FESTES GREGUES: Hecatombeón (Juliol − Agost) • Kronia: festa dedicada al Déu Cronos, que era el Déu del temps. Festa de la recol·lecció del fruit. • Panateneas: Festa dedicada a Atenea, la deessa. Va donar lloc al nom d'Atenes. Boedromión (Agost − Setembre) • Grans ministeris d'Elensi: Festes dedicades a honorar a la deessa Deméter que havia perdut la seva filla, raptada per Hades. Pianepsion (Octubre − Novembre) • Pianepses: Celebraven les festes donant plats de faves. • Aparturies: Festes en honor a Zeus i a Atenea. • Tesmofories: Dedicades a la deessa Deméter. • Oscofories: Feien honor a Dionís i a Atenea. Feien representacions teatrals i banquets on es bevia molt vi. Poseidón (Desembre − Gener) • Herloa: Dedicada a les divinitats següents: Deméter i Dionís. • Dianísiaques campestres: Dedicades a Dionís (Déu del vi i el teatre). És celebraven al camp on hi havia molta disbauxa, i també hi havia orgies i molt sexe. Gamelión (Gener − Febrer) • Festes dedicades en honor a Dionís. Anesterión (Febrer − Març) • Antesteries: Festes en honor a Dionís i als difunts. • Petits ministres d'Elensi: Són com els grans ministres però duraven menys temps (3 dies). • Diàsies: festes dedicades al pare dels déus que era Zeus. • Cloia: Festa dedicada al Déu Deméter (deessa de l'agricultura). Elafebolión (Març − Abril) • Procaristea: Festa dedicada a Atenea. Patrona dels Atenesos. • Grans diomisiaques: duraven 6 dies i estaven dedicades a Dionís. Targelión (Maig − Juny) • Targelies: Dedicades a Apol·lo i a Deméter. • Talesies: Dedicades a Deméter i Coré (deessa que protegia les dones). Skiroforión (Juny − Juliol) • Skira: Dedicada a Deméter i a Coré. 1
• Dipdies−Bufónies: Dedicada a Zeus. • Arretofória: Dedicada a Atenea i a Afrodita. CASA GREGA: Hi havia diferents tipus de cases, segons els barris: • Els barris populars, estaven formats per cases petites amb una planta baixa amb dues o tres habitacions petites. A la casa s'hi entrava mitjançant una escala exterior de fusta. Aquestes cases, la gent pobre, podia llogar una o dues habitacions a gent més pobra que ells o també a estrangers que volien lloc per estar a la ciutat. Les parets de la casa eren de fusta, de totxos o de llenya que estaven agrupats amb terra. • Les cases dels rics, també eren petites i tenien unes teulades planes en forma de terrasses. Les finestres de la casa eren molt petites si n'hi havia, ja que els antics reis no coneixien els vidres transparents i podien estar tapades per pannells opacs. A l'entrada de la casa hi havia un vestíbul de recepció que donava a un pati obert i finalment hi havia uns porxos on donaven totes les portes. A la planta baixa hi havia una planta d'estar molt gran. A més a més, hi havia una sala de simposis (sala de banquets): ðððð, també hi havia un lavabo i una cuina a prop d'aquesta sala. A la planta superior hi havia el dormitori conjugal que es deia ðððððð i també hi havia el sineceo ððððððð(sala de les dones) i també hi havia l'habitació dels nens i dels esclaus. Hi havia la cambra dels homes que es deia ðððð i una sala orientada al sol(ðððð), per a què els toqués el sol a l'hivern. En quan a mobiliari hi havia llits que es deien ðððððð, també hi havia cofres que era on deixaven la roba que es deia ððððððs. Hi havia tamborets: els ðððð, taules de tres peus: ððððððð i sofàs: ððððððð. Utilitzaven vaixelles formades per àmfores, ampolles de coll llarg i copes. Per il·luminar la casa utilitzaven molt d'oli en ððððð. JOCS GRECS: Al món grec antic, hi havia una celebració familiar molt important: Simposio. Era un banquet que es realitzava entre amics i familiars, que parlaven de diversos temes i bevien en comú. Hi havia una altra activitat d'oci que eren les baralles d'animals. Eren considerades estimulants per l'esperit combatent del jovent grec. Eren baralles de galls normalment. Un altre joc era d'atzar i era semblant al cara i creu nostre i es deia: Joc dels Astràgals. Eren uns ossos naturals que tenien quatre cares diferents (tabas). Un altre joc era el dels daus que podia portar a la ruïna als jugadors. Els daus poden ser d'os, de marfil, fusta o ceràmica i portava gravada una lletra a cada cara, que equivalia a una xifra. També es coneixia el joc de la pilota amb bastons corbats i també es jugava a la pilota als gimnasos. En aquests gimnasos hi anaven per entrenar−se i per a conservar el seu cos. També jugaven a controlar l'equilibri damunt d'unes crosses i damunt de barrils de vi, que era guanyat com a premi en les festes rurals i en els concursos.