INTRODUCCIÓ

El document que teniu a les mans és el material didàctic del monogràfic MONITOR DE MENJADOR ESCOLAR. Aquest material recull tots els continguts i conceptes del monogràfic treballats en diferents sessions teòriques del curs. L’objectiu del material és proporcionar informació complementària i de suport, a més de ser una eina útil per a la posterior tasca que realitzareu com a monitors i monitores en un menjador escolar.

Escola d’educadors Quiràlia Edició: Escola d’educadors Quiràlia Elaboració: Núria Vilarrasa i Ivan Generó 1a edició: novembre de 2008

Materials i continguts - Curs de monitor de menjador

1

ÍNDEX

El menjador escolar: Emmarcament ....................................................................3 1.Un espai educatiu ........................................................................................4 2. La normativa .............................................................................................9 3. Criteris per organitzar el menjador escolar ...................................................... 11 4. Les activitats ........................................................................................... 13 5. Bases per a una correcta nutrició durant la infància i la adolescència...................... 16

Materials i continguts - Curs de monitor de menjador

2

EL MENJADOR ESCOLAR Emmarcament Actualment, prop de la meitat dels escolars de Catalunya dinen a l’escola; això és més freqüent en el medi urbà que en el rural. La feina dels pares fora de casa i les distàncies entre l’habitatge i l’escola determinen, majoritàriament, aquesta realitat. Aquesta realitat ha convertit el servei de menjador escolar en una necessitat social i en un element que atorga un valor afegit al centre docent quan una família ha de decidir on escolaritzarà els seus fills. Així doncs, les escoles ofereixen un servei cada vegada més necessari per al ritme de vida d’avui dia. El menjador escolar és , però, quelcom més que un espai on els alumnes satisfan les seves neccessitats alimentàries. Els usuaris i usuàries d’aquest servei es troben en una etapa vital on s’ha de garantir uan dieta equilibrada i adequada que n’afavoreixi el creixement; on l’assoliment d’hàbits i actituds és fonamental per al seu desenvolupament personal i on s’han d’assumir els valors de companyerisme, respecte i tolerància. Així doncs, com a

activitat realitzada dins de l’escola ha d’incloure una intencionalitat

pedagògica i se n’ha de treure un rendiment educatiu. Per tant, un Projecte de Menjador ha d’incloure una part d’aprenentatge que és pròpia de l’alimentació i també una part de l’activitat de lleure.

Materials i continguts - Curs de monitor de menjador

3

1. UN ESPAI EDUCATIU L’actual nivell d’exigència educativa dels mestres, de les famílies i de la societat en general, ja no limita el temps del migdia a un espai de recuperació (menjar – com sigui – i prou), sinó que s’espera que cobreixi com a funció

específica tant la satisfacció de les necessitats

biològiques com de les necessitats pedagògiques. El temps del migdia és un espai ric i complex, on són presents tot un seguit de situacions educatives: convivència, adquisició d’hàbits, aprenentatges intel.lectuals i instrumentals. El temps de migdia és un temps on hi ha presents tot un seguit de situacions educatives: convivència, aprenentatges intel.lectuals i instrumentals, adquisició d’hàbits... entenem, doncs, que la pausa escolar del migdia és un moment de descans, però també és un espai de lleureL educatiu molt important. És un espai de corresponsabilitat amb la família i l’escola, on cal cercar un mètode de treball consensuat, amb tots aquells que exerceixen una acció educadora envers els infants. Els monitors no s’han de plantejar una tasca únicament de vigilància sinó també educativa. L’estona de menjador possibilita treballar els aspectes propis de l’hora de dinar i, també, aprendre a gaudir del temps lliure a través del joc i altres activitats de lleure, i d’aspectes creatius que desenvolupin l’autonomia personal. Hi ha 5 elements que fan especialment rellevant aquest espai de temps: 1.- L’espai de migdia pot arribar a ser el 40 % del temps que un infant passa a l’escola. Per tant, s’hi hauria d’abocar igualtat d’oportunitats, mitjans i recursos com a la resta del temps escolar. 2.- És, així mateix, l’únic espai escolar en què coincideixen infants de totes les edats, amb les dificultats i oportunitats que això comporta. Es trenca l’esquema de grupclasse ja que, pel fet de ser optatiu, pdoen haver-hi molts infants d’una classe i pocs de l’altra. 3.- Els educadors que s’ocupen

d’aquest espai de temps assumeixen una gran

responsabilitat, ja que la seva feina es desenvolupa en un context on l’experiència educativa, alliberada de la disciplina acadèmica, és viscuda amb espontaneïtat, amb explosió de sentiments. Tot plegat, amb un alt grau d’incidència en el

Materials i continguts - Curs de monitor de menjador

4

desenvolupament dels aspectes de la vida quotidiana i en l’adquisició d’hàbits d’autonomia personal. En aquest sentit, la relació afectiva educador-infant pot sermolt estreta i especialment enriquidora. 4.- El temps del migdia demana un espai físic disponible diferent del de l’aula: una sala especial per menjar, altres sales d’activitat, l’ús del pati... 5.- Encara no hi ha una dotació econòmica específica per a l’atenció del temps del migdia. La qualitat educativa d’aquest depèn massa de les quotes dels pares, ja que les beques només cobreixen els mínims de menjar. Podem dir que, en el temps dels migdia, és palesa la incoherència de ser un gran espai educatiu i social, però amb pocs recursos infraestructurals, econòmics i humans...

El temps del migdia té tres finalitats bàsiques, que alhora són els tres objectius generals d’aquest espai de temps: - Alimentar-se significa menjar responent a la necessitat d’aportació de nutrició que l’infant necessita, i no menjar qualsevol cosa, sinó menjar salut i convivència. Més que una simple satisfacció d’una necessitat fisiològica, l’acte de menjar ha deser un acte humà, conscient i reparador del desgast físic i psíquic que comporta l’activitat escolar. - Descansar i esplaiar-se, és a dir, trobar l’equilibri entre la necessitat de ruptura lúdica enfront de l’esforç intel.lectual fet al matí i la necessitat de relaxació i bona predisposició vers el treball intel.lectual de la tarda. Descansar i relaxar-se no resulta feina fàcil per als infants, però és un requisist imprescindible per al rendiment intel.lectual i emocional i per al desenvolupament harmònic de la personalitat. - Aprendre. Les hores del migdia són un espai d’aprenentatge, d’educació de la vida quotidiana i de les pautes de convivència social, en el qual es poden assolir coneixements, practicar hàbits i habilitats i desenvolupar actituds i valors.

Materials i continguts - Curs de monitor de menjador

5

1.1. Els espais educatius del temps del migdia Des de la perspectiva del temps del migdia com a espai educatiu, podem diferenciar bàsicament dos moments: el temps del dinar i el temps de lleure. Cadascun té unes característiques i una importància educativa definida, i comparteixen el fet d’incidir directament en l’educació per l’autonomia personal i el desenvolupament de la vida comunitària dels infants i els joves. El dinar L’espai de dinar té com a objectiu bàsic agafar energies mitjançant l’alimentació. Cal menjar, i no menjar qualsevol cosa ni de qualsevol manera, sinó menjar salut, menjar cultura, menjar convivència. Però també, dinar a l’escola permet abordar els aspectes col.lectius i organitzatius d’una activitat que es desenvolupa en comunitat. Aspectes que comporten una càrrega educativa important, ja que són potencials transmissors d’hàbits decomportament social i possibiliten l’aprenentatge i la responsabilització de l’infant en aspectes de l’organització de la vida quotidiana que sovint a casa no té l’oportunitat de practicar. El menjador escolar és un espai educatiu global, que posa l’accent en l’educació de la vida quotidiana, on es poden practicar hàbits i habilitats, i també desenvolupar actituds i valors.

El lleure L’espai de lleure és el segon moment del temps de migdia. És, històricament, un espai menys definit que el temps de dinar i, per tant, no està tan organitzat ni pautat com l’altre. La seva funció és assegurar l’esplai i el descans dels infants, i la relació i l’activitat lúdica en són l’eix. En aquest sentit aquest espai “diferent” és una font més de maduració social. El temps de lleure és un espai de descans i oci. És a dir, permet trobar l’equilibri entre la necessitat de ruptura lúdica respecte a l’esforç intel.lectual fet al matí i la necessitat de relaxació i bona predisposició vers el treball intel.lectual de la tarda.

Materials i continguts - Curs de monitor de menjador

6

1.2. Objectius que es treballen al menjador És molt important formular els objectius educatius, escriure’ls i revisar-los. Només d’aquesta manera

aconseguirem que la nostra feina com a monitors i monitores en un espai de

menjador sigui eficaç i podrem anar-la millorant i modificant tots aquells aspectes que no acabin de funcionar. A l’hora de formular els objectius del menjador s’han de tenir en compte: -

Les finalitats bàsiques de l’espai (l’alimentació, el descans i l’aprenentatge).

-

Els objectius educatius de l’escola (l’ideari).

-

Les característiques evolutives dels infants (adequació dels objectius a cada edat)).

Una programació d’objectius adequada al menjador podria ser la següent: A.- ASPECTES EDUCATIUS: A.1- Objectius relacionats amb l’acte social del menjar. Objectius referents als hàbits de nutrició. -

Ajudar els infants en l’adquisició d’hàbits i actituds correctes al menjador.

-

Aconseguir que coneguin el nom dels aliments.

-

Ensenyar a distingir els aliments corresponents al primer, segon plat i postre, i respectar-ne l’ordre.

-

Ensenyar a utilitzar correctament els coberts i el tovalló.

-

Procurar que seguin mantenint una postura correcta a taula.

-

Conscienciar-se de la importància de mastegar bé els aliments, fer-ho amb la boca tapada i sense soroll.

-

Habituar els infants a mantenir la taula neta, sense escampar el menjar.

-

Recollir la seva safata.

-

Parlar amb to de veu moderat.

Objectius referents als principis democràtics i de convivència. -

Ensenyar a respectar i valorar la diversitat de comportament i d’una alimentació de les diferetns cultures existents en el seu entorn.

-

Dinamitzar i reforçar la interacció família-escola per a l’adquisició de pautes comunes d’actuació en tots els aspectes que comprèn el tema de l’alimentació.

Materials i continguts - Curs de monitor de menjador

7

A.2.- Objectius relacionats amb el temps de lleure Objectius de caràcter lúdic -

Ajudar els infants a aconseguir una autonomia personal en el joc

-

Ensenyar a valorar la participació en les activitats, divertint-se i aprenent a la vegada.

Objectius de convivència -

Fomentar les actituds de respecte, tolerància i solidaritat, tan amb els companys com amb els adults.

-

Afavorir l’acceptació dels companys.

-

Ensenyar a respectar les normes de joc i el material.

-

Habituar-se a jugar al pati respectant les normes i les instal.lacions.

B.-ASPECTES ALIMENTARIS: B.1.-Objectius relacionats amb l’educació nutricional -

Oferir un seguit d’àpats suficients, equilibrats i diversificats.

-

Habituar els alumnes a menjar de tot i variat.

-

Educar en la promoció d’uns hàbits de vida saludables.

-

Ensenyar a conèixer els aliments necessaris per a una alimentació equilibrada.

-

Habituar-se a acabar tot el menjar que té a la safata progressivament.

B.2.-Objectius socials i de convivència -

Donar a conèixer la cultura pròpia del país i ensenyar a respectar la diversitat.

-

Fer entendre les raons que fan necessàries unes normes d’higiène.

Materials i continguts - Curs de monitor de menjador

8

2. LA NORMATIVA Hi ha dos decrets que regulen el funcionament i l’estructura del servei de menjador escolar:

-

Decret 160/1996, de 14 de maig, pel qual es regula el servei escolar de menjador dels centres docents públics de titularitat del Departament d’Ensenyament.

-

Decret 198/1987, de 19 de maig, pel qual es regulen les activitats complementàries, extraescolars i de serveis als centres docents en règim de concert de Catalunya.

D’aquests s’observa que només està regulat el servei de menjador dels centres públics i que la normativa vigent està mancada d’un desplegament que concreti molts aspectes del funcionament dels serveis. Això dóna lloc, per exemple, que el preu màxim del menjador existeix pels centres públics i no pels concertats. El decret estableix diferents modalitats sota les quals es poden realitzar els menjadors, i que és el propi centre qui tria la modalitat que farà servir: concessió del servei a una empresa, gestió directa del centre o conveni del servei amb els respectius ajuntaments o consells comarcals. Aquesta última opció és la més utilitzada, molts consells comarcals tenen signats convenis amb el Departament d’Ensenyament i gestionen els menjadors dels centres públics de les localitats de la seva comarca. Els Consells tenen , doncs, les competències del servei de menjador, i poden decidir ràtios de monitors/usuaris, empreses i organització del servei, ajuts, formes de pagament, etc.

El decret fa partíceps a tots els sectors de la comunitat educativa de l’organització i gestió del servei de menjador. En aquest sentit, tenen una especial participació els consells escolars dels centres, mitjançant l’elaboració d’un pla de funcionament d’aquest servei, que haurà de ser aprovat pel Departament d’Ensenyament, amb l’objectiu

de garantir l’idoneïtat

d’aquesta prestació. Però no tan sols les escoles tenen regulació al respecte, les empreses que ofereixen el servei també tenen un paper molt important. Així doncs, han de seguir les indicacions marcades pels següents decrets: -

Decret 2207/1995 del 28 de desembre, el qual regula les normes d’higiene relatives als productes alimentaris.

Materials i continguts - Curs de monitor de menjador

9

-

Decret 3484/2000 de 29 de desembre, el qual regula les normes d’higiène per a l’elaboració, distribució i comerç dels menjars preparats.

Parlem ara de les RATIOS ACONSELLABLES Establir un equilibri adient entre el nombre d’alumnes i el nombre d’educadors i educadores és garantia pel bon funcionament. Un menjador amb una ràtio alta (excés d’alumnes) és un menjador difícil de portar, i els monitors estan sotmesos a una situació d’estrés permanent, que resta qualitat i eficàcia a la feina educativa. La ràtio aconsellable oscil.la entre 10 i 20 infants per monitor, depenent de la situació. Aquesta ràtio haurà de ser més baixa si predominen els infants d’educació infantil o si hi ha situacions especials (nens/es amb disminucions, amb transtorns de comportament...)

Materials i continguts - Curs de monitor de menjador

10

3. CRITERIS PER ORGANITZAR EL MENJADOR ESCOLAR La planificació i el desenvolupament dels aprenentatges requereixen la utilització d’una metodologia acordada per tots els membres implicats : l’escola, el personal de menjador (empresa o monitoratge contractat) i les famílies (normalment a través de l’AMPA). Els acords consensuats han de ser recollits al Projecte Educatiu de Centre (PEC), on s’han de reflexar: -

Els valors prioritaris que es volen transmetre al servei de menjador.

-

L’organització de que es disposa per aconseguir-los.

-

Els objectius d’aprenentatge que es deriven d’aquests valors.

Al Projecte Curricular s’ha de fer referència al tractament que es donarà del tema de l’alimentació. Per tant, s’hauria de considerar l’adequació dels objectius de l’etapa al context escolar i als diferents cicles d’educació infantil i primària. 3.1. Organització del servei -

Quin òrgan té l’autorització per la prestació del servei de menjador? Consell Comarcal, Consell Escolar del centre...Aquest ha d’aprovar el Pla de funcionament d’aquest servei i la corresponent memòria de final de curs.

-

El Consell Escolar ha de vetllar per l’adeqüació del servei al PEC

-

A qui correspon la supervisió i coordinació de les qüestions relacionades amb el servei? Empresa, comissió de menjador formada per representants de tots els estaments escolars....

3.2.- Elaboració i control del menjar - Qui proveeix i qui fa el control alimentici? - On es prepara i cuina? 3.3.- L’equip de monitors i monitores - Distribució tenint en compte les edats i la ràtio. - Distribució de funcions,tasques i responsabilitats. - Com es fa la programació de les activitats? Pla Anual, programacions trimestrals, utilitzem centre d’interès...?

Materials i continguts - Curs de monitor de menjador

11

3.4.- El funcionament del menjador -

Els objectius.

-

L’organització dels grups i dels torns.

-

L’organització de l’horari.

-

La normativa.

-

Les activitats del temps de lleure.

-

L’organització de l’espai.

-

L’ambientació de l’espai.

-

La comunicació amb els pares/mares.

-

o

Coses que cal portar.

o

Informació administrativa (altes, baixes, pagaments, eventualitats...).

La comunicació amb el personal docent.

3.5.- L’avaluació del servei - Consecució d’objectius, funcionament global del servei, aspectes a millorar... - Quina temporalitat li donem? Mensual, trimestral...

Materials i continguts - Curs de monitor de menjador

12

4. LES ACTIVITATS Hem vist que el temps del migdia es composa de diferents espais educatius: l’espai del dinar i l’espai de lleure. Per tant, les activitats que planifiquem hauran d’anar d’acord amb els objectius específics de cada espai i ens han de permetre treballar per la consecució d’aquests objectius.

4.1.- Les activitats a l’espai del dinar Els esforços en aquest espia s’han de centrar en el treball directe

dels hàbits i en

l’aprenentatge i la responsabilització dels infants en aspectes de l’organització de la vida quotidiana. El bon funcionament d’aquest espai dependrà de la seva correcta organització i, per tant, cal haver treballat abans tan els criteris organitzatius com els criteris pedagògics que utilitzarem. Aspectes que cal tenir en compte a l’hora d’organitzar aquest espai: -

el moment de parar i desparar la taula (posició dels estris, grups de servei, neteja de les taules...)

-

la normativa; cal que els infants interioritzin i respectin les pautes d’ordre, d’higiène, de respecte... que cal seguir per un bon funcionament del menjador. Ho podem fer a través de cançons, amb els més petits, de la construcció de murals per ambientar el menjador...

-

el moment del dinar: els monitors i monitores han de ser exigents fent respectar i complir les normes generals, però també han de procurar crear un ambient agradable i relaxat.

-

la higiène: cal tenir previst l’organització dels moments de rentar les mans i les dents i preveure la disposició del material necessari (sabó tovalloles, raspalls de dents...).

Pensem també que cal treballar “la cultura alimentària”, és a dir, que els infants coneguin el nom dels aliments, el seu orígen i les seves característiques, les diferents formes de cuinarlos, etc.

Materials i continguts - Curs de monitor de menjador

13

4.2.- Les activitats a l’espai de lleure En primer lloc, cal tenir molt present que l’infant necessita un espai de temps lliure, ja que el joc i l’activitat lliure esdevenen una eina clau per al seu desenvolupament com a persona. Per tant, no hem de caure en l’error d’estructurar-li totes les estones lliures. Per altra part, els infants moltes vegades s’avorreixen i agraeixen que s’organitzin activitats. A l’hora de programar caldrà trobar un equilibri entre els espais de joc lliure i l’organització d’activitats educatives de lleure. La programació de les activitats del menjador varien segons l’horari, el funcionament, els recursos (humans i econòmics) i les infraestructures de cada escola. Tenint en compte tot això, s’hauran de combinar les activitats programades i les lliures, les individuals i col.lectives, les dinàmiques i les de repòs....

Hi ha dos models generals d’organització d’activitats al menjador: -

Es programen diferents activitats organitzades cada dia i els infants s’hi apunten voluntàriament.

-

Els infants, segons el dia de la setmana i grup d’edat, participen en la mateixa activitat organitzada.

Tipus d’activitat organitzades per l’espai de menjador:

-

Jocs al pati: M’hi ha de moltes menes, per diferents edats.... Cal mostrar als infants diferents jocs, que estimulin la relació entre ells, que estimulin la cooperació, que treballin la psicomotricitat.... També podem utilitzar material divers (pilotes, cordes, baldufes....) per introduir-los.

-

Tallers: les activitats d’expressió plàstica que es realitzen al menjador han de ser activitats senzilles, que es puguin començar i acabar en un breu espai de temps. També poden tenir una finalitat, com decorar el menjador, preparar regals d’aniversari, fer cartells d’anuncis d’activitats de l’escola, fabricar els premis del campionat de futbol....

-

Racons: Si tenim espais adequats, podem organitzar diferetns racons temàtics, en els quals els infants desenvolupin diferents activitats tranquil.les i gratificants. Per

Materials i continguts - Curs de monitor de menjador

14

exemple, el racó de la música , en el queels infants poden escoltar música o els ensenyem cançons... Es poden organitzar també tallers de danses ...

-

Biblioteca: Espai dedicat a la lectura de contes, de còmics... També es poden organitzar sessions d’explicar contes ( els monitors o els nens)

-

Ludoteca: Espai interior de joc lliure, amb temàtiques diferents. Hi pot haver racó de joc simbòlic, racó de jocs de taula, racó de les disfresses, racó de les construccions.... Les activitats en aquest espai són de lliure elecció i, els monitors/es ha n d’aportar idees per dinamitzar l’espai (campionats de parxís, de cartes....).

Hem de tenir en compte també les activitats puntuals o extraordinàries: -

Celebració de festes de l’escola, locals o del calendari tradicional, com el final de curs, el Nadal, Sant Jordi, etc.

-

Altres activitats de dinamització que ajuden a fer que el menjador sigui un espai motivador i engrescador pels infants, al mateix temps que serveixen per treballar els objectius que ens haurem plantejat. Aquestes activitats poden consistir en setmanes temàtiques ( setmana de les cultures, per exemple), en l’organització de campionats (esportius, de jocs de taula), de concursos (de dibuix, de contes...), en fer obres de teatre...

Materials i continguts - Curs de monitor de menjador

15

5. BASES PER A UNA CORRECTA NUTRICIÓ DURANT LA INFÀNCIA I L’ADOLESCÈNCIA Durant la infantesa i l’adolescència s’adquireixen els hàbits i costums que determinaran en gran manera l’alimentació de la persona adulta. És molt important, en conseqüència, que el nen aprengui a menjar de forma saludable, tant peraconseguir el seu desenvolupament físic i psíquic òptims, com per evitar possibles factors de risc determinades patologies a llarg termini i pròpies de la persona adulta (obesitat, osteoporosi, hipertensió arterial, diabetes, malalties cardiovasculars....,) i, per últim, l’adquisició d’uns hàbits alimentaris saludables per tota la seva vida. Dins els factors determinants del creixement es troben els genètics, hormonals, afectius, sòcioeconòmics, clima,i, sobretot, la nutrició. S’ha de tenir en compte que en aquest ampli marge d’edats es dóna una gran variabilitat en la velocitat de creixement, amb un increment a l’inici de l’adolescència. Per aconseguir uns hàbits d’alimentació saludables és necessari el treball coordinat de pares, educadors, professionals de la salut, etc. A la nostra societat s’estan modificant els hàbits alimentaris degut a canvis, sobretot, sòcioculturals. Es poden agrupar en: -

Grans canvis socials i de l’estructura familiar.

-

Noves idees sobre la pròpia imatge i la salut.

-

Cultura alimentària globalitzadora.

5.1.L’alimentació actual al nostre país Abans de donar pautes d’alimentació, és important conèixer les tendències del nostre entorn. Per això, prenent les dades del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, els percentatges dels aliments més consumits a Espanya, estan molt pròxims a la denominada “Dieta Mediterrània”. Són característiques importants d’aquesta dieta el consum de fruites, verdures, cereals, llegums, peix, oli d’oliva i, en general, la varietat. S’ha observat que, en les últimes dècades, aquesta ingestió s’ha anat allunyant de les recomanacions alimentàries òptimes. Materials i continguts - Curs de monitor de menjador

16

En diferents estudis realitzats en els últims anys, s’ha pogut observar grans canvis durant l’edat infantil i l’adolescència, per la qual cosa és important canalitzar els hàbits dels nens i joves cap a una dieta saludable. S’està donant una tendència al sobrepes i l’obesitat en els nens estudiats, amb una ingestió elevada decarn, embotits, dolços, brioxeria industrial, menjars preparats, en detriment d’un menor consum de verdures, fruites, cereals sense refinar, patates, llegums... cuinats de forma casolana.

5.2.-Alimentació òptima Les pautes generals d’una alimentació òptima suposen aconseguir la quantitat necessària de vitamines i micronutrients, adequats a una aportació energètica i proteica suficient, però no excessiva, per al normal desenvolupament i creixement de la persona. La piràmide d’aliments representa la distribució que es considera òptima en l’actualitat. Està basada en els principis de varietat, moderació i proporcionalitat. Amb aquesta distribució assegurem la ingestió adequada de cadascun dels nutrients i vitamines necessaris. La base representa els aliments preferents, davant de la part superior que han de ser els de consum esporàdic i minoritari.

La piràmide alimentària La piràmide d’aliments representa la distribució que es considera òptima en l’actualitat, Està basada en els principis de varietat, moderació i proporcionalitat. Amb aquesta distribució assegurem la ingestió adequada de cadascun dels macro, micronutrients i vitamines necessàries. La base representa els aliments preferents, davant de la part superior que han de ser els de consum esporàdic i minoritari. De tota manera, en moments d’alta velocitat del creixement, no convé ser massa restrictius per el risc que comporta una aportació inadequada d’energia, àcids, greixos essencials i aminoàcids. La distribució de l’aportació energètica diària, s’ha de fer en quatre àpats, tan en els nens/es petits com als nens/es majors i adolescents, amb el següent repartiment: -

25 % a l’esmorzar.

-

30 % al dinar.

Materials i continguts - Curs de monitor de menjador

17

-

15 % al berenar.

-

30 % al sopar.

Les proteïnes de la dieta han de ser d’origen vegetal i animal, i, a partir dels 10 anys, les proteïnes animals no han de superar el 50%. És preferible la utilització de carns magres o eliminar el greix. Si seguim aquesta distribució dels aliments, no és necessari ser massa rigorós amb les quantitats, ja que l’infant posseeix mecanismes reguladors de la gana que hem de respectar. La ingestió d’aliments depèn de dues sensacions oposades:gana i sacietat. La gana estimula la ingestió d’aliments i la sacietat el rebuig. La ingestió d’aliments provoca una senyal de sacietat per evitar la sobrealimentació. No s’ha d’utilitzar més de mitja hora en el menjar. Si fem servir poc temps impedeix una masticació adequada dels aliments i massa temps provoca un efecte de sacietat sense haver ingerit les quantitats adequades.

5.3.-Alimentació equilibrada en l’etapa escolar Durant

aquesta

etapa,

l’infant

presenta

les

següents

característiques

en

el

seu

desenvolupament psicomotor i de socialització, que s’han de tenir presents a l’hora de programar la seva alimentació: adquisició de major autonomia amb l’escolarització i consolidació dels hàbits alimentaris; capacitat per acceptar tots els aliments; edat molt sensible a carències o desequilibris nutricionals, perquè incideix sobre el creixement i desenvolupament harmònic de l’infant. En el fet de socialitzar el menjar amb els companys, és molt important vigilar la ingestió d’aliments amb cap aportació nutricional com les llaminadures, la brioxeria industrial, refrescos... Els menjadors escolars han de vigilar molt amb els menús, sempre supervisats per un dietista en nutrició infantil. Recomanacions a tenir en compte en l’etapa de 4 a 12 anys: -

Adequada aportació de llet o derivats làctics.

-

Aportació de proteïnes animals i vegetals, consum de llegums i cereals.

-

Assegurar la quantitat de verdures i hortalisses.

-

Racions de carn i peix no massa grans.

-

Potenciar l’oli d’oliva envers altres greixos.

-

Controlar els greixos saturats de carn, xarcuteria i brioxeria industrial.

Materials i continguts - Curs de monitor de menjador

18

-

Fomentar el consum de fruites, evitant substituir-les per altres postres.

-

Fer una presentació i preparació variada.

-

Evitar l’excés de sal.

-

Limitar el consum de sucre.

-

Habitualment beure aigua i no sucs i refrescs.

5.4.-L’alimentació en l’adolescència Els nois i les noies adolescents presenten uns canvis morfològics, funcionals i psicològics que els fan molt vulnerables, la qual cosa els produeix unes necessitats nutricionals superiors a les de l’individu adult. En aquesta etapa, l’alimentació ha de cobrir les necessitats de la persona mitjançant una ingesta adequada. La ingesta total diària ha de provenir de: 55-60 % hidrats carboni

10-15 % Proteïnes

30-35 % Greixos

Distribució diària de la ingesta energètica: 25 % esmorzar

40 % dinar

10 % berenar

25 % sopar

Durant l’adolescència – inici del procés d’autonomia d’hàbits- els canvis corporals i els problemes de sobrepes, reals o no, poden generar comportaments alimentaris d’alt risc. Per exemple, uns hàbits desestructurats, tot i que no es pot dir que són la causa fonamental de l’anorèxia o la bulímia nervioses, poden constituir comportaments precursors o de manteniment del transtorn. El millor camí per evitar aquests comportaments en els adolescents és el desenvolupament de mecanismes de prevenció. Per això és necessària una educació que els faciliti recursos per superar els reptes característics de l’etapa evolutiva en què es troben i que els ajudi a decidir la seva alimentació d’una manera adequada.

Materials i continguts - Curs de monitor de menjador

19

·

Grups i racions d’aliments

-

Feculents ( 4-6 racions) Verdures i hortalisses ( 2-3 racions) Fruites (2-3 racions) Làctics (2-3 racions) Carns , peix i substituts (2-3 racions) Olis, greixos i fruits secs Sucres, sal... Aigua

Alguns dels hàbits desestructurats més habituals són els següents: -

L’eliminació o la substitució d’algun àpat.

-

El consum insuficient d’aliments bàsics.

-

La substitució continuada de l’aigua per altres begudes amb components no sempre inocus.

-

L’absència o el rebuig del consell dels adults i l’autoimposició de dietes no sempre correctes.

-

El fet de menjar entre hores, sense seguir l’horari dels àpats.

5.5.-La funció dels monitors i monitores La funció dels monitorr/es és afavorir el procés d’evolució dels infants i els adolescents cap a la maduresa, tot ajudant-los a descobrir i a desplegar les seves capacitats i fomentant en ells l’adquisició d’hàbits saludables. ·

Els educadors han de tenir en compte els aspectes següents: o

Durant l’adolescència coexisteixen components infantils i expectatives d’adult. D’altra banda, en aquesta etapa s’inicia l’autonomia d’hàbits, moltes vegades en evident oposició respecte als missatges que els arriben dels adults.

o

Els adolescents són molt receptius a la influència dels seus companys i de l’entorn.

o

Cal conèixer i valorar les tendències alimentàries d’aquest col.lectiu per tal d’incidir-hi adequadament.

·

Algunes coses que els educadors poden fer: o

Prendre consciència del paper que tenen com a model per als adolescents.

Materials i continguts - Curs de monitor de menjador

20

o

Observar el comportament dels joves i saber utilitzar mètodes negociadors per poder dir “no” davant determinades situacions.

o

Afavorir actituds i comportaments de respecte mutu entre joves i educadors.

o

Donar suport als aspectes positius dels adolescents, entenent que les actituds provocatives són una característica d’aquesta etapa de la vida.

o

Saber escoltar les seves opinions, sentiments i angoixes i ajudar-los a trobar límits que els donin seguretat en les seves accions.

o

Entendre que el bon humor és un element indispensable que facilita el procés educatiu.

·

Què cal evitar: o

Menysprear o infravalorar els sentiments; les emocions o les preocupacions dels adolescents.

o

Tenir actituds excessivament rígides o dogmàtiques.

o

Culpabilitzar-se dels comportaments que no s’ajusten a les perspectives.

o

Fer comparacions entre iguals.

o

Valorar només els aspectes corporals estètics en detriment de les qualitats personals.

·

La prevenció dels transtorns

Consisteix a formar i educar amb la finalitat de prevenir unes conductes anomenades “de risc” amb relació als hàbits alimentaris, és a dir, uns comportaments que poden generar problemes de salut a les persones que les presenten. Aquests comportaments poden ser, entre altres, els següents: o

Hàbits alimentaris desestructurats.

o

Dietes restrictives practicades sense fonament (d’amagat o amb la complicitat de la família), sovint acompanyades d’exercici físic intens.

A conseqüència d’aquests comportaments, es poden generar malnutricions i altres alteracions greus en persones que experimenten una etapa de grans requeriments nutricionals, els quals han de fer possible un intens procés de creixement i de maduració, tant físicament com psicològicament. ·

Com s’ha de fer la prevenció?

En primer lloc, cal dir que, malgrat la seva complexitat, la prevenció no és una tasca destinada exclusivament als especialistes. Ben al contrari, convé que tota la comunitat

Materials i continguts - Curs de monitor de menjador

21

educativa (família, escola, monitors de lleure...) hi participi, cadascú des del seu lloc i d’acord amb les seves possibilitats. La prevenció inespecífica –que contribueix bàsicament al creixement integral de la personaés, per definició, la tasca fonamental dels adults que actúen com a referència per als infants i per als joves.

Materials i continguts - Curs de monitor de menjador

22