MAPA DE L’ATUR A CATALUNYA 2010

ÍNDEX

1. Introducció........................................................pàg. 3 2.Mapa de l’atur a Catalunya ..............................pàg. 4 3.Perfil de les persones aturades ......................pàg. 14 4.Protecció econòmica per atur..........................pàg. 20 5.Elements a destacar .........................................pàg. 24 6. Annexes ............................................................pàg. 27

Secretaria de Socioeconomia Febrer 2011

2

1. Introducció En aquest informe presentem una descripció de la situació actual de l’atur a Catalunya des d’un punt de vista territorial. La tendència a l’alça en xifres de l’atur, es pot qualificar de preocupant en aquest 2010, si tenim en compte que ja des de fa quasi tres anys, l’atur ha estat un fenomen fortament present i creixent en el nostre mercat de treball.

Presentem un mapa de tendència de l’atur registrat on es destaquen les províncies i comarques que han patit els increments més importants de l’atur entre 2009 i 2010. A més, hem elaborat uns mapes d’incidència que representen les taxes absolutes d’atur calculades per les comarques i províncies de Catalunya. Les dades referents a l’atur a nivell municipal i a la variació interanual per comarques les hem annexat a aquest informe.

A continuació, presentem una síntesi descriptiva de les persones que es troben a l’atur. En aquest punt hem treballat les microdades de l’Enquesta de Població Activa del 4t trimestre de 2010 per tal d’analitzar les taxes d’atur en funció de diferents variables com el sexe, l’edat, el nivell d’estudis i la nacionalitat, entre altres. Aquesta anàlisi ens ha permès conèixer quina incidència tenen factors com la formació, l’origen, el gènere,... en les persones aturades. També hem inclòs gràfics i taules que permeten visualitzar millor la situació.

Finalment, hem recopilat les dades que facilita el Ministerio de Trabajo e Inmigración, referents a la protecció de les persones que es troben sense feina. En aquest cas hem analitzat l’evolució de les prestacions contributives i assistencials. Tanmateix hem volgut comptabilitzat aquelles persones que estan a l’atur i no cobren cap tipus de prestació.

3

2. Mapa de l’atur a Catalunya

Metodologia L’informe que presentem a continuació requereix uns aclariments previs sobre la metodologia utilitzada en aquesta aproximació a la situació d’atur en els territoris de Catalunya.

L’anàlisi de l’atur a un nivell territorial inferior a la província i la comunitat autònoma es troba limitat a l’explotació de les dades disponibles de l’atur registrat publicades pels serveis públics d’ocupació. Cal precisar que aquesta font correspon a un registre administratiu de les persones inscrites com aturades a les Oficines de Treball de la Generalitat i que presenta diferències importants respecte l’Enquesta de Població Activa (EPA), que és la font principal en les anàlisis del mercat de treball i la que adopta criteris de classificació internacionals. D’altra banda, l’EPA, no proporciona dades desagregades a nivell municipal i comarcal.

L’elaboració de les dades de l’atur registrat difereix de les de l’EPA, no només pel que fa a la metodologia de recollida de les dades (la primera és un registre administratiu, mentre que a la segona les dades s’obtenen per enquesta), sinó també pel que fa a la definició del reconeixement de col·lectius en situació d’atur. L’atur registrat correspon a les demandes d’ocupació pendents de cobrir l’últim dia de cada mes a les oficines del Servei d’Ocupació de Catalunya. En aquest registre s’exclouen alguns col·lectius que sí estan contemplats a les estimacions de l’atur de l’EPA: assistents a cursos de formació professional ocupacional inferiors a vint hores lectives, els treballadors/es afectats per Expedients

de

Regulació

d’Ocupació

de

suspensió

temporal

i

els

treballadors/es amb contracte fixe discontinu quan es troben inscrits com a demandants d’ocupació fora del període d’activitat.

4

En aquest informe utilitzem un indicador d’incidència de l’atur a nivell territorial que anomenarem “taxa absoluta d’atur”1. Aquesta taxa es calcula a partir de la divisió del nombre total de persones registrades com a aturades i la població entre 15 i 64 anys de cada àmbit territorial, atès que no existeixen estimacions fiables sobre la població activa a nivell comarcal o municipal.

Per tal de reduir el component estacional en la comparació entre dos mesos particulars, el numerador correspon a la mitjana anual de l’atur registrat de cada comarca o municipi, mentre que el denominador s’obté de les dades del Padró Continu publicades per l’INE i l’IDESCAT.

L’adopció d’aquest indicador com una aproximació a l’anàlisi de la distribució territorial de l’atur a Catalunya es justifica a partir de la disponibilitat de les dades existents.

Les taxes d’atur, a nivell comarcal i municipal, que utilitzem en aquest informe assumeixen uns valors que són sistemàticament inferiors a les estimacions proporcionades per la EPA a nivell de Catalunya i províncies. Es tracta de taxes “absolutes” d’atur perquè s’apliquen sobre el total de la població en edat de treballar o potencialment activa. Això no obstant, la seva utilització permet copsar el deteriorament generalitzat de la situació del mercat de treball així com diferències territorials importants en la incidència de l’atur entre les comarques i municipis de Catalunya.

Les taxes d’atur a nivell provincial, sí que les hem calculat a partir de l’Enquesta de Població Activa, obtenint així uns resultats més elevats que els obtinguts amb els càlculs sobre el Padró Continu.

Cal aclarir que a l’hora de calcular la taxa d’atur per Catalunya, hem utilitzat ambdues possibilitats de càlcul per tal que la mitjana catalana fos en cada

1

Toharia, Alonso-Villar, del Rio (2009) “Un análisis espacial del desempleo a nivel municipal”, Revista de Economía Aplicada, 49 (XVII): 47-80.

5

apartat, comparable amb els diferents nivells d’anàlisi: provincial per una banda i comarcal i municipal per l’altra.

2.1. Incidència de l’atur per províncies Primer de tot, cal dir que en poder disposar de la Població Activa a nivell provincial, oferim les taxes d’atur per províncies calculades a partir de les microdades de l’Enquesta de Població Activa del 4t trimestre de 2010. Un cop passem a analitzar la incidència de l’atur a nivell comarcal o municipal, sí que hem emprat el Padró Continu pels motius anteriorment esmentats a la metodologia.

Taula 1: 4t trim 2010 Barcelona Girona Lleida Tarragona Total

Taxa atur 18,0 19,4 14,5 19,8 18,1

Font: Elaboració pròpia a partir de les microdades de l’EPA (INE).

Així doncs, l’anàlisi de la incidència de l’atur per províncies del darrer trimestre del 2010, ens permet veure com Tarragona és la província més afectada per l’atur amb una taxa del 19,8% seguida de Girona amb un 19,4%. Barcelona presenta una taxa del 18% mentre que Lleida, la província menys afectada per l’atur, té una taxa del 14,5%.

Si tenim en compte la taxa d’atur per Catalunya, aquesta és de l’18,1%. Per tant, són Tarragona i Girona les províncies que se situen per sobre de la mitjana catalana, concretament 1,7 i 1,3 punts percentuals respectivament. Barcelona presenta pràcticament la mateixa taxa que la mitjana catalana i Lleida es troba -3,6 punts percentuals per sota d’aquesta.

6

2.2. Evolució de l’atur registrat per províncies 2009-2010 Mapa 1. Evolució de l’atur registrat per províncies 2009-2010

GIRONA

LLEIDA

BARCELONA

TARRAGONA

Variació interanual 2009-2010 15,8% 13,7% 12,9% 10,9%

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Padró Continu (Idescat) i l’atur registrat a les oficines del SOC.

L’anàlisi de l’evolució de l’atur per províncies l’hem calculat a partir del registre de l’atur a les oficines del Servei d’Ocupació de Catalunya. Aquest càlcul a partir de les mitjanes anuals entre els anys 2009 i 2010, ens permet conèixer de prop, l’evolució del fenomen de l’atur en el nostre territori. Si tenim en compte aquest interval de temps i ens fixem en el mapa 1, podem dir que la tendència de l’atur, ha estat d’augmentar en un 15,8% en el cas de la província

7

de Lleida, en un 13,7% en el cas de Tarragona, en un 12,9% en el cas de Girona i per últim, Barcelona en un 10,9%.

Si tenim en compte que l’increment del total de Catalunya (11,6%), podem dir que Lleida es situa 4,2 punts percentuals per sobre, Tarragona ho fa en 2,1 punts i Girona en 1,3 punts. Només és Barcelona la província que presenta un increment lleugerament inferior a la mitjana general, exactament de -0,7 punts percentuals.

2.3. Incidència de l’atur registrat per comarques

Mapa 2. Incidència de l’atur per comarques 2010

Val d'Aran Pallars Alta Ribagorça Cerdanya Alt Urgell

Alt Empordà

Ripollès Garrotxa

Pallars Jussà

Pla de l'Estany

Berguedà

Gironès

Osona

Solsonès

Baix Empordà

Noguera Selva

Bages Vallès Oriental

Urgell Segarra

Pla d'Urgell

Anoia

Vallès Occidental

Segrià Garrigues Conca de Barberà

Alt Penedès

Barcelonès Baix Llobregat Garraf

Alt Camp Priorat Terra Alta

Ribera d'Ebre

Baix Ebre

Baix Camp

Maresme

Baix Penedès Tarragonès

Taxa absoluta atur registrat

Montsià

> 13% > 11 -13% > 9 - 11% > 7 - 9% 4-7%

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Padró Continu (Idescat) i l’atur registrat a les oficines del SOC.

8

En aquest apartat hem volgut conèixer la incidència de l’atur a nivell comarcal. Observant el mapa 2, podem dir que la taxa absoluta d’atur més alta la trobem a la comarca del Baix Penedès, amb un 14,6%, seguida de l’Anoia amb un 13,9%, el Vallès Occidental (12,3%) i el Bages (12,2%).

Cal dir que aquestes 4 comarques han estat, en els darrers anys, dissenyades i sustentades en el sector de la construcció, concretament en el d’edificació residencial, tot i que, també disposaven d’un sector industrial important el qual no ha suportat la crisis. Entre aquests dos sectors s’han perdut molts llocs de treball i per això ocupen els primers llocs en el rànquing d’incidència de l’atur a nivell comarcal.

Aquestes comarques esmentades presenten unes taxes absolutes d’atur superiors a la mitjana catalana, que és de l’11,1%. La comarca que ocupa la primera posició, el Baix Penedès, se situa 3,5 punts percentuals per sobre de la mitjana general.

Per contra, la taxa absoluta d’atur més baixa la presenta la comarca de l’Alta Ribagorça, amb un 4,8% i 6,3 punts percentuals per sota de la mitjana catalana. La segueixen les comarques de la Val d’Aran amb una taxa del 5,2% i el Pla de l’Estany i la Terra Alta, ambdues amb una taxa absoluta del 6,0%. En aquest cas, ens trobem davant de comarques en les que el sector principal d’activitat són els serveis, concretament, el sector turístic. Aquesta informació ens indica quins són els sectors que s’han mostrat més resistents davant la crisi, ja que aquestes comarques han vist com l’atur ha incidit en el seu territori de manera més lleu que en altres comarques, com són les comarques amb un teixit productiu més orientat cap a sectors com la construcció o sectors dependents d’aquesta.

9

Taula 2. Diferències entre les taxes absolutes d’atur entre 2009 i 2010

comarques

taxa 2009

taxa 2010

Diferència p.p.*

Baix Penedès

12,7

14,6

1,9

Anoia

13,0

13,9

0,9

Vallès Occidental

11,3

12,3

1,0

Bages

11,2

12,2

1,0

Baix Ebre

10,1

12,0

1,9

Garraf

10,6

12,0

1,4

Maresme

10,8

11,9

1,1

Vallès Oriental

11,0

11,9

0,9

Osona

11,0

11,8

0,8

Alt Camp

10,8

11,5

0,7

Baix Llobregat

10,2

11,4

1,2

Baix Empordà

9,9

11,3

1,4

Alt Penedès

9,7

11,2

1,5

Baix Camp

9,8

11,2

1,4

Tarragonès

9,9

11,2

1,3

Selva

9,7

10,9

1,2

Montsià

9,3

10,7

1,4

Alt Empordà

9,1

10,5

1,4

Barcelonès

9,3

10,5

1,2

Gironès

9,3

10,5

1,2

Berguedà

9,9

10,5

0,6

Pla d'Urgell

8,7

10,4

1,7

Segrià

8,5

9,9

1,4

Noguera

8,3

9,8

1,5

Solsonès

8,5

9,8

1,3

Urgell

8,7

9,7

1,0

Ripollès

9,5

9,7

0,2

Garrotxa

8,5

9,1

0,6

Conca de Barberà

8,7

8,8

0,1

Ribera d'Ebre

7,0

8,3

1,3

Segarra

7,7

8,2

0,5

Pallars Jussà

6,5

8,0

1,5

Priorat

6,4

7,8

1,4

Garrigues

6,2

7,2

1,0

Alt Urgell

6,3

6,7

0,4

Pallars Sobirà

5,7

6,5

0,8

Cerdanya

5,8

6,4

0,6

10

Pla de l'Estany

5,6

6,0

0,4

Terra Alta

5,8

6,0

0,2

Val d'Aran

4,9

5,2

0,3

Alta Ribagorça

4,7

4,8

0,1

*punts percentuals. Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Padró Continu (Idescat) i l’atur registrat a les oficines del SOC.

Respecte la diferència entre taxes comarcals dels anys 2009 i 2010 podem dir que les comarques que presenten la variació percentual més elevada són el Baix Penedès i el Baix Ebre, ambdues amb una diferència d’1,9 punts percentuals. Aquestes van seguides del Pla d’Urgell amb 1,7 punts i la Noguera, el Pallars Jussà i l’Alt Penedès totes tres amb una diferència d’1,5 punts percentuals.

Les comarques que mantenen les taxes més semblants entre els anys 2009 i 2010 són la Conca de Barberà i l’Alta Ribagorça amb un augment de 0,1 punts percentuals i el Ripollès i la Terra Alta amb un increment de 0,2 punts.

En general doncs, podem dir que la diferència entre taxes no és molt accentuada i els valors entre 2009 i 2010 es mantenen força semblants. Aquesta comparativa només ens permet parlar d’una lleugera contracció de l’increment de l’atur, perquè la realitat és que la situació segueix sent sobradament preocupant si tenim en compte que ja a l’any 2009, en plena crisi, l’atur era fortament present en el nostre mercat de treball. En tot cas hem de dir que no capgirem la situació de continua destrucció d’ocupació al territori català.

11

2.4. Evolució de l’atur registrat per comarques 2009-2010

Mapa 3. Evolució de l’atur registrat per comarques 2009-2010

Val d'Aran Pallars Alta Ribagorça Cerdanya Alt Urgell

Alt Empordà

Ripollès

Garrotxa Pla de l'Estany

Pallars Jussà Berguedà Osona

Solsonès

Gironès

Baix Empordà

Noguera Selva Bages

Pla d'Urgell

Anoia

Segrià Garrigues

Conca de Alt Penedès Alt Camp

Priorat Terra Alta

Ribera d'Ebre

Vallès Oriental Vallès Maresme Occidental

Urgell Segarra

Baix Camp

Baix Barcelonès Llobregat

Garraf Baix Penedès

Tarragonès

Baix Ebre Montsià

Variació interanual atur registrat

> 20% > 14 - 20% > 7 - 14% < 7%

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Padró Continu (Idescat) i l’atur registrat a les oficines del SOC.

La tendència de l’atur, com hem vist en el cas de les províncies, ens permet conèixer la variació de l’atur, és a dir, si el nombre de persones aturades s’ha incrementat o reduït i en quina força ho ha fet entre 2009 i 2010.

Segons el mapa 3, podem dir que les comarques amb els increments més accentuats són el Pallars Jussà, de la província de Lleida, amb un increment 12

del 24,3% i el Priorat, de la província de Tarragona, amb un augment del 22,4% i el Pla d’Urgell, de Lleida, amb un 20,7% d’augment.

A l’altre extrem trobem, amb taxes per sota del 0,5%, la Conca de Barberà, (0,1%), el Ripollès (0,2%) i l’Alta Ribagorça (0,4%). La majoria de la resta de comarques oscil·len entre el 8% i el 19% de variació.

13

3. Perfil de les persones aturades En aquest apartat ens hem centrat en analitzar l’atur segons els resultats obtinguts a partir de les microdades de l’Enquesta de Població Activa del darrer trimestre de 2010. Les dades obtingudes les hem desglossat segons el sexe, el nivell d’estudis, la nacionalitat, l’edat,... de les persones que estan buscant feina però que no la troben.

Persones aturades El nombre de persones aturades comptabilitzades a l’Enquesta de Població Activa el darrer trimestre de 2010 és de 686.773. D’aquestes 399.324 són homes (58,1%) i 287.449 són dones (41,9%).

GRÀFIC 1:

Taxa d'atur per sexe 4t trimestre 2010 20,0

19,4 18,1

19,0 18,0

16,6

17,0 16,0 15,0 Homes 

Dones

Catalunya

Font: Elaboració pròpia a partir de les microdades de l’EPA (INE).

Si ens fixem en les taxes d’atur, podem veure com la dels homes és d’un 19,4% i la de les dones d’un 16,6%. En aquest cas, els homes presenten una taxa d’atur quasi 3 punts percentuals per sobre de la de les dones.

Davant aquests resultats, podem dir que segueixen sent els homes els més afectats per l’atur, però cal recordar que no perquè la situació de les

14

dones al mercat de treball hagi millorat, sinó perquè la destrucció d’ocupació, que patim des de ja fa tres anys, s’ha donat en sectors molt masculinitzats com és el cas de la construcció.

GRÀFIC 2:

Taxa d'atur per grups d'edat 4t trimestre 2010 70,0 60,0 50,0 40,0 30,0 20,0 10,0 0,0

65,5

25,0 15,7

16 a 19  anys

20 a 30  anys

14,8

31 a 44  anys

13,9

45 a 54  anys

55 a 64  anys

18,1

Total

Font: Elaboració pròpia a partir de les microdades de l’EPA (INE).

Per grups d’edat, podem dir que les taxes d’atur més elevades i molt allunyades de la mitjana de Catalunya, la presenten els grups d’edat més joves. Són els joves entre 16 i 19 anys els més afectats, ja que presenten una taxa d’atur del 65,5%, seguit dels de 20 a 30 anys, amb una taxa del 25%.

GRÀFIC 3:

Taxa d'atur per nivell d'estudis 4t trimestre 2010 30,0 25,0 20,0 15,0 10,0 5,0 0,0

27,0

23,0 18,1

17,1 10,4

Analfabets i  Educació  Educació  Estudis  educació  secundària  secundària  superiors primària 1a etapa 2a etapa

Total

Font: Elaboració pròpia a partir de les microdades de l’EPA (INE).

15

Per nivell d’estudis, podem veure que són les persones amb els nivells formatius més baixos, qui tenen les taxes d’atur més elevades. Hi ha una diferència de 16,6 punts percentuals entre la taxa corresponent al nivell d’estudis més baix i la taxa corresponent al nivell més alt. En aquest sentit, l’educació segueix sent un indicador clau i garantia de romandre en el mercat de treball, ja que les persones amb un nivell d’estudis superiors són les que presenten la taxa d’atur més baixa, d’un 10,4%. Taxa que es troba força per sota de la mitjana catalana, concretament 7,7 punts percentuals.

GRÀFIC 4:

Taxa d'atur per sexe i nivell d'estudis  4t trimestre 2010 29,0 30,0 25,0 20,0 15,0 10,0 5,0 0,0

23,8

23,2 22,8 17,1 17,1 11,2 9,7

Homes Dones

Estudis  Analfabets i  Educació  Educació  educació  secundària  secundària  superiors 2a etapa 1a etapa primària Font: Elaboració pròpia a partir de les microdades de l’EPA (INE).

Si ens fixem en les taxes d’atur per sexe i nivells d’estudis, podem veure que la tendència, tant per homes com per dones, és la de patir més atur com més baix és el nivell formatiu de la persona. És destacable el fet que les dones amb estudis superiors pateixin menys l’atur que els homes amb el mateix nivell formatiu, malgrat que la diferència no sigui molt accentuada. S’ha invertit la tendència, doncs fins ara, havien estat les dones qui, malgrat haver assolit un nivell d’estudis alt, patien més l’atur que els homes.

Tot i aquest tret destacat, tant homes com dones presenten les taxes d’atur més elevades en els casos de no tenir estudis o tenir un nivell d’estudis

16

primaris. En aquest cas, els homes tenen una taxa d’atur del 29% i les dones del 23,8%.

GRÀFIC 5:

Taxa d'atur per nacionalitat  4t trimestre 2010 40,0

30,5

30,0

18,1

15,2

20,0 10,0 0,0

Nacionalitat  espanyola

Nacionalitat  estrangera

Total

Font: Elaboració pròpia a partir de les microdades de l’EPA (INE).

Per nacionalitat, són les persones de nacionalitat estrangera les més afectades per l’atur. Aquest col·lectiu se situa 12,4 punts percentuals per sobre de la mitjana catalana i 15,3 punts per sobre de població autòctona.

GRÀFIC 6:

Durada de l'atur per sexe 4t trimestre 2010 35,0 30,0 25,0 20,0 15,0 10,0 5,0 0,0

31,7

27,8 29,2

26,2 18,3 17,3

27,4 22,3 Homes Dones

Menys de 6  De 6 mesos a  De 1 a 2 anys Més de 2 anys mesos 1 any Font: Elaboració pròpia a partir de les microdades de l’EPA (INE).

17

El temps d’estada en situació d’atur és un indicador que permet conèixer la capacitat del mercat de treball de crear ocupació i de reinserir a les persones que es troben sense feina.

Segons el gràfic 6, al darrer trimestre de 2010, la major part dels homes que es troben sense feina són els que porten entre 1 i 2 anys a les llistes de l’atur, concretament un 31,7% del total d’homes.

En canvi, la major proporció de dones aturades són les que porten menys de 6 mesos a l’atur, concretament un 29,2%.

Malgrat això, si ens fixem en l’atur de llarga durada, comprovem com les dones presenten major dificultat per trobar una feina, ja que és superior el percentatge de dones aturades (27,4%) de llarga durada que el d’homes en la mateixa situació (22,3%).

GRÀFIC 7: Durada de l'atur per províncies  4t trimestre 2010 45,0 40,0 35,0 30,0 25,0 20,0 15,0 10,0 5,0 0,0

42,3

38,9

31,4 24,9 17,3

32,0

28,9

26,4 17,9

20,0

19,8

26,6 20,7

19,8

20,8

12,5

De 6  De 1 a 2  Més de 2  Menys  De 6  De 1 a 2  Més de 2  Menys  De 6  De 1 a 2  Més de 2  Menys  De 6  De 1 a 2  Més de 2  Menys  anys de 6  mesos a  anys anys de 6  mesos a  anys anys de 6  mesos a  anys anys de 6  mesos a  anys mesos 1 any mesos 1 any mesos 1 any mesos 1 any Barcelona

Girona

Lleida

Tarragona

Font: Elaboració pròpia a partir de les microdades de l’EPA (INE).

La durada de l’atur per les diferents províncies de Catalunya, ens permet veure que és Barcelona la província que presenta el percentatge més elevat de

18

persones en atur de llarga durada, concretament un 26,4% del total de la província.

Per contra, és Lleida la província que presenta el percentatge més baix (12,5%) de persones aturades amb greus problemes per tornar al mercat de treball.

Cal dir que, en comparació al 2009, totes les províncies han augmentat els percentatges que corresponen als períodes més llarg d’estada a l’atur.

Aquesta situació es veurà traduïda en una disminució de persones beneficiàries de prestacions per atur per l’esgotament de la durada màxima d’aquestes, com constatarem al punt 4 d’aquest informe.

TAULA 3: (N) Persones aturades que han treballat prèviament i que fa menys d’un any que romanen a l’atur per sector d’activitat Comerç al detall, excepte el comerç de vehicles de motor i motocicletes Construcció d’immobles Serveis de menjar i begudes Activitats especialitzades de la construcció Serveis a edificis i activitats de jardineria Activitats de les llars que donen ocupació a personal domèstic Serveis d’allotjament Indústries de productes alimentaris Fabricació de productes metàl·lics, excepte maquinària i equips Agricultura, ramaderia,caça i activitats dels serveis que s’hi relacionen Transport terrestre; transport per canonades Administració pública, Defensa i Seguretat Social obligatòria

CNAE_09

33.722 25.389 24.070 19.794 12.282 11.586 11.087 8.676 8.602 7.787 7.068 6.490

Font: Elaboració pròpia a partir de les microdades de l’EPA (INE).

La taula 3 ens mostra els sectors d’activitat que aglutinen el major nombre de persones aturades. El comerç al detall (33.722 persones aturades), la construcció d’immobles (25.389 persones aturades) i els serveis de menjar i beguda (24.070 persones aturades) són els sectors d’on provenen més persones que es troben sense feina actualment.

19

Les dades són prou preocupants i evidencien, un any més, la incapacitat del nostre mercat de treball per crear ocupació.

4. Protecció econòmica per atur Sabent que en el nostre mercat de treball, no genera ocupació i que hi ha moltes persones que pateixen atur de llarga durada, és important conèixer el grau de protecció econòmica que tenen aquestes.

Al llarg de l’any 2010, hem pogut constatar un canvi important alhora que preocupant, en la tendència de les persones beneficiàries de prestacions per atur.

TAULA 4: % sobre el total Desembre 2009 Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre 2010

Prestació contributiva 63,5% 61,6% 59,6% 58,3% 57,4% 57,3% 57,8% 59,2% 59,7% 57,6% 56,8% 56,1% 56,1%

Renda Activa Subsidi d'Inserció (RAI) 35,3% 1,2% 37,2% 1,2% 39,2% 1,2% 40,4% 1,3% 41,2% 1,4% 41,1% 1,6% 40,5% 1,7% 39,0% 1,8% 38,5% 1,8% 40,4% 2,0% 41,1% 2,1% 41,8% 2,1% 41,7% 2,2%

Total 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Ministerio de Trabajo e Inmigración.

La taula 4 ens mostra en nombres relatius, com es distribueixen les persones que es troben sense feina i que són beneficiàries d’algun tipus de prestació.

Si bé iniciàvem l’any amb una major proporció de persones beneficiàries de prestacions contributives (61,6%), podem veure com a finals de 2010, la proporció entre prestacions contributives i assistencials tendeix a equiparar-se.

20

El fet alarmant és que aquesta evolució al llarg de l’any constata la finalització de moltes prestacions contributives per desocupació i un augment de persones que perceben prestacions de tipus assistencial.

TAULA 5: Variació interanual (%) Desembre 2009 Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre 2010

Prestació contributiva -15,5% 5,7% -1,2% -4,6% -8,7% -10,8% -11,2% -12,3% -12,4% -14,4% -15,3% -16,4% -16,2%

Renda Activa Subsidi d'Inserció (RAI) 326,0% 317,5% 127,7% 69,9% 120,8% 61,5% 115,7% 59,4% 101,8% 63,0% 88,7% 61,7% 76,1% 65,4% 63,5% 57,3% 59,2% 57,4% 49,5% 59,3% 37,6% 64,0% 21,0% 68,4% 12,3% 78,2%

Total 19,4% 32,8% 26,9% 24,0% 18,8% 15,0% 12,2% 8,0% 6,9% 4,7% 1,8% -2,8% -5,0%

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Ministerio de Trabajo e Inmigración.

La taula 5 ens mostra la tendència a la baixa del nombre de prestacions contributives per atur, fenomen que té una relació directa amb l’atur de llarga durada que pateixen moltes persones a Catalunya, com hem pogut veure anteriorment. A aquesta situació cal afegir el fort increment del nombre de subsidis per atur entre l’inici de l’any fins al mes d’abril. Posteriorment, tot i que la tendència a finals de 2010 ha estat la de continuar augmentant, ho ha fet, però, de manera molt més lleu.

Cal destacar que els mesos de novembre i desembre de 2010, mostren una tendència global negativa de totes les prestacions per atur. Per primer cop, es redueix el nombre de persones beneficiàries d’algun tipus de prestació.

Davant d’aquesta situació tan negativa hem volgut conèixer les persones que es troben a l’atur, però que no tenen cap tipus de cobertura econòmica.

21

TAULA 6:

Desembre 2009 Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre 2010

Persones aturades 561.761 583.883 597.287 604.038 593.656 574.736 554.261 539.191 555.894 557.268 566.496 564.541 562.673

Persones aturades que perceben % prestació protecció 483.393 86,0 502.297 86,0 498.808 83,5 488.117 80,8 476.545 80,3 458.377 79,8 443.199 80,0 441.079 81,8 452.415 81,4 436.901 78,4 449.805 79,4 456.104 80,8 459.150 81,6

Persones que no perceben % de prestació desprotecció 78.368 14,0 81.586 14,0 98.479 16,5 115.921 19,2 117.111 19,7 116.359 20,2 111.062 20,0 98.112 18,2 103.479 18,6 120.367 21,6 116.691 20,6 108.437 19,2 103.523 18,4

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Ministerio de Trabajo e Inmigración.

La taula 6 ens permet veure com hi ha una part important de la població activa a Catalunya que es troba a l’atur i no té cap protecció. A finals de 2010, 103.523 persones no tenen feina i no perceben cap tipus de prestació, el que significa un 18,4% del total de la població aturada registrada a les oficines del SOC.

Si analitzem l’evolució al llarg de l’any, els valors relatius ens indiquen que hi ha una diferència de 4,4 punts percentuals entre la població desprotegida entre els mesos de desembre de 2009 i 2010.

El que és més greu és l’increment interanual que ha patit la població desprotegida ja que a finals de 2010 hi ha un augment del 32,1% de la població aturada sense cobertura econòmica.

Aquesta situació posa en perill la cohesió social i pot ser molt més greu del que les dades ens permeten intuir, ja que totes aquestes persones estan registrades a les oficines del Servei d’Ocupació de Catalunya com a demandants d’ocupació, però som conscients que hi ha una part de la població desocupada en situació de desprotecció, no comptabilitzada en aquest registre,

22

bé perquè no s’hagin inscrit com a demandants d’ocupació al Servei d’Ocupació de Catalunya o bé perquè tot i estar inscrits, es trobin realitzant algun curs de formació ocupacional superior a 20 hores, entre altres casuístiques possibles que exclouen a aquestes persones del registre.

En aquest apartat ens hagués agradat poder parlar també de les persones beneficiàries del Programa Temporal de Protecció per Desocupació i Inserció (PRODI) però no ha estat possible ja que no hem pogut disposar d’aquestes dades ni per províncies ni pel total de Catalunya.

23

5. Elements a destacar Mapa de l’atur a Catalunya 

Segons dades de l’EPA, Tarragona és la província més afectada per l’atur amb una taxa del 19,8% seguida de Girona amb un 19,4%. Barcelona presenta una taxa del 18% mentre que Lleida, la província menys afectada per l’atur, té una taxa del 14,5%. La taxa d’atur per Catalunya és del 18,1%.



Per províncies i respecte l’any 2009, l’atur s’ha incrementat en un 15,8% a Lleida, en un 13,7% a Tarragona, en un 12,9% a Girona i per últim, en un 10,9% a Barcelona. L’increment mitjà de Catalunya ha esta de l’11,6%.



Per comarques, la taxa absoluta d’atur més alta la trobem a la comarca del Baix Penedès (14,6%). Tot seguit, l’Anoia amb un 13,9%, el Vallès Occidental amb un 12,3% i el Bages amb un 12,2%. La taxa “absoluta” d’atur per Catalunya és de l’11,1%.



La taxa absoluta d’atur més baixa la presenten les comarques de l’Alta Ribagorça, amb un 4,8%, la Val d’Aran amb un 5,2%, i el Pla de l’Estany i la Terra Alta, ambdues amb una taxa del 6,0%.



Respecte l’evolució de l’atur entre 2009 i 2010, el Pla d’Urgell ha patit l’increment més elevat d’atur, concretament un 50,6%. El Pallars Jussà, ha incrementat en un 24,3% l’atur, i el Priorat en un 22,4%.

24



L’única comarca que ha aconseguit reduir l’atur l’any 2010 és el Pla de l’Estany. Aquesta comarca ha aconseguit reduir l’atur en un -14,8% respecte el 2009. Amb taxes per sota del 0,5% d’increment, trobem la Conca de Barberà (0,1%), el Ripollès (0,2%) i l’Alta Ribagorça (0,4%).

Perfil de les persones aturades 

A Catalunya, el darrer trimestre de 2010, hi ha una taxa d’atur del 18,1%. La taxa d’atur dels homes és del 19,4% i al de les dones del 16,6%.



Les persones aturades al quart trimestre de 2010 són majoritàriament homes, amb edats compreses entre els 16 i 30 anys i amb un nivell educatiu baix.



La formació segueix sent garantia per mantenir-se en el mercat de treball. Les dones, per primer cop, presenten una taxa d’atur més baixa que la dels homes en el cas de tenir un nivell d’estudis superiors. La tendència de l’afectació més pronunciada per part de les dones malgrat l’alt nivell de formació ha canviat a finals del 2010.



Les persones estrangeres tenen la taxa d’atur més alta, d’un 30,5%. Es distancien de la mitjana catalana en 12,4 punts percentuals.



Segueixen sent les dones les que pateixen més l’atur de llarga durada evidenciant la dificultat del mercat de treball per absorbir aquesta part de la població. A diferència de l’any 2009 però, els homes també comencen a patir l’atur de llarga durada d’una manera significativa.



Per províncies podem dir que és Barcelona la que presenta un percentatge més elevat de persones afectades per l’atur de llarga durada.

25

Protecció econòmica per atur 

A Catalunya, per primer cop, es redueix el nombre de persones beneficiàries de prestacions contributives, no precisament perquè s’hagi reduït el nombre de persones aturades sinó per l’esgotament de la durada màxima d’aquestes.



S’ha incrementat en un 32,1% la població desocupada que no té cap tipus de cobertura econòmica i que no percep cap tipus de prestació d’atur. Són, com a mínim, 103.523 les persones que es troben en aquesta situació de desprotecció.

26

6- Annexes Taula de Tendència de l'atur per comarques 2009-2010 Mitjana anual atur Variació Mitjana anual Variació Comarca registrat interanual % atur registrat interanual % Pallars Jussà 703 24,3 Urgell 2.380 11,9 Priorat 500 22,4 Baix Llobregat 62.806 11,4 Pla d'Urgell 2.114 20,7 Maresme 35.195 10,4 Ribera d'Ebre 1.312 19,0 Vallès Occidental 75.026 9,0 Baix Ebre 6.519 18,0 Cerdanya 835 8,5 Segrià 14.041 17,9 Vallès Oriental 32.749 8,4 Noguera 2.560 16,8 Bages 15.049 8,4 Alt Empordà 9.966 16,0 Osona 12.170 7,5 Baix Penedès 10.010 15,0 Alt Camp 3.532 7,4 Alt Penedès 7.896 14,9 Anoia 11.020 6,7 Montsià 5.199 14,1 Segarra 1.262 6,4 Garrigues 929 14,1 Pla de l'Estany 1.492 6,3 Baix Camp 14.676 13,9 Garrotxa 3.301 5,9 Solsonès 880 13,8 Alt Urgell 996 5,8 Garraf 12.002 13,5 Berguedà 2.845 5,5 Gironès 13.195 13,5 Val d'Aran 398 5,4 Baix Empordà 10.282 13,5 Terra Alta 486 4,0 Pallars Sobirà 342 13,4 Alta Ribagorça 146 0,4 Tarragonès 19.578 13,3 Ripollès 1.662 0,2 Selva 13.083 13,1 Conca de Barberà 1.230 0,1 Barcelonès 160.677 12,9 Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Padró Continu (Idescat) i l’atur registrat a les oficines del SOC. Comarca

Taula d’Incidència de l’atur per municipis 2010 Més de 50.000 habitants Mataró Sta. Coloma de Gramenet Rubí Badalona Terrassa Sabadell Manresa Reus Cornellà de Llobregat Sant Boi de Llobregat Hospitalet de Llobregat, l' Tarragona Lleida Girona Barcelona Sant Cugat del Vallès

Mitjana anual atur registrat 12.710 11.559 7.220 21.038 20.033 18.449 6.494 9.353 7.522 7.230 21.127 11.084 10.403 6.671 103.547 3.847

Taxa abs. d'atur 14,9 14,0 13,9 13,8 13,8 13,2 12,9 12,9 12,8 12,7 12,0 11,5 10,9 9,9 9,5 6,9

de 10.001 a 50.000 Salt Vendrell, el Canovelles Pineda de Mar Sant Adrià de Besòs Manlleu Montornès del Vallès Ripollet Palafrugell Mollet del Vallès Tordera Vic Blanes Martorell Igualada Figueres Balaguer Sant Pere de Ribes Calafell Sant Vicenç dels Horts Vilanova i la Geltrú Olesa de Montserrat Malgrat de Mar Esparreguera Calella Montcada i Reixac Vilafranca del Penedès Tortosa

Mitjana anual atur registrat 3.571 4.043 1.786 2.757 3.406 2.008 1.598 3.702 2.172 5.212 1.501 3.710 3.786 2.475 3.536 4.125 1.516 2.706 2.281 2.561 6.002 2.127 1.659 1.989 1.635 3.008 3.359 2.947

Taxa abs. d'atur

de a 5.001 a 10.000

16,9 16,2 15,8 15,4 14,9 14,9 14,4 14,3 14,2 14,1 14,0 13,7 13,6 13,6 13,6 13,6 13,5 13,4 13,3 13,2 13,2 13,2 13,1 12,9 12,9 12,9 12,9 12,8

Santa Margarida de Montbui Vilanova del Camí Badia del Vallès Sant Vicenç de Castellet Llagosta, la Deltebre Bisbal d'Empordà, la Piera Sant Joan de Vilatorrada Cunit Palafolls Llagostera Polinyà Torelló Roquetes Masquefa Ripoll Cubelles Solsona Canet de Mar Llinars del Vallès Cervera Montmeló Sant Fruitós de Bages Mont-roig del Camp Vallirana Lliçà d'Amunt Santa Coloma de Farners

Mitjana anual atur registrat 1.224 1.567 1.576 891 1.391 1.173 1.019 1.392 1.021 1.085 776 666 707 1.177 696 693 890 1.179 729 1.105 752 736 728 661 985 1.103 1.102 908

27

Taxa abs. d'atur 18,2 17,9 16,9 15,2 14,7 14,6 14,6 14,3 13,9 13,1 12,7 12,6 12,5 12,4 12,4 12,3 12,3 12,1 12,0 11,9 11,9 11,7 11,7 11,6 11,5 11,3 11,3 11,2

Granollers Torredembarra Sant Feliu de Guíxols Viladecans Barberà del Vallès Palamós Sant Andreu de la Barca Franqueses del Vallès, les Santa Perpètua de Mogoda Valls Prat de Llobregat, el Berga Amposta Premià de Mar Sant Celoni Vila-seca Castellar del Vallès Parets del Vallès Tàrrega Caldes de Montbui Sant Feliu de Llobregat Gavà Cardedeu Cerdanyola del Vallès Mollerussa Olot Roses Sant Joan Despí Esplugues de Llobregat Molins de Rei Garriga, la Cambrils Salou Castelldefels Lloret de Mar Sant Carles de la Ràpita Masnou, el Vilassar de Mar Banyoles Sant Quirze del Vallès Sitges Sant Just Desvern

de 1.001 a 5.000 Montmell, el Santa Oliva Torrelles de Foix Bisbal del Penedès, la Albinyana Fogars de la Selva Balenyà Sant Jaume dels Domenys Creixell Torre de Claramunt, la Sénia, la Sant Quintí de Mediona Constantí Maçanet de la Selva Bellvei Pont de Vilomara i Rocafort, el Pobla de Claramunt, la

Mitjana anual atur registrat 182 371 279 374 247 154 377

17,9 16,8 16,5 16,5 16,1 14,8 14,8

243 325 381 592 197 621 685 197 360 211

5.290 1.343 1.879 5.618 2.840 1.525 2.307 1.582 2.176 2.091 5.390 1.371 1.765 2.314 1.346 1.777 1.827 1.412 1.317 1.303 3.308 3.576 1.253 4.450 1.069 2.304 1.435 2.211 3.147 1.613 982 2.160 1.923 4.139 2.737 951 1.415 1.118 1.035 1.041 1.446 713

12,7 12,6 12,6 12,6 12,5 12,4 12,4 12,3 12,3 12,2 12,2 12,1 12,1 12,0 11,7 11,4 11,4 11,3 11,2 11,2 11,1 11,1 10,8 10,7 10,4 10,3 10,3 9,9 9,8 9,7 9,6 9,5 9,4 9,3 9,2 9,2 9,1 8,5 8,4 7,9 7,4 6,7

Sentmenat Abrera Arenys de Munt Arenys de Mar Tona Vidreres Alcarràs Santa Maria de Palautordera Calonge Castelló d'Empúries Palau-solità i Plegamans Viladecavalls Cervelló Argentona Bigues i Riells Sant Fost de Campsentelles Castellbisbal Montgat Pallejà Torroella de Montgrí Roca del Vallès, la Premià de Dalt Montblanc Escala, l' Cassà de la Selva Santa Coloma de Cervelló Corbera de Llobregat Puigcerdà Castell-Platja d'Aro Sant Sadurní d'Anoia Sant Esteve Sesrovires Alcanar Vilassar de Dalt Ametlla del Vallès, l' Seu d'Urgell, la Sant Andreu de Llavaneres Tiana Alella Matadepera

Sant Pere de Vilamajor Sant Cebrià de Vallalta Pobla de Mafumet, la Sant Climent de Llobregat Papiol, el Sant Antoni de Vilamajor Masies de Voltregà, les

Mitjana anual atur registrat 289 249 204 273 283 389 223

10,4 10,4 10,4 10,3 10,3 10,3 10,3

Begur Riera de Gaià, la Bordils Catllar, el Borges Blanques, les Rosselló Collbató

14,7 14,7 14,5 14,4 14,2 14,2 14,1 14,0

Alforja Mediona Falset Sant Martí Sarroca Gelida Puig-reig Aldea, l' Santa Eulàlia de Ronçana

131 155 194 212 485 281 295 457

10,2 10,2 10,2 10,2 10,2 10,1 10,1 10,0

14,0 13,9

Seva Taradell

227 403

10,0 9,9

Taxa abs. d'atur

de 1.001 a 5.000

Taxa abs. d'atur

636 899 619 1.070 581 560 619 668 792 881 1.045 538 625 802 600 564 820 730 751 753 662 644 458 641 586 479 881 529 648 699 424 593 482 445 706 534 370 434 280

11,1 11,1 10,9 10,9 10,9 10,8 10,8 10,7 10,7 10,6 10,5 10,3 10,3 10,1 10,0 9,9 9,7 9,7 9,7 9,5 9,3 9,2 9,1 9,0 9,0 9,0 9,0 8,7 8,7 8,4 8,4 8,3 8,1 7,9 7,9 7,7 6,8 6,5 4,9

Mitjana anual atur registrat 240 93 96 244 327 167 228

8,3 8,3 8,3 8,2 8,2 8,2 8,2

Tivissa Ponts Oliana Subirats Sant Pol de Mar Soses Ullastrell Secuita, la

93 146 103 160 276 96 101 86

8,2 8,2 8,2 8,1 8,1 8,0 8,0 7,9

Vinyols i els Arcs Amer

104 119

7,9 7,9

de 1.001 a 5.000

28

Taxa abs. d'atur

Santa Margarida i els Monjos Arboç, l' Navarcles Canyelles

660 503 543 392

13,7 13,7 13,4 13,3

Lliçà de Vall Arbúcies Castellví de la Marca Alguaire

436 445 105 207

9,9 9,8 9,8 9,8

128 82 165 78

7,9 7,8 7,8 7,8

9,8 9,8 9,8 9,8 9,8 9,7 9,7 9,7 9,6 9,6 9,5 9,5 9,5 9,4 9,4 9,4 9,4 9,4 9,4 9,2 9,2 9,2 9,1 9,1 9,0 9,0 9,0 9,0 9,0 9,0 9,0 9,0 9,0

Camprodon Planes d'Hostoles, les Quart Térmens Sant Esteve de Palautordera Bescanó Artesa de Segre Sant Julià de Ramis Forallac Vallfogona de Balaguer Vallromanes Besalú Castellterçol Tossa de Mar Sant Vicenç de Montalt Sant Julià de Vilatorta Sant Joan les Fonts Ribes de Freser Begues Gandesa Perelló, el Torrefarrera Almacelles Albesa Bell-lloc d'Urgell Teià Santa Maria de Corcó Vilobí d'Onyar Flix Benavent de Segrià Folgueroles Seròs Preses, les Cabrils Cabrera de Mar Riudellots de la Selva Torregrossa

Pobla de Montornès, la Sant Jaume d'Enveja Òdena Martorelles Roda de Barà Navàs Callús Vacarisses Hostalric Castellgalí Súria Castellbell i el Vilar Capellades Camarles Centelles Artés Hostalets de Pierola, els Banyeres del Penedès Riells i Viabrea Aiguafreda Monistrol de Montserrat Pla de Santa Maria, el Dosrius Olivella Jonquera, la Roda de Ter Prats de Lluçanès Sallent Anglès Sils Sant Pere de Riudebitlles Gironella Sant Hipòlit de Voltregà Sant Salvador de Guardiola Caldes de Malavella Santa Bàrbara Balsareny Alcover Breda Sant Llorenç Savall

257 294 302 431 541 507 145 503 340 161 503 303 443 283 583 439 227 237 323 190 241 183 409 277 251 463 204 506 412 414 172 365 255

13,1 13,0 13,0 12,8 12,6 12,6 12,4 12,4 12,4 12,3 12,2 12,2 12,1 12,0 12,0 11,8 11,8 11,8 11,8 11,7 11,6 11,5 11,5 11,5 11,4 11,4 11,3 11,3 11,3 11,2 11,2 11,2 11,2

Aitona Almenar Olesa de Bonesvalls Móra la Nova Agramunt Olèrdola Sarral Santa Eugènia de Berga Sant Joan de les Abadesses Vilallonga del Camp Avinyonet del Penedès Sant Vicenç de Torelló Santa Susanna Tremp Llorenç del Penedès Riudoms Borges del Camp, les Campdevànol Llançà Golmés Vilanova del Vallès Ametlla de Mar, l' Mont-ras Ampolla, l' Cardona Pallaresos, els Sant Llorenç d'Hortons Montbrió del Camp Caldes d'Estrac Avinyonet de Puigventós Bellvís Granada, la Alcoletge

151 235 117 212 366 236 109 157 214 134 106 123 215 382 137 403 130 204 325 105 298 457 116 218 297 257 148 142 170 95 145 121 182

129 230 192 174 93 93 119 112 113 302 275 145 136 86 315 153 152 202 308 76 109 287 97 137 183 68 94 80 74 311 201 87 90

7,7 7,7 7,6 7,6 7,6 7,5 7,4 7,4 7,3 7,3 7,3 7,2 7,2 7,2 7,1 7,1 7,0 6,9 6,9 6,9 6,8 6,8 6,8 6,7 6,7 6,7 6,6 6,6 6,5 6,4 6,4 6,4 6,3

231 521 283 261 384 273 170

11,1 11,1 11,1 11,0 11,0 11,0 10,9

Sant Quirze de Besora Morell, el Riudarenes Móra d'Ebre Bruc, el Vallgorguina Sant Pere Pescador Alfarràs Sant Pere de Torelló Sant Feliu de Codines Calaf Santa Coloma de Queralt Vallmoll Santpedor Cànoves i Samalús Avinyó Ulldecona Castellet i la Gornal

151 258 153 414 145 191 150 215 172 417 258 207 122 508 202 156 517 159

10,8 10,8 10,8 10,8 10,7 10,7 10,6 10,6 10,6 10,6 10,6 10,5 10,5 10,5 10,5 10,5 10,4 10,4

Espluga de Francolí, l' Albatàrrec Pobla de Segur, la Casserres Selva del Camp, la Torres de Segre Cellera de Ter, la Vandellòs i l'Hospitalet l'Infant Sort Torrelles de Llobregat Sant Hilari Sacalm Bellpuig Sarrià de Ter Castellví de Rosanes Santa Cristina d'Aro Avià Linyola Celrà Altafulla Palma de Cervelló, la Bagà Calldetenes Moià Arbeca Vilafant

228 125 179 90 321 121 122

8,9 8,8 8,8 8,8 8,8 8,7 8,7

Juneda Palau d'Anglesola, el Cornellà del Terri Pals Porqueres Vielha e Mijaran Vilablareix

145 87 90 109 174 251 96

6,3 6,2 6,1 6,1 5,8 5,8 5,8

351 139 334 336 287 265 103 292 122 151 272 276 184 131 145 317 131 319

8,7 8,7 8,7 8,6 8,6 8,6 8,5 8,5 8,5 8,4 8,4 8,4 8,4 8,4 8,4 8,4 8,4 8,3

Ivars d'Urgell Castellvell del Camp Vall d'en Bas, la Alpicat Guissona Pont de Suert, el Ascó Gurb Santa Pau Sant Gregori Llívia Bellver de Cerdanya Alp Cadaqués Peralada Fornells de la Selva Batea Naut Aran

62 109 103 236 249 92 59 89 56 111 59 78 64 96 57 72 57 43

5,7 5,7 5,7 5,6 5,6 5,4 5,3 5,2 5,2 5,1 4,9 4,9 4,9 4,8 4,7 4,5 4,2 3,4

de

29

Mitjana anual atur registrat 86 39 147 58 65 100 44 49 38

16,5 15,9 15,5 15,2 14,7 14,6 14,6 14,5 14,4

73

14,2

105 46 79

14,0 13,9 13,4

Duesaigües Pont d'Armentera, el

21 48

13,3 13,1

Torroja del Priorat Vilalba Sasserra Ullà Santa Llogaia d'Àlguema

13 62 94 29

13,1 13,1 12,9 12,4

Pedret i Marzà

13

12,2

87 86 119

12,2 12,1 12,1

Aiguamúrcia

76

12,1

Far d'Empordà, el Floresta, la Figaró-Montmany

40 13 81

12,0 11,9 11,7

9

11,6

Olvan

66

11,5

Sales de Llierca Argelaguer

12 32

11,5 11,4

Alfara de Carles

29

11,3

Preixens Carme

29 62

11,3 11,2

Bellmunt del Priorat Xerta

24 89

11,2 11,0

Vilamalla Sant Feliu de Buixalleu

84 58

11,0 11,0

Puigdàlber Santa Maria de Miralles Menàrguens

39 10 60

10,9 10,9 10,9

Vinebre Monistrol de Calders Vilosell, el Rodonyà

32 48 14 35

10,9 10,7 10,7 10,7

Sant Iscle de Vallalta

91

10,7

d’1 a 1.000 Sant Miquel de Fluvià Montferri Cabrera d'Anoia Pontons Bonastre Sant Bartomeu del Grau Vespella de Gaià Vilada Osor Massanes Cabra del Camp Masllorenç Montesquiu

Sant Martí de Centelles Flaçà Vallbona d'Anoia

Lloar, el

Taxa abs. d'atur

d’1 a 1.000 Talarn Agullana Oluges, les Llers Galera, la Cubells Bausen Pau Sant Mori Ivars de Noguera Sant Feliu de Pallerols Marçà Senan Maià de Montcal Brull, el Vimbodí i Poblet Puiggròs Blancafort Granyanella Vilanova de Segrià Sentiu de Sió, la Gualta Ullastret Sant Agustí de Lluçanès Boadella i les Escaules Senterada Perafort Ribera d'Ondara Santa Fe del Penedès Espluga Calba, l' Botarell Artesa de Lleida Vilanova de Sau Mont-ral Granyena de les Garrigues Esterri d'Àneu Vilanova de la Barca Portella, la Sant Quirze Safaja Pira Riudecanyes Montoliu de Lleida Saldes Llambilles Colera Sant Jordi Desvalls

Mitjana anual atur registrat 19 41 8 59 45 18 2 28 9

Taxa abs. d'atur

d’1 a 1.000

Mitjana anual atur registrat 4 15 6 7 10 8 14 22 8

7,6 7,6 7,6 7,6 7,5 7,5 7,5 7,5 7,5

Renau Capçanes Vilamaniscle Rabós Torrebesses Vansa i Fórnols, la Llavorsí Camós Gombrèn

5,3 5,3 5,3 5,2 5,2 5,2 5,2 5,2 5,2

17

7,5

Castelldans

35

5,2

64 29 3

7,4 7,4 7,4

Fontanilles Gavet de la Conca Coma i la Pedra, la

5 9 10

5,2 5,2 5,2

20 12

7,4 7,4

Guingueta d'Àneu, la Esponellà

13 15

5,2 5,2

48 14 20 7

7,4 7,4 7,4 7,4

Ogassa Torre de Fontaubella, la Fondarella Selva de Mar, la

9 4 30 8

5,2 5,2 5,2 5,2

44

7,4

Bòrdes, es

9

5,1

24 17 12

7,4 7,4 7,4

Cantallops Castell de Mur Vilalba dels Arcs

11 6 22

5,1 5,1 5,1

5

7,4

Organyà

30

5,1

13 8 63

7,3 7,3 7,3

Susqueda Conca de Dalt Sant Andreu Salou

4 13 5

5,1 5,1 5,1

21

7,3

Calonge de Segarra

6

5,1

19

7,3

Almoster

49

5,1

19 56

7,3 7,2

Serra de Daró Sant Ramon

6 18

5,1 5,0

69

7,2

Pont de Bar, el

6

5,0

17 10

7,2 7,2

Sant Feliu Sasserra Figuera, la

22 5

5,0 5,0

8 49

7,2 7,2

Montellà i Martinet Ribera d'Urgellet

23 32

5,0 5,0

58 41

7,2 7,1

Jafre Montmajor

14 16

4,9 4,9

32 21 50

7,1 7,0 7,0

Sant Llorenç de Morunys Das Brunyola

34 7 11

4,9 4,9 4,9

23 17 32 26

7,0 7,0 7,0 7,0

Fogars de Montclús Vilallonga de Ter Rupià Maials

14 15 7 29

4,9 4,9 4,8 4,8

30

7,0

Albanyà

5

4,8

30

Taxa abs. d'atur

Fonollosa

105

10,7

Vilagrassa Masdenverge Marganell Cistella Vilella Baixa, la

31 81 22 17 14

10,7 10,6 10,6 10,6 10,5

Guardiola de Berguedà Paüls Vilaverd Querol Castellnou de Bages Olost Febró, la Puigpelat Farrera Pla del Penedès, el

69 39 33 40 78 80 3 71 10 73

10,5 10,5 10,4 10,4 10,4 10,4 10,4 10,3 10,2 10,2

Santa Maria de Martorelles

60

10,2

Alió Santa Eulàlia de Riuprimer

27 73

10,1 10,1

5

10,1

Tortellà

47

10,1

Vila-rodona Cercs Beuda Rellinars Oristà Masarac Cervià de les Garrigues Sant Julià del Llor i Bonmatí Masies de Roda, les

85 83 11 50 39 18 48 86 52

10,1 9,9 9,9 9,9 9,9 9,8 9,7 9,7 9,6

Tivenys

53

9,6

Jorba Sant Joan de Mollet

50 30

9,5 9,4

Pratdip Pacs del Penedès Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura Riudecols Gualba

47 58

9,4 9,4

81 83 78

9,4 9,4 9,4

Copons Riumors Vallcebre

19 13 16

9,4 9,3 9,3

Tarroja de Segarra Pont de Molins Tagamanent Albi, l'

9 33 18 48

9,3 9,3 9,3 9,2

Corçà

81

9,2

Sant Guim de Freixenet Vilamacolum Vajol, la Verges Nou de Gaià, la Benifallet Mura Vall-llobrega

66 20 7 68 29 42 15 54

9,2 9,2 9,1 9,1 9,0 9,0 9,0 9,0

Cabanabona

Garidells, els Sant Pau de Segúries Benissanet Garcia Montseny Aleixar, l' Alòs de Balaguer Tírvia Guiamets, els Milà, el Vilanant Maspujols Castellolí Capolat Masó, la Vilamòs Vilanova d'Escornalbou Pinell de Brai, el Ventalló Puigverd de Lleida Cabanyes, les Horta de Sant Joan Tornabous Piles, les Belianes Tavèrnoles Riner Espunyola, l' Vilaür Molló Montagut i Oix Mas de Barberans Cava Vilanova de l'Aguda Soriguera Sidamon Corbins Colldejou Pinell de Solsonès Albagés, l' Muntanyola Vilobí del Penedès Viladasens Caseres Navès Clariana de Cardener Vallfogona de Ripollès Bàscara Pontils Ultramort Planoles Omellons, els Estany, l' Torrelavit

10

7,0

Salomó

15

4,8

32 57 25 14 40

6,9 6,9 6,9 6,9 6,9

Freginals Morera de Montsant, la Aguilar de Segarra Lluçà Orís

12 5 8 8 10

4,8 4,7 4,7 4,7 4,7

5 8 15 7 17 31 23 3 13 10

6,9 6,9 6,9 6,8 6,8 6,8 6,8 6,8 6,8 6,8

Vilella Alta, la Aiguaviva Conesa Gimenells i el Pla de la Font Espolla Peramola Massalcoreig Pobla de Massaluca, la Omells de na Gaia, els Llosses, les

4 22 4 35 12 11 18 11 4 7

4,7 4,7 4,7 4,6 4,6 4,6 4,6 4,6 4,6 4,6

27

6,8

Crespià

7

4,5

47 35

6,7 6,7

Gósol Gratallops

7 7

4,5 4,5

61

6,7

Campelles

4

4,5

41

6,7

Sant Jaume de Frontanyà

1

4,4

54 35 10 23 14 13 10 6 15

6,7 6,7 6,7 6,7 6,7 6,7 6,7 6,6 6,6

Prats i Sansor Castellar del Riu Castellfollit de Riubregós Forès Montoliu de Segarra Vall de Cardós Ossó de Sió Bossòst Estaràs

8 5 6 1 5 12 6 36 5

4,4 4,4 4,4 4,3 4,3 4,3 4,3 4,3 4,3

43

6,6

Avellanes i Santa Linya, les

12

4,3

26 2

6,6 6,6

Vilaplana Sagàs

18 4

4,3 4,3

9 17

6,6 6,6

Veciana Cogul, el

4 5

4,3 4,2

34 60 9

6,6 6,6 6,6

Castellar de n'Hug Corbera d'Ebre Fontanals de Cerdanya

6 31 14

4,2 4,2 4,2

9 18 27

6,6 6,6 6,6

Fontcoberta Vilanova de Meià Bellaguarda

38 11 8

4,1 4,1 4,1

49 10 11 11

6,6 6,6 6,6 6,5

Torrelameu Castell de l'Areny Toses Vall de Boí, la

19 2 4 33

4,1 4,1 4,1 4,1

7

6,5

Pinós

8

4,1

10 39 6 8 12 10 15 61

6,5 6,5 6,5 6,5 6,5 6,5 6,5 6,4

Vilaller Alcanó Mollet de Peralada Alt Àneu Granadella, la Sarroca de Lleida Juià Valls de Valira, les

21 6 4 13 19 11 8 24

4,0 4,0 4,0 4,0 4,0 3,9 3,9 3,9

31

Castellfollit de la Roca

59

9,0

Font-rubí Regencós Algerri Biure

82 18 23 15

8,9 8,9 8,9 8,9

Pobla de Lillet, la Santa Maria de Besora Saus, Camallera i Llampaies

73 9 45

8,9 8,8 8,8

Llimiana Albons

10 42

8,8 8,8

Cabanes Rourell, el

51 22

8,8 8,8

Fatarella, la Vilabella

59 46

8,8 8,8

Granera Òrrius

5 39

8,8 8,7

Viladamat Barberà de la Conca Vinaixa Orpí Vilajuïga Nulles Fuliola, la Vallclara Ginestar

27 30 35 11 65 26 69 6 56

8,7 8,7 8,7 8,7 8,7 8,6 8,6 8,6 8,6

Sant Boi de Lluçanès Calders Figuerola del Camp

30 53 19

8,5 8,5 8,5

Bellcaire d'Empordà

37

8,5

Sant Martí Sesgueioles Ciutadilla Torre de l'Espanyol, la

21 11 35

8,5 8,5 8,5

Garrigàs Capmany

21 33

8,4 8,4

Bellcaire d'Urgell Palma d'Ebre, la Pradell de la Teixeta Riba, la Sant Climent Sescebes Guimerà

69 20 10 39 27 16

8,4 8,4 8,4 8,4 8,3 8,3

Garriguella

46

8,3

Fortià Vila-sacra Torrent Sant Martí de Tous Bràfim Santa Cecília de Voltregà

33 36 11 58 37 10

8,3 8,3 8,3 8,3 8,2 8,2

Serinyà

61

8,2

8

8,2

37 18

8,1 8,1

Talamanca Borrassà Cabacés

Argentera, l' Riba-roja d'Ebre Terrades Garrigoles Cervià de Ter Tallada d'Empordà, la Rubió Pontós Maçanet de Cabrenys Mieres Rocafort de Queralt Lladó Palau de Santa Eulàlia Parlavà Vilanova de Prades Montclar Prat de Comte Rialp Viladrau Armentera, l' Portbou Castellcir Poboleda Cabanelles Navata Sant Miquel de Campmajor Campllong Castellserà Prats de Rei, els Plans de Sió, els Alpens Bot Sant Mateu de Bages Alamús, els Santa Maria de Merlès Ordis Solivella Pera, la Vilademuls Capafonts Sant Martí de Riucorb Puigverd d'Agramunt Les Canet d'Adri Vila-sana Camarasa Meranges Castellnou de Seana Vall de Bianya, la Castelló de Farfanya Isona i Conca

6

6,4

Talavera

8

3,9

56 14 6 37

6,4 6,4 6,4 6,4

Llanars Palol de Revardit Biosca Juncosa

15 12 5 11

3,9 3,9 3,9 3,8

18 9 9

6,4 6,3 6,3

Torre-serona Vilopriu Torrefeta i Florejacs

9 5 14

3,8 3,8 3,8

28 13

6,3 6,3

Alàs i Cerc Vidrà

9 4

3,8 3,8

10 29

6,3 6,3

Sant Ferriol Llardecans

6 11

3,7 3,6

5 18

6,3 6,3

Siurana Arnes

4 10

3,6 3,6

5 4

6,2 6,2

Penelles Colomers

11 4

3,5 3,5

7 29 46 33 51 26 16 10 44

6,2 6,1 6,1 6,1 6,1 6,1 6,1 6,1 6,1

Almatret Lles de Cerdanya Llobera Ger Esterri de Cardós Sant Pere Sallavinera Tarrés Porrera Soleràs, el

8 6 5 11 2 4 3 11 7

3,5 3,5 3,5 3,5 3,5 3,4 3,4 3,4 3,4

10 18 41

6,1 6,0 6,0

Argençola Montferrer i Castellbò Arres

6 27 1

3,4 3,3 3,2

23

6,0

Urús

5

3,2

20 12 24

6,0 6,0 6,0

Torre de Cabdella, la Queralbs Sant Julià de Cerdanyola

17 4 5

3,2 3,1 3,1

24 29

5,9 5,9

Oliola Molsosa, la

5 2

3,1 3,1

6 15 23 17 29 5

5,9 5,9 5,9 5,9 5,9 5,9

Margalef Espot Canejan Bolvir Sanaüja Rupit i Pruit

2 8 2 9 8 7

3,1 3,0 3,0 3,0 3,0 3,0

24

5,9

Sant Sadurní d'Osormort

2

2,9

10 42 25 26 36 3

5,9 5,9 5,8 5,8 5,8 5,8

Lladorre Sobremunt Torms, els Guils de Cerdanya Espinelves Pujalt

5 2 3 11 4 4

2,9 2,9 2,9 2,9 2,8 2,8

26

5,8

Isòvol

6

2,8

51

5,8

Granyena de Segarra

2

2,8

21 39

5,8 5,8

Vallbona de les Monges Àger

4 10

2,7 2,7

32

Baix Pallars

20

8,1

Palau-saverdera

75

8,1

Olius Sant Martí d'Albars Godall

45 6 39

8,1 8,1 8,1

Sant Jaume de Llierca

39

8,1

Gaià Granja d'Escarp, la Cornudella de Montsant Maldà Llorac Borredà

10 52 53 12 5 30

8,1 8,0 8,0 8,0 8,0 8,0

7

8,0

Darnius Santa Maria d'Oló Riudaura Torroella de Fluvià Miralcamp Campins Llacuna, la Aldover

27 55 23 38 76 23 48 47

7,9 7,9 7,9 7,9 7,9 7,8 7,8 7,8

Collsuspina Sant Cugat Sesgarrigues Miravet Vilabertran Anglesola

18 49 40 46 66

7,8 7,8 7,8 7,8 7,8

Verdú

46

7,8

Abella de la Conca Bellmunt d'Urgell

9 10

7,8 7,7

Rajadell Montmaneu

27 9

7,7 7,7

Barbens

42

7,7

Nou de Berguedà, la

Perafita Torà

Dellà Palau-sator Bisbal de Falset, la Sant Martí Vell Massoteres Alfés Castellfollit del Boix Vilanova de Bellpuig Sora Coll de Nargó Poal, el Sudanell Masroig, el Sant Aniol de Finestres Sant Llorenç de la Muga Montgai Foixà Ulldemolins Arbolí Bellprat Gallifa Madremanya Pobla de Cérvoles, la Rasquera Foradada Molar, el Preixana Os de Balaguer Viver i Serrateix Tavertet Port de la Selva, el Prades Sant Martí de Llémena Salàs de Pallars Albiol, l'

11

5,8

Castellar de la Ribera

2

2,7

8

5,8

Quar, la

1

2,6

9 8 13

5,7 5,7 5,7

Aspa Alins Bassella

4 5 4

2,6 2,5 2,5

15

5,7

Prullans

4

2,5

42 7 23 22 34 19

5,7 5,6 5,6 5,6 5,6 5,6

Montornès de Segarra Valls d'Aguilar, les Setcases Cabó Sunyer Fígols i Alinyà

1 5 3 1 4 4

2,4 2,4 2,3 2,3 2,2 2,1

13

5,6

Baronia de Rialb, la

3

2,0

8 24 11 15 5 3 9 9

5,6 5,5 5,5 5,5 5,5 5,5 5,4 5,4

Pardines Sant Guim de la Plana Vallfogona de Riucorb Passanant i Belltall Malla Bovera Sarroca de Bellera Lladurs

2 2 1 2 3 3 2 2

2,0 2,0 1,9 1,9 1,7 1,7 1,6 1,6

8 32 7 10 13

5,4 5,4 5,4 5,4 5,4

Odèn Arsèguel Sant Esteve de la Sarga Gisclareny Josa i Tuixén

3 1 1 0 1

1,5 1,5 1,4 1,2 1,1

33

5,4

Fulleda

1

1,1

6 6

5,4 5,4

Tiurana Nalec

0 0

0,8 0,6

35 23

5,4 5,4

Estamariu Guixers

0 0

0,4 0,4

21

5,3

Savallà del Comtat

0

0,4

0 0 0

0,4 0,0 0,0

19 7,7 11 5,3 Ivorra 69 7,6 15 5,3 Riu de Cerdanya 52 7 Fígols Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Padró Continu (Idescat) i l’atur registrat a les oficines del SOC.

33