Influència dels corrents marins en el transport i acumulació de sòlids flotants

M. Espino, A. Maidana, A. Rubio i A. Sánchez-Arcilla

Laboratori d’Enginyeria Marítima, Universitat Politècnica de Catalunya, Campus Nord, Mòdul D1, c/ Gran Capità s/n,08034 Barcelona, Tel: 93 401 7392 Fax: 93 401 1861. e-mail: [email protected]

Corrents marins en el mar Català z z z

Vents Riu Ebre Vòrtex – –

Golf de Lleó

Me

Locals No locals

str

Corrent del Nord

al

Barcelona

Mar Català Ebre

Llevant

Ga

rb

i

Vòrtex

El esquema mostra els principals factors que indueixen variabilitat als corrents marins en l’àrea d’estudi

Metodologia z

model Hidrodinàmic : SYMPHONIE 3D en equacions primitives amb superfície lliure, resolució de la malla de 3 Km. –

z

Batimetria, condicions inicials i de contorn, paràmetres del model, etc.

model Atmosfèric: ALADIN (Météo-France). –

Vents, fluxos de calor i salinitat.

9 DATES DE SIMULACIÓ: Febrer-Desembre 2002.-

Àrea d’ estudi

Resultats del model z

Camp diaris de velocitats superficials dels corrents marins per l’any 2002:

La figura mostra la hidrodinàmica marina representat mitjançant un camp de vectors per el dia 13 Juny on es pot aprecià algun de les elements mes comú, com ser un gir anticiclònic enfront del Maresme.

Variació estacional dels corrents z

Mitjana mensual del mòdul de la velocitat superficial per els mesos de Febrer, Agost i Novembre:

La figura mostra la mitjana mensual del mòdul de la velocitat superficial per el mes de Febrer. Com es pot apreciar predominen els colors verds (0,1-0,2 m/s) i vermells (0,2-0,3 m/s) sobre els blaus (0,02-0,1 m/s).

Febrer

La figura mostra la mitjana mensual del mòdul de la velocitat superficial per el mes de Agost, sent aquest el més baix per l’any 2002. Com es pot apreciar predominen els colors blaus (0,02-0,1 m/s) sobre els verds (0,1-0,2 m/s) i vermells (0,2-0,3 m/s).

Agost

La figura mostra la mitjana mensual del mòdul de la velocitat superficial per el mes de Novembre, sent aquest el més alt per l’any 2002. Com es pot apreciar predominen els colors verds (0,1-0,2 m/s) i vermells (0,2-0,3 m/s) sobre els blaus (0,02-0,1 m/s).

Novembre

Barcelonès z

Càlcul del percentatge de dies de l’estiu en els quals els corrents marins es dirigeixen en direcció cap al litoral Barcelonès, s'allunyen o es mouen paral·lelament, no sent possible determinar un sentit clar per al seu moviment:

La figura mostra els 15 sectors en que s’ha dividit el litoral català de nord a sud, en els quals s’han identificat esquemes de corrents similars durant els mesos centrals de l’estiu (Juliol i Agost).

La figura mostra com els corrents marins es dirigeixen en direcció cap a la costa.

La figura mostra com els corrents marins s'allunyen de la costa.

La figura mostra com els corrents marins es mouen paral·lelament a la costa.

La figura mostra la distribució sobre el litoral català dels percentatges de temps calculat sobre el nombre de dies de l’estiu que els corrents impacten directament ( ) sobre aquest tram de costa.

Caracterització espacial del litoral català en funció dels règims de corrents durant 43 l’ estiu

Latitud

Port de Llançà la Selva Roses L'Escala L'Estartit

42

Palamós Sant Feliu de Guíxol Blanes 47% Arenys de Mar BARCELONA

41

Garraf Vilanova i la Geltrú TARRAGONA 37% Cambrills L'Atmella de Mar L'Ampolla Deltebre Sant Jaume d'Enveja Carles de la Rápita Cases d'Alcanar

0

73% 23% 3.2% 50% 37%

26%

53%

32%

21%26% 19% 9.7%

19% 1

2

Longitud

3

4

Transport de flotants z

Trajectòries

La figura mostra els trajectòries que seguirien els flotants en ser transportats pels corrents marins quan l’origen d’aquests flotants es l’àrea metropolitana de Barcelona i Maresme, el dia 27 Agost de 2002. Premiá de Mar Masnou Badalona

Port Olimpic BARCELONA

Transport de flotants I z

Trajectòries degudes als corrents marins superficials que ten el seu orígens al Golf de Lleó durant el estiu:

La figura mostra com les trajectòries de sòlids flotants que ten orígens al Golf de Lleó, arribarien per sota del cap de Begur el dia 27 de Agost de 2002.

Transport de flotants II z

Trajectòries degudes als corrents marins superficials que ten el seu orígens en el àrea del Barcelonès durant el estiu:

La figura mostra com les trajectòries de sòlids flotants que ten orígens enfront de l’àrea metropolitana de Barcelona, arribarien fins al canó de Blanes el dia 10 de Agost de 2002. Cala Canyelles Blanes

Arenys de Mar Balis Mataró Premiá de Mar Masnou Badalona Port Olimpic BARCELONA

La figura mostra com les trajectòries de sòlids flotants que ten orígens enfront de l’àrea metropolitana de Barcelona, arribarien fins al cap Salou el dia 21 de Juliol de 2002. Badalona BARCELONA

Garraf Vilanova i la Geltrú

TARRAGONA

Transport de flotants III z

Trajectòries degudes als corrents marins superficials que ten el seu orígens en el àrea del Delta de l’Ebre durant el estiu:

La figura mostra com les trajectòries de sòlids flotants que ten orígens en la desembocadura del riu Ebre, arribarien al cap Salou el dia 7 de Juliol de 2002.

Conclusions

z

El mòdul de la velocitat dels corrents marins superficials durant els mesos de tardor i hivern és molt més gran que durant els mesos de primavera i estiu, sent mínim en terme mitjà durant els mesos de juliol i agost. Per tant durant aquesta època de l'any existeix major risc d'acumulació de sòlids flotants en el litoral català, el que concorda amb el fet que durant l‘estiu la presència de flotants en el litoral és molt més apreciable que durant un altres èpoques de l’any.

Conclusions

z

El percentatge de dies d’estiu en els quals els corrents es dirigeixen cap a aquest tram de la costa són per exemple, un 53% al Barcelonès, 47% a l’entorn de Blanes, un 32% al Baix Llobregat, un 26% al Maresme i un 21% front a Cambrils entre d’altres.

Conclusions z

Suposant que els orígens de les trajectòries es situaren al Golf de Lleó aquestes arribaran fonamentalment al nord del cap de Creus i en molt menys ocasions aquestes trajectòries impacten per sota del cap de Begur, mentre que si es situa l'origen de les mateixes en l’àrea del Barcelonès aquestes arriben per igual tant a la part nord del litoral Català com a la part sud. Finalment suposant la desembocadura del riu Ebre com origen de les trajectòries és possible observar una influència local molt important, no arribant aquestes trajectòries més enllà de Tarragonès.