PIS D'ESTUDIANTS 1.- Fitxa del llibre: • Autor: Rafael Valbona • TÃ−tol: Pis d'estudiants • Any: 1993 • Edició: Juliol del 2003 (Novena edició) • Ciutat: Barcelona 2.- Mapa de Catalunya situant els pobles i les persones protagonistes:

3.- Una descripció de tots els personatges que surten narrant:

1

• Joan: Viu al pis, és el tÃ−pic noi de poble que no li dona importà ncia a les coses superficials i que no es troba còmode a la ciutat i troba molt a faltar a la seva gent de Artesa de Segre. Al principi li costa de fer amics però després s'entendrà amb tothom encara que haurà de passar alguna baralla. • Manel: Viu al pis, és un noi mol sociable i amb moltes ganes d festa, podrÃ−em dir que es el tÃ−pic nen passota i li encanta escoltar música i beure amb els amics. No es porta gaire bé amb el Carles. De petit es va quedar sense pares i es va quedar a responsabilitat del seu oncle que no vol saber res d'ell només li passa diners. • Elisenda: Nena bona amb un estil una mica hippy, és la única noia del pis i com és molt simpà tica i a part és guapa porta de cap a tots els nois. • Carles: à s l'amo del pis (és de la seva avia), és fill d'una famÃ−lia que econòmicament està molt bé i la gent el considera un pijo. No es porta gaire bé amb el • Ignasi: à s un col·lega que va fer el Manel durant els primers dies de universitat i li va explicar quines eren las claus per treure's bé el curs. à s un bon noi però a vegades una mica • Rosa: Una de las dues noies que hi havia en el grup del Manel, estava en contra el dia que van decidir fer lo de la batalla però finalment va acceptar per donar-li el seu merescut a aquells traficants. • Jordi: Amic del Manel i de l'Ignasi que va donar la opció de cridar als seus amics els esportistes perquè els ajudesin a la baralla. • Teresa: Amiga del Joan, sempre han estat junts han anat al mateix institut, vivien al mateix poble, tenien els mateixos amics... I finalment un dia es van embolicar. 4.- A la pà gina 29 del del llibre de text, vem estudiar el narrador i el punt de vista de la narració. Quin tipus de narració et sembla que és aquesta novel·la? Justifica-ho Narrador protagonista: El narrador i el protagonista principal de la narració coincideixen. Aquest tipus de narrador sap el mateix de la història que la resta de personatges. Usa la primera persona. 5.- Resum del llibre: Aquest llibre tracta sobre quatre nois que viuen al mateix pis a Barcelona, tot va començar el dia en que el Joan va anar a matricular-se a la Universitat Autònoma de Bellaterra, i al mirar el taulell d'anuncis va veure un d'un noi que llogava una habitació d'un pis. Al baixar al pà rquing es va trobar amb un grenyut que li va dir que si el portava a Barcelona i el Joan va acceptar. De camÃ− el Joan li va explicar lo del anunci i tots dos van decidir trucar i es van agafar la direcció del pis que posava al anunci i allà es van presentar. Lis va obrir la porta un noi molt pijo, era en Carles,lis va advertir de que també vivia una noia allà , l'Elisenda que era una noia molt guapa però bastant hippy, van accepta. Els primers dies el Joan es troba molt estrany, ja que era un noi de poble i li costava molt fer amics, d'altre banda el Manel va fer amics de seguida i un dia els va portar al pis i van fer una mena de festa, quan va arribar en Carles es va enfadar molt, el dia següent en Carles havia de portar a l'Elisenda a Vilanova (el seu poble) i al cotxe van parlar del que havia passat la nit anterior i es van mig enfadar perquè ella pensava que no havia actuat bé. Després es van arreglar. Un dia el Carles i el Manel van fer las paus però ho van fer per compromÃ−s i continuaven estan malament i casi no es parlaven. El Carles estava preocupat perquè tots marxarien i el pis es quedaria sol, però el Manel li va dir que ell es quedaria i ningú sabia per qué. Després el Manel els hi va explicar que no tenia pares i que estava al cà rreg del oncle i que aquest no volia saber res d'ell només li passava els diners. Finalment el Joan el va convèncer de que anes al seu poble amb ell i va acceptar i so van passar molt bé. El Joan tenia una mig novia la Teresa al poble amb la que sabia enrotllat de més jove i aquell Nadal es van fer un petó.

2

Al arribar de les Vacances el Manel i els seus amics van anar de festa una nit i un traficant els va voler vendre droga i ells no en volien i al final el noi es va emprenyar i va cridar a uns matons i els van estar amenaçant durant una temporada fins que van decidir cridar a uns amics del Jordi(un amic de la colla del Manel) i van organitzar una baralla, i els i va sortir bé perquè fins i tot va sortir als diaris. Al tornar de las vacances el Carles també va tenir un incident va patir un accident de cotxe i va estar un temps a casa dels pares, al tornar es va declarar a l'Elisenda però aquesta li va dir que només volia que fossin amics. Per fi va arribar Setmana Santa i el matÃ− del primer dia de vacances en Carles va marxar sense dir ni adéu, els altres tres la nit anterior havien fet una festa per la batalla que va guanyar el Manel contra aquells traficants i al acabar de recollir el Joan i el Manel va marxar cap a Alentorn (el poble del Joan) però abans van deixar a la Eli a l'estació i van quedar en que un dia baixarien a Vilanova. La Eli al arribar a Vilanova un dia es va dirigir a casa del Carles i aquest no se la esperava, només va anar per dir-li que s'estava comportant com un nen petit pel tema del Manel i que en Carles tampoc tenia clar si volia ser advocat i no li anava massa bé el curs i el Carles sembla que va escoltar a la Eli perquè quan van tornar a començar les classes en Carles es va posar a estudiar d valent. Tal i com van acordar un dia van baixar en Joan i en Manel a Vilanova i la Eli li havia dit al Carles que també anés am ells i aixÃ− ho va fer i quan va veure al Manel el primer que va fer va ser demanar-li perdó i aquesta vegada van fer les paus de debó. Al tornar de Vacances de Setmana Santa a tots els hi tocaven els exà mens final i tots estaven molt estressats menys el Manel, un dia va baixar a Barcelona la Teresa i va estar un cap de setmana am el Joan que no es van separar ni un moment. Al final tots ho van aprovar tot menys el Carles que li va quedar una però que l'aprovaria al setembre amb un treball, quan van saber les notes van fer una festa a casa on van convidar a tota la gent de la universitat per celebrar el final del curs. 6.- De les següents paraules i expressions, copia-les i fes-ne l'explicació, però dins del context en que surten: • Clà usor: Seient. • Fet un trinxa: Mal vestit, sense arreglar. • Ferrenya: Robusta, forta. • Esclafir: Començar. • Grenyut: Amb cabells llargs. • Truc: Trucada • Pel cap baix: Aproximadament. • Anem a pams: Anem per parts. • Brandar: Balancejar, d'una banda a l'altra. • Posar ordre al galliner: Controlar la situació, quan s'està lian la troca. • Quequejar: Repeticions i interrupcions involun-tà ries de las paraules acompanyades de trastorns de respiració. • Tocar el dos: Fugir, marxar d'un lloc. • Que et bombin: No vui saber res de tu. • De cua d'ull: Va veure una mica. • Ple de: Que no cap res més. • Esquitxar: Es veien. • Cridar com un verdulaire: Cridar molt o molt fort. • Cumbaià : Estil de vestir. • Posar com una moto: Enfadar-se molt, estar molt alterat. • Paio: Noi 3

• Esmaperdut: Que no saps on està s ni que fas. • Cinèfils: Aficionats al cinema. • Cigaló: Beguda que consisteix en cafè al qual ha estat afegit un raig de licor o, especialment, de conyac. • Claustrofòbica: Por als espais tancats. • Letal: Mortal • Mensaca: Tipus de raça. • A cor qué vols: Molt, amb ganes. • L'havia vessada: M'havia equivocat. • Pudir: Fer pudor. • Tan panxo: Tan tranquil. • Xirucaire: Tonta, estúpida. • Escampar la boira: Marxar d'algun lloc. • Llambregada: Fer un cop d'ull acÃ− i allà . • Melic: Al centre. • Macarrons: El qui viu a costa d'una dona prostituïda, arlot. • Embolicar la troca: Fer malament una cosa. • No gosaven dir ni fava: No podien dir res. • Ferreny: Brusc, fort. • Baf: Vapor, gas. • Forrellats:Barreta de ferro subjectada horitzontalment a una porta mitjançant argolles, per tal que llisqui i s'encaixi en un forat del bastiment i faci de tancadura. • Baldes: Peça de fusta, de ferro, etc, que, girant sobre un eix, encaixa amb un nas i serveix per a fixar una porta, una finestra, etc • Me'n feia creus: No m'ho creia. • Ens posem a tota metxa: Amb totes les ganes. • Desballestament: Desfer una nau, un vehicle... per tal de ultiizar els materials. • Erm: Inhabilitat. • Espectral: Solitari. • Birres: Cerveses. • Apalancats: Acoplats, estar en un lloc que no es teu per molta estona. • Organitzar un Cristo: Fer alguna cosa ben grossa que estigui malament. • Pòtol: Ser un bleda. • Haver-hi marro: Haver-hi alguna cosa interessant o curiosa. • Sarau: Gresca, festa. • Ensopiment: Estar endormiscat. • Encarcarar: Perdre la flexibilitat. • Espectral: Amb forma d'espectre. • Penca: Tenir barra, atreviment desvergonyit. • Neura urbana: Pensament de la ciutat. • De quin pal anava: Que es el que volia. • Podrir-se el tema: Que el problema vagi a més. • Estar de morros: Estar enfadat. • Fugisser: Que passa rà pidament • Pirar: Marxar. • Ja pagues: Es demostra. • Perdre bous i esquelles: Ho perdia tot. • Partir peres: Deixar-ho correr. • Foteses: Coses de poca importà ncia. • Figues d'un altre paner: Molt difÃ−cils. • S'escaldessin: S'enfadessin. • Etzit: Amagat. 4

• Brogit: Successió confusa de sorolls, remor que mou una multitud, un corrent d'aigua, els rompents de la mar, el vent en el fullatge. • Murri: Sagaç, hà bil per a aconseguir el que vol. • Escapolir-me: Deixar a algú amb el qui està s sense que se n'adoni. • Apologia: Discurs, escrit, justificatiu en defensa o en lloança d'alguna persona o d'alguna cosa. • Ull viu: Atent. • Empès: Tancat incompletament, sense clau ni pestell; ajustat. • Esperonat: Esperó, estÃ−mul. • Calfred: Sensació de calor i de fred alhora, amb estremiment o tremolor, caracterÃ−stica d'algunes indisposicions i algunes malalties, esgarrifança. • Cretinisme: LlatÃ− • Caretos: Cares. • Patètic: Emocions penoses intenses. • Revetlla: Festa popular amb balls al carrer, barraques de fira i d'altres jocs que es desenvolupa les nits que precedeixen certes festes. • Roda el món i torna al Born: Que dona mil voltes i torna al punt de sortida. • Urbanita: Persona de ciutat. • Recalcitrant:Que es resisteix a obeir. • Quin fila feia: Mala presencia. • Pixatinters: Dependent d'escriptori o empleat d'un despatx. • Deixondiment: Fer despertar a algú d'un estat de indolència o de peresa. • Plorar com una magdalena: Plorar molt. • Ser un bleda: Ser tonto. • Secall: Dit d'una persona molt seca. • Anar a les palpentes: Amb els ulls entre oberts. • Fer el mec: Fer el tonto. • Fer dentetes: Fer que algú tingui gelosia. • Milhomes: Home, especialment petit, o noi, que pretén ésser apte per a tot, d'intervenir en tot, de saber-ho tot, etc. • S'escapoleix: Deixar a las persones amb las que està s sense que se n'adonin. • Beure oli: Passar-ho malament. • Escamot: Petit conjunt de persones que van plegades, especialment de soldats, policies, etc. • Brega: Baralla, combat. • Els van allissar de valent: Els van pegar molt. • Sense miraments: Sense contemplacions. • De mitja pela: De segona lÃ−nia, sense categoria. • Estadants: InquilÃ−, llogater. • Escorxadors: Persona que escorxa animals, arbres, etc. • A tota vela: A corre cuita. • Guillat: Curt d'enteniment, ximple, boig. • Es va quedar de pasta de moniato: Es va quedar bocabadat. • Tustar: Colpejar, pegar. • Encaixada: donar-se o estrènyer-se la mà dues persones. • Estar grillat: Estar boig. • Guirigall: Disbauxa. • Pul·lulava: Queixava. • No les tenia totes: No estava segur. • Fer el ganso: Ser un mandrós. • Engegar-ho tot a rodar: Abandonar. • Estar en capella: Estar molt ben vist. • Fer el pagès: Ser penós, fer el ridicul.

5