Autor i Obra Jacint Verdaguer i Santaló, va nèixer a Folgueroles (Osona) el dia 17 de maig de l'any 1845 i va morir l'1 de juny del 1902. Era de familia pagesa humil, amb una certa cultura i de profundes conviccions religioses. La seva mare, desde sempre el va incitar per que llegís alguns llibres. Va anar a l'escola del seu poble fins als 10 anys, que va entrar al seminari de Vic, on va estar−s'hi 15 anys i va ser llavors quan es va començar a interessar pels costums i tradicions de la plana de Vic. A l'escola, era força popular, perquè d'entre altres coses, feia sàtira als professors i els primers textes eren de quan tenia 15 anys. Al seminari es va donar a conèixer com el poeta, ja que desde ben jove escrivia poesies, i va fer amistat amb Jaume Collell. També va prendre contacte amb els clàssics universals.A conseqüència d'això va crear un poema èpic sobre la gesta de Colom, que amb el temps es va tranformar amb l'Atlàntida. Al 1865 es va presentar amb dues composicions als Jocs Florals que van ser premiades: Els minyons d'En Veciana i A la mort d'En Rafael de Casanova. Per anar a recollir el premi, es va vestir amb la roba de camp i barretina, que va emocionar al públic. Des d'aquell moment, tots els joves poetes catalans, l'adoraven. Això li facilità, que al 1867 fundés l'Esbart de Vic, format per un grup d'estudiants entusiastes amb ganes de fer poesia. D'altra banda, l'any 1865,va publicar el diari Eco de la Montaña Al 1870 va ser ordenat sacerdot i enviat a una petita parròquia de Vinyoles d'Oris com a vicari, i poc després va caure malalt. La recomanació dels metges va ser que prengués l'aire del mar. Llavors es va embarcar com a capellà al vaixell Guipúzcoa, que feia la ruta Cadis−l'Havanna, i el propietari era el primer marquès de Comillas, en el qual s'hi va estar gairebé dos anys. Un cop refet, treballa intensament en l'Atlàntida, que la va acabar al 1876, al mateix any que va entrar de capellà a la casa dels Marquesos de Comillas, al palau de Portaferrissa. Al 1877, l'Atlàntida va ser premiada als Jocs Florals i el prestigi de Jacint va anar augmentant cada cop més amb la publicació d'Idil.lis i cants místics, al 1878, la publicació de Llegenda de Montserrat i cançons de Montserrat , (on hi apareixia el Virolai), al 1880, al 1882, va aparèixer Lo somni de Sant Joan, Oda a la Pàtria, al 1883, i també en aquest any, va publicar Oda a Barcelona. Al 1886, el Canigó. Excursions i viatges al 1887, i Pàtria al 1888, entre d'altres. A Barcelona, va publicar a la veu de Montserrat, gràcies al seu amic Collell Al 1886, va fer un viatge a Terra Santa, i va fer el Dietari d'un pelegrí a Terra Santa, al 1899. A partir d'aquest viatge va sentir la necessitat de ser més fidel a la vida de Crist, i es lliura a la caritat, a la confessió i a 1

la pràctica d'exorcismes. A causa d'això, la situació a casa dels Comillas era difícil i al 1892 el bisbe de Vic el va cridar perquè anés a la seva diòcesi. Va residir al santuari de la Gleva,vigilat per un capellà, el qual escampava rumors negatius sobre ell. Va escriure el Roser de tot l'any, al 1894, i Sant Francesc al 1895, però a causa de tenir−lo tancat en un asil de capellans vells, invàlids i bojos, li van entrar ganes de desobeïr, i va fugir cap a barcelona, a casa d'una familia que havia conegut en una sessió d'exorcisme. Es va sentir molt acorralat, i és quan comença a publicar El Noticiero Universal , una sèrie d'articles que després aplegarà sota el títol Amb defensa pròpia:Així neix el cas Verdaguer, que va dividir la opinió pública. El bisbe de Vic el duspèn a divins. D'aquest període tràgic de la seva vida és el llibre Flors del Calvari (1896), com a justificació personal amb atacs contra els seus enemics, i escrits com ara, Verdaguer reivindicat, que demostraven un Verdaguer decidit a demostrar la seva raó. A més, va escriure La Pomerola, un poema autobiogràfic. Al 1897, va publicar uns articles més agressius que al 1895. Al 1898, es va retractar i va ser rehabilitat. A la diòcesi de Betlem (Barcelona) és on passa els últims anys de la seva vida amb gairebé misèria total, però encara va dirigir algunes revistes literàries de tema religiós: Lo pensament català, l'Atlàntida i La creu del Montseny. Els últims llibre que va publicar van ser al 1899, Santa Eulària, i al 1901 Aires del Montseny. Flors de Maria, va ser publicar uns mesos més tard de la seva mort. Va ser enterrat a Monjuïc enmig d'una manifestació espectacular que va acompanyar el poeta per la Rambla de Barcelona

2

La Renaixença i el Romanticisme El romanticisme, és una época de la literatura, sitada al voltant de la primera meitat del segle XIX. És un moviment literari, amb dos grans idees: la llibertat, i el nacionalisme. Es va iniciar a Anglaterra i a Alemanya a finals del segle XVIII, i després es difongué a la resta d'Europa, adaptant−se a les perticularitats pròpies de cada país. Els temes del romanticisme són molt variats: • L'amor: És un sentiment que portava a l'estimada fins a la má de Déu. Sempre acaba tràgicament, portant l'home a la perdició i destruïnt−lo per una força apassionada que el domina fins al final. • La mort: El protagonista sap bé que per aconseguir allò que ell desitja pot morir, i moltes vegades això fa que el personatge arribi al suïcidi. • La natura: És on es projecten tots els sentiments i serveix perquè l'escriptor es comuniqui a través d'ella. • La llibertat: En alguns textes apareixen històries protagonitzades per personatges que viuen allunyades de la llei i de la societat. • L'evasió del temps: Consisteix en recuperar misteris i llegendes de l'època medieval, fugint del temps real, portant les obres a llocs exòtics, fantàstics i màgics. Les característiques i idees bàsiques del romanticisme són les següents: • El subjectivisme i la llibertat: Serveix per expressar els seus propis sentiments i emocions (subjectivisme). L'aurtor barreja la prosa amb el vers com vol. Combina el còmic amb el dramàtic i substitueix el didactisme per l'imaginació i la sensibilitat. • L'espiritualitat i la imaginació • La relació entre l'home i la natura: La natura aporta a l'home la capacitat de reflexió. • La nostàlgia i l'exaltació del passat nacional i personal. • La identificació llengua − pàtria: Exalten els valors nacionals, les tradicions populars i recuperen el seu passat idealitzant−lo. • Els gèneres del romanticisme són 4: • Lírica: model ideal per expressar emocions que sent l'ésser humà • Narrativa: Els escriptors es van sentir atrets per la narració d'històries sobre personatges de l'Edat Mitjana. El cavaller medieval era l'ideal de persona lliure i solidària que volien ser. 3

• Prosa: La prosa històrica permet fer servir protagonistes de temps passats, i la romàntica té una finalitat moralitzadora que s'acosta al realisme. Adquireix les característiques pròpies del romanticisme. • Teatre: Sainet, peça teatral de curta durada amb la intenció d'entretenir al públic. El drama romàntic,va començar a interessar a la burgesía. La Renaixença és un periode de cultura catalana que protagonitza la restauració de la literatura catalana durant la segona meitat del segle XIX, ja que al llarg de tot el segle es produïren canvis en les societats occidentals: s'imposava la democràcia. Era un moviment cultural inspirat en el romanticisme, que proposà la recuperació lingüística, literària i artística de la cultura catalana. Va estar marcat per les lluites polítiques i la Revolució Industrial. El seu inici està marcat amb la publicació d'Oda a la Pàtria al 1833. Després del període de decadència, s'inicia un període de recuperació que comença en aquest any. (1833) Abarca un primer període marcat encara pel romanticisme i un segon, protagonitzat pel realisme. A Catalunya, neix el catalanisme polític que defensava els interessos catalans dins d'Espanya. Les seves característiques son les següents: • Reconstruir l'època d'esplendor nacional. • Fer conèixer els clàssics medievals. • Recopilar manifestacions literàries de la tradició oral. • Establir un model lingüístic i literari. • Crear mitjans de difusió de la llengua. Els dos gèneres de la renaixença: • Poesia: És el gènere més treballat, gràcies a la restauració dels Jocs Florals. • La narrativa: Els primers novel.listes de la renaixença van escriure novel.les de cànons romàntics. Volien que l'art fos un reflex de la realitat. Resum de les poesies Festa Major: És un poema nostàlgic i religiós. Explica, que quan tenia 15 anys, el dia de la festa major del seu poble, amb els amics va anar al bosc a mirar els ocells.

4

Ell volia que algu l'ajudés a pujar dalt d'un arbre per mirar un niu, però cap dels seus amics li feia cas, estaven tristos i no sabia el perquè. La raó era que tots volien ballar amb les noies del poble, llavors van anar a la plaça i cadascun va treure a una noia, però Jacint Verdaguer, va veure que la noia del Mas d'Heures, el mirava somrient. Ell s'hi acostava per ballar, fins que es va adonar que un altre admirador més poderós li volia prendre. Es va quedar sentat, mirant a la fossa, on estava la seva germana que morí amb un any d'edat, i parlava amb ella, deia que ja no volia plorar més per no pansir−li la flor, i en aquell moment va ser quan decididament va entrar a l'esglèsia, renunciant a tots els plaers del món. Va decidir fer−se sacerot. Los Camillaires: Explica que va un dia, pel carrer, va veure a quatre noietes d'entre quinze i vint anys, totes semblants, molt maques i atractives. El dissabte de Pasqua, les noies, estàven a casa seva mirant el poblat des d'el balcó, mentre es deien coses a cau d'orella. Els Caramellaires del poble hi van anar a cantar, i just després varen passar una cistella guarnida perquè fiquessin el que volguessin. Era tradició donar un nombre parell de coses, si no, es considerava una ofensa, per tant, les noies, van posar'hi cadascuna tretze ous, menys la gran, que sense adonar−se'n va donar−ne dotze. El diumenge de Pentecosta, les 4 noies estaven a la plaça perquè hi feien ball, i menys la gran, totes ballaven. Un dels caramellaires, la va veure, i la volia treure a ballar, perquè estava mig plorant al veure que ningú pensava en ella, i és que ja s'havia adonat de l'ofensa que havia fet. L'Emigrant: És un poema patriòtic i nostàlgic, que expressa els sentiments que té cap a Catalunya. Quan va escriure aquesta poesia, estava a bord del baixell, i va aprofitar per despedir−se de totes les coses boniques del seu país i d'aquelles persones que més estimava, ja que estava convençut de que moriria abans de tornar a terra. L'Atlàntida (L'incendi dels Pirineus): Aquest poema és una exaltació del passat, ja que explica l'incendi que es va produÏr als Pirineus en temps d'Hèrcules. Detalla l'engoixa del poble al veure aquell foc que s'ho emportava tot, el poble, arbres, i fins i tot alguns animals, quedaven sotarrats sota les cendres. Per tot arreu hi havia foc, guspires, i en l'aire només es podia respirar fum. Els pastors ploràven, però ràpidament fugien, mentre la resta d'animals, atrapats per les flames udolaven o fèien crits d'auxili. 5

La terra ja està adolorida, doncs tots la serra ja és cremada Canigó (Tallaferro): El compte Tallaferro es coneix molt bé el Pirineu, i un dia, va anar a la serra de tretzevents, i es va aturar a l'ermita de Sant Guillem, quan el compte hi va entrar, Sant Guillem, li va explicar el significat d'una espasa que tenia junt a ell: L'havia portat un home enomenat Otger, que va morir a les mans de l'avi de Sant Guillem. Otger, li va dir que no li dongués aquesta espasa a ningú que no sigui un guerrer que talli el ferro verge com si res. El compte, la va agafar i va marxar per coronar la serra, però pel camí veu el castell que coronava la muntanya. Tenía tres torres, i al peu de la més alta, va cridar que baixessin ràpid perquè molts moros estaven pujant. Ell va arrencar a córrer, i al cim de la carena del Pirineu, va fer ressonar la trompetados cop o tres. Tots els pobles dels voltants estàven escandalitzats Vora la mar: És un poema reflexiu, que Verdaguer es fa preguntes a sí mateix sobre el significat de la poesiai de tots els versos que estava escribint. Expressa les sensacions de benestar que té l'escriptor quan mira una onada i recorda tots aquells moments en quan un és petit i juga a la vora de les ones. Valoració personal M'ha costat bastant fer aquest treball, perquè la renaixença i el romanticisme no els trobava enlloc i he trigat en trobar tota la informació. Per altra part, m'ha servit fer−lo, perquè mai havia llegit poesies, i ara ja m'entero més quan en llegeixo, tot i que al principi em costava moltissim entendre−les perquè no sabia el significat de moltes paraules que hi apareixien, i no m'enterava de l'argument, però feia resums a mida que anav llegint, i aixi no em perdia. Si el llenguatge no fos català antic, costaria molt menys fer el treball. Trobo que està bé fer aquesta mena de treballs, perquè aprens coses sobre la vida dels autors i personatges importants. També va bé per aprendre llenguatge nou, i a saber expressar−se millor. Bibliografía http://www.escriptors.com/autors/verdaguerj/biografia.html http://www.uoc.edu/lletra/moviments/romanticisme/index.html http://www.uoc.edu/lletra/moviments/renaixença/index.html http://www.uoc.es/lletra/cat/noms/jacintverdaguer.html

6

http://www.anyverdaguer.com/AV/cat http://www.llibreweb.com/lipmic/verger/articles/renaix.htm Llibreta de socials de 3er d'ESO Gran Enciclopèdia Catalana Llibre de català de 4rt d'ESO JACINT VERDAGUER

7