ANÀLISI DE LA PEL·LÍCULA: TEMPS MODERNS CURS: 1º BATXILLERAT B DATA:10/5/07 Identificació I Presentació Identificació I Presentació Temps moderns pertany com a gènere cinematogràfic pertany a la crítica, perquè critica la societat industrial que va modernitzar els sistemes productius a costa de la qualitat de treball. Charlie Chaplin ( el director ) Està considerat com un dels grans creadors de la història del cinema. Va néixer a Londres, en una família d'artistes de teatre de varietats i ja va començar a actuar quan encara era un nen, en musicals i pantomimes. El seu pare va morir aviat i la seva mare va haver de ser internada en una clínica mental. L'any 1912 decideix anar−se'n a viure als Estats Units. L'any 1913 apareix per primera vegada en una pel·lícula. El 2 de febrer del 1914 es va vestir amb uns pantalons i una jaqueta, unes botes i un barret de bolet que ni eren seus ni eren de la seva talla. Com a bastó va utilitzar una vareta flexible de bambú i es va col·locar un petit bigotet. Aleshores va néixer el seu personatge Charlot, que es faria i el faria mundialment famós. L'any 1918 va aconseguir tenir els seus propis estudis a Hollywood. A El Gran Dictador (1940) ja utilitza tots els recursos del cinema sonor. El seu personatge (aquí conegut com a Charlot) es va convertir en un símbol universal de la individualitat indestructible, triomfant contra l'adversitat. Cap a finals de la dècada del 1940 i principis del 1950, Chaplin va patir la persecució del Comitè d'activitats Antiamericanes per les seves idees d'esquerres i va marxar dels Estats Units l'any 1952. Llavors es va establir a Suïssa. Va compondre la música de la majoria de les seves pel·lícules i va escriure dos llibres: My Autobiography (1964) i My Life in Pictures (1975). L'any 1972 va rebre l'Oscar honorífic per la seva contribució al món del cinema. Va morir el dia de Nadal del 1977 a Corsier−Sur−Vevey (Suïssa). En una època de cinema sonor. Aquest pel·lícula es va emetre quan la revolució industrial estava esclatant. Chaplin es va atrevir a filmar una pel·lícula muda amb uns quants elements no silenciosos: una crítica contra la irracionalitat de la producció en cadena. Les seves pel·lícules més importants com a actor, director i productor van ser les mudes: • The Kid (1921) • The Pilgrim (1922) • La quimera de l'or (1925) • The Circus (1928) • City Lights (1931) • Temps moderns (1936) El tema de la pel·lícula es la diferència entre les diferents classes i els conflictes que hi havia a les indústries. 1

La diferencia de classes es molt accentuada perquè mentre el proletariat treballa en cadena sense tenir ni un segon de descans, els empresaris intenten sotmetre'ls més per augmentar la productivitat i treure més beneficis. La trama i els personatges La trama i els personatges La idea clau Els proletaris com Chaplin és un dels sotmesos pels burguesos i treballen sense descans pel minim sou, aixo indigna als proletaris i porta la revolució industrial. L'argument del relat cinematografic es la historia de Charlot un home pobre que ha de treballar molt en condicions pésimes, sense descans per guanyar els pocs diners que li permeten comprar el minim aliment que li permet mantenirse viu, per un dia no pot aguantar mes, i es torna boig , quan surt del reformatori, surt enmig d'una revolta, i sense fer res acaba a la presó, on és feliç ya que no treballa tant , en canvi, si menja cada dia, pero despres d'ajudar als guardies a detenir uns malfactors, i surt de la presó per bon comportament, encara que ell vol tornar a la presó , i ho intenta tot, pero enmig de aquets intents apareix una noia horfana que esta robant per poder menjar, Charlot la cobreix del robatori i va a la presó, quan surt es troba amb la noia i decideixen que volen vivir en una casa junt, per aquet motiu charlot es posa a treballar pero sempre acaba a la presó, al final acaben escapant−se de la justicia els dos sols

2