TEMA 1 i 2:LA RENAIXENÇA 1.Explica les tendències del teatre de la Renaixença i esmenta alguns autors importants d'aquest període. Teatre culte. Els seus seguidors defensen el conreu d'una llengua arcaïca i medievalitzant. Les obres d'aquests corrents solen estar emmarcades en ambients històrics i hi predominen els personatges dominats per passions amoroses fortes i l'afany de llibertat. Destaquen Federic Soler i Àngel Guimerà. Teatre popular. Reproduïa la vida quotidiana i defensava l'us d'una llengua col·loquial. Utilitzava el sainet que era una peça humorística d'un sol acte. Destaquen Eduard Escalante i a casa nostra Josep Bernat i Baldoví. 2.Que és la Renaixença? Quin és el poema que marca el seu inici? Per què? Explica tot el que sapigues d'aquest moviment. La Renaixença és un moviment cultural de redreçament i recobrament de la llengua, la història i la literatura catalanes. El seu inici es marcat per la publicació a la revista El vapor, l'any 1833, del poema de Bonaventura Carles Arribau, La patria. Aquest poema parla del amor del poeta per la seua llengua natal, el llemosí. El tema principal del que parla i el fet que esta escrit en català ens fa adjudicar−lo en l'inici de la Renaixença. La Renaixença acaba a l'any 1877, en que foren premiats Jacint Verdaguer i Àngel Guimerà al Jocs Florals,un concurs poètic originari de l'edat mitjana i que tingueren una gran vitalitat fins al s.XV. Els temes eren la pàtria, la fe i l'amor. 3.Quin és l'argument de Terra Baixa d'Àngel Guimerà? Situa aquest autor en el moviment literari a que pertany i digues tot el que sapigues d'aquest moviment. En Terra Baixa, Guimerà exposa la història d'amor que gira al voltant de tres personatges: Marta,el seu amo Sebastià i Manelic, el pastor de les terres altes i pures. Sebastià fa que Marta es case amb Manelic amb la intencio de poder casar−se ell amb una dona rica que pague els seus deutes, però sense deixar de poseïr Marta. Tanmateix, l'amor de Manelic allà en la terra alta on hi ha la puressa i no els enganys i la corrupció de la terra baixa, ajudarà Marta a esdevenir lliure. A la fi, l'amo Sebastià trobará la mort a causa dels odis i enveges que ell mateix ha desencadenat. Àngel Guimerà és un dels autors del teatre culte de la Renaixença que hem explicat a la primera pregunta. 4.Explica les diferències entre la Renaixença valenciana i la catalana. A Catalunya la Renaixença es convertí en un moviment polític de reivindicació nacional. Mentre que a València fou simplement un moviment literàri. Uns quants joves escriptors la majoria vinculats a la universitat començaren a escriure pero no hi hagué cap moviment nacionalista com esdevingue a Catlunya. TEMA 3 :REALISME I NATURALISME 5.Cap a 1850 s'inicia un nou corrent literàri que reaccionà contra el romanticisme. Quin és aquest moviment? Explica tot el que sapigues d'ell i nomena algun autor important. Realisme, moviment que intenta descriure el comportament humà i el seu entorn, o representar figures i objectes tal com actuen o apareixen en la vida quotidiana. El realisme es radicalitza i evoluciona cap al 1

naturalisme, tendència literària clarament antiburgesa, que intenta explicar el determinisme biològic i el resultat de les circumstàncies socials en els personatges. Un dels autors més representatius del naturalisme va ser Emile Zola. En la seua obra Germinal ens retrata una realitat conflictiva a punt d'esclatar, l'explotació dels miners i les reivindicacions de la classe obrera. 6.Situa Narcís Oller en el seu context i parla del moviment a que pertany i d'alguna de les seues obres. Narcís Oller és el maxim representant del corrent naturalista a casa nostra, però amb l'incorporació d'elements sentimental i morals. Entre les seues obres destaquen, La papallona, La bogeria, L'escanyapobres, Vilaniu, La febre d'or i Pilar Prim. El seu moviment és el naturalisme que ja he explicat a la pregunta anterior. TEMA 3 i 4:El MODERNISME 7.Explica les diferènts tendències que hi hagué dins la narrativa modernista i esmenta'n algun dels autors més representatius. El modernisme és un moviment de renovació artística i cultural que va aparèixer a Europa al final del segle XIX. Al nostre àmbit cultural, va suposar un intent de transformació i modernització de la societat que va afectar totes les arts amb l'objectiu de crear l'art total com a sintesí de totes les arts. El modernisme és el conflicte entre l'artista, que vol viure el seu art, i la societat que l'envolta, endarrerida i materialista. El moviment modernista dona lloc a dos corrents: Els regeneracionistes, creien que l'art era un mitjà per transformar la societat. Deien que ens haviem d'obrir a tendències progressistes europees i regenerar−lo moral i culturalment. Els esteticistes, creien en l'art per l'art. També volien europeïtzar la nostra cultura però desconfiaven de la capacitat de l'artista per transformar la societat. Dins la novel·la podem diferenciar tres tendències: Novel·la rural. Aporta una visió ferestega i esquerpa de la natura, que representa les forces negatives que s'oposen a l'individu. Victor Català (Caterina Albert), amb Solitud. Novel·la decadentista. La descripció objectiva del món es substituïda per la descripció dels efectes que ocasiona en l'artista. Prudenci Bertrana amb Josafat. Novel·la costumista. Presenta un retrat de la societat burgesa amb un sentit crític. Santiago Russinyol amb L'auca del senyor Esteve. 8.Explica les característiques de les dues tendències del teatre modernista, i esmenta algun autor i alguna obra representativa. Al teatre modernista hi van existir dues tendències: El teatre regeneracionista.Va ser un teatre d'idees. Escenificava els conflictes entre l'artista i la societat, entre l'individu i el seu entorn. Com a autor més representatiu podem trobar Henrik Ibsen, un autor norueg, que va escriure casa de nines, una obra en que la dona decideix separar−se de l'home i viure lliure sense pensar en el que diran. A casa nostra el màxim representant es Joan Puig i Ferreter amb Aigües encantades. El teatre esteticista. Es defensava el gust de l'art per l'art i, com a conseqüència, els temes de les obres no plantegen cap problemàtica social. Hi destaca Santiago Russinyol amb L'auca del senyor Esteve,en que va 2

reflectir l'enfrontament d'un pare i un fill que volia dedicar−se a estudiar per ser escultor, mentre que el pare volia que cuidara de la botiga que tenien com a negoci familiar. 9.Situa Joan Maragall en el seu moviment literàri. Joan Maragall fou el poeta més important del moviment modernista. Va seguir el corrent regeneracionista i va mantenir una actitud vitalista basada en la creença en l'individu. La seua teoria poètica es basa en la paraula viva. Per a Maragall la paraula és sagrada perquè revela la vibració més íntima del poeta. Ara bé, fent cas de la inspiració, espontàniament, sense massa elaboració. Va escriure La vaca cega, que parla d'una vaca que en quedar−se cega, ja no pot dur el seu ritme de vida habitual i ens transmet un sentiment de llàstima i tristor. 10.Explica tot el que sapigues de la generació de 1909 i esmenta algun autor. El modernisme literari valencià va tenir una existència fugaç. El pes i la influència que exercí en poesia Teodor Llorente i l'èxit del sainet en teatre són algunes de les causes que ho expliquen. Entre els poetes modernistes valencians cal esmentar l'anomenada generació del 1909, integrada per Miquel Duran i Tortajada, Daniel Martinez Ferrando, Josep Maria Bayarri i Jacint Maria Mustieles, que proclamaren la necessitat de renovar la poesia valenciana. Aquesta generació s'enfronta a la tradició que representaven Llorente i els seus seguidors. 11.A Mallorca ens trobem amb un moviment coètani amb el Modernisme, però diferent a aquest. Quina denominació s'aplica al conjunt d'escriptors mallorquins d'aquesta època? Quins són els representants més importants d'aquest moviment? L'escola Mallorquina, un moviment classicista. Aquesta denominació s'aplica a un conjunt d'escriptors mallorquins que conrearen una poesia d'arrel classica caracteritzada per contenció, l'equilibri i la recerca d'una expressió formal perfecta. Encara que existiren al mateix temps que els modernistes s'acosten mes al punt de vista dels postulants noucentristes. Representants: • Miquel Costa i Llobrera amb Poesies i Horacianes. • Joan Alcover amb Dol i Reliquia. TEMA 5:NOUCENTISME I AVANTGUARDISME 12.Al segle XX ens trobem amb dos nous moviments artístics. Explica les característiques de cadascún d'ells. Avantguardisme. Tipus de literatura que trenca amb tot i que te com a base l'originalitat. Hi ha tres períodes: −1916 al 1924. Marcat pel futurisme. −1926 al 1930. Es caracterítza per la influència del surrealisme francés. −1948 al 1954. En que el grup anomenat Dau al Set publicà una revista amb el mateix nom a la postguerra. 3

Noucentrisme. Moviment classicista de principis del segle XX. El començament d'aquest moviment cultural i literari esta marcat per una serie de fets que es produiren el 1906: −La publicació del Glosari d'Eugeni d'Ors en les pàgines de La veu de Catalunya, diari de la burgesia catalana nacionalista, des d'on va difondre la ideologia del noucentisme. −La publicació dels llibres de poemes Els fruits sabrosos de Josep Carner i les Horacianes de Miquel Costa i Llobera. −La celebració del Primer Congres Internacional de la Llengua Catalana. El final del moviment se situa l'any 1923, en que es proclamada la dictadura de Primo de Rivera i en que Eugeni d'Ors trencà les seues relacions amb els centres de poder catalans i es translladà a Madrid. 13.Qui va introduir el nom Noucentisme? Que saps d'aquest autor? Aquest nom el va introduir Eugeni d'Ors,veritable artifex intel·lectual del moviment, que firmava amb el pseudònim de Genius. Com ja he explicat a la pregunta anterior Eugeni publicava a la seua colimna fixa del diari l'ideologia del noucentisme. 14.Quin fou el gènere més conreat pels noucentistes? Anomena algun autor i alguna de les seues obres. La poesia va ser el gènere més conreat durant el noucentisme perquè permitia un treball formal i lingüístic més acurat i, per tant, s'acostava mes a l'ideari estètic i de fixació lingüística que defensaven els noucentistes. Hi destaquen: Josep Carner. Poeta d'una obra extensa i variada, fou el principal representant de la nostra literatura de l'exili i el més celebrat poeta del noucentisme. És autor d'Els fruits sabrosos. Carles Riba. Aquest poeta també hi era crític, traductor i narrador. La seua poesia es divideix en quatre etapes: a)La recerca de la idèntitat i el procés creador. b)La lírica de cambra. Evoluciona cap a la poesia pura, és a dir, aquella que utilitza bàsicament símbols. c)Poesia metafísica i civil. Ací els poemes estan molt relacionats amb les vivències personals i tenen com a referents la Guerra Civil espanyola i l'exili del poeta. d)Poesia religiosa. Consta d'una sola obra, Esbos de tres oratoris, en que Riba reelabora literàriament diversos episodis del Nou Testament. 15.Situa Salvat−Papasseit en el moviment literari al que pertany i digues tot el que saps d'ell i del moviment. Joan Salvat−Papasseit fou un poeta de formació autodidacta. El 1919 publicà Poemes en ondes heretzianes i el 1921 L'irradiador del port i les gavines,on combina avantguarda i tradició. El seu llibre més famós és El poema de la rosa als llavis, en què inclou alguns cal·ligrames. El seu moviment és l'avantguardisme que explique a la pregunta 12. 16.Qui son els autors que coneixem amb el nom de generació de 1930? Explica el que sapigues d'ells.

4

La generació del 1930 inclou un grup d'escriptors valencians que durant la dictadura de Primo de Rivera es reuniren al voltant de la revista Taules de Lletres Valencianes (1927−1930). Hi destacaren poetes com Carles Salvador, Enric Navarro Borras, Maximilia Thous, Francesc Almela i Vives,Enric Soler i Godes i Lluis Guarner. L'autor valencià més representatiu de la Generació del 1930 fou Carles Salvador, que fou mestre, gramàtic i poeta. Com a mestre va defensar l'ensenyament en valencià. Com a gramàtic va publicar una Ortografia i una Gramàtica valenciana. Fou membre del Centre de Cultura Valenciana i de Lo Rat Penat. La seua obra poètica té dues etapes: la primera, avantguardista caracteritzada per l'ús renovador de la metàfora i la introducció de lèxic futurista; i la segon, íntimista que configura una meditació sobre l'home i l'amor. 17.Situa la revista Taula de Lletres Valencianes en el seu context històric i literari. La revista Taula de Lletres Valencianes, servi de plataforma de normalització lingstüíica i des de les seues pàgines s'inicia una ampanya que culminaria amb la signatura de les normes ortogràfiques de Castelló l'any 1923. La trobem a la generació del 1930 del avantguardisme de la pregunta anterior. TEMA 6 i 7:LA LITERATURA DE POSTGUERRA 18.Situa l'obra Els fruits sabrosos en el seu context: autor, moviment,etc... Els fruits sabrosos és una obra en que Josep Carner reflexiona sobre els diferents estadis de la vida: infantesa, maduresa i vellesa. El poeta identifica cada grup de fruits amb una etapa de la vida. Hi sobreïxen tots els valors de la ideòlogia noucentista: perfecció formal, classicisme, artificiositat,etc. 19.Assenyala els diversos corrents literaris que es produeixen en la nostra litèratura de postguerra. Nomena algun autor representatiu de cada corrent. Novel·la psicològica. Les novel·les psicològiques és caracteritzen per un anàlisi minucios de la psicològia dels personatges, per la utilització de símbols per a representar−los i per una reflexió sobre el pas del temps. Autora: Mercè Rodoreda. Novel·la realista. Un dels autor més destacats a les nostres terres durant aquest període és Enric Valor. Ben jove publicà la primera narració, L'experiment de Strolowickz. Després de la Guerra Civil dona a coneixer L'ambició d'Aleix. És també autor de les famoses Rondalles Valencianes. Conte i relat fantàstic. Pere Calders és, sens dubte, una de les figures més nrepresentatives de la narrativa breu. En acabar la Guerra Civil Espanyola s'hagué d'exiliar a Mèxic, on estigue durant vint−i−tres anys. En els seus contes, realitat i fantàsia apareixen barrejades. També utilitza l'humor, que de vegades es transforma en irònia per críticar l'ésser humà i la societat. S'expressa amb un llenguatge planer i senzill. 20.Explica les característiques principals de les tres tendències de la poesia de postguerra i esmenta'n algún dels autors més representatius. La poesia de tradició símbolista. Les circumstàncies de la postguerra feren que la poesia es tancara en sí mateixa i es desentenguera de la realitat que l'envoltava. Donà lloc a una poesia evasiva elaborada segons els models postsimbolistes utilitzats ja als anys vint i trenta. Cal destacar a: Salvador Espriu. La poesia d'avantguarda. Tipus de poesia, que prenent com a model els avantguardistes, se centrà en l'experimentació formal i en la recerca de recursos expresius molt relacionats amb l'anomenada antipoesia i poesia visual, que trencaven la concepció tradicional del poema. Autor: Joan Brossa. 5

Realisme històric. Trencament amb les actituds culturals i literàries que hi havia hagut fins aleshores. La poesia com una eina d'expressió de la realitat qüotidiana amb un to més reivindicatiu de recuperació cultural i nacional i en contra del franquisme. Utilitza una llengua viva i col·loquial, directa i comunicativa. Autors més representatius: Vicent Andres Estellés i Miquel Martí i Pol. CLASSICISME I ROMANTICISME 21.Explica les dues concepcions artístiques que s'han anat succeïnt al llarg de la història. Desde els seus orígens l'ésser humà ha alternat dues visions de la realitat d'una manera cílica o pendular. Visió classicista. La raó i no els sentits es l'única forma de coneixement. L'única realitat es el mon del pensament, el món racional. Passat, present i futur són la mateixa cosa, per tant, l'artísta clàssic no viu obsesionat per l'afany de novetat, sinó que tendira a la plasmació de la bellessa convencional i tradicional d'acord amb els patrons establerts pels grans artistes antics. En les obres buscarà l'equilibri, la mesura, l'harmonia i la serenor fugint de la grandiloquencia, l'exageració i la passió. Visió romàntica. L'art és entés com a representació de la forma emocional. És per tant, un acte de coneixement realitzat no a través de la raó sinó de la intuició. L'artista és el poseïdor de manera inconscient d'aquesta capacitat de coneixement. La creació poètica i artistica en general es doncs un producte irracional. Hi ha una obsesió per la novetat i l'originalitat.

6