Rafel Areñas Tona L’expressió de la fotografia d’art a través del pictorialisme Anna Bonastre Cobo

NÚRIA F. RIUS | MARIA DE LOS SANTOS GARCÍA FELGUERA

ÍNDEX Introducció  

3  

1866-1911 La determinació professional de Rafel Areñas Tona: l’antecedent familiar i l’inici de la carrera fotogràfica   L’antecedent familiar en el món de la fotografia  

6   6  

La formació de Rafel Areñas Tona  

13  

Inici de la carrera al carrer Hospital i primeres aparicions socials  

19  

1911-1923 L’aposta definitiva cap al pictorialisme: consolidació de la trajectòria professional  

22  

La genealogia de la família Areñas: els descendents  

23  

Photo-Studi al carrer Diputació i inici de la carrera en solitari (1911-1915)  

24  

Consolidació Artística (1915-1923)  

31  

Reformes al Photo-Studi i trasllat a la Gran Via de les Corts Catalanes  

40  

1923-1930 L’expansió del negoci fotogràfic: Photo-Studi i Galeries d’Art Areñas  

44  

1930-1938 El declivi  

50  

Conclusió  

53  

Bibliografia  

55  

Annex  

60  

Arbre genealògic  

60  

Locals regentats per la família Areñas  

61  

Exposicions a la Galeria Areñas  

66  

Catàleg d’obra  

69  

2

Introducció Aquest treball té com a objectiu l’estudi del fotògraf barceloní Rafel Areñas Tona, el qual va desenvolupar la seva carrera professional d’inicis del S.XX fins la Guerra Civil. Tot i que la lectura final que s’ha realitzat està organitzada de forma cronològica, la seva figura s’ha analitzat a partir de tres punts de vista bàsics per situar a l’artista dins del seu context cultural contemporani. Aquest triple estudi es basa en els elements constitutius de la seva figura com a professional de la fotografia: la seva trajectòria vital i professional, el seu posicionament estètic i la seva relació amb el moviment social en l’àmbit fotogràfic. En primer lloc Rafel Areñas segueix l’estètica del pictorialisme. L’artista neix en el sí d’una família de varies generacions de fotògrafs, fet que, sense dubte influencia la seva determinació professional. Tanmateix el seu interès en l’art transcendeix aquest mitjà, fet que el porta a estudiar Belles Arts. La seva formació a mans de Pau Audouard un dels grans retratistes i fotògrafs d’art vuitcentistes, constituirà el seu gran model a seguir, sent la seva figura una unió de l’activitat com a retratista, que Rafel Areñas coneixia per part de la seva família, i la consecució d’una voluntat estètica, que en el jove fotògraf es manifestava a través de l’estudi de Belles Arts i l’exercici de la pintura. Aquest conjunt de contingències personals s’uneixen amb un context favorable a una diversificació de les pràctiques fotogràfiques que cristal·litzen amb la pràctica de l’anomenada fotografia d’art. Es tracta de fotògrafs que, com el cas de Pau Audouard, utilitzen la fotografia amb l’objectiu de crear una obra amb pretensions estètiques. Tanmateix, al llarg de la segona dècada del S.XX, arriba a Catalunya la primera corrent artística en l’àmbit fotogràfic: el pictorialisme. Desenvolupat a Europa i a Amèrica del Nord a mans d’artistes com A. Stieglitz, R. Demachy o P.H. Emerson, aquests fotògrafs modificaven la imatge a través de diferents procediments pigmentaris, creant així un efecte pictòric. Era una reivindicació de la fotografia com art. Sota aquest objectiu aquests artistes realitzaven, a més, activitats a favor de la difusió de la pràctica fotogràfica artística com conferències o publicació de revistes especialitzades1 etc. Aquesta concepció estètica serà la que Rafel Areñas                                                                                                                 1

Una de les publicacions més destacades d’àmbit internacional és Camera Work, editada per Stiegliz. 2 El Progreso Fotográfico, gener de 1926, pp. 29-30.

3

Tona defensarà al llarg de la seva trajectòria professional. L’artista, per mitjà de les seves obres i a través de tot tipus d’activitats culturals, difondrà el pictorialisme, terme que ell mateix introduirà per primer cop a Espanya en una conferència el 1926.2 A més, com una de les figures clau del pictorialisme a Catalunya serà el mestre del futurs fotògrafs barcelonins que, al seu torn, adoptaran una nova estètica avantguardista, en el que la consecució estètica serà totalment diferent, acostant la fotografia a l’art, no per simbiosi sinó a través d’una nova experimentació basada en l’expressió del procediment fotogràfic per ell mateix com a mitjà. És el cas del fotògraf Pere Català Pic, qui es formarà al gabinet de Rafel Areñas entre 1915-1919.3 Per una altra banda, el context socioeconòmic envers el negoci fotogràfic i l’actuació de Rafel Areñas al respecte és una de les vessants en l’estudi de la seva figura. A inicis del segle XX té lloc una massificació del negoci fotogràfic a Barcelona amb l’obertura continuada de nous gabinets de retrat. L’aposta per aquest negoci és cada cop més forta, sobretot degut a una menor dificultat d’execució i un menor cost gràcies a les millores tècniques. En conseqüència, té lloc una crisi de la professió, que serà present al llarg de tota la trajectòria professional del fotògraf. A més, degut a una especialització major de les tasques a desenvolupar a l’estudi, té lloc el traspàs del model fabril al món de la fotografia, tenint com a resultat l’aparició de problemes de lluita de classes dins aquest àmbit i l’aparició de sindicats. Per una altra banda, per intentar fer front a aquesta situació, els patrons dels estudis també crearan associacions i convocaran assemblees. Rafel Areñas participarà en aquestes associacions i apostarà per la difusió de la fotografia i el seu ensenyament reglat amb el fi de solucionar diferents aspectes de la crisi de la professió. Per un costat, a través de la formació reglada de la professió es regularia la proliferació del negoci ja que seria accessible únicament després de l’estudi de la fotografia. Per una altra banda, els problemes de lluita social també es resoldrien ja que a través del nivell d’estudis es podria fixar un sou mínim segons el grau d’aprenentatge del treballador. Tanmateix, Rafel Areñas també apostava per altres iniciatives a favor dels drets                                                                                                                 2

El Progreso Fotográfico, gener de 1926, pp. 29-30. Catal. i Pic. Fotografia i Publicitat. Barcelona: Lunwerg, Fundació “la Caixa”, 1998, p. 101.  

3  Pere

4

dels treballadors com per exemple el descans dominical, una de les reivindicacions dels sindicats més presents al llarg d’aquest període. Així doncs, el fotògraf participava activament en l’àmbit, no només cultural, sinó

també

social a la Barcelona de l’època. Per finalitzar, aquest estudi mostra, en conseqüència, una reciprocitat entre el context de l’època i el fotògraf, qui immers en la seva societat desenvolupa la seva trajectòria fotogràfica seguint uns ideals estètics i socials propis, en els que la fotografia com art era la base principal del seu pensament.

5

1866-1911 La determinació professional de Rafel Areñas Tona: l’antecedent familiar i l’inici de la carrera fotogràfica Per tal de comprendre i analitzar la figura del fotògraf Rafel Areñas Tona cal estudiar el passat de la família. Aquest estudi partirà d’una perspectiva genealògica que ens permetrà situar els membres de la família Areñas, per després passar a estudiar la família des d’una perspectiva professional en el camp de la fotografia. Així la saga dels fotògrafs Areñas s’anirà teixint fins arribar a Rafel Areñas Tona. Tanmateix, en aquest punt inicial , també s’analitzaran els anys previs a l’obertura del seu primer estudi individual, és a dir, la seva formació en l’àmbit professional. En conseqüència, en aquest primer període s’il·lustraran els fonaments que donaran peu a la seva futura carrera com a fotògraf.

L’antecedent familiar en el món de la fotografia4 El punt de partida genealògic que s’ha traçat en l’estudi de la família de Rafel Areñas Tona es situa en el primer familiar que, segons les fonts que es coneixen, va regentar un estudi fotogràfic a Barcelona: Margarita Miret Medina, làvia paterna. Natural de Villacarlos, Menorca, va néixer aproximadament l’any 1816.5 Desconeixem la professió dels seus pares, Lorenzo i Maria, però donada la seva decisió d’obrir un estudi fotogràfic, podria ser que algun dels seus familiars directes hi tinguessin relació. Tanmateix, només es tracta d’una hipòtesi. L’obertura del seu estudi té lloc l’any 1866. No és casual que Margarita decideixi emprendre un negoci ella sola a l’edat de 50 anys. És tracta d’un moment clau a la seva vida ja que dos anys abans, el 1864, el seu marit, Alejandro Areñas Stenue, escrivent de professió, havia mort.6 Així doncs, veiem el gènesi de la dedicació de la família Areñas en l’àmbit de la fotografia a càrrec de Margarita Miret, qui decideix apostar per aquest nou negoci en plena proliferació a Barcelona.                                                                                                                 4

Per tal d’organitzar d’una forma més visual la informació que es proporcionarà en aquest apartat s’ha realitzat un arbre genealògic de la família Areñas, el qual es troba en l’Annex número 1 i un esquema cronològic dels locals que regenta la família (Annex número 2). 5 AMCB, Defuncions de 1889, Registre número 1454. 6 AMCB, Defuncions de 1864, Llibre 4rt, Foli 324.

6

El seu estudi estava situat a una de les zones més transitades de l’època, a Pla de Palau. En concret es tractava del número dos, anteriorment regentat pel fotògraf Ignasi Marriezcurrena, i del número sis en el qual exercien la seva professió els fotògrafs Juan Rovira i Ramon Roig. L’estudi situat al número dos va estar actiu fins l’any 18877, moment en el que Margarita Miret es retira de l’àmbit professional, molt probablement a causa de la seva avançada edat i es trasllada a casa del seu fill Rafel Areñas Miret.8 Dos anys més tard, el dotze de febrer de 1889 mor Margarita Miret a l’edat de 73 anys, defunció sobre la qual la premsa se’n fa un gran ressò: “Ha fallecido en Barcelona á la avanzada edad de 75 años, la virtuosa Sra. D.ª Margarita Mirét natural de Vilacárlos, madre de nuestro particular amigo el conocido artista fotógrafo D. Rafael Areñas, a quien y demàs hermanos y familia, acompañamos en su justo dolor”.9

En relació al local que Margarita Miret regentava al número sis de Pla de Palau, aquest va ser cedit a dos dels seus fills, Rafel Areñas Miret i Querubín Areñas Miret l’any 1868, els quals van dedicar també la seva carrera professional al món de la fotografia. Amb l’objectiu de poder contextualitzar el llegat familiar en el camp fotogràfic que segueix la família Areñas, cal un estudi dels germans que composen la branca Areñas Miret. Del matrimoni entre Alejandro Areñas Stenue i Margarita Miret Medina van néixer quatre fills: Alejandro, Rafel, Querubín i Baldomero. Alejandro Areñas Miret fou el major dels quatre germans. Segons les partides de naixement, s’ha pogut estimar la seva data de naixença al llarg de l’any 1837, tanmateix, és una dada aproximada. Professionalment és l’únic dels germans que no treballarà en l’àmbit de la fotografia, però no es distanciarà del món artístic al dedicar-se a les arts escèniques, en concret a la dansa. Al llarg dels anys seixanta trobem moltes notícies relatives a Alejandro en què apareix com a ballarí del cos de ball del                                                                                                                 7

F. RIUS, Núria, (Bienni 2006 – 2008), Pau Audouard, fotògraf retratista de Barcelona. De la reputació a l’oblit. (1856-1918) Tutors: M. Teresa Sala i Garcia i Arnauld Pierre. Barcelona i Paris: Universitat de Barcelona, departament d’història de l’art; Université Sorbonne – Paris IV, École doctorale VI. Tesi per optar al títol de doctora en història de l’art. Història, teoria i crítica de l’art: art català i connexions internacionals, p. 105, 82. 8 Es coneix aquesta informació ja que a la seva partida de defunció el seu domicili es correspon amb el del seu fill Rafel. 9 El bien público, 23 de febrer de 1889, p.3.

7

Liceu.10 En la dècada dels setanta decideix iniciar una empresa en solitari a l’obrir una acadèmia de ball al seu domicili, carrer Obradors número nou, primer pis. Tot i que aquesta informació es coneix gràcies a les partides de naixement dels seus fills majors, un anunci a El teléfono l’any 1878 confirma l’existència d’una acadèmia pròpia en què instrueix “bailes de Sociedad”.11 Alejandro Areñas es va casar amb Mercedes Isern Soler, natural de Barcelona. D’aquest matrimoni tenim constància de la naixença de set fills: Alejandro, Querubín, Amparo, Alejandro, Mercedes, Herminia i Maria del Carmen.12 El darrer fill del matrimoni Areñas Miret fou Baldomero Ramon Miguel nascut el 27 de febrer de 1858. 13 No s’ha trobat més informació al respecte, ni professional ni vital. Degut a aquest fet s’estima que va morir poc temps després de néixer. En adició, a la partida de defunció de la seva mare, Margarita Miret, no apareix com a fill, per tant la seva defunció és anterior el 1889.

Dors “Fotografía del Puerto”, Col·lecció particular. c.1868-1872.

Querubín i Rafel Areñas Miret, els fills del matrimoni que es van dedicar a la fotografia, van regentar el local fotogràfic de Pla de Palau número 6 des de 1868 fins el 1872, any en el que Rafel Areñas obre el seu estudi en solitari. Al llarg d’aquest temps, ambdós van adoptar diferents noms artístics tals com:                                                                                                                 10

El principado, 30 de setembre de 1866, p.1226. AMCB, Naixements de 1873, Número de registre 6058. El teléfono, 11 de desembre de 1878, p.174. 12 Amparo: AMCB, Defuncions de 1866, número de registre 4069. Alejandro: AMCB, Defuncions de 1867, número de registre 1062. Querubín: Naixements de 1868, número de registre 4820. Alejandro: Naixements de 1871, número de registre 1784. AMCB, Defuncions de 1873, número de registre 1926. Mercedes: AMCB, Naixements de 1873, número de registre 6058. Herminia: AMCB, Naixements de 1877, número de registre 6729. Maria del Carmen: AMCB, Naixements de 1880, número de registre 2036. 13 AMCB, Naixements 1858, Llibre I, Foli 262. 11

8

“Fotografía del Puerto”, “Fotografía del Universo” i “Hermanos Areñas”. El 1872 l’estudi de Pla de Palau és venut a D.N. Castells, el qual s’anuncia a la premsa com a successor d’Areñas.14 Querubín Areñas, després d’aquest període compartint estudi amb el seu germà, continua amb la professió, tal i com s’especifica a les partides de naixement dels seus fills15, però no es coneix cap local que ell regenti en solitari. En conseqüència, el més probable és que treballi o bé a l’estudi de la seva mare, o bé a l’estudi del seu germà. Tanmateix, la seva carrera com a fotògraf no és tan fructuosa com la de Rafel Areñas i l’any 1883 trobem una notícia en què es confirma un canvi en la seva professió: apareix com a vicesecretari de la institució d’Escoles Laiques d’Antoni Tudury Pons.16 Finalment, en relació a la informació d’àmbit professional que es coneix de Querubín, cal destacar que a la seva partida de defunció, la professió que es detalla és la de professor de piano.17 En conseqüència, trobem dos membres de la família que treballen en l’àmbit de la música, Alejandro com a ballarí i Querubín com professor de piano, els quals podrien haver treballat junts a l’escola de ball d’Alejandro ja que era habitual la presència d’un pianista o un guitarrista a les classes de ball. Així doncs, es pot observar com, tot i dedicar-se a la fotografia en un primer moment, al llarg del segle XIX canvia la seva professió diverses vegades. Un cop detallada la carrera professional de Querubín, cal estudiar la seva vida personal. Querubín és el tercer dels germans Areñas Miret, va néixer el dia quatre d’abril de 185118 i morí el dotze de novembre del 1893 a causa d’una hernia pulmonar i una afecció al cor. Es va casar amb Marta Vellori Pons, nascuda també el 1851 a Maó. Del seu matrimoni van néixer tres fills: Alejandro, Querubín i Alejandro.19 Tanmateix Marta Vellori, no apareix a la seva partida de defunció com la seva vídua, sinó que ho fa Joaquina Valdeperas. En                                                                                                                 14

LEON, L.-R. Guía consultiva o Indicador general de todos los contribuyentes de Barcelona. Barcelona, Imp. Catalana de Obradors y Sulé, 1872. 15 AMCB, Naixements de 1877 , Número de registre 1395. 16 La Vanguardia, 29 de setembre de 1883, p.6393 17 AMCB, Defuncions de 1893, Número de registre 7538. 18 AMCB, Naixements de 1851, Llibre 2n, Foli 43. 19 Alejandro: AMCB, Naixements de 1874, Número de registre 93. Querubín: AMCB, Defuncions de 1876, Número de registre 1932. Alejandro: AMCB, Naixements de 1877, Número de registre 1395.

9

conseqüència, es pot constatar l’existència d’un segon matrimoni entre Joaquina Valdeperas i Querubín Areñas, del qual van néixer dos fills: Daniel i Joaquina.20 Per finalitzar l’estudi dels antecedents familiars de Rafel Areñas Tona en el món de la fotografia és indispensable la figura de Rafel Areñas Miret, pare del fotògraf objecte d’estudi i propietari d’un dels estudis més exitosos del segle XIX. Rafel Areñas Miret va inaugurar el seu estudi en solitari l’any 1872. Situat al carrer Hospital número vint-i-set, destaca la seva immediatesa al centre neuràlgic comercial de la Barcelona de l’època: Les Rambles. Dedicat principalment al retrat, l’estudi de Rafel Areñas s’adreçava a la fotografia des d’un àmbit comercial. Així, les targetes de visita van constituir el nucli fonamental de la seva producció.21 El seu èxit va propiciar la realització de dues reformes a l’estudi. La primera va ser realitzada el 1876, moment en què inclou dues galeries fotogràfiques. Aquesta novetat va ser utilitzada en la nombrosa publicitat que realitzava del seu local.22 La següent reforma va ser a càrrec de Fèlix Urgellès el 1890, qui projectà una sala japonista seguint la moda de l’època: “El conocido fotógrafo Rafael Areñas acaba de introducir algunas reformas en su establecimiento que lo colocan en los mejores de su clase, las más notable consiste en un salón de espera de estilo japonés, del mejor gusto en su decorado y mueblaje, como ejecutado bajo la dirección del distinguido artista Don Félix Urgellés.”23

Rafel Areñas, a més de ser un dels retratistes amb més èxit comercial, també va participar en els principals moviments culturals de Barcelona. En un dels esdeveniments més destacats de l’època, l’Exposició Universal de 1888, va obtenir la medalla de plata gràcies a les fotografies de la construcció de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer.24 A més, va aprofitar l’oportunitat comercial que oferia l’Exposició per realitzar els retrats pels passis necessaris per visitar-la, fet que constitueix “una de les primeres aplicacions de la fotografia en l’àmbit                                                                                                                 20

Tota aquesta informació es troba detallada a la partida de defunció de Querubín Areñas Miret. Lo Nunci, 21 de desembre de 1879, p. 4. 22 CORNET MAS, C. Guía de Barcelona. Metódica descripción de la capital del principado de Cataluña y de sus alrededores, unidos a la antigua por medio del Ensanche. Barcelona: Librería de Eudaldo Puig, 1876, p.11. 23 La Vanguardia, 04 de desembre de 1890, p.5. BRU I TURULL, R. Els orígens del Japonisme a Barcelona. Barcelona: Institut d’Estudis Món Juïc, 2011. 24 Aquestes fotografies, juntament amb la correspondència que Rafel Areñas i Víctor Balaguer mantenien, es troben a l’arxiu de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, a Vilanova. 21

10

identificatiu”.25La relació de Rafel Areñas amb els certàmens fotogràfics no es limita a l’exposició de Barcelona. Al contrari, durant tota la seva carrera professional els premis obtinguts van atorgar a l’estudi un prestigi sostingut per l’èxit del reconeixement oficial nacional i internacional. Va obtenir la seva primera medalla a l’Exposició Universal de París l’any 187826. A partir d’aquest moment destaca una múltiple successió de medalles, tals com l’obtinguda a Cuba l’any 188127, Amsterdam i Bordeus el 188228, i de nou la de París el 1889.29 El reconeixement que va aconseguir no es limità als certàmens internacionals, sinó que també va ser nomenat Fotógrafo de la Real Casa l’any 188330, Caballero de la Real Orden de Isabel la Católica el 188531, fotògraf de la Reina Regent des de 1888.32 A més, l’any 1880 va entrar a formar part de la Societé Française de Photographie, tal i com anunciava la premsa de l’època: “El reputado fotógrafo de la calle Hospital Don Rafael Areñas ha sido nombrado miembro de la sociedad francesa de fotografía.” 33 El reconeixement públic de l’obra fotogràfica de Rafel Areñas Miret ens acosta la seva creació a una vessant artística més enllà de la producció fotogràfica comercial. Aquest tipus d’obra, que el fotògraf realitza sobretot al llarg dels anys 80, coincideix amb un moment d’innovació tècnica en el camp de les revistes il·lustrades, amb l’inici de les publicacions amb fotografies. Així doncs, és possible conèixer l’obra de l’artista a través de revistes tals com la Ilustración Hispano-americana, La Esquella de la Torratxa o la Ilustració catalana; i també conèixer les fotografies que presentava als certàmens fotogràfics. Destaquen les fotografies de Girona publicades el 1891 a la Ilustració Hispano-Americana o la                                                                                                                 25

NARANJO, J., Introducció a la història de la fotografia a Catalunya. Barcelona: Lunwerg, 2000, p. 28. 26 La Publicidad, 15 de marzo de 1879, p.3. 27 La Vanguardia, 20 de agosto de 1881, p.4411. 28 La Ilustració catalana, 15 de novembre de 1882, p. 334. 29 La ilustració catalana, 15 Julio de 1889, p. 206. 30 La Vanguardia, 20 de desembre de 1883, p. 8275. 31 El bien público, Año XIII, Número 3628, 27 de febrer de 1885, p.3. 32 La Dinastía, 6 de desembre de 1888, p. 2. 33 El diluvio, 24 de març de 1880, p.2341. L’afiliació dels fotògrafs barcelonins a la Societé Française de Photographie ha sigut estudiada per Núria F Rius: F. RIUS: Op. Cit; 2008, p. 135. F. RIUS “Fotògrafs barcelonins a les Exposicions Universals de París i a la Société Française de Photographie, 1859-1889”. A: XI Congrés d’Història de la Ciutat: La Ciutat en xarxa. Barcelona: Arxiu Històric de Barcelona, 2009.

11

sèrie de tipus del país, en la que s’inclou “Chulas”, publicada també a aquesta revista il·lustrada el mateix any.34

Rafel Areñas Miret, Chulas, La ilustración Hispano-Americana, 18 de gener de 1891, p.37.

En aquest context de gran popularitat, en el que els certàmens i els títols, a més de les publicacions i l’èxit comercial del negoci, posaven de manifest el reconeixement de Rafel Areñas com un dels fotògrafs més destacats de Barcelona, té lloc la mort sobtada del fotògraf a causa d’una hipertrofia al cor el 2 de febrer de 1891. 35 La premsa se’n feu gran ressò: “Ha fallecido el reputado fotógrafo don Rafael Areñas, uno de los más inteligentes y populares de esta capital. Descansa en paz”.36 L’estudi fotogràfic del carrer Hospital va continuar estant actiu amb el nom de “Vídua d’Areñas” a mans de la seva esposa Maria Tona Tarruell. Originària de Barcelona, Maria Tona va néixer el 5 de novembre de 1845, filla de Martin Tona, de Figueroles, i de Cayetana Tarruell de Cervera. 37 El matrimoni entre Rafel Areñas i Maria Tona és molt probable que es produís al voltant de 1868, any en el que neix la primogènita de la família, Maria de la Trinidad.38 Del matrimoni                                                                                                                 34

La ilustración Hispano-Americana, 18 de gener de 1891, p.9, p. 37. AMCB, Defuncions de 1891, Número de registre: 7538. 36 La Dinastía, 4 de febrer de 1891, p.2. 37 AMCB, Naixements de 1845, Llibre 3, Foli 691. 38 AMCB, Naixements de 1868, Número de registre: 5062. AMCB, Defuncions de 1868, Número de registre: 6618. 35

12

van néixer diversos fills més: Herminia,39 Joaquina40, Sofia41, Teresa42, Maria de la Asunción43 i finalment Rafel Areñas Tona, qui va néixer el 6 de desembre de 1883 a Barcelona. 44 Tanmateix dels fills de la família només arriben a edat adulta l’Herminia, la Sofia i el Rafel. L’estudi del carrer restarà a nom del fill fins l’any 1911, moment en què Maria Tona figura com a propietària ja que Rafel Areñas Tona passa a regentar un estudi propi al carrer Diputació.45 Aquest establiment continuarà a mans de la família fins a mitjans del 192246, any en el que es traspassa a Eduardo Vial, qui s’anuncia com a successor.47 La venda del local es realitza posteriorment a la defunció de María Tona, que té lloc el 1917.48 Així doncs, en aquest primer punt de la recerca, gràcies a l’estudi de l’antecedent familiar en el camp de la fotografia es traça una línia que, iniciada per Margarita Miret, elevada per Rafel Areñas Miret i continuada per Maria Tona, ens dirigeix a la figura de Rafel Areñas Tona.

La formació de Rafel Areñas Tona Per tal de conèixer la formació professional de Rafel Areñas Tona estudiarem els anys previs a l’obertura del seu primer estudi al carrer Diputació. En conseqüència, el límit cronològic establert es troba situat entre 1900 i el 1911, any d’obertura del seu primer estudi. La mort de Rafel Areñas Miret el 1891 deixa l’estudi del carrer Hospital a càrrec de Maria Tona Tarruell, la seva esposa, qui continuà el negoci amb el nom de Vídua de Rafel Areñas. El seguiment del negoci familiar tenia l’objectiu de llegar l’estudi al seu fill Rafel Areñas Tona, que segons les fons obtingudes a les matrícules industrials, constava com a propietari del local del carrer Hospital                                                                                                                 39

AMCB, Naixements de1869, Número de registre: 6305. AMCB, Naixements de1872, Número de registre: 5344. AMCB, Defuncions de 1876, Número de registre: 7553. 41 AMCB, Naixements de1874, Número de registre: 2436. 42 AMCB, Naixements de1877, Número de registre: 269. 43 AMCB, Naixements de1879, Número de registre: 3640. 44 AMCB, Naixements de1883, Número de registre: 2155. 45 ACA, Matricula industrial 1911, Llibre 4rt, secció 15, nombre d’ordre: 19755 i 19764. 46 ACA, Matricula industrial 1923-24, Llibre 4rt, secció 15, nombre d’ordre: 23144. 47 La Vanguardia, 2 de juliol de 1922, p.10. 48 La Vanguardia, 25 de desembre de 1917, p.1. 40

13

durant els anys previs a l’obertura del seu propi estudi.49 Tenim constància que el 1901 Maria Tona demana una part de l’herència que el seu marit va llegar al seu fill, per tal d’invertir-la en l’estudi fotogràfic, com així consta en l’arxiu de protocols de 1901 del notari Albert Gabarró.50 [...] entre los bienes reliados por dicho D. Rafael Areñas y Miret, figuran un establecimiento de fotografía, instalado en el piso cuarto de la casa número veinte y siete y veinte y nueve de la calle del Hospital de esta Ciudad sobre el que lleva la recurrente hechas varias mejoras [...]. Que dicho establecimiento de fotografía gracias al cuidado de la recurrente constituye para ella y sus hijos mediante la pensión de cincuenta pesetas mensuales de que ha disfrutado del mismo, base principal para el sustento y rendimiento repetidos, que el taller, galería y demás dependencias del propio establecimiento se hallan otra vez poco menos que en estado de ruína á pesar del gasto á su tiempo hecho lo cual hace indispensable una nueva pronta y completa restauración del mismo y la inversión en tal objeto de la cantidad de cinco mil pesetas por lo menos suma que la recurrente ni el menor pueden disponer en la actualidad [...]. Considerando que por información testifical se ha justificado la necesidad y utilidad que reportará á dicho menor la restauración del repetido establecimiento de fotografía en que cifra aquel todo su porvenir, por lo tanto es procedente se conceda la autorización que se solicita [...]

Aquesta informació no només ens confirma la titularitat de l’estudi per part de Rafel Areñas, sinó que a més, posa de manifest que el futur de Rafel Areñas i, per tant, la seva formació, estava marcat per continuar amb l’herència del negoci familiar, un element que era molt habitual en la dinàmica dels estudis vuitcentistes a Barcelona i que connecta amb les grans cases de fotografia de l’època, com podria ser l’estudi dels Napoleón51 o Pau Audouard.52 Un altre element que palesa aquest document és que, tot i les reformes que havien realitzat successivament, l’estudi necessitava adaptar-se al segle XX, on un nou panorama fotogràfic deixava enrere els retratistes del vuit-cents. En aquest sentit, al llarg de les últimes dècades del segle XIX es dóna un gran progrés en les tècniques fotogràfiques i, a més, sorgeix la fotografia instantània. Com a                                                                                                                 49

ACA, Matricula industrial 1907, Llibre 4rt, secció 15, nombre d’ordre:1837. AHPB, Notari Albert Gabarró, Protocol de 1901, 13 d’agost de 1901 fol. 1665r-v. 51 GARCIA FELGUERA, María de los Santos, "Anaïs Tiffon, Antonio Fernández y la compañía fotográfica "Napoleon" a Locus Amoenus, nº 8, Barcelona, Departament d'Art, Universitat Autònoma de Barcelona, 2007, pp. 307-335. 52 F. RIUS, Núria, Pau Audouard, fotografia en temps de modernisme. Barcelona: Memoria Artium, 2013. 50

14

conseqüència, aquests dos fets comporten una major coneixença i difusió de les tècniques fotogràfiques i una menor dificultat d’execució que, a inicis del segle XX, cristal·litza en un augment de les persones interessades en obrir el seu propi gabinet de retrat. A més, la menor dificultat va acompanyada d’una disminució del cost fotogràfic, cosa que permet una disminució de preus que augmenta els consumidors de la fotografia. En conseqüència, té lloc la massificació del negoci fotogràfic amb l’obertura de nous estudis, cada cop més nombrosos, i a la vegada té lloc una banalització de la professió. Dintre d’aquest context, l’estudi de la família Areñas necessitava reformar el seu gabinet per tal de resultar competitiu des del punt de vista comercial.

Estudi Areñas, Rafel Areñas Tona retratat com un pintor, ANC, Fons Areñas (pare i fill), c.1900.

Tot i així, encara falten uns quants anys per a que Rafel Areñas s’incorpori totalment al negoci familiar ja que, el 1901, el futur fotògraf estava encara realitzant els seus estudis en Belles Arts a les Escoles Pies de Sant Antoni de

15

Barcelona, a més de pertànyer a l’Acadèmia Calasancia. Aquesta informació prové de notícies sobre les activitats de l’escola en les que Rafel Areñas, com alumne, hi participava, com per exemple recitals de poesia.53 A més, l’any 1901, Rafel Areñas va realitzar un acte catalanista amb una vintena més de persones, motiu pel qual va ser empresonat.54 Com a commemoració de l’esdeveniment, l’any 1986 La Vanguardia va publicar un article, on es dóna informació detallada dels participants en l’esdeveniment: “Rafael Areñas i Tona, de 18 años, estudiante de Arte. Sus futuros trabajos como pintor y escenógrafo tendrán cierta relevancia.” Aquest article es troba guardat juntament amb els documents familiars que els successors de la família van donar al 2013 a l’Arxiu Nacional de Catalunya.55 Tot i que en la descripció de l’artista es suprimeix la seva carrera fotogràfica, ens serveix per veure la vocació creativa de Rafel Areñas. Després del seus estudis, la introducció de Rafel Areñas Tona al món de la fotografia té lloc a mans del fotògraf Pau Audouard, quan comença a treballar com aprenent al seu estudi. Audouard, com una figura clau de la fotografia d’art de la ciutat, influenciarà al jove Areñas no només en aspectes tècnics sinó que també li transmetrà l’esperit del fotògraf artista. Tal i com afirma Núria F. Rius56, l’ estudi de Pau Audouard va ser el lloc de formació de diversos fotògrafs barcelonins. En concret, en el cas de Rafel Areñas, afirma que segons el “testimoni de Rafel Marquina Audouard, un dels fotògrafs deixebles més pròxims a Audouard va ser un tal Arenas.” 57 Aquest testimoni es suma al fet que al fons fotogràfic familiar es conserva un retrat de Pau Audouard realitzat per Photo Studio Areñas, una raresa donada la forta competitivitat entre els fotògrafs de l’època. Per finalitzar, l’article que Rafel Areñas publica al primer número del Butlletí de la Unión Fotogràfica el 1920, dedicat a Pau Audouard, deixa palès no només la seva formació en el seu estudi, sinó també el vincle professional que hi havia entre ambdós fotògrafs.58

                                                                                                                53

La Vanguardia, 28 d’abril de 1901, p. 4. La Vanguardia, 12 de maig de 1901, p. 4. La rambla, 10 de setembre de 1934, p.11-12. 55 La Vanguardia, 26 de setembre de 1986, p.6. La diada, los jóvenes, los incidentes. 56 F. RIUS: Op. Cit; 2008, p. 509. 57 F. RIUS: Ibíd.; 2008, p. 509. 58 Lux. Revista Mensual de Arte Fotográfico, maig de 1920, pp. 6-7. 54

16

Contextualment, l’època en què Rafel Areñas comença a treballar amb Pau Audouard, és un moment d’expansió de la fotografia artística a Barcelona. El final del segle XIX anuncia cada cop més l’acostament de la fotografia a l’art. Els retratistes inicien un nou interès per les possibilitats que la fotografia pot oferir. En aquest cas, per exemple, en els últims anys de la vida de Rafel Areñas Miret, comença una diversificació de les pràctiques fotogràfiques de l’artista, que combina la seva feina com a retratista amb altres projectes de caire més artístic com les vistes de Girona o la sèrie de “tipos del País”.

Rafel Areñas Miret, Girona, La ilustración Hispano-Americana, 18 de gener de 1891, p.9

Els nous interessos que ja s’observen a finals de segle, es sumen al nou context fotogràfic existent a Barcelona a inicis del segle XX, on la massificació del negoci té com a conseqüència una obertura a la diversificació de les pràctiques fotogràfiques. Així doncs, amb el canvi de segle, té lloc el sorgiment de nous perfils professionals com el documentalista, el repòrter, etc. En el cas de la fotografia artística, Pau Audouard i Adolf Mas, eren les figures predominants.59 En                                                                                                                 59

Rafel Areñas Tona, que retratà a moltes de les persones més influents de la Barcelona de l’època, retrata a Adolf Mas a l’edat de setanta-un anys, el qual es conserva a la casa Amatller.

17

concret, Pau Audouard, no només modifica els estàndards de la fotografia de retrat per iniciar pràctiques innovadores, allunyant així els retratistes dels fotògrafs artistes, sinó que també, s’involucra en nombroses activitats per promocionar la fotografia: concursos, conferències, etc. En conseqüència, és inevitable que Rafel Areñas reproduís d’una certa manera l’esperit de Pau Audouard qui és una de les figures clau en la promoció de la fotografia a la primera dècada del segle XX. En aquest context són il·lustratives les paraules de Núria F. Rius sobre els dos deixebles de Pau Audouard, Rafel Areñas i un company de professió Miquel Renom: “Il·lustren sobre manera el perfil del que va ser el seu mestre: un fotògraf amb inquietuds artístiques, amb un posicionament molt actiu vers l’associacionisme entre els fotògrafs i la difusió dels coneixements tècnics i estètics del mitjà. Un professional que es va veure, igualment, encorsetat pel mercat del retrat fotogràfic i els gustos dels clients. En certa mesura, podem reconèixer en les trajectòries tant de Renom com d’Areñas aquesta mateixa dinàmica, en la seva implicació en el Cercle Artístic, en les seves conferències i en la seva presència en nombrosos concursos fotogràfics.”60

A través d’aquest estudi, veurem com Rafel Areñas segueix la direcció artística empresa per Pau Audouard a través de diferents vies, ja sigui des d’una perspectiva estètica, a una perspectiva social o també, en l’àmbit de les activitats fotogràfiques a Barcelona. Tanmateix, el seu vincle també s’endinsa en una vessant molt més personal. Un dels interessos comuns de Rafel Areñas i Pau Audouard era el teatre. No només van ser grans retratistes d’actors sinó que van utilitzar el propi joc de la disfressa i la interpretació per auto-retratar-se. Núria F. Rius descriu en aquesta acció no només com un joc d’evasió de la rutina del gabinet de retrat en la que l’estandardització de la producció suposava un tedi, sinó també, com una activitat creativa on projectar la seva voluntat artística a través de la imaginació i la interpretació.61

                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                    GIRIBET, Blanca. Barcelona 1900-1917: Els reportatges d’Adolf Mas. Barcelona: Viena edicions, 2014. 60 F. RIUS: Op. Cit; 2008, p. 522. 61 F. RIUS: Ibíd; 2008, p. 358.

18

Pau Audouard, Autoretrats, c. 1890. Col·lecció Rafel Marquina Rafel Areñas, Autoretrat, c. 1905. Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya

Inici de la carrera al carrer Hospital i primeres aparicions socials Tot i que no coneixem amb exactitud el moment en el que Rafel Areñas deixa l’estudi de Pau Audouard per continuar amb l’estudi familiar al carrer Hospital, és molt probable que aquest fet tingués lloc durant la segona meitat de la primera dècada del segle. No només notícies d’entre el 1906 i el 1910 ens mostren que l’estudi del carrer Hospital estava en ple rendiment, sinó que a més, la notícia del trasllat de l’estudi al primer pis 62 ens corrobora un augment dels ingressos familiars si tenim en compte el testimoni del 1901 en el que es demana una part de l’herència de Rafel Areñas per modernitzar el gabinet i adaptar-lo a les noves demandes socials. A més, segons una notícia del Boletín Oficial del Centro Artístico de Oficiales Fotógrafos del 1918,63 el 1906 Rafel Areñas té un aprenent de 14 anys treballant al seu estudi: Eduard Coll i Dusarens. Per tant, sembla coherent que cap el 1904-1906 Rafel Areñas s’incorporés al negoci familiar. A més, en aquesta època, el fotògraf comença a aparèixer a la premsa pel seu treball, ja sigui en notícies relatives a activitats relacionades amb el món de la fotografia, com en les seves primeres publicacions d’obra a la premsa. En concret, la seva primera publicació té lloc el 1904, moment en què publica un retrat a la                                                                                                                 62 63

La Vanguardia, 8 de novembre de 1906, p.2. Boletín oficial del Centro Artístico de Oficiales Fotógrafos, octubre de 1918, p. 153.

19

Ilustració Catalana.64 Es tracta d’una publicació en la que col·laboren els fotògrafs més destacats de la ciutat, tals com Audouard, Martí, Esplugas o Napoleón. L’obra publicada és un retrat del Teatre Català: “La Sra. Jarque en lo paper del Beneyt Eloy en lo drama La morta.” Aquest s’inscriu en una dinàmica iniciada al segle XIX arreu del món, on els fotògrafs més destacats realitzaven fotografies dels actors caracteritzats dels seus propis personatges. En aquest sentit, el retrat també s’inscriu en una tradició familiar ja que el seu pare, Rafel Areñas Miret, com a gran retratista del segle XIX també s’inscrivia en aquesta tipologia de retrat.

Rafel Areñas Tona, Teatre Català, Il·lustració catalana, 1 de maig de 1904, p. 294.

Seguint amb aquest tipus d’obra, el 1908 Rafel Areñas il·lustra amb les seves fotografies la traducció al català de El viatge del senyor Pons d’Eugène Labiche, llibre que es conserva actualment a la Biblioteca de Catalunya. En conseqüència, es pot observar l’estreta unió que Areñas mantenia amb el món de l’escena, que continuarà al llarg de la seva carrera fotogràfica. L’any 1908 també publica un retrat de l’actor Frederic Fuentes i Coll (1844-1908) que anomena “El                                                                                                                 64

Il·lustració catalana, 1 de maig de 1904, p. 294.

20

darrer retrat” ja que es tracta de l’última fotografia de l’actor abans de morir aquest mateix any. 65 L’estètica és molt diferent a la tipologia de retrat que anteriorment havíem vist. Es tracta d’un retrat de l’actor en un fons neutre on la llum enquadra el seu rostre d’una forma expressiva jugant amb les llums i les ombres. Aquesta estètica connecta amb els fotografies que els retratistes de Barcelona, com Audouard o Esplugas, realitzaven dels grans mestres de la cultura catalana del moment. Pel que fa a la participació de Rafel Areñas en activitats relacionades amb el món de la fotografia durant la seva primera etapa al carrer Hospital, un dels esdeveniments més destacats és la Segunda Asamblea Nacional de Fotógrafos el 1908. 66 La primera assemblea té lloc el 1905 moment en el que, a més, s’organitza una Exposición Nacional de Fotografía. És important destacar que es tracta d’una reunió d’àmbit nacional en la que participen els principals fotògrafs d’Espanya i en la que, per tal de fer front a la massificació i la forta competència en el camp fotogràfic, degut a l’intrusisme laboral, es busquen mesures per fer de la fotografia un art des de l’àmbit professional. En el cas de la segona assemblea, organitzada per la Unión Fotográfica de Valencia, hi participa tant Rafel Areñas com Pau Audouard, que a més hi acudeix com a director de la Unión de Fotógrafos de Barcelona, creada a finals del 1907.67 La seva participació en aquest tipus d’esdeveniments i el creixent nombre de publicacions ens mostren, en resum, la creixent popularitat del fotògraf que el 1911 decideix iniciar el seu negoci en solitari. En concret, tal i com podem constatar a les matrícules industrials d’aquell any68, al juny té lloc un canvi de nom en el local del carrer Hospital: Maria Tona passa a ser la propietària de l’estudi del carrer Hospital número 29, i Rafel Areñas consta com a propietari d’un nou estudi al carrer Diputació número 251. La situació urbana del local ens mostra el canvi del centre neuràlgic de la ciutat, de les Rambles a Passeig de Gràcia. Així doncs, a l’inici del segle XX, la família Areñas regenta dos locals                                                                                                                 65

La Campana Catalana, 13 de març de 1908, p.5. Es conserva una còpia de la fotografia a la Biblioteca de Catalunya. 66 La Fotografía, desembre de 1908, p. 71. 67 La Vanguardia, 18 de desembre de 1907, p.3./ La Vanguardia, 12 de gener de 1908, p.3. 68 ACA, Matricula industrial 1911, Llibre 4rt, secció 15, nombre d’ordre: 19755 i 19764.

21

fotogràfics a la ciutat: comença la consolidació de la trajectòria professional de Rafel Areñas Tona.

1911-1923

L’aposta

definitiva

cap

al

pictorialisme:

consolidació de la trajectòria professional En aquesta segona etapa de la carrera professional de Rafel Areñas s’analitzarà l’inici del seu primer estudi en solitari i els passos que segueix fins a convertir-se en un dels principals fotògrafs de la ciutat als anys vint. El seu posicionament en l’estètica del pictorialisme, s’uneix amb la seva participació a esdeveniments, concursos i la seva col·laboració amb entitats, cosa que juntament amb les publicacions i l’exposició d’obra, el posicionen a l’avantguarda de la fotografia d’art a Barcelona.

Rafel Areñas, Autorretrat, ANC, Fons Areñas (Pare i fill), 1916

22

La genealogia de la família Areñas: els descendents Per tal d’iniciar aquest estudi, en primer lloc s’analitzarà la genealogia familiar. En aquest cas, es tracta dels descendents del jove fotògraf: el seu matrimoni amb Margarita Quintana i el naixement de les seves filles. Margarita Quintana Grau, natural de Palma de Mallorca, va néixer el 1883, de la mateixa manera que el fotògraf. 69 Tot i que no coneixem amb exactitud l’any en el que el té lloc el matrimoni entre Rafel Areñas i Margarita Quintana, del desembre de 1912 tenim notícia de la mort de la mare de Margarita, a través de la premsa de la ciutat.70 A l’esquela, Rafel Areñas figura com a fill polític de la difunta, per tant el seu matrimoni és anterior al desembre del 1912. Tenint en compte que el 1913 té lloc el naixement de la seva primogènita, Maria Areñas Quintana71, és molt probable que el matrimoni es celebrés el mateix 1912 o a finals de 1911. Un any més tard, el juny del 1914, té lloc el naixement de la segona filla del matrimoni: Magdalena Areñas Quintana.72 El pròxim fill de la família neix el novembre de 1916.73 Es tracta de l’únic fill del matrimoni: Rafel Areñas Quintana, qui malauradament mor al poc de néixer, tal i com es pot comprovar en la fotografia post-mortem que es conserva al fons fotogràfic familiar a l’Arxiu Nacional de Catalunya. Tot i que no hem trobat el registre de naixement de Margarita Areñas Quintana, per les fotografies que es conserven de les tres filles del matrimoni és molt probable que el seu naixement tingués lloc posteriorment al de Rafel Areñas. Concretament el 1917, ja que al desembre del 1918 neix l’última filla del matrimoni, Sofia Areñas Quintana. No hem trobat cap fotografia de Sofia al fons fotogràfic familiar i a més, a la partida de defunció de Rafel Areñas Tona no figura com a filla del matrimoni, per tant, creiem que el més probable es que morís al poc de néixer. 74

                                                                                                                69

AMCB, Índex de defuncions de 1938, Núm. 4503. La Vanguardia, 11 dic., 1912, p. 2 71 AMCB, índex de naixements, jutjat universitat, número registre: 484. 72 AMCB, índex de naixements, jutjat universitat, número registre: 785. 73 AMCB, índex de naixements, jutjat universitat, número registre: 1490. 74 AMCB, índex de naixements, jutjat universitat, número registre: 1739 70

23

Rafel Areñas Tona , Tres poncelles, ANC, Fons Areñas (pare i fill)

Així doncs, els descendents de Rafel Areñas Tona són les seves tres filles Maria, Magdalena i Margarita, qui en moltes ocasions van ser les muses que van inspirar el seus retrats, un fet que compartia amb altres fotògrafs com el seu mestre Pau Audouard. Fins i tot va publicar un retrat de les tres a D’aci d’allà, una de les revistes il·lustrades on més publicarà l’artista al llarg dels anys vint.75 Per finalitzar, la genealogia de la família és fonamental datar la mort del fotògraf: el disset de desembre de 1938 al seu domicili al carrer Viladomat 4r 2na a causa d’una tuberculosi pulmonar. Rafel Areñas Tona va rebre sepultura al cementiri del Sud-Oest.76 Per la informació de la que disposem el negoci familiar no té continuïtat a mans dels seus descendents.

Photo-Studi al carrer Diputació i inici de la carrera en solitari (1911-1915) L’inici de la seva carrera en solitari té lloc amb l’obertura el 1911 del seu estudi al carrer Diputació número 251, estudi que mantindrà fins l’any 1923. Al fons de la família Areñas de l’Arxiu Nacional de Catalunya es troba una invitació de l’exposició que al desembre d’aquest any realitza per inaugurar l’estudi: “Con                                                                                                                 75 76

Aquesta publicació es conserva al fons fotogràfic familiar de l’Arxiu Nacional de Catalunya. AMCB, Índex de defuncions de 1938, Núm. 4503.

24

motivo de la nueva exhibición de trabajos fotográficos ejecutados en mi photo studio - Diputación, 251 – me complazco en invitar á U. y familia á visitar dicho taller en la tarde del día 4 de del próximo Diciembre. Esperando me honrará con su presencia, queda de U.S.S Areñas.”77 L’obertura de l’estudi i l’exposició fotogràfica va tenir una gran acollida mediàtica, on s’elevava l’obra del fotògraf relacionant-la amb els paradigmes estètics del pictorialisme i en general, de la fotografia d’art: “Rafael Areñas es un artista. La fotografía pierde en sus manos la sequedad del procedimiento mecánico para aparecer como interesante manifestación artística. […] Para alcanzar tales resultados ha instalado en la galería del Sr. Areñas potentes focos eléctricos, impresionando todos los clichés con admirables efectos de luz artificial.”78 “Ignorem si l’Areñas es el més selecte dels fotògrafs barcelonins; lo que sí sabem es que no hi ha ningú superior an ell. [...] En l’ornamentació moderníssima els retrats sorgeixen com unes copies de velles pintures.” 79 En aquestes dues crítiques de l’exposició no només s’exalta la bellesa de les fotografies i la composició, sinó que ens mostra com Rafel Areñas comptava amb els últims avenços tècnics. Aquestes noves tècniques d’il·luminació, s’uneixen amb procediments de retoc que arriben de les corrents del pictorialisme europeu, les quals tenen com a resultat una modificació de l’obra fotogràfica amb l’objectiu d’aconseguir un efecte pictòric.80 Rafel Areñas serà un dels màxims representants del pictorialisme a Catalunya fins al final de la seva carrera fotogràfica. En els seus estudis sempre hi haurà un balanç entre la fotografia comercial i la fotografia d’art. En un díptic publicitari de l’estudi del carrer Diputació podem observar com aquesta dinàmica es fa present a través dels tipus de fotografia que practicava. 81 Per un costat anuncia la “fotografia pictorial” amb el seguit de procediments tècnics que                                                                                                                 77

ANC, Fons Areñas (pare i fill), Invitació Exposició Desembre del 1911. ANC, Fons Areñas (pare i fill), Noticiero, 5 de desembre de 1911. La implantació de la il·luminació artificial ha estat estudiada per Pep Parer, Núria F. Rius i Blanca Giribet a: VVAA. L’estudi de fotografia Daguerre de Sants, Barcelona: Arxiu fotogràfic de Barcelona, 2014. 79 ANC, Fons Areñas (pare i fill), Poble català, 6 de desembre de 1911 80 Per a més informació sobre els artistes pictorialistes a España destaca el catàleg de l’exposició al Centre Cultural de la Fundació “la Caixa” del maig i del juny al juliol de 1999: ZELICH, C. [et al.]. La fotografia pictorialista a Espanya. 1900-1936. Barcelona: Fundació “la Caixa”, 1999. 81 ANC, Fons Areñas (pare i fill), Dípctic anunci Photo-Studi Areñas. 78

25

realitzava: “Gomas, Oleotintas, Carbones, Símil Aguafuertes, Esmaltes al fuego”. D’altra banda anuncia també la “fotografia corriente” i especifica: “ampliaciones, reproducciones, acuarelas, pasteles, lienzos al oleo”. Rafel Areñas també practicava la “fotografia industrial”, concretament es tracta de fotografia de “fachadas, interiores, reproducciones de lienzos y objetos artísticos, muebles, catálogos etc.” Així doncs, Rafel Areñas, com molts dels fotògrafs de l’època, combina la producció fotogràfica en l’àmbit artístic amb la realització de la fotografia en un àmbit comercial com podrien ser retrats, vistes etc,. activitats que proporcionaven la gran part dels ingressos del negoci. Per una altra banda, es pot observar com la seva vocació artística impulsada no només pel seu esperit artístic com mostra la seva formació, sinó també, impulsada a la vegada per la figura del seu mestre Pau Audouard, s’uneixen amb un context en el que si bé a Europa s’iniciava una estètica més pròxima a les avantguardes, a Catalunya té lloc un acostament a tècniques, composicions i estètiques pròximes a la pintura en el camp de la fotografia. Tal i com subratlla Núria F. Rius, una de les publicacions que van impulsar la introducció del pictorialisme a Catalunya va ser La fotografia pràctica, que, segons Sophie Triquet té una clara influencia del britànic William Henry Fox Talbot en els postulats estètics de la revista82. Com a conseqüència, s’inicia la modernització de la pràctica fotogràfica a la ciutat que conflueix amb el Modernisme, tenint com a resultat una gran riquesa artística a la ciutat. Tota aquesta explosió artística és recollida per Pau Audouard que, com a mestre del fotògraf, l’influencia en termes teòric–estètics. Aquesta influencia estètica també té una repercussió en termes de publicació d’obra, ja que, durant alguns anys, sobretot els primers anys d’activitat en solitari de Rafel Areñas, ambdós publiquen en el mateix tipus de revistes. Aquest és el cas de Feminal. Així, durant el 1909, tenen lloc les primeres publicacions de Rafel Areñas a dita revista.83 Normalment es tractava de retrats de nuvis de l’alta societat barcelonesa. Pau Audouard hi publica durant aquest mateix període, però la diferencia entre l’obra d’ambdós era clara. D’una banda,                                                                                                                 82

TRIQUET, S. “Spanish amateur photographers and Pictorialism”. A Impressionist camera. Pictorial Photography in Europe, 1888-1918, London/NY: Merrell, 2006, p.198. 83 Feminal, 31 de gener de 1909, nº 22, p.62.

26

Pau Audouard era en moltes ocasions el fotògraf encarregat del retrat femení de la portada de l’obra, en la que l’evanescència i la fluïdesa dels retrats femenins eren clau, de l’altra, Rafel Areñas publicava retrats de tipus més comercial. Si anem avançant en el temps, veiem com Rafel Areñas comença a produir obra de caire més personal que compagina amb els retrats dels nuvis que es publicaven a les pàgines centrals de la revista. 84 És el cas del desembre de 1912, quan publica una sèrie titulada “Caps Artístics”85 o de l’agost del mateix any amb la publicació de “Vora’l bressol”. Es tracta de subjectes que es poden relacionar amb els temes practicats pels fotògrafs pictorialistes arreu del món, com podria ser el cas de Gertrude Käsebier.86

Rafel Areñas Tona, Nadala, Feminal, 28 de desembre de 1913, p.1.

                                                                                                                84

Feminal, 25 d’Agost 1912, nº 481, p.6. En aquest número publica el retrat dels nuvis Maria González i Jordi Rodríguez; i a més, l’obra “Vora’l bressol”. 85 Feminal, 29 de desembre de 1912, p.7. 86 A través de la revista Camera Work publicada per Alfred Stieglitz es pot estudiar l’obra dels màxims representants del pictorialisme a nivell mundial: ROBERTS, P. Alfred Stieglitz. Camera Work. Alemanya: Tashen, 1997.

27

L’auge de l’obra de Rafel Areñas a Feminal arriba a partir del 1913 quan publica la seva primera portada. 87 Es tracta d’un retrat que està clarament influenciat per l’estil que Pau Audouard seguia en la realització del retrat femení de la portada. En aquest mateix número, Rafel Areñas publica retrats de persones de l’alta burgesia barcelonesa que reflecteixen les millores d’estil del fotògraf, qui cada cop més, a través del treball de la llum, aconsegueix avançar en la introspecció psicològica del retratat. Malgrat la clara influencia del seu mestre, sobretot a l’inici de la seva carrera, el context en el que s’inscriu la principal part de la seva trajectòria professional és el del Noucentisme. En aquest període, el pictorialisme arriba a la seva màxima expressió ja que es tracta del moment en el qual la modificació de l’obra fotogràfica a través de procediments pigmentaris es fa més present. A més, en aquest període es popularitzen sales d’exposició com el Faianç Català, espai en el que Rafel Areñas va exhibir la seva obra fotogràfica artística al desembre de 1914. 88 L’exposició de l’obra del fotògraf va rebre molt bones crítiques, sobretot es destaca l’elecció del tema i el retoc fotogràfic posterior, elements que acosten de forma clara la fotografia amb la pintura, i per tant als postulats estètics del pictorialisme. Per exemple a la revista Renaixement89 es destaca la capacitat de l’artista per “treure l’encarcarada fredor d’una imatge sobtada per l’objectiu fotogràfic, fins a fer-ne creació de bellesa”. D’un altre costat, una de les cròniques més destacades sobre l’exposició va ser la que es va publicar a La Veu de Catalunya el 14 de desembre, crònica que es conserva al fons dels fotògrafs Areñas a l’Arxiu Nacional de Catalunya. Sobretot es pot observar com els elements que veiem com típics de la fotografia d’art al Noucentisme es reflecteixen en les obres que exposa l’artista: “les seves figures, sempre elegantment posades, amb la llum sabiament graduada, lleven el retrat

                                                                                                                87

Feminal, 28 de desembre de 1913, p.1. FONTBONA, F. (Dir) Repertori d’exposicions individuals d’art a Catalunya. Barcelona: Institut d’estudis Catalans, 1999, p.28. 89 Renaixement, 24 de desembre de 1914, p.661. 88

28

l’encarcarament clàssic, fent de la prova fotogràfica un delicat treball artístic molt estimable en el seu genre.”90 Les crítiques a premsa van anar acompanyades de felicitacions al fotògraf per part d’artistes i associacions culturals. És el cas del Cercle Artístic, la junta artística del qual li escriu una carta felicitant-lo per l’exposició: “La Junta Directiva de este Circulo en sesión del 14 del actual acordó felicitar a V. Por la notable exposición de fotografías que ha celebrado en el Fayans Català y que constituyendo una verdadera manifestación de arte ha merecido el más completo éxito”91 Precisament, Rafel Areñas mantindrà una estreta relació amb el Cercle Artístic on organitzarà, de manera posterior, exposicions d’obra fotogràfica. D’una altra banda, el pintor Nicolau Raurich, amic de l’artista, també el va felicitar per la seva exposició al Faianç Català, recalcant les seves aptituds com un dels grans retratistes d’Espanya.92 La gran acollida de l’exposició es manifesta també a través d’una entrevista a l’artista publicada el desembre del mateix any a El teatre Català.93 Aquesta publicació es va crear el 1912, amb l’objectiu de ser l’òrgan de difusió de la Nova Empresa del Teatre Català. Donada l’estreta relació entre el món del teatre i la fotografia, que des del segle anterior havia mantingut molts lligams culturals i econòmics, aquesta publicació va ser un espai on els més reconeguts fotògrafs d’art i retratistes de Barcelona, com Audouard, Pérez de Rozas o Rafel Areñas, col·laboraven activament. L’entrevista descobreix la perspectiva estètica que Rafel Areñas adoptarà al llarg de la seva carrera fotogràfica, ara ja d’una forma molt més madurada: “(...) M’he proposat demostrar que amb els nous procediments darrerament adoptats, les photo-gomes i les photo-tintes, l’executant pot ser alguna cosa més que un vulgaríssim mecànic [....] sinó que pot traduir el sentiment de l’obra executada si ell n’hi sab posar. Es clar que la força del mecanisme impera en la fotografia i que una bona lente-objetiu, unes plaques i uns banys reductors pràcticament aplicats, i una pantalla-écran sabiament modificadora de la llum, són uns bons companys del fotògraf, però sempre l’interpretació tindrà un valor sobre d’ells. [...] la còpia exacta no és prou per produir l’emoció del natural [...]

                                                                                                                90

La Veu de Catalunya, 14 de desembre de 1914. ANC, Fons Areñas (pare i fill), Carta del Cercle Artístic a Rafel Areñas, 15 de desembre de 1914. 92 ANC, Fons Areñas (pare i fill), Carta del Nicolau Raurich a Rafel Areñas, 12 de desembre de 1914 93 El teatre català, 12 de desembre de 1914, p. 807. 91

29

lo que hi manca es el sentiment de l’executant, la seva percepció psicològica per a tonificar i donar ambient a l’obra que executa.”

Queda clar que a través de la fotografia Rafel Areñas expressava les seves inquietuds artístiques per mitjà de procediments que ocultessin la reproductibilitat de la imatge fotogràfica i es concentressin en la creació d’una emoció. És el cas per exemple de “Bes de mare” obra en la que ell explica com a partir d’un visita a l’estudi d’una mare i un fill per fer-se un retrat, crea l’obra artística a través de diferents mitjans. En primer lloc la il·luminació, la qual està concretament estudiada per cada un dels retratats: “vareig fer que la llum rellisqués suau per la cara de la mare i que’ls cabells prenguessin una duresa a manera de cuiraça guardadora dels dolços pensaments de la seva testa. Al seu fill li vàreig projectar la llum ben plana, ben inexpressiva per a que em donés la sensació de la mateixa. I així vàreig impressionar.”94 Tal com el fotògraf afirma a l’entrevista, al revelar la placa els sentiments que ell observava es perdien en el clixé. En conseqüència, i per aportar el sentiment a l’obra, aplica un procediment pigmentari: “allavores, per el procediment anomenat “goma” faig diferentes impressions sintètiques i analítiques i posant en l’obra tanta fe i tant sentiment com hi hauria posat un pintor, arribo a obtenir lo que he titulat Bès de mare.” 95 Així doncs, Rafel Areñas ens mostra com a través de la modificació de la fotografia amb procediments tècnics aconsegueix donar un aspecte pictòric a l’obra fotogràfica, valorant les capacitats de la fotografia, no només com a un procediment tècnic, sinó també com un procediment artístic. Aquesta estètica de nou ens recorda a les grans obres de fotògrafs del pictorialisme de l’època, en les que es podria destacar l’influencia dels fotògrafs anglesos i nord-americans.96

                                                                                                                94

El teatre català; Ibíd; 1914, p. 808. El teatre català; Ibíd. 1914, p. 808. 96 ROBERTS, P. (1997); Op. Cit. 95

30

Rafel Areñas Tona, Bes de mare, Faianç Català, 1914.

Consolidació Artística (1915-1923) En aquesta primera etapa de la trajectòria fotogràfica hem pogut observar no només la millora tècnica en la pràctica fotogràfica de Rafel Areñas sinó també la maduració dels seus postulats estètics, que parteixen de la influència de Pau Audouard i cristal·litzen en l’adopció del pictorialisme. A més, també es fa palès el protagonisme creixent de Rafel Areñas Tona a Barcelona. En aquesta segona part, s’analitzarà la participació del fotògraf en les activitats culturals que es duien a terme a Barcelona: conferències, concursos, exposició d’obra; així com la seva relació amb diverses entitats. En primer lloc, és important destacar que en aquest període el fotògraf, com a professional consolidat, comença a tenir deixebles que treballen amb ell al Photo-Studi. Si Audouard és la figura que connecta el segle XIX amb el pictorialisme, Rafel Areñas realitza l’enllaç entre el pictorialisme i les avantguardes, ja que ell és el mestre d’alguns dels fotògrafs més destacats de l’avantguarda fotogràfica catalana, tal i com postula Núria F. Rius. En primer lloc, segons Juan Naranjo, Gabriel Casas, abans de traslladar-se el 1914 a Argentina,

31

va treballar al gabinet de Rafel Areñas com ajudant.97 D’una altra banda, segons Rafel Torrella, el repòrter Josep Maria Segarra, qui al seu torn serà mestre d’Agustí Centelles, treballava el 1918 al Photo Studio Areñas.98 Tanmateix, el cas en el que la influència de Rafel Areñas es fa més palesa, és en el de Pere Català Pic qui, després de deixar el seu lloc de treball al Banc Hispano Americano, entra a treballar a l’estudi del fotògraf entre 1915 i 1919. Més endavant, Pere Català Pic no només serà una de les figures més influents de l’avantguarda fotogràfica a Catalunya, sinó que, a més, portarà a terme la difusió cultural de la fotografia en conferències, concursos i exposicions, tal i com havia realitzat el seu mestre.99 Per tal de poder analitzar aquest vincle, s’analitzarà les relació de Rafel Areñas amb les principals entitats culturals de l’època, i les activitats que va a dur a terme en relació a aquest lligam. Una de les institucions que més vincles van tenir amb Rafel Areñas va ser el Centro Artístico de Oficiales Fotógrafos, òrgan que es va començar a gestar el desembre del 1915 i es va crear oficialment el 1916: “Habiendo sido aprobados por el gobernador civil los estatutos del Centro Artístico de oficiales fotógrafos, la junta directiva invita á los socios y no socios á la reunión general gue se celebrará mañana, para la aprobación oficial de los estatutos.”100 Aquesta agrupació sorgeix en un context en el que la massificació del negoci fotogràfic tenia greus conseqüències pels treballadors dels estudis. En concret, al segle XX, es traspassa el model d’organització del treball fabril als estudis fotogràfics, ja no es un negoci que funcioni a base del treball familiar sinó que compta amb empleats, i per tant es situa el fotògraf com a patró i els empleats són els seus treballadors assalariats. Aquest model té com a conseqüència l’organització dels treballadors en sindicats per tal de defensar els seus drets. El Centro Artístico de Oficiales Fotógrafos és una entitat que té per objectiu la lluita pels drets dels dependents i treballadors dels                                                                                                                 97

NARANJO, J. Les avantguardes fotogràfiques a Espanya. Barcelona: Fundació “la Caixa”, 1997, p. 163. 98 TORRELLA, R. El registre fotogràfic de Montjuïc, 1915-1923. La metamorfosi d’una muntanya. Barcelona: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona/Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, 2008, p. 33. 99 CATAL. PIC, P. “La fotografia a Barcelona. Records des de l’any 1894 gravats en la memòria d’un petit vallenc que en aquell any vingut a Barcelona per primera vegada” A: Pere Catal. i Pic. Fotografia i Publicitat. Barcelona: Lunwerg, Fundació “la Caixa”, 1998, p. 101. 100 La Vanguardia, 1 de febrer de 1916, p. 4.

32

diferents estudis de la ciutat, per tant està format per assalariats i oficials, no per patrons. En conseqüència, Rafel Areñas no hi formava part, però hi col·laborava assíduament. A més, comptava amb un butlletí en el que hi havia anuncis de treball, novetats culturals en relació a la fotografia, com exposicions i concursos, i altres notícies sobre les activitats del Centre. Aquest sindicat va ser combatut per alguns patrons de la ciutats, que s’oposaven a la unió dels treballadors assalariats. Malgrat aquest fet, hi havia fotògrafs que van col·laborar amb el sindicat i veien l’agrupació com una entitat positiva, que ajudava a promoure l’activitat fotogràfica. Aquest és el cas de Rafel Areñas, que va estar present a les pàgines del butlletí des de la seva creació. És més, el primer butlletí va estar dedicat al fotògraf i a la conferència que va pronunciar amb motiu del primer acte cultural de l’entitat: “Honramos el primer número de nuestro Boletín con el retrato del conocido fotógrafo Sr. Areñas a cuyo cargo corrió la primera conferencia organizada por este Centro, y de la que en este mismo número publicamos una ligera reseña. Hombre culto, de carácter afable y caballeroso; artista eminente, en él tienen los dependientes un maestro y el Centro un protector.”101 La conferència La fotografia; gènesis i desarrollo, la qual va tindre també un fort ressò mediàtic 102 , va estar dedicada a la historia de la fotografia, començant per la càmera obscura, seguint amb els procediments de Nièpce, a qui proclama com a inventor de la fotografia, Daguerre i Talbot. També es va concentrar en l’explicació tècnica dels avenços en els procediments fotogràfics, fins arribar als inicis de la fotografia en color i finalment, els procediments pigmentaris com el carbó, la goma i l’oli. Després de la primera experiència amb aquesta conferència, Rafel Areñas va realitzar posteriorment, al maig de 1919, una segona conferència en la que el tema principal va ser una explicació més detallada sobre els procediments pigmentaris.103 Axí doncs, Rafel Areñas es va interessar profundament per les activitats del centre, en les que no dubtava en participar activament. Aquesta participació ens mostra una de les principals                                                                                                                 101

ANC, Fons Areñas (pare i fill), Boletín del Centro Artístico de Oficiales Fotógrafos, octubre de 1916, p.5. 102 La Vanguardia, 26 de octubre de 1916, p.5. 103 ANC, Fons Areñas (pare i fill), Boletín del Centro Artístico de Oficiales Fotógrafos, juny de 1919, p.212

33

preocupacions de Rafel Areñas envers el futur de la professió: l’educació, la formació dels professional en l’ofici i les arts de la fotografia, que cristal·litzarà als anys 20 amb la teorització d’una formació acadèmica reglada. Tanmateix, a més de la participació amb l’organisme des d’una perspectiva cultural, Rafel Areñas, segons el Centre, era considerat un model a seguir pels seus ideals envers el treball de l’assalariat. Una de les lluites socials que portava a terme el Centre era el descans dominical dels treballadors dels estudis fotogràfics, els quals no disposaven de cap dia setmanal de descans. Rafel Areñas va ser un dels primers fotògrafs en implantar-lo tal i com es detalla al butlletí del sindicat: “¡El Sr. Areñas, espíritu observador y hombre a la moderna, va a empezar los cimientos de una obra magna, sus oficiales, tendrán el descanso semanal sin regateo ni merma de ninguna clase, cerrará su establecimiento los domingos [...] Este empezar en lo cual nos demuestra su desinterés y su amistad hacia todos, debemos nosotros recogerlo en una campaña de verdaderas energías ya que con el acto de no abrir, nos da a nosotros el procedimiento y á los demás jefes el ejemplo a seguir.”104

En conseqüència, el fotògraf conscient del nou panorama laboral en l’àmbit fotogràfic en el que, a causa de la massificació, tenia lloc el traspàs del model fabril, lluitava per unes condicions de treball dignes. Pel que fa a l’agrupació dels patrons dels estudis fotogràfics, després de l’experiència de la Unión de Fotógrafos, el 1907, es va crear el 1918 una nova Unión Fotográfica de Barcelona, la qual agrupava, a més, els comerciants de productes fotogràfics. Rafel Areñas Tona va ser un dels seus fundadors. Tal i com explica Núria F. Rius: “L’associació es va instal·lar al domicili del Cercle de la Unió Mercantil, al número 4 de la Plaça de Catalunya, i a partir del mes de juny de 1920 va comptar amb un butlletí propi, la revista Lux, que ja venia essent publicada des de 1916 per José Noria Valadrón però que des d’aleshores va passar a ser l’òrgan oficial de l’associació. Rafel Areñas va ser nomenat director tècnic de la publicació mentre que Adolf Mas, Joan Sabat, Feliciano Gausí i Fernando Garrigosa van formar el comitè de redacció.” 105

Així doncs, Rafel Areñas, no només era membre fundador de la Unió, sinó que a més era el director del seu òrgan principal de difusió. En aquest, va fer una veritable tasca cultural tractant temes que eren vitals des del punt de vista de                                                                                                                 104 105

Boletín del Centro Artístico de Oficiales Fotógrafos, juliol de 1918, p. 126. F. RIUS: Op. Cit. 2008, p.493.

34

l’actualitat fotogràfica de Catalunya. En línies generals, la revista Lux incloïa vàries seccions dedicades a aspectes culturals o notícies en l’àmbit fotogràfic així com anuncis de treball, consultes per correspondència etc. Al primer número de la revista Rafel Areñas va publicar l’article que homenatjava a Pau Audouard.106 Aquest article repassava la vida del fotògraf posant de relleu els seus postulats estètics, recalcant sobretot la seva vocació artística, i les seves principals contribucions culturals i socials.

Rafel Areñas, Estudi, Lux. Revista Mensual de Arte Fotográfico, setembre-desembre de 1920

D’una altra banda, Rafel Areñas va utilitzar la revista Lux per promoure la difusió de la fotografia i el seu ensenyament. Un dels principals objectius de Rafel Areñas per lluitar contra la precarietat laboral produïda per la massificació del negoci fotogràfic, i en conseqüència, la vulgarització de la professió, era la constitució d’un ensenyament de la fotografia a les Escoles d’Art i Indústria. Aquesta proposta ja havia estat impulsada per la Unión de Fotógrafos del 1907 i pel Centro Artístico de Oficiales Fotógrafos. Sobre aquest projecte Rafel Areñas va publicar a finals de 1920 un article a la revista Lux que ho detallava.107 Prenent                                                                                                                 106

Lux. Revista Mensual de Arte Fotográfico, maig de 1920. AREÑAS, R. “La proyectada Escuela de Fotografía”. A: Lux. Revista mensual de Arte Fotográfico, setembre-desembre de 1920, pp. 6-7.

107

35

com a inspiració els models de cursos i escoles per tota Europa i Nord Amèrica, com per exemple la Kodak a Estats Units o la del professor Nàmies a Itàlia, proposa un curs formatiu que uneixi tant la vessant artística de la professió, en la que el dibuix i la pintura tenien una importància vital, amb òbviament la part tècnica en la que la física i la química s’unien també a algunes nocions d’òptica. També hi hauria, específicament, l’explicació dels procediments fotogràfics de forma concreta. Aquesta proposta, Rafel Areñas la va pensar en un curs formatiu de dos anys amb les següents assignatures: “Primer curso: Física y Química (nociones), dibujo del antiguo y prácticas de fotografía. –Segundo curso: Física y Química aplicadas, dibujo del natural, con conferencias sobre anatomía artísticas, y prácticas de fotografía.”108 Tal i com exposa Núria F. Rius, aquesta proposta educativa resoldria molts dels problemes que la fotografia patia en aquell moment: “Amb aquests ensenyaments es resoldria, per tant, el problema moral de l’explotació comercial de la fotografia en favor d’un exercici més artístic, econòmic –perquè evitaria la competència deslleial en termes de preus, que pasaría a ser competencia por el mejoramiento–, i el social, que permetria poder establir un sou base mínim pels operaris formats, cosa que no sería lógica actualmente, ya que no existe un aprendizaje serio y verdadero.”109

Seguint amb les activitats que Rafel Areñas va dur a terme per promocionar l’activitat fotogràfica a Barcelona, és important destacar la seva participació amb el Cercle Artístic de Sant Lluc, entitat amb la que va col·laborar en diverses ocasions. En concret, Rafel Areñas va organitzar la Primera Exposició de Fotografies del Cercle, la qual va tenir lloc al gener del 1918. Aquesta exposició va obtenir un fort ressò a premsa, tal i com ho mostra l’extensa crònica que Jose Camins dedica a El Diluvio.110 L’autor realitza una dissertació sobre la qüestió de la fotografia com art, per acabar parlant de les fotografies dels artistes que exposen, moltes de les quals segueixen els postulats de la fotografia d’art al noucentisme amb la utilització de procediments pigmentaris i subjectes pictòrics: “Nadie podrá negar hoy, a la vista de las fotografías que el Circulo Artístico de Barcelona exhibe en su saloncito destinado a exposiciones que sus socios,

                                                                                                                108

Ibíd. p.7. F. RIUS: Op. Cit; 2008, p.497. 110 El diluvio, 5 de gener de 1918, p.11. 109

36

capitaneados por el artista en la fotografía señor Areñas, dan muestra evidente de una noble labor y remarcable progreso en este procedimiento, levantándolo del humilde sitio de mecanismo hasta ponerlo cara a cara con el arte.” 111 Aquest és el cas de les fotografies que exposa Rafel Areñas que presenta uns estudis de nus que modifica a través de tècniques pigmentàries: “son una verdadera joya; su modestia es grande, condición propia de los hombres de talento, demostrando estas notitas lo mucho que de él podemos esperar.”112

A partir del 1918 i fins el 1922 va participar activament en les activitats culturals i pedagògiques relacionades amb la fotografia arreu de tota Catalunya. En molts dels casos, va formar part del jurat a diversos concursos fotogràfics de diversos àmbits. Per exemple, el 1919 va formar part del jurat del Concurs Nacional Fotogràfic, juntament amb Enric Galwey, entre altres.113 D’una altra banda, Rafel Areñas també va participar com a jurat el 1921 al concurs fotogràfic organitzat per la Comissió de solemnitats culturals de l’Ajuntament de Valls, amb motiu de les festes de la Mare de Déu de la Candela.114 Al llarg del 1922, va seguir participant com a jurat a diferents esdeveniments culturals, tals com el concurs de fotografia estereoscòpica del Real Círculo Artístico115, o el concurs fotogràfic de la batalla de flors, concurs en el que Miquel Renom també participava com a jurat.116 Si seguim revisant les activitats que va dur a terme el fotògraf en aquest període és indispensable estudiar la relació del fotògraf amb el Centro Autonomista de Dependientes del Comercio y de la Industria, on va realitzar varies activitats culturals en relació a la fotografia d’art. Si analitzem les relacions entre la secció de fotografia del Centre i el fotògraf destaca en primer lloc la conferència que va organitzar l’any 1920 amb el tema de “Diferencia entre los primitivos procedimientos fotográficos y los modernos”.

117

Fruit d’aquesta

conferència, en la que s’explicava la història dels procediments tècnics en la                                                                                                                 111

El diluvio, Ibíd. 1918, p.11 El diluvio, Ibíd. 1918, p.11 113 La Vanguardia, 5 de juny de 1919, p.6. 114 ANC, Fons Areñas (pare i fill), Carta de l’ajuntament de Valls a Rafel Areñas. 115 La Vanguardia, 01 de gener de 1922, p.5: “El jurado calificador ha quedado integrado, pues, además de dichos señores, por los presidentes del Real Círculo Artístico, el de la Junta organizadora, don José Compte, por delegación de la Junta directiva y don Rafael Arenas por la sección de Fotografías.” 116 La Vanguardia, 26 de maig de 1922, p.4: “El jurado del concurso de fotografías estará compuesto de los señores Junyent (don Olegario), Renom y Areñas.” 117 La Vanguardia, 10 de juny de 1920, p. 4. 112

37

fotografia, va sorgir, a través d’una col·laboració amb Rafel Garriga, que era químic i propietari d’una empresa dedicada a la producció de material fotogràfic118, la publicació del llibre Curs de fotografia el 1921, en el que a través de fotografies de l’artista s’exposaven els principals procediments pigmentaris. 119 A més es tractava d’un acostament a la fotografia des del punt de vista del pictorialisme en la que la voluntat d’apropar la fotografia a les arts plàstiques es feia palès: “[...] és possible modificar el caràcter de la imatge segons els sentiments artístics de cadascú, posant-hi, traient o donant realç allò que interessi.”120

Rafel Areñas, Estudi, Curs de fotografia, 1921, CADCI

D’aquesta col·laboració, a més, va sorgir un cicle de conferències que Rafel Garriga i Rafel Areñas van organitzar al CADCI: “El Centro Autonomista de Dependientes del Comercio y de la Industria ha organizado un curso de conferencias a cargo de don Rafael Garriga y don Rafael Arenas. La primera conferencia se celebrará el día 18 del actual.” 121

Totes aquestes activitats

                                                                                                                118

F. RIUS: Op. Cit; 2008, p.511. En l’actualitat es pot trobar una còpia del llibre a la Biblioteca Nacional de Catalunya. 120 GARRIGA, R. Curs de fotografia, Ilustr. Rafael Areñas, Barcelona: Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria, 1921, p.131. 121 La Vanguardia, 15 de gener de 1922, p. 5. 119

38

culturals en les que Rafel Areñas té una importància cabdal ens mostren la voluntat de l’artista d’ensenyar la fotografia d’art, la fotografia professional. La formació dels treballadors i els aprenents en aquest àmbit era clau perquè la precarietat i la vulgarització de l’ofici arribés a la seva fi. En aquest sentit, Rafel Areñas continuarà realitzant conferències en tot tipus d’entitats relacionades amb el món de la fotografia. Aquest és el cas del Centre Excursionista de Catalunya, entitat en la que va realitzar diferents conferències al llarg dels anys vint. Es tracta d’un context en el que, tal i com explica Núria F. Rius, té lloc un canvi de paradigma teòric envers la fotografia. A partir del 1917 amb el debat al Centre que inicia Co de Triola, hi ha un traspàs de la fotografia entesa com a document científic cap a la fotografia com art.122 En aquest context, Rafel Areñas inicia la seva col·laboració amb el Centre Excursionista. A partir de la correspondència de Rafel Areñas, que es pot trobar a l’Arxiu Nacional de Catalunya, és possible confirmar que la relació del fotògraf amb el Centre Excursionista neix a partir del maig de 1919, moment en el que realitza una conferència sobre procediments pigmentaris.123 Uns anys més tard, a la primavera del 1923, acompanyat d’altres companys de professió com Adolf Mas o el mateix Rafel Garriga, la secció de fotografia del Centre organitza un cicle de conferències en les que Rafel Areñas tracta el tema: Retrato y composición de figura. 124 Rafel Areñas va continuar col·laborant amb centres excursionistes, entitats que al llarg dels anys vint van ser autèntics centres de producció fotogràfica. Aquest és el cas del Centro Excursionista Minerva de la Barceloneta, entitat on Rafel Areñas va realitzar una conferència sobre fotografia i excursionisme l’any 1924, per tal d’acollir la inauguració d’una exposició fotogràfica.125

                                                                                                                122

F. RIUS: Op. Cit; 2008, p.511. ANC, Fons Areñas (pare i fill), Carta del Centre Excursionista de Catalunya, 4 de juny de 1919. 124 La Vanguardia, 9 de març de 1923, pp. 6-7. La Vanguardia, 5 d’abril de 1923, p. 6. 125 La Vanguardia, 22 de maig de 1924, p. 12: El Centre Excursionista Minerva de la Barceloneta hoy, a las pueve y medía de la noche, y con motivo de inaugurar la anunciada exposición de fotografías, celebrará una conferencia a cargo del fotógrafo don Rafael Arenes, quien disertará, sobre: “La fotografía en el excursionismo”, ilustrándola con gran número de diapositivos, entre ellos una escogida colección de monumentos y jardines de Italia, cedida galantemente por don E. Bulbena Estrany. 123

39

Per una altra banda, l’interès en les activitats artístiques de Barcelona el va portar a formar part del Foment de les Arts Decoratives, on segons la informació a premsa va començar el 1921 com a membre del consell directiu en la funció de comptable i l’any següent com a vocal. 126 Una carta del 1922 del Foment enviada a Rafel Areñas també ens confirma la seva continuació en el consell directiu de l’entitat.127 En conclusió, l’època de consolidació de Rafel Areñas com fotògraf d’art s’expressa, no només en l’èxit en la crítica a la seva obra, sinó també en la seva constant presencia en activitats, conferències i concursos, relacionats amb el món de l’art.

Reformes al Photo-Studi i trasllat a la Gran Via de les Corts Catalanes A inicis dels anys vint, Rafel Areñas viu en un període d’èxit i es troba en el zenit de la seva producció fotogràfica. Aquest èxit no només es mostra a través de la seva participació permanent en els actes culturals de la ciutat, sinó que, a més, els constants anuncis laborals que es publiquen als anys vint ens indiquen que la seva producció fotogràfica està en auge.128 A més, a publicacions de tota Espanya, com La hoja gràfica, publicada a Madrid, reconeixen el fotògraf com un dels millors del moment.129 Tota aquesta onada de beneficis es concreta en la reforma de l’estudi produïda a mitjans del 1920, i de la qual, la premsa en va fer un gran ressò: “L’intel·ligent artista fotògraf en Rafel Areñas va reunir, dies enrera, les seves amistats, per a presentar-los les reformes que ha fet en la decoració i disposició de l’estudi o taller fotogràfic, instal·lat al carrer de la Diputació). [...] El senyor Areñas ha disposat el seu estudi fotogràfic d’una manera admirable per sa originalitat, riquesa i art. Hi ha algunes sales i cadascuna amb mobiliari de diferents estils i èpoques i amb detalls decoratius de molt bon gust.”130

La reforma també va ser notícia a Catalunya Ilustrada, on es va publicar una fotografia del nou estudi, i a més, una crònica sobre Rafel Areñas i la reforma. Un dels elements més destacats de la crònica és la descripció de la decoració de                                                                                                                 126

La Vanguardia, 16 de novembre de 1921, p.7. La Vanguardia, 31 de desembre de 1922, p.11. ANC, Fons Areñas (pare i fill), Carta del Foment de les Arts Decoratives, 1922. 128 La Vanguardia, 7 de maig de 1920, p. 17; La Vanguardia, 21 de maig de 1920, p.21 129 La hoja gráfica, desembre de 1921, p.1. “Hombres que valen”. 130 ANC, Fons Areñas (pare i fill), La veu de Catalunya, 5 de juny de 1920. 127

40

les sales, en que es troben fotografies i pintures signades per Rafel Areñas: “las fotografías muestras no se hallaban con la monotonía de una colección, sino formando parte del decorado de las dependencias, en las paredes, encima de algún mueble. También había obres pictóricas que me llamaron la atención. Pregunté por las firmes y supe que eran todas de Areñas.”131 Destaca el luxe de les instal·lacions amb un mobiliari refinat i contemporani.

Reforma a l’estudi del carrer Diputació nº 251, 1920.

A través de la presentació del nou estudi constatem que l’artista no només exercia la fotografia, sinó que com a estudiant de belles arts, i amant de l’art, practicava la pintura. Tot i que en aquest estudi la perspectiva ha estat dedicada a la seva carrera com a fotògraf, és interessant destacar que, després d’aquesta primera exposició on hi constava obra pictòrica, l’any 1921 va realitzar una segona exposició pictòrica a la seva galeria.132 Aquesta també va comptar amb una bona resposta de la crítica a premsa: “D. Rafael Areñas no es solo un fotógrafo excelente, [...] sino que es además un pintor de gran exquisitez artística como acaba de probarlo con su notable Exposición de paisajes y figuras, instalada en el vestíbulo de su casa Photo-Studio

                                                                                                                131

Catalunya Ilustrada, juny de 1920, nº 340, p.1. La Vanguardia, 5 de març de 1921, p4.

132

41

de la calle de la Diputación, 251. […] El sr. Areñas cultiva con mucha maestría y mucha inspiración el modernismo en la pintura, arrancando sus pinceles torrentes de luz en los cuadros, riqueza de colorido y rasgos valientes.”133

Per tal d’estudiar l’evolució de l’activitat fotogràfica de Rafel Areñas a partir del 1921 resulta bàsic un document, escrit pel propi Rafel Areñas, vers l’any 1930, en el que descriu a grans trets la història de la seva activitat econòmica fins al moment.134 Es tracta d’un escrit que, malgrat ser unes memòries d’uns anys de la seva vida, és persuasiu, ja que es tracta d’un discurs que pronuncia en una reunió per tal de vendre les accions de la seva empresa, i dic empresa perquè l’estudi va passar a ser una S.A, l’any anterior a l’escriptura de les memòries. Malgrat aquest fet, és un document inèdit que ens permet veure l’ocàs de la carrera fotogràfica de Rafel Areñas des d’una perspectiva molt personal, i que ha de ser analitzada tenint clara la seva naturalesa. L’inici del text el situa en el context dels anys 20, just després d’acabar la seva última reforma: “Establert de fotògraf, [...] vareig ferme un nom i una clientela que’m va volguer uns beneficis que foren aplicats a la completa instal·lació, arribant a tenir un estudi amb confort i elements per el bon desentrrotllo del meu art. En el moment d’acabar la ultima reforma el propietari de la casa va notificarme la necessitat d’utilitzar el local per us particular, i baix l’amenaça de continuats plets no vareig tenir mes remei que buscar un nou local per traslladarmse.”135

Aquesta notícia tan desafortunada deixava el fotògraf al carrer després d’haver realitzat una gran inversió en el local, cosa que per tant, el deixava amb molt pocs mitjans per trobar un altre estudi. Aquesta notícia va ser combatuda a la premsa, on varies publicacions i col·lectius van fer pública una protesta en contra del desallotjament del fotògraf: “se trata de uno de tantos casos en que un casero, abusando de su calidad de tal, pretende perjudicar a un inquilino, sin contemplaciones ni miramiento alguno”.136 En el cas de la Unión Fotográfica, que com entitat en la que Rafel Areñas hi formava part, va denunciar aquesta situació amb un text que va enviar a varis mitjans de comunicació: “El conocido artista señor Areñas, [...] ha sido demandado judicialmente para que desocupe el local que desde hace años tiene instalado su estudio fotográfico

                                                                                                                133

ANC, Fons Areñas (pare i fill), Catalunya Ilustrada, març de 1921. ANC, Fons Areñas (pare i fill), memòries econòmiques Rafel Areñas Tona, 1930. 135 ANC, Ibíd., Memòries 1930-1931, p.1. 136 ANC, Fons Areñas (pare i fill), La Vanguardia, 29 de abril de 1921. 134

42

y en el cual hizo recientemente importantes y valiosas reformas, no sin antes obtener la autorización y garantía de la propietaria de la casa señora Juncadella. Sentimos en gran manera la poca consideración que se tiene con un artista que a fuerza de sacrificios y empleando en ello sus ahorros ha conseguido poner su estudio al nivel de los mejores, viéndose ahora amenazado de quedar en la calle sin el medio de vida que dignamente se ha creado.”137

Després d’aquesta lluita als jutjats, Rafel Areñas es veu obligat a buscar un nou estudi fotogràfic: “en aquell moment no tenia mitjans per a establir de nou i era molt difícil trobar lloc aproposit que no desssmeresques del que tenia. S’em proporciona el que ara ocupem amb totes las probabilitats d’un negoci apreciable si podria desentrotllar-lo com calia.” 138 Es tracta del local que ocuparà del desembre del 1922 fins el 1931: les galeries Areñas, les quals es trobaven a la Gran Via de les Corts Catalanes, número 670. Era un local que, segons explica, tenia moltes possibilitat de convertir-se en un centre de referència de la fotografia a Barcelona ja que la seva localització era bona i a més disposava de molt d’espai. Aquest espai, tal i com ens narra el fotògraf, li permetia ampliar el negoci, obrint una sala d’exposició que l’havia d’ajudar a cobrir l’augment de despeses. L’únic problema que plantejava el projecte era l’econòmic, després de buscar un soci en un amic seu, el qual va decidir deixar-li només una part del capital, va buscar altres inversors i va demanar un crèdit. Així el fotògraf va començar el projecte del Photo-Studi i Galeries d’art Areñas. La inauguració del nou estudi va tenir lloc a finals del desembre del 1922. Va ser una inauguració que va obtenir un gran ressò a premsa, ja que la notícia es va publicar a un gran nombre de publicacions, tals com La Veu de Catalunya, Día Gráfico, o El diluvio139: “En la calle de Cortes, número 670, junto al Hotel Ritz, inauguró ayer Rafael Areñas, el refinado artista, un establecimiento en donde tendrá instalados sus afamados talleres fotográficos y que destinará, al propio tiempo, a la venta de objetos de arte y antigüedades. [...] Hay en el Photo-Studi Areñas un expléndido salón de exposiciones que inaugura con una exposición de sus obras, el vigoroso

                                                                                                                137

ANC, Fons Areñas (pare i fill), Día Gráfico, 29 de abril de 1921. ANC, Fons Areñas (pare i fill), El Diluvio, 29 de abril de 1921. 138 ANC, Op. Cit., Memòries 1930-1931, p.1. 139 ANC, Fons Areñas (pare i fill), El diluvio, 29 de desembre de 1922; ANC, Fons Areñas (pare i fill), La veu de Catalunya, 28 de desembre de 1922; ANC, Fons Areñas (pare i fill), Día Gráfico, 26 de desembre de 1922.

43

pintor Raurich; se trata de un salón como no existe en Barcelona otro en mejores condiciones”140

A través de l’exposició de pintura del seu amic i artista Nicolau Raurich, amb el qual feia anys mantenia una estreta relació,141 Rafel Areñas Tona inicia un nou projecte en el que fotografia i art s’uneixen en una nova dimensió, al fusionar els espais propis de cada art en un espai col·lectiu.

1923-1930 L’expansió del negoci fotogràfic: Photo-Studi i Galeries d’Art Areñas En aquesta tercera part, dins de l’estudi de la carrera fotogràfica de Rafel Areñas, es realitzarà una anàlisi de la seva activitat fotogràfica al nou estudi a la Gran Via de les Corts Catalanes. En primer lloc, es dirigirà la mirada al concepte d’establiment que crea el fotògraf, en el que té lloc la interacció de la fotografia i l’art; per després poder analitzar la seva trajectòria en l’àmbit social i cultural durant els anys vint. Per un altre costat, a través de les seves memòries econòmiques també s’estudiarà la vessant econòmica de l’estudi fins a la creació d’una Societat Anònima l’any 1930.

Rafel Areñas, Photo Studi Galeries d’Art Areñas, c. 1923

                                                                                                                140

ANC, Fons Areñas (pare i fill), El diluvio, 29 de desembre de 1922. Després de la seva exposició d’obra al Fiaianç Català, Nicolau Raurich li envia una felicitació. Aquesta es troba al fons Areñas de l’ANC.

141

44

En primer lloc, Rafel Areñas inaugura un nou concepte d’estudi fotogràfic amb les Galeries Areñas, en les que la unió d’art i fotografia es fa present d’una forma física també. Es tractava d’un establiment amb una decoració molt luxosa, on de la mateixa manera que a l’estudi del carrer Diputació, les obres d’art, tant fotogràfiques com pictòriques, decoraven l’espai. La bellesa d’aquest va procurar un reportatge sobre les galeries a “Interiors Barcelonins”, espai de la revista Bella Terra, on s’il·lustraven les diferents zones de les que disposava l’estudi: la sala d’exposicions, el tocador, la sala d’espera, el saló de vitrines, l’entrada etc.142 Aquests espais responien a les diferents activitats que es realitzaven a la galeria. Al fons de la família Areñas de l’Arxiu Nacional de Catalunya es poden trobar diferents anuncis publicitaris, en les quals hi ha una descripció de tots els serveis oferts a l’estudi.143 En concret l’espai es dividia en dos grans zones: els tallers fotogràfics i l’espai d’exposició i venda d’obres i objectes d’art. En relació a l’estudi, s’anunciava com un espai equipat amb la tecnologia més avançada del moment, on es practicava la fotografia d’art i s’aplicaven els diferents procediments pigmentaris tals com gomes, tintes, carbons, esmalts i el photochin, una tècnica que anunciava com exclusiva. A la mateixa vegada, Areñas practicava la fotografia comercial, i en moltes ocasions, s’anunciava a la premsa com fotògraf per diferents esdeveniments socials tals com comunions.144 A més, també comptava amb un laboratori, que els aficionats a la fotografia podien utilitzar pel revelatge, el retoc, per fer ampliacions, positivar etc. Per últim, en relació a la practica fotogràfica, també venia càmeres fotogràfiques i útils per turisme. Si analitzem totes les activitats que es duien a terme als tallers fotogràfics veiem com la fotografia artística es combina amb la fotografia convencional i social, tal i com succeïa al primer estudi del carrer Diputació. Així doncs, es busca un acord entre l’activitat purament econòmica i l’activitat artística. Per una altra banda, és important destacar el vincle que estableix amb la fotografia amateur. Rafel Areñas és un artista que actua d’una forma global en relació a la fotografia, interessant-se per totes les dinàmiques al seu voltant. En concret, la fotografia d’aficionats era un fenomen que estava en auge des de la fi del segle                                                                                                                 142

Bella terra, núm. 08, setembre 1924. p.266-7. ANC, Fons Areñas (pare i fill), anunci Photo-Studi i Galeries d’art Areñas. 144 La Vanguardia, 25 d’abril de 1923, p. 6. 143

45

anterior. A través del lloguer d’aquest espai no només inicia una activitat lucrativa, sinó que ajuda a l’estudi i al bon desenvolupament de les pràctiques fotogràfiques. Si analitzem les activitats en relació a la galeria, veiem com a més de l’exposició i venda d’art, també s’exposaven obres d’altres disciplines com ara joies, vidres, ceràmica, tapissos, bronses etc. Fins hi tot comptava amb un espai dedicat a la venda de perfums, bombons i flors: “La flor és alegria i la seva flaire és el millor perfum. La flor natural es ven a les GALERIES D’ART a preus reduïts i sempre n’hi trobareu de gemades i de totes menes”.145 A tot aquest ventall de productes s’hi afegeixen mobles i antiguitats. En conclusió, es tracta d’un espai on es duien a terme una gran diversitat d’activitats relacionades amb la fotografia, l’art i el luxe. Si s’analitza el projecte des d’una vessant econòmica, els problemes comencen a fer-se presents amb la concreció del negoci. Contextualment, es tracta d’una època en la que molts retratistes experimenten dificultats econòmiques. En el cas de Rafel Areñas, decideix ampliar els serveis que ofereix per poder incrementar els beneficis. Tanmateix el fotògraf es troba amb altres dificultats afegides. Tal i com explica Rafel Areñas a les seves memòries, quan va començar tot el projecte per posar a punt les Galeries Areñas alguns dels inversos es van fer enrere i Rafel Areñas es va trobar en una situació econòmica molt greu: “sense capital, amb un gros deute, no vareig tenir més remei que admetre els objectes en dipòsit que reduient el negoci en un nuaranta per cent.”146 Tanmateix, el fotògraf va decidir continuar el projecte ja que, tal i com explica: “contava amb una bona clientela de fotografia amb una bona voluntat i amb l’esperança de que podria sortirmen i defensar el capital prestat com el complir amb els pagos del credit. [...] El meu compromís moral va augmentar i vinc des de les hores fent esforços sobrehumans.”147 D’aquesta forma Rafel Areñas realitza un repàs, a grans trets, de la seva activitat econòmica entre l’obertura de les galeries i la fundació de la Societat Anònima. Tal i com es pot observar, les múltiples activitats que es realitzaven a la galeria, contrasten amb les dificultats econòmiques per les que                                                                                                                 145

ANC, Fons Areñas (pare i fill), anunci de les Galeries d’art Areñas. ANC, Op. Cit., Memòries 1930-1931, p.3. 147 ANC, Ibíd., Memòries 1930-1931, p.3. 146

46

passa el fotògraf durant aquests anys, creant un balanç entre la crisi que pateix, i la continuació de la seva tasca com artista. Aquest context econòmic tan crític influenciarà la trajectòria professional de l’artista, que participarà en múltiples activitats culturals, però, tot i que la seva galeria serà un espai d’exposició concorregut, no arribarà a la situació d’èxit econòmic que Rafel Areñas tenia el 1920. Malgrat aquest fet, durant la dècada dels anys vint, Rafel Areñas continua tenint una gran presència social que es manifesta en les constants exposicions a la galeria, la publicació d’obra, i la seva participació en activitats, conferències i concursos. Les exposicions a la galeria seran constants al llarg dels anys 1923-1930, fet que li proporcionarà una continua publicitat a les principals publicacions, on s’anunciaran i s’escriuran ressenyes de les obres dels artistes.148 Les exposicions, a més, aconsegueixen mantenir les relacions de Rafel Areñas amb artistes de l’alta societat barcelonina, els quals acudien a les exposicions i als esdeveniments socials al voltant d’aquestes: “Un grupo de amigos y admiradores del pintor Terruella, se reunieron en una cena íntima para celebrar el éxito de su exposición, en las Galerías Areñas. A esta reunión asistieron, entre otros, los artistas S. Rusiñol, L. Capdevila, J. Ahuma, Bagaría, Lluellas, Areñas, Ochoa, F . Sainz de la Maza, Camps, Bordas, A. Tarrach, Fernández, Bracons, Porta e Iglesias.”149 En adició, l’espai de les galeries també era utilitzat per promocionar l’obra de l’artista, que va realitzar una exposició amb les seves fotografies al desembre de 1925. Aquesta exposició va tenir un gran ressò mediàtic. Sobretot cal destacar la ressenya que El progreso fotográfico publica, en la que l’estil pictòric que l’artista practica en la seva obra fotogràfica l’estableix com un dels grans fotògrafs d’art de l’època: “Con ésta su última exposición ha dado una nueva prueba, que le afirma entre los primeros de nuestros artistas fotógrafos, ya que en las primeras filas tiene desde hace años un puesto envidiable. […] en el caso del señor Areñas, el artista absorbe de tal manera al técnico, que […] diremos que fotografía como un pintor. […] En los retratos de personalidades bien conocidas en el mundo de la política y arte no se contenta con que el público advierta un perfecto parecido, sino que en

                                                                                                                148

Per tal de conèixer la varietat d’artistes que exposen a la galeria a l’annex número 3 hi ha un llistat cronològic de les exposicions, així com algunes invitacions. 149 La Vanguardia, 16 de gener de 1926, p.7.

47

la expresión de los mismos queda marcado el sello del temperamento individual. […] brindamos su ejemplo a los noveles fotógrafos para que se animen y perseveren en el cultivo de una tan noble profesión, que permite al artista realizar sus sueños y aumentar su nombre y gloria al propio tiempo que proporciona pingües rendimientos.”150

Rafel Areñas, a més, va col·laborar en diverses ocasions amb El progreso fotográfico al llarg dels anys vint. En concret, aquesta publicació va realitzar una crònica de la conferència que l’artista va realitzar el 1926 a l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya, en la qual l’artista va utilitzar, per primer cop a España, el terme pictorialisme per tal de designar la fotografia d’art o artística, i en la que a més, s’utilitzava l’obra de l’artista per il·lustrar els conceptes que desenvolupava.151 Aquesta conferència és una síntesi de l’estètica fotogràfica que Rafel Areñas defensa al llarg de la seva trajectòria professional, en la que la recerca de l’expressió artística particular del fotògraf enllaça amb la utilització de procediments pigmentaris que permeten incorporar a la fotografia la màgia de la mà de l’artista. Al llarg de la conferència estableix les bases teòriques del pictorialisme, en contraposició, al que ell anomena fotografia clàssica, és a dir, la fotografia sense retoc. Tanmateix Rafel Areñas argumenta que sense saber les bases necessàries per poder practicar correctament la fotografia, és impossible anar més enllà i crear art, ja que en els fonaments de la fotografia pictòrica és necessari el coneixement d’una bona composició i d’una correcta il·luminació per crear una fotografia que, amb la posterior aplicació de les tècniques pictòriques, sigui art. D’aquesta forma doncs, aposta per la difusió de la fotografia no només en termes artístics sinó també des d’una vessant pedagògica, ja que les bases són les que permeten la posterior creació d’una obra fotogràfica artística. Si continuem l’anàlisi de les activitats en les que a Rafel Areñas participa al llarg dels anys vint, trobem que manté un gran vincle amb l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya. Durant el 1926, no només realitza la conferència sobre el Pictorialisme, sinó que a més, forma part del jurat del concurs fotogràfic que té lloc a l’abril, juntament amb Adolf Mas.152 El fotògraf també participarà en les                                                                                                                 150

El Progreso Fotográfico, gener de 1926, pp. 29-30. AREÑAS, R., “Fotografia pictorial. Resumen de la conferencia dada por el Sr. Areñas en la Agrupación Fotográfica de Catalunya”. A: El Progreso Fotográfico, gener de 1926. 152 La Vanguardia, 27 d’abril de 1926, p.10. 151

48

pròximes edicions del concurs en les que, de nou, formarà part del jurat amb companys de professió com, per exemple amb Miquel Renom al gener del 1927153 i al novembre del mateix any amb el senyor Mercadé.154 Per una altra banda, tornarà a realitzar una conferència a l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya al juliol del mateix any.155 Quan a la publicació d’obra, al llarg dels anys vint la revista D’aci d’allà és un dels mitjans de comunicació on els fotògrafs d’art de la ciutat, entre ells Rafel Areñas, il·lustraven les pàgines de la revista amb les seves fotografies. Tal i com afirma Joan Foncuberta: “Les planes d’Ací i d’Allà s’engalanaren amb obres dels esmentats Sala, Llovet i Frisco, Areñas, Zerkowitz, Campañà, entre altres”. 156 El 1923 va ser una de les publicacions que va dedicar un reportatge a l’obertura de les galeries i el nou Photo Studi157, i, tot i que amb anterioritat ja havia publicat algunes fotografies a la revista, els anys de major col·laboració es concentren posteriorment a aquest article, cap a la meitat dels anys vint. Sobretot es tracta de retrats d’artistes o polítics que eren notícia a Barcelona, com per exemple, Joan Salvat Papasseit158, Richard Strauss159 o Josep Maria Junoy160. Gràcies a aquest tipus de publicacions historiadors i artistes, com Joan Fontcuberta, han posicionat a Rafel Areñas com un mestre del retrat, que: “Procurava no només enregistrar la façana d’un rostre, sinó també copsar la psicologia del personatge i suggerir tot un ambient que l’envoltés. La novetat d’aquest enfocament – que en la retratística d’avui ens sembla gairebé obligat – li aportà nombrosos encàrrecs i col·laboracions sol·licitades per les publicacions il·lustrades dels anys 20. En el llegat de l’Areñas trobem una galeria de vigorosos retrats de músics i d’escriptors il·lustres, com Richard Strauss, Prudenci Bertrana, Joan Salvat-Papasseit o Ignasi Iglésias.”161

D’una altra banda, durant aquest període, Rafel Areñas, que posseïa un gran coneixement de les tècniques fotogràfiques, inventa un nou procediment                                                                                                                 153

La Vanguardia, 16 de gener de 1927, p. 14. La Vanguardia, 3 de novembre de 1927, pp. 11-12. 155 La Vanguardia, 24 de juliol de 1927, p.8. 156 FONTCUBERTA, J. “Fotografia catalana 1900-1940: el camí vers la modernitat”. A:NARANJO, J. [et al.] Introducció a la història de la fotografia a Catalunya. Barcelona: Lunwerg, 2000, p.96. 157 D’aci d’allà, gener del 1923, Vol. 11, Núm. 61, p. 43. 158 D’aci d’allà, setembre de 1924, Vol. 14, Núm. 81, p. 110. 159 D’aci d’allà, abril de 1925, Vol. 15 Núm. 88, p. 109. 160 D’aci d’allà, octubre de 1926, Vol. 16, Núm. 106, p. 710 161 FONTCUBERTA, J. “Fotografia catalana 1900-1940: el camí vers la modernitat”. A: NARANJO [et. al.]: op. cit., 2000, p. 79. 154

49

pigmentari que patenta el 1929. Tal i com s’especifica al Registre de la propietat industrial, el fotògraf crea “un procedimiento para preparar las fotografías de suerte que sean visibles tanto en la luz como en la absoluta oscuridad”162 . Es tracta de la incorporació de productes fosforescents a la cara o al dors de la fotografia per tal d’aconseguir que sigui visible a la foscor. Específicament, es tracta d’un procediment que s’aplica un cop finalitzada la fotografia i que es pot utilitzar de forma parcial o total. També s’indica que per crear un efecte més sorprenent, es pot donar color a la imatge i després aplicar les sals fosforescents. D’aquesta manera, el fotògraf culmina el seu interès en els procediments pigmentaris en la creació del seu propi. Finalment, després d’analitzar algunes de les activitats que Rafel Areñas Tona realitza al llarg dels anys vint, es pot concloure que, si bé es trobava en una situació econòmica poc favorable, el seu èxit com fotògraf d’art i retratista es va mantenir, unint-se, a més, a una nova experiència com galerista, fet que va aconseguir mantenir el seu nivell de popularitat. Tot i així, a mida que ens acostem als anys trenta les notícies relatives al fotògraf decauen, i cada cop és més difícil trobar obra seva publicada. En conseqüència, s’inicia el declivi de la seva carrera professional.

1930-1938 El declivi En aquest últim punt del treball s’analitzarà el final de la carrera fotogràfica de Rafel Areñas fins la seva mort el 1938. Tal i com expressa en les seves memòries, a final de 1929, juntament amb un dels creditors que l’havia ajudat amb el projecte de les galeries van decidir crear una Societat Anònima: “intentant transformar els crèdits en accions i de trobar nou capital de moment per a sortir dels compromisos urgents”163 . En conseqüència, tal i com es pot comprovar al registre mercantil, el 31 de desembre de 1929 es dóna de baixa l’empresa que Rafel Areñas tenia,164 per tal de constituir una S.A: Galeries Areñas S.A, activa a                                                                                                                 162 163

ANC, Op. Cit., Memòries 1930-1931, p.4. ACA, Registre mercantil, Baixes 1929: Rafael Areñas Cortes 670 Fotógrafo. Fecha de presentación: 31 diciembre de 1929. Remisión a intervención: 7 de febrero de 1930. Registro general: 6402 Núm. adición: 40466 Núm. Negdo.: 438.

164

50

partir del gener de 1930.165 El moment en el que escriu les seves memòries es situa just en aquest any, en concret un mesos després, quan, sense haver aconseguit vendre les accions, el fotògraf convoca una reunió on explica la rendibilitat econòmica del negoci, tant de la fotografia com de la sala d’exposicions i la venda d’antiguitats: “convensut de que no vareig equivocarme, creient en que els meus projectes constitueixen un negoci luratiu, reuneixo aquesta junta per exposar de nou la meva visió de negoci apoiat en el balans d’aquest mig any”.166 No coneixem si la venda d’accions va tenir èxit, tanmateix, el següent mes de desembre les Galeries Areñas S.A es van donar de baixa al registre mercantil.167

Rafel Areñas escrivint les seves memòries, ANC, Fons Areñas (pare i fill), c.1930.

A partir de l’any 1931 resulta difícil assegurar com continua la trajectòria professional de Rafel Areñas. Si analitzem el registre mercantil d’aquell any podem observar que Rafel Areñas es trasllada a l’Avinguda Pi i Margall número

                                                                                                                165

ACA, Registre mercantil, Altes 1930: Galerías Areñas S.A Cortes 670 Fotógrafo Fecha de presentación: 3 de enero. Remisión a intervención: 15 de febrero de 1930. Registro general: 438 Núm. adición: 44843 Núm. Negdo.: 32. 166 ANC, Op. Cit., Memòries 1930-1931, p.4. 167 ACA, Registre mercantil, Baixes 1930: Galerias Areñas S.A Cortes 670 Fotógrafo Fecha de presentación: 31 DICIEMBRE 1930. Remisión a intervención: 29 de enero de 1930. Registro general: 7427 Núm. adición: 40514 Núm. Negdo.: 483

51

2,168 emplaçament que, segons el registre, regentarà fins l’abril del 1932.169 Es tracta d’un establiment en ple cor del Passeig de Gràcia, ja que al llarg de la II República es va canviar el nom del passeig per Avinguda Pi i Margall, en honor a la seva figura i al monument que van realitzar a la cruïlla entre l’avinguda Diagonal i el Passeig. Un anunci del 1931 en el qual Rafel Areñas sol·licita un aprenent de fotografia per la seva galeria al número 21 del Passeig de Gràcia,170 confirma el trasllat. Si continuem analitzant la premsa de l’època, l’informació relativa al fotògraf és cada cop més inexistent. Destaca una notícia de final del 1933 en la que Rafel Areñas forma part del comitè organitzador del concurs per escollir a “Miss modelo 1934”. En aquesta, es confirma un nou emplaçament de l’estudi fotogràfic, en concret es tracta d’un trasllat dins del mateix Passeig de Gràcia del número 21 al 67. 171 Tanmateix, no disposem de més informació relativa als locals que permeti una aproximació més fidel a la trajectòria professional de l’artista. Per finalitzar, l’última notícia que tenim del fotògraf és la realització d’una exposició de la seva obra pictòrica, l’any 1935 a les Galeries Laietanes.172 En concret, tal i com figura a la invitació de l’exposició que actualment es conserva al MNAC, pels títols de les obres exposades es pot concloure que es tracta de diferents gèneres pictòrics: bodegons, retrat i paisatge. En conclusió, al llarg dels anys trenta, les notícies al voltant del fotògraf es van reduint. La presència de Rafel Areñas Tona en les activitats culturals de Barcelona va desapareixent fins la Guerra Civil, moment en el que ja no trobem cap notícia de l’artista a premsa. A causa del context en el que es situa la mort del fotògraf, 173 que té lloc en plena guerra, no figura a la premsa de l’època, morint doncs, en l’anonimat.                                                                                                                 168

ACA, Registre mercantil, Altes 1931: Rafael Areñas. Av. Pi i Margall n2 fotógrafo. Fecha de presentación: 30 de abril 1931. Remisión a intervención: 15 de mayo de 1931. Núm. Registro general: 4423. Núm. Adición: 45238. Núm. Negdo.: 263 169 ACA, Registre mercantil, Baixes 1932: Rafael Areñas. Av. Pi i Margall n2 fotógrafo. Fecha de presentación: 32 de marzo de 1932. Remisión a intervención: 18 de abril de 1932. Núm. Registro general: 1768. Núm. Adición: 40427. Núm. Negdo.: 166 170 La Vanguardia, 15 juliol de 1931, p. 25 171 La Vanguardia, 29 de novembre de 1933, p.18. 172 FONTBONA, F. (Dir.). Repertori d’exposicions individuals d’art a Catalunya. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 1999, p. 28. 173 AMCB, Índex de defuncions de 1938, Núm. 4503.

52

Conclusió Rafel Areñas Tona va ser un professional de la fotografia que va combinar la producció comercial amb l’art. Ell tenia un ideal estètic molt clar que, al llarg de la seva trajectòria professional, va transmetre no només a través de la seva obra artística, sinó també a través de l’ensenyament. Per aquest artista el coneixement era l’eina a partir de la qual construir un futur sòlid en l’àmbit de la fotografia. Començant al gabinet de retrat del seu pare, ja des de la seva naixença el seu futur estava predestinat per treballar en l’àmbit de la fotografia. Les seves aspiracions artístiques, reflectides en els seus estudis, van trobar una simbiosi amb l’herència familiar a través de la fotografia d’art, que va aprendre gràcies al seu mestre Pau Audouard, qui va ser no només una inspiració a nivell estètic, sinó que el va influir a tots els nivells, tal i com mostra l’article –homenatge que li va dedicar.174 A partir d’aquí, desenvolupa una exitosa carrera fotogràfica en la que l’èxit comercial del negoci s’uneix amb la publicació d’obra a premsa. A mida que arriba a la seva maduresa professional, les seves idees estètiques s’uneixen amb les corrents del pictorialisme procedents d’Europa i de Nord-Amèrica, iniciant així la cristal·lització d’una estètica que mantindrà al llarg de la seva trajectòria professional. A través de l’aplicació de procediments pigmentaris els fotògrafs del pictorialisme, com Rafel Areñas, modificaven les seves fotografies amb una finalitat: reivindicar la fotografia com un l’art. En aquesta mateixa línia, Rafel Areñas realitzarà tot tipus d’activitats per transmetre aquesta corrent estètica a través de conferències, articles, publicacions etc. Tota aquesta lluita es situa en un context socioeconòmic de crisi degut a una massiva proliferació dels estudis fotogràfics. El fotògraf al llarg de la seva trajectòria utilitzarà l’eina de l’educació per combatre els problemes ocasionats per aquesta situació, a més de posicionarse com una figura afí a les reivindicacions laborals dels assalariats dels estudis. En aquest context d’èxit cultural i social inicia un projecte, que si bé, econòmicament pot significar la seva ruïna, culturalment és un èxit. Es tracta de la unió definitiva entre fotografia i art a través de la connexió directa dels espais propis de cadascuna de les arts: l’estudi fotogràfic i la galeria d’art. D’aquesta                                                                                                                 174

Pau Audouard i Rafel Areñas, a més, mantenien una estreta relació personal, fet que va portar a Pau Audouard a realitzar les fotografies del seu matrimoni amb Margarita Quintana. ANC, Fons Areñas (Pare i fill).

53

manera arribem al súmmum de la seva carrera artística. Amb l’entrada als anys trenta la seva preponderància social disminueix. Les seves aparicions a la premsa són cada cop més escasses i no es coneix amb exactitud l’emplaçament del seu estudi. Aquesta desaparició s’uneix amb una situació política cada cop més adversa i més bèl·lica, que finalitza al 1936 amb l’inici de la Guerra Civil. Enmig de la guerra, al 1938, Rafel Areñas mor, notícia que, amb el context en el que es situa, no apareix a la premsa. Així doncs el fotògraf troba a la dècada dels anys trenta l’ocàs del seu èxit. Tal i com es dedueix de la lectura d’aquest estudi, la figura d’aquest artista és inabastable en l’extensió requerida, ja que es tracta d’un fotògraf clau del primer terç del segle XX a Barcelona, en la que seva implicació social el situa al capdavant de la promoció cultural de la fotografia. En aquest sentit, trobem en Rafel Areñas l’expressió de totes les vessants de la fotografia d’art a través del pictorialisme.

54

Bibliografia ALONSO LAZA, M. La fotografía artística en la prensa ilustrada (España, 18861905). Madrid: UAM Ediciones, 2005. (Tesi doctoral, Facultad de Filosofía y Letras, Universidad Autónoma de Madrid). BRU I TURULL, R. Els orígens del Japonisme a Barcelona, Institut d’Estudis Món Juïc, Barcelona, 2011. CABAÑAS GUEVARA, L. Cuarenta años de Barcelona 1890-1930. Barcelona: Memphis, 1944. CASTELLANOS, P. Diccionario histórico de la fotografía. Madrid: Istmo, 1999. CATALÀ. PIC, P. “La fotografia a Barcelona. Records des de l’any 1894 gravats en la memòria d’un petit vallenc que en aquell any vingut a Barcelona per primera vegada” A: Pere Catal. i Pic. Fotografia i Publicitat. Barcelona: Lunwerg, Fundació “la Caixa”, 1998. CENTRE D’ETUDES CATALANES, Photographies catalanes des années trente. Paris: Departament de cultura de la generalitat, 1982. Comité de la Catalogne et des Baleares. Catalogue. Exposition Universalle.*Paris* 1889. Barcelona: Imprimerie de Jacques Jesús, 1889. CORNET MAS, C. Guía de Barcelona. Metódica descripción de la capital del principado de Catalunya y sus alrededores, unidos a la antigua población por medio del ensanche, acompañada de un magnífico plano iluminado. Barcelona: Librería de Eudaldo Puig, 1882. F. RIUS, Núria, (Bienni 2006 – 2008), Pau Audouard, fotògraf retratista de Barcelona. De la reputació a l’oblit. (1856-1918) Tutors: M. Teresa Sala i Garcia i

55

Arnauld Pierre. Barcelona i Paris: Universitat de Barcelona, departament d’història de l’art; Université Sorbonne – Paris IV, École doctorale VI. Tesi per optar al títol de doctora en història de l’art. Història, teoria i crítica de l’art: art català i connexions

internacionals.

Disponible

en

línia:

http://www.tdx.cat/handle/10803/32063 – “Un caso de estudio para una reflexión metodológica sobre la historia de la fotografía del siglo XIX en España: Pau Audouard, fotógrafo retratista de Barcelona”. A: XVII Congreso Nacional de Historia del Arte: Arte y Memoria. Barcelona: Universitat de Barcelona/CEHA, 2008 (en premsa). –“Fotògrafs barcelonins a les Exposicions Universals de París i a la Société Française de Photographie, 1859-1889”. A: XI Congrés d’Història de la Ciutat: La Ciutat en xarxa. Barcelona: Arxiu Històric de Barcelona, 2009. –Pau Audouard, fotografia en temps de modernisme. Barcelona: Memoria Artium, 2013. FONTANELLA, L. La historia de la fotografía en España desde sus orígenes hasta 1900. Madrid: El Viso, 1981. FONTBONA, F. (Dir.). Repertori d’exposicions individuals d’art a Catalunya. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 1999. –. Repertori de catàlegs d’exposicions col·lectives d’art a Catalunya. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2002. FONTCUBERTA, J. Historias de la fotografía española. Escritos 1977-2004. Barcelona: Gustavo Gili, 2008.

56

Galeria de retrats de l’Arxiu Nacional de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2000. (Catàleg de l’exposició a l’Arxiu Nacional de Catalunya del 6 d’abril al 30 de maig de 2000). GARCÍA FELGUERA, M. S. “Anaïs Tiffon, Antonio Fernández y la compañía fotogràfica Napoleón.”. A: Locus Amoenus. Departament d’Història de l’Art de la Universitat Autònoma de Barcelona. Núm. 8, 2005-2006. – “Los estudios de fotografía en la Barcelona de fin de siglo: Audouard y Napoleón.” A: X Congrés d’Història de Barcelona – Dilemes de la fi de segle, 1874-1901. [en línia]. Barcelona: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, Institut de Cultura, Ajuntament de Barcelona. A: . – “Postales y teatro: Miquel Figuerola Aldroféu, Fialdro” Revista Cartòfila, núm. 30, desembre del 2009. –; F. RIUS, N. “Posa’t tranquil i fes-te retratar: la fotografia entre diversió i obligació” dins SALA Tresa M, Pensar i interpretar l’oci: passatemps, i entreteniments, aficions i addiccions a la Barcelona del 1900, Universitat de Barcelona: Barcelona, pp. 179-201 –“Els Napoleon”. A: Els Napoleon. Un estudi fotogràfic. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2011. GIRIBET, B. Barcelona 1900-1917: Els reportatges d’Adolf Mas. Barcelona: Viena edicions, 2014. GONZÁLEZ CRISTÓBAL, M.; RUIZ G.MEZ, L. La fotografía en las colecciones reales. Madrid/Barcelona: Patrimonio Nacional/Fundació “la Caixa”, 1999. (Catàleg de l’exposició al Palacio Real de Madrid del maig al juny de 1999).

57

INSENSER, E. La fotografía en España en el período de entreguerras 1914-1939. Girona: Ajuntament de Girona, 2000. J.A.S., M. Ll. El Consultor. Nueva Guía de Barcelona. Apéndice para 1859 y 1860. Barcelona: Imprenta de la Publicidad, 1859. LABICHE, E. i E. MARTIN, El viatge del senyor Pons. Barcelona: Impremta Salvador Segui Bonavia, 1908. LEÓN, L.-R. Guia consultiva ó Indicador General de Todos los contribuyentes de Barcelona. Barcelona, Imp. catalana de Obradors y Sulé, 1872. –Guía consultativa o indicador general de Barcelona, Barcelona, 1875. LÓPEZ MONDEJAR, P. Historia de la fotografía en España. Barcelona-Madrid: Lunwerg, 2003 (1999). MARCO, R. “Els retratistes del segle XIX a Barcelona. Noves dades per a la història de la fotografia”. A: VÉLEZ (Coord.) Retrat del passat. La col·lecció de fotografies del Museu Frederic Marés. Barcelona: Museu Frederic Marés, 2003. (Catàleg de l’exposició al Museu Frederic Marés del 27 de març de 2003 al 29 de febrer de 2004). MARÍN, M. I. Cercle artístic de Barcelona 1881-2006. Primera aproximació a 125 anys d’història. Barcelona: Reial Cercle Artístic, 2006. NARANJO, J, La fotografia a España al segle XIX. Barcelona: Fundació “la Caixa”, 2003. (Catàleg de l’exposició al Caixaforum de Barcelona de l’abril al juliol i al Museo Municipal de Málaga del juliol al setembre de 2003)

58

–;[et al.] Introducció a la història de la fotografia a Catalunya. Barcelona: Lunwerg, 2000. (Catàleg de l’exposició al Museu Nacional d’Art de Catalunya del maig al juny de 2000). RÀFOLS, J. F. Diccionario biográfico de artistas de Catalunya. Barcelona: Milà, 1951. ROBERTS, P. Alfred Stieglitz. Camera Work. Alemanya: Tashen, 1997. RODRIGUEZ, Mº J i J.R SANCHIS. Directorio de fotógrafos en España (18511936). Vol I. Valencia: Archivo General y Fotográfico de la Diputación de Valencia, 2013. SÁNCHEZ VIGIL, J.M. (Dir.). La fotografía en España, de los orígenes al siglo XXI. Madrid: Espasa Calpe, 2001. SOUGEZ, M. L.; PÉREZ GALLARDO, H. Diccionario de historia de la fotografía. Madrid: Cátedra, 2003. – (Coord.). Historia general de la Fotografía. Madrid: Cátedra, 2007. TORRELLA, R. El registre fotogràfic de Montjuïc, 1915-1923. La metamorfosi d’una muntanya. Barcelona: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona/Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, 2008. ZELICH, C. [et al.]. La fotografia pictorialista a Espanya. 1900-1936. Barcelona: Fundació “la Caixa”, 1999. (Catàleg de l’exposició al Centre Cultural de la Fundació “la Caixa” i a la Sala Girona de la Fundació “la Caixa” del mar. al maig i del juny al juliol de 1999). VVAA; Praha, Paris, Barcelona: modernidad fotogràfica de 1918 a 1948. Barcelona: MNAC, 2010. 59

Annex Arbre genealògic

60

Locals regentats per la família Areñas ANY

Pla de Palau nº2

18561866

Ignasi Marriezcu rena

18631866

Pla de Palau nº6

1869

Margarita Miret

1870

Margarita Miret

1871

Margarita Miret

1872

Margarita Miret

1873

Margarita Miret

Juan Rovira Cia Ramon Roig Margarita Miret Margarita Miret Rafael Areñas Querubín Areñas175 Rafael Areñas Querubín Areñas Rafael Areñas Querubín Areñas Rafael Areñas Querubín Areñas D.N. Castells (Sucesor de Areñas) D.N. Castells

1874

Margarita Miret

D.N. Castells

1875

Margarita Miret

D.N. Castells

1876

Margarita

D.N.

1866 1867 1868

176

Margarita Miret Margarita Miret Margarita Miret

C/ Hospital 27-29

C/ Diputació nº251

C/ Corts 670

Pss. de Gracia Av. Pi i Margall

Rafael Areñas Miret Rafael Areñas Miret Rafael Areñas Miret Rafael Areñas Miret Rafael

                                                                                                                175

Abans de l’obertura del seu primer estudi individual al C/ Hospital, Rafael Areñas Tona compartia l’establiment amb el seu germà Querubin ,també fotògraf. Aquesta associació responia amb els noms de: “Fotografía del Puerto”, “Fotografía del Universo” i “Hermanos Areñas”. 176 Durant l’any 1870 té lloc l’associació fotogràfica de Rafael Areñas i Joan Ventura Bardella al Carrer Llibertat número 6 sota la denominació de “Ventura i Areñas”.

61

Miret

Castells

1877

Margarita Miret

D.N. Castells

1878

Margarita Miret

D.N. Castells

1879

Margarita Miret

D.N. Castells

1880

Margarita Miret

D.N. Castells

1881

Margarita Miret

José Areñas177

1882

Margarita Miret

1883

Margarita Miret

1884

Margarita Miret

1885

Margarita Miret

1886

Margarita Miret

1887

Margarita Miret

1888

1889

1890

1891

Areñas Miret Rafael Areñas Miret Rafael Areñas Miret Rafael Areñas Miret Rafael Areñas Miret Rafael Areñas Miret Rafael Areñas Miret Rafael Areñas Miret Rafael Areñas Miret Rafael Areñas Miret Rafael Areñas Miret Rafael Areñas Miret Rafael Areñas Miret Rafael Areñas Miret Rafael Areñas Miret Vídua De Rafael Areñas.178

                                                                                                                177

No es coneix la relació entre José Areñas i la família Areñas. La informació que es disposa d’aquest fotògraf és que era d’origen francès i que a l’edat dels 40 anys aproximadament, 1888, arriba a Barcelona. 178 El 1891 mor Rafael Areñas Miret. AMCB, Defuncions 1891, Registre Número 1223. Maria Tona, la seva esposa, es fa càrrec del local fotogràfic. Tanmateix aquest resta a nom del seu fill Rafael Areñas Tona.

62

1892

1893

1894

1895

1896

1897

1898

1899

1900

1901

1902

1903

1904

1905

1906

1907

1908

Rafael Areñas Tona. Rafael Areñas Tona Rafael Areñas Tona Rafael Areñas Tona Rafael Areñas Tona Rafael Areñas Tona Rafael Areñas Tona Rafael Areñas Tona Rafael Areñas Tona Rafael Areñas Tona Rafael Areñas Tona Rafael Areñas Tona Rafael Areñas Tona Rafael Areñas Tona Rafael Areñas Tona Rafael Areñas Tona Rafael Areñas Tona Rafael Areñas Tona

63

1909

1910

1911

Rafael Areñas Tona Rafael Areñas Tona Maria Tona

1912

Maria Tona

1913

Maria Tona

1914

Maria Tona

1915

Maria Tona

1916

Maria Tona

1917

Maria Tona

1918

Maria Tona

1919

Maria Tona

1920

Maria Tona

1921

Maria Tona

1922

Maria Tona

1923

Eduardo Vial179

1924

Rafael Areñas Tona Rafael Areñas Tona Rafael Areñas Tona Rafael Areñas Tona Rafael Areñas Tona Rafael Areñas Tona Rafael Areñas Tona Rafael Areñas Tona Rafael Areñas Tona Rafael Areñas Tona Rafael Areñas Tona Rafael Areñas Tona Rafael Areñas Tona Rafael Areñas

                                                                                                                179

Eduardo Vial apareix per primer cop com a propietari del local fotogràfic del c/ Hospital nº2729 a les matricules industrials de Barcelona de l’any 1924. Tanmateix l’any 1919, segons un anunci del Boletín del Centro Artístico de Oficiales Fotógrafos, hi ha constància de que ja es venia aquest estudi. Tot i que formalment l’estudi consta a nom d’Eduardo Vial l’any 1923, l’any 1922 ja publica un anunci a la Vanguardia, anomenant-se “Sucesor de Areñas” i estipulant que el seu estudi es troba al C/Hospital. La Vanguardia, 2 de juliol de 1922, p.10.

64

Tona 1925

1926

1927

1928

1929

1930

1931

Rafael Areñas Tona Rafael Areñas Tona Rafael Areñas Tona Rafael Areñas Tona Rafael Areñas Tona Galeries Areñas S.A180 Rafel Areñas Tona (Passeig de Gracia nº21) / (Av Pi Margall nº2) 181

1932

---

1933

1934

Rafel Areñas Tona (Passeig de Gracia nº 67)182 ---

1935

---

                                                                                                                180

Rafael Areñas es dóna de baixa al desembre de 1929 del seu local de l’Avinguda de les corts nº670 per establir-hi una Societat Anònima anomenada: Galeria Areñas S.A. D’aquesta es donarà de baixa al desembre del mateix any. 181 Si es consulten les matrícules industrials de Barcelona, Rafael Areñas apareix com a propietari d’un estudi a l’Avinguda Pi i Margall número 2, local del qual es dóna de baixa al desembre d’aquest mateix any. Aquest trasllat es confirma amb un anunci en el que es sol·licita un ajudant al seu nou estudi de Passeig de Gràcia al número 21. La Vanguardia, 15 de juliol de 1931, p.2. 182 L’any 1933 el Comité de les Belles Arts de “International Cub” anuncia a La Vanguardia les bases per poder participar al concurs per escollir a “Miss Modelo, 1934”. Per tal de participar les models han d’enviar un retrat de cos sencer al secretari del comitè, Rafel Areñas. A partir de les dades que ens proporciona l’anunci coneixem el nou emplaçament de l’estudi del fotògraf: Passeig de Gracia número 67. La Vanguardia, 29 de novembre de 1933, p.18. S’ha de puntualitzar que aquest emplaçament no té constància a les matrícules industrials.

65

Exposicions a la Galeria Areñas183 Alegre Turat, Gerard. Del 12 al 26 de març de 1927. Areñas, Rafel. Del 15 de febrer al 10 de marc de 1924. Barnadas, Carme. Del 31 de desembre de 1927 al 13 de gener de 1928. Bergnes Soler, Guillem. Del 14 al 31 de maig de 1925. De 21 de desembre de 1928 al 10 de gener de 1929. Cabanyes Marques, Alexandre de. Del 17 al 31 de març de 1928. Carbonell Carbonell, Artur. Del 29 de novembre al 13 de desembre de 1930. Cid, Assumpció. Del 20 de desembre del 1926 al 07 de gener de 1927. Claret Vallès, Joaquim. Del 02 al 16 de novembre de 1926. Del 17 de febrer al 02 de març de 1928. Espina Capó, Joan. Del 15 al 30 de novembre de 1925. Del 16 al 31 de gener de 1929. Fargnoli Janetta, Adolfo. Del 03 al 19 de març de 1928. Farré Paris, Antoni. Del 18 de març al 01 d’abril de 1926. Del 14 al 27 d’abril de 1928. Ferrer Turull, Ricard. Del 14 al 30 d’abril de 1923. Fuster Fuster, Mariano. Del 20 d’octubre al 05 de novembre del 1928. Galwey García, Enric. Del 13 al 15 de febrer de 1925. Del 01 al 15 de febrer de 1926. Del 04 al 18 de febrer de 1927. Del 28 de gener al 10 de febrer del 1928. Guerrero Guimó, Fernando. Del 17 al 31 de maig de 1930. Labarta Plana, Francesc.                                                                                                                 183

Basat en el llibre de FONTBONA, F. (Dir.). Repertori d’exposicions individuals d’art a Catalunya. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 1999.

66

Del 02 al 25 de gener de 1924. Del 03 al 17 de març de 1926. Mallol Casanovas, Ignasi. Del 12 al 25 de maig de 1926. Martí Garcés de Marcilla, Josep de. Del 01 al 15 de desembre de 1924. Del 01 al 15 de desembre de 1925. Martrus Riera, Jaume. Del 15 al 28 de febrer de 1930. Meifren Roig, Eliseu. Del 03 al 17 de gener de 1927. Del 12 al 25 de novembre de 1927. Desembre de 1928. Mercadé, Lluis. Del 03 al 16 de març de 1928. Mercadé Queralt, Jaume. Del 22 de març al 05 d’abril de 1927. Mesquida Munar, Guillem. Del 17 al 19 de desembre de 1927. Moi de Calvet, Carlos de. Del 16 al 27 de gener de 1928. Muntadas de Caparà, Maria. Del 29 de desembre de 1928 a l’11 de gener de 1929. Oliveras Guard, Àngel. Del 01 al 15 d’abril de 1924. Del 02 al 16 d’abril de 1925. Del 14 al 30 d’abril de 1926. De 18 de gener al 03 de febrer de 1927. Pahissa Laporta, Jaume. Del 28 d’abril a l’11 de maig de 1928. Palau Oller, Josep. Del 07 al 21 de març de 1927. Del 09 al 30 de març de 1929. Pascual Rodés, Iu. Del 16 de febrer al 02 de març de 1926. Del 19 de febrer al 05 de març de 1927. Pigem Ras, Manel. Del 17 d’abril al 02 de maig de 1925. Del 16 de desembre 01 de gener de 1926.

67

Pomés Soler, Fèlix de. De l’01 a l’11 de maig de 1926. Del 20 al 30 d’octubre del 1926. Pruna Ocerans, Pere. Del 29 de març a l’11 d’abril de 1930. Puig Perucho, Bonaventura. Del 18 de març a l’01 d’abril de 1924. Del 17 de febrer al 02 de març de 1928. Raurich Petre, Nicolau. Del 21 de desembre de 1922 al 6 de gener de 1923. Sala, Marc-Aureli. Del 25 de novembre al 15 de desembre de 1923. Santa, Gisel de. Del 07 al 22 de novembre de 1929. Segrelles Albert, Josep. Del 17 de febrer al 02 de març de 1927. Del 17 de febrer al 02 de març de 1928. Soldevila Valls, Miquel. Del 14 al 28 de maig de 1928. Terruella Matilla, Joaquim. Del 16 al 30 de gener de 1924. Del 02 al 15 de gener de 1926. Vayreda Casabò, Francesc. Del 23 d’abril al 08 de maig de 1927. Vera Sales, Enric. Del 14 al 29 de maig del 1927.

68

Catàleg d’obra

Rafel Areñas, Retrat d’Ignasi Iglesias, ANC, Fons Areñas (pare i fill) c.1912

Rafel Areñas, Retrat d’Àngel Guimerà, ANC, Fons Areñas (pare i fill) c.1915 69

Rafel Areñas, Retrat de Santiago Russiñol, ANC, Fons Areñas (pare i fill), c.1920

Rafel Areñas, Retrat de Prudenci Bertrana, ANC, Fons Areñas (pare i fill), 1924 70

Rafel Areñas, Estudi, Lux. Revista Mensual de Arte Fotográfico, setembredesembre de 1920

Rafel Areñas, Cap d’Estudi, Curs de fotografia, 1921, CADCI

71

Rafel Areñas, Acadèmia, Curs de fotografia, 1921, CADCI

72

Rafel Areñas, Eh, que sóc eixerit!, D’aci d’allà, Octubre de 1922

Rafel Areñas, Poncelles, Feminal, 29 de desembre de 1912 73