LA MONONUCLEOSI INFECCIOSA La mononucleosi infecciosa és una malaltia infectivocontegiosa, d'orígen víric, que normalment afecta a adolescents i adults joves. Es manifesta amb febre (pot arribar a temperatures més elevades de 40º), inflamació dels ganglis limfàtics i faringo−amigdalitis. El transtorn, que s'anomena també malaltia del petó, perquè a aquesta edat es transmet habitualment per contacte oral interpersonal, sol remetre al cap de dues o quatre setmanes sense originar ni complicacions ni seqüeles; en persones immunodeprimides, però, en algun cas pot esdevenir crònica o pot produir alteracions orgàniques serioses. L'agent etiològic de la mononucleosi infecciosa és el virus d'Epstein−Barr, un virus ADN pertanyent a la família dels Herpetoviridae, de forma esferoïdal i una grandària de 150nm de diàmetre. L'hàbitat natural del virus és l'organisme de les persones malaltes i dels portadors sans (sols durant un període de temps relativament prolongat). La font d'infecció vé determinada per la saliva i les secrecions mucoses faríngies. La via de contagi és directa, per saliva, objectes contaminats (coberts/gots) i transfusions de sang. Després d'establir−se i multiplicar−se en les cèl·lules superficials, el virus passa a la sang i infecta els limfòcits B. El virus es distribueix per l'organisme i s'estableixen principalment als ganglis limfàtics i la melsa, en diversos teixits com el sistema nerviós central, el cor, els ronyons, el fetge i les glàndules salivals. Les alteracions inicials són causades per la presència del virus en els limfòcits B (a causa de la penetració del virus als seus nuclis) comencen a elaborar anticossos anormals que ocasionalment poden reaccionar contra elements del propi organisme. Es reprodueix a una gran velocitat i així s'altera el funcionament global del sistema immunitari, per això es creen glòbuls blancs d'una manera totalment descontrolada que s'assemblen morfològicament als monòcits, per això s'anomena mononucleosi. Al cap d'un temps del contagi els teixits afectats recuperen integrament la normalitat habitual. El procès infecciós es pot reactivar en el cas d'immunodepressió (persones que han tingut un transplantament o afectes per el SIDA). S'acostuma a presentar en adolescents unes setmanes deprés dels períodes de vacances, en què augmenten els contactes orals entre les persones. El període d'incubació sol durar 30 i 50 dies. La complicació més gran que hi pot haver és l'esquinçament de la melsa, que esdevé en un 0,2% dels casos. Aquesta complicació, que es manifesta amb un sobtat i intens dolor abdominal i serioses hemorràgies internes, requereix l'hospitalització immediata del malalt, ja que sovint comporta un xoc càrdio−vascular i en el 25% dels casos és causa de mort. Altres complicacions importants són meningitis o encefalitis que s'esdevenen en un 1,6% dels casos i que solen remetre espontàniament al cap d'uns dies; anèmies hemolítiques, que es presenten en un 2,5% dels casos degudes a la presència d'anticossos anormals que destrueixen els glòbuls vermells i poden requerir una transfusió de sang urgent, i recaigudes de la mateixa malaltia, que es produeixen en un 8% dels casos. Per diagnosticar−lo, l'anal·lisi rutinari de sang evidència la concentració de glòbuls blancs i en concret limfomonòcits. Les proves serològiques permeten detectar els anticossos anormals, i també es pot realitzar la investigació d'anticossos específics contra el virus d'Epstein−Barr. No té tractament, l'únic que es pot tractar són els simptomes, administració d'analgèsics i antipirètics.... En les 1

persones immunosuprimides i en el cas de complicacions greus es requereix en general l'hospitalització i el tractament amb fàrmacs antivírics com l'aciclovir.

Visió del virus d'Epstein−Barr. La zona central de color verd groguenc és la nucleocàpside. La zona taronja Correspon a l'em− Bolcall proteic.

2