La música fallera durant els anys vint i trenta Frederic Oriola Velló Ajudant de biblioteca. Facultat de Teologia Sant Vicent Ferrer de València

Resum: Les dècades dels anys vint i trenta del segle passat suposaren un moment de transformació de la festa fallera. Hi destaca la participació de les bandes de música que visitaren la ciutat procedents del seu hinterland, i que participaren en els diferents actes festius, així com en els novells concursos bandístics. Paraules cursos.

clau:

música, bandes de música, con-

Abstract: During the 1920’s and 1930’s several transformations occurred in the Falles festival, one of the most important ones being the participation of the music bands. These bands came from the hinterland to visit the city and to take part in different events of the festival as well as in the new music band contest. Key words: music, music band, contests.

Data de recepció: 17-07-2014. Data d’admissió: 02-01-2015.

1. Introducció

L

a dècada dels anys vint del darrer segle va implicar un canvi de primera magnitud per a la festa fallera, que es transformà en una «atracció turística i en un símbol de les belleses valencianes» (Ariño, 1996: 33). Fins a la guerra de 1936 es van produir una sèrie de

canvis en el món faller, com ara l’increment del nombre de falles; el naixement de la Setmana Fallera; el triomf del kitsch faller, amb la consolidació d’uns trets estètics fonamentals en els monuments;1 la jerarquització dels monuments, que passaren a estar dividits en categories en funció dels costos de construcció; l’expansió de la festa més enllà de la ciutat de València, i l’aparició d’un nou repertori temàtic, amb la defensa de l’antimodernisme i de l’estil bròfec (Ariño, 1996: 34-41). Pel que fa a les bandes de música, el fet d’assistir a les Falles es va convertir en un esdeveniment de gran importància. Això permetia als músics eixir dels nuclis rurals i anar a la ciutat, on desfilaven uniformats pels carrers i les avingudes, demostraven la seua qualitat musical, i podien menjar i beure abastament. Era doncs un moment esperat, com es relata en un text costumista del 1934: La banda ha venido por primera vez a Valencia. Por muy poco dinero ha sido contratada para amenizar la fiesta «fallera» en una plazuela modesta de los barrios populares. El contrato es leonino; unas pocas muy pocas pesetas, pero con la obligación de soplar mucho. Son tres días de sonar mientras den aire los pulmones de los músicos. Tres «despertás» al amanecer; pasacalles diarios; saludos a los falleros mayores y Comisiones respectivas; «conciertos» por las tardes en el tablado ad hoc, y bailables nocturnos alrededor de la falla.2

47

Frederic Oriola Velló

2. Bandes, actes i repertoris La revista La Voz Musical ens informa fil per randa sobre les bandes que assistiren a la festa fallera de l’any 1920, el nombre de places, els

48

actes contractats i els diners convinguts (vegeu quadre núm. 1). Quadre núm. 1. Bandes que actuaren en les Falles de 1920.3

Banda i director

Places

Lloc

Actes

Preu

Banda Parroquial. Salvador Barber

38

plaça de la Pertusa

«les oímos els vals Frenito de amor, que lo interpretaron muy bien. Fue contratada [...] para dos dianas, cuatro conciertos y bizcochada»

380 ptes.

Banda de Bombers. Francesc Lozano

30

c/ Torn de l’Hospital

«para dos dianas, cuatro conciertos y bizcochada»

312 ptes.

Banda de Veterans —

—

c/ Guillem de Castro i Triador

«creíamos que ya no existía, [...] para dos dianas y tres conciertos»

195 ptes.

Banda Nova de Mislata. Josep M. Abad

25

c/ Conca

—

Contractats a 2 ptes. per individu i acte

Banda de Pedralba. Enrique Jordá

38

c/ Gandia

«ha sido quizás la mejor de todas pues tanto en ejecución de obras como en el repertorio, han demostrado que trabajan de firme y pueden presentarse en todas partes. [...] dos dianas y cuatro conciertos»

400 ptes.

Banda Nova d’Alaquàs. Francesc Forment

34

c/ Espartero i «para dos dianas y tres conciertos» Guillem de Castro

300 ptes.

Banda Unió Musical. —

67

en dos falles: c/ Cervantes, i Pare Jofré, c/ Paloma i Jerusalem

—

En c/ PalomaJerusalem, 500 ptes. (117)

Banda Santa Cecília de Masarrojos. Alexandre Peris

—

c/ Buenavista

«para una diana y tres conciertos»

300 ptes.

Banda Instructiva de Benimaclet. El subdirector4

25

c/ Maties Perelló

«le oímos un pasodoble que lo ejecutó admirablemente, a pesar de su poco personal»

—

Banda de la Font de Sant Lluís. Josep M. Esteve

30

c/ Puerto Rico

—

—

Banda Municipal d’Alfafar. Manuel Muñoz

30

plaça del Contrast

«le oímos tocar una marcha y nos gustó muchísimo; lleva partes muy buenas, y tiene en conjunto una sonoridad muy brillante, matizando como se debe. Esta banda fue otra de las que más nos gustaron [...] para tres conciertos»

240 ptes.

La música fallera durant els anys vint i trenta REF

Banda Filharmònica de Catarroja. Antoni Hervàs

32

c/ de Gràcia i Garrigues

«para dos dianas y tres conciertos»

450 ptes.

Banda La Lira de BunyolFrancisco García

35

plaça de Caixers

«le oímos el pasodoble de Jimeno Brisas otoñales, que lo ejecutó admirablemente [...] para dos dianas y cuatro conciertos»

450 ptes.

Banda L’Exemple. Vicente Redondo

30

c/ Sant Vicent

«para una bizcochada, dos dianas, y tres conciertos, reparto de banderas y un pasacalle»

450 ptes.

Banda del Patronat Musical del Poble Nou de la Mar. Vicent Tomàs Ridaura

28

plaça de Roderic «para dos dianas y cuatro conciertos Botet [...] muchos de los individuos que la componen son profesores de nuestra banda municipal»

400 ptes.

Banda d’Alboraia. Alfred Clavel

36

c/ de les Avellanes

«para dos dianas y tres conciertos»

300 ptes.

Banda de Paterna. Domingo Mario

28

plaça de l’Arbre

«para dos dianas y tres conciertos»

250 ptes.

Banda L’Amistat de Benimaclet. Senyor Martínez

24

c/ Ripalda

—

—

Banda Primitiva d’Alaquàs. Francesc Tàrrega

33

c/ Salvador Giner

«para una bizcochada, dos dianas y tres conciertos [...] Nos parece excesivamente barato»

300 ptes.

Banda Artística. Josep Esteve

40

plaça del Collado

«para dos dianas y cuatro conciertos»

450 ptes.

Banda d’Aldaia. Joaquim Pascual

25

c/ Santa Teresa

«para tres conciertos»

200 ptes.

Banda de Rafelbunyol. Leocadi Andreu

25

—

«para cuatro conciertos»

275 ptes.

Com veiem, 22 bandes de música foren contractades per 23 falles, ja que la banda Unió Musical es dividí en dues. Es tracta de bandes procedents de la ciutat i de poblacions dels voltants. Llevat de dues, la de Veterans i la de Massarrojos, coneixem les places que aportaren a la festa josefina. Queden, per tant, 20 bandes que participen en 21 falles, un total de 653 músics, amb una mitjana d’uns 31 músics per falla. Els músics eren llogats per a fer diferents actes ja preestablerts, com bescuitades,5 cercaviles, dianes i concerts. Les bandes preparaven amb

NÚM.20 - 2015 pp. 47-54

hores d’assaig les obres per a les falles, un repertori bastit per valsos, marxes i pasdobles, que solien ser interpretats de nit damunt dels cadafals: «De deu a onse de la nit, después que la música en lo seu entaulat adornat de florero eixecuta el últim pasodoble, que la chovenalla aprofita pera agarrarse, escomensen els impasients a donar el crit de ¡foc!, crit que no tarda en repetirlo mil boques».6 Però no sols s’arranjaven únicament aquestes composicions. La crítica constant per part de les publicacions falleres a les interpretacions fetes per les bandes de música ens descobrei-

49

Frederic Oriola Velló

xen quins eren els repertoris de les bandes i allò que, en realitat, la gent volia sentir. Les bandes preparaven reduccions d’obres clàssiques, de sarsueles i de música simfònica, que xocaven amb el que el públic volia, que era en realitat música per a ballar. Aquesta crítica als repertoris bandístics la trobarem de la mà de festers, públic assistent i músics de gran prestigi. Sobre això opinaven Eduardo LópezChávarri i Manuel Palau. Complement musical de la festa són els concerts de les bandes, sobretot si són músiques de poble sense pretensions. [...] Tocant pasdobles, i sobretot números lleugers de ball, [...] i promou els ballets i l’algatzara, vertadera il·lusió de la gent jove. Això si, una falla que s’acompanye de música massa sèria, és una espècie de «procesión cívica» d’aquelles de descobriment de rótul de carrer o de «besamanos» oficial. [...] no menys lleig i fúnebre resulta lo de les bandes que acompanyen la fregida de bunyols en el preludi de «Persifal» o una simfonia de Beethoven, que no pareix sinó que van en competència en la bunyoleria del cantó. La música de les falles que siga ben alegre, i ben valenciana, i en instruments populars (López-Chávarri, 1930). Claro está que las bandas no ejecutan un repertorio especial que sirva como ilustración adecuada a sus respectivas fallas. [...] las bandas tocan unos programas tan barrocos como se pueda desear y en ellos se ofrecen sucesivamente fragmentos wagnerianos, la revista en moda, Beethoven, Rimsky-Korsakov, zarzuelas, etc., enmarcado todo ello por los pasodobles famosos o por el del propio director (Palau, 1934).

Per contra, la gent preferia música lleugera i ballable: [...] perquè crec que la jovenalla [...] lo que vol són «valsets de bescuitá» per a entretindre el temps marcant-se quatre posturetes [...]. Fa alguns anys, [...] vaig oir una fantasia wagneriana executada per ¡¡¡catorze músics!!! incloent els instruments de percussió [...]. Senyors directors de banda: jo els pregue [...], no mos incloguen en els programes obres de tan de mèrit com la V de Beethoven o la fantasia de les Walkyries, pues s’ha donat el cas que les jambetes i jambets de sert barri s’agarraren

50

a ballar la cèlebre cavalcada wagneriana [...] l’únic repertori que està en caràcter per a tal marc són els valsets i fox-trots de moda, que per a les obres de concert no vos faltaran ocasions i públic escollit que sàpiga apreciar la llavor artística que en cada moment han demostrat (Garcia, 1929).

Això sí, el jazz o els ritmes llatinoamericans tampoc eren massa ben rebuts en la festa fallera dels anys vint i trenta. [...] els xiquets, arrepleguen l’«estoreta velleta» al só de «El negro que tenía alma blanca»; els engraellats són «traques xineses»; les despertades, se fan als acords del gangós reguiny del saxofon... ¡I la joventut de hui, [...] assieteix a la cremà [...] i balla amb sa promesa «la carioca» [...] o qualsevol altra música... «negra», eixes hermoses composicions, on cada músic pareix que toca lo que li dona la gana. [...] ¡Me desespera veure ballar el «claqué» al compàs del pasdoble faller! (Beltrán, 1936).

Aquestes crítiques tant als programes de música clàssica com als ritmes afroamericans i llatins perduraran en el temps i arribaran fins a la dècada dels cinquanta. Fet i fet, gràcies a aquest ambient, juntament amb l’impuls de les autoritats franquistes, els festivals del pasdoble tindran per tot arreu un èxit notable. No és el cas de la música del «pasacalle» que se compleix degudament amb la marxa o el pasdoble i queda, per tant, al marge de qualsevol inculpació. Allò que ací es vol assenyalar és la desviació que practiquen els de la banda [...]. Si el que interpreten són ballables, el plat de la balança s’inclina també pel que es diu «ritmes moderns», que són negres, brasilers, mexicans... Mes si el que llancen al vent són peces de concert, solen emprant-se quasi de ple en el gran repertori simfònic [...]. I ¡és de vore! com senta a les falles, a elles, tan populars, tan valencianíssimes, les serioses interpretacions de Bach, Beethoven, Wagner, Schubert, Rimsky o Soupé. Si algú, aleshores, ficat en ambient, acudeix a les serenates, tanca els ulls i se limita a escoltar, davant del despropòsit i la incongruència d’aquell babèlic llenguatge sonor, fora de to i de caràcter (Soro, 1950).

La música fallera durant els anys vint i trenta REF

Encara que, al costat de crítiques més dures, també s’alçaren veus en favor dels músics i de la seua música: En Valencia, y con motivo de las fallas, se reúnen más de cien bandas de música, siendo la mayoría de ellas de los pueblos próximos; bandas que están formadas por gentes del campo [...] que ejecutan con gran maestría obras de grandes compositores como Rimsky, Wagner, Giner, Serrano y otros (Sartorio, 1934).

A més dels repertoris i dels actes organitzats durant les Falles del 1920, el quadre anterior ens aporta una informació econòmica ben interessant sobre el pagament dels serveis musicals. A partir de les dades que tenim — tot i que incompletes—, concloguem que cada músic cobrava, si fa no fa, una mitjana de 10,9 pessetes per les festes falleres del 1920. Vinculat a això, al voltant de 1916, l’arrova de farina de blat costava de 4 a 5 pessetes; un quilo de sardines, 1,25; l’arrova de creïlles, d’1 a 2; l’embotit, de 2,75 a 3 pessetes per quilo; l’abadejo, 1,75 per quilo, i el pa, de 0,40 a 0,50 el quilo. La relació entre els aspectes econòmics i musicals també va ser un tema recurrents en els textos fallers anteriors a la guerra. Així, les publicacions falleres també arrepleguen les queixes sobre els pagaments als músics: Pero señores, no hay ninguna tarifa que reglamente estos precios; todavía no hay tasa para la música; por lo tanto, cada uno es dueño de contratar a su libre albedrío. Nosotros, al tomarnos este trabajo de información, ha sido con el único objetivo de prevenir a todas las bandas que no les sorprendan la buena fe y que contraten a bajo precio en este tiempo, para el año que viene [...] pues es muy de razón [...] los que lo producimos, seamos remunerados debidamente al sacrificio que hacemos.7

Des de la dècada dels vint fins al colp d’estat, la festa cresqué i s’expandí. Antonio Ariño diferencia dues fases: fins al 1927, en què es plantaren una mitjana de 41,5 falles per any, i una segona fase, en què el nombre de falles ascendí fins a 89,1 per any (Ariño, 1996: 15-41).

NÚM.20 - 2015 pp. 47-54

3. Concursos bandístics durant les falles dels anys trenta Les acaballes de la dècada dels vint veuran com en el si de la festa fallera de la ciutat començaran a introduir-se concursos d’interpretació bandística. Un dels primers que es poden citar fou l’organitzat per la falla de la plaça del Molí de na Rovella l’any 1928.8 Aquest se celebrà el dia de Sant Josep i finalitzà amb el triomf de la banda de Picassent, acompanyat per un guardó per a la banda d’Alboraig i un accèssit per a la banda de Polinyà.9 El 1929 fou el de l’estrena del pasdoble El Faller, de Josep Serrano, i per a aquest esdeveniment els veïns del carrer de la Pau, en col·laboració amb el Cercle de Belles Arts, organitzaren un nou concurs que comptà amb aquest pasdoble com a obra obligada. La Banda Municipal de Riola va ser-ne la guanyadora.10 En les falles de 1930 trobem el concurs de composició de pasdobles organitzat pel diari Las Provincias, on resultà guardonada l’obra presentada pels germans Vicent i Artur Terol Gandia. Així, durant aquestes festes, el diari establí una sèrie de desfilades per al dimarts 18 de març i el dimecres 19 de març,11 de set a dues de la matinada, en què les bandes inscrites interpretaren, entre altres, aquesta novella composició.12 Però no serà fins a les Falles de l’any 1931 quan s’introduí amb força un novell concurs de pasdobles, esta vegada organitzat pel Comité Central Faller i que des d’aleshores fins al colp d’estat romandrà com un acte més en el programa festiu. En aquest cas la Festa del Pasdoble se celebrà el dia 17 de març. El jurat quedà format per Josep M. Navarro, Josep Manuel Izquierdo i Emili Campos, i les bandes es van dividir en dues seccions. Dins de la secció primera els premis foren: primer premi, Banda d’Anna; segon premi, Unió Musical d’Alberic; tercer premi, desert. I en la secció segona: primer premi, Unió Musical de Picassent; segon premi, L’Artística Nulera; tercer premi, Banda de la Llosa de Ranes, i l’accèssit, per a la Banda Instructiva de Sollana.13

51

Frederic Oriola Velló

Per la seua banda, en la convocatòria de 1932 van organitzar-se dos festivals, en concret el Certamen Musical Popular i el Concurs de Pasdobles. El Certamen Musical Popular es va organitzar el 17 de març a la plaça de bous. Es van establir quatre premis i sis accèssits, concedits per votació popular mitjançant unes urnes. Les bandes inscrites havien d’entrar a la plaça

Quadre núm. 3. Bandes i peces interpretades en el Certamen Musical Popular del 17 de març de 1932.14

Banda

Pasdoble

Obra lliure

Santa Cecília de Foios

Girona

Pan y toros, fantasia de Barbieri

Agrupació Musical de València

Angelillo

El ball de Luis Alonso, de Jiménez

Santa Cecília de Massarrojos

Tercien

Una noche en Calatayud, de Pablo Luna

CIM de Massanassa

Girona

Una noche en Calatayud, de Pablo Luna

CIM de la Creu Coberta

Vito

La virgen de bronce, de Soutullo i Vert

Joventut Musical d’Albal

Botijistas

Música clàssica, de Ruperto Chapí

Primitiva de la Font de Sant Lluís

Gallo

La Marchenera, preludi de Torroba

Foment Musical de Sollana

Gallo

El barberillo de Lavapiés, de Barbieri

Centre Eslava d’Albuixec

Dauder

La Dolorosa, de Serrano

L’Amistat de Paterna

València

Marina, fantasia d’Arrieta

Banda Municipal de València

Girona

La Revoltosa, fantasia de Chapí

La votació popular atorgà el primer premi, de 1.500 pessetes, a la banda de Paterna, amb 750 vots; el segon premi, de 1.000 pessetes, a la banda de Massanassa, amb 450 vots; el tercer premi, de 750 pessetes, a la banda d’Albal, amb 396 vots; el quart premi, de 500 pessetes, a la banda d’Albuixec, amb 269 vots; el primer accèssit, de 300 pessetes a la banda de Massarrojos amb 194 vots; el segon accèssit, de 300 pessetes, a la banda de Foios, amb 142 vots; el tercer accèssit, de 300 pessetes, a la banda de la Font de Sant Lluís, amb 133 vots; el quart accèssit, de 300 pessetes, a la Banda Municipal de València, amb 63 vots; el cinqué accèssit, de 300 pessetes, a la banda de la Creu Coberta, amb 53 vots, i el sisé accèssit, de 300 pessetes, a la banda de Sollana, amb 52 vots.15 Per la seua part, el Concurs del Pasdoble es va celebrar el 18 de març de 1932 a la plaça d’Emilio Castelar, davant de l’Ateneu Mercantil. En aquest concurs s’establiren tres premis. Les bandes inscrites havien d’interpre-

52

interpretant un pasdoble de Santiago Lope. Seguidament, havien de tocar com a obra obligada La festa russa, de Joan Frígola, i una altra d’elecció lliure. L’acte l’havia de cloure la banda municipal de la ciutat, que hi participava fora de concurs (vegeu quadre núm. 3).

tar dos pasdobles: l’un, obligat (Juli Cèsar, de Josep Roca) i l’altre, lliure.16 Al remat el jurat va atorgar els premis següents: primer premi, de 300 pessetes, a la Banda de Nostra Senyora de les Neus, que va interpretar com a pasdoble lliure Camí de roses; segon premi, de 200 pessetes, a la banda de Paterna, que va tocar com a pasdoble lliure La bellesa del nord, i tercer premi, de 100 pessetes, a la banda de Benimodo, que va triar com a pasdoble lliure Salutació a la bandera.17 Encara que no es preveia, es va concedir un accèssit de 50 pessetes a la banda de Benissanó per la seua actuació, que va agrair interpretant el pasdoble L’entrada de la murta. També va ser molt aplaudida la interpretació de la banda de Bunyol. Com a anècdota, en els programes va aparèixer la banda de Benaguasil, que ni hi estava inscrita ni va actuar en l’acte. El concurs del 1933 es va convocar la vesprada del 17 de març, una altra vegada davant

La música fallera durant els anys vint i trenta REF

de l’Ateneu Mercantil. El jurat, format per tres catedràtics del Conservatori de Música i Declamació de València i dos membres del Comité Central Faller, contemplava les actuacions des dels balcons de l’entitat. Com els anys anteriors les bandes inscrites havien d’interpretar dos pasdobles: l’un, obligat (Entre festes, de Julián Garijo) i l’altre, lliure. Hi havia tres premis i un accèssit.18 Pel que fa als premis, les bandes guardonades van ser: primer premi, de 500 pessetes, a la banda Foment Musical de Sollana; segon premi, de 200 pessetes, a la banda Unió Musical d’Algímia de la Baronia; tercer premi, de 100 pessetes, a la banda Agrupació Musical de Paterna, i finalment, l’accèssit, consistent en un «suculento plato de dulce», a la Lira Ampostina, d’Amposta.19 En la convocatòria de 1934, s’hi va introduir una lleu modificació, ja que es van donar dos premis per la interpretació del pasdoble obligat i un altre premi per la del pasdoble lliure. Aquest any el concurs es va celebrar la vesprada del 17 de març de 1934. De les dotze bandes inscrites, sols se’n presentaren nou davant del jurat integrat per Jacint R. Manzanares, Pedro Sosa i B. Sospedra. La decisió va ser la següent: primer premi pel pasdoble obligat, a la banda Ateneu Musical Giner de Llaurí; segon premi pel pasdoble obligat, a la banda Unió Musical d’Alberic, i un únic premi pel pasdoble lliure, a la banda Centre Artístic Musical de Tavernes de la Valldigna.20 Per la seua part, el 18 de març de 1935, en el concurs que va celebrar el Comité Central Faller, es repartiren tres premis: primer premi, de 300 pessetes, a la banda Lira Fontina, de la Font de la Figuera; segon premi, de 200 pessetes, a la Banda d’Anna, i tercer premi, de 100 pessetes, a la banda Artística de Quintanar de la Orden.21 Finalment, el 13 de març de 1936, fou el darrer en què se celebraren les Falles amb normalitat abans de l’esclat de la guerra. Ací 24 bandes van optar als premis del concurs celebrat a la plaça d’Emilio Castelar.22 De les inscrites sols se’n presentaren tretze al judici de Benjamín Lapiedra, Emili Seguí i Vicent Terol. La decisió va ser: primer premi, a la Banda Municipal de Villamayor Santiago (Conca); segon premi, a

NÚM.20 - 2015 pp. 47-54

la Banda de Corbera d’Alzira; tercer premi, a la Banda Municipal de Quintanar de la Orden; primer accèssit, a la Unió Musical de Real, i segon accèssit, a l’Artística de Benissanó.23 Notes 1. Aquests trets estètics són definits per Antonio Ariño (1996: 38) com «el principi d’inadequació o distorsió, el principi d’acumulació o atapeïment, la percepció sinestèsica o assalt a la totalitat dels canals sensorials, el principi de mediocritat —art de masses— i el de confort o acceptació fonamental». 2. «Cuadro costumbrista: la primera salida», Álbum Fallero, 1934. 3. La Voz Musical, 31 març 1920, núm. 11. 4. «Dirigida por el subdirector, por estar tocando en el Regimiento de Mallorca su director D. Manuel Belando». 5. Eren esmorzars o berenars populars on la gent de la falla menjaven acompanyats per la banda de música que interpretava diferents peces per a amenitzar l’acte. 6. La Chola, 41, 26 febrer 1927. 7. La Voz Musical, 31 març 1920, núm. 11. 8. El Mercantil Valenciano, 16 març 1928. 9. Las Provincias, 20 març 1928. 10. El Mercantil Valenciano, 19 març 1928. 11. Las Provincias, 15 març 1930. 12. Diverses bandes hi van participar durant les dues jornades, entre aquestes es trobaran Foment Musical de Navarrés, amb 28 places, dirigida per Salvador Villa Salero; la Lira Musical de Xera, amb 20 places, dirigida per Francisco Richart; la Nova de Xàtiva, amb 52 places, dirigida per Josep Garcia Pastor; la Lira Unión de Xelva, amb 45 places, dirigida per José M. Barrachina; la Banda Nova d’Alaquàs, amb 42 places, dirigida per Emili Seguí; la Banda Municipal de Rubiols, amb 25 places, dirigida per Juan Sanchis; Foment Musical de Sollana, amb 35 places, dirigida per Idelfons Esparza; Primitiva de Benissanó, amb 20 places, dirigida per Francesc Castellano; Banda de Benifaió, amb 40 places, dirigida per Agustí Gimeno; Primitiva de Xella, dirigida per Godofredo Talón; la Lira d’Aldaia, amb 45 places, dirigida per Joan Bañón; el Centre Instructiu Musical de Xirivella, amb 32 places, dirigida per Rosend Albiñana; Unió Musical d’Alberic, dirigida per Francesc Molina Valero, i la Banda de Riola, amb 33 places, dirigida per

53

Frederic Oriola Velló

Josep Tamarit. Las Provincias, 19 març 1930 i 20 març 1930. 13. El Mercantil Valenciano, 18 març 1931. 14. El Mercantil Valenciano, 16 març 1932. 15. El Mercantil Valenciano, 18 març 1932. 16. Les bandes inscrites foren: Banda de Nostra Senyora de las Neus, amb 50 places; l’Armónica de Bunyol, amb 50 places; Banda de Montolivet, amb 35 places; Banda de Picanya, amb 35 places; Nova d’Aldaia, amb 42 places; Primitiva de Benissanó, amb 35 places; Agrupació Musical de Paterna, amb 40 places; Unió Musical de Benimodo, amb 35 places; Primitiva de Benimàmet, amb 35 places, i Primitiva d’Alaquàs, amb 35 places. 17. El Mercantil Valenciano, 19 març 1932. En la premsa no figura quina entitat va organitzar aquest acte, però deduïm, per les convocatòries d’altres anys, que aquest concurs el va organitzar el Comité Central Faller. 18. El Mercantil Valenciano, 17 març 1933. Bandes participants en el concurs de pasdobles del 1933: Unió Musical d’Algímia de la Baronia, amb 35 places; Club Esportiu Musical de Castellar, amb 35 places (falla d’aquesta població); Banda de Xalanç, amb 30 places (Falla Unió FerroviàriaPuerto Rico); El Buen Humor d’Honrubia, amb 35 places (Falla Sant Vicent-Periodista Azzati); Banda d’Olocau, amb 28 places (Falla En BanyMaldonado); Banda de Mutxamel, amb 35 places (Falla Cuba-Dénia); Banda de Montilla de Palancar, amb 35 places (Falla Francesc SempereMestre Aguilar); banda El Micalet de València, amb 35 places (Falla Plaça de Mossén Sorell); El Foment Musical de Sollana, amb 38 places (Falla Jordana-Soguers); La Primitiva d’Alfafar, amb 35 places (Falla Murillo-Palomar); La Lira Ampostina, d’Amposta, amb 35 places (Falla Cadis-Dénia); La Lira Fontina, de la Font de la Figuera, amb 35 places (Falla Mestre Gozalbo-BorrianaCatorze d’Abril); Banda del Casino Autonomista de Xirivella, amb 30 places (Falla Cadis-Vivons); Agrupació Musical de Paterna, amb 40 places (Falla Plaça de Santa Creu); Banda de Xest, amb 35 (Falla Pelai), i Banda A. Musical de Benissanó, amb 35 places (Falla Almodí-Salvador). 19. El Pueblo, 18 març 1933. 20. El Mercantil Valenciano, 18 març 1934.

54

Paterna, Unió Musical Santa Cecilia del Villar de l’Arquebisbe, Banda de Casasimarro, Banda Municipal de Riola, Artística de Montroi, Societat Musical La Primitiva de Serra, Artística de Benissanó, Banda de Montolivet, Banda Municipal de Quintanar de la Orden, Banda Municipal de Canals, Banda Municipal de Villamayor Santiago (Conca), L’Exemple de Xirivella, Banda d’Albalat de la Ribera, Unió Musical de Xiva, El 26 de Mayo de Quintanar de la Orden, Unió Musical de Xest, Lira Almussafenca d’Almussafes, Banda de la Font de la Figuera, Banda del Ràfol de Salem, Banda de Sumacàrcer i Banda de Quatretondeta. 23. El Mercantil Valenciano, 17 març 1936, i també Las Provincias, 18 març 1936.

Bibliografia Ariño Villarroya, Antonio (1996): «Del naixement a la consolidació (1849-1936)», dins Associació d’Estudis Fallers, La festa de les falles, València, Consell Valencià de Cultura, pp. 15-41. Beltrán, Enrique (1936): «Música valenciana», Gráfico Fallero. Garcia, Nicolau (1929): «Solfa fallera», El Buñol, 6. López-Chávarri, Eduardo (1930): «La música», La Donsaina, febrer. Oriola Velló, Frederic (2009): «Cifesa i el concurs de pasdobles en les Falles de València (1942-1955)», Revista d’Estudis Fallers, 14, pp. 54-63. — (2010): En clau de festa: l’evolució de la música en el cicle festiu valencià, València, Institut Valencià de la Música. — (2010): «L’estrena d’El faller l’any 1929», Revista d’Estudis Fallers, 15, pp. 28-35. Palau, Manuel (1934): «La música y las fallas», Mundo Gráfico, any 24.

21. El Mercantil Valenciano, 19 març 1935.

Sartorio (1934): «Lo que cuestan las fallas», Foc Valenciá en la Semana Fallera.

22. El Mercantil Valenciano, 17 març 1936. Bandes participants en el concurs del 1936: Banda de Corbera, Unió Musical de Montroi, Banda de Benimodo, Instructiu Musical L’Amistat de

Soro, Frederic (1950): «Música estrangera en la festa més popular o açò és París», Pensat i Fet.