Roma

La ciutat dels Papes

GIEDION, S.: Espacio, tiempo y arquitectura, Barcelona: Editorial CientíficoMédica , 1961, pàg. 76-107

MORRIS, A.E.J., Història de la forma urbana. Desde sus orígenes hasta la Revolución Industrial, “Arquitectura / Perspectiva”, Barcelona: Gustau Gili, 1992 (1974).: — «Renacimiento y Barroco», pp. 177-183: ▪ carrer principal rectilini ▪ la retícula ▪ recintes espacials

― espai tràfic (Popolo - Concorde- Victoires) ― espai residencial (Navona - Royale - Coven Garden) ― espai de vianants (S. Pietro - Campidoglio - S. Marco)

— «La red viaria romana», pp. 200-210 BRAUNFELS, W.: Urbanismo occidental, Madrid, Alianza Forma, 1983 (1976), cap. VIII, «La segunda y tercera Roma», pp. 277-296 SPAGNESI, G.: La basilica di San Pietro, il borgo e la città, Milano, Jaca Book SpA, 2002

Franz Theobald Horny (1798-1824) Roma a l’època del Renaixement. Heildenberg, Kunpgälzisches Museum

Els set turons de la Roma antiga: 1. Mons Palatinos 2. Mons Capitolinus 3. Collis Quirinalis 4. Collis Viniminalis 5. Mons Esquilinus 6. Mons Caelius 7. Mons Aventinus

Nucli de Sant’Angelo

Les set basíliques de peregrinació a Roma Les cinc primitives: 1. San Pietro in Vaticano 2. Santa Maria Maggiore 3. San Giovanni in Laterano 4. S. Lorenzo fuori le mura 5. S. Paolo fuori le mura Les dues que posteriorment reberen veneració especial: 6. Santa Croce in Gerusalemme 7. San Sebastiano fuori le mura

Antoine Lafréry,

Les set basíliques de Roma Speculum Romanae magnificentiae, 1575

Mapa de Giacomo Lauro i Antonio Tempesta

Les set basíliques de Roma Any Sant, 1600

Vies d’origen romà

 Via Lata,

o Strada del Corso

[carrer principal rectilini]

Des de l’antiguitat via d’accés al nord de la ciutat: (Via Flaminia—Porta dei Popolo—Via Lata)

Vies en part d’origen medieval millorades al Quattrocento

 Via Peregrinorum (Piazza di Ponte—Teatro Marcello)

 Via Papalis (Piazza di Ponte—Campidoglio— S. Giovanni in Laterano)

 Via Recta, o Coronari (Piazza di Ponte—Piazza Colonna— enllaça amb Strada del Corso o Via Lata)

Quan els Papes es traslladaren del Palau Laterà al Vaticà, a l’entorn de la basílica de Sant Pere s’estava construint el barri nomenat

Borgo Nuovo (la retícula) (Vaticà—Castel Sant’Angelo) La “Wall Street” de la Roma renaixentista

Nicolau V

Tommaso Parentucelli (pontificat, 1447-55) ▪es proposà construir una aïllada i grandiosa residència eclesiàstica al Borgo Nuovo.

El projecte fou estudiat per Leon Battista Alberti (1404-1472), però no es va dur a terme

▪ inicià les obres per a situar una plaça enfront de

Castel Sant’Angelo

 Forum Pontis, Platea Pontis o Piazza di Ponte

▪restaurà l’Acqua Virgo (Agripa, 19 dC), que durant l’edat mitja es va fer arribar fins a Trevi i encarregà una font a Alberti (1453). L’Acqua Virgo o Virgine era l’únic aqüeducte en funcionament de les 14 conduccions heretades dels antics romans ▪ mitjançant

una política d’exempció d’impostos es proposà potenciar el desplegament dels habitants cap als desèrtics turons de la ciutat

Sixt IV

Francesco della Rovere (pontificat, 1471-84)  Edicte

Papal

de 1480 (Restaurator Urbis): disposava l’eliminació qualsevol element constructiu que impedís l’arrenglerament dels carrers.

Ponte Sixtus

(Ciutat Medieval ― Trastevere)

Alexandre VI

Roderic de Borja

(pontificat, 1492-1503)

 Via Alesandrina (Borgo Nuovo)

(Castel Sant’Angelo—S. Pietro in Vaticano)

Primer carrer d’enllaç de la Roma moderna en motiu de l’Any Sant de 1500.

Juli II Giuliano

della Rovere (pontificat, 1503-13)

Via Lungara

(a la banda dreta del riu Tiber)

Via Giulia

(a la banda esquerra del Tiber)

Via de la Lungara

i porta d’ingrés al Trastevere

Via Giulia

i el pont Farnese dissenyat per Miquel Àngel

Lleó X Giovanni de Mèdici (pontificat, 1513-21)

Strada Leonina o Via Ripetta a la dreta de la Piazza del Popolo, sota l’eix de la Via Lata o Strada

del Corso

Pau III

Alessandro Farnese (pontificat, 1534-49)

 Strada del Babuino

(a l’esquerra de la Piazza del Popolo, sobre l’eix de la Via Lata o Strada del Corso).

Petites vies radials, les primeres d’aquest tipus:

 Via Paola

(Piazza di Ponte—Via Giulia)

 Via Panico

(Piazza di Ponte—Via Recta o Coronari)

 Trasllat de l’estàtua eqüestre de Marc Aureli al Campidoglio

 Projecte de Miquel Àngel per al

Campidoglio

El primer trident. Les vies Babuino, Lata (o Strada del Corso) i Leonina (o Ripetta), vistes des de la Piazza del

Popolo

Strada del Babuino

Jardins urbanitzats per Valadier (1816)

Strada del Corso (Via Lata)

Via Ripetta (Strada Leonina)

Via Panico

Via Paola Vies Tordinona i Panico

Els primers carrers radials: les vies Panico i Paola des de la

Platea Pontis

Basilica S. Giovanni Battista de’ Fiorentini

1508-1734 Bramante (1508), Giuliano da Sangallo (150916),, Jacopo Sansovino, Antonio da Sangallo il Giovane, Baldasare Peruzzi, Raffaelo di Sanzio (1518-19), Sansovino (1519-20) Antonio da Sangallo il Giovane (1521-23), Michelangelo (1559-64), Giacomo della Porta (1583-1602), Carlo Maderno (1603-18), Pietro Da Cortona i Cirro Ferri (1634), Francesco Borromini (1656), Alesssandro Galilei (1733-34)

S. Giovanni Battista de’ Fiorentini Interior, amb algunes de les intervencions de Borromini i la seva lauda sepulcral ▪ balustrada de l’altar major ▪ cripta funerària de la família Falconieri

Juli III

Giovan Maria de Ciocchi del Monte (pontificat, 1550-55)

 Urbanització del Campidoglio, segons el projecte de Miquel Àngel (1550) (Iniciada per Pau III)

Via Trinitatis [avui Via Condotti]

(Piazza di Ponte—segueix per Strada di Tordinona—cap a S. Trinita dei Monti) L’obelisc davant de l’església fou erigit al segle XVIII.

Trasllat de l’estàtua eqüestre de Marc Aureli (176 dC) al Campidoglio i el projecte de Miquel Àngel. El projecte original de Miquel Àngel, al qual es van adaptar les obres, el coneixem pels gravats d’Etienne Dupérac (ca. 1525–1604), documents que es van fer públics després de la mort de l’artista.

Gravat anònim, ca. 1552

Gravat de Domenico dei Rossi, 1692

Urbanització del Campidoglio Els gravats alteren la perspectiva

Domenico dei Rossi 1692 Gravat

Via Trinitatis (avui Via Condotti), des de l’escalinata de la Piazza Spagna Pren el nom dels conductes o canals que portaven l'aigua a les Termes d'Agripa

Pius IV

Giovan Angelo de Mèdici (pontificat, 1559-65) Strada Pia Al nord-est (avui Via XX de Setembre) (Piazza Quirinale—Porta Pia)

Miquel Àngel Porta Pia, 1562

Fresc del Palau Laterano Sala del Consistori

Strada Pia Avui Via XX de Setembre Piazza del Quirinale

Gregori XIII

Hugo Boncompagni (pontificat, 1572-85)

 Via Gregoriana (avui Via Merulana)

(S. Maria Maggiore—S. Giovanni in Laterano) Més endavant, fou retocada per Sixt V. Amb la publicació de la seva Quae publice utilia (1574), deixà assentades les bases jurídiques de la configuració progressiva de la Roma barroca. A partir d’aquest moment serà més fàcil obrir nous vials i ampliar els existents.