La superficie terrestre varia conforme a una serie de accions externes que desgasten al llarg del temps. A vegades es manifesten de forma violenta i poden causar efectes desastrosos. La materia desprenguda de unes regions es transporta a altres on es depositen en forma de sediments. EROSIÓ L'erosió es l'arranc i transport de les capes superficials de la Terra vegetal per l'acció dels agents externs principalment: l'aigua de la pluja, el vent, arrastre dels glaciars, l'oleatge i l'acció humana. Els fragments de roques i particules minerals així extraguts es depositen en forma de sediments en les llanures o depresions orografiques.

Com erosiona l'aigua? −Els glaciars arrastren numeroses roques quan desprendixen per un vall i exerceixen sobre les parets dels mantells una profunda erosió. −La pluja si cau en forma torrencial ocasiona un gran desgast en el terreny. Aquesta acció es completa amb la formació de torrents i fluvials que arranquen gran quantitat de materials dels margens dels llits, son transportats hasta la mar i donen lloc a les deltes i sediments constituits per arena, pedres i grava. −La mar pricipalment pel mig de l'oleatge erosiona la costa. −En les regions seques l'erosió es deu a la seua totalitat a l'acció eolica (el vent) que transporta gran quantitat de particules soltes, també roques que les va pulint fins convertirles en grans d'arena. L'arena acaba per depositarse en platges i deserts on es pot formar grans acumulacions movils com les dunes. −L'esser humà exerceix una important acció erosiva sobre tot mitjant la tala d'arbres i explotació ganadera amb lo que el terreny queda exposat a l'acció de les aigües i el vent al desapareixer la cuberta vegetal protectora, per altra part l'home també pot mitigar l'erosió gracies a la reparació forestal i la construcció de bancals. 1

TRANSPORT Transport de l'aigua: Per l`efecte del transport els materials sofrixen modificacions (disminucions de tamany, redondejament), depenent de la seua duresa, de la velocitat, del transport i la distancia recorruguda. També es produeix una selecció mecanica i mineralogica: • Depen del tamany del material i l'energia del transport • De la estavilitat dels minerals Les ones i els corrents, arrastren l'arena i els sediments fins apartats pels rius i junt als arrancats per l'accio del oleatge, es depositen en els llocs d'aigües mes calmades. Aixi s'originen els seguents tipus d'accidents costers d'acumulacio: −Platges: Estan originades per l'acumulacio de materials delitrics fins acompanyants de fragments de conxes (mol−luscos) −Albuferes: Es costitueixen una bahia queda convertida en un lloc al ser tancat la seua unio amb la resta de la mar per un cordó litoral. −Tombols: Son una barra d'arena que uníx una illa ferma. Es forma quan la deriva de l'oleatge o corrents de marees depositen materials que s'acumulen entre una illa i la linia costera. −Deltes: Acumulacio de sediments fluvials que es prolonga sobre la plataforma continental. SEDIMENTACIO Quan cesa el transport , els materials es depositen en zones de baix nivell energètic anomenades conques sedimentaries. Aquestes poden trobarse en zones continentals com deserts, llacs i glaciars. Els productes son transportats i s'acumulen gracies a l'accio de la gravetat les particules erosionades son transportades en medis fluids, com l'aigua i el vent. Quan l'energia dels agents responsables del transport disminuixen, les particules son depositades i es produix la sedimentacio . Els materials, anomenats sediments, s'acumulen en arees quasi sempre concaves, denominades conques de sedimentacio.

2

La sedimentacio continental esta relacionada amb rius, glaciars, llacs i vent. En les conques, les pàrticules es depositen sobre les que heu feren anteriorment. Com a consecuencia augmenta la pressio a la que estan sotmesos els sediments i es produix una serie de fenomens que modifiquen les seues caracteristiques. El conjunt d'estos procesos es denomina diagenesis o litificacio, el seu resultat es la formacio d'una roca sedimentaria. LITIFICACIO Es el proces de conversio dels sediments que solen depositarse els uns sobre els altres, formant capes horitzontals anomenades estrats. A mesura que els estrats son soterrats per noves capes de sediments, ocupen zones cada vegada mes profundes, en les cuals la temperatura i la pressio son elevades. Aquests factors fan que els sediments es consoliden i es transformen en roques sedimentaries. Els diferents tipus de roques sedimentaries son: −Roques sedimentaries detritiques, tenen l'origen en fragments arrancats a les roques superficials per erosio. −Roques sedimentaries d'origen quimic, sorgixen per precipitacio de les sals disoltes al fons d'un medi aquatic. −Roques sedimentaries organiques, es formen per litificacio de sediments organics.

3

CARBÓ El carbó es un combustible solid d'orige vegetal. El periode carbonifer (que comença fa 362,5 milions d'anys) grans extensions del planeta estaven cobertes per una vegetacio abundant que creixia en pantans. Al morir les plantes, quedaven sumergides per l'aigua i es descomponien poc a poc a medida que es produia aquesta descomposicio, la materia vegetal perdia atoms d'oxigen i hidrogen amb el que quedava un deposit amb un elevat porcentaje de carboni. Amb el pas del temps l'arena i el fang de l'aigua es varen acumular. La pressió de les capes superiors així com els moviments de l'escorça terrestre i en ocasions el calor volcanic comprimiren i endureixien els deposits fins formar carbó. La primera etapa en la formació del carbó te un baix contingut de carboni i un alt index de humitat. El lignito, el carbó de pitjor qualitat te un contingut de carboni major. El carbó bituminosi te un contingut encara major pel que el seu poder calorífic tambe es superior. La antracita es el carbó amb el major contingut en carboni i el maxim poder calorific. La pressió i la calor adicionals poden transformar el carbó en grafito, que es practicament carboni pur. Ademes de carboni el carbó conte hidrocarburs volatiles, sofre i nitrogen. Certs productes de la combustió de carbó poden tindre efectes perjudicials sobre el medi ambient. Per altra part el sofre i el nitrogen de carbó formen oxits que poden contribuir a la formació de la pluja ácida. Tots els tipus de carbó tenen alguna utilitat. La fabricació de combustibles gaseosos i altres productes a partir del carbó disminuix al creixer la disponibilitat del gas natural. Tecnologies netes de carbó: aquestes tecnologies son mes netes i eficients i menys costoses que els procesos convecionals. Quan el experts realitzen estimacions sobre la quantitat del carbó al món, distinguixen entre reserva y recursos. Es consideren reserves els deposits de carbó que poden ser explotats amb la tecnologies exitents. Els recursos son estimacios de tots els deposits de carbó existents al món. PETROLI El petroli es un liquid oleos bituminos d`origen natural compost per substancies organiques. Es troben en grans quantitats baix la superficie terrestre i s'empleen com a combustible i materia prima per a la industria quimica. Les societats industrials modernes l'utilizen sobretot per a lograr un grau de 4

movilitat per terra, mar i aire impensable fa 100 anys.

Ademes el petroli, i els seus derivats s'empleen per a fabricar medicines com a fertilizants, productes alimentius... Caracterisriques: tots els tipus de petroli es componen de hidrocarburs, encara que també solen contindre uns pocs compostos de sofre. El petroli conte elements gaseosos, liquids i solids. Existeixen tres grans categories de petroli cru: parafinic , asfaltic i de base mixta. Petroli parafinic esta compost per molecules en les que el nombre d'atoms d'hirogen es sempre superior en dos unitats al doble del nombre d'atoms de carboni. Les molecules caracteristiques del petroli asfaltic son els naftenos, que contenen el doble d'atoms d'hidrogen que de carboni. El petroli de base mixta conte hidrocarburs d'ambos tipus. Formació: el petroli es forma baix la superficie terrestre per la descomposició d'organismes marins. Els restes d'animals minusculs que viuen a la mar i en menor medida, els organismes arrastrats per els rius o les de plantes que creixen al fons marins. Els sediments es van fer mes espesos i s'afonen en el sol marí baix el seu propi pes. A medida que es va acumulant els deposits adicionals, la pressió sobre els situats mes baix es multipica per varios miles, i la temperatura aumenta. Perforació submarina: altre metode per aumentar la producció dels camps petrolifers i un dels llacs mes impresionants d`ingeneria en les ultimes decades es la construccio de perforacio sobre el mar.

5