1. FITXA BIBLIOGRÀFICA 1.1. BIOGRAFIA Susanna Tamaro, va néixer el 1957 a la ciutat de Trieste. Actualment resideix a Roma. Descendent d'Italo Svevo, va estudiar al Centro Sperimentale di Cinematografia i va realitzar per la RAI diversos documentals. Amb el seu primer llibre La testa fra le nuvole, 1989 (El cap als núvols), va guanyar el premi Elsa Morante. Amb Per voce sola, 1991 (Per una veu sola), amb aquest llibre va guanyar el premi del Pen Club Internacional i va obtenir l'elogi de Federico Fallini, que va afirmar que li havia donat alegria de commoure's sense avergonyir−se, com li a passar quan va llegir Oliver Twist o certes pàgines d'Amèrica de Kafka. Al 1994 va treure dos interessants llibres, per una banda una fàbula per a nens anomenada El cavaller Cor de Meló i per l'altre Va' dove ti porta il cuore, amb aquesta novel·la a aconseguit un extraordinari èxit internacional que només a Itàlia ha vengut en dos anys uns dos milions y mig d'exemplars, el que constitueix el rècord absolut del segle XX. Sense tenir que modificar el títol, la directora de cine Cristina Comencini ha rodat una pel·lícula basada en aquest llibre (1996). 1.2. FITXA TÈCNICA − NOM ORIGINAL DE L'OBRA: Va' dove ti porta il cuore − AUTORA: Susanna Tamaro − EDICIONS: 01ª Juny 1995 02ª Juliol 1995 03ª Setembre 1995 04ª Octubre 1995 05ª desembre 1995 06ª març 1996 07ª maig 1996 08ª juliol 1996 09ª gener 1997 10ª abril 1997 11ª maig 1997 − © 1994, Baldini & Castoldi, Milano − © 1995, Baldini & Castoldi Internacional 1

− © 1995 i 1997, Editorial Seix Barril, SA − ISBN: 84−322−9591−4 − DIPÒSIT LEGAL: B.20.256 − 1997 2. RESUM Vés on et porti el cor, formalment, es una llarga i extensa carta, cosa que vol dir que està feta utilitzant la tècnica del monòleg interior, escrita per una avia que viu a Trieste a la seva néta que ha anat a viure a Amèrica. Cal destacar que tot hi que sembla un petit diari que serà un enfilall d'esdeveniments quotidians que vol que la destinatària sàpiga, sinó que a més d'això, hi ha una mena de confessió interior on s'hi barreja la seva pròpia autobiografia i les biografies dels éssers que van tenir relació directe amb ella. Aquesta va explicant a la seva neta coses que mai s'hauria atrevit a explicar a ningú, va desgranant uns fets vitals que l'han marcat i, al mateix temps, mira d'extreure'n una moral, que li permeti suportar tot un seguit e desgràcies que li ha tocat de patir al llarg de la vida, proves més significants van ser la mort del seu marit, l'Augusto, del seu amant, l'Ernesto, i fins i tot de la seva filla, l'Ilària. Malgrat una extensa llista d'infortunis no podem deduir que l'obra sigui trista o pessimista, sinó el contrari, fa venir ganes de viure la vida, o millor de reviure. Aquest desig d'aprendre dels errors per poder tornar a viure amb felicitat, és un dels fils conductors de la història. El llibre caldria entendre'l com una justificació de la seva actuació davant la vida, però no ho és. No se'n deixa passar cap d'error; sovint reconeix que ha errat del tot i, a més, se'n penedeix. Resulta curiosa la forma de presentar algunes d'aquestes fases del periple vital. Ho fa a través de cites d'altres. Aquestes cites il·lustren els pensaments i deduccions de la narradora. Per exemple, la que a propòsit del mal que fa a l'esperit, la lectura dels diaris. Ella afirma que sovint ens autoenganyem quan maldem per comprendre qui som en realitat. Pensem que nosaltres no tenim cap mena de culpa de les desgràcies. Que tot ve de fora. Sense adonar−nos que nosaltres TAMBÉ la tenim. També ens ensenya el camí correcte per arribar a aquesta autoconeixença. Aquesta profunditat es veu quan tracta d'un esdeveniment que ha hagut de passar sovint; encarar−se a la mort. El que a ella li sap més greu de la mort no és ella mateixa, sinó per la quantitat de coses que no hem fet amb els qui ja no hi són, perquè sabem perfectament que ja no les podrem fer mai més. Quan arriba aquest punt li explica a la seva neta quan van fer aquell mític pastís per a què s'enrecordés d'ella el dia que no estigués. Per acabar es refereix al camí que cadascú ha de prendre en la vida. Aquest consell apraiex al final del llibre, i sobretot ens aconsella que esperem abans de prendre una decisió sobtada. 3. PERSONATGES 3.1. PERSONATGES PRINCIPALS A) L'avia. És la narradora del text. Per la manera com explica els fets de la seva vida dóna la impressió de que va néixer a principis de segle, però tot hi així tenia una manera de pensar bastant avançada. La seva història la descrit en el format de trama discontínua. A ella la podríem definir com la protagonista de la història ,tot hi que jo no em sento identificada amb ella, si la tingués que classificar segons la complexitat dels seus trets característics diríem que fa la funció de personatge rodó, ja que presenta una personalitat completa, els trets 2

que la defineixen −caràcter, problemes, maneres d'actuar, relacions,...− no segueixen la dualitat que separa els bons dels dolents. També cal destacar que durant el transcurs de la història els seu personatge es defineix com variable, ja que es modifica en el transcurs de la història. B) La neta. És a qui van dirigides les confessions i historietes diàries escrites per l'avia. Per la manera com parla l'avia, ha de ser una noia d'uns 18 anys que com la seva mare ha decidit deixar el cau on sempre ha estat protegida i anar−se'n als Estats Units a estudiar. No se si seria correcta definir−la com l'antagonista ja que sempre, o quasi bé sempre, es revelava contra el que deia la seva avia, excepte quan era petita doncs encara no li havia sortit la vena revolucionaria de la seva mare i d'alguna manera també podríem dir que també li ve heretada de la seva avia, l'únic que potser ella no la va poder exterioritzar tant com la seva filla o com la seva neta. Segons la complexitat dels seus trets característics la podríem definir com un personatge pla ja que bàsicament es caracteritza per un sol tret: el fet de no conformar−se perquè sí. Tot i que la gent es sol identificar amb el protagonista, jo no, me sentit identificada amb ella, doncs no sóc gaire conformista i lluito per aconseguir el que vull. 3.2. PERSONATGES DECORADORS A) Els pares de l'avia. He decidit classificar−los com a decoradors perquè l'únic que fan es que l'avia se senti reprimida i no pugui dir allò que ella creu que és correcte. Es aquest tret el que m'ha ajudat a veure que la història començava a principis del s.XX, ja que en aquells temps sempre s'havia de fer el que el cap de família deia. He aquí una de les raons perquè l'avia es va tindre que casar amb l'Augusto, perquè el seu pare ho va decidir així, però ells no s'adonaven les conseqüències psicològiques que allò comportava. Els podríem definir com a personatges plans e invariables. 3.3. COL·LABORADORS A) L'Augusto. És el primer marit de l'àvia, i l'únic que tindrà. Es va casar amb ell perquè els seus pares la van obligar d'alguna manera, però també perquè mentre festejaven junts ell la tractava d'una manera molt semblant al caràcter d'ella. Però tot va canviar el dia que es van casar ja que aquelles meravelloses converses que mantenien quan festejaven, s'havien esfumat. Ell sempre estava treballant i quan arribava casa només es dedicava a classificar els seus insectes dissecats. A la seva casa tot era silenci i s'havien de fer les coses de tal manera que la gent de fora les veies correctes. És per això que l'avia s'anava deprimint i va tenir que marxar al balneari durant una quinzena. El definiríem com a personatge pla i variable, però era massa fals. B) L'Ernesto. Va ser durant un any aproximadament l'amant secret de l'avia. Era el metge del balneari i semblava que des de el primer dia ja havien fet bones miques amb l'avia, tant que a la seva tornada de la segona estància del balneari va tornar embarassada del Ernesto, heus aquí d'on va sortir l'Il·laria. L'Ernesto el podríem definir com un home d'aquells que ves a saber on queda un de lliure, ja que s'el veia una persona tendre i comprensiva, una persona amb la que t'hi estaries hores xerrant i xerrant de moltíssims temes diferent. Potser el defineix així l'avia per com era amb ella però qui sap si no n'era un altre com l'Augusto. El podríem definir com un personatge pla e invariable. C.) L'IL·LARIA És la filla de l'avia i del Ernesto. Tot i que ella es pensava que n'era de l'Augusto, però tot va canviar quan va saber que n'era d'un altre. A llavors va ser quan van començar els seus actes de revellida, com per exemple formava part d'un grup feminista que només lis interessaven els homes per a tenir descendència, heus aquí la raó per la qual no se sap qui es el pare de la neta, la seva filla, ja que quan va tornar dels seu viatge a ... em sembla que va ser a Tunis, va tornar embarassada. Jo personalment la definiria com un personatge pla e invariable perquè sempre ha tingut els actes reveldia. D) Buck Es el gos de la neta, el qual es el que fa companyia a l'avia, ja se que es podria definir com a personatge decoratiu, però l'àvia el tracta com si fos una persona que cuida d'ella i com col·labora, doncs es un personatge col·laborador, pla e invariable. 3

4. TEMPS I ESPAI Que dir ja sobre aquests trets que no s'hagi dit ja. D'acord la història es realitza bàsicament a Trieste que es on ha estat vivint bastant temps l'àvia, tot comença cap a principis de segle ja que l'àvia en parla de les guerres mundials, és a dir, com les va patir moralment. També ajuda a dir quan comença la història per la manera d'actuar de les diferents persones, és a dir, es normal que la neta decideixi anar−se'n a estudiar als Estats Units, jo també ho faria. Però també la forma d'actuar dels pares de l'àvia es bastant normal d'aquella època tot i que es molt injusta ja que li provoca una certa repressió a l'àvia a l'hora de decidir per si mateixa, perquè bàsicament no li donen opció. La història transcorrien entre un poble petit d' Alemanya i a Trieste com ja he dit anteriorment. La trama de la història es discontinua, ja que barreja el present amb el passat. 5. VOCABULARI Pàgina 88 89 89 91 114 125

Paraula Miosotis Pernicioses Glicines Atzagaiades Desdeny Infàmia

126

Esquitllessin

126

Estereotipat

127 132

Calessa Càrstic

170

Arteriosclerosi

Significat NO SURT AL DICCIONARI Adj. Que causa molt de mal, molts perjudicis. NO SURT AL DICCIONARI Fem. Acció que es fa sense reflexionar Mas. Menyspreu cap a un ser. Fem. És una cosa mal feta, una gran maldat. Verb pron. Una persona s'esquitlla si passa per un lloc sense que la vegi ningú. Adj. Una cosa és estereotipada quan no és original ni espontània, sinó que es fa sempre de la mateixa manera, seguint un patró establert. NO SURT AL DICCIONARI NO SURT AL DICCIONARI Fem. És una malaltia que fa que les artèries s'endureixin, s'engruixeixin i perdin elasticitat. Normalment aquesta malaltia es dona en persones grans.

6. OPINIÓ PERSONAL La novel·la en si, m'ha agradat molt. És un recull de confessions que si ens dediquéssim a investigar ens adonaríem que aquests fets tan significatius, segur que li ha passat a molta més gent de la que ens imaginem. Potser, el que he trobat a faltar a l'obra, o millor dit, el que m'agradaria arribar a saber és, quina reacció pren la neta quan llegeix aquelles coses, confessions, autobiografia, que ha escrit la seva àvia. També em va sorprendre la reacció del Augusto al saber que la seva dona estava embarassada, doncs com ella diu durant les nits no feien res, però com abans tots aquests temes eren tabú ... doncs clar suposo que l'Augusto encara es creu allò que sempre ens han dit els pares quan érem petits els nens el porta la cigonya des de petit. Personalment crec, que l'àvia va néixer massa d'hora, em vinc a referir, que es una llàstima que una mentalitat tan liberal com la seva no s'hagi pogut donar a conèixer obertament. Aquesta novel·la la recomanaria a la gent capaç de escoltar i entendre els pensaments dels demés, ja que s'ha de saber escoltar per poder arribar a entendre, doncs d'alguna manera a mi em va donar la impressió que era la meva àvia la que m'estava explicant els seus pensaments més ínfims. 4

Conclusió, és una obra apte per gent que sàpiga apreciar els pensaments dels altres. El text es bastant entenedor tot i que hi ha algunes paraules que estan en italià, però igualment s'entén. 1

5