ÍNDEX

ELS VIRUS−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−− ALGUNS VIRUS QUE MATEN−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−4

CONCLUSIONS−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−

BIBLIOGRAFIA−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−− ELS VIRUS Podríem dir que els virus són la frontera entre els éssers vius i el que no és vida. Els virus posseeixen característiques pròpies de la vida i característiques pròpies del que no és vida: la única característica que fa que els virus difereixin dels altres organismes és el fet de que els virus necessiten altres organismes hostes per a sobreviure. La seva única missió és la de reproduir−se. Els virus per si sols són inerts, per exemple quan estan en l'aire no actuen, però quan es posen en contacte amb un altre ésser viu aquests entren en acció. Els virus són material genètic (DNA o ARN) que estan envoltats per una càpsida, aquesta càpsida és formada de proteïnes (capsòmers) . La funció d'aquesta càpsida és la de protegir el material genètic. Els virus poden tenir diverses formes: ja poden ser allargats (en forma de pal), polièdrics, rectangulars amb les cantonades rodones, en forma d'ovals punxeguts, rodons. . . Els virus els podem trobar tant a l'aire com a l'aigua. Poden infectar tant a les plantes com als animals o bacteris. Però un virus que afecta al les cèl·lules vegetals no podrà reproduir−se en una cèl·lula animal ja que només estan equipats per a atacar a un cert tipus de cèl·lules. Per exemple, el virus de Hanta és típic de les rates, però a les rates no els afecta. En canvi si una rata transmet aquest virus a un humà aquest virus pot causar fins i tot la mort per a la persona infectada. ALGUNS DELS VIRUS QUE ENS PODEN CAUSAR LA MORT ACTUALMENT JA QUE NO TENIM A DISPOSICIÓ MEDIS PER A REBUTJAR−LOS O PER A CURAR LES MALALTIES QUE PROVOQUEN El virus de l'ébola:

El primer brot d'aquest virus es va desencadenar a l'any 1967. És un virus del qual no tenim cap vacuna encara per falta de experimentació amb aquest. Només coneixen la morfologia, l'estructura i la composició, no sabem res més sobre aquest virus. No se sap la via de contagi, s'ha descartat que sigui l'aire i es creu que es transmet per els insectes, però 1

insistim a que no se sap segur. Se sap però que l'única forma de que no es propagui el contagi és mitjançant l'aïllament dels malalts. Com ja és sabut, aquest virus causa la mort. És un virus assassí per a l'espècie humana. Entre altres coses, aquest virus fa que la sang no coaguli i per tant fa que la persona que el té comenci a treure sang per la boca i els òrgans se li inunden de sang i finalment i molt dolorosament moren. El 90% de les persones que han patit el virus de l'ébola han mort. A la república del Congo l'any 1976 hi va haver un brot i va causar un gran nombre de morts. En total la xifra de morts per ébola és de 800. Per tant podem dir que és un virus poc comú i freqüent i per tant és fàcil no contagiar−se, però si et contagies, es pot dir que tens els dies comptats. El virus de la Sida: També és conegut amb el nom de virus de la inmunodeficiència humana (VIH). Com ja se sap, el virus de la sida destrueix les cèl·lules dels sistema immunològic: les destrueix. Per tant una persona que té la sida, no pot fer un bon ús del seu sistema immunològic alhora de lluitar contra infeccions i altres agents patògens. Una persona pot tenir la sida i no manifestar cap símptoma. No se sap el període d'incubació d'aquesta malaltia. Els primers símptomes són debilitacions al sistema nerviós i digestiu, i infeccions que finalment causen la mort. També es detecten alguns càncers malignes com ara el sarcoma de Kaposi (es detecta amb l'aparició de taques de color lila) que el pateixen el 30 o 40 % dels malalts de sida i l'aparició de tumors del teixit limfàtic o limfomes. A principis dels anys 80, es van detectar casos en algunes persones les quals tenien un nombre de limfòcits molt baix. Va ser a l'any 1981, que es va detectar el virus de la sida en homosexuals de la ciutat de Los Angeles. Aquest virus es va detectar per casos de pneumònia (una malaltia típica per la qual molts seropositius moren). L'any 1982 aquesta malaltia va ser batejada amb el nom d'AIDS. Els casos de sida també es van detectar en drogaaddictes, en persones que havien rebut transfusions de sang i en nadons també. Malgrat que encara no disposem de la vacuna de la sida, hi ha diferents medicaments que ajuden a l'organisme a fer una mica de front a aquest virus, per exemple hi ha fàrmacs que impedeixen que el VIH copií el seu ARN en una versió de DNA per a què el nucli de la cèl·lula hoste rebi aquesta informació. Hi ha fàrmacs que eviten que el nucli faci còpies del DNA viral. La sida té diverses maneres de transmissió: per transmissió sexual, per transfusions sanguínies, per objectes punxants que estan contaminats, per la placenta i en el part. Hem de dir per això que avui en dia el material quirúrgic i les donacions de sang estan controlades i per tant ja no podem tenir aquest risc de contagi. A l'any 2000, 3 milions de persones van morir a causa de la sida, des de l'any 1985, 22 milions de persones han mort per la sida i actualment hi ha infectades aproximadament 36 milons de persones ( les quals podem deduir que moriran totes). El 95% de les persones que han patit la sida, han mort 3 anys després de que se'ls diagnostiquessin que tenien aquesta malaltia. El virus Marburg: És molt semblant al virus de l'ébola però no hi ha molta informació sobre aquest encara. Els seus símptomes són els mateixos (febres, diarrees i en espacial la sang: no cogula.). Afecta al fetge, als pulmons i a la melsa principalment. No coneixem el seu vector encara. Només hi ha hagut un parell de casos a Europa en els quals uns científics alemanys estaven estudiant uns micos aparentment sans a la universitat de Marburg (Alemanya)

2

Al igual que l'ébola es calcula que aquest virus té un risc de mortalitat del 90% sobre la gent que el agafa. El virus del West Nile: És un virus que té com a vector als mosquits, és a dir que els mosquits transmeten aquest virus. L'any 2002, a 4156 persones dels Estats Units se'ls va detectar aquest virus i només van morir 284 de les persones infectades. Cal dir que només l'1% dels mosquits que són capaços de transmetre aquest virus el transmeten. L'altre 99% dels mosquits no contenen aquest virus i per tant no poden transmetre'l. Els símptomes que es manifesten a una persona infectada per el West Nile són semblants als de la grip. Tot i així hi ha gent que no manifesta cap mena de símptomes i pot passar com a una persona sana. La gent que té més risc de morir per la infecció d'aquest mosquit és la gent gran i la gent que té un sistema immunitari molt dèbil. Tot i així és recomanable evitar riscos i per tal, és recomanable evitar el contacte amb els mosquits. De moment hi ha una vacuna per a aquest virus però encara només està disponible per a les rates (cal dir que aquest virus també afecta als animals). El primer cop que es va propagar aquest virus va ser a Israel, els mosquits del West Nile també han visitat França, Àfrica del Sud, l'Índia, Txèquia i finalment als Estats Units. El virus de la verola: L'últim cas de verola va succeir l'any 1977, des de aquest any ningú més en el món ha sigut infectat per aquest virus. L'any 1980 la OMS va anunciar l'eradicació d'aquest virus. Tot i així hi ha dos laboratoris en el món que encara conserven aquest virus i per tant encara hauria de ser considerat perillós (no se sap si en un futur alguna banda terrorista roba aquest virus i el propaga per algun lloc del món). És un virus que es propaga mitjançant l'aire respirat per una persona infectada. O també es pot propagar mitjançant el contacte directe amb els objectes d'una persona infectada. Els seus principals símptomes eren: mal de cap, calfreds, i uns dies més tard l'aparició d'erupcions a la pell. L'única manera de tractar als pacients era la de aïllar−los i mantenir−els−hi la pell neta. A vegades es podia recórrer als antibiòtics. Molta de la gent amb aquest virus està sentenciada amb la mort. El virus del dengue: El virus del dengue al igual que el West Nile, té com a vector un mosquit. Aquest mosquit si pica a una persona, li pot transmetre el dengue. Tot i així el dengue no es pot transmetre sense la presència d'aquest mosquit, és a dir, que no es pot transmetre per contacte de persona a persona. Les principals símptomes d'aquesta malaltia són: febre molt alta, mal de cap, erupcions a la pell, nàusees, vòmits, i mal d'esquena. Majoritàriament, la malaltia és molt més lleu en nens que no pas en adults. El dengue afecta als vasos sanguinis: els fa més permeables i per tant això implica errades en el sistema circulatori. Si aquestes errades no són solucionades, la mort podria fer acte de presència. No hi ha un medicament específic contra aquest virus, la gent que tingui aquest virus ha de procurar oblidar els analgèsics i les aspirines. S'ha de descansar i de prendre molt líquid. No hi ha una vacuna contra el dengue. El que s'ha de fer és evitar viatjar a les àrees tropicals (que és on 3

habiten els mosquits que fan de vector). I també s'ha d'evitar d'anar on els mosquits aquests posen els seus ous. També hem de procurar mantenir−nos aïllats dels mosquits. El virus de la grip espanyola: L'any 1918 aquest virus va matar a 40 milions de persones (només en un any), 300 000 de les quals eren espanyoles. Aquest virus, i no com els seu nom indica, no es va produir a Espanya, sinó als Estats Units. Però com es que va arribar a Europa? Es creu que aquest virus va arribar a Europa degut a l'arribada de les tropes Americanes per lluitar a la IGM. Com és sabut el virus de la grip cada any muta, i es veu que la mutació d'aquell any va ser de conseqüències horribles per als humans. A part dels típics símptomes (mal de cap, dolor pulmonar. . . ) aquesta mutació del virus de la grip produïa en els humans defectes en el sistema nerviós, cosa que produïa la mort. Recentment, en un laboratori al Canadà, han tornat a construir aquest virus. No solament l'han reconstruït sinó que també l'han modificat, i de tal manera que encara podria causar més mal als humans. Existeixen altres virus capaços de provocar la mort com per exemple el Nipah, el Hantaan, els adenovirus i altres, però aquests ja no es diagnostiquen avui dia ja que no s'han donat casos elevats d'epidèmies d'aquests. I també el virus de la malària que recentment s'ha inventat una vacuna que és més o menys factible. Tot i així, si hi hagués una guerra bioquímica o biològica hem de dir que hi hauria una gran catàstrofe si es fessin servir aquests virus esmentats. El virus de la verola és molt pràctic per als bioterroristes. A més a més, a internet s'hi pot trobar la seqüència del DNA de molts virus com per exemple el de l'ébola, el de la verola, el de la sida, el del dengue i altres que són perillosos. No només això, sinó que també, en un futur molt proper es podran crear virus nous als laboratoris i poden ser fins i tot més mortífers que els que hi ha actualment. CONCLUSIÓ Personalment, després de informar−me sobre el virus de l'ébola i de la sida, quan he llegit sobre altres virus no els hi he donat gaire importància ja que he pensat que aquests dos eren fatals per la manera en que actuen i per el nombre infectat de persones. Tot i així, crec que el virus de la sida és el més letal ja que és molt més abundant que el virus de l'ébola i ha mort molta més gent. Hi ha fàrmacs que poden ajudar a combatir−lo, però és molt més fàcil que una persona s'infecti de sida que no pas d'ébola ja que com hem dit anteriorment hi ha hagut molts pocs casos. També les xifres parlen: la taxa de mort per sida és molt més alta que la d'ébola. Un malalt de sida ha de patir molt més que un malalt d'ébola: si agafes l'ébola et mors en un període de dies, si agafes la sida pots viure durant anys, desgastant−te dia a dia pensant que et moriràs i patint molt més. Només cal pensar en el nombre de gent que hi ha infectada i la que s'infectarà en els propers anys, es preveu que el nombre de malalts de sida augmenti en els pròxims anys. Per tant serà una malaltia molt més letal encara del que és. Com que s'han inventat fàrmacs que ajuden a que el virus de la sida no es reprodueixi amb tanta facilitat, la gent amb sida pot viure bastant més que abans, i com a conclusió podríem dir aleshores que la sida és una malaltia infecciosa crònica i a la vegada mortal. Finalment vull fer una altra al·lusió al que pot ser el virus més letal. Sabem que el virus de la grip muta cada any. L'any 1918, la grip espanyola, va ser una mutació de la grip letal per a tothom que la agafés. Per tant no sabem el que ens espera encara, no sabrem si el virus de la grip del pròxim any, o de l'altre, o del altre pot ser com el de la grip espanyola o fins i tot pitjor, o potser pitjor que el de l'ébola. El virus de la grip espanyola només es diferenciava en un gen que creava una proteïna.

4

BIBLIOGRAFIA Llibre de Biologia 1r batxillerat ed. Santillana http://www.biology−online.org/1/9_pathogens.htm http://www.uib.es/ciencia/42/tret.html http://www.microbe.org/espanol/microbes/deadliest.asp http://www.stopsida.org/_cat/_vihsida_cat/vihsidacat.htm http://westnilevirus.nbii.gov/ http://www.vdh.state.va.us/spanish/smpoxf.htm http://www.portaldehistoria.com Revista `muy interesante' novembre 2002 9

5