constants com a Catalunya, al 2009 la taxa de resolució és de 101%, a partir d’aquí hi ha un decreixement progressiu acusat fins arribar al 2011 a un 75%.

Taxa de pendència Des de una perspectiva general podem concloure que la taxa de pendència catalana sempre ha estat molt més elevada que la d’Espanya, hi ha molta diferència entre una i altre. Al 2011, però, la taxa catalana segueix sent més elevada que la d’Espanya, però la diferència entre les dues dades es redueix a causa de que la taxa espanyola ha augmentat de forma exagerada des de el 2010.

Taxa de congestió 142 Com es desprèn del gràfic, la taxa de congestió dels dos àmbits jurisdiccionals reflecteixen un estancament bastant estable, durant els sis anys segueixen la mateixa trajectòria de fluctuacions, destacant un pic de congestió al territori Català l’any 2009, arribant a dades del 160%.

L’àmbit Civil

Execucions civils Analitzarem la situació de les execucions civils en tots tres àmbits territorials durant el període comprès entre els anys 2006 i 2011.

En el gràfic s’observa com la situació de les execucions civils a tots el territoris estudiats manté una tendència a l’augment molt similar, destacant els importants increments en l’ ingrés d’execucions civils durant els anys 2008 i 2009 on la xifra va patir dos augments molt importants. En l’últim any estudiat, el 2011, sembla que les execucions tendeixen a estabilitzar-se, amb un lleuger creixement a Espanya i Catalunya, i un lleuger descens del ingrés d’execucions civils a la demarcació ICAB .

143

Informe sobre la Justícia 2013 OPINIÓ

La situació a Sant Boi de Llobregat

U

s envio aquest article, amb l’única finalitat d’exposar el meu punt de vista sobre la situació dels Jutjats de Sant Boi de Llobregat ia data actual.

144

Quan vaig acabar la carrera i d’això fa ja més de 30 anys, vaig creure que podria posar el meu “granet de sorra” i aconseguir que l’Administració de Justícia funcionés una mica millor. Com d’innocent vaig ser!. Jo ja coneixia una mica el funcionament dels jutjats, sobretot el llavors Jutjat Comarcal de Sant Boi, ja que el meu pare, havia estat Secretari d’aquest i en nombroses ocasions em portava a aquest Jutjat i per la meva part vaig considerar que amb esforç i ganes de treballar tot es podia aconseguir. I ara em pregunto Què hem aconseguit en més de 30 anys?. Edificis nous, això sí ia més vull significar que l’arquitecte que va dissenyar els Jutjats dela meva Delegació li van donar un premi. Com dic, edificis nous i sales molt elegants, amb fustes que semblen tretes dels contes de les Mil i Una Nits, s’ha informatitzat tot, judicis ràpids, s’ha creat el servei comú, etc., Però al meu entendre no s’ha aconseguit res. Alguns assumptes s’eternitzen en els jutjats. A veure què

passa en els jutjats de sant boi?. Doncs molt simple, són jutjats de primera destinació per als jutges que els ocupen. A data actual, dels 6 jutjats de 1 ª instància i instrucció existents en el partit judicial, amb uns 100.000 Habitants i 3 jutjats de pau, hi ha 2 jutges titulars, els 4 restants estan ocupats per substituts. Són jutjats mixtos i els jutges no tenen la categoria de magistrats i clar això no ajuda en res. Més treball, més dispar i més menys salari. Qui segueix aguantant aquí? Doncs ningú, pel fet que poden abandonen el vaixell buscant un nou i millor destí i amb més salari i si el patró que porta el timó no dóna exemple, malament aniran els que el segueixen. En un altre ordre de coses, sant boi té el psiquiàtric més gran d’europa, sí, sí, d’europa i m’he cansat de sol·licitar al consell, entre altres coses, la creació d’un jutjat que s’especialitzés en els internaments tant voluntaris com involuntaris, que moltes vegades es realitzen sense complir amb la llei i amb una greu indefensió per l’intern, ja que no té lletrat d’ofici i el jutge de guàrdia el que fa és anar una o dues vegades per setmana al psiquiàtric, per tal d’assabentar-se que

L’àmbit Civil

ha passat aquella setmana en la qual ell mateix li ha tocat estar de guàrdia. El mateix jutjat es podria dedicar a les incapacitacions. Però tot segueix igual. I per si tot això fos poc, ara ve gallardón i la llei de taxes, corregida i augmentada. Diuen que cada país té el que es mereix, doncs bé, jo encara trobo a faltar als antics funcionaris amb les màquines d’escriure manuals, però que t’atenien i et coneixien almenys en el teu partit judicial, potser perquè els trasllats eren molt menors ja que ara vas un dia al jutjat a una diligència i en la propera citació ho porta un altre funcionari perquè el que et va atendre 1 o 2 mesos abans ja no està. S’ha anat a l’hospitalet oa barcelona. És que allà no ha de fer guàrdies-si no ha triat els jutjats d’instrucció-ia més cobra més. Ara, això sí, edificis nous i informàtica per tot arreu. Algú es recorda dels vells jutjats d’esplugues o de martorell, que en els dies de judicis de faltes es celebraven respectivament a la sala de plens de l’ajuntament o en una sala també municipal en què fins i tot hi havia un piano? Doncs ni amb els edificis nous i la

informàtica hem guanyat res. Alguns assumptes triguen igual o més que abans, depenent lògicament de la secció a la qual li correspongui conèixer del teu assumpte. Els retards en la celebració dels judicis no són iguals en els 6 jutjats, encara que depèn del dia. I em falta per tocar el tema de la fiscalia, que es troba en l’hospitalet. No van mai a les vistes en els procediments civils, encara que es tracti d’una incapacitat no proposta per ells, o hi hagi menors en temes de família ia més pel que fa al retard en retornar els expedients que els envien a L’Hospitalet, millor no parlar. Reconec que estic una mica pessimista, però no és la meva manera de ser, mai ho ha estat, de manera que amb aquest informe només he pretès plasmar el que tenim al cap la majoria de companys de la Delegació de Sant Boi, amb l’únic afany de que la cosa canviï per millor en tots els sentits i si amb això ajudo en alguna cosa, doncs millor. Federico Carabella Cortes (Col·legiat núm. 11.943 ICAB i Delegat a Sant Boi)

145

Informe sobre la Justícia 2013

Avançament 2012 La possibilitat d’accedir a les dades generals corresponents als quatre primers trimestres del 2012 ens permet conèixer un pas més en l’evolució de les dades i es pot comprovar i es confirmen o no les tendències que s’han anat produint. A continuació s’incorporaran les dades previstes del 2012 respecte de l’evolució des de el 2006 de les taxes que més reflexen el funcionament dels jutjats (resolució, pendència i congestió) junt amb la litigiositat de la jurisdicció civil En el següent gràfic es veu que en el 2012 la litigiositat augmenta lleument respecte el 2011. En el cas d’Espanya un 2.5% i en Catalunya ha augmentat 1%. Això vol dir en el darrer any hi ha hagut una mica més activitat judicial donat que els particulars han presentat els seus conflictes davant els Jutjats. Per calcular la litigiositat hem tingut en compte els assumptes ingressats en la jurisdicció civil i la població.

146 En la següent taula i en el gràfic corresponent es mostra que respecte al conjunt de l’Estat en l’àmbit civil ens trobem amb una certa millora en les taxes de pendència i congestió donat que el percentatge disminueix. En canvi la taxa de resolució empitjora.

LA LUPA.

Avançament de taxes: dades corresponents a la juriscicció espanyola

TAXA RESOLUCIÓ

TAXA CONGESTIÓ

TAXA PENDÈNCIA

2006

94%

169%

66%

2007

96%

167%

63%

2008

86%

177%

73%

2009

85%

181%

75%

2010

94%

178%

72%

2011

107%

166%

64%

2012

102%

164%

63%

L’àmbit Civil

Cal destacar que hi ha una correlació entre les taxes ja que si la taxa de resolució disminueix, també ho fan les taxes de congestió i pendència. A continuació s’exposen les dades de forma diferenciada.

147

Es pot veure com la capacitat resolutiva en tota la jurisdicció civil ha disminuït en un 5%, tot i que no és una resolució tan baixa com el mínim històric del 2009, és una dada mot negativa que reflexa la falta de recursos per part de l’Administració de Justícia per poder absorbir i resoldre el nombre d’assumptes que s’ingressen.

Informe sobre la Justícia 2013

Un altre dels indicadors que reflexen la situació de la jurisdicció civil és la taxa de pendèndia que relaciona els assumptes pendents a finalitzar i els assumptes resolts. En aquest any la taxa s’ha reduït molt lleugerament, un 1%. Les dades del gràfic mostren que l’evolució de la taxa de congestió és favorable des de que al 2009 va arribar al seu màxim al 75%, tot i això la congestió dels Jutjats civils és molt elevada.

148

La taxa de congestió segueix un esquema similar a la de pendència. Així les dades del 2012 milloren tímidament respecte l’any anterior, disminueix un 2%. Cal destacar que la taxa del darrer any, 164%, és la mínima que es produeix des de el 2006, es pot dir que és una evolució positiva, sobretot si tenim en compte les dades del 2009 on va arribar al 181%. Tot i així la congestió segueix sent molt elevada.

L’àmbit Civil

Conclusions L’àmbit civil durant el 2011 continua la tendència que es va iniciar al 2010 provocant, en general, un estancament de l’activitat judicial. Aquest fet es demostra per la disminució de la litigiositat des de fa ja dos anys. Val a dir que en les dades de l’avançament dels quatre primers trimestres la litigiositat ha augmentat, però tan sols en 1%. Els assumptes ingressats també reprodueixen el mateix esquema de baixades, els assumptes resolts també han disminuït, i tot això comporta a la taxa de congestió més elevada des de el 2000. Aquest fet també ve demostrat per la reducció de nombre de sentències realitzades durant el 2011, que ja va començar a l’any anterior. L’àmbit mercantil contrasta amb aquestes dades ja que donada la situació de crisis econòmica iniciada al 2008, el nombre d’assumptes ingressats és molt elevat. Es tracta, la majoria, de procediments de declaració de concurs de creditors, ja que la manca de circulació de diners comporta l’impagament de factures, uns costos que les empreses no poden suportar fins que finalment han de tancar. Com a conseqüència el nombre d’aturats és elevadíssim, actualment el 26% de la població esta desocupada, cosa que fa disminuir la capacitat adquisitiva dels consumidor, per tant, les empreses tampoc tenen ingressos. Cal assenyalar el bon funcionament de les audiències provincials que fins ara han donat cobertura al dret de la tutela judicial efectiva, amb un bon ritme de resolució. Sembla que la cosa canviarà amb la nova llei de taxes que pot efectivament suposar una menor entrada d’assumptes malgrat que com hem posat de relleu al observar el nombre elevat de sentències estimatòries, la tutela judicial efectiva es fa efectiva en aquesta instància. Així doncs ens trobem davant una realitat preocupant ,marcada per la decisió del Govern de retallar les partides pressupostaries per a l’Administració de Justícia (la qual cosa produeix la falta de recursos materials, econòmics i de personal) per la falta d’activitat econòmica donat el tancament d’empreses, i l’augment d’atur que comporta que la població no tingui capacitat de consum i que augmenti la morositat de les famílies. Les solucions que es proposen per part de la oposició i dels jutges és la dotació de més personal, la especialització de jurisdiccions i jutjats. També la modernització de la justícia amb les noves tecnologies que permetin una millor coordinació entre els operadors jurídics. Nosaltres podem coincidir amb aquesta petició que ja fa anys sol·licitem per tal de pal·liar aquesta situació endèmica. Malgrat això, el que sí volem fer referència és al fet que, davant la òbvia davallada d’ingressos i per tant de recursos econòmics a destinar; és fonamental que aquells que s’hi destinin siguin ocupats en aquells casos més preocupants. Efectivament, hem assenyalat alguns jutjats concrets que tenen unes situacions que arriben al dramatisme. Taxes de congestió que ultrapassen e 150% són milers d’assumptes sense resoldre, economies parades esperant una resolució judicial, descrèdit de la justícia en general i major col·lapse per accions col·laterals que es poden generar.

149

Informe sobre la Justícia 2013

Per això, el que proposem des d’aquí és un pla d’acció individual per solucionar les situacions concretes d’aquests determinats jutjats. Pot ser, atesa la situació actual, no podem demanar ara que de manera general s’inverteixi en aquest àmbit importantíssim de la nostra societat però pot ser sí podem exigir que determinades situacions concretes siguin arrelades amb un seguiment focalitzat i controlat cada poc temps. Ens trobem davant d’un cos que en general presenta una situació d’inestabilitat greu però tenim àrees o parts concretes que fan perillar més la situació. Tot i això les previsions son pessimistes ja que si no hi han recursos monetaris per invertir, aquestes mesures no es podran dur a terme, i veurem con un pilar fonamentat en un Estat de Dret es torna inestable i amb falta de confiança per part dels ciutadans, els quals haurien de ser els principals beneficiaris d’una bona administració de justícia. Haurem de veure l’evolució de les dades dels anys següents per saber si aquesta situació es manté.

150

L’àmbit Social

Introducció Aquesta jurisdicció és una de les més sensibles per a la ciutadania degut a la naturalesa de les qüestions que s’hi tracten, si bé es pot afirmar que pràcticament tots els àmbits jurisdiccionals es veuen afectats per una crisi econòmica i aquesta ha repercutit en els àmbits més sensibles del teixit social i econòmic, com són concursal, acomiadaments, reclamacions de quantitat, monitoris i processos hipotecaris segons les dades obtingudes de l’informe publicat pel Servei d’Estadística Judicial del Consell General del Poder Judicial en data 29 de març de 2012.

Informe sobre la Justícia 2013

Encara que les dades globals corresponents a l’any 2011 puguin aparentar una lleugera disminució del volum d’assumptes ingressats a tot Espanya, concretament d’un -2% en comparació amb l’any anterior que va baixar un -9%, el fet cert és que en aquests moments els jutjats suporten una important càrrega de treball que determina que hi hagi una demora, pràcticament d’un any, en els assenyalaments. Aquesta disminució del volum de demandes interposades es possible que sigui com a conseqüència del tancament d’empreses a tot Espanya. Per exemple el sector de la indústria que des del 2008 fins al 2011 ha vist com s’ha reduït el número d’empreses en 24. 653, però també ha tingut influència en el sector del comerç que té 61.018 empreses menys respecte el 2008, entre d’altres. El tancament d’empreses ha comportat la reducció de la taxa d’ocupació i per contra l’augment de la taxa d’aturats. L’ordre establert per l’estudi d’aquesta jurisdicció, consistirà en l’anàlisi en primer lloc de la litigiositat social. A continuació parlarem del sistema de conciliacions i del moviment d’assumptes ingressats i resolts la jurisdicció social. També examinarem els principals indicadors judicials com són la taxa de resolució, la pendècia i la congestió i la seva influència en els diferents òrgans jurisdiccionals de l’àmbit social. Per últim farem referència a les sentències i les executòries. Seguidament analitzarem amb deteniment la situació dels jutjats, en l’àmbit social, i de la seva progressió fins l’any 2011 tenint en compte la seva evolució des del 2006.

La Litigiositat social La litigiositat és un concepte que ens informa del grau de conflictivitat judicial, en aquest cas social, que hi ha en un determinat territori. Per obtenir aquesta informació hem tingut en compte els assumptes ingressats a la jurisdicció social i la població per separat d’Espanya, Catalunya i la demarcació ICAB.

152

Els assumptes registrats que comprèn la jurisdicció social són les controvèrsies sorgides de la relació laboral del treballador per compte aliè amb l’empresari i els conflictes sorgits de la relació – en tant beneficiaris- dels treballadors amb la seguretat social. També inclou la conflictivitat laboral nascuda arrel de prestacions de la seguretat social i/o situacions d’incapacitat. La litigiositat social reflexa, per tant, la conflictivitat laboral en una societat i un període determinat. A més, com ja hem dit a la introducció, la litigiositat social ens facilita dades interessants que ajuden a interpretar la situació socioeconòmica del país en cada moment, atès que ambdós es troben íntimament relacionats, l’un reflecteix la realitat de l’altre. Si observem la gràfica, el territori on hi ha més litigiositat social és a la demarcació ICAB fins i tot per sobre d’ Espanya amb una diferència de 4.04 punts al 2011, ja que es tracta d’una demarcació amb fort teixit empresarial industrial.

L’àmbit Social

La litigiositat va arribar al seu màxim al 2009, amb un increment progressiu des del 2006 a tot el territori nacional, però aquesta tendència varia al 2010. Com veurem més endavant aquesta disminució de la litigiositat al 2010-2011 és com a conseqüència de la reducció del número de demandes interposades en acomiadaments i reclamacions de quantitats. Al 2011 és manté estable respecte l’any anterior amb una diferència de 281 assumptes ingressats.

153

Mecanismes extrajudicials de resolució de conflictes laborals La normativa en matèria laboral estableix amb caràcter obligatori la tramitació prèvia d’una conciliació abans de la interposició d’un procediment laboral. Així el servei de conciliacions és un mecanisme que intenta arribar a un acord entre l’empresari i el treballador i ha d’assolir la missió de servir de filtre de la conflictivitat laboral entre el treballador i l’empresari relatiu a acomiadaments, sancions disciplinàries, imports salarials i reconeixements de drets en general. Les conseqüències d’aquest filtratge s’haurien de veure reflectides a la litigiositat, és a dir, en la reducció del número de demandes interposades en els jutjats social.

Informe sobre la Justícia 2013

L’evolució de les conciliacions presentades davant del servei de conciliacions dibuixa un augment significatiu de la conflictivitat laboral des del 2008, que torna a augmentar en el 2009, però que es veu aturada i reduïda l’any 2010. Aquesta evolució també la segueix el número d’assumptes enregistrats en els Jutjats del Social.

A la següent gràfica veurem el total de les conciliacions individuals que s’han produït des del 2006, i quines han estat amb avinença o sense:

154

Aquest procediment de resolució extrajudicial de conflictes tot i que és molt més àgil, ràpid i econòmic en comparació amb la resposta que ofereix la jurisdicció ordinària, esdevé un tràmit burocràtic per poder reclamar després judicialment. Com a fenomen important a destacar s’ha de parlar de la tendència a l’augment de les conciliacions que finalitzen sense avinença ( el que impossibilita per tan evitar la conflictivitat judicial) i que s’observa en tots els territoris. I a més si comparem les conciliacions amb avinença de les que finalitzen sense avinença, les primeres només representen un 26% al 2011.

L’àmbit Social

Es possible que un dels elements que ha pogut animar a l’empresari al manteniment de la controvèrsia, i reduir les possibilitats d’arribar a un acord per via extrajudicial, és la desaparició dels salaris de tramitació considerat com un mecanisme que actua com a greuge major d’un acomiadament. A continuació analitzarem quines són les matèries que més es van conciliar durant el 2011:

Les conciliacions en matèria de reclamació de quantitat són les que suposen un major volum, a Espanya impliquen el 52% més o menys igual que a Catalunya amb un 51% i a Barcelona un 50%. Les conciliacions per sancions disciplinàries són les que menys volum suposen amb un 3% a tot Espanya, i pel que fa als acomiadaments tenen menys repercussió a Espanya amb un 33%, a Catalunya un 39% i a Espanya un 40%. Si analitzem quins sectors són els que motiven més conciliacions individuals trobem que al sector serveis és on es produeixen més conciliacions individuals, de tal manera que al 2010 es van arribar a acordar 208.694 conciliacions i al 2011 va haver un augment de 1.396 conciliacions individuals. El sector agrari també va veure incrementat, mínimament, el número de conciliacions al 2011 en 254 conciliacions respecte l’any anterior que va resoldre 8.972 conciliacions individuals. Però als sectors de la construcció i la indústria al 2011 disminueix el número de conciliacions. El sector de la Industria al 2010 va arribar a tenir 81.604 conciliacions individuals i al 2011 aquestes es veuen reduïdes amb una diferència de 5.436 conciliacions menys. La construcció també veu disminuïdes les conciliacions al 2011 en 2.189 conciliacions menys respecte el 2010 que va conciliar 65.085 assumptes. Es probable que aquest decreixement d’assumptes a conciliar en els sectors de la construcció i de la industria sigui com a conseqüència del tancament d’empreses en aquests sectors. Només cal veure l’evolució en el nombre d’empreses concursades, que mostra una continua i marcada línia ascendent, per entendre la disminució de la conflictivitat laboral i dels mecanisme de conciliació laboral. 155

Font: http://www.idescat.cat/economia/inec?tc=3&id=6005&dt=201100&x=11&y=4

Informe sobre la Justícia 2013

Conseqüentment, si el número d’empreses es redueix la taxa d’atur augmenta i la taxa d’ ocupats disminueix. Pel que fa a l’atur, en el moment del tancament d’aquest informe, la taxa a Espanya s’eleva a 21,6% i a Catalunya a 19,2%. La taxa d’ocupació així decreix, situant-nos per sota dels nivells no recordats en aquesta sèrie evolutiva; mentre que en justa correspondència, la taxa d’atur no deixa de créixer a un ritme que sembla no tenir final.

Font: http://www.idescat.cat/pub/?id=aec&n=318&t=2011&x=9&y=10

156

Font: http://www.idescat.cat/pub/?id=aec&n=303&t=2011&x=4&y=12

A més a més de disminuir el número de treballadors a tot Espanya també s’ha de tenir en compte en quines condicions contractuals es troben. La precarietat laboral augmenta mantenint els contractes temporals com a primera opció.

L’àmbit Social

Font: http://www.idescat.cat/pub/?id=aec&n=345&t=2011

Assumptes laborals Evolució dels assumptes ingressats als Jutjats del Social Els Jutjats del Social de tot Espanya, presenten una mateixa evolució pel que fa al número d’assumptes ingressats. No és fins al 2008-2009 que es va produir un augment significatiu del número d’assumptes que van entrar als Jutjats del Social. A la demarcació ICAB l’any 2008 va augmentar un 25% el número d’assumptes ingressats respecte l’any anterior i al 2009, tot i que el número d’assumptes ingressats és superior a la resta d’anys aquest augment només va suposar un 14% respecte l’any anterior. A partir del 2010 aquesta tendència canvia a la inversa i baixen significativament fins a un - 9%, a tot Espanya, el volum d’assumptes ingressats en els Jutjats del Social, tot i que encara al 2011 hi ha una lleugera disminució del número d’assumptes ingressats en un -2%.

157

Informe sobre la Justícia 2013

Aquesta baixada tan significativa del volum d’assumptes ingressats al 2010, que va tenir lloc a tot Espanya, sembla que és conseqüència d’una disminució del número de demandes interposades per acomiadament1 i reclamacions de quantitat 2.

Les demandes per acomiadament venen mostrant disminucions interanuals des del quart trimestre del 2009 fins al primer trimestre del 2011, que han tornat al camí del creixement. En el quart trimestre de 2009 es van registrar 29.955 demandes, el que representa un augment del 12,9% respecte del mateix trimestre de l’any anterior. En total anual, les 117.613 demandes presentades el 2011 en els jutjats socials de tot Espanya impliquen un creixement del 5,1% respecte al 2010. D’altra banda, a la jurisdicció social es van presentar 37.899 reclamacions de quantitat en el quart trimestre del 2011, fet que suposa un descens del 4,5% . Les reclamacions de quantitat han disminuït en tots els trimestres del 2011, amb una reducció en el conjunt de l’any del 8,7%. Aquesta baixada es pot deure a que s’estan acumulant les reclamacions de quantitat en les pròpies demandes per acomiadament. 158

Veiem com es manifesta aquesta disminució de demandes per acomiadament i reclamacions de quantitat a la demarcació ICAB:

1 Acomiadaments: Demandes registrades en els jutjats socials on s’inclou, l’extinció per causes objectives, impugnació de resolucions administratives en expedient de regulació d’ocupació i la impugnació de modificació de condicions de treball o trasllats individuals. 2 Reclamacions de Quantitat: Demandes per reclamacions de quantitat registrades en els jutjats socials on s’inclou, igualment, responsabilitat civil per incompliment d’obligacions en matèria de Seguretat Social, recàrrec per omissió de mesures de seguretat i higiene en el treball, terceries en execució de sentències i sancions disciplinàries

L’àmbit Social

Pel que fa al número de demandes ingressades per acomiadament al 2010, es produeix una disminució de 2.383 respecte l’any anterior, el que suposa una reducció del 17% del volum d’ingressos per acomiadaments respecte l’any anterior. Al 2011 sembla que canvia lleugerament aquesta tendència, augmentant en 434 el número de demandes per acomiadament respecte l’any anterior, que suposa un increment del 4%. Les demandes per reclamacions de quantitat, segueixen una inclinació a la baixa des del 2010 amb un descens de 1.938 demandes interposades, que suposa una decreixement del 13% respecte l’any anterior. Al 2011 aquesta baixada es manté lleugerament amb una disminució 536 demandes, el que suposa una disminució del 4% dels assumptes ingressats. Tot i que als Jutjats del Social de Catalunya ha augmentat un 58% el número d’assumptes ingressats des del 2006, al 2010 baixen els assumptes ingressats per acomiadaments (1.392) i lleument les demandes de seguretat social, concretament en 120 assumptes, sorprèn que les demandes per reclamacions de quantitat, en aquest territori, augmenten a diferencia de la resta d’Espanya.

159

Informe sobre la Justícia 2013

Evolució dels assumptes resolts a la Jurisdicció Social i als Jutjats del Social La capacitat resolutiva de la jurisdicció social a Espanya i a la demarcació ICAB, mostren una tendència a l’alça fins al 2009, concretament la jurisdicció social d’Espanya va augmentar en un 25% el número d’ assumptes resolts i els jutjats de la demarcació ICAB ho van fer en un 29%. L’any 2011, als Tribunals i Jutjats d’Espanya van disminuir en 11.032 el número d’assumptes resolts respecte l’any 2009 i als Jutjats i Tribunals de la demarcació ICAB van reduir-se en 1.682 els assumptes resolts de del 2009 fins al 2011.

On ha tingut més impacte aquesta progressió favorable respecte a la capacitat resolutiva és als Jutjats i Tribunals situats a Catalunya, amb una evolució constant del 24% des del 2006 fins al 2011, tot i que al 2010 van disminuir lleugerament el número d’assumptes resolts en 73 respecte l’any anterior.

160

Els Jutjats del Social d’Espanya mostren una tendència a l’alça respecte a la capacitat resolutiva, concretament des del 2006 s’ha produït una evolució favorable del 29% respecte als assumptes resolts, tot i que l’any 2011 s’han resolt 9102 assumptes menys que l’any 2010.

L’àmbit Social

On ha tingut més impacte aquesta progressió favorable, respecte a la capacitat resolutiva dels Jutjats del Social, és a Catalunya amb una evolució positiva del 43% des del 2006, a més a més hi ha un increment de 933 assumptes resolts respecte l’any 2010.

Els Jutjats del Social de la demarcació ICAB també han vist incrementada la seva capacitat resolutiva en un 23% des del 2006, tot i que l’any 2011 hi ha un lleuger descens amb 927 assumptes resolts menys respecte l’any anterior. Aquesta tendència a la baixa es ve manifestant des del 2010 quan ja es van resoldre 755 assumptes menys que l’any 2009.

161

Informe sobre la Justícia 2013

Principals indicadors judicials a la jurisdicció social Les variables per interpretar l’activitat judicial d’un Tribunal o Jutjat són tres: la taxa de congestió, la taxa de pendència i la taxa de resolució. La taxa de congestió és un indicador expressiu per mesurar la sobrecàrrega de treball que suporten els jutjats i es calcula a partir de tres variables. Aquestes són: els assumptes registrats, els assumptes pendents a l’inici i els assumptes pendents al final d’un període. L’evolució de la taxa de congestió respecte a la jurisdicció social a tot Espanya i també ha Catalunya s’ha vist incrementada progressivament des del 2006 fins al 2011, en concret aquest increment ha estat d’un 18% a Espanya i a Catalunya d’un 10%.

Un altre indicador per avaluar el funcionament dels Jutjat és la taxa de pendència que relaciona els assumptes que es van resoldre durant un any amb els que van quedar pendents, per tant, el resultat és més favorable quan més s’aproxima a zero.

162

De la mateixa manera, la taxa de pendència dels Tribunals i Jutjats de la jurisdicció social ha augmentat des del 2006 fins al 2011 tant al territori d’Espanya com al de Catalunya, no oblidem que aquesta variable relaciona els assumptes resolts amb els pendents de finalitzar. Des del 2006, els Tribunals i Jutjats socials d’Espanya han incrementat en un 52% la taxa de pendència i a Catalunya un 31%.

L’àmbit Social

Tot i l’esforç de la jurisdicció social en reduir els efectes de la congestió i pendència durant el 2011, s’ha vist incapaç d’augmentar la taxa de resolució. Tot i que l’evolució és desfavorable des del 2006 en un 5%, tant a Espanya com a Catalunya, s’ha de tenir en compte l’elevada congestió i pendència. La taxa de resolució és un indicador que remarca la relació entre els assumptes ingressats i els assumptes resolts en un període, sense tenir en compte els assumptes pendents a l’ inici ni al finalitzar.

163

Informe sobre la Justícia 2013

Si comparem aquestes dades amb la duració estimada dels assumptes, un dels òrgans que menys sentències dicta, com és el Tribunal Suprem sorprenentment és el que més temps tarda en resoldre. Des del 2007 ha millorat el temps de resolució tot i que aquesta millora és inversament proporcional a la disminució del número de sentències que ha dictat.

No es d’estranyar que l’Audiència Nacional sigui l’òrgan jurisdiccional social que tarda menys en resoldre degut a l’escàs número de sentències que ha de dictar.

Els indicadors judicials per òrgans jurisdiccionals Els Jutjats del Social Recordem que les variables que serveixen per entendre l’activitat judicial són la taxa de congestió, la pendència i la resolució. Ja hem vist que la taxa de congestió traça la càrrega de treball que suporten els jutjats i tribunals. Els Jutjats del Social de tot Espanya es van congestionar encara més durant l’últim any 2011 fins arribar a una càrrega d’un 180%, tot i que respecte l’any 2010 ha augmentat en un 8%, un percentatge que crida l’atenció. Aquest augment ha estat progressiu des del 2006 i on ha tingut més repercussió és en els Jutjats del Social de la demarcació ICAB que l’any 2011 s’ha congestionat en un 167%, tenint en compte que en números absoluts l’any 2011 van ingressar un total de 35.723 assumptes i van resoldre un total de 32.565. D’altra banda en el territori de Catalunya la congestió que pateixen els Jutjats del Social s’ha incrementat en menys proporció en comparació a la resta de territoris, concretament un 3%. 164

L’àmbit Social

La taxa de pendència relaciona els assumptes que es van resoldre durant un any amb els que van quedar pendents. Si s’aplica aquest indicador a la situació dels Jutjats del Social ressalta l’escenari en què es troben els Jutjat ubicats a la demarcació ICAB i a Espanya on la taxa de pendència augmenta un 9% el 2011 respecte l’any anterior. Malgrat tot, la demarcació ICAB és el territori on la congestió dels Jutjats del Social, en general, és menor si es compara amb el conjunt d’Espanya. Tot i que l’augment de la taxa de pendència a Catalunya és inferior a Espanya, concretament un 4%, percentualment la taxa és superior a la resta dels territoris.

L’últim indicador que ens permet traçar l’activitat judicial és la taxa de resolució que remarca la relació entre els assumptes ingressats i els assumptes resolts en un període, sense tenir en compte els assumptes pendents a l’ inici ni al finalitzar. Els Jutjats del Social que es troben a la demarcació ICAB són els únics que han aconseguit augmentar la taxa de resolució en un 3% respecte l’any 2010. Tot i que hi ha una elevada congestió i pendència en aquests tribunals és evident que durant l’any 2011 hi ha un esforç per part d’aquests jutjats per disminuir el col·lapse. Els Jutjats de Catalunya però han disminuït en un 5% la taxa de resolució respecte l’any 2010, queda patent que hi ha una incapacitat per pal·liar els efectes de la congestió i pendència. Espanya, tot i que mostra uns números molt negatius pel que fa a la congestió i pendència el fet cert és que és manté estable en quant a la capacitat de resolució.

165

Informe sobre la Justícia 2013

Per últim, destacar que els Jutjats del Social tendeixen a augmentar cada any el temps que necessiten en resoldre. Encara que al 2011 hagin disminuït el número de demandes interposades és patent que els assumptes pendents de resoldre d’anys anteriors no agilitzen el temps de resposta. Els assumptes que més temps necessiten per dictaminar són les demandes de quantitat i les de seguretat social.

166

A continuació veurem l’efecte d’aquests indicadors però només als Jutjats del Social de la demarcació ICAB.

L’àmbit Social

LA LUPA.

JUTJATS DEL SOCIAL.

JUTJAT JSO nr. 1 BARCELONA

TAXA RESOLUCIÓ 99%

TAXA CONGESTIÓ TAXA PENDÈNCIA 176%

74%

JSO nr. 2 BARCELONA

96%

131%

39%

JSO nr. 3 BARCELONA

99%

139%

38%

JSO nr. 4 BARCELONA

86%

186%

94%

JSO nr. 6 BARCELONA

98%

163%

63%

JSO nr. 7 BARCELONA

97%

159%

59%

JSO nr. 8 BARCELONA

95%

171%

71%

JSO nr. 9 BARCELONA

86%

162%

61%

JSO nr. 10 BARCELONA

88%

168%

65%

JSO nr. 11 BARCELONA

83%

178%

72%

JSO nr. 12 BARCELONA

87%

195%

93%

JSO nr. 13 BARCELONA

91%

187%

81%

JSO nr. 14 BARCELONA

90%

160%

59%

JSO nr. 15 BARCELONA

81%

173%

56%

JSO nr. 16 BARCELONA

94%

149%

48%

JSO nr. 17 BARCELONA

99%

148%

47%

JSO nr. 18 BARCELONA

88%

184%

81%

JSO nr. 19 BARCELONA

84%

166%

57%

JSO nr. 20 BARCELONA

91%

155%

53%

JSO nr. 21 BARCELONA

85%

213%

112%

JSO nr. 22 BARCELONA

100%

122%

33%

JSO nr. 24 BARCELONA

85%

163%

62%

JSO nr. 25 BARCELONA

93%

181%

80%

JSO nr. 26 BARCELONA

84%

195%

106%

JSO nr. 27 BARCELONA

92%

183%

81%

JSO nr. 28 BARCELONA

92%

162%

55%

JSO nr. 29 BARCELONA

87%

165%

62%

JSO nr. 31 BARCELONA

87%

171%

52%

JSO nr. 32 BARCELONA

93%

155%

51%

JSO nr. 33 BARCELONA

110%

150%

50%

Tot i que els percentatges han augmentat en les tres taxes, respecte l’any 2010 cal remarcar que el Jutjat del Social número 21 continua tenint el resultat més elevat en quant a la congestió i pendència, i el Jutjat del Social número 22 manté els resultats més favorables pel que fa a la congestió i pendència.

Tribunal Superior de Justícia a Catalunya En el gràfic s’aprecia com, a partir de l’any 2006 la taxa de resolució augmenta d’una forma clara i forma una trajectòria ascendent que es projecta fins al 2009. A partir d’aquest any el Tribunal Superior de Justícia veu reduïda la taxa de resolució en un 13%.

167

Informe sobre la Justícia 2013

No obstant això, és evident l’esforç realitzat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per reduir la taxa d’assumptes pendents que al 2006 va ser de 8.693 i al 2011 de 5.687. D’aquesta manera, la taxa de pendència des del 2006 fins al 2011 s’ha vist reduïda en un 28,70% no oblidem que aquest percentatge relaciona els assumptes que es van resoldre durant un any amb els que van quedar pendents.

168

La taxa de congestió des del 2006 fins al 2011 s’ha vist reduida en un 36, 48%.

L’àmbit Social

Sentències Les sentencies emeses pels òrgans competents és un indicador que mesura el nombre d’assumptes que finalitzen en un període determinat. Si fem una comparació entre la taxa de resolució i el número de sentències dictades per la Jurisdicció social des del 2006 fins al 2011, crida l’atenció que al 2006 tot i que la taxa de resolució, 94%, era superior a la del 2011, 89%, actualment es dicten més sentències i concretament s’han dictat 18.963 sentències més que al 2006. Això bé donat perquè actualment es resol més que abans, a tota la jurisdicció social s’han resolt 68.797 assumptes més que al 2006, no obstant la elevada pendència i congestió que pateixen actualment els Tribunal i Jutjats fa que tinguin una sobrecàrrega d’assumptes pendents de finalitzar.

Si analitzem individualment el número de sentències que han dictat els diferents Jutjats i Tribunals, veiem que els Jutjats del Social, com a primera instància tenen un volum important d’assumptes a resoldre i aquest ha anat incrementant, actualment es dicten 23.658 sentències més que al 2006, tot i que al 2011 s’han dictat 14.115 sentències menys respecte l’any 2010. Els Tribunals Superiors de Justícia van arribar al seu màxim al 2007 amb 58.438 sentencies dictades tot i que a partir del 2008 va disminuir el número de pronunciaments, en concret es van establir 4.384 sentències menys. Aquesta mateixa tendència la segueix el Tribunal Suprem que al 2007 va arribar al seu màxim amb 1.652 sentències tot i que a partir d’aquest any va reduir progressivament el número de sentències dictades.

169

Si analitzem el número de sentències dictades pels Jutjats del Social de Catalunya, la província d’aquesta comunitat autònoma on es va assolir un major número de sentències dictades és Barcelona amb un total de 21.025, seguida de Tarragona amb un total de 2599 sentències dictades.

Informe sobre la Justícia 2013

Número de sentències dictades pels Jutjats del Social a Catalunya:

Fins al 2010 la tendència era que cada any els Jutjats del Social dictaven més sentències. Al 2011 aquesta tendència canvia i es redueix el volum de sentències dictades amb excepció de Lleida que es manté. A continuació adjuntem dues taules amb el número de sentències estimatòries i desestimatòries que es van dictar al 2011 als Jutjats del Social de Barcelona respecte als acomiadaments i Seguretat Social. Crida l’atenció que tots els Jutjats del Social de Barcelona dicten més sentències estimatòries en matèria d’acomiadaments, no passa amb les sentències que resolen en matèria de Seguretat Social.

LA LUPA.

SENTÈNCIES 2011 ACOMIADAMENTS

JUTJAT JSO nr. 1 BARCELONA

170

Estimatòries

Desestimatòries

68,64%

31,36%

JSO nr. 2 BARCELONA

71,84%

28,16%

JSO nr. 3 BARCELONA

82,84%

17,16%

JSO nr. 4 BARCELONA

72,27%

27,73%

JSO nr. 6 BARCELONA

75,70%

24,30%

JSO nr. 7 BARCELONA

76,99%

23,01%

JSO nr. 8 BARCELONA

74,62%

25,38%

JSO nr. 9 BARCELONA

84,00%

16,00%

JSO nr. 10 BARCELONA

77,10%

22,90%

JSO nr. 11 BARCELONA

73,39%

26,61%

JSO nr. 12 BARCELONA

82,76%

17,24%

JSO nr. 13 BARCELONA

80,65%

19,35%

JSO nr. 14 BARCELONA

79,05%

20,95%

JSO nr. 15 BARCELONA

76,36%

23,64%

JSO nr. 16 BARCELONA

73,94%

26,06%

JSO nr. 17 BARCELONA

70,97%

29,03%

JSO nr. 18 BARCELONA

88,60%

11,40%

JSO nr. 19 BARCELONA

87,12%

12,88%

JSO nr. 20 BARCELONA

77,04%

22,96%

JSO nr. 21 BARCELONA

84,62%

15,38%

JSO nr. 22 BARCELONA

84,15%

15,85%

JSO nr. 24 BARCELONA

76,24%

23,76%

JSO nr. 25 BARCELONA

89,26%

10,74%

JSO nr. 26 BARCELONA

66,43%

33,57%

L’àmbit Social

JSO nr. 27 BARCELONA

84,76%

15,24%

JSO nr. 28 BARCELONA

79,31%

20,69%

JSO nr. 29 BARCELONA

70,47%

29,53%

JSO nr. 31 BARCELONA

70,15%

29,85%

JSO nr. 32 BARCELONA

73,55%

26,45%

JSO nr. 33 BARCELONA

76,67%

23,33%

LA LUPA.

SENTÈNCIES EN MATÈRIA DE SEGURETAT SOCIAL AL 2011

JUTJAT JSO nr. 1 BARCELONA

Estimatòries

Desestimatòries

36,68%

63,32%

JSO nr. 2 BARCELONA

21,76%

78,24%

JSO nr. 3 BARCELONA

53,20%

46,80%

JSO nr. 4 BARCELONA

40,50%

59,50%

JSO nr. 6 BARCELONA

42,80%

57,20%

JSO nr. 7 BARCELONA

36,32%

63,68%

JSO nr. 8 BARCELONA

34,91%

65,09%

JSO nr. 9 BARCELONA

36,94%

63,06%

JSO nr. 10 BARCELONA

20,37%

79,63%

JSO nr. 11 BARCELONA

18,45%

81,55%

JSO nr. 12 BARCELONA

53,89%

46,11%

JSO nr. 13 BARCELONA

33,04%

66,96%

JSO nr. 14 BARCELONA

36,65%

63,35%

JSO nr. 15 BARCELONA

32,30%

67,70%

JSO nr. 16 BARCELONA

51,11%

48,89%

JSO nr. 17 BARCELONA

29,39%

70,61%

JSO nr. 18 BARCELONA

29,56%

70,44%

JSO nr. 19 BARCELONA

51,33%

48,67%

JSO nr. 20 BARCELONA

26,57%

73,43%

JSO nr. 21 BARCELONA

56,52%

43,48%

JSO nr. 22 BARCELONA

33,12%

66,88%

JSO nr. 24 BARCELONA

31,58%

68,42%

JSO nr. 25 BARCELONA

61,58%

38,42%

JSO nr. 26 BARCELONA

47,94%

52,06%

JSO nr. 27 BARCELONA

19,60%

80,40%

JSO nr. 28 BARCELONA

23,25%

76,75%

JSO nr. 29 BARCELONA

37,44%

62,56%

JSO nr. 31 BARCELONA

72,08%

27,92%

JSO nr. 32 BARCELONA

34,66%

65,34%

JSO nr. 33 BARCELONA

46,06%

53,94%

Evolució del contingut dels Recursos de Cassació El Recurs de Cassació del Tribunal Superior de Justícia té com a objectiu anul·lar o revocar les sentències definitives dictades pels Jutjats del Social. Cal tenir en compte que és molt reduït el nombre de pronunciaments, per part del Tribunal Superior de Justícia, que anul·lin o revoquin parcialment una sentència en primera instància.

171

Informe sobre la Justícia 2013

S’ha de tenir en compte que el motiu principal de devolució del Recurs de Cassació per part del TSJ a Catalunya és la confirmació total en primera instancia.

Les executòries En particular, pel que fa als Jutjats Socials de la demarcació ICAB, cal tenir en compte la sobrecàrrega que representen els assumptes en tràmit d’execució, de manera que l’any 2011 s’ha incrementat en un 122% el nombre d’assumptes en tràmit, fet que al seu torn evidencia la impossibilitat d’oferir per part d’aquests jutjats una resposta satisfactòria en un àmbit tan sensible en aquests moments com el que representa la jurisdicció social.

172

Aquesta sobrecàrrega que pateixen els Jutjats del Social de la demarcació ICAB, sembla que és com a conseqüència del volum d’execucions pendents de finalitzar que arrosseguen des del 2010: concretament 148 assumptes, més els 180 assumptes que no han pogut concloure l’any 2011 provoca que s’hagin duplicat les execucions pendents de finalitzar l’any 2011 tot i que hi ha un lleuger descens del número d’execucions registrades en relació a l’any 2010.

L’àmbit Social

Pel que fa a la resta d’Espanya i a Catalunya, el número execucions resoltes des del 2006 fins al 2011, han augmentat en la mateixa proporció que el número d’execucions ingressades. És a dir, Espanya ha ingressat des del 2006 un 76% i ha resolt un 74% d’execucions. En aquesta línea Catalunya ha ingressat des del 2006 un 107% d’execucions i ha resolt 110%. Els Jutjats del Social de la demarcació ICAB des del 2006 fins al 2011 han augmentat un 104% el número d’execucions ingressades tot i que les execucions resoltes només ho han fet en un 50% i això provoca un número molt elevat d’execucions pendents de finalitzar al 2011.

173

Informe sobre la Justícia 2013

174

Avançament 2012 El Consell General del Poder Judicial ha publicat un Informe avançant la situació dels òrgans jurisdiccionals respecte l’any 2012. Aquest Informe fa un resum de l’evolució dels principals indicadors de l’activitat de la justícia com són la taxa de resolució, la taxa de pendència , la taxa de congestió i la taxa de litigiositat; tant a nivell nacional com per comunitats autònomes d’una manera genèrica. Malgrat no disposar de dades concretes jutjat per jutjat, i per tant, no poder fer el desglossament que hem vingut fent al llarg de tot aquest informe respecte a la demarcació de l’ICAB, seguidament incorporarem les dades previstes per l’any 2012 respecte de l’evolució de les taxes tant a nivell d’Espanya i Catalunya tenint en compte la seva evolució des del 2006. Principals indicadors judicials a la jurisdicció social Com ja hem vist les variables per interpretar l’activitat judicial d’un Tribunal o Jutjat són tres: la taxa de congestió, la taxa de pendència i la taxa de resolució.

L’àmbit Social

La taxa de resolució traça la participació que hi ha a la jurisdicció i s’obté realitzant la divisió entre els assumptes resolts al final d’un període i els assumptes ingressats.

Tot i que l’evolució de la taxa de resolució és desfavorable des del 2006 en un 5% s’ha de tenir en compte que es manté estable en el mateix percentatge respecte l’any anterior tot i tenir un elevada taxa de congestió i pendència com ara veurem. Un altre indicador per avaluar el funcionament dels Jutjats és la taxa de pendència que relaciona els assumptes que es van resoldre durant un any amb els que van quedar pendents, per tant, el resultat és més favorable quan més s’aproxima a zero.

175

En aquest cas, la tendència de la taxa de pendència marca una clara línia ascendent i que augmenta en un 3% respecte el 2011 i que des del 2006 ha augmentat un 52%.

Informe sobre la Justícia 2013

Pel que fa a la taxa de congestió augmenta de la mateixa manera que ho fa la taxa de pendència en un 3% respecte l’any 2011. Aquest indicador mesura la sobrecàrrega de treball que suporten els jutjats i es calcula a partir de tres variables que són els assumptes registrats i els pendents tant a l’ inici com al final d’un període determinat. La situació a Catalunya sembla que és una mica més optimista en tant que la taxa de resolució augmenta un 2% respecte l’any 2011 i , a diferència d’Espanya, la taxa de pendència es manté estable en un 73% de la mateixa manera que l’any anterior. Tot i el resultat mínimament favorable d’ aquestes dues taxes en comparació amb Espanya, sembla que la taxa de congestió augmentarà un 1% .

176

A continuació veurem l’efecte d’aquests indicadors judicials als diferents òrgans jurisdiccionals d’Espanya i que afecten a l’àmbit social:

L’àmbit Social

Litigiositat social Recordem que la litigiositat és un concepte que ens informa del grau de conflictivitat judicial, en aquest cas social, que hi ha en un determinat territori. Per obtenir aquesta informació hem tingut en compte els assumptes ingressats a la jurisdicció social i la població. Tenint en compte aquestes dades, al 2012 augmenta la litigiositat social a Espanya 0.53 punts respecte el 2011 i ha Catalunya ho fa en 0.41 punts respecte l’any anterior. Cal destacar l’elevada litigiositat social que hi ha a Catalunya.

177

Conclusions Les valoracions elaborades pel Consell General del Poder Judicial estimen que al 2012 la jurisdicció social registrarà un descens del número d’assumptes ingressats passant dels 437.691 del 2011 als 434.415 que es preveuen pel 2012. Això suposarà un baixada d’un 1% i tot i que es tractaria un descens mínim, continuarem amb la mateixa tendència a la baixa que al 2011.

Informe sobre la Justícia 2013

D’aquesta manera segons les dades obtingudes de l’informe del Consell General del Poder Judicial sobre l’ impacte de la crisis en els jutjats, en el tercer trimestre de l’any 2012, les demandes per acomiadaments enregistrats a la jurisdicció social han sumat 38.384, segons el valor més alt de la historia per darrere dels 38.510 del primer trimestre del 2009, amb un increment interanual del 34%. A més a més, a Catalunya juntament amb Andalusia i Madrid s’han superat les 6.000 demandes per acomiadaments. D’altra banda, el tercer trimestre de l’any 2012 s’han presentat 30.949 demandes per reclamacions de quantitat. Aquestes dades són inferiors en un 4,4% a les del tercer trimestre de 2011, i és possible que sigui com a conseqüència de l’acumulació d’accions a les demandes per acomiadaments. Així mateix la reformes legals que han tingut lloc en l’àmbit de la jurisdicció social, com són la Llei de la Jurisdicció Social i la Llei 3/2012, de 6 de juliol de mesures urgents per a la reforma del mercat laboral, tampoc ha ajudat a mantenir moltes empreses ja que el nombre de concursos arribats a la jurisdicció mercantil va ser de 2.541, un 20% més, i els incidents laborals i d’expedients de regulació de llocs de treball dirimits en aquesta última jurisdicció es van incrementar un 70%, fins als 615. 178

S’ha de tenir en compte que l’augment de la litigiositat en aquest trimestre del 2012 és possible que sigui degut a la reforma laboral, com per exemple, els acomiadaments col·lectius per causes objectives ja que abans s’havien de dirimir a la jurisdicció contenciosa administrativa, i que suposen un increment del 5,2% en els Jutjats Socials. És molt important tenir en compte que s’estan assenyalant judicis a més d’un any vista i conseqüentment hi ha un retard en les resolucions judicials quan tradicionalment les sentències d’acomiadament solien dictar-se en quatre o cinc mesos i les de reclamació de quantitat en sis o set.

L’àmbit Penal

Introducció La jurisdicció Penal ha tingut sempre una gran rellevància per la seva importància a la societat. Aquesta jurisdicció entra a regular aquells conflictes que impliquen una vulneració d’un dret o llibertat d’un individu per part d’un altre subjecte. Les decisions que prenen els tribunals al respecte, porta sovint aparellada la privació de llibertat d’una persona. Entrant a decidir una cosa tan important com es la llibertat d’un esser humà, trobem que es una jurisdicció molt sotmesa a la pressió mediàtica. Elsjutges sovint tenen que lidiar amb allò que la llei els obliga a fer, i allò que els ciutadans exigeixen, el que alguns autors coneixen com la moralitat del dret. I el cas es que, si be existeix una tendència a veure reduït el número de delictes que es cometen al nostre Estat i en general a la resta d’Europa i el Món, Espanya sempre s’ha caracteritzat per tindre casos penals de gran transcendència mediàtica, en concret casos de corrupció política. Com be deia l’anterior informe (2012), si tenim en compte el principi de mínima intervenció del dret penal, l’àmbit penal es el que tramita un major volum d’assumptes, superior a la de la resta de jurisdiccions. També es l’àmbit que presenta una litigiositat més alta. Així doncs, si comparem els resultats obtingutsenles taxes de resolució, congestió i pendènciade la jurisdicció penal amb els obtinguts a les altres jurisdiccions, el resultat es positiu. Però no podem obviar diversesdeficiències que es produeixen en varis jutjats i que anirem analitzant conforme entrem a realitzar un anàlisis profund dels jutjats.

Informe sobre la Justícia 2013

Serà en aquests anàlisis on veurem com alguns jutjats presenten lleugeres millores però, amb caràcter general, es mantenen les taxes de resolució, congestió i pendència, el que exigeix com veníem dient en els últims informes; una solució immediata en pro dels interessos dels ciutadans. En aquesta memòria analitzem en comparativa els tres àmbits territorials (Espanya amb exclusió de Catalunya, Catalunya amb exclusió de la demarcació ICAB, i la demarcació ICAB) en relació a les dades relatives dels següents òrgans judicials: JUTJATS ORDINARIS Jutjats d’Instrucció Jutjats de Primera Instància i Instrucció Jutjats Penals Audiències Provincials. Seccions Penals JUTJATS ESPECIALITZATS Jutjats de Menors Jutjats de Vigilància Penitenciaria Jutjats de Violència de la Dona Jutjats de Pau Totes les gràfiques i taules en relació a l’activitat judicial han estat elaborades a partir de dades del Consell General del Poder Judicial.

Litigiositat penal Recordem que quan parlem de la taxa de litigiositat parlem de la relació existent entre la població (1.000 habitants) i el nombre d’assumptes entrats en una anualitat. En el present informe podem contemplar com, en relació a la litigiositat, s’ha seguit la tendència a veure reduïda la taxa de litigiositat a Catalunya i Espanya. Aquesta tendència es ve

180

L’àmbit Penal

donant des de 2010. No obstant, la demarcació ICAB1 presenta un lleuger augment en la litigiositat respecte l’any anterior. En relació aquests augment, hauríem de tenir en compte el que diul’informe de l’activitat del Ministeri Fiscal 2011, el qual, referint-se a aquest lleuger augment, ve explicant: “Es obligado hacer algunas precisiones que faciliten la correcta interpretación de estos datos cuantitativos: que un procedimiento se haya incoado en el año 2011 no quiere decir que tenga por objeto un delito cometido en ese año, pues la demora en la denuncia o en el descubrimiento de los hechos por los órganos oficiales de investigación puede suponer en ocasiones la intercalación de un lapso temporal de uno o varios años entre el hecho y la incoación del procedimiento dirigido a su persecución; los procedimientos pueden tener por objeto uno o varios delitos, en aplicación de las reglas concursales y de conexión procesal; también es posible que se incoe un procedimiento por hechos que carezcan de relevancia penal, lo que les aboca a su archivo, por lo que no sería exacto ni riguroso mensurar el fenómeno delictivo aplicando la equivalencia delito/procedimiento.”

De la gràfica de litigiositat penal podem contemplar com aquesta s’ha vist reduïda a Espanya un 1.17%, i ha Catalunya un5.5%. En canvi, a la demarcació ICAB podem contemplar un lleuger augment de 0.60% . L’augment a la demarcació ICAB podria esser degut a un descens de -0,09 % a la població d’aquesta demarcació. Recordem que la taxa litigiositat es calcula tenint en compte la població, pel que un descens en la població podria portar aparellat un augment en la litigiositat. 181

1 Els patits judicials que inclou la demarcació ICAB són: Arenys de Mar, Vilanova i la Geltrú, Gavà. L’Hospitalet de Llobregat, Igualada, Berga, Barcelona, Santa Coloma de Gramanet, Sant Boi de Llobregat, Vilafranca del Penedès, El Prat del Llobregat i Cornellà de Llobregat.

Informe sobre la Justícia 2013

Causes explicatives de la disminució de la litigiositat penal La disminució que es be donant en la litigiositat penal (amb l’excepció de la demarcació ICAB que ha presentat un lleugeríssim augment) es podria explicar com a conseqüència d’aquests factors: Disminució de la criminalitat Tant l’informe emès per la generalitat de Catalunya en el 2012, com les enquestes de victimització que s’han practicat al llarg del 2011 manifesten un descens en la criminalitat. No podem afirmar que la disminució de la litigiositat penal es degui exclusivament a la disminució dels fets penals. No obstant, si que es cert que la jurisdicció penal, on un volum enorme dels assumptes son la instrucció i jutjament de fets delictius que es cometen al llarg de l’any, està íntimament relacionada amb els delictes i faltes que es cometen i que queden reflectits als informes emesos per la Generalitat entre d’altres. Perfeccionament en els sistemes de registre i control de procediments Una altra de les circumstàncies que, almenys en part, influeix en els resultats que s’ofereixen, especialment en els relatius a descensos més significatius, és el progressiu perfeccionament en els sistemes de registre i control de procediments, que permet, de mica en mica, anar solucionant algunes de les disfuncions detectades en l’anotació de nous expedients, ajustant el registre a les xifres o dades reals d’incoació. En tot cas, caldria destacar que tot i que existeix un tòpic en que la crisi pot provocar un increment en la delinqüència, aquesta afirmació seria incorrecta, doncs l’increment o reducció de la delinqüència correspon a altres factors. En aquest sentit ens pronunciàvem en l’informe de l’any passat quan dèiem que segons el PreliminaryAnnual Uniform Crime Report del FBI, publicat el maig del 2011, la nació dels EEUU va experimentar una disminució del 5,5% en el nombre de crims violents i un descens del 2,8% en el nombre de delictes contra la propietat el 2010, en comparació amb les dades de 2009. A Espanya la delinqüència també ha disminuït en la majoria de territoris, la qual cosa indica que les crisis econòmiques no interfereixen de manera directa en l’augment o reducció de la criminalitat.

182

La litigisiositat penal comparada amb els fets penals registrats per la policia de Catalunya en el 2011 La disminució de la litigiositat penal sembla estar relacionada amb la disminució de fets delictius. L’ Institut de Seguretat Publica de Catalunya publica cada any un informe que recull els fets delictius conegut per la Policia de Catalunya ( Mossos i Policies Locals). Aquest informe indica el numero total de delictes que es cometen en una determinada zona o en l’àmbit general així com el tipus delictiu ( faltes/delictes, furts/robatoris..). A la següent taula trobem el numero total de delictes i faltes que hi ha hagut a Catalunya:

L’àmbit Penal

De la taula es desprèn, que hi ha hagut en descens en el total dels fets penals ( delictes i faltes) coneguts per la policia de Catalunya ( Policia de la Generalitat – Mossos d’esquadra i Policia Local) del 2011 vers 2010. En una gràfica que ens mostra el descens dels fets delictius, podem contemplar com descendeixen quasi tot els tipus delictius, en especial la falta de furt i el robatori amb força a l’interior de vehicle. També podem veure com s’experimenta un augment en els furts i els robatoris amb violència i/o intimidació.

Tot i aquest lleuger augment d’aquests dos tipus delictius, l’informe de seguretat a Catalunya de 2012 evidencia en les seves dades que s’ha produït un descens generalitzat dels fets delictius a totes les regions policials. No obstant, cal destacar que aquest descens no s’ha produït a la Regió Policial de Ponent ni a la Regió Policial del Pirineu Occidental, les quals han experimentat un augment de 1,76% i 1,24% respectivament. També s’ha experimentat un augment de 1,50% a la Regió Policial Metropolitana Sud. Aquesta regió policial es de gran incidència per a la demarcació ICAB doncs compren els municipis de Gavà, Hospitalet de Llobregat, el Prat de Llobregat, Sant Boi i Cornellà. L’augment dels delictes en aquestes zones, pot ser motiu d’explicació del lleuger augment en la litigiositat penal de la demarcació ICAB.

183

Informe sobre la Justícia 2013

Moviment Assumptes Els Assumptes ingressats L’evolució dels assumptes penals ingressats en els darrers cinc anys seria la següent:

Podem contemplar en la present gràfica, un descens dels assumptes ingressats a nivell general. Aquest descens confirma la tendència de reducció dels assumptes penals ingressats, tendència que es ve donant des de 2010. La caiguda d’assumptes ingressats vindria essent mes suau a Espanya, doncs la variació d’assumptes respecte a l’any anterior (41.859) representa únicament el -0,76% de diferencia, seguida de la variació de l’ ingrés dels assumptes de la Demarcació ICAB (24319 menys) que representaria una disminució del-1,15%, i finalitzada amb la de Catalunya que, amb la variació de 24.319 d’assumptes menys ingressats, suposaria una reducció del 5,18%. El fet que gran part de la població de Catalunya es concentri a Barcelona i ciutats properes a aquesta, ocasiona que la demarcació ICAB tingui sempre més assumptes ingressats que la resta de Catalunya. Tanmateix cal remarcar que a la demarcació operen els òrgans judicials de caràcter comunitari i provincial (TSJCA i Audiència Provincial de Barcelona) que eleven considerablement el nombre d’assumptes en gestió. 184

En aquest sentit, la memòria emesa pel TSJ de Catalunya de 2011 ve dient: “És obligat assenyalar que l’any 2011, malgrat una reducció relativa respecte de 2010, s’ha mantingut un altíssim mòdul d’entrada d’assumptes en el conjunt de les diferents jurisdiccions, a conseqüència de la situació de crisi econòmica que afecta el nostre país, que supera àmpliament els mòduls establerts pel CGPJ com a assumible per a les diverses topologies de jutjats. El mòdul mitjà d’entrada civil es situa en el 165 %, mercantil en el 168 %, social en el 127 %, penal en el 114 %, contenciós administratiu en el 111 %, i en judicis de faltes d’instrucció en el 215 % - sens perjudici d’assenyalar que altres jurisdiccions no arriben als mòduls d’entrada. Les conseqüències d’aquesta sobre demanda són conegudes i adquireixen la forma de disfuncions, retards i mala qualitat del servei.” En relació al repartiment dels assumptes penals per àmbits territorials trobaríem el següent:

L’àmbit Penal

Comparativa de les dades judicials amb les dades de la Fiscalia General Les dades estadístiques que figuren a la memòria de 2012 de la Fiscalia General de l’Estat manifesten un lleuger augment en la litigiositat en un 0,07% a tot l’Estat. No obstant, no te en compte les dades dels òrgans centrals, que amb la seva disminució en l’ingrés d’assumptes farien rebaixar la litigiositat penal, fet que quadraria amb les dades que hem publicat, doncs en aquest sentit diu l’informe“En el ámbito de la Audiencia Nacional (JuzgadosCentrales de Instrucción) se han incoado en el año 2011 un total de 1.151 diligenciasprevias, de las cuales 994 en el ámbito de actividad de la Fiscalía de la Audiencia Nacional, 39 en el ámbito de actividad de la Fiscalía contra la Corrupción y el CrimenOrganizado y 118 en el ámbito de actividad de la Fiscalía Antidroga. Esta reducción general del número de procedimientos se debefundamentalmente a dos factores: la disminución de la actividad terrorista relacionada con ETA y su entorno, y la limitación de la competencia de la Audiencia Nacional.” Els assumptes resolts La capacitat resolutiva es troba en descens, si bé és cert que el descens es molt poc significatiu a la demarcació ICAB on la variació d’assumptes és de 147 assumptes menys resolts, elque representaria un descens del 0,03%menys, seguit per Espanya que te 39.740 assumptes menys resolts que representaria un 0,74%menys. Per últim trobaríem Catalunya, que te una reducció de 16.070 assumptes menys resolts, el que suposaria una reducció del 3,28%.

185

Pel que fa als assumptes ingressats i resolts, es segueix complint la tendència de que els primers son superiors als segons, el que genera lògicament més pendència i congestió.

Informe sobre la Justícia 2013

Tanmateix, desde l’entrada en funcionament a partir de 2009 d’alguns nous jutjats, els assumptes ingressats i resolts han quedat força equilibrats, tal i com podem observar a les gràfiques següents:

186

L’àmbit Penal

Els indicadors judicials

La taxa de resolució La taxa de resolució és la relació que existeix entre els assumptes resolts i els assumptes ingressats en un any. En aquesta relació no entren els assumptes pendents de l’any anterior, el que pot ocasionar que, si bé no es habitual, puguem trobar un augment en la congestió tot hi haveraugmentat la taxa de resolució respecte a l’any anterior.

En aquesta gràfica, podem observar com al’any 2011 s’ha produït un lleuger augment en la resolució d’assumptes respecte al 2010. Trobem per tant queaquests valors s’aproximen al 100%, que vindria essent el nivell òptim de resolució, nivell que significaria que es resolen tants assumptes com litigis entren al jutjat. No obstant, l’explicació d’aquest augment en la resolució el trobem molt possiblement en que la caiguda d’assumptes resolts es molt inferior a la caiguda d’assumptes ingressats. En altres paraules, els jutjats resolen més perquè tenen menor quantitat d’assumptes nous. Però tot i tenir una resolució en augment, no podem obviar que per calcular aquesta taxa no hem tingut en compte els assumptes pendents, que a dia d’avui, continuen fent que els nostres jutjats continuïn col·lapsats. Per tal d’evitar tal congestió, la taxa de resolució hauria de sobrepassar el nivell òptim per tal de començar a descongestionar els jutjats. Si comparem la taxa de resolució penal amb altres jurisdiccions, aquesta aconsegueix esser la segona més alta desprès de la de civil, tal i com podem veure a la gràfica següent:

187

Informe sobre la Justícia 2013

Segons les dades que facilita el Consejo General del Poder Judicial, el temps que triguen els jutjats en resoldre un assumpte seria el següent:

188

El temps de resolució es manté estable en els jutjats de 1a Instància iInstrucció i jutjats de vigilància penitenciaria. Trobem un descens en els jutjats de violència sobre la dona, Jutjats de Menors i Tribunal Suprem i un lleugeríssim descens en l’ Audiència Nacional. Podem observar no obstant, un increment progressiu en els Jutjats Penals i en l’ Audiència Nacional.

La taxa de pendència La taxa de pendència es la relació que hi ha entre els assumptes resolts i els assumptes pendents al finalitzar un període. Un òrgan judicial es troba en millors condicions quan, a més de resoldre els assumptes ingressats al inici de l’any, té capacitat per resoldre els que té pendents d’anys anteriors. Per tal d’aconseguir aquest fenomen, la taxa de resolució hauria d’estar per sobre del 100%.

L’àmbit Penal

A la present gràfica podem contemplar com el 2011 ens deixa un descens en la pendència dels assumptes a la demarcació ICAB que passa de 15,52% al 2010 a 14,19% en aquest 2011. Es una baixada força significativa, però no hi ha que oblidar que estem parlant de pendència, es a dir, que aquest percentatge en sí suposa reconèixer que els jutjats estan col·lapsats amb assumptes d’altres anys. Es possible que el descens en la taxa de pendència sigui degut al descens en el nombre d’assumptes que han ingressat, el que ha permès incrementar la taxa de resolució de la demarcació. A sensu contraripuja la pendència a la resta de Catalunya i a Espanya. Trobem que l’explicació a aquest augment es degut a que la reducció en el nombre d’assumptes ingressats ha sigut quasi equivalent a la del nombre d’assumptes resolts, el que ha ocasionat que el lleuger augment en la resolució no hagi sigut suficient per resoldre assumptes d’anys anteriors. No obstant, la taxa de pendència de penal continua essent, comparada amb la de les altres jurisdiccions, la més baixa. Així queda expressat a la gràfica següent:

189

Informe sobre la Justícia 2013

La taxa de congestió La taxa de congestió és la relació que hi ha entre la resolució i la pendència al finalitzar un període. La congestió es l’indicador judicial que millor reflexa la situació d’un òrgan judicial i posa en evidència el nivell de col·lapse existent en un jutjat. Com més elevada sigui la taxa de congestió significa que més assumptes en gestió ha de resoldre l’òrgan judicial.

En el present gràfic podem veure com la congestió es manté estable aquest 2011, el que suposa que, com veníem dient a l’informe de 2010, els jutjats es troben col·lapsats i precisen de la creació de nous òrgans per tal de descongestionar l’estat de la justícia en l’àmbit penal. No obstant, tenim que remarcar que s’ha produït un lleuger descens en la congestió dels jutjats de la demarcació de l’ICAB. Aquest fenomen s’explicaria degut a que l’entrada en funcionament de nous jutjats2 així com el descens en l’ ingrés d’assumptes en proporció a la resolució d’aquests, ha ocasionat el descens de la congestió. Això demostra que la solució a la descongestió passa per invertir en la creació denousòrgans, o bé de dotar de personal als òrgans ja existents. Si veiéssim una comparació de la congestió entre les diferents jurisdiccions, contemplaríem que, igual que en la pendència, la jurisdicció penal es la menys congestionada:

190

2 Al 2010 van entrar en funcionament els següents jutjats: J1ªI i Inst. nº7 Arenys de Mar,J1ªI i Inst. nº5 Vilafranca del Penedès,J1ªI i Inst. nº9 Vilanova i la Geltrú,J1ªI i Inst. nº9 Gavà,Sec. 22 Audiència Provincial Barcelona i Jutjat Penal nº 26 Barcelona. Al 2011 han entrat en funcionament el Jutjat Penal nº 4 Vilanova i la Geltrú, i el Jutjat Penal nº28 Barcelona.

L’àmbit Penal OPINIÓ

Sobrecàrrega al Prat de Llobregat La Delegació de l’ICAB al Prat de Llobregat dóna servei únicament a la població del Prat de Llobregat (amb una xifra de població de 63.162). Aquesta localitat és l’única que conforma el partit judicial. S’exposa organigrama dels jutjats, fiscalies i oficines del Prat de Llobregat, tots ells situats al mateix edifici situat a la plaça Amistat n º 1: • Jutjat. 1 ª Instància i Instrucció n º 1 del Prat de Llobregat • Jutjat. 1 ª Instància i Instrucció n º 2 del Prat de Llobregat • Jutjat. 1 ª Instància i Instrucció n º 3 del Prat de Llobregat • Jutjat. 1 ª Instància i Instrucció n º 4 del Prat de Llobregat • Jutjat. 1 ª Instància i Instrucció n º 5 del Prat de Llobregat • Fiscalia. Secció Territorial del Prat de Llobregat • Servei Comú Processal Gral. NOJ del Prat de Llobregat • Ofic. Atenció al Ciutadà del Prat de Llobregat • Registre Civil: Jdo. 1ª Instància i Instrucció nº 1 del Prat de Llobregat (Oficina Registre Civil del Prat de Llobregat) • Violència sobre la dona: Jdo. 1ª Instància i Instrucció nº 5 del Prat de Llobregat • Fiscalia: Fiscalia. Secció Territorial del Prat de Llobregat • Deganat: Oficina Deganat del Prat de Llobregat Es disposa d’espais exclusius per col·legiats des de on poder realitzar gestions o ultimar escrits, amb el material necessari. Així mateix, es compta amb 20 togues. Existint únicament jutjats d’instrucció, i no tenint jutjats penals, el partit judicial del Prat està adscrit als Jutjats Penals de Barcelona, fet que suposa un

gran inconvenient tenint en compte el gran volum d’expedients en l’àmbit penal. La situació actual dels jutjats és de sobrecàrrega, sent molt elevats els percentatges de les taxa de congestió ja des de l’any 2006. Es pot dir que els jutjats de la localitat “funcionen”, però és molt freqüent la comissió d’errors en les resolucions dictades i la dilació en proveir escrits, i això produeix, sobretot els errors, cert desencant i angoixa entre els lletrats i procuradors , ja que obliga a aquests a realitzar gestions (repetir escrits, sol · licitud de correcció d’errors, etc) que no serien necessàries d’existir més mitjans en el segon cas (dilació) i que hi hagi mitjans personals adequats que utilitzin major diligència en el primer cas (errors). És òbvia la necessitat de més mitjans materials i personals en l’Administració de Justícia però és més greu el fet que els mitjans personals de què disposa no tinguin la professionalitat i qualitat mínima requerida. Hi ha un elevadíssim volum de treball en el servei del SOJ, on les estadístiques de consultes només en els mesos de gener i febrer de 2013 ascendeixen a 377 tramitant un total d’expedients de Justícia Gratuïta que s’eleva a 182 en només aquests dos mesos. Aquestes xifres superen amb escreix les estadístiques respecte a l’any 2012, i segurament és fruit de la situació econòmica crítica actual. Finalment, pel que fa a Fiscalia, cal destacar el retard en l’emissió d’informes (i la brevetat d’aquests un cop emesa), i la inassistència més que habitual dels fiscals a les vistes (sobretot a nivell civil). El que denota insuficiència de fiscals assignats al partit judicial. Beatriz Baldó Lavilla Delegada

191

Informe sobre la Justícia 2013

Principals indicadors i sentències Jutjat a jutjat De l’anàlisi de les taxes de pendència i congestió podem concloure, tal i com veníem dient a l’informe de 2010, que la jurisdicció penal continua tenint una càrrega excessiva de treball. Si bé es cert que en aquest 2011la demarcació ICAB ha patit un lleugeríssim descens de la congestió, tenim que concloure que la situació continua essent dolenta a tota la jurisdicció. Jutjats i tribunals ordinaris Els jutjats d’instrucció son els òrgans judicials que es troben a la base del sistema judicial. Pertany a ells conèixer primerament els assumptes penals provinents de denuncies o querelles. Aquest fet implica que la seva funció sigui doble, o fins i tot triple, doncs entre d’altres serveixen de: filtre dels assumptes (derivant els assumptes als òrgans judicials competents), d’instructors dels assumptes penals dels que son competents (procedint a la investigació del delicte i preparació del judici Oral) i a la vegada son competents per conèixer i enjudiciar procediment per faltes. A aquestes funcions, cal afegir que periòdicament exerceixen funcions de guàrdia (que poden arribar fins a 8 dies), la guàrdia significa que seran els responsables de conèixer de tots els assumptes que comportin detinguts, entre d’altres. Entrant a analitzar els assumptes ingressats en aquests jutjats, podem contemplar com l’ ingrés dels assumptes es troba en reducció. Aquesta tendència ja l’observàvem a l’informe de l’any passat. La relació d’ingrés d’assumptes del 2011 respecte l’any 2010 es veu reflectida de la següent manera: Espanya: -0,79% Catalunya: -3,96% ICAB: -1,41%.

A continuació, podem contemplar les gràfiques dels indicadors judicials en els tres àmbits en relació als últims cinc anys: 192

L’àmbit Penal

193

Informe sobre la Justícia 2013 OPINIÓ

Situació a la delegació de Santa Coloma de Gramenet

E

ls jutjats de Santa Coloma de Gramenet funcionen dins d’uns límits i terminis raonables de resolució, tenint en compte la situació general actual en l’Administració de Justícia. Ara bé, hi ha grans diferències entre uns jutjats i d’altres motivades fonamentalment per dues qüestions, l’estabilitat dels seus titulars i la formació i / o diligència dels seus funcionaris. D’aquesta manera cal destacar que el Jutjat número 4 és el que resol amb major promptitud els assumptes que s’incoen, amb unes taxes pràcticament inexistents de pendència i congestió. Això és a causa de que el seu titular porta més de 20 al capdavant del Jutjat i es tracta d’un professional amb una actitud molt diligent i eficaç que ha sabut traslladar als seus funcionaris, que, per la seva part han estat pràcticament íntegrament en aquest mateix Jutjat. El Jutjat número 5, tot i que té unes taxes de pendència i de congestió sensiblement superiors al número 4, funciona dins unes ràtios raonables.

194

Al Jutjat número 3, hi ha hagut nombrosos canvis de titular i en part del seu personal, el que ha motivat certs retards en la tramitació dels expedients. No obstant això, amb la incorporació de la nova titular, amb dilatada experiència en els Jutjats de Badalona, s’estan superant dia a dia i està millorant d’una forma considerable.

Els tres jutjats més congestionats i amb més lentitud en resolució dels assumptes, són l’1, 2 i el 6, cada un d’ells per diferents motius. En concret, el Jutjat número 2 és, amb diferència el que pateix un major retard i congestió en totes les seves actuacions, a causa dels continus canvis de titular, al fet que una gran part del personal que portava molt temps al jutjat sol·licités pràcticament en bloc el trasllat a altres jutjats o dependències judicials i han estat substituïts en gran part per personal interí amb escassa experiència en l’Administració de Justícia, i una mínima diligència. A més tot això s’ha vist agreujat per haver-li correspost resoldre a aquest Jutjat assumptes d’enorme complexitat com és el cas de l’explosió de gas ciutat a Santa Coloma, entre d’altres. Quant al Jutjat número 1, sempre ha estat congestionat i ha estat molt lent en les tramitacions. També ha sofert canvis en el seu titular i per una històrica acumulació d’assumptes que li està costant anar resolent. Finalment, el Jutjat número6 també pateix una dependència important en la resolució de temes, i és un Jutjat tradicionalment lent perquè té assignada la competència de violència domèstica que col·lapsa el Jutjat. Això ha motivat que contínuament els seus funcionaris sol·licitin el trasllat a altres jutjats. Consolació Sierra Sierra Delegada Jesús Cortés Martínez Subdelegat

L’àmbit Penal

Les gràfiques ens mostren una resolució satisfactòria (100%) tot i que com hem comentat anteriorment, no es prou elevada per descongestionar els jutjats, els quals experimenten un molt lleuger ascens de la congestió: Espanya: 0,09% i Catalunya: 0,35%. En la pendència en canvi, s’observa un lleuger descens, produït segons el nostre parer en la reducció d’assumptes que han ingressat. En relació aquesta reducció d’assumptes, la demarcació de l’ICAB ha rebut menys assumptes que el 2010, tot i que també ha resoltmenysassumptes en relació a l’any passat. Trobem alguns jutjats que presenten algun problema de saturació i congestió com poden ser els jutjats d’arenys de mar. La solució aquests problemes podria ser la dotació de personal suficientment preparat i estable. En relació amb aquesta manca de personal i la seva falta de preparació, coincideix també l’informe de l’activitat judicial del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (2011) , al afirmar que: “L’Administració de Justícia a Catalunya necessita personal, però personal qualificat i estable. Fan falta jutges i fiscals. Fan falta secretaris – cada vegada són més els procediments on aquests actuen amb competències pròpies. I fan falta gestors, tramitadors i personal d’auxili.” No obstant, caldria remarcar d’aquests òrgans judicials quetot i que alguns es troben força saturats ( com per exemple els jutjat Nº 4 de Vilanova i la Geltrú) la majoria es troben força bé, amb nivells de resolució òptims ( 100%) i amb alguns petits retards excusables pel volum de treball que reben,i es que, tornant a l’idea del principi del capítol, els Jutjats de d’Instrucció serveixen de filtre en la jurisdicció penal i civil. Aquesta funció fa que, com comentàvem mes amunt, siguin els primers en conèixer qualsevol denuncia. Aquestes denuncies poden esser arxivades o be prosseguir el procediment. La realitat es que son poc els assumptes que requereixen la funció d’instrucció d’aquests jutjats si els comparem amb el numero total d’assumptes que reben. D’aquesta manera, al següent gràfic podem veure la proporció del número d’assumptes que son elevats als jutjats del Penal i a la Audiència Provincial per tindre aquestes dos la competència de realitzar el judici oral.

195

El gràfic no fa mes que corroborarcom la major part dels assumptes que reben els jutjats d’instrucció ( aproximadament el 97,5% en Espanya, el 97% en Catalunya i el 96,8% en la demarcació

Informe sobre la Justícia 2013

ICAB) no revesteixen d’una excessiva gravetat o no es disposen de dades suficients perquè puguin esser elevats als Jutjats Penals o a la Audiència Provincial. D’aquesta manera, i a mode de conclusió, no podem mes que considerar com a correcte el treball elaborat pels jutjats d’instrucció si tenim en compte el número total d’assumptes que reben i totes les funcions que tenen encomanades.

LA LUPA.

JUTJATS D’INSTRUCCIÓ.

JUTJAT

196

TAXA RESOLUCIÓ

TAXA CONGESTIÓ

TAXA PENDÈNCIA

J1II nr. 1 ARENYS DE MAR

105%

108%

8%

J1II nr. 2 ARENYS DE MAR

86%

146%

46% 12%

J1II nr. 3 ARENYS DE MAR

101%

110%

J1II nr. 4 ARENYS DE MAR

100%

115%

16%

J1II nr. 5 ARENYS DE MAR

98%

119%

19%

J1II nr. 6 ARENYS DE MAR

103%

112%

12%

J1II nr. 7 ARENYS DE MAR

101%

111%

11%

J1II nr. 1 IGUALADA

110%

108%

16%

J1II nr. 2 IGUALADA

101%

119%

24%

J1II nr. 3 IGUALADA

99%

113%

17%

J1II nr. 4 IGUALADA

105%

138%

44%

J1II nr. 5 IGUALADA

110%

107%

16%

J1II nr. 1 BERGA

96%

159%

61%

J1II nr. 2 BERGA

84%

154%

63%

J1II nr. 1 VILAFRANCA DEL PENEDES

101%

138%

32%

J1II nr. 2 VILAFRANCA DEL PENEDES

106%

140%

41%

J1II nr. 3 VILAFRANCA DEL PENEDES

98%

118%

18%

J1II nr. 4 VILAFRANCA DEL PENEDES

104%

120%

22%

J1II nr. 5 VILAFRANCA DEL PENEDES

102%

111%

14%

JI nr. 1 BADALONA

116%

101%

9%

JI nr. 2 BADALONA

137%

123%

23%

JI nr. 3 BADALONA

110%

139%

18%

JI nr. 4 BADALONA

105%

110%

12%

J1II nr. 1 SANT BOI DE LLOBREGAT

94%

135%

28%

J1II nr. 2 SANT BOI DE LLOBREGAT

104%

117%

19%

J1II nr. 3 SANT BOI DE LLOBREGAT

92%

111%

11%

J1II nr. 4 SANT BOI DE LLOBREGAT

104%

115%

15%

J1II nr. 5 SANT BOI DE LLOBREGAT

104%

109%

10%

J1II nr. 6 SANT BOI DE LLOBREGAT

95%

111%

13%

J1II nr. 1 VILANOVA I LA GELTRU

106%

118%

21%

J1II nr. 2 VILANOVA I LA GELTRU

105%

119%

24%

J1II nr. 3 VILANOVA I LA GELTRU

100%

166%

25%

J1II nr. 4 VILANOVA I LA GELTRU

86%

141%

42%

J1II nr. 5 VILANOVA I LA GELTRU

103%

117%

19%

L’àmbit Penal

JUTJAT

TAXA RESOLUCIÓ

TAXA CONGESTIÓ

TAXA PENDÈNCIA

J1II nr. 6 VILANOVA I LA GELTRU

104%

108%

8%

J1II nr. 7 VILANOVA I LA GELTRU

103%

108%

8%

J1II nr. 8 VILANOVA I LA GELTRU

101%

112%

12%

J1II nr. 9 VILANOVA I LA GELTRU

98%

110%

10%

JI nr. 1 L’HOSPITALET DE LLOBREGAT

103%

107%

8%

JI nr. 2 L’HOSPITALET DE LLOBREGAT

103%

105%

6%

JI nr. 3 L’HOSPITALET DE LLOBREGAT

106%

109%

10%

JI nr. 4 L’HOSPITALET DE LLOBREGAT

100%

106%

7%

JI nr. 5 L’HOSPITALET DE LLOBREGAT

104%

104%

5%

J1II nr. 1 STA COLOMA DE GRAMENET 98%

125%

25%

J1II nr. 2 STA COLOMA DE GRAMENET 92%

118%

18%

J1II nr. 3 STA COLOMA DE GRAMENET 102%

116%

16%

J1II nr. 4 STA COLOMA DE GRAMENET 103%

109%

12%

J1II nr. 5 STA COLOMA DE GRAMENET 103%

112%

13%

J1II nr. 6 STA COLOMA DE GRAMENET 99%

118%

23%

J1II nr. 1 CORNELLA DE LLOBREGAT

93%

121%

21%

J1II nr. 2 CORNELLA DE LLOBREGAT

96%

119%

20%

J1II nr. 3 CORNELLA DE LLOBREGAT

97%

118%

18%

J1II nr. 4 CORNELLA DE LLOBREGAT

101%

115%

17%

J1II nr. 1 GAVA

103%

116%

16%

J1II nr. 2 GAVA

98%

120%

22%

J1II nr. 3 GAVA

107%

110%

11%

J1II nr. 4 GAVA

105%

105%

5%

J1II nr. 5 GAVA

101%

112%

13%

J1II nr. 6 GAVA

102%

122%

22%

J1II nr. 7 GAVA

99%

125%

26%

J1II nr. 8 GAVA

95%

127%

27%

J1II nr. 9 GAVA

102%

111%

11%

J1II nr. 1 EL PRAT DE LLOBREGAT

97%

114%

14%

J1II nr. 2 EL PRAT DE LLOBREGAT

98%

112%

12%

J1II nr. 3 EL PRAT DE LLOBREGAT

101%

111%

11%

J1II nr. 4 EL PRAT DE LLOBREGAT

100%

109%

11%

J1II nr. 5 EL PRAT DE LLOBREGAT

100%

116%

18%

197

Informe sobre la Justícia 2013 OPINIÓ

Exordi per una nova Llei d’enjudiciament criminal:

C

om és sabut, la preocupació pel tractament jurisdiccional dels assumptes penals ha ocupat a generacions senceres de processalistes i des de temps immemorials els nostres legisladors han intentat imprimir al procediment penal una aurèola de garanties processals i jurisdiccionals que assegurin la disposició dels assumptes en bona disputa i que limitin els abusos o determinades praxis que deslegitimen el resultat. Davant els reptes d’una nova era aclaparada per una situació conjuntural que fa previsible un gradual increment de les taxes de criminalitat, les conegudes excel·lències de l’exposició de motius d’Alonso Martínez ja no són suficients per afrontar amb garanties els reptes i les obligacions que està cridat a assumir el nostre sistema d’enjudiciament criminal. L’obsolescència i la pèrdua de sistemàtica de la nostra Llei de ritus penals ha col·locat al justiciable en una difícil cruïlla entre el tedi i la inoperància que només se supera en el dia a dia amb el voluntarisme d’alguns operadors jurídics que amb grans dosis de treball i de rigor, aconsegueixen aplicar amb eficàcia i rigor constitucional una norma promulgada quan l’Espanya encara tenia colònies a Cuba.

198

Davant les diferents formes d’interpretar el Dret substantiu i l’enorme discrecionalitat inherent al principi de lliure valoració de la prova, basada com és sabut en la “íntima

convicció” del jutge, la realització de la Justícia, en termes majúsculs, depèn, gairebé necessàriament de l’estricta observança de les normes processals. Amb independència de la major satisfacció o insatisfacció que pugui generar una determinada resolució, en la mesura en què aquesta sigui el resultat d’una seqüència d’actes processals ajustats a la legalitat ordinària i constitucional, hauria de considerar justa i al contrari, injusta, quan encara encertant la part dispositiva amb el veritablement esdevingut, aquesta hagi estat dictada en mèrits d’un procediment que no ha verificat els estàndards de legalitat ordinària i constitucional. En aquest context, la Llei d’enjudiciament criminal deixa de ser una norma “adjectiva”, d’acompanyament o d’aplicació ritual i es converteix en la norma garant del compliment efectiu de la fi superior de l’Administració de Justícia, esdevenint aquest objectiu del tot impossible si la mateixa perd la coherència interna o és · la en una situació d’obsolescència. El moment en què es plantegen aquestes reflexions no és intranscendent. Com és sabut, durant la segona setmana de març de l’any en curs va veure la llum el “esborrany de Codi processal penal” pel qual el Govern actual pretén impulsar la iniciativa legislativa que hauria culminar amb la promulgació d’una nova Llei d’enjudiciament criminal que substitueixi la

L’àmbit Penal

que actualment, després de 130 anys, segueix en vigor. Aquesta iniciativa legislativa omple l’anhel de gairebé tots els operadors jurídics que han vist com en les últimes dècades, després de les successives reformes i modificacions, la nostra vetusta Llei d’enjudiciament criminal ha perdut qualsevol tipus de sistemàtica, de coherència interna i de capacitat real de respondre amb contundència i amb promptitud a les noves cares que presenta la delinqüència dels nostres dies. Davant aquest propòsit, no per obvi hem de deixar de plantejar en veu altaque el que omple l’anhel de renovació no és tant la iniciativa legislativa, entesa com la mera acció del legislador, sinó la concreció d’aquesta en un text rigorós, sistemàtic, garantista i ajustat a les necessitats dels que ho demanen. Tal com s’ha advertit ja per part dels primers analistes, el model que Justícia penal que pretén consagrar l’anomenat “Codi Penal Processal”, representa un viratge de 180 graus en la concepció del nostre model d’enjudiciament criminal, conferint la instrucció al Ministeri fiscal, redefinint els rols i les competències del jutge d’instrucció que en puritat desapareix en detriment del jutge de garanties, optant per un model de terminis temporals tancats, modificant el sistema de recursos o redefinint, entre tantíssimes altres novetats, la participació de la ciutadania en l’Administració de Justícia.

No és objecte d’aquestes línies analitzar sistemàticament les grans fites del tan esmentat esborrany, però aquest fòrum sí que sembla ser l’adequat per reclamar que en el tràmit legislatiu que està cridat a iniciar-se en breu, es garanteixi la participació activa dels collectius professionals destinats a aplicar-la. Per evitar la sensació d’orfandat que acompanya necessàriament a la promulgació de qualsevol norma que no ha estat debatuda de forma real i efectiva entre els gremis sobre els quals es predica, és imprescindible que les Cambres s’obrin d’una manera real i efectiva a aquests professionals , permetent que el criteri que deriva de l’experiència del seu exercici deixi traslluir i faci efecte en la pròpia norma. Trobant vigent una norma de ritus penals que segueix preveient que quan el jutge d’instrucció no pugui identificar el cadàver que hi troben l’ “exposarà al públic abans de practicar l’autòpsia per temps mínim de quatre hores”, la voluntat del legislador de promulgar una nova llei d’enjudiciament criminal ha de tenir necessàriament una bona acollida però no deixa de ser important recordar que la voluntat, sense consens ni reflexió, no és més que això: voluntat (no necessàriament encert). Marc Molins Raich Vicepresident de la Secció de Dret Penal. Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona.

199

Informe sobre la Justícia 2013 OPINIÓ

Situació als jutjats de Gavà

L

a Delegació de l’ICAB a Gavà dóna servei a les poblacions que conformen aquest partit judicial, que són Gavà, Viladecans, Castelldefels i Begues. La ciutat de Gavà compta amb 9 jutjats mixtos de 1 ª Instància i Instrucció, un jutjat de VIDO i Registre Civil. Compte a més amb una secció de la Fiscalia d’Àrea de Vilanova i la Geltrú - Gavà. Els jutjats de Gavà es reparteixen en tres edificis diferents. La seu principal situada al carrer Concòrdia, acull els jutjats mixtos n º 1, 2, 3, 4, 5 i 6, el jutjat de Guàrdia, Fiscalia i el Registre Civil, a més del Deganat. En aquesta seu es troba situada la Delegació de l’ICAB, i els serveis de SOJ - SOM i SERTRA. Els jutjats mixtos número 7 i 9 i el Jutjat de VIDO s’ubiquen en un edifici al carrer Bernat Metge. El Jutjat mixt número 8 està situat a l’avinguda Diagonal. La seu de carrer Concòrdia es troba en un extrem de la ciutat, i les de carrer Bernat Metge i Avinguda Diagonal en l’altre. Les ciutats de Viladecans i Castelldefels, i el municipi de Begues tenen sengles jutjats de pau, i estan a càrrec dels seus respectius registres civils.

200

El partit judicial està adscrit als Jutjats Penals de Vilanova i Geltrú, no tenint jutjats penals propis. La llunyania amb aquesta

població provoca trastorns i molèsties importants per als justiciables i operadors jurídics. La situació actual dels jutjats de Gavà pot qualificar de correcta en termes generals. Tots els jutjats, excepte un, estan atesos per jutges i secretaris titulars, compten amb la plantilla completa, i no hi ha disfuncions destacables. Malgrat l’increment del volum d’assumptes en els dos ordres, civil i penal, els assumptes són atesos generalment sense dilacions i es resolen en un termini raonable. Durant els últims anys s’ha apreciat una sobrecàrrega de treball, especialment en l’ordre civil, si bé aquesta tendència tendeix a disminuir, probablement per efecte de l’entrada en vigor de la llei de taxes judicials (autonòmica principalment). S’acusa una certa sobrecàrrega de treball en Fiscalia, que comporta alguna demora i el fet que els fiscals no puguin assistir a totes les vistes, sens dubte a causa de la insuficiència de la dotació de fiscals assignats (4) al partit judicial. Igualment s’aprecia sobrecàrrega de treball en els serveis SOJ - SOM i SERTRA de la Delegació de Gavà, derivada de les conseqüències de la crisi econòmica que pateix el país. José Antonio Cuenca. Delegata Gavà.

L’àmbit Penal

Els jutjats penals Els jutjats penals son òrgans judicials competents per l’enjudiciament de delictes amb penes privatives de llibertat de fins a 5 anys, de penes de multes independentment de la seva quantiai d’altres tipus de penes sempre que no excedeixin de 10 anys (Art. 14 Llei Enjudiciament Criminal). Desprès d’uns anys d’un fort increment d’assumptes 2007-2008, els jutjats del penal pateixen un descens progressiu d’assumptes. Descens que arriba fins a data d’avui, seguint la mateixa tendència de reducció en l’ ingrés d’assumptes que els jutjats d’instrucció.

D’aquesta manera podem observar que el 2011 respecte al 2010 presenta els següents percentatges: Espanya: -0,33%, Catalunya: -4.68%, demarcació ICAB: -5.88%.

201

La reducció en l’ ingrés d’assumptes que podem contemplar en els gràfics precedents, ha portat aparellada un augment en la resolució d’assumptes, arribant a adquirir uns nivells força acceptables quan parlem de judicis ràpids. En aquest aspecte, la reforma del Codi Penal al 2010 per la llei orgànica 5/2010 en els delictes contra la seguretat vial, va portar aparellada l’enjudiciament ràpid de molts d’aquests delictes. La conformitat que es sol portar a terme en els jutjats d’instrucció, fa que els jutjats penals es

Informe sobre la Justícia 2013

limitin a executar la sentència. Aquest fet, conjuntament amb la reducció de l’ingrés, donaria explicació deperquè ha augmentat la resolució d’assumptes en aquest àmbit. No obstant, els jutjats del penal continuen portant aparellada una taxa de congestió i pendència molt elevada. Els indicadors judicials dels jutjats penals presenten la següent situació:

202

L’àmbit Penal

Les gràfiques que podem contemplar ut supramanifesten que s’ha produït un augment en la taxa de resolucióque es troba molt propera als nivells òptims com es el cas d’Espanya ( 99%) o de l’ICAB ( 98%), i fins i tot en el cas de Catalunya s’arriba a superar en 4 punts ( 104%). No obstant, la taxa de congestiócontinua essent molt elevada. Si bé a tingut un descens a Catalunya i Espanya motivada per l’augment en la resolució, la demarcació de l’ICAB ha tingut un lleuger augment de la taxa de congestió, augment que es be donant des de les reformes del 2009 del Codi Penal. La taxa de pendènciacontinua essent força negativa (tot i que Catalunya ha patit una lleugera reducció), els nivells en tots els àmbits continuen essent molt elevats. En concret, la taxa de pendència de la demarcació ICAB es situa en 108%, havent incrementat 4 punts de la taxa de pendència de 2010 ( 104%). La creació del JP nº 28 de Barcelona, així com el JP nº4 de Vilanova i la Geltrú sembla no esser suficient per pal·liar els problemes de congestió i pendència que tenen aquests jutjats.

203

Informe sobre la Justícia 2013

Aquestes conclusions son les mateixes que trobem a l’informe sobre la memòria del Deganat de 2010, que explicava que la creació d’un nou jutjat (abans el nº26 i nº27 de Barcelona) no era suficient “per pal·liar la situació de retard més que evident”.

Les conformitats La llei permet certs beneficis aquelles persones que es conformen amb la pena sol·licitada per les acusacions en una determinada fase del procediment. No obstant, la pràctica ens diu que moltes d’aquestes conformitats es porten a terme just abans d’entrar a judici, mitjançant ( en alguns casos) el protocol impulsat per l’advocacia i la fiscalia. Com explicàvem a l’informe del 2010, aquest sistema actual de conformitats en els procediments personals distorsiona el funcionament i el rendiment dels jutjats, causant un desajust en les agendes d’assenyalament del Jutjats i Tribunals. A dia d’avui, i pendents de l’aprovació del nou codi processal penal, podem dir que es precisa una regulació de la conformitat doncs com demostrem a continuació, te un cert pes dins de la jurisdicció Penal. La taula següent mostra el percentatge de procediments que acaben amb conformitat i la resta de procediments dels jutjats penals de la demarcació ICAB, entre els períodes de 2010 i 2011. Caldria destacar jutjats com nº 19 de Barcelona o el nº 3 de Vilanova i la Geltrú presenten percentatges molt significatius, aproximant-se al 50% de finalització dels litigis amb conformitat.

204

L’àmbit Penal

El gràfic següent mostra l’evolució de la conformitat als jutjats Penals de la demarcació ICAB. Cal destacar que desprès de la davallada que es va produir al 2009 amb les conformitats , la conformitat continua en un augment progressiu , situant-se en el 2011 en un 34%. Aquest percentatge es força significatiu, doncs suposa que aproximadament 1 de cada 3 processos que arriben aquests jutjats, acaba amb una conformitat. Es per aquest motiu, que creiem oportú parar atenció en aquest sistema, doncs pot ajudar a descongestionar o millorar, el funcionament d’alguns jutjats.

205

Informe sobre la Justícia 2013

LA LUPA. JUTJATS DEL PENAL JUTJAT

206

TAXA RESOLUCIÓ

TAXA CONGESTIÓ

TAXA PENDÈNCIA

JP nr. 1 ARENYS DE MAR

101%

110%

27%

JP nr. 2 ARENYS DE MAR

94%

111%

18%

JP nr. 1 BARCELONA

99%

256%

156%

JP nr. 2 BARCELONA

96%

265%

141%

JP nr. 3 BARCELONA

114%

171%

76%

JP nr. 4 BARCELONA

82%

269%

169%

JP nr. 5 BARCELONA

100%

154%

85%

JP nr. 6 BARCELONA

122%

139%

52%

JP nr. 7 BARCELONA

114%

175%

100%

JP nr. 8 BARCELONA

97%

215%

115%

JP nr. 9 BARCELONA

94%

217%

122%

JP nr. 10 BARCELONA

98%

199%

99%

JP nr. 11 BARCELONA

128%

142%

53%

JP nr. 13 BARCELONA

89%

259%

159%

JP nr. 14 BARCELONA

116%

179%

87%

JP nr. 16 BARCELONA

83%

250%

153%

JP nr. 17 BARCELONA

109%

212%

112%

JP nr. 18 BARCELONA

123%

203%

108%

JP nr. 19 BARCELONA

97%

157%

58%

JP nr. 20 BARCELONA

107%

151%

51%

JP nr. 22 BARCELONA

102%

216%

131%

JP nr. 23 BARCELONA

84%

206%

114%

JP nr. 25 BARCELONA

79%

223%

123%

JP nr. 26 BARCELONA

123%

148%

50%

JP nr. 27 BARCELONA

101%

180%

80%

JP nr. 28 BARCELONA

70%

143%

43%

JP nr. 1 VILANOVA I LA GELTRU

101%

312%

212%

JP nr. 2 VILANOVA I LA GELTRU

59%

490%

390%

JP nr. 3 VILANOVA I LA GELTRU

104%

251%

159%

JP nr. 4 VILANOVA I LA GELTRU

54%

186%

86%

L’àmbit Penal

Les executòries

Les execucions de les sentències tendeixen a esser les grans oblidades dins del procediment penal. Tant es així que aquestes no entren en el recompte que fa el CGPJ del nombre total d’assumptes gestionats en una jurisdicció. L’execució d’una sentència pot esser molt més laboriosa i lenta que la tramitació del propi procediment, tal i com ja indicàvem a l’informe de l’any passat. Els jutjats competents per l’execució d’una sentencia son els jutjats Penals o els jutjats específics d’executòries. A la demarcació ICAB trobem els següents jutjats penals d’executòries: 4 jutjats penals especialitzats en executòries a Barcelona (els jutjats nº 12, 15, 21 i 24), 2 jutjats no especialitzats a Arenys de Mar i 4 jutjats no especialitzats a Vilanova.

A la gràfica podem veure com hi ha hagut un increment de les executòries ingressades i resoltes a la demarcació ICAB, assolint nivells pròxims als assumptes ingressats al 2008 i al 2009. La resolució d’assumptes continua essent superior que la de ingressos, en part per les mesures de reforç d’aquests jutjats, que s’han vist reduïdes a la meitat a febrer de 2012, el que podria fer que el panorama canvies si no es mantenen aquestes mesures i no es creen com a mínim 2 jutjats especialitzats en executòries. En aquest sentit es pronuncia l’informe del jutjat degà de Barcelona, al afirmar que“El volum d’entrada i de tràmit d’assumptes exigeix el manteniment de les mesures de reforç, que ja ha estat reduïda a la meitat el febrer de 2012. La plantilla de cada jutjat s’ha vist reduïda amb les mesures restrictives aplicades pel Govern de la Generalitat en matèria de personal: han cessat dos funcionaris de reforç a cada jutjat, que en realitat havien de ser plantilla estructural, tenint a més en compte que des de l’any 2009 s’ha anat reduint el reforç amb el cessament de funcionaris de cada jutjat. Cal que s’instauri en el sistema informàtic un sistema d’alertes relatives al compliment de les penes i una oficina comuna de presentació d’escrits. Es considera imprescindible la creació de dos nous jutjats especialitzats en executòries de manera immediata i d’un servei comú d’executòries penals previst per a la nova oficina judicial.”

207

Informe sobre la Justícia 2013

Les Audiències Provincials Les Audiències Provincials sor òrgans col·legiats judicials competents per al coneixement de delictes que superin una pena privativa de llibertat superior a 5 anys, recursos provinents dels òrgans inferiors, així com altres assumptes que fixi la llei. L’any 2011 s’ha augmentat l’ ingrés d’assumptes respecte al 2010, assolint el mateix numero d’assumptes ingressats que a l’any 2009. La resolució d’assumptes continua essent positiva, doncs continua essent superior el número d’assumptes resolts del número d’assumptes ingressats.

208

Si entrem analitzar les gràfiques, podem observar com hi ha hagut una disminució a la taxa de resolució a Espanya i Catalunya. La demarcació ICAB, en canvi, presenta un augment en la resolució. L’explicació a aquest fenomen la trobem molt probablement en: 1) la tendència desde 2010 a resoldre més assumptes que ingressen 2) l’entrada en funcionament de la secció nº 22 de l’Audiència Provincial de Barcelona en 2010.

L’àmbit Penal

209

En conseqüència, a la demarcació ICAB podem observar una disminució de la taxa de congestió i la taxa de pendència. A sensu contrari aquestes dues taxes augmenten a Espanya i Catalunya. En aquesta ultima, la taxa de pendència pateix un augment significatiu, al passar de 20% en 2010 a 25% en el 2011. Tanmateix, cal afegir que en comparació a altres òrgans judicials, les taxes a l’audiència provincial no son del tot dolentes, si bé es cert, que serien fàcilment millorables amb la creació de noves seccions.

L’Audiència Provincial i l’apel·lació de sentencies El nou codi processal que entrarà en vigor possiblement en els propers mesos, pretén realitzar una reforma en el sistema de recursos. Hem considerat interessant fer unaanàlisi de les decisions que pren l’audiència provincial de Barcelona en relació al recurs d’apel·lació de sentencies.

209

Informe sobre la Justícia 2013

Durant el 2011 hi van haver uns 6209 recursos d’apelació de sentencies. El gràfic ens mostra com més d’un 25% de les sentencies que es van dictar a l’audiència provincial de la demarcació ICAB, obtél’estimació del recurs interposat. Això significa que 1 de 4 sentències que es dicta en els jutjats d’instrucció o en els jutjats penals es errònia. Davant d’aquest percentatge tan important, considerem que caldria fer una reflexió minuciosa sobre la limitació o no dels recursos al procediment penal.

LA LUPA. JUTJATS DEL PENAL JUTJAT

210

TAXA RESOLUCIÓ

TAXA CONGESTIÓ

TAXA PENDÈNCIA

secc.2 AP BARCELONA

96%

115%

15%

secc.3 AP BARCELONA

99%

118%

17%

secc.5 AP BARCELONA

102%

121%

21%

secc.6 AP BARCELONA

112%

130%

32%

secc.7 AP BARCELONA

105%

104%

4%

secc.8 AP BARCELONA

109%

117%

16%

secc.9 AP BARCELONA

101%

146%

32%

secc.10 AP BARCELONA

115%

130%

30%

secc.20 AP BARCELONA

103%

177%

77%

secc.21 AP BARCELONA

122%

115%

15%

secc.22 AP BARCELONA

99%

112%

12%

L’àmbit Penal

Assumptes per resoldre registrats durant l’any i reoberts

Resolucions Sentències dictades

Executòries per resoldre

Resoltes

Pendents a fi d’any

211

Font : Institut d’Estadística de Catalunya

Informe sobre la Justícia 2013

Penal per especialitats Els jutjats de menors El jutjats de menors son competents per als coneixements dels successos penals comesos per joves amb edat entre els 14 i els 18 anys ( article 1.1 Llei del menor i art. 18 del Codi Penal) . El procés penal de menors es troba regulat a la llei orgànica del menor 5/2000 de 12 de gener. Tanmateix, aquesta llei fou modificada per la llei 8/2006. Segons el preàmbul d’aquesta llei, l’idea era que, desprès de l’increment d’assumptes penals de menors desde l’entrada en vigor de la llei 5/2000, es produís una reforma per endurir la llei amb el fi de garantir una millor protecció a les víctimes i perseguir una reducció dels fets penals. A continuació podem observar unes taules que ens mostren l’evolució d’assumptes ingressats en els darrers 5 anys i la relació entre assumptes ingressats i assumptes resolts als diferents jutjats de Catalunya en relació als anys 2009 i 2010.

212

L’àmbit Penal

La tendència d’aquesta jurisdicció a la demarcació ICAB ha sigut sempre la de tenir una resolució superior a l’ ingrés d’assumptes, a excepció de 2008 que va experimentar un major nombre d’assumptes registrats que d’assumptes resolts. La reducció en l’ ingrés d’assumptes a la demarcació ICAB (-3,54%) ha facilitat l’increment de la taxa de resolució. Cal dir també que la caiguda en l’ ingrés d’assumptes ha sigut generalitzada a tot l’Estat, amb especial notorietat a Catalunya ( - 11.09%). Vegem els indicadors judicials :

213

Informe sobre la Justícia 2013

Com veníem dient, observem un augment en la taxa de resolució en tots 3 àmbits, el que ha portat aparellat un descens de la taxa de congestió i la taxa de pendència tant a Espanya, com a Catalunya com a la demarcació ICAB. No obstant, coincidim amb el que afirma la memòria del Deganat de Barcelona (2011) “La càrrega de feina que assumeixen els jutjats de menors de Barcelona,està per damunt del nivell del mòdul de 700 assumptes d’entrada per any, fixat pel CGPJ, sens perjudici que s’hagi de revisar.(..) La plantilla és la mateixa que tenia assignada: dos funcionaris d’auxili, tres del cos detramitació processal i un del cos de gestió. Han estat cessats els dos funcionaris de reforçque tenia assignat cada jutjat, fet que suposa una greu disfunció a l’oficina i que ha provocat una Junta de Jutges reclamant la cobertura d’una plaça de tramitador ja creada però que mai ha arribat a cobrir-se, així com el manteniment del reforç, sense que aquestes peticions hagin estat ateses”

Jutjats de Vigilància Penitenciaria Els jutjats de vigilància penitenciària exerceixen funcions en matèria de execució de penes privatives de llibertat, mesures de seguretat, empara dels drets i beneficis dels interns en els establiments penitenciarisi altres que assenyala la Llei ( art.76 Llei orgànica 1/1979,General Penitenciaria). El jutge també podrà fer visites al centre penitenciari per comunicar-se directament amb els reclusos. Tanmateix, també podrà fer aquestes comunicacions mitjançant videoconferències. A demés, els jutjats de vigilància penitenciaria coneixen dels treballs en benefici de la comunitat, modalitat de pena que en els últims anys s’ha vist altament incrementada. 214

L’àmbit Penal

A la taula podem veure com l’any 2011 ha sigut molt significatiu en relació al descens d’assumptes d’aquest àmbit. Pel que fa a Espanya, podem observar com l’ ingrés d’assumptes s’ha vist reduït un 10,47% menys, mentre que a Catalunya, aquesta reducció ha sigut de -4,93% menys d’assumptes ingressats. Per una altra banda, la demarcació ICAB continua tenint un increment positiu de 1,23% d’assumptes més respecte a 2010. Cal d’estacar que dels 6 jutjats de vigilància penitenciaria que hi ha a Catalunya, 5 es troben a la demarcació de l’ICAB, mentres que solament 1 ( el jutjat de vigilància penitenciaria nº 3) es troba a la provincia de Lleida. A demés. Cal destacar que un d’aquests 5 jutjats de la demarcació ICAB va entrar en funcionament el 2010.

Evolució de la població reclusa

Font: Institut Nacional d’Estadística Les dades facilitades per l’INE ens indica que hi ha hagut un descens en el nombre de població reclusa respecte al 2010, tant de presos preventius com presos que compleixen la seva pena en presó.

215

Informe sobre la Justícia 2013

A Catalunya, el número de presos preventius s’ha vist reduït de 1963 en 2010, a 1948 en 2011. Tanmateix que el numero de presos interns s’ha vist també reduït, passant a esser de 8514 en 2010 a 8489 en 2011 L’increment de la resolució a la demarcació ICAB, juntament amb un augment d’assumptes molt lleuger(1,23%) ha ocasionat que la taxa de resolució es vegi augmentada en un 9%, sobrepassant així el nivell òptim del 100%. Aquest augment de la resolució podria ser consecuència de la entrada en funcionament al 2010 del jutjat de vigilància penitenciària nº 6 de Barcelona. Tanmateix, encara que en menor mesura, Espanya també presenta un augment en la taxa de resolució, augment que es situa en un 6% respecte al 2010. A Catalunya en canvi, trobem una lleugera disminució de la taxa de resolució en un -2%. En conseqüència a l’exposat anteriorment, la taxa de congestió i la taxa dependènciaes veu reduïda a Espanya i Ia demarcació ICAB ( 110% i 105% de congestió i 9% i 5% de pendència respectivament), mentre que Catalunya ha vist augmentada la seva taxa de congestió ( 105%) i la seva taxa de pendència ( 5%).

216

L’àmbit Penal

Com hem pogut veure, lacreació d’un nou jutjat a la demarcació ICAB ( el nº 6 de vigilànca penitenciària)ha aconseguit reduir significativament les taxes de congestió i pendència en aquesta demarcació. Creiem que la creació d’un nou jutjat o la dotació de mes personal als jutjats ja existents, podria ajudar a millorar les taxes tant a Catalunya com ha Espanya. En relació aquesta manca de personal fa referència l’informe del jutjat degà de Barcelona al dir que : “La plantilla de cada jutjat està integrada per dos funcionaris del cos d’auxili, cinc funcionaristramitadors i dos del cos de gestió processal. Aquesta plantilla es considera insuficient per assumir adequadament les necessitats del servei, tenint en compte que caldria un funcionari més del cos de tramitadors i un altre de gestió per a cada jutjat.” En tot cas, també trobem que seria necessari prendre altres mesures com poden ser sistemes de mediació ( fins ara oblidats o prohibits a la jurisdicció penal) o altres mesures penals alternatives, doncs al cap i a la fi l’article 25.2 de la Constitució Espanyola ens ve dient que “les penes privatives de llibertat i les mesures de seguretat estarán orientades a la reeducació i reinserció social”.

217

Informe sobre la Justícia 2013 OPINIÓ

La situació dels òrgans judicials a Vilanova i la Geltrú

A

Vilanova hi ha 9 jutjats de primera instància i instrucció, i quatre jutjats penals, així com l’ oficina del registre civil, el deganat i la fiscalia. La situació a cada un d’ aquests òrgans és molt diversa, incidint directament factors com l’any de creació, formació del personal adscrit, volum d’assumptes pendents i no resolts d’anys anteriors, .... Cal manifestar que l’ informació obtinguda és exclusivament relativa al nombre de personal adscrit i en quina qualitat. Per tant, algunes de les informacions que conté aquest informe, són opinions contrastades exclusivament amb alguns dels companys del municipi. Els dos jutjats d’ última creació, el Jutjat Penal 4 i el Jutjat de Primera instància i instrucció 9, van pràcticament al dia en tramitació, i la pendència d’ assumptes és baixa, tot i que el Penal 4 té un volum d’entrada de procediments elevat donat que és el competent en matèria de violència de gènere. És remarcable que el jutjat 9 dicti sentència amb una mitjana de dues setmanes.

218

De forma totalment oposada, és la situació dels jutjats de primera instància i instrucció números 1, 2, 3 i 4, els més antics del municipi, i jutjats penals 1, 2 i 3, que arrastren un retràs de feina de molts anys enrere. Entenem que agreuja aquesta situació, el fet que la rotació de Jutges a la ciutat és constant, i que moltes places queden cobertes transitòriament amb jutges substituts, i per tant en la majoria de casos, manca compromís per a intentar posar al dia el jutjat. En dos supòsits molt concrets, hem detectat una considerable demora a l’ hora de dictar sentències (Jutjats de primera instància i instrucció 1 i 8). Hem detectat que el nombre de personal interí i titular és molt variable en cada jutjat, havent-hi jutjats on quasi tots són interins i d’altres en que

la majoria són titulars) però que no guarda relació amb la major productivitat de l’òrgan judicial. Així doncs, podem constatar que hi ha un nombrós grup de tramitadors i gestors, que no són funcionaris de carrera però degut als anys d’experiència, realitzen una excel·lent tasca. En canvi, hi ha titulars que no obstant la seva formació, els falta motivació i productivitat, el que demora la tramitació i col·lapsa el sistema judicial. (S’ han comparat mateixes seccions de diferents jutjats). És de destacar l’eficiència actual del jutjat de primera instància 5 (encara que arrossega retràs d’anys enrere), 6 (també tramita violència de gènere) i 7 (remarcar el diligent treball que hi prestava una funcionaria difunta el 2012, a qui el 15 de març s’ atorgarà la medalla a títol pòstum de Sant Raimon de Penyafort). En quan a les execucions, en general hi ha una sobre càrrega de feina que precisa de més personal, motiu pel qual la dilatació en temps és extrema, tan en primera instància i instrucció, com en executòries penals anteriors a 2009. En penal, hi ha un volum considerable de prescripcions tan de delictes, com de penes. Fiscalia té gran sobrecàrrega de feina, però el seu rendiment és constant. Per últim, els Jutjats de Pau que depenen de Vilanova, presten el seu servei correctament (a vegades amb demores en quan a citacions), a excepció del de Sant Pere de Ribes on s’ han detectat problemes en citacions i emplaçaments per manca de mitjans. No s’ha pogut obtenir informació directa dels jutjats sobre la taxa de resolució, i per tant, la informació facilitada és fruit de valoracions dels companys que treballen en aquest partit judicial. Carmen Sánchez i Mónica Recasens. Delegada i Subdelegada

L’àmbit Penal

Els jutjats de violència sobre la dona Conforme a la legislació vigent, els jutjats de violència sobre la dona tenen competència, en l’àmbit penal, per conèixer de la instrucció de les causes per determinats delictes i faltes, sempre que l’autor els hagi comès contra la seva dona o ex dona, o contra qui tingui o hagi tingut una relació anàloga d’afectivitat, fins i tot sense convivència. També coneixen de delictes i faltes comesos sobre descendents, propis o de l’esposa o convivent, o sobre menors o incapaços que convisquin amb ell o que estiguin subjectes a la potestat, tutela, curatela, acolliment o guarda de fet de l’esposa o convivint quan també s’hagi produït un acte de violència de gènere. Cal destacar, que aquests jutjats son creats al 2004 amb motiu de l’entrada en vigor de la Llei Orgànica 1/2004 de 28 de desembre, sobre Mesures de protecció integral contra la violència de gènere. La idea era crear uns jutjats que responguessin a la necessitat de lluitar contra la violència masclista d’una manera especialitzada, ràpida i eficaç. Si entrem analitzar les gràfiques corresponents a aquesta jurisdicció, podem observar d’entrada com el nombre d’assumptes s’ha vist reduït. Si comparem els assumptes ingressats en el 2011 amb els assumptes ingressats en el 2010 trobem que s’ha reduït en: Espanya -2%, Catalunya -9% y la demarcació ICAB amb un -1% menys d’assumptes ingressats respecte a 2010. En relació amb la resolució d’assumptes, trobem que: s’ha vist disminuït a Espanya -2% , a Catalunya -11% i a la demarcació ICAB un -1% d’assumptes menys resolts respecte al 2010.

Gràfic 35: Evolució assumptes ingressats i resolts. Jutjats violència sobre la dona. Demarcació ICAB En el gràfic precedent, podem observar com aquest 2011 segueix la mateixa tendència que observem desde el 2009, és a dir, que hi hagin més assumptes resolts que assumptes ingressats. Aquesta tendència es dona per la creació de jutjats especialitzats en violència de gènere a Catalunya entre el 2008 i el 2009, el que ha afavorit el funcionament dels jutjats en aquesta matèria. Vegem els indicadors judicials d’aquests jutjats:

219

Informe sobre la Justícia 2013

220

L’àmbit Penal

Com podem observar, les taxes de resolució es mantenen per sobre del nivell òptim (100%) en els 3 àmbits. Tanmateix les taxes de congestió i pendència presenten un lleuger descens, motivat sota el nostre parer, en una reducció en l’ ingrés d’assumptes que ha patit aquest àmbit i que comentàvem al inici del capítol.

LA LUPA. JUTJATS DE VIOLÈNCIA SOBRE LA DONA JUTJAT

TAXA RESOLUCIÓ

TAXA CONGESTIÓ

TAXA PENDÈNCIA

J1II nr. 6 ARENYS DE MAR

88%

140%

40%

J1II nr. 4 IGUALADA

105%

139%

50%

J1II nr. 1 BERGA

79%

178%

78%

J1II nr. 3 VILAFRANCA DEL PENEDES

130%

123%

26%

0%

250%

150%

107%

105%

12%

JI nr. 4 BADALONA JVM nr. 1 BADALONA

221 JVM nr. 1 BARCELONA

114%

103%

11%

JVM nr. 2 BARCELONA

125%

97%

15%

JVM nr. 3 BARCELONA

113%

111%

23%

JVM nr. 4 BARCELONA

104%

111%

17%

JVM nr. 5 BARCELONA

116%

100%

13%

J1II nr. 3 SANT BOI DE LLOBREGAT

109%

108%

8%

J1II nr. 6 VILANOVA I LA GELTRU

106%

112%

12%

Informe sobre la Justícia 2013

JVM nr. 1 L’HOSPITALET DE LLOBREGAT

143%

96%

22%

J1II nr. 6 SANTA COLOMA DE GRAMENET 140%

97%

23%

J1II nr. 4 CORNELLA DE LLOBREGAT

101%

119%

21%

J1II nr. 7 GAVA

575%

87%

13%

JVM nr. 1 GAVA

102%

116%

16%

J1II nr. 5 EL PRAT DE LLOBREGAT

122%

105%

16%

Els Jutjats de Pau Els Jutjats de Pau son òrgans unipersonals que es troben situats en aquells municipis que no disposen deJutjats de Primera Instancia e Instrucció. Els seus jutges, que no tenen perquè haver format part de lacarrera judicial, son escollits per majoria absoluta pel Ple del Ajuntament en que es trobi el Jutjat. Posteriorment, son nombrats per la Sala del Govern del Tribunal Superior de Justícia, per un període de 4anys. Aquest tipus de jutjats, acaben enjudiciant un gruix important d’assumptes. Els litigis que coneixen son elssegüents: - Reclamacions inferiors a 90 euros ( art.47 LEC) - Faltes tipificades en els articles 620, 626, 630, 632 y 633 del Codi Penal ( art 141.1 LECrim) - Funcions delegades al Registre Civil ( art.86 LOPJ)

222

En relació amb el número d’assumptes ingressats i resolts en l’àmbit penal, es redueix en aquest 2011 elnúmero d’assumptes registrats (1.048.534) en comparació amb els assumptes registrats al 2010 (1.058.806) . La reducció d’assumptes que han ingressat ha ajudat a incrementar el nombre d’assumptesresolts en proporció a 2010. No obstant, el nombre d’assumptes ingressats continua essent lleugeramentsuperior al nombre d’assumptes resolts. La gràfica ens confirma la tendència que es ve donant des de 2009: la reducció del nombre d’assumptes, tant ingressats com resolts.

L’àmbit Penal OPINIÓ

La inoperància dels jutjats unipersonals mixtes Per analitzar la situació de la Justícia al Partit Judicial d’Igualada, més enllà de l’anàlisi de les xifres i les ràtios de congestió i resolucions del Jutjats de la nostra Delegació, que per altra banda sempre poden ser objecte de diverses interpretacions, m’ha semblat convenient destacar una realitat constatada per part dels companys que dia a dia ens dediquem a aquesta professió, i que per tant mantenim un contacte directe amb l’Administració de Justícia: això és la inoperància dels Jutjats Unipersonals Mixtes. El temps ho ha demostrat abastament. Any rere any, els Jutjats es troben més congestionats, les instruccions penals s’allarguen (a excepció dels benvinguts judicis ràpids), els procediments civils s’ encallen, ja sigui en el moment d’assenyalar la vista o en el moment de dictar sentència, i el Jutjat de Primera Instància i Instrucció número 4, el qual assumeix també les competència de VIDO, està en una situació més deplorable cada dia que passa. I tot s’atribueix, segons la meva modesta opinió, compartida per molts companys de la Delegació, a la concentració de jurisdiccions i a la manca d’especialització. És cert, i cal reconèixerho, que les recents reformes amb la creació de la nova oficina judicial i la implantació de les noves tecnologies en l’àmbit de l’administració de justícia, (encara en un estat molt incipient), han contribuït a que els retards en les instruccions i en les resolucions del procediments no hagi empitjorat en excés. Però tampoc ha millorat, i la tendència dels darrers anys és força negativa. Així, és incomprensible per al justiciable, que una instrucció ordinària, sense exces-

siva complexitat s’ allargui mesos i fins i tot anys. És injustificable que es tardin mesos en dictar la resolució definitiva en procediments civils que ja han finalitzat tota la seva tramitació. És totalment inexplicable que es tardin mesos en admetre a tràmit demandes que es consideren de caràcter urgent o preferent, com és el cas de demandes de mesures provisionals en assumptes de família. Però és que un Jutjat mixt, és a dir que ha de tractar assumptes civils ordinaris, assumptes civils de família, instrucció de causes penals, judicis de faltes, etc... i que només té un únic Jutge per a tot això, és senzillament inoperant. Si a més li afegim la Violència Domèstica i les guàrdies setmanals, el plat està servit: col·lapse total. En definitiva, cal una reforma molt més profunda que les darreres modificacions de la LEC o els projecte de modificació del Codi Penal per despenalitzar les faltes. Cal pensar, allà on la separació de jurisdiccions no sigui econòmicament viable, (per població o pels motius que sigui), en la creació de Tribunals d’Instància, amb diversos Jutges, amb especialització i amb flexibilitat per a la mobilització segons les necessitats de cada moment i de cada lloc. Només així, s’aconseguirà reduir el col·lapse de la justícia, en el nostre partit judicial i en tots els que estan en una situació similar, i el que és més important, només així es podrà recuperar la confiança de la població en la justícia altrament tan digna i respectada i ara tant devaluada. Josep Lluís Cots Buzón (Advocat) Delegat ICAB a Igualada

223

Informe sobre la Justícia 2013

Si realitzem una comparativa entre els assumptes penals ingressats en els jutjats de pau i els assumptes generals ingressats a la jurisdicció Penal, trobaríem que els assumptes que ingressen als jutjats de pau representen un percentatge si més no significatiu del volum total d’assumptes. La previsió de la despenalitzar les faltes previstes al projecte de reforma del Codi Penal, podria fer desaparèixer gran part de la funcionalitat d’aquests jutjats.

Conclusions àmbit Penal La jurisdicció penal presenta valors similars als de l’any passat. Si be alguns indicadors judicials han millorat la majoria es mantenen estable. La litigiositat d’aquest ambit sembla anar en disminució, com ja va succeir al 2010. La reducció dels assumptes ingressats respecte a 2010 seria un element a destacar, amb les possibles causes explicatives que donàvem a l’inici del capítol. Es en l’anàlisi dels jutjats penals on podem veure com la situació en aquesta jurisdicció precisa de canvis urgentment. Com hem demostrat, els jutjats d’instrucció arxiven moltes causes o jutgen simples faltes, així que la majoria d’assumptes de pes son sentenciats als jutjats penals, i aquests últims presenten valors molt similars als de l’any passat, trobant casos extrems com el jutjats penal numero 2 de Vilanova . Aquests valors negatius provoquen retards molt considerables i això, en una jurisdicció com la penal, on hi concorren interessos com la llibertat o la possible victimització dels perjudicats/autors, es impermissible.

224

Les memòries de les principals institucions judicials de Catalunya ( Memòria 2010 del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i l’informe 2010 sobre la Memòria del Deganat ) continuen manifestant, igual que feien l’any passat, que la manca d’infraestructures, de recursos materials i de personal continuen essent les causes principals que fan que els indicadors judicials ( taxes de resolució, pendència i congestió) no siguin satisfactoris i, en conseqüència, no s’ofereixi el servei de justícia gratuïta que exigeix la ciutadania. L’entrada en funcionament en 2011 del jutjat de vigilància penitenciaria nº6 ha demostrat com l’ introducció d’una nova infraestructura dotada de personal, pot ajudar a millorar els indicadors judicials. Tot i que també ha pogut estar influenciada per la reducció del nombre de presos i preventius aquest 2011 respecte a l’any 2010. No obstant, considerem que aquestes reformes materials han de vindre acompanyades d’altres reformes de fons. Fomentar la mediació o la prevenció del delicte, poden esser mesures que

L’àmbit Penal

ajudin a millorar problemes de congestió i pendencia, així com la concepció i valoració del ciutadà amb l’àmbit de la justícia. El sistema de justícia penal del nostre estat, sembla oblidar sovint aquests elements de justícia restaurativa, o mesures penals alternatives, que podrien ajudar a facilitar la tasca tant d’advocats, jutges com a millorar la relació del dret penal amb els ciutadans. El legislador, conscient d’aquestes necessitats pretén impulsar 2 reformes importants que s’esperen siguin aprovades al llarg d’aquest any i que s’espera que serveixen per paliar alguns dels problemes d’aquesta jurisdicció. La primera es la nova llei d’enjudiciament Criminal, que pasará a denominar-se Codi Processal Penal, i que conforme a les directives europees pretén impulsar alguns elements com la mediació entre d’altres novetats com fer que sigui el fiscal l’instructor de les causes penals. La segona seria l’aprovació d’un nou Codi Penal, que pretén despenalitzar les faltes, modificació que podria portar canvis molt significatius en relació als jutjats d’instrucció. A la espera de veure realitzades aquestes modificacions i les repercussions que finalment tindran en l’àmbit penal, aquesta jurisdicció (i l’administració de justícia en general) continuarà patint sobrecarregues de treball, problemes d’organització i aplicació de les noves tecnologies i d’altres problemes, que podrien esser evitats.

Avançament 2012 El Consejo General ha publicat recentment les primeres dades corresponents al 2012. De l’anàlisi d’aquestes dades podem extreure que la jurisdicció penal es manté sense cap canvi significatiu que calgui destacar. Les tres taxes que hem vingut veient al llarg de l’informe ( resolució, congestió i pendència) presenten valors molt similars, si be com analitzarem hi ha hagut algun petit increment o reducció en cadascuna d’elles.

La taxa de resolució

225

Al gràfic ens podem contemplar com hi ha hagut un petit increment en la resolució a tot l’estat espanyol, superant així el nivell òptim del 100%. Aquest increment constata la tendència a veure

Informe sobre la Justícia 2013

augmentada la resolució en aquesta jurisdicció, increments que es venien donant des de 2009 i que hem constatat a l’informe del present any.

La Taxa de Pendència La pendència es la relació que hi ha entre els assumptes resolts i els pendents al finalitzar l’any. El descens en l’ ingrés d’assumptes com podem veure mes endavant en una gràfica, així com un increment en la resolució ha portat a, que segons aquest avançament de dades, la pendència es veies reduïda en un -0,06%. El gràfic següent ens mostra aquesta lleugera reducció respecte al 2011.

La Taxa de Congestió

226

La taxa de congestió s’ha vist lleugerament reduïda, el que quadraria amb l’augment progressiu de la resolució així com el descens que estem veient en l’ ingrés d’assumptes a tot l’estat espanyol. Cal recordar que la taxa de congestió es la relació que hi ha entre la resolució i la pendència

L’àmbit Penal

al finalitzar el període, el que fa quer sigui l’indicador judicial que millor reflexa la situació d’un òrgan judicial. Si be una congestió del 116% reflexa que existeix una certa saturació en els jutjats, no podem oblidar que es la taxa de congestió més baixa si la comparem amb la resta de jurisdiccions, i que, a demés, presenta un descens respecte a la taxa de congestió de 2011. El següent gràfic , comparatiu de les 3 taxes, ens mostra de manera global aquest lleuger descens en la congestió i pendència i el també lleuger augment de la resolució.

En relació al nombre d’assumptes ingressats, cal destacar com es segueix la tendència que va començar a 2008 i que a 2010 va fer que assolís valors negatius ( es a dir, que es van ingressar menys assumptes que a l’any anterior). Aquesta tendència també queda reflectida en l’avançament de 2012, tenint un ingrés d’assumptes inferior al que es va donar al 2011. Al primer capítol d’aquesta jurisdicció hem intentat donar una possible explicació a la davallada d’assumptes penals, desmitificant alguns mites com que una crisi econòmica porta necessàriament un augment de la delinqüència i per tant, de manera indirecta, de la litigiositat penal.

227

Conclusions generals

Un any més la conclusió que hem d’extreure de la situació dels Jutjats i Tribunals de la demarcació del Col·legi d’Advocats de Barcelona però també de la que correspon a Catalunya i Espanya, és d’absoluta desolació. Amb les dades que facilita el Consejo General del Poder Judicial però també, amb les que es poden extreure d’altres organismes (INE, IDESCAT, Generalitat de Catalunya, etc.) i les que aporta el propi Col·legi d’Advocats de Barcelona, el paisatge que se’ns mostra és que no estem sent capaços de donar resposta als problemes reals i greus que està patint la ciutadania i que, en defensa dels seus drets acudeix als Tribunals, basant-se en un dret constitucional que per falta de mitjans materials no dóna la resposta, com a mínim, en el temps adequat. L’informe que presentem es fa en el seu detall respecte dades judicials corresponents a l’any 2011; però també hem pogut comptar amb l’avançament més genèric de les xifres corresponents a l’any 2012 i, el fet que l’ICAB també compta amb dades d’activitat; ens permet presentar aquest treball assenyalant els fets contundents però també les tendències que es confirmen. L’Administració de Justícia és i ha estat l’eterna oblidada en quant a plans d’acció contundents que ajudessin a solucionar els problemes endèmics de congestió i col·lapse; i ara, amb la crisi econòmica i la falta de recursos, això no ve més que a agreujar-se sobretot, en determinats jutjats on justament els efectes de la crisi són pitjors. Estem parlant dels Jutjats del Mercantil o del Social específicament, en la mida que, com no podia ser d’una altra manera, són les jurisdiccions que més clarament es veuen afectades.

Informe sobre la Justícia 2013

Els Jutjats del Mercantil, presenten unes xifres molt greus com a conseqüència de l’augment imparable d’assumptes ingressats que no poden ser absorbits pels Jutjats que existeixen ni pel seu personal i dóna com a resultat l’acumulació any rere any d’una sèrie d’assumptes pendents.

Cal tenir en compte que aquests jutjats ja van néixer col·lapsats, com no hem deixat de denunciar any rere any; però és a partir del 2008, amb els primers símptomes d’aquesta crisi econòmica quan la taxa de pendència pateix un increment molt important fins arribar a nivells del 160% al territori de Catalunya i del 120 % a la demarcació ICAB quan la mitjana de tot l’àmbit civil és del 60%. Com a conseqüència, la congestió és molt elevada atesa la insuficient capacitat dels òrgans judicials per atendre tots els assumptes que s’ingressen i la pendència que arrosseguen. Com s’observa en el gràfic, la taxa de congestió a tots els àmbits territorials es manté elevada, tot i la joventut dels Jutjats mercantils. En les dades que se’ns mostren en el gràfic que trobem sota aquestes línies es pot comprovar que les xifres d’aquesta taxa són certament preocupants i que la excessiva congestió és un fenomen real als jutjats mercantils, amb taxes que en cap cas baixen del 150% en cap territori estudiat, i on la tendència de les dades dels últims 6 anys està al voltant del 200% de congestió.

230

Conclusions generals

En el cas de la Jurisdicció Social també les xifres es disparen i haurien d’alarmar als responsables polítics doncs, en moltes ocasions aquest col·lapse està suposant que persones que es troben sense feina, hagin d’esperar mesos per tal que es determini si l’acomiadament que han patit ha estat procedent o no, el que els donarà el dret a percebre els seus drets econòmics. La situació a Catalunya malgrat els esforços que s’estan fent i que es visualitzen a una taxa de resolució que millora en 2% respecte l’any 2011, no aconsegueixen reduir la taxa de pendència que es manté estable en un 73%, 20 punts per sobre del que presentava aquesta mateixa jurisdicció just abans d’iniciar-se la crisi econòmica. Per tant, la taxa de congestió continua augmentant.

El resultat, així, és que el nombre dels assumptes que resten pendents de finalitzar augmenta cada any i malgrat el que mostrem són números, no podem deixar de pensar de darrera d’aquests es troben persones a l’espera d’una resolució mentre han vist com han perdut la seva feina, consideren que no se’ls ha abonat les quantitats a les que tenen drets o tenen un conflicte amb la Seguretat Social pel reconeixement d’una pensió.

231

És molt important tenir en compte que, en alguns supòsits, això es tradueix al fet que s’estan assenyalant judicis a més d’un any vista i conseqüentment hi ha un retard en les resolucions judicials.

Informe sobre la Justícia 2013

Per tipus d’assumptes es pot comprovar com són els acomiadaments els que ocupen la major part de l’activitat de la Jurisdicció Social, seguit de les Reclamacions de Quantitat. Els conflictes però amb la Seguretat Social es mantenen més o menys estables d ela mateixa manera que el capítol d’Altres on poden haver-hi, per exemple, conflictes relacionats amb sancions laborals.

De res serveixen el serveis de conciliació que preceptivament obliguen a tots els treballadores que acudeixen a aquesta jurisdicció a intentar una via prèvia. Com els Jutjats, aquests serveis administratius mostren un augment significatiu del nombre d’assumptes que han ingressat al llarg d’aquests anys però, els seus resultats són pitjors doncs, si ja era molt discutible la seva efectivitat mostrant sempre que la finalització per avinença i que evita la judicialització del conflicte sempre estava per sota de la finalització sense avinença, en els últims anys aquesta escletxa s’ha aprofundit sent, en l’any 2011 de tan sols el 26% del total. Aquest procediment de resolució extrajudicial de conflictes; per tant, tot i que és molt més àgil, ràpid i econòmic en comparació amb la resposta que ofereix la jurisdicció ordinària, esdevé un tràmit burocràtic per poder reclamar després judicialment.

232

Conclusions generals

Cal insistir i recordar que aquesta jurisdicció és una de les més sensibles per a la ciutadania degut a la naturalesa de les qüestions que s’hi tracten, sobretot, tenint en compte que estan aprofundint una depressió generalitzada que comporta, no només la disminució del nombre de treballadors actius a tota Espanya, si no el canvi de les condicions contractuals en les que es troben, invertint-ne novament el tipus de nous contractes registrats per augmentar els contractes temporals de manera significativa

Per últim, un altre àmbit judicial en el que la crisi econòmica està deixant nota tots els seus afectes, és en la jurisdicció civil i en concret respecte dels procediments d’execucions hipotecàries. Des de l’inici de la crisi s’han registrat a Espanya més de 400.000 execucions hipotecàries i una gran part han acabat en desnonaments. Aquest drama, que afecta a milers de famílies i que s’ha vist intensificat per l’escalada de protagonisme de l’atur, s’ha situat en el centre del debat de la opinió pública. Aquesta problemàtica no només afecta a Espanya sinó que la Unió Europea també ha mostrat la seva preocupació per la evolució d’un problema que ha creat un creixent malestar social al nostre país i que ha obligat al Govern i a la oposició a donar passos cap a endavant per mitigar un dels efectes més tràgics de la crisis.

233

Informe sobre la Justícia 2013

En aquest gràfic podem comprobar que desde l’inici de la crisi hipotecària al 2008 l’activitat judicial respecte les execusions hipotecàries ha augmentat considerablement. El seu màxim arriba en totes les jurisdiccions al 2009. A més és significatiu el fet de que la demarcació de l’ICAB sosté més litigiositat que Catalunya, atès que és la part del territori català amb més densitat de població i on es concentra més el capital immobiliari. L’ICAB no ha deixat de treballar en donar alternatives que puguin pal·liar aquesta situació. Com s’ha denunciat en diverses ocasions, cal considerar la problemàtica en tota la seva dimensió. Una dimensió que ens parla més que desnonament o de la situació concreta d’una determinada propietat, del sobreendeutament. Per això, l’advocacia catalana va ser pionera en proposar una sèrie de modificacions legislatives de caire integral que havien de donar resposta immediata i ajustada a cada situació, a les famílies que es trobessin en aquesta situació. Paral·lelament i des del Serveis d’Orientació Jurídica, des de finals de 2012 en conveni amb la Diputació de Barcelona, s’amplia el servei ofert amb el que s’ha anomenat Serveis d’Intermediació hipotecària. Els advocats de l’ICAB atenen així a ciutadans que acudeixen als serveis socials de l’Ajuntament amb situacions que poden desembocar en pèrdues de la vivenda habitual. La problemàtica és analitzada i comptant amb el vist-i-plau del ciutadà es fa una proposta d’acord amb l’entitat bancària individualitzada, que es tramitarà a través dels serveis d’OFIDEUTE de la Generalitat de Catalunya. Amb aquest nou servei que durant el 2013 s’ha d’estendre a tota la resta de la demarcació de l’ICAB, esperem que més enllà de la funció habitual de l’advocacia en la defensa dels interessos dels seus clients o de la que realitza el Col·legi d’Advocats com a Corporació de Dret Públic mitjançant propostes normatives davant del poder legislatiu; es pugui donar resposta directa i gratuïta a aquest drama social. Però, haver destacar quins són els àmbits que es veuen més directament afectats per la crisi econòmica, no ha de portar-nos a pensar que no estigui afectant a gairebé tots els Jutjats i Tribunals; atès que malgrat no parlem d’una augment significatiu d’assumptes, la manca de recursos econòmics i humans acaba generant greus problemes en el dia a dia de les oficines judicials o mantenint una situació de greu col·lapse que sempre s’ha denunciat. Tinguem en compte que la litigiositat, que és la taxa que mesura el nivell de conflictivitat judicial en relació a la població, és molt alta destacant òbviament la que correspon als assumptes penals però sense menysprear les de la resta de jurisdiccions.

234

Conclusions generals

Però l’advocacia no és, malgrat el que alguns puguin pensar, els que contribueixen a aquests nivells tant alts. Com es pot veure en el gràfic següent ,resultat d’una enquesta realitzada a finals de 2012 entre tots els col·legiats de l’ICAB i que van respondre més de 2.200 advocats; l’activitat a la que li dediquen més temps professional, és la que té a veure amb l’assessorament en general que és la clau per evitar un conflicte judicial. Les actuacions davant dels Jutjats o Tribunals no superen el 28% de les respostes.

235

Informe sobre la Justícia 2013

La mateixa tendència es pot observar en els Serveis d’Orientació Jurídica que, a l’empara de la Llei 1/1996 d’assistència jurídica gratuïta es presta per part del Col·legi d’Advocats de Barcelona.

El gràfic ens mostra com, gràcies a l’ampliació del nombre de lletrats i punts des dels que es presta aquest Servei d’Orientació Jurídica (ampliació que va tenir lloc a partir de finals de 2008) el nombre de consultes ha augmentat significativa sense que això així comportat que augmentessin les sol·licituds de concessió del dret a justícia gratuïta i que són indicatives de què es pretén iniciar o comparèixer davant d’un procediment judicial. Sí que és cert que també s’han notat els efectes de la crisi econòmica en el resultat d’aquests expedients de justícia gratuïta de manera que, si amb anterioritat a l’any 2008 la major part dels expedients finalitzaven amb una resolució desfavorable, la proporció s’ha invertit en els últims anys.

236 També, cal tenir en compte el treball que s’ha fet des de l’ICAB, per fomentar la mediació com a procediment alternatiu als conflictes judicials ja que, un acord entre les parts sempre serà més beneficiós, que la imposició per part d’un tercer d’una decisió. I en segon lloc perquè el procediment mediador és molt més àgil i curt, de forma que el conflicte es veurà resolt en termini molt curt.

Conclusions generals

Catalunya és pionera i capdavantera en el foment de la mediació, amb més de 1.400 sol·licituds de mediació registrades davant del Centre de Mediació de la Generalitat de Catalunya que òbviament no està registrant aquelles que es donen en l’àmbit estrictament privat. Tot i així, no hem de deixar de recordar que de tots les consultes que arriben a la seu col·legial, només un 5% són susceptibles i inicien la tramitació per la mediació i que si l’orientació a la mediació no la dóna el mateix advocat que està prestant el servei d’orientació jurídica, el percentatge es redueix encara més significativament fins al meitat.

Per això, la implicació dels òrgans judicials es fa cada vegada més imprescindible. En aquests casos òbviament no haurem aconseguit una de les fites en l’impuls de la mediació, com és la desjudicialització del conflicte; però sí podem aconseguir que la congestió disminueixi en la mida que la resolució per aquesta via possibilita resolucions en menys temps. La col·laboració dels advocats està garantida, així ho mostra el resultat de l’enquesta número 38 que es va fer en el Baròmetre permanent i al que varen donar resposta més de 300 advocats.

237

Informe sobre la Justícia 2013

En l’àmbit civil en general, per exemple, tot i que el nombre d’assumptes ingressats en tots tres territoris comparats, està experimentant una reducció des del 2010, continua a uns nivells insostenibles, que fa necessària de manera urgent la creació de nous òrgans judicials i la dotació de mitjans personals i materials.

La insostenibilitat d’aquesta situació ve derivada del fet que la taxa de congestió ,que mesura el col·lapse que estan patint els Jutjats i Tribunals, es troba en nivells molts alts si tenim en compte que el 100% seria la situació d’equilibri. Veient aquí l’evolució d’aquesta taxa a Catalunya i amb dades que ja arriben al 2012, podem veure com partint d’una situació ja molt problemàtica, els primers anys de la crisi econòmica també han suposat un agreujament de la situació que ara torna a estabilitzar-se.

238

S’ha de recordar que, més enllà de l’augment d’assumptes ja vist pel que fa als Jutjats del Mercantil o en procediments concrets com el de les execucions hipotecàries, l’àmbit civil suposa tota una sèrie de conflictes que tenen molt a veure amb el moviment econòmic d’un país, el seu consum o l’activitat industrial i productiva en general.

Conclusions generals

A més crisi, menys empreses o menys capacitat de consum; per tant, un cop dirimits els primers conflictes derivats de les reclamacions econòmiques que la morositat podia generar; un dels efectes de la crisi econòmica haurà de ser la reducció d’assumptes. També, dins de l’àmbit civil trobem els procediments derivades de conflictes en el si de les famílies. Analitzant detalladament la variació dels assumptes ingressats en aquells procediments que suposen el 80% dels assumptes que es dirimeixen en un Jutjat de Família (divorcis, separacions i mesures relacionades amb aquests) veurem com més enllà dels efectes de la llei coneguda com de Divorci exprés i que únicament va suposar el canvi del procediment de separació al de divorci directament, la crisi econòmica sembla haver frenat una mica aquest tipus de procediments. Ara bé, sí es dispara tot el que té a veure amb les mesures; fonamentalment la modificació de mesures en base a que, la diferent situació econòmica en la que es puguin trobar una o les dues parts d’aquest tipus de procediments, comporta la necessitat de voler modificar les condicions en les que la separació o divorci ha tingut lloc.

Aquesta situació ens porta a parlar d’una situació de congestió davant dels Jutjats de Família que tot i ser alta (144%) es troba fins a 20 punts per sota de la mitjana que hem vist pel que fa a la jurisdicció civil en general. En l’àmbit contenciós i si bé no es aquesta jurisdicció la que ha patit més canvis per la situació socioeconòmica i política, cal dir que els tribunals d’aquesta jurisdicció son, amb diferència, els que tenen més casos pendents de resoldre i també, una major congestió. Així doncs, i com a conseqüència d’aquesta situació, el principal problema que presenta i ha presentat sempre aquest àmbit es l’endarreriment dels terminis de resolució, essent aquest molt elevat, com es veurà, i causant la taxa de resolució més baixa i la taxa de pendència més alta en comparació amb d’altres jurisdiccions.

239

Informe sobre la Justícia 2013

Una visió general de les taxes que tenim en compte a l’hora d’analitzar la situació dels Jutjats i Tribunals (la taxa de congestió, pendència i resolució) ens indica que la situació a la jurisdicció contenciosa administrativa partia de situacions molt complicades abans de la crisi econòmica, i que s’ha mantingut més o menys estable amb una lleugera reducció en l’any 2012 que encara haurem d’esperar per veure si, suposa el canvi de tendència o no. En qualsevol cas, nivell de pendència que superen el 100% significa que el retard arriba a extrems importantíssim doncs els Jutjats i Tribunals no són capaços d’assumir ni un de sol dels assumptes que entren en un any dins d’aquell mateix exercici.

240

Les causes d’aquesta situació que pot ser definida sense por a resultar alarmistes, com d’autèntic caos poden tenir el seu origen en diversos extrems. D’una banda un nombre elevat d’assumptes ingressats any rere any malgrat un escàs nombre de jutjats que existeixen per seguir-los. Aquests assumptes per tant, si no es resolen durant aquell mateix període s’acumulen com “assumptes pendents al finalitzar” a l’any vinent i, en conseqüència fa que la taxa de congestió serà elevada.

Conclusions generals

Unit a la gran quantitat d’assumptes ingressats, podem dir que una altra causa que fa que la congestió sigui elevada en aquesta jurisdicció és la poca rapidesa i excessiva complexitat del procediment ordinari, doncs els terminis son molt extensos entre tràmits processals. La solució a aquest problema no queda gens clar si es podrà donar amb la Llei de Mesures d’Agilitació Processal, encara que ha recorregut a opcions com la condemna en costes i per tant, a l’amenaça d’haver de pagar uns imports significatius, per evitar la judicialització. Des de l’ICAB però apostem per una solució que no es fonamentaria sobre la por dels ciutadans a uns procediments judicials costosos. Recordem que aquest àmbit resol els conflictes que es puguin tenir respecte de resolucions que parteixen de la pròpia administració. Moltes vegades doncs la sensació de desigualtat entre les parts pot ser molt acusada. Per això, mesures econòmiques com a dissuasòries es consideren inapropiades. La realitat en aquesta jurisdicció és que existeix una pràctica habitual de denegar directa i sistemàticament les reclamacions, moltes vegades amb nul·la fonamentació o es recorre amb massa freqüència al silenci administratiu negatiu i no es respecten els terminis exigits per la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i procediment administratiu comú. És aquesta l’arrel principal per la qual el ciutadà acudeix als tribunals i té una traducció des de l’òptica constitucional: obtenir la tutela judicial efectiva encara que sigui en un temps de resolució inacceptable que va dels gairebéi 13 mesos (mes d’un any) en els Jutjats contenciós administratiu fins als gairebé 26 mesos al Tribunal Superior de Justícia de Sala del Contenciós Administratiu. No oblidem a més que aquests jutjats dirimeixen una sèrie de conflictes d’especial sensibilitat també per un col·lectiu determinant. Ens estem referint a les ordres d’expulsió o els conflictes derivats de l’obtenció de la nacionalitat o el permís de residència, agrupació familiar etc per a persones estrangeres. Així també trobarem que hi ha una relació molt estreta entre els assumptes ingressats i la quantitat de població immigrant. A partir d’aquesta gràfica, podem dir que des de l’any 2009, any on hi havia mes immigrants a Barcelona respecte els altres anys, la immigració no ha parat de disminuir, trobantnos actualment a un nivell igualable al del 2008. I aquesta, és també una conseqüència de la crisi econòmica que estem patint actualment.

241

Informe sobre la Justícia 2013

La conseqüència òbvia i gairebé automàtica d’aquestes dades objectives respecte dels assumptes relacionats amb procediments d’estrangeria en aquesta jurisdicció és també la reducció.

L’àmbit penal però i malgrat el que la creença popular pot arribar a creure,té una evolució que no va lligada a la crisi econòmica no semblant veure’s afectada. En realitat, podríem arribar a parlar d’una certa disminució de la criminalitat. Efectivament, tant l’informe emès per la generalitat de Catalunya en el 2012, com les enquestes de victimització que s’han practicat al llarg del 2011 manifesten un descens discret en aquest àmbit.

Aquesta situació té una translació immediata en el nombre d’assumptes ingressats que en tots els àmbits geogràfics estudiats quina tendència es podia ja observar des del 2010 però que els avançaments de dades respecte del 2012 confirmen tant pel que fa a les dades de procediments judicials com els que el propi Col·legi d’Advocats disposa arrel de la seva funció en quant a l’assistència lletrada al detingut. 242 Molt probablement aquesta sigui una de les causes més importants que estan ajudant a què, en aquesta jurisdicció la taxa de congestió dels jutjats de la demarcació de l’ICAB estigui experimentant una reducció. Però també molt probablement, aquest fenomen s’explica recordant l’entrada en funcionament de nous jutjats i sales (6 al 2010 i 2 al 2011) i que demostraria que en molt bona part, la solució a la descongestió passa per invertir en la creació de nous òrgans, o bé de dotar de personal als òrgans ja existents.

Conclusions generals

243

Informe sobre la Justícia 2013

Malgrat aquestes taxes que ens mostren una situació no excessivament problemàtica, caldria reflexionar sobre el fet que la major part dels assumptes que ingressen als jutjats d’instrucció (aproximadament el 97,5% en Espanya, el 97% en Catalunya i el 96,8% en la demarcació ICAB) no revesteixen d’una excessiva gravetat o no es disposen de dades suficients perquè puguin esser elevats als Jutjats Penals o a la Audiència Provincial.

Per aquest motiu, els gràfics, xifres o taxes de la jurisdicció penal considerada en la seva totalitat perd de vista que els assumptes, minoritaris però d’importància cabdal respecte el be jurídic que s’intenta protegir, poden trobar-se en no tan bona situació i patir el col·lapse habitual quan de l’Administració de Justícia parlem. 244

Per exemple, respecte dels Jutjats del penal, la taxa de congestió és molt elevada, de la mateixa manera que La taxa de pendència continua essent força negativa.

Conclusions generals

I, malgrat s’estan fent esforços per resoldre amb més o menys celeritat els assumptes, utilitzant formules com la via de la conformitat que també l’advocacia fomenta i potencia, el cert és que aquest camí és encara minoritari i es manté en percentatges per sota del 40% al llarg dels anys.

Amb conformitat o sense en molt bona part, la finalització d’un procediment penal suposa una condemna en presó. Però si havíem parlat de reducció de la criminalitat, això també comportarà, com no podia ser d’una altra manera, amb la reducció de la població reclusa tant si parlem dels condemnats com si parlem dels presos en situació preventiva

245

Informe sobre la Justícia 2013

I, en lògica correspondència, els Jutjats de Vigilància Penitenciària també veuran la seva situació de congestió pal·liada.

Per acabar, respecte de l’àmbit penal, volem destacar la reducció i situació cada vegada més sanejada dels Jutjats de Violència sobre la Dona que, en els seus orígens presentaven una situació d’autèntic caos i por a poc s’estan normalitzant.

Malauradament poden arribar a preocupar algunes mesures legislatives que intentant protegir els interessos de la víctima, mesura que òbviament des de l’ICAB podríem sense dubte aplaudir; podrien incentivar novament la interposició d’aquest tipus de procediments per la resolució dels conflictes en el si d’una família. 246 Ens referim a la recent modificació de la Llei 1/1996 d’Assistència Jurídica Gratuïta que atorga el benefici de justícia gratuïta a totes les víctimes sense necessitat d’haver d’acreditar els seus recursos econòmics o, fins i tot afegiríem, malgrat tinguin els suficients recursos econòmics. Aquest benefici que s’aplica tant al procediment penal com al civil , s’obté automàticament al adquirir la condició de víctima que apareix en el mateix moment d’interposar la denúncia i només es perd en el moment que recau sentència absolutòria o interlocutòria d’arxiu no tenint efectes retroactius.

Conclusions generals

Caldrà esperar però a que aquesta llei desplegui tots els seus efectes i no serà per tant, fins que no tinguem les dades corresponents a l’actual 2013 que no podrem veure fins a quin punt aquest temor es confirma. El que sí que podem començar a confirmar ja, són les advertences que ja fèiem quan la Llei de Taxes (Llei 10/2012, de 20 de novembre, per la que es regulen determinades taxes en l’àmbito de l’Administració de Justícia i de l’Instituto Nacional de Toxicologia i Ciències Forenses) va entrar en vigor. En aquell moment, criticavem aquest tipus de mesures per que més que disuassòries, suposaven un veritable obstacle a l’accés a la tutela judicial efectiva. Així ho han assenyalat els gairebé 300 advocats que han estat entrevistats en la última enquesta sobre la situació de la justícia, afirmant que en més d’un 70% dels casos, els seus clients han manifestat que renuncien a interposar una acció judicial com a conseqüència de les taxes

També ha estat l’advocacia molt crítica sobre els suposats objectius o finalitats pels quals el Ministeri de Justícia ha justificat la promulgació d’aquesta llei de taxes.

247

Informe sobre la Justícia 2013

Però si bé, aquestes conseqüències poden ser greus quan estem parlant d’iniciar una determinada acció judicial, encara que òbviament la més directa serà la disminució de la litigiositat en tots els sectors, també ho serà en el cas que es tracti de l’apel·lació quan la realitat de les xifres objectives estretes de l’estadística judicial facilitada pel Consejo General del Poder Judicial ens mostra que gairebé la meitat de les apel·lacions que es dirimeixen a les Audiències Provincials, per exemple, a la de Barcelona, finalitzen amb sentència estimatòria.

En l’àmbit penal la proporció és menor, del 25% però això significa que 1 de 4 sentències que es dicta en els jutjats d’instrucció o en els jutjats penals ha de ser corregida. Davant d’aquest percentatge tan important, considerem que caldria recordar que s’ha de ser molt curós abans de parlar d’una tendència frívola a interposar recursos d’apel·lació per part dels advocats. 248

Conclusions generals

Les solucions per pal·liar la situació dels Jutjats o Tribunals no passen per impedir o obstaculitzar l’accés. El cert és que al llarg d’aquest informe s’ha pogut comprovar com la creació de nous jutjats i la dotació en conseqüència de més personal, dóna com a resultat una millora de les taxes. Però cal tenir en compte que, davant la òbvia davallada d’ingressos i per tant de recursos econòmics a destinar; és fonamental que aquells que s’hi destinin siguin ocupats en aquells casos més preocupants. Efectivament, hem assenyalat alguns jutjats concrets que tenen unes situacions que arriben al dramatisme. Taxes de congestió que ultrapassen e 150% són milers d’assumptes sense resoldre, economies parades esperant una resolució judicial, descrèdit de la justícia en general i major col·lapse per accions col·laterals que es poden generar. Per això, el que proposem des d’aquí és un pla d’acció individual per solucionar les situacions concretes d’aquests jutjats. Pot ser, atesa la situació actual, no podem demanar ara que de manera general s’inverteixi en aquest àmbit importantíssim de la nostra societat però pot ser sí podem exigir que determinades situacions concretes siguin arrelades amb un seguiment focalitzat i controlat cada poc temps. Ens trobem davant d’un cos que en general presenta una situació d’inestabilitat greu però tenim àrees o parts concretes que a la manera d’un càncer fan perillar més la situació. Tot i això les previsions son pessimistes ja que si no hi ha recursos econòmics per invertir, aquestes mesures no es podran dur a terme. Altres mesures però no suposaria cap tipus d’inversió econòmica. Una millor organització o el compliment estricte de les jornades laborals molt probablement també ajudarien. La recent enquesta feta entre els advocats de l’ICAB ens indica que la major part dels jutjats pateixen retards considerables en l’hora d’inici del primer assenyalament.

249

Informe sobre la Justícia 2013

El que la situació estigui tant estesa, no té res a veure amb la major o menor dotació de personal si no, com a molt be indiquen els propis entrevistats a una eficient organització o que els principals operadors (Jutjat o Fiscal) arriben impuntuals.

250

El mateix passa amb la causa més freqüent per la que se suspenen els judicis que, quan la circumstància determinant és com a conseqüència de la inassistència d’algun dels intervinents, acostuma a produir-se respecte dels testimonis o d’una de les parts i en menor mesura per l’advocat.

Conclusions generals

També en aquests casos, els advocats manifesten majoritàriament que la solució passa majoritàriament per una manca d’organització i només de manera minoritària parlen de manca de recursos humans o materials.

Sense oblidar que seria important destinar una inversió mínima en la modernització de la justícia amb les noves tecnologies, l’aposta per una nova oficina judicial millor estructurada i organitzada amb establiment clar de l’autoritat de gestió sense confondre-la amb la funció jurisdiccional; així com comptar amb una millor coordinació amb tots els intervinents que participem en l’Administració de Justícia, és determinant. Mentre no s’abordi aquesta qüestió de manera clara i contundent, les solucions que s’han proposat o arribat a instaurar no gaudeixen en absolut del vist-i-plau de l’advocacia. Aquesta és la resposta a algunes de les mesures que s’han anat llençant o executant des de les més altes instàncies.

251

Informe sobre la Justícia 2013

252

Conclusions generals

L’advocacia, com hem demostrat, pot col·laborar i fer un treball seriós proposant mesures en ferm i col·laborant per solucionar en molt bona part la situació de l’Administració de Justícia. És això el que hem estat fent sense pausa al llarg de tots els anys d’existència dels Col·legis però d’una manera especial en els últims anys amb iniciatives molt més valentes i decidides relacionades amb la capacitat de crear les lleis i normes que ens afectaran directament. El nostre interès és l’interès dels ciutadans tot i que òbviament, també ens preocupa una crisi que s’està deixant-se notar entre un col·lectiu majoritàriament establert en petits despatxos, moltes vegades inclús individuals i que ha hagut d’ampliar l’abast territorial del seu marc d’actuació per mantenir el seu nivell d’ingressos tot i que sense aconseguir-ho; segons es desprèn del resultat de l’enquesta per aconseguir una Radiografia de la realitat de l’advocacia de l’ICAB.

Pels advocats, el correcte funcionament de l’Administració de Justícia no és només una qüestió econòmica en la mesura que afecta òbviament al seu dia a dia professional. Es tracta també d’una preocupació que va més enllà i que té a veure amb la preocupació del seu client. Una justícia lenta, una justícia demorada en el temps, no és justícia. La nostra societat moderna no es mereix una administració que dividida en diversos col·lectius professionals i sense una coordinació i una direcció clara; avança cada vegada més ràpid, cap a una situació caòtica en la que, les úniques solucions en ferm que s’estan posant sobre la taula tenen més a veure amb evitar l’accés que en procurar agilitar el seu funcionament. La seguretat jurídica i l’accés a la tutela judicial efectiva és un dels valors més importants de la nostra societat. Són comparables al ciments de qualsevol edifici. Si aquests no es troben ben arrelats, si no són forts i segurs, no podran garantir la continuïtat de cap construcció.

253

Informe sobre la Justícia 2013

Per això, novament, publiquem un informe que pretén ressaltar les situacions més problemàtiques del sistema de justícia per advertir i recordar que la inversió en justícia és la inversió en la salut, benestar i seguretat de la societat. Els advocats no denunciem aquesta situació des d’un dels costats, ni ho fem des de cap tipus d’interès concret. Recordem que la nostra posició ens garanteix que ens trobem tant al costat de l’acusat com de la víctima; del demandant i del demandat. Per tant coneixem el punt de vista dels afectats i dels que són els destinataris per a què aquest servei públic funcioni. És una veu privilegiada però que està disposada a treballar al costat dels que tenen la responsabilitat directa per aconseguir una Administració de Justícia moderna, ràpida i eficaç. Ara més que mai, això és una prioritat. Ni la crisi econòmica, ni la història acumulada, són excuses suficients per no abordar aquesta problemàtica amb valentia i visió de futur.

254

Fonts

El present informe esta basat principalment en les dades extretes del Consejo General del Poder Judicial, en concret, de l’aplicatiu d’estadística judicial (PC- AXIS) que posa a l’abast de qualsevol ciutadà a la seva pàgina web. La selecció y comprovació de les dades ha estat efectuada d’una manera rigorosa, doncs sovint es habitual que hi hagin canvis d’última hora com afegiments de dades d’un jutjat que no es disposaven, actualització de dades etc.. Tanmateix, s’han utilitzat dades del Institut Nacional d’Estadística (INE) així com l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT) en especial per l’obtenció de dades demogràfiques que han estat fonamentals per calcular litigiositats, ràtios i altres elements utilitzats al present informe. Determinats àmbits, com el social o penal, han precisat a més d’altres fonts de dades publicades per organismes oficials. Així per exemple, s’ha utilitzat la web del ministeri de treball per obtenir dades sobre conciliacions o la de institucions penitenciaries per obtenir dades sobre població reclusa. També cal destacar d’utilització d’informes especialitzats com l’informe de seguretat a Catalunya que indica el nombre de fets delictius coneguts pels Mossos D’Esquadra i Policies Locals de Catalunya. Destacar també l’informe que emet anualment el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya utilitzat en diversos àmbits d’aquest informe així com l’informe del Consell General del Poder Judicial sobre l’impacte de la crisis en els jutjats. A nivell de fons, s’ha utilitzat força en tots els quatre àmbits com a element de consulta i corroboració, l’informe Panoràmica de la Justícia 2012 publicat pel Consejo General del Poder Judicial, si bé es cert que les conclusions e interpretacions d’aquest informe no corresponen a cap document si bé en algun moment poden esser similars.

Informe sobre la Justícia 2013

A mode d’orientació, s’ha seguit l’informe de 2010 en relació a la forma i la constatació d’algunes tendències que s’han vingut donant i que han quedat redactades. A continuació s’especifiquen en detall les fonts utilitzades per cada àmbit de l’informe.

Jurisdicció Civil • Dades de població Font: Institut de Estadística de Catalunya ( IDESCAT) URL: http://www.idescat.cat/ • Altres dades Font: Instituto Nacional de Estadística ( INE) URL: http://www.ine.es/ Font: Memòria anual del Consejo General del Poder Judicial. – Panoràmica de la justícia 2012. URL: http://www.poderjudicial.es/cgpj/es/Poder_Judicial/Consejo_General_del_Poder_Judicial/Actividad_del_CGPJ/Memorias/Memoria_Anual/Memoria_anual_2012 Font: Informe del CGPJ, Datos del cuarto trimestre 2011.

256

Font: PANORÁMICA DE LA JUSTICIA, memoria 2012. Font: Justicia Dato a Dato, 2011. Font: MEMORIA ANUAL. Actividad judicial por tribunal (PC-AXIS).URL: http://www.poderjudicial.es/cgpj/ es/Temas/Estadistica_Judicial/MEMORIA_ANUAL__Actividad_judicial_por_tribunal__PC_AXIS_

Jurisdicció Contenciosa-Administrativa • Dades de població Font: Institut de Estadística de Catalunya ( IDESCAT) URL: http://www.idescat.cat/ • Altres dades Font: Instituto Nacional de Estadística ( INE) URL: http://www.ine.es/ Font: Memòria anual del Consejo General del Poder Judicial. – Panoràmica de la justícia 2012 URL:http://www.poderjudicial.es/cgpj/es/Poder_Judicial/Consejo_General_del_Poder_Judicial/ Actividad_del_CGPJ/Memorias/Memoria_Anual/Memoria_anual_2012 Font: Informe del CGPJ, Datos del cuarto trimestre 2011. Font: PANORÁMICA DE LA JUSTICIA, memoria 2012. Font: Justicia Dato a Dato, 2011. Font: MEMORIA ANUAL. Actividad judicial por tribunal (PC-AXIS) URL: http://www.poderjudicial.es/cgpj/es/Temas/Estadistica_Judicial/MEMORIA_ANUAL__Actividad_judicial_por_tribunal__PC_AXIS_

Fonts

Jurisdicció Social • Conciliacions individuals a Espanya Font: http://www.empleo.gob.es/estadisticas/bel/mac/mac1_top_HTML.htm • Conciliacions per matèries, 2010-2011 Font: http://www.empleo.gob.es/estadisticas/ANUARIO2011/MAC/mac04_top_HTML.htm • Evolució del número d’empreses Font:http://www.ine.es/jaxi/menu.do?type=pcaxis&path=%2Ft37%2Fp201&file=inebase&L=0 • Taxa d’atur a Espanya i Catalunya, 2006-2011 Font: http://www.idescat.cat/pub/?id=aec&n=318&t=2011&x=9&y=10 • Taxa d’ocupació a Espanya i Catalunya, 2006-2011 Font: http://www.idescat.cat/pub/?id=aec&n=303&t=2011&x=4&y=12

• Altres dades Font: www.poderjudicial.es - Informe del CGPJ, Datos del cuarto trimestre 2011. - PANORÁMICA DE LA JUSTICIA, memoria 2012. - Justicia Dato a Dato, 2011. - L’informe del Consell General del Poder Judicial sobre l’ impacte de la crisis en els jutjats. - l’informe publicat pel Servei d’Estadística Judicial del Consell General del Poder Judicial en data 29 de març de 2012 Font: MEMORIA ANUAL. Actividad judicial por tribunal (PC-AXIS) URL: http://www.poderjudicial.es/cgpj/es/Temas/Estadistica_Judicial/MEMORIA_ANUAL__Actividad_judicial_por_tribunal__PC_AXIS_

Jurisdicció Penal • Dades de fets delictius coneguts per la Policia de Catalunya i gràfica nº i tipologia de delicte: Font: Informe sobre la Seguretat a Catalunya 2012 URL: http://www20.gencat.cat/portal/site/interior/menuitem.d9d8008a518e8acf65d789a2b0c0 e1a0/?vgnextoid=6f095b0e24ed4210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=6f095b0 e24ed4210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default • Temps de resolució de la jurisdicció penal a Espanya i altres dades jurídiques: Font: Memòria anual del Consejo General del Poder Judicial. – Panoràmica de la justícia 2012 URL: http://www.poderjudicial.es/cgpj/es/Poder_Judicial/Consejo_General_del_Poder_Judicial/Actividad_del_CGPJ/Memorias/Memoria_Anual/Memoria_anual_2012 • Dades de població Font: Institut de Estadística de Catalunya ( IDESCAT) URL: http://www.idescat.cat/ • Dades de població reclusa Font: Ministeri de L’Interior. Institucions Penitenciaries

257

Informe sobre la Justícia 2013

URL: http://www.institucionpenitenciaria.es/web/export/sites/default/datos/descargables/publicaciones/Web_Informe_General_2011_Ok.pdf • Altres dades Font: Instituto Nacional de Estadística ( INE) URL: http://www.ine.es/ Font: Memoria Anual. Actividad judicial por tribunal (PC-AXIS) URL: http://www.poderjudicial.es/cgpj/es/Temas/Estadistica_Judicial/MEMORIA_ANUAL__Actividad_judicial_por_tribunal__PC_AXIS_ • Comentaris sobre l’estat de la justícia penal Font: Memoria 2012 - Fiscalía General del Estado URL: http://www.fiscal.es/cs/Satellite?c=Page&cid=1242052134611&language=es&pagename= PFiscal%2FPage%2FFGE_memorias&selAnio=2012 Font: Memòria 2011 del Jutjat Degà de Barcelona URL: http://www20.gencat.cat/docs/Adjucat/Home/Administraci%C3%B3%20de%20 Just%C3%ADcia/Mem%C3%B2ries%20i%20estad%C3%ADstiques/Mem%C3%B2ries/ Mem%C3%B2ria%20Deganat%20Barcelona/memoria_TSJC_2011_annex_06_deganat_bcn.pdf

258

Font: Memòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya 2011 URL: http://www.poderjudicial.es/cgpj/es/Poder_Judicial/Tribunales_Superiores_de_Justicia/ TSJ_Cataluna/Actividad_del_TSJ_Cataluna/Memoria_Judicial

Get in touch

Social

© Copyright 2013 - 2024 MYDOKUMENT.COM - All rights reserved.