El Bou i la Mula Butlletí d’ordre intern

Número 13

Febrer

de

2004

El Bou i la Mula a la Fira d'espectacles d'arrel tradicional de Manresa Les activitats de promoció del llibre Fem el Pessebre

ens

han

portat

a

visitar

algunes

poblacions de Catalunya, i tot parlant amb la gent hem vist que el pessebre de casa és una realitat molt

viva.

Hem

detectat

molts

pessebristes

"anònims", és a dir persones que fan el pessebre a casa amb molta dedicació, dedicant-hi moltes hores, però sense estar vinculats a cap associació. El pessebrisme és un món molt ric, molt més del que ens pensem i que va molt més enllà del que veiem a les associacions. Enric Benavent a la parada d’edicions El Mèdol a la Fira d’espectacles d’arrel tradicional de Manresa

La primera activitat de promoció la vam fer a la Fira d'espectacles d'arrel tradicional, que se

celebra cada any a Manresa. Hi vam anar convidats pel Joan López, responsable d'edicions El Mèdol, de Tarragona. En Joan va tenir molt d'interès en que poguéssim ser a la seva parada en algun moment i així ho vam fer el diumenge al matí. Van ser un parell d'hores de contacte amb infants i famílies interessades pel pessebre, en un senzill taller de construcció de palmeres. Tot visitant la fira vaig veure estands de totes les formes de celebració de la cultura popular, des de trabucaires, geganters, constructors de capsgrossos, pessebres vivents.... excepte pessebristes. Podem dir que l’única presència de pessebrisme a la Fira de Manresa la vam fer els d’El Bou i la Mula, de la mà d'edicions El Mèdol. Em va saber greu que una vegada més el pessebrisme estigui tan absent dels canals habituals de promoció de les activitats. M'agradaria encoratjar la Federació Catalana de Pessebistes perquè no deixés passar l'oportunitat de ser presents en esdeveniments que tenen el ressò mediàtic i popular d'aquesta fira. Un objectiu que hauria de marcar-se la nova junta directiva. Enric Benavent

El bou i la mula

1

RECULL DE PREMSA Reproduïm diverses notes sobre pessebres aparegudes als mitjans durant les darreres festes de Nadal.


El belén es un ‘ara pacis’, altar de la paz

Entrevista a JAUME AYMAR, Degà de la Facultat Eclesiàstica de Filosofia LA VANGUARDIA, 25 de desembre de 2003 Tengo 46 años y nací en Barcelona. Soy decano de la Facultad Eclesiástica de Filosofía. Soy sacerdote. Creo en Dios, y que Dios se hizo hombre: ¡Dios está muy cerca de nosotros! ¿Política? Creo en los puentes: el diálogo, la transversalidad... Mi pasión es la investigación histórica, sobre todo en el ámbito de la estética y la pedagogía del arte. -¿Belén o árbol? –Yo pongo belén. ¡Pero el árbol es también muy simbólico!

–¿Qué simboliza? –La continuidad de la naturaleza, su fertilidad, la perpetuidad de la vida. –Para el día de Reyes tendré seco el mío... –Pues el año que viene engalane una planta viva que tenga ya en casa. Con eso basta. –Tiene usted mucha razón. –¡Se trata de celebrar la vida, la vida que siempre renace! –¿Eso es el 25-D, eso es la Navidad? –Navidad significa “nacimiento”: en la antigüedad se celebraba en esta fecha el “natalis solis” (nacimiento del sol), pues es cuando el sol comienza a ascender en el cielo, a hacerse más largos los días... –Y el cristianismo aprovechó esa fiesta para celebrar el nacimiento de Jesús, ¿no? –El cristianismo supo aprovechar muchas festividades religiosas anteriores y lo hizo dándoles una dimensión nueva: ¡por eso la Navidad cristiana significa algo más! –¿Qué más? –¡El nacimiento de Dios como hombre! Es que esto es muy gordo... Es que aún no nos hemos dado cuenta, ¡aún somos herejes! –¿Qué dice? –Sí: aún no nos lo creemos, nuestra conversión aún no ha llegado... ¿No se da cuenta? Dios se hace muy cercano: ¡nace como niño que se hace pipí y caca, un niño con dodotis! –No diga marcas. –Con pañales. Verá en muchos belenes la figura de las lavanderas: son las que lavan esos pañales en el río... Y, seguramente, ellas ayudaron también a María en el parto. –Una virgen que pare. –El nacimiento virginal habla de la filiación divina de Jesús. –También a Krishna, Horus y demás deidades antiguas se les hacía nacer de virgen... –Pero la relación que establece el cristianismo entre Dios y los hombres es cercana, familiar. No es distante ni aristocratizante: apela a los hombres más pobres y marginados socialmente. Inaugura una nueva sociedad. ¡Ésa es la diferencia, ésa es la novedad! Ese niño Dios nace en un pobre pesebre... –¿Cuál fue el primer belén, que se sepa? –Lo montó san Francisco de Asís en la Nochebuena de 1223, parece; en una cueva de Greccio dispuso paja, un buey, una mula... y personas que representaban a la Virgen, a san José... Fue un belén viviente. –Y luego se pasó ya a las figuritas.

El bou i la mula

2

–Sí, pero recuerde lo que hacía san Francisco: se inclinaba siempre que se cruzaba con una mujer, ¡porque para él cada mujer era la imagen viviente de la Virgen María! –Sí, pero... ¿qué pinta José en el belén? –Simboliza el linaje humano de Jesús, en el que se cumple la profecía hebraica (Isaías) de que de allí surgiría un Mesías, “Emmanuel” (“Dios con nosotros”, significa). –Pero los judíos se enfurecieron con Jesús y lo mataron: no creyeron que fuese el Mesías. –Era para ellos blasfemo que Jesús afirmase ser Dios. Para ellos, Dios –Yahvé– es distante y es vengativo. ¿Cómo ese Jesús se atreve a hablar así de él? ¡Por eso lo matan! –Claro: un Dios con papá y mamá... –¡Y tías! Los belenes y representaciones antiguas (del siglo XVI, por ejemplo) rodeaban al niño Jesús de la llamada “sagrada parentela”: los padres de la Virgen (Joaquín y Ana), y María Cleofás, y María Salomé... –Cuánta gente... –Esas dos Marías son hermanastras de la Virgen, hijas de anteriores matrimonios de Santa Ana. ¡Esa familia del belén reflejaba las familias rurales de antes, muy extensas! –Hoy, en cambio, padre, madre y niño. –Es la familia nuclear actual, y así lo reflejan nuestros belenes de hoy día. –Y el buey y la mula, ¿qué simbolizan? –Son dos animales estériles: ¿quizá a san José?... También son humildes, laboriosos... –¿Y el “caganer”? –Nos recuerda que todos somos “caganers”, que volveremos a la tierra. O quizá sea sólo un contraste desacralizador. –¿Y los Reyes Magos? –Que los sabios y poderosos de todas las razas de la tierra reconocerán al nuevo Dios. –¿Y los pastores? –Los pastores son los guías espirituales que adorarán a este Dios y llevarán ante él al pueblo (las ovejas). –¿Tan pleno de simbolismo está el belén? –Sí: fíjese en que muchas pinturas clásicas representan el nacimiento bajo un edificio semirruinoso: ¡eso simboliza el fin del mundo viejo, porque nace un mundo nuevo! –¿Y cómo llega el belén hasta nosotros? –La orden franciscana lo trae a España en el siglo XV, pero se popularizará en el siglo XVIII al llegar Carlos III desde Nápoles, dónde estaba muy extendida esa costumbre. Al principio fueron tallas monumentales en las iglesias, luego ya en casas aristocráticas... –... hasta acabar en mi humilde morada. –Mírelo, y piense que el humilde pesebre con paja simboliza un “ara pacis” (altar de la paz) antitético del “ara pacis” de Roma (año 10 a.C.), el altar de la paz de Augusto, una paz fundada en las armas, mientras la paz del altar pesebril se basa en el amor. –Ahora andamos con la paz de Bush... –El Mal es un bluff, un vacío, es sólo ausencia de Bien. El Bien acaba pesando más. –¿Seguro? Algunos arguyen que Jesús es “sólo” –y nada menos que– un sublime mito... –Científicamente, nadie niega que en la historia existió un hombre llamado Jesús que fue muerto en la cruz en tiempos de Poncio Pilatos... Si murió, tuvo que haber nacido. Y, puesto que nació,... ¡celebrémoslo!

El bou i la mula

3


Un pessebre d’emperadors J.J. Navarro Arisa AVUI, 24 de desembre de 2003

La paraula pessebre no m’agrada gaire, i això és una deformació professional. En llenguatge periodístic, un pessebre és un encàrrec no gens difícil i potencialment plaent, com ara una roda de premsa que coincideix amb un dinar o sopar esplèndid. També pot ser un pessebre un regal excessiu o la invitació a un viatge que té més de turisme que no pas de feina. No és, doncs, gens estrany que els pessebres tinguin mala fama entre els periodistes. Naturalment, però, un pessebre de Nadal és una altra cosa, i en aquest sentit els pessebres m’agraden molt. De fet, si faig un petit esforç de memòria, arribaré a la conclusió que muntar el pessebre nadalenc va ser un dels grans plaers de ma vida d’infant. Ja fa molt de temps que no guarneixo cap pessebre per Nadal, i els motius són dissortadament d’allò més prosaics: manca de temps i manca d’incentius com el que solen representar dues o tres criatures que no et deixen viure fins que no veuen un pessebre amb tots els ets i uts. Tanmateix, l’afició ha restat, i la practico gaudint de tots els pessebres que veig, que a més resten fixats a la memòria. Aquest any, al mes d’abril, durant una breu visita a Palma, vaig poder veure el pessebre més esplèndid i bell que he contemplat en tota la meva vida. Abril és un mes molt estrany i d’allò més poc adient per parlar de pessebres, i així vaig deixar la impressió guardada a la memòria en espera de millor ocasió que, indefectiblement, ha arribat en aquests dies anteriors a Nadal. El pessebre en qüestió és una joguina meravellosa digna d’un emperador, i també és un tresor històric i artístic. Es tracta del pessebre napolità del segle XVIII que es pot veure al Museu del Palau March de la capital balear, on té la seva seu la Fundació Bartolomé March Servera. En realitat, un pessebre és el que avui s’anomenaria una instal·lació que intenta recrear tot un món o, si voleu, tot un paisatge social representatiu. El pessebre del Palau March de Palma no només és notable per la perfecció i bellesa de les seves figures, sinó també per la seva varietat i el seu nombre. Es tracta de milers de figures perfectament diferenciades que no només representen els àngels, l’ase i el bou, uns quants pastorets i Sant Josep i la Mare de Déu amb el nen Jesús. El que contemplem és més aviat una bigarrada escena urbana en una ciutat mediterrània com Nàpols durant el temps en què el barroc era l’estil estètic predominant. Les figures – moltes d’elles realitzades per prestigiosos artífexs d’aquell temps– no només representen els personatges clàssics del pessebre nadalenc, sinó també un mercat amb tots els seus productes, des de peixos i pops com els que Miquel Barceló posa a la capella que està fent per a la catedral de Palma, fins a les peces de carn d’un carnisser que gairebé fan venir ganes de posar-les al forn de tan mengívoles que semblen. L’atmosfera barroca i exòtica la dóna el seguici d’un potentat turc que rememora la visita que un dignatari de l’Imperi Otomà va fer a Nàpols a finals del segle XVIII, amb les seves concubines i músics i soldats. Fins i tot hi ha un parell de camells i un personatge muntat en un elefant. Els colors, la perfecció dels rostres i el detallisme de vestits i guarniments són impressionants per tractar-se de figuretes fetes de fusta o cera i vestides amb roba de debò. Si us agraden els pessebres i no teniu temps o espai per fer-ne un, a la propera visita que feu a Mallorca no oblideu anar a veure el del Palau March. És una experiència plaent que restarà a la memòria.

El bou i la mula

4


La vida… en Sant Boi

LA VANGUARDIA, 16 de novembre de 2003 El doctor José Miguel Cebamanos, que coordina las unidades de media y larga estancia, se encuentra a esta hora en el taller de barro, donde un grupo hace rehabilitación esculpiendo figuras para el pesebre navideño. “Les encanta”, dice.

Varias

pacientes

esculpen

figuras

para

el

pesebre de Navidad durante el taller de barro


Un belén singular

Jaume Oliveras i Costa (secció Vivir en Badalona) LA VANGUARDIA, 25 de desembre de 2003 Paseando por la ciudad, en esos días de destellos navideños, fácilmente se repara en la suma de

pequeñas historias y posos culturales que se amalgaman en la geografía badalonesa; incluso los grandes momentos inmigratorios que asentaron familias catalanas de primera, segunda o tercera generación, y, ahora, los rasgos característicos de registros multiétnicos. Es la realidad de una ciudad hecha a golpes y motivada por intereses que superan su propia geografía. En uno de los barrios más antiguos –llegó a ser conocido simplemente con ese nombre: el barrio–, la Associació Amics La Salut, a medio camino entre una asociación de vecinos y una entidad cultural, desarrolla una intensa actividad reivindicativa, al tiempo que dedica una especial atención a la recuperación de la historia del barrio y de sus gentes. En esas fiestas, por tercer año consecutivo, expone el que ellos titulan “belén más grande de Badalona”, todo un reto en una ciudad de gran tradición pesebrística. La realización se diversifica en tres ambientes bien definidos: el popular, el palestino y el paisajístico catalán, con un equipo de acertados pesebristas que le han dedicado muchas horas y que han sido sensibles a la realidad humana del barrio y a la degradación medioambiental de la zona. Mientras contemplaba el belén, una mujer ya anciana empezó a comentarme su primer pesebre, en un impreciso año cuarenta y con un aventurero viaje en tranvía para comprar las figuras a los aledaños de la catedral barcelonesa. Con los ojos humedecidos, la mujer evocó su llegada a Badalona, procedente de no sé qué pueblecito de la provincia de Sevilla, y su primera morada en un barracón de ínfimas condiciones. Era la época en que la zona era conocida como el Gurugú, por las pésimas condiciones urbanísticas del barrio. Viendo las cuevas de los pastores y el pueblo palestino, la anciana badalonesa, que hablaba un chapuceo catalano-castellano, recordaba imágenes vividas. Aún, por las calles del barrio de La Salut, como por muchas calles metropolitanas, puede detectarse la implantación de una nueva inmigración, quizá con una cultura muy lejana a la alegoría belenística y a los destellos navideños, pero con el reto de encontrar posada o, lo que es lo mismo, acogida y comprensión. Desafío de futuro, entre el simbolismo del entrañable pesebre.

El bou i la mula

5

Una religiosa creadora de figures de pessebre La germana Maria del Carmel Montcerdà i Bas, carmelita descalça de Mataró, neix a Palma de Mallorca, fa 50 anys. El dia 8 de setembre de 1974 ingressa al monestir de monges carmelites de Binissalem (Mallorca) i fa la seva professió solemne a Binissalem, el dilluns de Pasqua de 1979, el 16 d'abril. El dia 1 de març de 1993 ve a formar part de la comunitat de Mataró. Pel juliol de l'any 1995, la comunitat de Binissalem se suprimeix i les germanes van a les comunitats de Palma de Mallorca, Tarragona i Mataró. Al voltant de l'any 1988, la germana Maria del Carmel (juntament amb una altra germana de comunitat que ara és a Tarragona) s'inicia en la modelació de figures de terracota. És un amic de la comunitat, Antoni Fontanet, fill de La Real (Mallorca) qui les ensenya a modelar amb les seves mans un tros de fang i les orienta una curta temporada; perquè molt aviat elles soles es llancen a plasmar en el fang allò que viuen interiorment. La germana Maria del Carmel sempre s'ha sentit inspirada a fer figures per bastir el pessebre, figures petites, fer el "misteri", diu ella, amb el seu parlar mallorquí. I d'uns anys ençà, els versos del Poema del pessebre de Joan Alavedra, i musicat per Pau Casals, l'acompanyen en el seu afer artesà de modeladora de fang, les figures li surten espontànies i recobren vida la vella que fila, el pescador, l'home que llaura, l'home del pou, uns pastorets amb instruments musicals, els tres Reis, els àngels, ... la Mare de Déu i sant Josep i el Nen, ... i el bou i la mula, el ramat d'ovelles, ... En moltes d'aquestes figures, l'he sentit dir alguna vegada, hi reconeix trets concrets de la seva vida. Apunto alguna reflexió que li he sentit comentar quan pasta el fang i li surt la figura que la mou des de dins: - Porto en mi la certesa d'haver sortit de les mans creadores de Déu que va modelar l'home del fang. Sento un desig d'emulació amb el Creador i voldria ser una artesana per a prolongar en el temps la seva obra. Déu crea en llibertat i per amor. - Hi ha tradicions que son constitutives de la meva persona, perquè les he viscut intensament en el si de la meva família cristiana i el seu influx segueix viu en mi, és el pessebre i el seu entorn, viscut des de petita com una gràcia. La vivència del pessebre no s'ha truncat, ha estat com un corrent que s'ha anat encaminant cap a una experiència més profunda. - La meva història, les persones que han il·luminat el meu camí i la Litúrgia están presents en mi quan modelo figures, quan tinc un tros de fang en les meves mans. El camí cap el Nadal inclou tot l'any; sé que a la fi hi ha la trobada amb un Nen que és Déu. - El fang és fràgil, necessita coure's a 1000 graus per tenir consistència; així, també, el viure en comunitat dóna consistència, depura, transforma. - M'agrada fixar-me en els rostres concrets de cada una de les germanes de la comunitat. Els seus rostres aquests dies de festa estan més il·luminats. Hi ha un missatge recíproc per intercanviar, per donar, per rebre. Cadascuna viu el misteri de Nadal des del seu nivell però hi ha la trobada fraterna que ens uneix i ens renova. - L'Oratori de Pau Casals m'ha donat raó i explicació a allò que jo no sabia donar-hi nom però que ja estava imprès en mi. He après que cada figura que compon el pessebre té una missió. Ara fàcilment, d'una manera nova, entro en diàleg amb cada una de les figures i es renova la conciencia de la meva pròpia identitat en contemplar-les. Margarida Guixà. carmelita descalça de Mataró

El bou i la mula

6

Presentació del llibre Fem el pessebre a Castellar del Vallès El dia 4 de desembre de 2003 a la Biblioteca Antoni Tort de Castellar del Vallès vam celebrar la presentació oficial del llibre Fem el pessebre. Van intervenir en l'acte l'Albert Dresaire com a vicepresident del nostre col·lectiu, la directora de la Biblioteca, la Laura Espot, coordinadora editorial del La Galera, la Clara Ametller, editora del llibre, l'Enric Benavent, autor, en Jordi Montlló, fotògraf, i la Glòria Coma, cantant i directora de cor, a qui havíem demanat que presentés el llibre. Finalment el cor II de la Coral Sant Esteve de Castellar va cloure l'acte amb unes cançons de Nadal. Volíem que presentés el llibre una persona no estrictament vinculada al món del pessebre, havia de ser algú amb sensibilitat artística, i educativa, algú que estimés la cultura popular. La Glòria Coma que va acceptar la proposta ens va fer gaudir amb una presentació molt ben preparada en la que explicava el llibre tot fent un Jordi Montlló i Enric Benavent a la Biblioteca Antoni Tort de Castellar del Vallès

paral·lelisme amb una Suite. Podeu llegir una part de la seva presentació:

Molt resumit trobarem un apunt sobre el col·lectiu impulsor El Bou i la Mula i sobre l'autor, que per a mi són alhora el compositor i el director d'orquestra. També les referències editorials de La Galera a qui cal agrair especialment que des d'un inici hagin cregut en el projecte i s'hi hagin aventurat sense cap mena de subvenció. El primer i el setzè capítols representen les indicacions que fa el director als músics just abans de sortir a l'escenari. És a dir, uns advertiments al lector adult per revisar el treball del nen, un resum dels fons pedagògic i un esquema del treball en 10 punts. El segon capítol és un breu recorregut per la història del pessebrisme per situar el lector i conscienciar-lo de la popularitat del fet (per què no podria representar les tantes sales de concerts on s'ha interpretat una mateixa peça?). El tercer i el quinzè els centra en les figures i figuraires, història, els materials i maneres de ferles, remarcant que és la tasca més difícil i la que requereix més coneixements de base. Per això s'hi extèn una mica més i les fotografies són preses directament d'una escultora professional del poble, l'Alina Antonell. No desanima a posar-s'hi sinó que ho exposa amb la qualitat que l'objecte es mereix ja que les figures són la part del pessebre menys efímera, la que es guarda d'un any per l'altre i que conservem durant molt de temps. No són el pessebre en sí, sinó que representen els personatges que donen vida al pessebre. Són com les notes musicals, la música pròpiament dita.

El bou i la mula

7

El quart capítol és un resum fotogràfic i explicatiu de les eines bàsiques: els instruments dels músics. I del cinquè al catorzè, explica cada element del pessebre (la muntanya, l'olivera, l'establia, el riu...) com és en la realitat i com s'ha de fer per reproduir-lo. Els deu capítols tenen la mateixa estructura: un títol, una fotografia del natural i un breu apunt cultural de cada element. Després un quadre de color on s'indica el material que cal fer servir i unes fotografies d'uns nens i nenes treballant en la factura de l'element en qüestió, explicades a mode d'auca. S'acaba amb un apunt històric o tècnic, per ampliar coneixements. cada capítol

representa

les

diferents

peces

musicals de la suite, extretes de la realitat i amb entitat pròpia però que posades en l'ordre indicat i treballades correctament

El cor II de la Coral Sant Esteve de Castellar del Vallès en un moment de la seva actuació

esdevenen la gran obra, la gran Suite, el Pessebre. Per acabar la seva intervenció la Glòria Coma va llegir el comentari d'algunes persones als que havia demanat la seva col·laboració, en reproduïm alguna: Fra Gilbert Galceran, monjo i pessebrista del Monestir de Solius De llibres sobre el pessebre n'han sortit força, però de pràctics com aquest em penso que no, perquè, amb poques paraules i amb les fotografies que hi ha, un jove que tingui interès a fer el pessebre se'n pot sortir sense dificultat, i naturalment cada any millorar-se, i amb la gràcia de Déu arribar més amunt que les muntanyes del pessebre. Montserrat Ribas, escultora de Castellar del Vallès El llibre Fem el Pessebre ens fa entrar de manera senzilla i entenedora en el món del pessebre. Ens dóna les eines perquè creixi i es desenvolupi la nostra imaginació o creativitat. Ens ensenya a mirar i aveure i sobretot a desvetllar en els nens la sensibilitat cap a les coses ben fetes. Jordi Pujol, terapeuta ocupacional de Girona En els centres de dia, hospitals de dia, pisos tutelats, centres geriàtrics, etc..., el pessebre ha estat un recurs utilitzat des de sempre. Amb el llibre Fem el Pessebre, aquesta tècnica aconsegueix depurar-se i aprofundir en el sentit didàctic i pedagògic. Una nova eina posada a les mans dels professionals de la salut. Una nova mirada a una antiga tradició.

El bou i la mula

8

Jaume Sala, músic i pedagog de Castellar del Vallès Sempre m'ha interessat molt la celebració del Nadal entesa com una renovació de les tradicions, moltes de les quals tenen els seus orígens en períodes antiquíssims, algunes abans del naixement del Crist. Potser el Nadal és ja l'únic moment del cercle anual en què connectem d'una forma més o menys conscient amb el nostre passat en el sentit més ampli, des de la tribu fins a la família, des del foc fins a l'electricitat. Per això trobo encertadissim el plantejament del llibre, en què la construcció dels elements que integren el pessebre, paisatge dins la llar, s'acompanya d'una sàvia presentació històrica, mitològica o religiosa dels seus orígens. El pessebre de la meva infància tenia aquella olor de figures tancades tot l'any en capses a l'armari, d'antiqualles amb gust de naftalina i boles d'anís, de cerimònia vetusta. Aquest llibre, però, fa olor de cola blanca barrejada amb contes a la vora del foc, de guix assecat per l'escalf de la tradició, del vernís que disfressa les fustes més tendres. Aquest llibre fa aquella olor tan càlida dels mites quan prenen forma. Per què no el van escriure abans? Acabats els parlaments els infants del Cor II de la Coral Sant Esteve, dirigits per la Glòria Coma, van cantar cinc cançons demostrant el seu molt bon nivell musical. El col·lectiu El Bou i la Mula vol agrair a tots els que van participar en aquest entranyable acte la seva dedicació i alhora vol felicitar expressament els infants del cor i la seva directora per la qualitat del treball que estan fent. Enric Benavent

Nadal laic

El bou i la mula

9

Parla el president! El Nadal com cada any s’enfila per les nostres venes i omple els racons dels nostres sentiments, s’introdueix per les escletxes de les nostres vides i il·lumina les nostres raons i vivències. Potser cada cop el Nadal és més escenografia d’una follia consumista on les comunitats llueixen allò que no són, allò que voldrien i els agradaria ser o simplement és la millor mentida recondeguda de l’imaginari col·lectiu i social. Però aquest d’enguany és una fita més en el camí d’El Bou i la Mula, un camí amb diferents velocitats, ritmes, voluntats i possibilitats, però un camí que aporta un degoteig constant de fruits gràcies a la vostra saba viva i plena, de reconegut esforç: una creença que deixa, sense ometre, el suro i la molsa per la radiofonia, el guix i la perspectiva per les publicacions, i “deunidoret” quant en sabeu i quant n’apreneu; és la millor teràpia retroalimentària d’aquesta petita formiga d’opinió, recerca i difusió, que saber construir amb cada projecte. Però allò més important esdevé essència de saber no deixar, ni oblidar sinó refer i demostra que: UN FET com el naixement de Jesús, veritat, fantasia, explicació o justificació de la fe, a UN PAÍS com el nostre ple de futur, reptes, il·lusions i reivindicacions, que ha sabut generar UNA CULTURA personal per parlar, entendre i explicar la vida, ha generat UNA TRADICIÓ dins del nostre costumari, tan meravellosa que gent petita com nosaltres hi creiem, tot fent—ne opinió, recerca i difusió d’ell: EL PESSEBRE. Per molts anys i que l’alè, l’escalfor i la bona fortuna de la senzillesa d’El Bou i la Mula segueixin omplint el nostre futur d’amistat, cultura i ganes de viure i fer viure aquest imaginari social amb identitat. Josep M. Font i Font President d’El Bou i la Mula Mataró, 28 de desembre de 2003

L’Escola Casas de Barcelona felicita el Nadal

Podeu veure els detalls de la construcció del pessebre de l’Escola Casas a: www.bcn.es/escolacasas!

El bou i la mula

10

Un pessebre retallable d’Opisso

El bou i la mula

11

Les notes d’El Bou i la Mula Itinerari betlemístic. Aquest Nadal la conselleria de Turisme i l’Ajuntament de Palma de Mallorca han organitzat uns itineraris guiats pels betlems més populars de la ciutat: el betlem contemporani de can Marquès, el de Cort, el del convent de les Caputxines, el del centre cultural de la Misericòrdia, i el de l’església de la Sang. La ruta recorre la tradició popular betlemística, que data del segle XV, i ofereix una àmplia explicació del significat històric de la reproducció figurada del misteri de Nadal. Enric Benavent Renovació. “La idea de la litúrgia com a realitat efímera ha de ser recuperada. De fet, no hem de tenir por d’allò efímer: totes les festes són efímeres (ja que duren poc), però la seva provisionalitat amaga quelcom més gran que perdura. Només així podem comprendre per què l’ésser humà crea obres que n’anuncien de seguida el final. I és que una realitat efímera implica un dinamisme, una expectació, una continuació per part de l’home, una fragilitat perquè alguna cosa més gran pugui entrar.” Aquestes paraules són d’una entrevista (Catalunya Cristiana, 8 de gener de 2004) a Inês CastelBranco, guanyadora de la darrera edició del premi Joan Maragall amb l’obra Camins efímers cap a l’etern. Interseccions entre litúrgia i art. En l’entrevista Inês parlava de la litúrgia, però us proposem rellegir les seves paraules pensant que es referia al pessebre. Albert Dresaire

El bou i la mula

El Salon de Santonniers i el Col·lectiu El Bou i la Mula. Alguns membres d’El Bou i la Mula hem tornat a visitar Arles; l’excusa ha estat el 46 Salon International des Santonniers, en realitat, l’autèntic motiu és la profunda admiració que sentim pel tractament que les figures de pessebre (allí santons) i els seus autors (santonniers) reben de la societat provençal i francesa. Els catalans, acostumats a mirarnos el melic, ens perdem grans coses. Des que vam descobrir aquesta “nova” manera de fer, en som uns autèntics fans. La diferència, amb el que coneixem d’aquí, és abismal. No només de qualitat sinó també en presentació, quantitat, vinculació social, repercussió, etc. De ben segur que continuarem visitant el Salon i la Provença. Són moltes les coses que ens cal aprendre. Jordi Montlló Una nova exposició permanent. L’Associació de Pessebristes de Banyoles ha inaugurat al Centre de Cultura Popular i Tradicional de Banyoles un Museu de Pessebres, de moment amb 17 diorames, que es pot visitar de dilluns a divendres de 10 a 12 i de 17 a 19, i en grups en altres hores convingures. (Telèfon 972 583 211). Aquesta mostra anirà augmentant amb diorames procedents de l’exposició que l’entitat organitza cada any al seu local. Enric Benavent

Mostra de Pessebres a Olot. Un grup d’El Bou i la Mula vam visitar la Mostra de Pessebres d’Olot. Enguany la seva coordinadora va ser la Teresa Muela, que ens va acollir molt amablement. A més dels diorames que l’Agrupació d’Olot presenta com cada Nadal a la Sala la Carbonera i del magnífic pessebre de la Casa Trincheria, la Mostra té molts atractius. Entre d’altres cal destacar el 5è. concurs de modelatge, la mostra de santons i pessebres provençals, i sobretot el muntatge pessebrístic contemporani a càrrec dels alumnes de l'Escola d'Art d'Olot que es pot visitar al claustre del Carme. Albert Dresaire

Aquest butlletí és una publicació d’ordre intern del Col·lectiu d’opinió, recerca i difusió del pessebre El Bou i la Mula. Els interessats en contactar-hi podeu fer-ho a través d’Internet: www.pessebres.com A/e.: [email protected]

12