• Resum de la biografia • Un poeta al servei de la església El seu triomf als jocs Florals de 1877 va marcar un gir molt important a la vida de Verdaguer, va posar fi a les activitats a bord de la companyia Transatlàntica i va rebutjar el quedar−se a la Havana. Finalment va accedir a l'oferiment de l'Antonio López, que li demanava que celebrés una missa diària en honor al seu difunt fill. Així va entrar al servei d'una de les primeres fortunes d'Espanya. Verdaguer es va consolidar com home de confiança de l'Antonio López i va acabar administrant els diners que la família donava a la beneficència. L'església va començar un procés de recatolització i de propaganda catòlica. Verdaguer va participar activament en aquesta feina propagandística.. Va publicar una sèrie de cants i obres religioses. Lo somni de Sant Joan (1887), Caritat (1885) entre altres. Cal distingir entre els tres tipus de poesia de Verdaguer, La primera és una poesia mística, tradueix anhels, aspiracions i recerques. Inspirada en Ramon Llull, l'imita formal i conceptualment. També va publicar una sèrie d'himnes, goigs i càntics per fomentar la religió i la pràctica del Rosari. En la seva tercera variant va començar a treballar en termes montserratins, va escriure la lletra del Virolari i va publicar una sèrie d'obres que va recollir en un llibre unitari, Montserrat. Verdaguer va participar en el setè centenari del naixement de Sant Francesc d'Assís, el 4 d'octubre de 1882. • Poeta de Catalunya: Pàtria i Canigó Verdaguer va alternar la poesia religiosa amb els seus somnis èpics. Als Jocs Florals de 1865 i1866 va presentar quatre composicions de tema patri. Verdaguer es va centrar en dos dels tres temes que els jocs proposaven, pàtria, fe i amor. Ell va conrear pàtria i fe. La primera empenta de la poesia patriòtica de Verdaguer va ser l'exaltació dels episodis de la història catalana amb propòsits reivindicatius i de divulgació. Va escriure dos poemes patriòtics que lligava fe i pàtria. Lo pi de tres branques, on la Santíssima Trinitat i els tres regnes dels països catalans, i Don Jaume en Sant Jeroni, una síntesis de la convicció que converteix la terra en do de Déu i la pàtria en la possessió d'un paisatge per dret diví. Canigó Verdaguer canta els orígens de la Catalunya cristiana en la seva obra més representativa. Per escriure l'obra es va preparar durant sis anys, va fer un extens treball de recerca. El poema comença quan s'anomena cavaller a Gentil i es presenta enamorat a la pastora Griselda. Després de l'actuació heroica de Gentil els dos enamorat emprenen un viatge pels Pirineus que culmina a Maleïda. Gentil mor a mans de Guifré degut a la seva traïció. En els dos darrers cants, el poema es torna al·legòric, Gufré demana a Oliba de plantar una creu al cim del Canigó, això representa el triomf del cristianisme sobre les forces paganes i el naixement de la pàtria catalana. En els anys que van de l'Atlàntida a Canigó Verdaguer madura poèticament i tira més cap a la verosimilitud. Després de Canigó, Verdaguer va ser el protagonista d'una sèrie d'homenatges, el punt culminant va ser quan 1

el bisbe Morgades el va coronar en nom de Catalunya. • Els viatges i la crisis Verdaguer tenia una autèntica devoció per viatjar, el seu primer viatge va ser amb els sacerdots, fugint de l'agitació revolucionaria. Al segon va embarcar al vapor Gupipúzcoa, on va viure una de les seves aventures marineres. Més tard va embarcar a la companyia transatlàntica. Després de fer una sèrie de viatges, a l'any 1884 va fer un en companyia del compte Güell per tota Europa, en aquests viatges aprofitava per prendre notes que després es convertien en reportatges periodístics i més tard va publicar en el volum d'excursions i viatges. A la primavera de 1886 Verdaguer va emprendre el seu últim gran viatge. Va anar a Terra Santa i a Egipte. D'aquest viatge va escriure Natzareth, Betlem i la fugida de Egipte, 1890−1893. Verdaguer va sofrir un canvi de personalitat i va dur a terme una sèrie de ferts desafortunats que no van passar desapercebuts al palau de Portaferrissa i que el va dur a l'expulsió de palau. Finalment Verdaguer va fer una inversió molt desafortunada i a partir d'aquí va estar carregar de deutes. • La tragèdia, Flors del Calvari, darrers anys i mort La vida de Verdaguer va fer un nou tomb després de l'apat que es va celebrar a casa dels López el dia dels Jocs Florals . Verdaguer va deixar la ciutat i se'n va anar a descansar una temporada, els primers mesos el van servir per refer−se moralment i físicament. No va tornar a tenir problemes fins que li van arribar els pagarés per la compra de la finca. Mesos després va ser demandat i gràcies a la ajuda del Bisbe poder solucionar−ho. Un any més tard se'l va suspendre el permís per dir missa. A partir d'aquí Verdaguer va escriure dues obres criticant a l'església. A finals de 1895 va publicar Flors del Calvari on explicava tot el que li tocava patir. Verdaguer fou rehabilitat al febrer de 1898, però continuava amb un dèficit econòmic i amb la salut en pitjor estat que mai. Va començar una sèrie de projectes que no va poder acabar. A la primavera de 1902 va haver d'allitar−se i el 10 de juny de 1902 va morir a Vallvidriera a causa de una malaltia pulmonar. El seu enterrament va ser una de les manifestacions de dol més gran que es recorden . 2.) Textos 2.1) Text A ROSALIA De la quarta part he triat el poema Rosalia, l'he triat perquè és un poema d'una gran bellesa i tendresa. La rima està molt ben aconseguida i trobo que te molta musicalitat. També l'he triat perquè en aquest poema es reflexa molt be el que Verdaguer va fer en gran part de la seva obra, l'idil·li entre la religió i la mística El poema relata com la Rosalia està collint flors i comença a parlar amb un infant, que simbolitza a un sant o a Jesús. En la conversació es lloa a Jesús. Rosalia es fa mal amb les espines de les roses, la seva mare entra al jardí i li diu que li deixi curar les ferides, al mateix temps el nen fuig entre les herbes florides. Els versos són de 7 i 4 síl·labes amb rima assonant, s'alterna un de llarg amb un de curt. De ma tí se'n bai xa a l'hort 7 2

na Ro sa li a, 4 a co llir los cla vel lets 7 i sa ta li es; 4 n'en so pe ga un ros In fant 7 que ja en co lli a: 4 −In fan tó, bell in fan tó, 7 les flors són mi es, 4 Vocabulari − mística: pertanyent als antics misteris religiosos. − satalia: roser mesquer. − aninmia: estimada. − refilet: ornament de cant o instrumental. − esllanguida: esdevenir prim, esprimatxat. 2.2) Text B OLIBA He triat un dels fragments del Canigó perquè és una de les obres més representatives de Verdaguer i de la literatura catalana. Dintre de Canigó he escollit el fragment d'Oliba perquè m'ha semblat un dels més interessants i més bonics de llegir. Oliba (971−1048) va ser el Bisbe de Vic i abat de Ripoll, fill d'Oliba Cobreta i germà dels dos comptes de l'obra Canigó. Va ser un dels més importants impulsors de la cultura catalana. El poema està dividit en versos de 10 i 6 síl·labes. Al fragment s'agraeix a Déu que comencen a passar els mals temps i arriba una bona època, ja que el compte Berenguer venç l'exèrcit d'Orient, de l'Islam i ens presenta Jaume I el conqueridor com un autèntic heroi, compara el seu poder amb el de un àguila reial. Aquest poema reuneix els dos temes principals de la poesia de Verdaguer, pàtria i fe. En aquest cas és un poema de gran patriotisme, pertany al Canigó, i lloa a Déu i a la religió Cristiana per haver−los ajudat a derrotar l'Islam, el gran enemic del Cristianisme. Glò ri a al Se nyor! Lo nú vol de tris te sa 10 que a mor ta llà tant temps l'à ni ma mi a 10 com los nú vols del cel se va des fent; 10 la nit re cu la em pe sa 6 3

per la cla ror del di a. 6 Vocabulari − amortallà: embotir el difunt a la mortalla − corser: cavall que servia en els torneigs i batalles 2.3) TEXT C VORA LA MAR He agafat el poema de vora la mar perquè trobo que la poesia de Verdaguer és més interessant de llegir que no pas la seva prosa. El poema te versos de 10 i 6 síl·labes amb rima assonant entre el primer i el tercer i el segon i el quart. Està dividit en estrofes de quatre versos. Verdaguer relata com se'n va a meditar vora la mar a l'hora que s'amaga el sol. Contempla la mar, el cel, les estrelles i comença a recordar. Fa una reflexió poètica sobre la poesia i la creació poètica. VORA LA MAR Al cim d'un pro mon to ri que do mi na 10 les o nes de la mar, 6 quan l'as tre rei cap a po nent de cli na 10 me'n pu jo a me di tar. 6 Amb la cla ror d'a quei xa llan ti a en ce sa 10 con tem plo mon no−res; 6 con tem plo el mar i el cel, i llur gran de sa 10 m'ai xa fa com un pes. 6 Vocabulari − promontori: altura considerable de terra que avança dins del mar. − eixes: surts 2.4) TEXT D POBRESA He triat el poema pobresa perquè em sembla que reflexa molt bé la situació en que es trobava Verdaguer, es reflexa al seva tràgica situació, i perquè m'ha estat molt fàcil de llegir.

4

Està agrupat en tres estrofes de quatre versos cadascuna La rima es consonant i rimen el primer amb el tercer i el segon amb el quart. Alterna un vers de deu síl·labes amb un de nou En el primer diu que ha perdut tot el que tenia, tots els bens i l'únic que li queda és la seva religió i Déu. Tot ho he per dut, lo nom i la ri que sa, 10 les co ro nes de llor que he so miat; 9 me diu ger mà la rò ne ga po bre sa, 10 s'a ver go nyeix de mi la va ni tat! 9 Ti rí per la fi nes tra ma for tu na 10 ve ient mi llor for tu na es de ve nir: 9 quan llen ça va les co ses d'u na a u na, 10 les a les me sen tia a lleu ge rir. 9 Vocabulari • llor: llorer. • rònega: tot sol, sense acompanyament. • vanitat: manca de realitat, que només te aparença. El registre literari Verdaguer utilitza un registre literari en tota la seva obra. Aquest registre te unes característiques molt determinades i es pot identificar fàcilment. Hi ha una gran elaboració de l'estil, normalment es dona en canal escrit. L'objectiu de l'autor és transmetre els seus sentiments cridant l'atenció del lector amb la bellesa del missatge. Els temes que tracta Verdaguer són bàsicament els tres que proposen en els Jocs Florals; pàtria, fe i amor. Aquests temes sempre es veuen amb una intenció subjectiva. Totes les obres estan plenes de paraules amb un significat denotatiu i polisèmic. Utilitza un ventall lèxic molt extens i d'una gran varietat. Una característica molt significativa és que utilitzada un gran número de arcaismes i paraules i expressions que actualment serien incorrectes, ja que quan Verdaguer va escriure la seva obra encara no s'havia publicat un recull de normes gramaticals. També utilitza sovint cultismes. Hi ha un gran número de figures i recursos literaris, tant semàntics com ara la personificació, la metàfora, la metonímia com sintàctics, hipèrbaton, o fonètics, per exemple la al·literació. 7

5