EL NAIXEMENT DE VENUS Sandro Botticelli.s.XV. Situació de l'obra en l'espai, en el temps i en el context històric. El Naixement de Venus (2 x 3.25m.) és una pintura realitzada entre 1483-1485. Es troba a la Galeria dels Uffici:Florència. Anà lisi formal. Es basa en un depurat dibuix en què predomina la lÃ−nia sobre el color. Cada color queda subjecte a la lÃ−nia de contorn. Colors dominants són els freds, blaus, i es compensen per tocs cà lids de púrpura d'or que barreja amb els colors dels cabells, per els marrons de la terra; dels cabells del Zèfir i per els colors carn pà l·lids. La llum és natural i homogènia. Venus és representada en total frontalitat. à s l'eix de simetria i d'equilibri del quadre. Suporta les diagonals que formen les dues figures laterals i que tendiesen vers ella, quedant una composició tancada en la figura d'un triangle. Els personatges es centren en el primer pla, per els colors del fons hi ha un intent de perspectiva cromà tica en un paisatge que sols és sÃ−mbol. El paisatge és una natura transfigurada. En aquest cuadre de Boticelli cerca un retorn a la natura, però aquesta imitació de la natura no és incompatible amb la recerca de la bellesa ideal en el sentit platònic, ja que selecciona les formes per captar la bellesa, és un retorn subjectiu. Certe deformacions en el tractament del coll, de l'espatlla i del braç esquerra de Venus, contemplats en la globalitat del quadre acentúen la seva idalització en crear lÃ−nies ondulades i suaus que incrementen l'elegà ncia, passarà a ser considerada com el model de bellesa femenina del s. XV. Botticelli tracta de realzar en el Naixement de Venus l'onejar dels cabells i els flotants adorns de les seves figures, per tal de fer-les menys rÃ−gides de contorns. Els personatges adopten “ el pas de dansa “ semblen flotar sobre el pasisatge, realçant el seu carácter eteri. La composició té un ritme ondulant responent al dibuix elèctric. Hi ha un moviment equilibrat, harmònic e instantani. Les figures laterals presenten un moviment instantani, Venus un moviment contingut. L'expressió de tristesa que reflecteixen els rostres. La gent tenia consciència de la inferioritat plÃ−tica i miitar de les velles repúbliques davant els nous estats nacionals que s'anaven configurant. Descripció Tremp sobre llenç. Es representa una escena amb quatre personatges en un idÃ−l·lic paisatge. L a deessa Venus en un un púdic, en el moment en què sorgeix del mar, damunt una petxina, cobrint-se la sina ama la mà i fent sevir la seva llarga cabellera daurada per ocultar als postres ulls aquelles zones del cos “ que no són del tot agradables “.

1

El vent de l'oest alenant i espargint flors per l'aire, duu entre els seus braços l'Aurora, que amb la boca entreoberta met una lleu brisa, envoltats només d'un mantell de color blau del, bufen i empenyen suaument Venus cap a la costa. A l'estrem pret de la pintura hi ha un doncella, una Hora, en terra ferma, estén un mantell florit de color púrpura vers ella per cobrir la seva nuesa. IconografÃ−a El Naixement de Venus tracta de reconstruir una pintura perduda del pintor grec Apeles, descrita en una poesia de PolicÃ−a poeta i humanista Italia. à s un tema al·legòric-mitològic. L'escena representa el moment del Naixement de Venus, Afrodita per als grecs, la deessa de l'amor que, segons les tradicions, va ser filla de Zeus i Dione, o va néixer de l'escuma del mar, fecundada pels òrgans sexuals d'Uranos, que es converteixen en pluja de roses, que havia castrat Cronos per destronar-lo. A l'esquerra el CEFIR, vent de l'oest, el vent per excel·lència de la primavera i la nimfa Aurora anunciant el Naixement del dia, s'acosta a Venus per endur-se-la cap a Citera. A la dreta una de les nimbes Hores, divinitats de les estacions, acull a la deessa a la riba del mar xipriota, per vestir-la i conduir-la a la residència dels Inmortals. Significat Aquesta pintura va ésser encarregada per un ric comerciant de la familia dels Médicis. à s una escena mitològica-al·legòrica basada en els ensenyaments d'un reduït nucli d'intel·lectuals florentins. Aquests ensenyaments expresen un Humanismo neoplatònic. S'inspira en la mitologia clà ssica que el Renaixement ha tornat a descubrir i a apreciar. La recuperació de la iconografÃ−a és una excusa per transmetre el valors de l'època. El un femenÃ− és recuperat en el Renaixement com a sÃ−mbol d'immaterialitat. La Venus de Botticelli amb la seva postura i les seves fines faccions, s'apropa més a l'ideal de la intel·ligèndcia pura. La imatge d'aquesta és la de la Venus divina, simbolitzant a la bellesa que transcendéis el món visible en contraposició a la Venus Humanitas. Botticelli mostra en la pintura que la Bellesa i la Saviesa neix de la unió de l'esperit i de la matèria. Zèfir = esperit. Aurora = matèria. En Venus es manifesta mitjançant : aigua, aire i terra. Representa la bellesa divina que ha baixat al món natural. La Bellesa i la Saviesa, ja que la bellesa i la saviesa humana és reflex de la Belles celestial i de la Saviesa suprema. Estableix una correspondencia entre el Naixement de Venus, deessa de la bellesa de les aigües marines i el naisement de l'à nima cristiana de les aigües del baptisme. Funció Manifest humanista de les ensenyances neoplatòniques d'un reduït nucli d'intel·lectuals florentins. Funció didà ctica, perqué serveix de prèdica visual per al jove de catorze anys Lorenzo de Médicis, estant la seva educació en mans dels filòsofs humanistas. Funció decorativa, s'encomana per la seva casa de camp d¡un membre de la familia Médicis. Pintura matrimonial, perqué al·ludeix a la celebració de l'amor i de la bellesa femenina

2